2022

Preparació de sòlids
porosos i la seva
aplicación com
adsorbents de
contaminants i
intercanviadors de
ions en detergents
ANDRÉS SERVERA ROIG
Contenido
INTRODUCCIÓ .........................................................................................................................2
OBJECTIU ..................................................................................................................................2
PROCEDIMENT ........................................................................................................................2
ANÀLISI DE DADES .................................................................................................................5
DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS: ............................................................................................11
QÜESTIONS ............................................................................................................................11
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................13

1
INTRODUCCIÓ
Un dels major problemes a nivell mundial que cada vegada va en augment és la
contaminació. S’han fet estudis de diferents materials per tal d’eliminar-la, o almanco
reduir els contaminants que presentin un perjudici en la salut; un exemple d’aquests
materials són les zeolites i les xarxes organometàl·liques.
Les zeolites són una família de minerals aluminosilicats hidratats altament cristal·lins,
que en deshidratar-se desenvolupen, al vidre ideal, una estructura porosa amb
diàmetres de porus mínims de 3 a 10 angstroms. La seva estructura forma cavitats
ocupades per ions grans i molècules d’aigua amb gran llibertat de moviment que
permeten el canvi iònic i la deshidratació reversible. Estan compostes per alumini, silici,
sodi, hidrogen i oxigen. L'estructura cristal·lina està basada en les tres direccions de la
xarxa amb SiO4 en forma tetraèdrica amb els seus quatre oxígens compartits amb els
tetraedres adjacents. Les propietats físiques proveeixen aspectes únics per a una àmplia
varietat d'aplicacions pràctiques.
Les estructures metal·lorgàniques (MOF) són estructures cristal·lines covalents híbrides
creades per molècules orgàniques de reacció amb ions de metall. No només són més
duradores que els vidres orgànics, sinó que, a causa dels seus buits interconnectats a
nanoescala, tenen un potencial incomparable per atrapar, emmagatzemar i catalitzar
ions i molècules. Gràcies a aquestes capacitats, les MOF poden afegir un valor
significatiu a diverses aplicacions, inclòs l'emmagatzematge i la separació de gasos, la
separació i la purificació de líquids, l'emmagatzematge d'energia electroquímica, la
catàlisi o l'administració de medicaments. També es poden utilitzar en dispositius
sensors de gas que mesuren i responen a aquest procés de captura.

OBJECTIU
L’objectiu d’aquesta pràctica es basa en la síntesis de una Zeolita i un MOF’s i estudiar
el poder d’adsorció d’aquets i de una zeolita comercial com la Mordenita; a més, aber
analitzar i determinar un espectre. Com es el funcionament de un difractograma.

PROCEDIMENT
1. Síntesis de la zeolita A (Si/Al=1)
Es dissolen 0,28 g de NaOH en un vas de precipitats de 250 mL en 30,0 g d’aigua
(pesats en la balança sobre el NaOH). Amb la vareta de vidre agitem fins obtenir la
dissolució completa, una vegada obtinguda, separem en dues parts igual. Amb la bureta
vàrem agafar uns 15 mL de la dissolució de NaOH i els vàrem abocar en un vas de
precipitats de 250 mL pesem 2,31 g de NaAlO 2 (té una aparença terbolesa mentre
s’agitava, però finalment obtenim una dissolució transparent. L’agitació va romandre
durant uns 5’). Per altre banda, en una altre vas de precipitats, aboquem la resta del
colom de la dissolució de NaOH, i pesem 3,13 g de Na2SiO3 ( aparença totalment
transparent. L’agitació va romandre durant uns 10’).
A continuació en un pot de tefló, es mesclen ambdues dissolucions , important afegir la
de silicat de sodi sobre la de aluminat, i s’agita vigorosament fins a la obtenció de un gel
blanc. L’aparició del gel blanc, va aparèixer instantàniament i agitarem vigorosament
durant uns 5’. El gel obtingut es col·loca dins la estufa a 94ºC fins el dia següent.
3. Preparació de les dissolucions
En grup vàrem preparar les distintes dissolucions a utilitzar durant la pràctica.

