Free Dret Administratiu

Dret-administratiu.
pdf
user_3414375
Derecho Administrativo I
1º Grado en Derecho
Área de Marketing, Publicidad y Relaciones Públicas

ESERP Business School
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
DRET ADMINISTRATIU
TEMA 1. FONAMENTS TEÒRCS I CONSTITUCIONALS DE L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA.
1. L’estat de dret: estat i dret
Estat: organització que concentra el poder sobirà d’una comunitat política assentada
sobre un territori.
L’estat de dret sorgeix per oposició a l’Estat absolutista, on el rei es trobava per sobre
de tots els ciutadans i podia ordenar i manar sense cap altre poder que li fes contrapès.
L'Estat de dret, en canvi, suposa que el poder sorgeix del poble, qui tria els seus
representants per al govern. Amb el desenvolupament de l'Estat de dret, apareix la
divisió de poders, tres instàncies que, a l'Estat absolutista, es reunien a la figura del rei,
per evitar així l’abús de poder que recau en una sola persona, per evitar d’alguna forma
una monarquia, un règim.
Hi ha d’haver un control judicial, ja que pot haver-hi sentencies... injustes. En un estat

de dret, s’ha de respectar una esfera de drets i llibertats, sense vulnerar doncs, els drets
de totes les persones.
Estat de dret: tots els països tenen dret, però no tots son un estat de dret.
Divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial. Dels 3 poders el que acaba tenint més
força es l’executiu.
1. Poder legislatiu: el tenen els nostres representants, el parlament, el govern... es

un poder representatiu, el qual el seu resultat es el fruit d’unes eleccions. Es el
poder que se li atorga de crear llei, de fer-les, una llei suprema. La llei no deixa
de ser el fruit de la voluntat popular.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6945867
DRET ADMINISTRATIU
2. Poder executiu: l’administració pública, aplica la norma que ha fet el parlament.

Tan sols han d’aplicar la norma. El cap es el president del govern, escollit pels
diputats. S’accedeix per igualtat, mèrit...
3. Poder judicial: es un poder de control.
En el nostre país, hi ha moltes administracions públiques. Hi ha 3 nivells d’administració

pública.
1. Administració general de l’estat: el president del govern i els ministres.

2. Comunitats autònomes: cada comunitat té un poder legislatiu i un executiu.
Assemblees legislatives; el parlament. A cada comunitat autònoma hi ha un
govern autonòmic.
3. Administració local: municipis, províncies i comarques. Els reglaments (normes
de rang inferior a la llei), ordenança del ajuntament.
2. El dret administratiu
Es el dret propi i particular de l’administració. Regula l’administració des de 2 punts de

vista. Conjunt de normes que aplica l’administració per dintre i per fora. Intern i extern.
Des de dins, un dret intern de les administracions, el seu funcionament, nomenament

dels polítics... Dret extern, es relaciona amb els ciutadans. L’administració et pot posar
una multa, però sempre seguint les regles. Acte administratiu = decisió. Es un dret que
atorga poder. Marca regles de control, mai hi haurà poder absolut.
Procés lent. Per prendre una decisió s’han de fer una sèrie de tràmits interns per
comprovar la seva validesa i que s’estigui fent correctament. Hi intervenen molts
funcionaris → mecanisme de control.
DRET ADMINISTRATIU
L’administració utilitza el dret privat. Es comporten com una empresa privada encara
que siguin públiques, es a dir utilitzen el dret privat sempre que els convé.
Sempre té matisos. S’està aplicant a institucions que no son administració pública, s’està
expandint. El congres, el senat... el seu funcionament intern esta regulat pel dret
administratiu.
La llei de transparència. Donar explicacions. El ciutadà s’ha de tractar com un major

d’edat. Es a dir s’han d’explicar els motius de les resolucions i decisions preses per
l’administració.
Normes rellevants
▪ Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les

administracions públiques. Regula com es prenen les decisions. Es una llei
estatal. S’aplica a totes les administracions públiques de l'estat.
▪ Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
▪ Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
▪ Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
▪ Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de
la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
▪ Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa
▪ Llei de 16 de desembre de 1954, sobre expropiació forçosa.
CATALUNYA:
▪ Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les

