Unitat 1 – La comunicació 2

Suggeriments didàctics
·· L’objectiu principal d’aquesta unitat és que els alumnes obtinguin una visió
general de la comunicació. S’aconsella potenciar el diàleg i la participació a l’aula.
Parlar en públic és un repte que els alumnes han de superar des de l’inici de les
classes.
En aquesta unitat, es pren un primer contacte amb el concepte de comunicació i els
seus elements. S’incideix en la diferenciació entre comunicació i informació. És
important distingir, des de la primera unitat, les diferents formes de comunicació,
que es desenvoluparan al llarg del llibre.
Se suggereix diferenciar, mitjançant exemples, les barreres dels errors que es poden
produir en els processos comunicatius.
En l’exposició oral de la unitat, el mapa d’Idees clau ens ajudarà a situar i centrar els
Idees clau alumnes.
Al llarg de la unitat, es plantegen exemples i casos pràctics solucionats per facilitar
l’assimilació dels continguts per part de l’alumnat i es proposen activitats
curosament seleccionades pel que fa a nivell i contingut.
Per finalitzar la unitat, es proposen activitats que serveixen per repassar els
continguts estudiats i detectar conceptes no assimilats correctament. A més, s’hi
inclou un cas final pràctic que engloba els continguts estudiats a la unitat, així com
una autoavaluació amb activitats tipus test (les solucions es troben a l’última pàgina
del llibre de l’alumne).
Els materials complementaris de què disposem són:
– Presentacions multimèdia. Són presentacions en el PowerPoint per recolzar les
explicacions amb l’ajuda d’un ordinador i un projector.
– GATE: gestor avançat de tasques d’avaluació. Amb GATE es podran generar
totes les avaluacions que es desitgi, conforme a uns criteris determinats. A més, es
podrà interactuar amb els alumnes, enviant-los activitats a través de GATE i rebent
notificacions sobre els seus enviaments. Així mateix, es disposarà d’estadístiques
sobre el seu ús.
– Cine a l’aula. Les pel·lícules proposades per a aquesta unitat són:
 Un cuento chino: amb aquesta pel·lícula es treballen les barreres en la
comunicació.
 Los lunes al sol: permet treballar els diferents elements de la comunicació.
 Jobs i Un franco, 14 pesetas: s’hi treballen les barreres de la comunicació.
– Life skills. Formació per a la vida. A la pàgina web de Macmillan
http://www.macmillanprofessional.cat, podràs trobar recursos per treballar
destreses per a la vida, com: organització, aprendre a aprendre, tolerància,
comunicació eficaç i escolta activa. A més, comptem amb més recursos relacionats a
la zona d’usuaris.
A continuació, es mostra una taula resum amb tots els recursos per a aquesta unitat:

Recursos de la unitat 1

Presentacions multimèdia

GATE

Cine a l’aula

Life skills. Formació per a la vida

 Unitat 1 – La comunicació 3

Solucionari a les activitats proposades

1 >> Què és la comunicació?

1·· Identifica els elements i, per tant, la interrelació entre ells en un procés
Pàgina 9
de comunicació quan intercanvies missatges amb els teus amics en un
grup de WhatsApp.
– Emissor: jo.
– Receptor: els meus amics.
– Missatges: el contingut de la comunicació, el que els dic o escric.
– Codi: llenguatge escrit que utilitzo per transmetre el missatge.
– Canal: utilitzo Internet amb l’smartphone com a suport. És un canal
impersonal.
– Context: la situació concreta en què es desenvolupa la comunicació; per
exemple, des de la meva casa o la meva habitació.
– Feedback o retroalimentació: és la resposta dels meus amics, que
completen el procés de comunicació.
Realment, hi ha una conversació, perquè els components del grup actuen
alternativament com a emissors i receptors.

2·· Imagina un concert multitudinari on actua un famós grup de rock. Ens

trobem davant d’un procés comunicatiu? Quins són els seus elements?
Identifica’ls.
Es tracta d’un procés comunicatiu, perquè el cantant es relaciona amb el públic
a través d’un canal intercanviant missatges.
– Emissor: cantant.
– Receptor: públic.
– Missatge: contingut de les cançons, lletra i música.
– Codi: és el llenguatge, les paraules i les notes musicals que serveixen per
transmetre el missatge.
– Canal: el cantant utilitza un canal impersonal, no hi ha un tracte
personalitzat i no hi ha interrelació. Les ones sonores transmeten el
missatge.
– Context: és l’espai on es desenvolupa el procés de comunicació.
– Feedback: els aplaudiments i les manifestacions d’alegria.