2
Dissolució tampó: Es dissolen 3,51 g de clorur d’amoni en 29 ml d’amoníac i s’afegeix
aigua destil·lada fins a obtenir 500 ml de dissolució.
Dissolució 1l EDTA 0,0025 M:
0,0025𝑚𝑜𝑙𝐸𝐷𝑇𝐴 372,24𝑔𝐸𝐷𝑇𝐴
1 𝐿 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝑥 𝑥 = 0,9306 𝑔 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴
1𝐿 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 1 𝑚𝑜𝑙 𝐸𝐷𝑇𝐴
Pesem xxxx g de EDTA en un vidre de rellotge i els introduïm en un matràs aforat de 1
L i enrasa’m amb aigua destil·lada amb l’ajut de una pipeta Pasteur.
Dissolució de 1 l EDTA 0,0001 M:
0,0001 𝑚𝑜𝑙 𝐸𝐷𝑇𝐴 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝐸𝐷𝑇𝐴 0,0025 𝑀
1 𝐿 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝐸𝐷𝑇𝐴 0,0001 𝑀 𝑥 𝑥
1𝐿 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝐸𝐷𝑇𝐴 0,0001 𝑀 0,0025 𝑚𝑜𝑙 𝐸𝐷𝑇𝐴
= 400 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 0,0025𝑀
100 ml de dissolució de 1000 ppm de verd de malaquita:
1000 𝑚𝑔 𝑑𝑒 𝑣𝑒𝑟𝑑𝑒 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 1𝑔
100 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝑥 𝑥 = 0,1 𝑔 𝑣𝑒𝑟𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 1000 𝑚𝑔
Pesem 0,1 g de verd de malaquita en un vidre de rellotge i amb aigua destil·lada
l’aboquem a un matràs aforat de 100 ml.
250 ml de una dissolució de 50 ppm de verd de malaquita:

50 𝑚𝑔 𝑑𝑒 𝑣𝑒𝑟𝑑𝑒 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑣𝑒𝑟𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 1000 𝑝𝑝𝑚

250 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝑥 𝑥
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝑑𝑒 𝑣𝑒𝑟𝑑 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 50 𝑝𝑝𝑚 1000 𝑚𝑔
= 12,5 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝑑𝑖ó 𝑑𝑒 𝑣𝑒𝑟𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 1000 𝑝𝑝𝑚

Passades les 24 h el gel es treu de la estufa, aquest es filtra per filtració al buit i es neteja
tres vegades amb aigua. (Era difícil de eliminar tota l’aigua amb la bomba). Per acabar
d’eixugar el vàrem posar de nou dins la estufa a uns 90ºC fins el dia següent.
2. Síntesis de la ret metall-orgànica ZIF-67
Preparem en dos vasos de precipitats de 250 ml dues dissolucions igual de volum, una
d’elles de 4 milimols de nitrat de cobalt (II) hexahidratat dels quals vàrem pesar 1,18 g
amb 50 ml d’etOH (coloració rosa) i l’altre de 16 milimolar de 2-metilmidazol (2-MIM)
dels quals vàrem pesar 1,31g amb 50 ml d’etOH (coloració transparent).
1𝑚𝑜𝑙 291 𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂
4 𝑚𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂 𝑥 𝑥
1000 𝑚𝑚𝑜𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂
= 1,164 𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂
1𝑚𝑜𝑙 82,11 𝑔 𝑑𝑒 2 − 𝑀𝐼𝑀
16 𝑚𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 2 − 𝑀𝐼𝑀 𝑥 𝑥 = 1,314 𝑔 𝑑𝑒 2 − 𝑀𝐼𝑀
1000 𝑚𝑚𝑜𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 2 − 𝑀𝐼𝑀
A continuació preparades ambdues dissolucions, s’afegeix lentament la dissolució de
nitrat de cobalt (II) hexahidratat sobre la de 2-MIM i la dissolució restant es deixa a
temperatura ambient durant dues hores en agitació, en campana i tapada amb un vidre
de rellotge.