administracions públiques de Catalunya. S’aplica a la generalitat.
▪ Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern.
Art. 103.1 CE → “l’administració publica serveix amb objectivitat dels interessos generals
i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració
DRET ADMINISTRATIU
i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret” (algú ha de cuidar aquest interès
general).
Concepte jurídic indeterminat: no esta definit en les normes. No vol dir que no tingui
eines per interpretar-ho, ja que tenim la constitució, que marca que espanya es un estat
social, el qual marca el paper de l’estat en l’administració. Això comporta una sèrie de
paràmetres on l’administració haurà d’actuar. El que es fa exactament, entra en matèria
de la política. El model d’estat social i democràtic de dret recull, doncs, el sotmetiment
dels poders públics a un conjunt de principis i valors. El Capítol III del Títol I de la CE recull
aquests principis.
L’interès general esta regulat entre els articles 39 fins el 52 de la CE (protecció de la

família, cultura, medi ambient...), que fan referencia als principis rectors. L’estatut
autonomia de Catalunya (2006), també te uns principis rectors.
Els ministeris; d’igualtat, economia..., son els que el govern considera d’interès general.
Legitimació de l’administració pública a l’hora de repartir llicencies, per comprovar que

tot funcioni correctament i que no s’occeixin accidents.
Objectivitat dels interessos generals → ACTUACIÓ ATENENT-SE NOMÉS A L’OBJECTE DE

L’ACTUACIÓ, SENSE QUE TINGUI I INFLUÈNCIA ELS SUBJECTES AFECTATS NI LES
PERCEPCIONS PERSONALS DE QUI ACTUA. L’administració ha de ser objectiva, sinó, hi
haurà castics.
Com a eines administratives:
- Les normes d’incompatibilitats. Un polític, quan exerceix, no pot tenir cap càrrec
en una empresa privada, per a evitar un conflicte d’interès. Els funcionaris, pot
tenir-ne sempre i quan no hi hagi un conflicte d’interès (Si un funcionari ha de
fer un informe per a obrir una discoteca i es ell el que ha de fer aquesta llicencia,
es un conflicte d’interès).
- Causes d’abstenció. Un funcionari, en un cas determinat pot tenir un conflicte
d’interès, llavors s’haurà d’abstenir. Es necessari que ho facin.
DRET ADMINISTRATIU
- Principi de permanència dels funcionaris. Es una assegurança, objectiu del qual

es la objectivitat. Es imprescindible que hi hagi una estructura permanent, que
no pugin ser cessats, independentment si es d’interès o no.
Art.103.3 CE → La llei regularà l’estatut dels FUNCIONARIS PÚBLICS, l’accés a la funció

pública d’acord amb els principis del mèrit i de la capacitat, les peculiaritats de l’exercici
del seu dret a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la
imparcialitat en l’exercici de les seves funcions.
El principi d’eficàcia; l’administració ha d’obtenir resultats, els objectius que es volen

aconseguir. S’atorguen poders desorbitats a l’administració per a aconseguir-ho, se’ls
dona mes poder que als ciutadans → EL DRET ADMINISTRATIU ATORGA A LES AAPP
POTESTATS EXORBITANTS PER TAL D’OBTENIR RESULTATS QUE SATISFACIN L’INTERÈS
GENERAL.
3. Principi de jerarquia
Legitimació democràtica → Deriva del principi de legitimació

democràtica. El president és investit pel poder legislatiu
(moció d’investidura) i ell al seu torn nomena als membres
del Govern qui dirigirà l'administració.
S'entén per jerarquia la relació entre òrgans s d'un mateix

ens (García Trevijano), d'acord amb la qual l'inferior se
sotmet a el criteri del superior. Els superiors poden ordenar i fiscalitzar l'actuació dels
inferiors, així com resoldre els conflictes entre ells, amb l'objecte d'aconseguir la unitat
d’actuació.
Descentralitzar: transferir competències d’una administració a un altra.
Procés de descentralització:
repartir les competències en les
diferents comunitats i municipis
de l’estat espanyol. Llavors el
que prendre decisions de cada
DRET ADMINISTRATIU
municipi es l’ajuntament... Entre administracions no existeix jerarquia → principi de

competència.
Desconcentració: figura interna. Una administració es desconcentra quan dins

d’aquesta, un a competència va d'un superior a un subordinat.
La coordinació. Creació d’organismes de coordinació → conferencies sectorials. Es

reuneix el ministre amb els consellers autonòmics. Es busca una coordinació, pactar,
acordar. Conferencia de presidents, es reuneixen el president del govern i els presidents
de les comunitats autònomes. Es busca evitar contradiccions. Convenis de col·laboració:
pactes per arribar a acords.
Sotmetiment ple a la llei i al dret → principi de legalitat. L’administració te una subjecció

total a la llei.
Llei 40/2015 de regim jurídic del sector públic: principis
Neix d’un anàlisis sobre la situació de l’administració del món. L’element que s’estudia
es l’administració de cada país, però els problemes poden ser la burocràcia, entre
d’altres.
Han de respectar en la seva actuació i relacions els principis següents:
a) Servei efectiu als ciutadans.

b) Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans. La ciutadania no entén realment
els escrits de l’administració.
c) Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa.
d) Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats
materials de gestió.
Article 3.2 → Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus
òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans
electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions
adoptades per cadascuna d’elles, han de garantir la protecció de les dades de caràcter
personal i han de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats.
DRET ADMINISTRATIU
Es obligatori que les administracions treballin electrònicament. Si es treballa així, quan

es relaciona amb altres administracions també ha de ser d’aquesta manera. Per lo que
facilita la agilitat del seu procediment. L’administració ho ha de fer així per dintre, en
canvi, si ho fes també per fora, afectaria a la població que no pot accedir a aquests
mitjans electrònics.
Dret administratiu: estem parlant d’un dret especial. Una branca apartada, especial del
dret civil. Es una especialització moderna relativament. La creació del dret civil es va
tractar pel fet de resoldre conflictes de forma civilitzada. Posteriorment, sorgeix el dret
mercantil, i finalment sorgeix l’administratiu, per regular el comportament tant de
l’estat i la societat.
Neix amb l’estat liberal, per això diem que es relativament modern, sorgeix amb la
revolució francesa que crea la divisió de poders. Es una branca del dret molt moderna. I
dins de aquet dret administratiu hi ha mes branques (urbanístic, mediambiental...)
El primer estat que es crea es liberal, garanteix la convivència però no presta molts
serveis a la gent. Al segle IX, l’educació estava en mans de la Iglesia, la sanitat també,
per lo que no existia una estructura de serveis comuns.
Es comença a crear un estat que vol garantir un marc de convivència entre els ciutadans
(seguretat pública, infraestructures...). Conforme l’estat creix, es van assumint mes rols
prestacionals, doncs s’hauran de tenir sanitat publica, jubilació..., cada cop el paper de
l’estat ha anat augmentant.
Es pretén la creació d’una situació de benestar general, que garanteixi el

desenvolupament dels ciutadans i el respecte a l’ordenament jurídic. L'Administració
pública és l’instrument de que disposa l’Estat per aconseguir el benestar dels ciutadans.
Funcions de l’Estat: garantista, prestacional, programador.
➔ Replantejament de l’estat social.
DRET ADMINISTRATIU
El paper actual i futur de l’administració pública
El dret administratiu no hi ha veritat absolutes, cada vegada que fem alguna cosa, ho
haurem de plantejar de nou. El paper del sector públic es replanteja davant de situacions
de crisi global: crisi financera COVID -19. Ens fa replantejar si anem pel bon camí o no.
4. El dret administratiu continental
L’arrel del dret espanyol es el continental, la seva estructura, el contingut..., que ve de

la revolució francesa. El dret francès te unes característiques semblants a les espanyoles,
doncs el nostre esta basat amb el francès. Te poder de supremacia respecte als
particulars.
DRET ADMINISTRATIU
El dret administratiu continental → El Dret administratiu és la part del Dret públic que
té per objecte l’organització, els mitjans i les formes de l’activitat de les Administracions
públiques i les consegüents relacions jurídiques entre elles i altres subjectes
Les característiques pròpies del Dret Administratiu;
A. Conjunt de normes per les quals s’ha de regir una determinada classe de
subjectes jurídics, que són els que s’agrupen sota el concepte d’Administració
pública Constitueix, doncs, un estatut jurídic de les entitats administratives , un
Dret estatutari, el Dret de les Administracions públiques com a persones.
CANVIEN CONSTANTMENT.
B. Forma PART DEL DRET PÚBLIC i presenta una íntima vinculació amb el dret
constitucional (ja que totes les institucions juridicoadministratives estan
marcades per la regulació bàsica del poder i la llibertat continguda en la
Constitució.
C. Persegueix un equilibri —difícil, però possible— entre els privilegis de
l’Administració, entesos com el conjunt de poders, nombrosos i incisius, que
l’ordenament li atribueix per assolir els interessos generals, i les garanties dels
ciutadans, o posicions jurídiques de defensa per assegurar que aquells poders
s’exerceixen de manera regular i legítima.
D. El dret administratiu ostenta una extraordinària amplitud, i a més tenint en
compte el seu caràcter fugaç i canviant (GAMERO), per les continues i nombroses
modificacions, adaptacions i dispersió normativa.
Les AAPP es troben investides d'un règim jurídic especial i exorbitant que significa, en
molts aspectes, la derogació subjectiva de les normes comunes aplicables la resta dels
subjectes de Dret. Aquest règim implica així mateix l'atribució a les mateixes de
potestats administratives. El que suposa:
1. Presumpció de validesa de l’acte administratiu (art 39,1) “Els actes