3·· Estàs a punt de creuar el carrer i hi ha un semàfor vermell, per la qual

Pàgina 10
cosa t’has d’esperar. Quan canvia de color i es posa verd, creues. Hi ha
comunicació? Descriu el procés per justificar la teva resposta.
La comunicació és un procés actiu en què es produeix un intercanvi entre tots
els elements que hi intervenen. Es tracta d’un procés complex en què es duu a
terme un intercanvi d’informació que genera relacions entre les persones.
Que el semàfor canviï de color per regular el trànsit de les persones i la
circulació dels vehicles no és un procés comunicatiu.
 Unitat 1 – La comunicació 4

4·· Estàs mirant la televisió mentre tuiteges amb altres televidents. Explica
el procés comunicatiu.
La informació rebuda del programa de televisió no es pot definir com un procés
comunicatiu en si, perquè no existeix retroalimentació, però l’intercanvi
d’opinions i informació mitjançant piulades converteix el procés en comunicació,
en què el programa ofereix els continguts i, a vegades, també participa amb els
seus usuaris de Twitter.

5·· Quan la televisió emet un programa de notícies, informa o comunica?

Pàgina 12 Per què?
L’emissió d’un programa de notícies constitueix informació, perquè no hi ha
feedback, no s’espera una resposta immediata dels televidents. La comunicació
és un procés complet en què intervenen diversos elements.

6·· Si entres a la pàgina oficial de Facebook d’un cine, per exemple,

www.facebook.com/cinesa.es, i hi participes comentant, fent clic a
“m’agrada”, etc., s’està produint informació o comunicació?
Es tracta de comunicació, perquè a través dels recursos de la xarxa es produeix
el procés, hi ha retroalimentació.

7·· En grups de quatre, representeu de manera no verbal les situacions

següents:
Fa molt fred — Stop, atura’t — Silenci, si us plau — Gireu a la dreta — Un
moment, si us plau — No l’entenc — Quina hora és? — Després et truco —
Quina por!
– Fa molt fred: fregar-se les mans, per exemple.
– Stop, atura’t: aixecar la mà dreta.
– Silenci, si us plau: posar el dit polze davant de la boca.
– Gireu a la dreta: fer la indicació amb el braç dret.
– Un moment, si us plau: fer el gest amb la mà, breument de dalt cap
baix.
– No l’entenc: fer un gest amb la cara.
– Quina hora és?: indicar el rellotge amb un dit.
– Després et truco: fer girar un dit i, amb els dits polze i petit, fer el gest
del telèfon.
– Quina por!: obrir els ulls de bat a bat.
 Unitat 1 – La comunicació 5

2 >> Les dificultats en el procés de

comunicació: barreres i errors

8·· Pensa en un important jugador de futbol, però que no juga al teu equip
Pàgina 13
preferit. Pots opinar-ne sense barreres mentals?
És complicat, ja que, si un jugador no és del nostre equip, tendim a pensar que
no és tan bo com diuen els seguidors del seu equip.

9·· Analitza i descriu algun prejudici que condicioni la teva comunicació.

Alguns exemples poden ser els següents:
– És un prejudici pensar que tots els joves manegen bé Internet.
– Denota un prejudici parlar molt fort a les persones que no parlen el nostre
idioma.

10·· Una persona sordmuda s’adreça a tu utilitzant el llenguatge dels

signes i no l’entens. De quina barrera es tracta? Posa dos exemples més
d’aquesta mateixa barrera.
És una barrera semàntica, perquè no hi ha un codi compartit; només un dels dos
coneix el llenguatge de signes.
Exemples:
– Tractar que hi hagi comunicació amb algú que parli en japonès.
– Llegir en braille, sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a
persones cegues.

