Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.

____________________________________________________________________________________

PRÀCTICA 5: OSCIL·LADORS SINUSOÏDALS RC.

Assignatura: Electrònica Analògica (EA-EIA).Codi de l’Assignatura: 820222.

Quadrimestre: Q6. Grups de Matí i Tarda.
Grau: Enginyeria en Electrònica Industrial i Automàtica.

Estudiants Professor Franja

Número Dia de la
de Horària
Cognoms Nom de Grup Setmana
Laboratori /Grup

Granadal
Sergio
Díaz Pedro 28/05/2
G7 G7
Sánchez Daniel Gaya 021
Sanzmilla

FULLS DE RESULTATS EXPERIMENTALS.

IMPORTANT: El present document recull les preguntes exposades al corresponent

enunciat de la pràctica. L’estudiant haurà d’editar-lo, afegint a continuació de cada una
de les preguntes la resposta que cregui adequada (incloses, si fos necessari,
representacions gràfiques, senyals d’oscil·loscopis, corbes de Bode, etc.).
Aquelles preguntes que no siguin contestades hauran de deixar-se en blanc i, en cap
cas, haurà d’eliminar-se cap pregunta del document o ser canviades de lloc. En aquest
cas, el professor de pràctiques no corregirà la pràctica (amb la qual cosa l’estudiant
tindrà un zero a la mateixa).

1
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

3.- REALITZACIÓ DE LA PRÀCTICA.

3.1.- Oscil·lador de Desplaçament de Fase, amb Xarxa de Retroalimentació RC de

Retard de Fase.

1. Monteu el circuit de la figura 3.1 i alimenteu-lo amb una tensió simètrica, amb
Vcc = +12 V i +Vee = -12 V.

Figura 1. Esquema oscil.lador de desplaçament de fase

2. Representeu les formes d’ona de les tensions vO(t), v1(t), v2(t), i v3(t),
agrupades en captures de dues formes d’ona cada una, de manera que
permetin fer les mesures dels desfasaments que es demanen a l’apartat 3
(per exemple: la captura per a la mesura de φ1 ha d’incloure vO(t) i v1(t)).

Figura 2. Desfasament de V1(t) (verd) respecte de V0(t) (groc).

2
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 3.Desfasament de V2(t) (vermell) respecte V1(t) (verd).

Figura 4.Desfasament de V3(t) (lila) respecte V2(t) (vermell).

Figura 5.Desfasament de V0(t) (groc) respecte V3(t) (lila).

3. Determineu amb precisió (utilitzeu els cursors o l’opció de mesures de
l’oscil·loscopi) el desfasament originat per cadascuna de les tres cèl·lules RC
3
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

de retroalimentació de l’oscil·lador i el desfasament causat pel propi

amplificador. Completeu la taula 3.I amb els desfasaments obtinguts:

TAULA 3.I.

Desfasament de v1(t) Respecte a vO(t): φ1 = -59,965º

Desfasament de v2(t) Respecte a v1(t): φ2 = -59,95º

Desfasament de v3(t) Respecte a v2(t): φ3 = -58,255º

Desfasament de vO(t) Respecte a v3(t): φ4 = +178,25º

Desfasament Total: φT = φ1 + φ2 + φ3 + φ4 φT = 0,08º

Podem veure que s’ajusten bastant als valors ideals. Per exemple, el desfasament de
V0(t) respecte de V3(t) hauria de ser 180º, ja que es un amplificador inversor, i se li
apropa bastant. També podem veure com l’oscil.lador es compensa gairebé
perfectament.

4. Determineu amb precisió la freqüència d’oscil·lació fO experimental, i

compareu-la amb la freqüència teòrica. Completeu la taula 3.II i comenteu les
possibles discrepàncies. Comenteu la qualitat del senyal obtingut.

Figura 6. Senyal V0(t) per trobar f0.

4
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 7. Senyal V0(t) per trobar f0.

El càlcul de la freqüència d’oscil·lació

f 0= √❑ = 3898 Hz
❑

TAULA 3.II.