administratius es presumeixen vàlids des de la data en que es dicten.”
2. Executivitat i executorietat dels seus actes, autotutela. És a dir, aptitud per
produir títols d'actuació, que es presumeixen vàlids, executables forçosament
sense auxili judicial. Això suposa una excepció a el principi general.
DRET ADMINISTRATIU
3. Capacitat d'aprovació de normes jurídiques en forma de disposicions generals

de caràcter obligatori. És a dir, titularitat de potestat reglamentària, que
converteix les administracions públiques no només en subjectes sotmesos a
l'ordenament jurídic, sinó en creadors actius de la mateixa.
4. Control jurisdiccional dels seus actes per l'ordre jurisdiccional contenciós
administratiu → art 106 CE
El dret administratiu es un dret desigual. La norma atorga poders. Veurem que tota
decisió administració tindrem 2 maneres de reaccionar:
1. RECURS ADMINISTRATIU: És un recurs que pot fer qualsevol persona. El fas tu

mateix, no pagues,… La pròpia administració es la que resol aquesta decisió.
2. RECURS CONTENCIOS ADMINISTRATIU: Es un recurs judicial. Per poder

presentar-lo, ha d’estar firmat necessàriament per un advocat col·legiat en
exercici. Si presento un recurs d’aquest contra l’administració i perdo s’ha de
pagar mes.
El principi de legalitat en les AAP: La vinculació positiva. Les normes s’han de complir i
hi ha dos formes:
• Vinculació negativa: les normes diuen el que no es pot fer. Per tant si no diu res,
aquella activitat es licita.
• Vinculació positiva: L’administració publica es poder executiu, la administració

publica esta sotmesa totalment a les normes. Requereix de normes per actuar.
Nomes es pot actuar si la norma ho ha previst prèviament.
Com a regla general l’administració publica necessita una norma.
4.1 Les potestats administratives
Aquest poder es dona per imposar una conducta. No hi ha poder sense habilitació
prèvia. L’administració no pot actuar directament, necessita una norma.
DRET ADMINISTRATIU
Tenim una sèrie de potestats que tenen les administracions locals: potestat
reglamentaria,…
La potestat reglada
Necessitem una norma per poder actuar, aquests poders es poden exercir de forma
reglada o de forma discrecional.
• Potestat reglada: la norma diu com ha d’estar regulat. La normativa preveu de

quina manera s’ha de decidir. No hi ha un marge propi de decisió, el que esta en
l’administració no esta opinant, nomes esta aplicant la norma. Per exemple el
funcionari nomes es limita a veure si estàs dins dels requisits. La figura de la
llicencia es una potestat reglada, si una persona te els requisits per conduir li
donen la llicencia.
La potestat discrecional
• Potestat discrecional: Quan s’atorga un poder discrecional te varies opcions i

qualsevol serà bona. Un exemple es l’activitat política, construïm un poliesportiu
o no? Això es un acte polític. Aquest poder esta molt limitat. Discrecionalitat no
significa fer el que et doni la gana, hauràs d’escollir la opció mes correcta i ho
hauràs de justificar. Un exemple la llicencia d’armes.
S’atorguen a nivell polític. Es quan la administració te una capacitat pròpia de decisió, la

potestat de decidir amb llibertat. Extinció i delimitació de la discrecionalitat (es solen
consignar els conceptes “podrà” i/o conceptes jurídics indeterminats.
L’orde públic → es denegarà si hi ha una alteració d’aquest.
Discrecionalitat → Es un concepte que es determina a posteriori, el qual dona una única

aplicació correcta. La motivació es molt important, doncs s’ha d’explicar les decisions
preses, donant arguments i la seva validesa (el perquè s’està fent).
Discrecionalitat tècnica, se li dona a l’estat aquesta capacitat, potestat pròpia