3
Quan aboquem la dissolució de cobalt sobre la de 2-MIM, apareix una coloració lila
obscur que a mesura que passa el temps és un lila menys intens.
Una vegada han transcorregut les dues hores d’agitació, el producte obtingut es
centrifuga, no es va poder centrifugar tot d’un cop, per tant i anàrem centrifugant,
eliminàvem el líquid sobrenedant i en posàvem de nou, una vegada tot centrifugat un
cop. Es rentava amb etanol, abans d’introduir dins la centrifugadora agitar amb l’etanol
i intentar que el sòlid no quedés aferrat per les parets, així repetir aquest procediment
tres vegades amb l’etanol. Després es va deixar dins l’estufa fora etanol el tub de
centrífuga amb el tap obert fins el dia següent.
4. Activitat de la zeolita A com a retenidora de ions
Pesam 0,26 g de zeolita A en un vas de precipitats de 250 ml i 100 ml d’aigua del grifo
( sempre vàrem utilitzar la mateixa aigua del grifo, ja que vàrem introduir uns 500 ml en
un vas de precipitats de 600 ml).
Aquest experiment es va realitzar en grup, per tant, tots alhora vàrem introduir els 100
ml d’aigua sobre la nostra zeolita i amb agitació magnètica, per realitzar la primera
extracció de 15 ml (tant sols necessitàvem 10 ml però la vam fer de 15 ml per assegurar)
als 5 minuts.
Mentre preparàvem la primera valoració, omplirem la bureta de 50 ml amb la dió de
0,025 M de EDTA, per mirar la duresa de l’aigua.
Per dur a terme aquesta valoració, s’agafen 25 ml d’aigua del grifo en un Erlenmeyer de
250 ml afegim 10 ml de la dissolució tampó i una punta de espàtula del negre de
eriocromo T que serà el nostre indicador (important no excedir-se en la quantitat de
indicador ja que resultarà més complicat diferenciar quan arriba al punt d’equivalència i
es canvia de color).
La valoració per a la duresa de l’aigua va ser de 30,1 ml d’EDTA 0,0025 M.
Una vegada transcorren 5 minuts aturam l’agitació i feim l’extracció de 15 ml amb una
pipeta de 20 ml. Es posa en un tub de centrifuga, una vegada centrifugat sense agitar, i
anant amb cura, agafam 10 ml de la fase aquosa (realitzar el mes ràpid possible) i es
posa en un Erlenmeter de 100 ml (la primera extracció de la fase aquosa del tub de
centrifugda vaig extreure sòlid, la emva fase aquosa era una mica terbolesa) i per tant
vaig centrifugar de nou. Una vegada els 10 mle en l’Erlenmeyer es posen 10 ml de la
dissolució tampó i una mica de eriocromo T. Aquest pic valoram amb la dissolució diluïda
de EDTA de 0,0001 M. La valoració es va dur a terme als 7,5 ml.
(Important haver netejat bé la bureta ja que el valorant d’abans era més concentrat que
el d’ara)
Es va repetir el mateix procés als 60 minuts i el volum de valoració va ser de 5,9 ml.
Per altre banda una vegada analitzada la nostra zeolita A, ara analitzarem una zeolita
comercial anomenada Mordenita, pesarem 0,25 g en un vas de precipitats de 250 ml i
per altre banda (tots en grup) posarem al mateix temps els 100 ml d’aigua del grifo en
agitació. Relitzarem extraccions als 5 i 60 minuts com en la zeolita A. Els resultats de la
valoració varen ser de 29,7 i 23,9 ml respectivament.
Finalment vàrem caracteritzar per difracció de raig X la nostra zeolita A de un company.
I vàrem veure el resultat ( una mica del difractograma i observàrem els pics esperats de