Freqüència d’Oscil·lació Freqüència d’Oscil·lació

THD
fO (Teòrica) fO (Experimental)

3898 Hz 3424,54 18,417%

La freqüència teòrica és major a la freqüència experimental. Això és degut

probablement a les toleràncies dels components.

5. Per què el circuit s’anomena ‘oscil·lador de retard de fase’?

El circuit s’anomena així perquè el senyal sinusoïdal generat es desfasa respecte el

d’entrada a cada cel.la per arribar a un senyal final sense desfasament.
Aproximadament, cada cel.la desfasa uns 60º, provocat per les cel.les RC de primer
ordre que s’empren al circuit. Finalment, aquests desfasaments es contrarresten amb
el que desfasa l’amplificador, 180º.

6. En quin punt del circuit aconseguim obtenir el millor senyal sinusoïdal?

Aconseguim el millor senyal sinusoïdal al punt V3(t), és a dir gairebé a l’entrada de

l’operacional i última cel.la.

5
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

7. Per què a la sortida vO(t) del l’amplificador operacional no tenim un to

sinusoïdal pur? Com podríem obtenir en aquesta sortida un senyal
sinusoïdal? Proposeu solucions i millores en el circuit per obtenir-lo.

No tenim un to sinusoïdal pur provocat per la saturació de l’operacional. Per tractar de

tenir un senyal sinusoïdal hauríem de limitar el guany, seguint el criteri de Barkhausen,
per no fer saturar a l’operacional. Per conseguir això, hauríem de posar el guany
conseguit amb aquest criteri, que seria 29, i no 47 com hem fet a la pràctica, i així
evitaríem la saturació de l’operacional.

8. Desconnecteu el resistor R2, deixant així en llaç obert l’amplificador

operacional OA1 (teniu en compte que ara l’amplificador operacional
treballarà com a un simple comparador de tensió). En aquestes condicions,
captureu la forma d’ona de la tensió de sortida. Quina forma té ara el senyal
de sortida? Per què?

Figura 8. Esquema oscil.lador de desplaçament de fase en llaç obert.

6
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 9. Senyal de sortida V0(t) en llaç obert.

Com podem observar, el senyal de sortida obtingut és molt semblant al de

l’exercici anterior ya que l’operacional actua com a comparador de tensió amb
guany il.limitat, però que satura i provoca un senyal gairebé trapezoïdal.

9. Determineu amb precisió la freqüència d’oscil·lació fO experimental, i

compareu-la amb la freqüència teòrica. Completeu la taula 3.III. Quins canvis
s’aprecien en el senyal de sortida en relació a l’obtinguda inicialment?

Figura 10. Senyal de sortida V0(t) en llaç obert per treure f0.

7
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 11. Senyal de sortida V0(t) en llaç obert per treure f0.

Podem observar principalment com en aquest muntatge tenim una freqüència de

funcionament inferior a la de l’anterior muntatge.

El càlcul de la freqüència d’oscil·lació:

1 1
f 0= =
2 π RC 2 π ·10000 · 10· 1 0−9
= 1592 Hz

TAULA 3.III.
Freqüència d’Oscil·lació Freqüència d’Oscil·lació
THD
fO (Teòrica) fO (Experimental)

1592 Hz 2525,25 29,99 %

Com podem observar, la freqüència d’oscil·lació experimental es major a la teòrica. Els

canvis observats son, que l’ona s’assembla més a una forma d’ona quadrada que
la d’una sinusoidal

8
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

3.2.- Oscil·lador en Pont de Wien.

2. Connecteu l’oscil·loscopi a la sortida vO(t) del circuit. Comproveu si el circuit

oscil·la amb els següents valors de R1 i R2. Feu servir la taula 3.IV per indicar
quines combinacions han permès que el circuit oscil·lés experimentalment, i
compareu-les amb les previsions del estudi teòric.

Figura 12. Esquema Oscil.lador en Pont de Wien.