administrativa, per prendre les seves pròpies decisions. Es pot utilitzar el poder
incorrectament, doncs aquest projecte pot ser anul·lat si no es presenta i s’aprova.
DRET ADMINISTRATIU
A nivell de sistema o processos selectius: hi ha una part reglada. Però en molts processos
selectius hi ha una presentació sobre un tema, donant els seus punts i arguments. Això
serà puntuat pels jutges d’aquest treball → això s’anomena discrecionalitat tècnica.
4.2 Desviació de poders
S'entén per desviació de poder l'exercici de potestats administratives per a fins diferents
dels que fixa l'ordenament jurídic. Tot poder te una finalitat. El poder s’ha d’exercir per
a aquella finalitat prevista, no per cap altra.
La potestat sancionadora: en el cas de les restriccions de l’accés a locals de restauració

sense el certificat COVID. El govern el que pretén es que la gent es vacuni, es a dir es una
desviació de poder, ja que la finalitat hauria de ser evitar els contagis i garantir la
seguretat dels ciutadans.
Revisió: si es considera que hi a desviació de poders, es por anular l’exercici d’aquest.
TEMA 2. L’ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU. LES FONTS DEL DRET
Ordenament jurídic: conjunt de normes de molts tipus. Lleis, reglaments... Doncs en

aquest tema parlarem sobre el conjunt de normes que regulen les administracions
publiques.
1. Jerarquia de les normes, hi ha normes que son superiors, i aquesta no pot ser
contreta per una menor → principi de jerarquia normativa. Les normes tenen
nivells. Si una llei vulnera la constitució es inconstitucional. Aquest sistema dona
coherència a l’ordenament jurídic.
2. Principi de competència. Les corts generals, tenen el poder legislatiu, però també
les comunitats autònomes, tenint lleis estatals i autonòmiques. Depèn de la seva
competència una prevaldrà sobre l’altra. La constitució espanyola marca les
competències exclusives de l’estat espanyol, i les comunitats autònomes estan
regulades pel seu propi estatut d’autonomia.
DRET ADMINISTRATIU
Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 → el seu supòsit era aconseguir el màxim de

competències possible. Doncs cal saber qui es el mes competent per a cada
competència.
L’administració local, els ajuntaments no te potestat legislativa, no pot fer lleis, però si
normes reglamentaries, reglaments, amb un nivell inferior a les lleis.
3. Aplicació de l’ordenament jurídic. Una norma administrativa s’aplica en tot el

territori de la seva aplicació. El dret administratiu normalment és d’aplicació
territorial: s’aplica a totes les persones que es troben en el seu territori
independentment de l’origen de les persones. Les normes d’organització i
funcionament administratiu s’apliquen de forma personal, només als subjectes
que regulen. Quan parlem de normes, hem de saber quina lleis es la que s’ha
d’aplicar.
o Norma estatal
o Norma autonòmica
o Norma local
4. Aplicació en el temps. Les normes entren en vigor en el moment en que es
publiquen en el corresponent diari oficial, sempre que no ho digui la pròpia
norma. La disposició de la norma es la que ha de dir quan entra en vigor, sinó,
s’aplica la norma general del codi civil, que diu que al cap de 20 dies s’aplicarà la
norma. Depèn de la norma pot ser molt lent o ràpid, entrant en vigor segons la
necessitat i urgència de la norma.
Efectivitat de la retroactivitat excepcional, tan sols s’accepta normes favorables (amb

limitacions). Es a dir tot el que sigui desfavorable esta prohibit.
El principi de seguretat jurídica. Saber quines normes hi ha. El fet de que hi hagi moltes
normes afecta a la seguretat jurídica, doncs per aquest motiu s’ha de respectar la
publicació de les normes.
DRET ADMINISTRATIU
1. Les fonts del dret administratiu
Hi ha dos tipus de fonts:
- Fonts formals. Com es creen les normes

- Fonts materials. Qui crea les normes
El codi civil ens diu que. Les fonts de l’ordenament jurídic espanyol son la llei les costums
i els principis generals del dret. A falta de aquests:
A. El costum només regirà a falta de llei aplicable, sempre que no sigui contrària a
la moral o a l'ordre públic i que resulti provada.
B. Els principis generals del dret s'aplicaran a falta de llei o costum, sens perjudici
del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic.
C. La jurisprudència complementa l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de
manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en la interpretació i l’aplicació
de la llei, el costum i els principis generals del dret.
Les fonts directes i indirectes.
- Les fonts directes → seran les normes escrites.