11·· Indica si les següents situacions que es plantegen suposen un

Pàgina 14 obstacle per a la comunicació i, per tant, una barrera o un error:
a) Parles amb l’empleat d’una botiga de productes electrònics i no entens
el llenguatge tècnic que utilitza.
b) Les instruccions d’un electrodomèstic estan en alemany i no n’entens
res.
c) Just en el moment en què el teu amic et va dir l’hora de la cita, va passar
un cotxe i el soroll va impedir que l’entenguessis correctament.
d) Tot el que diuen els programes de televisió és fals.
e) L’encarregat de planta no atén queixes dels empleats joves, i només
escolta els que hi porten treballant diversos anys.
a) Es tracta d’un error si entenem alguna cosa, però confusament; si no
entenem res, es tracta d’una barrera.
b) Suposa una barrera per a la comunicació.
c) Suposa una barrera per a la comunicació.
d) Suposa una barrera per a la comunicació.
e) Suposa una barrera per a la comunicació.
Unitat 1 – La comunicació 6

12·· Posa un exemple de situacions en què es poden produir errors en la

comunicació per causes imputables a l’emissor, el receptor i la
transmissió.
Alguns exemples poden ser els següents:
– Errors imputables a l’emissor: quan una persona parla molt de pressa pot
donar lloc a errors en la comunicació.
– Errors imputables al receptor: quan el receptor està pensant en alguna
cosa diferent i no escolta activament, fet que el porta a entendre el
missatge malament.
– Errors en la transmissió: dos amics parlen, passa un cotxe de la policia
amb la sirena encesa i això fa que no es puguin entendre.
 Unitat 1 – La comunicació 7

Solucionari a les activitats finals

1·· Posa un exemple de comunicació en què intervinguin diversos

Pàgina 15 emissors i diversos receptors.
Una conversació entre diversos amics en una cafeteria.
2·· Quins són l’emissor o emissors i el receptor o receptors en els casos
següents?
a) Un locutor de ràdio retransmet un partit de futbol.
b) Un periodista escriu un article per a un diari.
c) Uns amics comenten una festa en un grup de WhatsApp.
d) Parles per telèfon amb la teva mare.
e) Comentes en un fòrum els avantatges d’un determinat telèfon mòbil.
a) Emissor: locutor.
Receptors: oients.
b) Emissor: periodista.
Receptor: lectors.
c) Tots hi intervenen com a emissors i receptors.
d) Emissor: tu.
Receptor: la teva mare.
e) Emissor: tu.
Receptor: tots els que participin al fòrum.
La finalitat dels fòrums és que tots els participants hi actuïn com a emissors i
receptors.

3·· Utilitzant cada una de les situacions que es descriuen seguidament,

explica com es produeix la retroalimentació:
a) Intervens en un fòrum sobre atletisme per intercanviar-hi opinions.
Pretens aconseguir gent per celebrar la festa dels atletes aficionats.
b) Truques un amic per comunicar-li que has canviat de feina.
c) Escrius una carta a una companyia telefònica per donar de baixa un
número.
d) Vas al cine i la pel·lícula t’agrada moltíssim. Al final, hi ha un col·loqui
amb els actors.
e) Assisteixes a una xerrada a la biblioteca del teu barri.
f) Aplaudeixes molt al final d’una funció de teatre.
a) La retroalimentació es troba en les contestacions rebudes.
b) La retroalimentació es troba en la seva contestació.
c) La retroalimentació es produeix quan la companyia dóna el número de baixa.
d) En el col·loqui, totes les parts poden participar com a emissors i receptors.
e) En la xerrada, l’emissor és l’orador i els receptors són tots els assistents.
f) Els emissors són els actors en el moment de representar l’obra, mentre que
els receptors seran les persones del públic que aplaudeixen al final de la funció.
Unitat 1 – La comunicació 8

4·· En un procés de comunicació, hi pot haver diversos emissors?

Justifica la teva resposta.
En una conversació, cada persona actua com a emissor-receptor
alternativament, i hi poden existir:
– Un sol emissor i diversos receptors.
– Diversos emissors i un sol receptor.
– Diversos emissors i diversos receptors.
La comunicació eficaç entre persones es produeix quan el receptor interpreta el
missatge en el sentit que pretén l’emissor.

5·· Indica si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

a) Internet és un suport per a la comunicació.
b) Internet és un canal de comunicació.
c) Internet és el mitjà que s’utilitza en la retroalimentació.
d) Internet és el suport i el canal.
e) Internet no és el suport ni el canal.
a) Fals.
b) Vertader.
c) Fals.
d) Fals.
e) Fals.

