1.

LA BIOLOGIA I ELS ÉSSERS VIUS

Biologia → És l’estudi dels éssers vius i de les seves cèl·lules.
Ciència → Branca del saber humà constituïda pel conjunt de coneixements objectius
i verificables sobre una matèria determinada que són obtinguts mitjançant
l'observació i l'experimentació.
Vida → Estat d'activitat dels éssers organitzats.

1.1 LES CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

Éssers vius → Els éssers vius són sistemes que
viuen mentre conservin la seva organització. Tots
els canvis estructurals són per adaptar-se al medi
en el qual ells existeixen.
Éssers complexos → Són éssers complexos perquè tenen metabolisme i han de
mantenir l'homeòstasi.
Éssers cel·lulars→
Metabolisme → Tot el conjunt de reaccions químiques necessàries per transformar
els nutrients i l'oxigen en energia i noves estructures per sobreviure.
Pluricel·lular → Éssers vius que tenen més d’una cèl·lula.
Unicel·lular → Éssers vius que tenen una sola cèl·lula.
Àcids nucleics → L’ADN i l’ARN són àcids nucleics. Un desoxiribonucleic i l’altre
ribonucleic.
Gen -> Fragment de cromosoma en què es troba codificada una unitat d’informació
genètica.

Nutrició -> Aconseguir els nutrients i aconseguir oxigen.

● Heteròtrof: Tots aquells animals que aconsegueixen els nutrients del seu
entorn.
● Autòtrof: Els mateixos animals es fabriquen els nutrients gràcies a la
fotosíntesi.
○ ·Fotosíntesi: A partir de substàncies externes poden aconseguir
donar-nos oxigen i nutrirse.

Relació -> La funció de relació és el procés pel qual els éssers vius reben informació
del medi que els envolta i emeten respostes adequades.
Reproducció -> La capacitat de donar lloc a organismes nous de la mateixa espècie.
● Sexual: Es necessita un organisme mascle i un femella.
● Asexual: Es pot reproduir un sol organisme per si mateix sense
importar si es mascle o femella.
ADN -> L'àcid desoxiribonucleic, conegut també per les sigles ADN, és un àcid
nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i
funcionament de tots els organismes vius.
ARN -> L'ARN, o àcid ribonucleic, és un àcid nucleic similar en estructura a l'ADN
però amb algunes diferències subtils.
2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
2.1 ELS NIVELLS SUBATÒMIC, ATÒMIC I MOLECULAR
Nivell subatòmic ->
- Partícules: Part petitíssima d’un cos.

Nivell atòmic ->

- Àtoms: La partícula més petita constitutiva d’un element químic,
elèctricament neutra.

Nivell molecular ->

- Molècules: Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és
elèctricament neutre.
- Enllaç químic: L'enllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més
àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major
estabilitat.
- Biomolècules: Molècula que forma part d’un ésser viu.
● Orgàniques: Les biomolècules orgàniques són exclusives dels éssers
vius.
● Inorganiques: Les biomolècules inorgàniques no són exclusives dels
éssers vius, tot i que poden tenir-hi.

Nivell molecular:
Macromolècules -> És un polímer format per molts monomers.
EXEMPLE: HEMOGLOBINA
- Monòmer: Molècula simple que forma part de cadenes de dues, tres o més
unitats.
- Polímer: Molècula d’elevat pes molecular constituïda per unitats estructurals
idèntiques repetides i unides entre si mitjançant enllaços covalents.
Orgànuls cel·lulars -> Conjunt de molècules diferents que fan funcions
específiques dins de la cèl·lula.
EXEMPLE: LISOSOMES (Són els “estómacs” de les cèl·lules)

Complexos supramoleculars -> Una supramolecula és un complex ben definit de

molècules unides mitjançant enllaços no covalents.
2.2 ELS NIVELLS CEL·LULAR I PLURICEL·LULAR
Nivell cel·lular -> Ja és un nivell exclusiu de la
biologia, ja forma part de la vida. ( Ja compleix les 3
funcions vitals)
- Cèl·lules: La cosa més senzilla d'un organisme capaç de fer les 3 funcions
vitals.
- Cèl·lules totipotents: Són aquelles que ho poden fer tot, fan les 3 funcions
vitals.
- Membrana: Capa contínua que té per funció fonamental la regulació del
bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
- Citoplasma: Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana
plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements
cel·lulars.
- Material genètic: El material genètic s'empra per guardar la informació
genètica d'una forma de vida orgànica i, a eucariotes, està emmagatzemat al
nucli de la cèl·lula.
- Procariota: Sense veritable nucli, ja que tenen ADN però no tenen membrana
nuclear.
- Eucariota: Tenen un nucli veritable amb la seva membrana nuclear.
● Colònies cel·lulars→ Són conjunts d’organismes unicel·lulars que
s’ajuden entre sí. (Només hi ha cèl·lules eucariotes).