Figura 13. Senyal de sortida amb combinació a: R1=10 kΩ, i R2=22 kΩ.

9
____________________________________________________________________________________
 Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 14. Senyal de sortida amb combinació b: R1=10 kΩ, i R2=20 kΩ.

Figura 14. Senyal de sortida amb combinació c: R1=12 kΩ, i R2=20 kΩ.

TAULA 3.IV.

Oscil·la? Oscil·la?
Valors dels Resistors R1 i R2
(Teòricament) (Experimentalment)
a) R1=10 kΩ, i R2=22 kΩ SÍ NO SÍ NO
b) R1=10 kΩ, i R2=20 kΩ SÍ NO SÍ NO
c) R1=12 kΩ i R2=20 kΩ SÍ NO SÍ NO

10
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

3. Per què el circuit oscil·la amb alguna/es combinació/ons, mentre que amb
altres no ho fa? Compareu amb allò esperat teòricament.

Aplicant el criteri de Barkhausen, podem observar que el guany ha de ser de 3, i fent el

càlcul per a cada circuit suposat en cada cas, el primer té un guany superior a 3, i per
tant oscil.la pero amb saturacions. El segon cas, té un guany de 3, i per tant el circuit
oscil.la però a voltatges molt petits. Per últim, el tercer cas com té un guany inferior a
3, podem veure com no oscil.la.

4. Captureu les formes d’ona de les tensions vO(t), i v1(t) per a la Combinació a)
de resistors, i determineu el desfasament existent entre ambdós senyals.
Oscil·laria el circuit si l’etapa amplificadora fos inversora? Per què?

Figura 15. Esquema Oscil.lador en Pont de Wien amb combinació a: R1=10 kΩ, i
R2=22 kΩ.

Figura 16. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte senyal v1(t).

11
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Podem observar un desfasament molt petit, de -0,025º, gairebé nul.

De nou, mitjançant el criteri de Barkhausen, si l’etapa amplificadora fos inversora, això
provocaria un guany inferior a 3, i llavors no oscil.laria el senyal.

5. Per a la Combinació a), determineu amb precisió la freqüència d’oscil·lació fO

experimental, i compareu-la amb la freqüència teòrica. Completeu la taula
3.V i comenteu les possibles diferències. Comenteu la qualitat del senyal
obtingut.

Figura 17. Senyal de sortida v0(t) per conseguir f0.

Figura 18. Senyal de sortida v0(t) per conseguir f0.

1
ω o RC
f 0 (teòrica)= = =1591,55 Hz
2π 2 π

12
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

1
fo(experimental) = =1547.98
(15.85−15.204)· 1 0−3

TAULA 3.V.
Freqüència d’Oscil·lació Freqüència d’Oscil·lació
THD
fO (Teòrica) fO (Experimental)

1591,55 Hz 1547.98 8,85%

13
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

3.3.- Oscil·lador en Pont de Wien amb Estabilització de l’Amplitud de la Tensió de

Sortida.

2. Connecteu l’oscil·loscopi a la sortida vO(t) del circuit i a l’entrada de

l’amplificador v1(t). Posicioneu el cursor del potenciòmetre R3 al màxim (heu
de girar el cursor en el sentit que causi un augment de l’amplitud de la tensió
de sortida), i comproveu que el circuit oscil·la.

Figura 19. Esquema Oscil.lador Pont de Wien amb Estabilització de l’Amplitud de la

Tensió de Sortida

14
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 20. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte v1(t) en vermell amb Rpot=
100k Ohms.

Figura 21. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte v1(t) en vermell amb Rpot= 10
Ohms.

15
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 22. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte v1(t) en vermell amb Rpot= 1M
Ohms.

3. Captureu els senyals v1(t) i vO(t), i determinar-ne la freqüència fO amb precisió.

Figura 23. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte v1(t) en vermell per l’obtenció de
f0.

16
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 24. Senyal de sortida v0(t) en verd respecte v1(t) en vermell per l’obtenció de
f0.