6·· El Cèsar Bernaus és un empresari que té especial cura amb la

comunicació amb els empleats. El seu secretari personal, el Jesús, acaba
de ser pare, per la qual cosa truca des de casa seva a la Maria, la parella
del Jesús, per interessar-se pel seu estat i per donar-li l’enhorabona. La
Maria li explica que està molt bé i que el seu fill també es troba
perfectament.
En aquest cas, identifica els següents elements de la comunicació:
a) Emissor.
b) Receptor.
c) Codi.
d) Missatges.
e) Context.
f) Canal.
g) Suport.
h) Retroalimentació.
a) Emissor: Cèsar Bernaus.
b) Receptor: Maria.
c) Codi: llenguatge oral.
d) Missatges: es concreten en la preocupació del Cèsar pel seu estat i en
l’enhorabona que li transmet pel naixement del fill.
e) Context: el Cèsar és a casa seva i probablement la Maria també.
f) Canal: personal o canal auditiu.
Unitat 1 – La comunicació 9
g) Suport: telèfon.
h) Retroalimentació: la contestació de la Maria.
7·· La comunicació és un procés actiu, dinàmic, en què tots els elements
intervindran en algun moment. A més, es desenvoluparà amb un codi i un
canal determinats. Sense retroalimentació, com és la comunicació?
Sense retroalimentació, no es pot afirmar que la comunicació sigui eficaç. No es
pot comprovar si el receptor ha entès el missatge tal com ho pretenia l’emissor.
La resposta o feedback sempre és opcional, però, com major sigui, més complet
serà el procés de comunicació.

8·· Redacta dues situacions de la comunicació que suposin barreres

físiques, barreres mentals i barreres semàntiques.
Barreres físiques:
– Dues persones que parlen pel carrer mentre hi ha un soroll eixordador
provocat per unes obres properes.
– Parlar per telèfon amb una persona que té una minusvalidesa auditiva.
Barreres mentals:
– Pensar que tot el que diuen els infants són fantasies i no donar
credibilitat als seus comentaris.
– No escoltar les explicacions del tècnic informàtic que arregla el teu
ordinador perquè penses que tampoc l’entendràs.
Barreres semàntiques:
– Que un metge, en parlar sobre una diagnòstic, utilitzi un llenguatge
excessivament tècnic i sense donar suficients explicacions.
– Parlar amb una persona amb un idioma diferent al nostre, que a més no
entenem.
 Unitat 1 – La comunicació 10

Solucionari als casos finals

1·· Barreres en la teva comunicació quotidiana

Pàgina 16 La Lorena i el Dídac va junts en autobús cap a classe cada matí. El Dídac
porta els cascs posats i va escoltant la seva música preferida.
La Lorena li pregunta per la data del seu proper examen, però el Dídac no
sent res perquè li encanta escoltar la música alta i això l’aïlla de tothom
que l’envolta. La Lorena li ha de fer un cop a l’espatlla per cridar-li l’atenció
per tal que li respongui la pregunta. I, per cert, el Dídac no se’n recorda.
En una altra parada, pugen el Màrius i la Meiling, que són companys de la
mateixa classe i s’uneixen al grup. La Lorena aprofita per preguntar-los per
la data de l’examen i se sorprèn quan el Màrius li respon que mai fa cas del
que diu aquest professor, perquè una vegada va canviar la data d’un
examen i, des d’aleshores, sempre espera que publiquin les dates al tauler
d’anuncis. El Dídac segueix concentrat en la seva música, totalment aliè a
la conversació.
La que està absolutament al marge de la conversació és la Meiling; és
xinesa, es va traslladar amb els seus pares a viure aquí fa un mes i ara tot
just està començant a aprendre l’idioma. De moment, no és capaç de
participar en les conversacions que estableixen els seus companys de
classe.
El Màrius i la Lorena conversen sobre els seus plans per a les vacances
fins que arriben a la seva parada. A més, s’obliden del Dídac, que està
taral·lejant una cançó i no s’ha adonat que ha arribat al final del trajecte.
Després de llegir aquest cas pràctic, respon:
1. Quants processos comunicatius trobes en el text que acabes de llegir?
2. Identifica i explica cada un dels elements que intervenen en el procés.
3. Evidentment, existeixen algunes barreres comunicatives. Contesta les
preguntes següents:
a) Explica la barrera comunicativa que genera el fet que la Meiling
desconegui l’idioma. Es podria haver utilitzat un codi que fes la Mailing
partícip en el procés?
b) Hi una important barrera que provoca el Dídac. Analitza-la i defineix
quins tipus de barrera es produeixen i com es podrien superar.
c) Una altra barrera procedeix del Màrius i és diferent de l’anterior. Explica-
la i analitza’n la possible solució.
4. Podria haver estat més efectiu el procés comunicatiu en tots els casos?
5. Detectes errors en la comunicació?
6. T’has trobat alguna vegada en una situació similar a la descrita? Com
has reaccionat?
7. Provoques o pateixes barreres d’altres persones?
Unitat 1 – La comunicació 11