Nivell pluricel·lular ->

- Tal·lus: No és ni un teixit ni una colonia, no necessita a cap altre per fer les 3
funcions, però si les separem moren. S’organitza per estructures.
- Teixits: Un conjunt de cèl·lules semblants que s’organitza per estructures.
- Òrgans: Els òrgans són teixits organitzats. Cada òrgan té una funció específica
- Sistemes: Conjunt d’òrgans semblants que poden fer funcions independents.
- Aparells: Conjunt d’òrgans coordinats per fer una sola funció.
ELS TEIXITS TENEN LA SEVA FUNCIÓ I QUAN S’UNEIXEN EN UN ÒRGAN, I
AQUEST ÒRGAN S’ENCARREGA DE FER UNA ALTRA FUNCIÓ.

2.3 ELS NIVELLS DE POBLACIÓ I D’ECOSISTEMA

Població -> És el conjunt d’individus de la mateixa
espècie que viuen en una mateixa zona i en un
mateix temps.
Ecosistema -> És un conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen
interrelacionades.
Biocenosi -> Tots els éssers vius que hi ha a la Terra.
Biòtop -> Temperatura, roques, minerals, humitat… Tot el que hi ha a la Terra però
no està viu.
Biosfera -> És el conjunt d’ecosistemes de tota la Terra.

3. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA MATÈRIA VIVA 3.1

ELS ELEMENTS QUÍMICS, ELS ÀTOMS I LES MOLÈCULES
Element químic-> Substància que no es pot descompondre en
altres mitjançant reaccions químiques.
Substància composta -> Són substàncies formades per dos o més elements químics.

Enllaços químics:
Enllaç covalent -> Enllaç entre àtoms.
Enllaç ionic -> Enllaç entre ions.
Enllaços intermoleculars -> Enllaç entre molècules.
Anió -> Ió negatiu.
Catió -> Ió positiu.
Electropositiu/metàl·lic -> Els elements més electropositius tenen tendència a cedir
electrons i formar ions positius (cations)
Electronegatiu -> Els elements més electronegatius tenen tendència a captar
electrons i formar ions negatius (anions)
Molècules dipolars -> Si uns àtoms atrauen més cap a si un electró, es formen
molècules amb un pol + i un pol -. Aquestes molècules són les dipolars.

Enllaços intermoleculars:
Enllaç d’hidrogen/pont d’hidrogen -> Es dóna entre molècules bipolar dels
hidrurs, s’estableix un enllaç covalent amb altres àtoms i els electrons compartits
es distribueixen asimetricament.
Enllaç per forces de Van der Waals -> Es dóna entre molècules apolars, a causa de
les atraccions electrostàtiques que s'originen, en determinats moments, perquè la
distribució electrònica es torna asimètrica per atzar, i així sorgeixen dipols
instantanis. Aquests permeten l'atracció intermolecular.
Interaccions hidrofòbiques -> Les molècules apolars, que no tenen àtoms carregats
elèctricament, no es poden dissoldre en aigua. I en aquest medi aquós, tendeixen a
agrupar-se entre elles i evitar el contacte amb les molècules d'aigua.
Ponts disulfur -> Es formen quan reaccionen dos grups tiol (-S-H), que contenen
sofre. És un fort enllaç que té molta importància en l'estructura, el plegament i la
funció de les proteïnes.
Hidrofílic -> Els hi agrada l’aigua.
Hidrofòbic -> No els hi agrada l’aigua.