1
f 0= −3
=1481.48 Hz
(12.846−12.171) ·1 0

4. Actueu sobre el cursor del potenciòmetre R3 fins obtenir un senyal sinusoïdal

de sortida d’1 V d’amplitud de pic. Captureu els senyals v1(t) i vO(t), i
determinar-ne la freqüència fO amb precisió.

Figura 25. Senyal de sortida v0(t) amb amplitud de pic 1V en verd respecte v1(t) en
vermell per l’obtenció de f0 amb Rpot = 20k Ohms.

17
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 26. Senyal de sortida v0(t) amb amplitud de pic 1V en verd respecte v1(t) en
vermell per l’obtenció de f0 amb Rpot = 20k Ohms.

1
f 0= −3
=1488.095 Hz
(12.685−12.013) ·1 0

5. Actueu sobre el cursor del potenciòmetre R3 fins obtenir un senyal sinusoïdal

de sortida d’uns 9 V d’amplitud de pic. Captureu els senyals v1(t) i vO(t), i
determinar-ne la freqüència fO amb precisió.

Figura 27. Senyal de sortida v0(t) amb amplitud de pic 9V en verd respecte v1(t) en
vermell per l’obtenció de f0 amb Rpot = 62,25k Ohms.

18
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

Figura 27. Senyal de sortida v0(t) amb amplitud de pic 9V en verd respecte v1(t) en
vermell per l’obtenció de f0 amb Rpot = 62,25k Ohms.

1
f 0= −3
=1584.78 Hz
(12.668−12.037)· 10

6. En el cas en què l’amplitud de sortida és de 9 V, en quina regió opera

l’amplificador operacional? A partir dels senyal de l’oscil·loscopi, determineu
experimentalment el valor del guany de tensió de l’amplificador AV. Coincideix
amb el valor proporcionat pel criteri de Barkhausen?

Amb un guany de 9 V podem comprobar que, efectivament, complim el criteri de

Barkhausen i per tant, podem aproximar a 3 volts fent-nos veure que la oscil·lació és
sinusoidal ideal.

7. Completeu la taula 3.VI amb els valors experimentals de les freqüències del
senyal de sortida, obtingudes en els tres casos assajats.

TAULA 3.VI.

Freqüència THD Freqüència

Ajust del
d’Oscil·lació fO d’Oscil·lació fO
Potenciòmetre R3
Experimental Teòrica
Valor Màxim d’R3 1481.48 Hz 16,88%

Per a VO(pic) ≈ 9 V 1488.095 Hz 10,52% 1591,55 Hz

Per a VO(pic) ≈ 1 V 1584.78 Hz 15,77%

19
____________________________________________________________________________________
Electrònica Analògica (EA-EIA – 820222). Pràctica 5: Oscil·ladors Sinusoïdals RC.
____________________________________________________________________________________

8. En quin dels tres casos s’obté un senyal de sortida amb menys distorsió? I en
quin dels tres casos s’obté una freqüència d’oscil·lació experimental més
pròxima a la teòrica?

El senyal de sortida amb menys distorsió és per a Vo(pic) = 9 V.

El senyal que s’aproxima més és Vo(pic) = 1V.

9. Quina funció fan els díodes D1 i D2, juntament amb el potenciòmetre R3? És un
circuit amb comportament lineal? Per què?

La funció és modificar el valor resistiu equivalent a la R2 ja que es troben en paral·lel i

modifiquen el guany del circuit. Els diodes impedeixen la conducció pel potenciòmetre
en tensions baixes per assegurar l’inici de l’oscil·lació i, quan ja ha començat a oscil·lar,
comencen a conduïr permetent el control amb el potenciòmetre.

10. Proposeu solucions i millores alternatives al circuit plantejat amb

l’objectiu d’obtenir un senyal sinusoïdal de més qualitat.

Alguna millora seria evitar la saturació de l’operacional treballant a tensions baixes i,

amplificar el senyal de sortida amb un buffer.

20
____________________________________________________________________________________