1.
– Procés comunicatiu 1: la Lorena li pregunta al Dídac la data del seu
proper examen; el Dídac li respon que no se’n recorda.
– Procés comunicatiu 2: la Lorena pregunta al Màrius i la Meiling la data del
seu proper examen. El Màrius respon que no ho sap perquè o escolta el
professor. La Meiling no contesta perquè no l’ha entès, està al marge de
la conversació.
– Procés comunicatiu 3: el Màrius i la Lorena conversen sobre els seus
plans de vacances.
2.
– Procés comunicatiu 1.
 Emissor: la Lorena.
 Receptor: el Dídac.
 Missatge: pregunta quan serà el proper examen.
 Codi: llenguatge, paraula.
 Canal: personal o canal auditiu.
 Context: a l’autobús.
 Feedback: el Dídac contesta que no sap quan serà l’examen.
– Procés comunicatiu 2.
 Emissor: la Lorena.
 Receptor: el Màrius i la Meiling.
 Missatge: pregunta quan serà el proper examen.
 Codi: llenguatge, paraula.
 Canal: personal o canal auditiu.
 Context: a l’autobús.
 Feedback: el Màrius contesta que no ho sap perquè mai escolta el
professor. Per part de la Meiling, no hi ha feedback.
– Procés comunicatiu 3.
 Emissor: el Màrius i la Lorena (conversació en què tots dos actuen com
a emissors i receptors).
 Receptor: el Màrius i la Lorena (conversació en què tots dos actuen
com a emissors i receptors).
 Missatge: els seus respectius plans de vacances.
 Codi: llenguatge, paraula.
 Canal: personal o canal auditiu.
 Context: a l’autobús.
 Feedback: constant, perquè ells estan conversant i actuen com a
emissors i receptors, alternativament.
Unitat 1 – La comunicació 12

3.
a) És una barrera semàntica que prové de la limitació de l’idioma o dels signes
usats. Està absolutament al marge de la conversació; és xinesa, es va traslladar
amb els seus pares a viure al nostre país fa un mes i tot just està començant a
aprendre l’idioma. De moment, no és capaç de participar en les conversacions
que estableixen els seus companys de classe.
b) “El Dídac porta els cascs posats i va escoltant la seva música preferida. [...]
No sent res perquè li encanta escoltar la música alta i això l’aïlla de tothom que
l’envolta”. Els cascos suposen una barrera física perquè l’aïllen de tot en
escoltar la música molt alta. En aquest cas, fins i tot s’arriba a suprimir la
comunicació, per què per tal que atengui la Lorena, ella fins i tot li ha de fer un
copet a l’espatlla.
c) La barrera del Màrius és una barrera mental. Ell no fa mai cas al que li diu
aquest professor, perquè una vegada va canviar una data d’un examen i, des
d’aleshores, sempre espera que es publiquin les dates al tauler d’anuncis de la
classe. Ha perdut la confiança en la seva paraula i no li presta mai atenció.

4. Sí, podria haver estat més efectiu en tots els casos. Les barreres del Dídac, el
Màrius i la Meiling fan que el procés no sigui eficaç. En el cas de la Meiling, el fa
impossible.

5. La qualitat de la comunicació determinarà que el missatge sigui correctament

rebut pel destinatari, però poden aparèixer problemes en el procés que donin
lloc a errors, i que fins i tot canviïn el sentit de la comunicació. En aquest cas
pràctic, no es detecten errors, sinó barreres.

6. Sí, l’ús generalitzat de cascos dificulta la comunicació constantment.

A més, la multiculturalitat en què vivim fa que ens relacionem amb persones
amb idiomes que no coneixem bé, fet que dóna lloc a barreres semàntiques. La
segona pregunta que es formula és de resposta lliure.

7. Generalment, tots patim i provoquem barreres en altres persones. Produïm

soroll (amb el cotxe, per exemple), tenim barreres mentals, etc.