4. ELS BIOELEMENTS
Bioelements/elements biogènics -> Són els components orgànics que formen part
dels éssers vius.
Bioelements primaris -> Són indispensables per a la formació de les biomolècules
orgàniques o principis immediats.
EXEMPLES: C, H, O, N, P i S
- Biomolècules orgàniques/ principis immediats: Molècules que constitueixen
tots els éssers vius: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Bioelements secundaris -> Formen part de tots els éssers vius en una proporció
major.
- Indispensables: Són indispensables, els tenen tots els éssers vius.
EXEMPLES: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I
- Variables: Poden faltar en alguns organismes.
EXEMPLES: Br, Zn, Ti.
- Bioelements plàstics: Són els elements que constitueixen més del 99% de la
matèria viva.
EXEMPLES: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg i Cl
- Oligoelements: Són els elements que constitueixen menys del 0,1% de la
matèria viva però poden ser indispensables.

4.1 ELS BIOELEMENTS PRIMARIS

4.2 ELS BIOELEMENTS SECUNDARIS

5. ELS PRINCIPIS IMMEDIATS O BIOMOLÈCULES

Principis immediats ->
- Simples: Les molècules estan formades per àtoms d’un mateix tipus.
- Compostos: Quan les molècules estan formades per àtoms de diferents
elements.
● Inorgànics
● Orgànics

5.1 L’AIGUA
Aigua circulant ->
EXEMPLES: A la saba, a la sang.
Aigua intersticial ->
EXEMPLE: Entre cèl·lules (Animals, plantes, algues que formen tal·lus, fongs)
Aigua intracel·lular ->
EXEMPLE: Citosol, interior dels òrgans.

Característiques fonamentals de l’aigua:

Elevada força de cohesió: gràcies als ponts d’H. Es gairebé incompressible: dona
volum a les cèl·lules, turgència a les plantes,...

Elevada tensió superficial: superfície oposa gran resistència a trencar-se.

Organismes viuen associats a aquesta pel·lícula.

Capil·laritat: la saba bruta puja pels capil·lars (És el que permet que l'aigua pugi cap
a les fulles de les plantes) Puja gràcies a la capil·laritat però també te a veure que les
fulles fan una mena de succió i també gràcies a que transpiren.

Elevada calor específica: (La quantitat de calor que se li ha de donar a un gram de

matèria perquè la seva matèria augmenti 1 grau). Es necessita molta calor per agitar
les molècules i per trencar els ponts d’H. Per tant és un bon estabilitzador tèrmic de
l’organisme davant canvis bruscos de temperatura.

Elevada calor de vaporització: s’ha de trencar TOTS els ponts d’H. Per tant és una
bona substància refrigerant.

Densitat més alta en estat líquid que en estat sòlid: el gel flota a l’aigua, per tant
forma una capa superficial termoaïllant que permet la vida a sota del gel.

Elevada constant dielèctrica: conté molècules dipolars, per tant bon dissolvent de
compostos iònics (sals minerals) i covalents polars (glúcids).

- Les molècules d’aigua es disposen al voltant dels grups polars del solut i els
separen en ions i cations i queden envoltats per molècules d’aigua: solvatació
iònica.

Aquesta capacitat dissolvent la converteix en: Vehicle de transport de moltes

substàncies i l'aigua és el medi on es fan totes les reaccions químiques
Baix grau d'ionització: De cada 10.000.000 molècules d’aigua només una es troba
ionitzada
 H2O → 2 H+ + OH-

Això fa que la concentració d’ions hidrogen (H+ ) i d’ions hidroxil (OH-) sigui molt
baixa (10 -7 m/l).
Per tant si afegim un àcid (H+ ) o una base (OH-) els nivells varien bruscament.

Un ió hidrogen (H+ ) és un protó i a l’aigua s’ajunta a H2O i forma l’ió hidroni H3O+.
Per tant són equivalents els termes ió hidrogen, ió hidroni i protó.

Funcions de l’aigua en els éssers vius:

Funció dissolvent i de transport de substàncies: a medi aquós tenen lloc gairebé
totes les reaccions biològiques i es el mitjà de transport des de l’exterior i per
l’interior.

F. Bioquímica: intervé en nombroses reaccions, com la hidròlisi, fotosíntesi...

F. Estructural: el volum i la forma de les cèl·lules es manté gràcies a la pressió que

exerceix l’aigua interna. Quan es perd l’aigua, es perd turgència i s’arruguen.