4
la zeolita) Si fos amorfa haguéssim observt a l’inici una petita montanya en vers de pics,
per tant significa que sí tenim cristalls, i la amplitud dels pics determinaria la puresa.
5. Capacitat d’adsorció de la ret metal·lo-orgànica ZIF-67
Pesam 30mg de ZIF-67 i l’introduïm en un vas de precipitats de 100mL, hi introduïm
30mL de verd de malaquita 50ppm i agitam. Transcorreguts 5 minuts, agafam una
alíquota de 3mL i es centrifuga durant 3minuts a 6000rpm, una vegada centrifugat es
separa el sobrenedant, intentant agafar la menor quantitat de sòlid possible, i es guarda
en un vial. Repetir el procés a 20,40,60 minuts.
Transferim les alíquotes a cubetes espectrofotomètriques, introduint 0,5mL d’alíquota i
1mL d’aigua destil·lada i determinam la concentració de colorant en la fase aquosa
mitjançant espectroscòpia UV-Vis (longitud d’ona mitjana de 617nm).

ANÀLISI DE DADES
- Càlcul del rendiment de la síntesi de la zeolita A:
Per calcular el rendiment necessitem saber quin és el reactiu limitant:
1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑁𝑎𝐴𝑙𝑂2 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐴𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴 13636 𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
2,31 𝑔 𝑑𝑒 𝑁𝑎𝐴𝑙𝑂2 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥
81,97 𝑔 𝑑𝑒 𝑁𝑎𝐴𝑙𝑂2 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑁𝑎𝐴𝑙𝑂2 96 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑑𝑒 𝐴𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
= 4,00 𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑁𝑎2 𝑆𝑂3 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑆𝑖 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴 13636 𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
3,13 𝑔 𝑑𝑒 𝑁𝑎2 𝑆𝑂3 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥
122,06 𝑔 𝑑𝑒 𝑁𝑎2 𝑆𝑂3 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑁𝑎2 𝑆𝑂3 96 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑆𝑖 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
= 3,64 𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴
→ 𝐸𝑙 𝑟𝑒𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 𝑙𝑖𝑚𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡 é𝑠 𝑒𝑙 𝑁𝑎2 𝑆𝑂3
𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙𝑠 3,40 𝑔
𝑅𝑒𝑛𝑑𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡 (%) = 𝑥 100 = 𝑥 100 = 𝟗𝟑, 𝟒 %
𝑔 𝑑𝑒 𝑧𝑒𝑜𝑙𝑖𝑡𝑎 𝐴 𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐𝑠 3,64 𝑔

- Determinació de la duresa de l’aigua:

Determinarem la duresa de l’aigua del grifo de la següent manera:
0,0025 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 100,09 𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 1000 𝑚𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3
30,1 𝑚𝑙 𝐸𝐷𝑇𝐴 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥
1000 𝑚𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 1 𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3
1
𝑥 = 301,27 𝑚𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 /𝐿
0,025 𝐿 𝑑′𝑎𝑙í𝑞𝑢𝑜𝑡𝑎
Per determinar la duresa de la zeolita A i la Mordenita:
0,001 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 100,09 𝑔 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 1000 𝑚𝑔 1
𝑋 𝑚𝑙 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥
1000 𝑚𝑙 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐸𝐷𝑇𝐴 1 𝑚𝑜𝑙 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 1𝑔 0,01 𝐿
= 𝑌 𝑝𝑝𝑚 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3

Volum EDTA 0,001 (ml) Duresa (ppm CaCO3)

Temps de Zeolita A Mordenita Zeolita A Mordenita
contacte
5 min 7,5 29,7 75,07 297,27

5
 60 min 5,9 23,9 59,05 239,22

Per calcular el % de 𝐶𝑎𝐶𝑂3:

𝑝𝑝𝑚 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 𝑑𝑒 𝑙 ′ 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎 − 𝑝𝑝𝑚 𝐶𝑎𝐶𝑂3 𝑑𝑒 𝑙′𝑎𝑙í𝑞𝑢𝑜𝑡𝑎
% 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 = 𝑥 100
𝑝𝑝𝑚 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝐶𝑂3 𝑑𝑒 𝑙′𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎

Temps % 𝑪𝒂𝑪𝑶𝟑
Zeolita A 5 min 75,08
60 min 80,40
Mordenita 5 min 1,33
60 min 20,60

- Caracterització cristal·logràfica de la zeolita A:

La caracterització cristal·logràfica es fa mitjançant difracció de raig X, on cada pic
representa n feix de raig X difractat. Els paràmetres de la cel·la unitat es poden calcular
amb el valor del paràmetre a per a un sistema cristal·lí cúbic, fent us de la següent
expressió:
λ2
𝑎2 = (ℎ2 + 𝑘 2 + 𝑙2 )
4𝑠𝑒𝑛2 θℎ𝑘𝑙
Els resultats obtinguts per la zeolita A són els següents:

Difractograma zeolita A
1,2

0,8
intensidad

0,6

0,4

0,2

0
0 5 10 15 20 25 30 35 40
2θ

Anem a indexar per tal de determinar els paràmetres i tipus de xarxes cristal·logràfiques:
On λ=1,5418 Å
En la taula anterior podem observar que es tracta d’una cel·la cúbica centrada en les
cares, la manera en que podem saber això es mirar els índex de Miller (h k l) com que
tots són parells o tots imparells, es tracta de una cel·la cúbica centrada en les cares.
Per calcular els paràmetres de xarxa es calculen fent una mitjana dels diferents valors
de a obtinguts:

6
 2θ θ rad (θ) sen θ sen^2 θ sen^2 θ/sen2θ1 4 * sen^2 θ/sen2θ1 M (h k l) a^2 (A) a (A)
7,18 3,589 0,06263987 0,062598911 0,00391862 1 4 4 200 606,628104 24,6298214
10,16 5,079 0,08864527 0,088529223 0,00783742 2,000044906 8,000179626 8 220 606,628104 24,6298214
12,45 6,2245 0,10863802 0,10842445 0,01175586 2,999997568 11,99999027 12 222 606,628104 24,6298214
14,38 7,192 0,12552408 0,125194707 0,01567371 3,999800958 15,99920383 16 400 606,628104 24,6298214
16,09 8,0465 0,14043792 0,139976735 0,01959349 5,000093918 20,00037567 20 420 606,628104 24,6298214
20,40 10,1985 0,1779974 0,177058974 0,03134988 8,000227385 32,00090954 32 440 606,628104 24,6298214
21,34 10,671 0,18624408 0,185169247 0,03428765 8,749921625 34,9996865 35 531 606,628104 24,6298214
21,65 10,824 0,18891444 0,187792758 0,03526612 8,999618975 35,9984759 36 442 606,628104 24,6298214
22,84 11,4175 0,19927297 0,197956738 0,03918687 10,00016167 40,00064668 40 620 606,628104 24,6298214
23,97 11,9825 0,20913408 0,207612923 0,04310313 10,99955738 43,99822952 44 622 606,628104 24,6298214
25,05 12,524 0,21858504 0,216848545 0,04702329 11,99995088 47,99980351 48 444 606,628104 24,6298214
26,09 13,0445 0,22766947 0,225707752 0,05094399 13,0004802 52,00192079 52 640 606,628104 24,6298214
27,09 13,546 0,2364223 0,234225957 0,0548618 14,00027249 56,00108996 56 642 606,628104 24,6298214
27,82 13,911 0,24279275 0,240414402 0,05779908 14,74984327 58,99937309 59 731 606,628104 24,6298214
29,00 14,501 0,25309019 0,250396901 0,06269861 16,00016069 64,00064277 64 800 606,628104 24,6298214
29,92 14,9575 0,26105762 0,258102484 0,06661689 17,00007403 68,00029612 68 644 606,628104 24,6298214
30,80 15,4015 0,26880688 0,265581357 0,07053346 17,9995487 71,99819481 72 822 606,628104 24,6298214
31,46 15,7275 0,27449666 0,271062474 0,07347486 18,75017124 75,00068497 75 751 606,628104 24,6298214
31,67 15,8345 0,27636416 0,272859586 0,07445235 18,99961831 75,99847324 76 662 606,628104 24,6298214
32,52 16,2575 0,2837469 0,279954682 0,07837462 20,00054885 80,0021954 80 840 606,628104 24,6298214
33,14 16,568 0,28916615 0,285153095 0,08131229 20,75021601 83,00086402 83 911 606,628104 24,6298214
33,34 16,6705 0,29095511 0,286867326 0,08229286 21,0004506 84,00180239 84 842 606,628104 24,6298214
34,74 17,372 0,3031986 0,298574427 0,08914669 22,74948964 90,99795857 91 931 606,628104 24,6298214

