1.

Del que ocorre/s’esdevé/existeix en una aula durant la classe, hi ha moltes coses que
hom no pot copsar, perquè queden fora del nostre radar; hom només pot percebre i
comprendre allò que es deixa ordenar, organitzar i construir mitjançant els nostres
conceptes previs o apriori.
2. Estem del tot obligats a processar, ordenar, estructurar i configurar les dades en brut
que ens afecten la sensibilitat en forma de món (totalitat), el qual conté un nombre
(quantitat) finit (límit) d’objectes, coses o fets (unitat), els quals tenen característiques
o qualitats (qualitat), realitzen accions (acció) d’una determinada manera (com), els
quals -els fets- són sempre efecte d’una causa anterior (causa); aquest món i tot el que
conté s’ajusta perfectament als principis fonamentals de la lògica (ex:“A=A” / “és
impossible que ‘P i no-P’ siguin veritat alhora”), als postulats fonamentals d’Euclides
(ex: “El tot és major que les parts”) i a les lleis fonamentals de Newton (ex: "Sempre
que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual
i de sentit contrari sobre el primer."). I cada cosa i la totalitat mateixa es configura
necessàriament dins d’un determinat espai i temps.

3. L’enunciat “el gat està sobre la taula” pressuposa una sèries d’idees prèvies sense les
quals no és possible construir ni la frase ni la representació (fenomen): aquest fet
ocupa un espai limitat dins d’un espai infinit, ocorre en un temps limitat dins de la línia
infinita del temps, està constituït per un nombre limitat d’objectes (gat i taula), els
quals estan en una determinada relació (sobre, sota, costat, etc,); cada objecte està
constituït per una pluralitat de característiques organitzades en una substància, les
quals les unifica i els dona identitat i sentit; sabem que aquest fet –gat sobre la taula-
és posterior a un fet anterior i que està produït per una causa, també anterior en el
temps. Sabem també que si és debò gat, llavors no pot ser una altra cosa – principi
d’identitat i d’objectivitat-, i el mateix passa amb la taula i amb cadascun dels elements
que integren la representació. També sabem que cada objecte de la representació és
conforme als postulats fonamentals d’Euclides i està subjecte a les lleis fonamentals de
Newton.

4. Abans de poder formular un judici sobre “gat” i “taula”, primer han de ser un
fenomen/representació; per a ser-ho, se’ls ha de poder construir com a objectes i per
tant han d’ajustar-se a la forma general -normes i requisits generals- de tot objecte
possible: espai, temps, límit, unitat-pluralitat, substància-accident, qualitat, acció,
causa-efecte, identitat, no-contradicció, complir amb els postulats euclidians i amb les
lleis fonamentals de Newton.

5. Aquestes idees prèvies són les condicions de possibilitat de tota experiència possible,
és a dir, són els constituents essencials que ha de contenir un objecte per a ser-nos
donat en l’experiència i comprès per la nostra raó; són els requisits que ha de complir
una cosa per a ser cosa; són la definició de cosa mateixa, l’ésser en general: quan diem
que “ ‘x’ és”, estem dient que per a ‘x’ són veritat per endavant tots aquestes idees
apriori de la nostra facultat de conèixer.
6. Ara bé, aquestes idees prèvies només són coneixement si són referides a la intuïció, si
s’apliquen a l’experiència i casen amb ella. Per tant, els conceptes forjats en
l’enteniment o raó, només són coneixement del món quan es recolzen en
l’experiència, en l’observació.