Lingüística de text.

Dixi i polifonia

IES Teulada
Valencià: llengua i literatura
1r Batx.
Tema 3
1. Adequació pragmàtica II:
LA DIXI

◎ Acte comunicatiu à situació comunicativa à situació d’enunciació

◎ L’acte comunicatiu s’entén com la situació I les circumstàncies
concretes en què té lloc la comunicació entre els interlocutors.

◎ Els elements de la comunicació (emissor, receptor, espai, temps…)

es fan presents a partir de la DIXI.
Què és la dixi?
◎ La dixi és un mecanisme lingüístic a partir del qual
es poden localitzar l’emissor, el receptor, el temps
I l’espai de l’acte comunicatiu.

◉ Demà ells dinaran a casa à díctics temporal

◉ Comprà ací les entrades à díctic espacial
◉ Jo sé que tu pots fer-ho! à díctic personals
2. Tipus de dixi
◎ Espacial
· Demostratius: esta,
eixa, aquella
· Demostratius neutres:
açò, això, allò
· Adverbis: ací, aquí, allí,
allà, davant, darrere,
lluny, a prop…
Heu deixat este llibre
ací?
Això que dius no em
podria interessar
menys.
◎ Temporal ◎ *Personal
· Morfemes verbals en Referència a l’emissor I
present (no atemporal), el receptor.
passat (perifràstic o · Pronoms personals
simple) i futur. forts: jo, tu, nosaltres,
vosaltres.
· Adverbis: hui, demà,
abans, després, mai, · Pronoms personals
sempre… febles: em, et, ens, us, -
me, ‘t…
· Morfemes verbals en
1a I 2a persona sng/pl.:
Anirem de viatge! -e, -em, -es, -eu, -ava, -
En teniu ganes? aves, -àvem, -àveu…
Vaig somiar en tu
Quan anàveu a
l’institut, vos agradaven
La Guerra Civil comença
les classes?
als anys 30. (atemporal,
no és díctic)
*Dins de la dixi personal, hi ha la dixi social.
◎ Eleva el grau de formalitat entre l’emissor I el
receptor de la situació comunicativa.

· Fórmules de cortesia: estimada, benvolguda,

distingida…
· Vós, vosté

Estimada Àngela,
Vosté ja sap la raó d’aquesta carta…
2.1. Marques de 1a persona
plural IMPERSONAL
La 1a plural també pot usar-se per a indicar
impersonalitat en el discurs.

- Plural de modèstia: l’autor usa un fals plural per

convenció.
- Aquest text que ara presentem analitza la dixi.

- Plural inclusiu: textos en què l’emissor intenta

involucrar el receptor.
- Tal com hem vist en la unitat 1, les funcions…

- Plural generalitzador: pertinença a un grup ampli.

- Nosaltres, l’alumnat de Teulada, exigim que…
2.2. La polifonia:
el discurs citat
La polifonia és quan l’emissor incorpora altres veus discursives.
Aquesta segona apareix mitjançant el discurs citat. N’hi ha dos tipus:
◎ Discurs directe: Reproducció literal de les paraules de l’altre/a. Apareix

· entre cometes: Ella ens va dir “Del que vos diguen, no en penseu gens”
· verb de locució, dos punts i guió llarg: Ens ha dit: - Calleu ja!

◎ Discurs indirecte: reformulació de les paraules de l’altre/a, però no la manera

en què es diu. Apareix amb verbs de dicció: dir, afirmar, assegurar + que

Ella ens va dir que del que ens diguérem no pensàrem gens.

◎ Discurs indirecte lliure: barreja dels dos discursos anteriors, ja que reprodueix
l’enunciat, però NO hi ha cap verb de dicció.

Ella ho tenia clar, volia fer eixe canvi.

2.3. Les veus del discurs

Realitat externa Realitat interna o intratextual

· Emissor: autor real · Locutor: veu que explica el text. En un
text narratiu és el narrador; en la poesia, el
jo poètic
· Receptor: lector real

· Al·locutari: el locutor s'adreça

directament al receptor (tu).

· Enunciador/s: personatges diferents del

locutor que prenen veu pròpia en el text.
Per exemple: personatges secundaris.