Professional Documents
Culture Documents
Historia
Historia
Historia
utm_content=DAFYBCu
_pf0&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton
Metal·lúrgia
Mineria
Aquí podem veure una font primària iconogràfica a on apareixen els miners
treballant en una mina
Per últim, podem observar les principals zones industrials del segle 19.
Hi ha sectors que van aconseguir un desenvolupament menor. Entre ells cal destacar la
indústria química (relacionada amb les necessitats creixents d'adob artificial de l'agricultura),
la indústria alimentària (farinera i vitivinícola) i, en general, la indústria tradicional (vidre,
ceràmica, calçat, suro i paper).
Catalunya i el País Basc van ser les úniques zones que van experimentar un procés
d'industrialització que va ser parcial, al llarg del segle XIX, de manera que no va tenir èxit
l’economia industrialitzada. Les raons que expliquen aquest fracàs són:
● Pervivència d'una agricultura endarrerida i poc rendible, amb molts pagesos amb
pocs recursos i un poder adquisitiu molt reduït.
● La manca de capitals per invertir en la indústria, ja que els qui tenien diners preferien
invertir en la compra de terres.
5.2 LA MINERIA
La mineria era molt important perquè abans la gent es dedicava molt en aquest sector, però
abans del 1868 en Espanya una sèrie de factors van influir en el baix nivell d'activitat
minera, ja que existia una combinació de falta de coneixements tècnics.
La demanda industrial espanyola, donat l'endarreriment de la Revolució Industrial, era molt
escassa i no exercia suficient pressió sobre l'explotació minera
Espanya era rica en reserves de ferro, plom, coure, mercuri i zinc, i comptava amb
l'avantatge que els jaciments es trobaven prop de les zones portuàries.
Mineria
Aquí podem veure una font primària iconogràfica a on apareixen els miners treballant en
una mina
Gran Bretanya va liderar la Revolució Industrial mundial amb el seu compromís inicial amb
la mineria del carbó, l'energia de vapor, les fàbriques tèxtils, la maquinària i els ferrocarrils.
La demanda britànica de ferro i acer, combinada amb un ampli capital i empresaris enèrgics,
la va convertir en líder mundial en la primera meitat del segle XIX, remarcant el paper vital
de l'acer durant la primera revolució industrial.