a=b=c= 24,62982 Å
Per determinar el volum de la cel·la :
a*b*c = a3= 14941,13927 Å
- Caracterització morfològica de la zeolita A:
Per mitjà de microscòpia electrònica obtenim la següent imatge, a partir de la qual
podrem calcular la distància entre els cubs de la zeolita.

5 µ𝑚
2,6 𝑐𝑚 𝑥 = 1,24 µ𝑚
10,5 𝑐𝑚
- Caracterització cristal·logràfica de la Mordenita:

7
 Difractograma Mordenita
1,2

0,8

0,6

0,4

0,2

0
0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 25,00 30,00 35,00 40,00

Al igual que en el difractograma de la zeolita A podem observar que cada pic

representa un feix de raig X difractat.
- Caracterització morfològica de la Mordenita:

5µ𝑚
0,5 𝑐𝑚 𝑥 = 0,28 µ𝑚
9 𝑐𝑚
- Càlcul del rendiment en la síntesi del ZIF-67:
Calcularem primer el reactiu limitant:
1 𝑚𝑜𝑙 2 − 𝑀𝐼𝑀 1 𝑚𝑜𝑙 𝑍𝐼𝐹 − 67 221,02 𝑔 𝑍𝐼𝐹 − 67
1,31 𝑔 2 − 𝑀𝐼𝑀 𝑥 𝑥 𝑥
82,11 𝑔 2 − 𝑀𝐼𝑀 2 𝑚𝑜𝑙 2 − 𝑀𝐼𝑀 1 𝑚𝑜𝑙 𝑍𝐼𝐹 − 67
= 1,763 𝑔 𝑍𝐼𝐹 − 67
1,18 𝑔 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2
1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑜 1 𝑚𝑜𝑙 𝑍𝐼𝐹 − 67 221,02 𝑔 𝑍𝐼𝐹 − 67
∗ 6𝐻2 𝑂 𝑥 𝑥 𝑥 𝑥
291 𝑔 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑜 1 𝑚𝑜𝑙 𝑍𝐼𝐹 − 67
= 0,897 𝑔 𝑍𝐼𝐹 − 67
El reactiu limitant és el 𝐶𝑜(𝑁𝑂3 )2 ∗ 6𝐻2 𝑂

8
 𝑔 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙𝑠 0,160 𝑔
%𝑟𝑒𝑛𝑑𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡 = 𝑥100 = 𝑥100 = 17,84 %
𝑔 𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐𝑠 0,897 𝑔
- Capacitat d’adsorció del ZIF-67:

Alíquota Temps de contacte (min) Abs (λ=615 nm)

Verd de malaquita 0 2,206
1 5 0,507
2 20 0,407
3 40 0,300
4 60 0,176

Si calculam el percentatge de ver de malaquita present a cada una de les diferents

alíquotes, podrem sabre el percentatge d’adsorció del ZIF-67, utilitzant:
𝑎𝑏𝑜𝑠𝑟𝑏à𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑡𝑖
% 𝑉𝑒𝑟𝑑 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎 = 𝑥 100
𝑎𝑏𝑜𝑠𝑟𝑏à𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑡0
%𝐴𝑑𝑠𝑜𝑟𝑐𝑖ó = 100 − % 𝑉𝑒𝑟𝑑 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑙𝑎𝑞𝑢𝑖𝑡𝑎
Obtenim la següent taula amb els resultats corresponents:

Alíquota Temps de Abs (λ=615 %Verd de %Adsorbit

contacte (min) nm) malaquita
Verd de 0 2,206 100 0
malaquita
1 5 0,507 22,98 77,02
2 20 0,407 18,45 81,55
3 40 0,300 13,60 86,4
4 60 0,176 7,98 92,02

Representarem els resultats obtinguts de la taula anterior.