- Les fonts directes subsidiàries → te molt poc us, el costum i principis generals
del dret.
- Les fonts indirectes → no son creadores de normes, sinó que son elements que
ens ajuden a interpretar-ne una i saber aplicar-la.
1.1 La jerarquia normativa
L'ordenament jurídic d'un país es compon de lleis i d'altres tipus de normes de diferent
rang que estan ordenades segons el principi de jerarquia normativa.
Aquesta estructura de més a menys importància és el que defineix el rang d'una norma.
El principi de jerarquia implica que una norma de rang inferior no pot contradir ni
vulnerar el que estableixi una de rang superior.
Que les normes tinguin diferents rangs fa necessari ordenar-per determinar quin té
preferència i aplicar a cada cas la correcta. La jerarquia normativa implica, per tant, que:
DRET ADMINISTRATIU
a. La Constitució és superior a qualsevol altra

norma jurídica.
b. Una norma de rang inferior no pot
contradir una de rang superior.
c. Una norma posterior deroga a una norma
anterior d'igual rang.
d. Una llei especial preval davant d'una llei
general.
TRACTATS INTERNACIONALS. Es publiquen al BOE, i un cop publicats, aquesta norma

forma part de l’ordenament jurídic espanyol, aquesta norma s’haurà de complir. Un cop
normalitzat, s’ha d’aplicar. Tenen força interna.
Les lleis son les que aprova el poder legislatiu: estatals i autonòmiques, orgàniques i
ordinàries.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. Llei suprema de tot l’ordenament jurídic.
LLEIS ORGÀNIQUES. CE Article 81.
1. Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de

les llibertats públiques, (secció 1 cap 2 tit I, art 15-29) les que aprovin els Estatuts
d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució. Per a
aprovar una llei orgànica es necessita la majoria absoluta del ple (la meitat més
1 del congrés) → consens polític.
2. L'aprovació, la modificació o la derogació de les Lleis orgàniques exigeix la
majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
LLEIS ORDINÀRIES. Matèries no reservades a Llei orgànica, ho poden regular tot (reserva
de llei + altres matèries) – Aprovació per majoria simple. Les lleis estan per sobre dels
reglaments. Sistema de control del poder judicial.
LES LLEIS AUTONÒMIQUES. Cada comunitat autònoma te una assemblea legislativa,

capaç de fer lleis. El poder s’atribueix a una única cambra. Les corts generals son
DRET ADMINISTRATIU
bicamerals, però en les comunitats autònomes tan sols n’hi ha una, el parlament de
Catalunya en aquest cas.
El parlament doncs es qui te el poder de fer lleis a Catalunya. Per poder fer-ne han de
tenir competència per fer-ho. Si Catalunya fa una norma que entra en competència
estatal es considera inconstitucional, doncs s’ha vulnerat la constitució. Les lleis de
Catalunya tenen efecte tan sols al territori català. Dins l’estatut d’autonomia hi ha una
figura inspirada en la llei orgànica → parla de figures de lleis de desenvolupament basic,
que regulen determinades matèries, les quals s’han d’aprovar per majoria absoluta
(regim lingüístic entre d’altres). Com s’inicia un procediment legislatiu? Hi ha uns
subjectes legitimats:
I. El govern te la iniciativa de fer lleis. Un text que el porta al parlament per que
sigui aprovat, segueix un procediment legislatiu per a que es validi. Aquest text
es diu PROJECTE DE LLEI.
II. Les PROPOSICIONS DE LLEI son textos presentats per altres institucions a part del
govern. Els projectes doncs tenen un caràcter prioritari. Les proposicions les
poden presentar un grup parlamentari, 5 diputats son suficients, les
organitzacions supramunicipals (ajuntaments, diputacions...), per últim els
ciutadans ILP (iniciativa legislativa popular).
Tot text que entri al parlament ha d’admetre la mesa del parlament. Si es un projecte
de llei han de ser tramitats per la mesa, però si es una proposició, ho pot rebutjar sense
mirar-ho.
Una proposició, si afecta al pressupost si suposa major despesa, o toca els ingressos, la
mesa ha de preguntar al govern, el qual ho pot rebutjar automàticament.
El govern te una majoria parlamentaria, doncs per això normalment els projectes de lleis
s’aproven. Si van a tràmit van a comissions. Van discutint el text article per article,
presentant esmenes (que s’hauran de votar). Normalment, al final s’aproven en ple, han
de votar tots els diputats. es un tràmit lent.
DRET ADMINISTRATIU
2. Normes amb rang de llei
Les aprova el govern. Quan parlem de normes amb rang de llei estem dient que aquesta
norma te el mateix valor que una llei. Tenim dues figures:
DECRET LLEI
- Es una norma amb rang de llei. Redactar una decret llei significa que hi ha una
necessitat urgent. Es publica directament al BOE quan el govern l’aprova. Article
86.1 CE “En cas d'una necessitat urgent i extraordinària, el Govern podrà dictar
disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de Decrets-lleis i que
no podran afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets,
els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, el règim de les
Comunitats Autònomes ni el Dret electoral general.”
- Els Decrets-lleis hauran de ser sotmesos immediatament a debat i votació de la
totalitat en el Congrés dels Diputats, convocat a aquest efecte, si no estigués
reunit, dins el termini dels trenta dies següents a la promulgació. Si el parlament
o el congres rebutgen el text, deixa de ser vàlid i no es ratifica la norma, doncs
deixa de estar en vigor fins el moment que el rebutgen. Si el congres ho ratifica
continuarà en vigor. Si el govern considera una urgència amb un tema, es
considera que te raó.
Aquest decret llei es pot utilitzar tant a nivell estatal com autonòmic. Quan diem real
decret llei, significa que es una norma amb rang de llei aprovada pel govern central.
DECRET LEGISLATIU → legislació delegada.
Es una matèria molt dispersa, amb una norma desordenada.
- El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de

llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom
de decrets legislatius.
- LLEI ORDINÀRIA de delegació → el Govern aprova un TEXT REFÓS, el que ordena
aquest decret es el govern, fa la regla de nou però ordenada, delegat pel
parlament, el govern tan sols ordena.
DRET ADMINISTRATIU
- LLEI DE BASES de delegació → el Govern aprova un TEXT ARTICULAT, el govern

l’ha redactat en les bases de la delegació.
Quan es tracti d'autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de
delegació han de fixar les bases a les quals s'ha d'ajustar el Govern en l'exercici de la
delegació legislativa. Quan es tracti d'autoritzar el Govern a refondre textos legals, les
lleis han de determinar l'abast i els criteris de la refosa.
Norma pròpia administrativa → el REGLAMENT. Quan parlem de reglament ens referim

a la disposició jurídica de caràcter general, dictada per l’Administració Pública en virtut
de la seva competència i amb un valor subordinat a la Llei. El govern es l’encarregat de
fer-los. El reglament es de caràcter general.
Es una norma de valor inferior a la llei. El reglament es una norma, que innova
l’ordenament jurídic. Per tant son normes obligatòries que s’han de complir. Quan diem
que es de caràcter general vol dir que s’aplica a tothom, tothom esta sotmès a aquesta
normativa. Una vegada publicat s’aplica fins la seva derogació. Un acte administratiu es
una decisió concreta.
El reglament té molts límits:
1) S’ha de tenir competència en la matèria per poder dictar un reglament.

2) Per a aprovar un reglament s’ha de seguir un procediment que obliga a fer-ho
poc a poc. La seva intenció es que estigui ben fet.
3) La jerarquia, s’ha de tenir molt present que la llei esta per sobre i no es pot
contradir a aquesta.
4) Hi ha matèries reservades a la llei, per lo que els reglaments no ho pot regular.
Els reglaments es poden aprovar pel: reglaments estatals, autonòmics o

d’administracions locals.
a) Reglaments Estatals: Real Decreto y Orden Ministerial

b) Reglaments de les Comunitats Autònomes: Decret i Ordre
c) Reglaments de les Administracions locals: Reglaments i Ordenances municipals
DRET ADMINISTRATIU
Doncs a nivell d’impostos per crear-lo o derogar-lo, s’ha de fer per llei. El reglament pot
regular qüestions dels impostos. Per lo que es poden introduir regulacions en aquest.
Dintre el marc legal es poden introduir aquestes modificacions als impostos, però mai
crear-los.
• Reglaments normatius: es una norma que tothom ha de complir.

• Reglaments organitzatius: es una norma d’estructura, interna.
Els reglaments es poden dividir segons com es relacionen amb la llei:
- Reglaments executius: desenvolupa i complementa una llei prèvia.