F. Mecànica amortidora: líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats per

evitar el fregament dels ossos.

F. Termoreguladora: degut a la seva elevada calor específica i calor de vaporització.

EXEMPLE: Suor

6. LES SALS MINERALS

Sals minerals precipitades → Constitueixen estructures sòlides, insolubles, amb
funció esqueletica.
EXEMPLE: El carbonat càlcic de les closques dels mol·luscs.
Sals minerals dissoltes -> Donen lloc a anions i cations. Els més importants:
- Cations: Na⁺, K⁺, Ca²⁺ i Mg ²⁺
- Anions:

Dissolucions tampó/amortidores: Equilibren, tenen una funció amortiguadora

cedeix OH-
cedeix H+
*Entre molècules de determinades dissolucions ajuden a equilibrar el pH. * Si no
s’arriba al pH necessitat, si no està equilibrat, no es podrien produir moltes
reaccions químiques.

- Ions antagònics:

Sals minerals associades a substàncies orgàniques ->

7. LES DISSOLUCIONS I LES DISPERSIONS COL·LOÏDALS

Cristal·loides -> Soluts de pes molecular baix (NaCl) → Es dissolen i formen
dissolucions.
- Dissolucions de solids.
- Dissolucions de gasos.
Col·loide → Soluts de pes molecular alt → No es dissolen i formen dispersions
col·loïdals.
Micel·les → Agrupació de molècules molt petites (Macromolècules de lípids).

7.1 PROPIETATS DE LES DISSOLUCIONS

Difusió -> És la repartició homogènia de les partícules d'un fluid (gas o líquid) en el
si d'un altre en posar-los en contacte. Aquest procés és degut al moviment constant
en què es troben les partícules de líquids i gasos. L'absorció o dissolució d'oxigen a
l'aigua és un exemple de difusió.
Osmosi -> Els líquids interns (dissolvent: substància en la qual es dissol el solut)
pasen cap a l’altre banda per a que totes les molècules ( solut: allò que dissolem en
un líquid o gas) tinguin una quantitat de líquid equivalent.

- Pressió osmòtica:
● Isotònic: Les solucions de concentració de solut igual.
● Hipotònic: La solució amb la menor concentració.
● Hipertònic: La solució amb la major concentració de solut.

Turgència: La rigidesa o no que té una estructura.

Plasmòlisi: La plasmòlisi és un fenomen cel·lular pel qual les cèl·lules perden aigua i
s'arruguen, separant-se de la membrana plasmàtica.
__
Estabilitat del grau d’acidesa/pH -> Logaritme invers de la quantitat de pH
que tenim

H2O -> H++OH-

Dissolució tampó -> Equilibren, tenen una funció amortiguadora
7.2 PROPIETATS DE LES DISPERSIONS COL·LOÏDALS
La majoria dels líquids dels éssers vius són dispersions col·loidals
Capacitat de presentar-se en estat de gel:
- Forma de sol (en estat líquid): quan la fase dispersa és un sòlid i la fase
dispersant és un líquid.
- Forma de gel (estat semisòlid): fase dispersa és un líquid i la dispersant un
conjunt de fibres entrellaçades on queden retingudes, per capil·laritat i
hidratació, les molècules del líquid.
- El citosol de la perifèria (ectoplasma) estat de gel, a l’interior (endoplasma) en
estat de sol. El pas de l’ectoplasma a estat de sol permet l’emissió de
pseudòpodes (moviment ameboide i fagocitosi).

- El pas de gel a sol i a l’inrevés està relacionat amb la polimerització de

proteïnes fibril·lars.

Elevat poder adsorbent: atracció que exerceix la superfície d’un sòlid sobre les
molècules d’un líquid o d’un gas.
- Més adsorció si la substància està dividida finament
- No confondre amb absorció (penetració)
Efecte Tyndall: la mida de les partícules col·loïdals està entre una mil·limicra i 0,2
micres.
- Poden ser transparents, però si il·luminem lateralment sobre fons fosc
s’observa opalescència per la reflexió.

Elevada viscositat: resistència interna que presenta un líquid al moviment relatiu

de les seves molècules.

Sedimentació: Les dispersions col·loïdals són estables en condicions normals, però

si es a forts camps gravitatoris les seves partícules poden precipitar.