%adsorbit vs temps de contate

100
90
80
70
%adsorbit

60
50
40
30
20
10
0
0 10 20 30 40 50 60 70
temps de contacte (min)

- Caracterització cristal·logràfica del ZIF-67:

9
Al igual que per a la Zeolita A, la seva caracterització es fa mitjançant difracció de raig
X, on cada un dels pics representats, representa un feix de raig X difractat. Fent ús de
la següent equació calcularem el valor del paràmetre a:

λ2
𝑎2 = (ℎ2 + 𝑘 2 + 𝑙2 )
4𝑠𝑒𝑛2 θℎ𝑘𝑙

Difractograma ZIF-67

2,30000

2,00000
Intensitat

1,70000

1,40000

1,10000
4,5 9,5 14,5 19,5 24,5 29,5 34,5 39,5
2θ

Anem a indexar per tal de determinar els paràmetres i tipus de xarxes cristal·logràfiques:
2θ θ rad (θ) sen θ sen^2 θ sen^2 θ/sen2θ1 2 * sen^2 θ/sen2θ1 M (h k l) a^2 (A) a (A)
7,38 3,69 0,06440265 0,064358138 0,00414197 1 2 2 110 286,958533 16,9398504
10,42 5,21 0,09093165 0,090806393 0,0082458 1,990792111 3,981584221 4 200 286,958533 16,9398504
12,75 6,375 0,11126474 0,111035309 0,01232884 2,97656427 5,95312854 6 211 286,958533 16,9398504
14,75 7,375 0,12871803 0,128362886 0,01647703 3,978066177 7,956132354 8 220 286,958533 16,9398504
16,48 8,24 0,14381513 0,143319893 0,02054059 4,959135875 9,91827175 10 310 286,958533 16,9398504
18,10 9,05 0,1579523 0,157296326 0,02474213 5,973518523 11,94703705 12 222 286,958533 16,9398504
19,50 9,75 0,1701696 0,169349504 0,02867925 6,924061458 13,84812292 14 321 286,958533 16,9398504
20,85 10,425 0,18195057 0,180948292 0,03274228 7,905002895 15,81000579 16 400 286,958533 16,9398504
22,15 11,075 0,19329521 0,192093779 0,03690002 8,90880915 17,8176183 18 411 286,958533 16,9398504
24,55 12,275 0,21423917 0,212604049 0,04520048 10,91279812 21,82559625 22 332 286,958533 16,9398504
25,65 12,825 0,22383848 0,221973966 0,04927244 11,89589546 23,79179091 24 422 286,958533 16,9398504
26,76 13,38 0,23352505 0,231408327 0,05354981 12,92858575 25,85717149 26 431 286,958533 16,9398504

Analitzant el valor dels índex de Miller (h k l), ens adonem que tots són parells, per tant
es tracta de una cel·la cúbica centrada al cos.
On els paràmetres de xarxa es calculen fent una mitjana de a.
a=b=c = 16,9399 Å
Per determinar el seu volum: a=b=c = a3 = 4861,0773 Å
- Caracterització morfològica del ZIF-67:

10
 2µ𝑚
3,0 𝑐𝑚 𝑥 = 0,5µ𝑚
12 𝑐𝑚

DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS:
En la síntesi de la zeolita A vam obtenir un rendiment molt bo, en concret del 93,4%.
Pel que fa referència a la activitat de les zeolites com a segrestadores de ions observem
una disminució dels ions calci a mesura que augmenta el temps de contacte de la zeolita
amb l’aigua del grifo, per tant podem concloure que a major temps de contacte de la
zeolita amb l’aigua del grifo menor serà la duresa d’aquesta però fins a un determinat
punt.
Si comparem les dues zeolites utilitzades en la practica, podem observar que la zeolita
A té una major eficàcia alhora de reduir la duresa de l’aigua que la Mordenita, això vol
dir que la zeolita A és millor intercanviador de ions.
Pel que fa referència a la caracterització cristal·logràfica, podem concloure que per a la
zeolita A es tracta de una cel·la centrada en les cares.
Per a la síntesis del ZIF-67, vàrem obtenir un rendiment bastant baix, de 17,84%, un
dels motius d’aquest baix rendiment, podria ser que alhora de polvoritzar el morter es
trobava una mica humit i part del producte es va dissoldre i a més era difícil aconseguir
tot el producte des de el morter.
Si parlem de la capacitat d’adsorció del ZIF-67, observam que a mesura que el temps
de contacte augmenta amb el verd de malaquita , l’eficàcia millora, arribant a un valor
molt elevat del 92,02% molt pròxim al 100% en un temps de contacte de 60 minuts.
Aquest valor tan elevat ens indica que, la eficàcia del ZIF-67 per adsorbir contaminants
que presentin anell aromàtics és elevada.
Per a la caracterització cristal·logràfica del ZIF-67 hem pogut concloure analitzant els
índex de Miller obtinguts que és tracta de una cel·la cúbica centrada en el cos.

QÜESTIONS
1. Describa las estructuras de las zeolitas A y Mordenita y del ZIF-67.

11
Contestada en l’apartat d’anàlisi de resultats.
2. Describa el mecanismo de intercambio de iones en las zeolitas.
El mecanisme d’intercanvi es basa en la introducció del ió a intercanvi a l’interior dels
canals de les zeolites. És a dir, els ions entren als canals de les zeolites per un procés
de difusió i en aquest procés es quan es produeix l’intercanvi catiònic del Ca2+ i Mg2+
amb el Na+ present en la zeolita A.
3. ¿Qué tipo de interacción puede darse entre el ZIF-67 y el verde de malaquita?
¿Podría utilizarse la red ZIF-67 para extraer de forma efectiva otros
contaminantes?

La manera en que interaccionen és per una interacció π-π stacking entre els anells
aromàtics.
Si els contaminants contenen anells aromàtics si serviria, perquè sinó aquests no
podrien tenir interacció entre ells.
4. Indexa, indicando los cálculos realizados, el difractograma de la zeolita A y de
la red metalo-orgánica ZIF-67 (celdas cúbicas). Determina los parámetros de red
y el tipo de celda.
Contestada en l’apartat d’anàlisis de resultats
5. Indica el tamaño de cristal del ZIF-67 y de las zeolitas A y Mordenita.
Contestada en l’apartat d’anàlisis de resultats
6. En base a los resultados obtenidos, ¿qué efecto tendría en la dureza del agua
del grifo y en la cantidad de verde de malaquita extraída un aumento de la
cantidad de sólido utilizado? ¿Y un aumento del tiempo de contacto?
En el cas del ZIF-67 i les zeolites un augment de la quantitat d’aquests suposaria una
major eficiència d’extracció; és a dir, amb menor temps de contacte augmentaria el
percentatge d’extracció. A part un augment en la quantitat de zeolita també suposaria
una disminució en la duresa de l’aigua.
Un augment en el temps de contacte dels diferents sòlids utilitzats suposarà un
augment en el % d’extracció. En la pràctica hem pogut observar que en 60 minuts de
contacte amb el ZIF-67 el verd de malaquita pràcticament havia estat adsorbit. En el
cas de la zeolita a un contacte de 60 minuts la concentració de CaCO3 si que havia
disminuït però aquesta no era pròxima a 0, però a un determinat temps s’atura.

12
BIBLIOGRAFIA
Arxiu “Zeolitas y Redes metal·lo-orgànicas – Conceptos básicos” de la part
d’Inorgànica del Laboratori Integrat de Química.
Apunts Determinació Estructural, part Inorgànica. Dr. Carlos Palominoç
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0045653515000818

13