- Reglaments independents: no desenvolupa una llei. Son els elements
organitzatius.
- Reglaments de necessitat: a primera vista va contra la llei, però en determinants
estats excepcionals (estat d’alarma), s’aproven unes normes reglamentaries que
definien el que es podia fer i el que no.
La millora de la qualitat normativa, que tots els reglaments siguin de qualitat. Llei
39/2015:
1. En l’exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les

administracions públiques han d’actuar d’acord amb els principis de necessitat,
eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència. En
l’exposició de motius o en el preàmbul, segons es tracti, respectivament,
d’avantprojectes de llei o de projectes de reglament, ha de quedar prou
justificada la seva adequació als principis esmentats*.
2. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa normativa ha d’estar
justificada per una raó d’interès general, s’ha de basar en una identificació clara
dels fins perseguits i ha de ser l’instrument més adequat per garantir-ne la
consecució*.
3. En virtut del principi de proporcionalitat, la iniciativa que es proposi ha de
contenir la regulació imprescindible per atendre la necessitat que s’ha de cobrir
amb la norma, després de constatar que no hi ha altres mesures menys
DRET ADMINISTRATIU
restrictives de drets, o que imposin menys obligacions als destinataris*. (articles

declarats no bàsics per la STC 55/2018).
4. A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, la iniciativa normativa s’ha
d’exercir de manera coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de
la Unió Europea, per generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar
i de certesa, que en faciliti el coneixement i la comprensió i, en conseqüència,
l’actuació i la presa de decisions de les persones i empreses*.
Quan en matèria de procediment administratiu la iniciativa normativa estableixi tràmits

addicionals o diferents als que preveu aquesta Llei, aquests han de ser justificats atenent
la singularitat de la matèria o els fins perseguits per la proposta. Art 130, 1. Les
administracions públiques han de revisar periòdicament la seva normativa vigent per
adaptar-la als principis de bona regulació i per comprovar la mesura en què les normes
en vigor han aconseguit els objectius previstos i si estava justificat i correctament
quantificat el cost i les càrregues imposades en aquestes.
Procediment d’aprovació dels reglaments a Catalunya.
1) Consulta pública prèvia (art 66 bis Llei 26/2010).

2) Inici: Departament proposant.
3) Cal redactar el text de la norma i acompanyar-la de: Memòria general + memòria
d’avaluació d’impacte de les mesures proposades → documents justificatius,
tècnics sobre l’impacte que pot tenir. També el pressupostari.
4) Consulta Inter departamental (en cas que hagi de ser aprovat pel Govern).
5) Participació ciutadana. Audiència al interessat, dret a ser escoltat.
6) Informes preceptius i sol·licitats per l’òrgan instructor.
o Reglaments executius: dictamen preceptiu, no vinculant la Comissió
Jurídica Assessora.
o Aprovació per: Decrets del Govern: Decret del President, pel President de
la Generalitat. Ordre del Conseller: pel Conseller competent.
7) Publicació al DOGC ( i al portal jurídic).
DRET ADMINISTRATIU
3. ELS REGLAMENTS LOCALS: ORDENANCES I REGLAMENTS
Les ORDENANCES LOCALS son reglament de desenvolupament d’una Llei.

Tradicionalment s’ha afirmat el seu caràcter subsidiari respecte a la resta de legislació
(estatal o autonòmica, general o sectorial), la pròpia competència normativa i a l’àmbit
d’actuació d’aquesta, així com per la necessitat d’habilitació superior, tot i que son
freqüents les atribucions genèriques → reglament normatiu, de caràcter imperatiu.
El control
Art. 106.1 CE: “Los Tribunales controlan la potestad reglamentaria”. Tot el que realitza
l’administració es el → Control judicial:
- Inaplicació per jutges i tribunals d’aquell reglaments il·legals (art 6 LOPJ)

- Recurs davant dels jutges i tribunals del contenciós-administratiu: control de
legalitat
a) Recurs directe contra el reglament: 2 mesos des de la seva publicació.
b) Recurs indirecte: contra l’acte administratiu d’aplicació del reglament.
Els reglaments NO són recurribles pels particulars per via administrativa. Control per la
pròpia Administració. Revisió d’ofici dels reglaments il·legals: En cas de reglaments nuls
de ple dret, l’Administració els pot declarar nuls de ple dret d’ofici, previ dictamen
favorable de la Comissió Jurídica Assessora (art 106,2 Llei 39/2015). Jurisdicció
contenciosa administrativa.
4. El costum i els principis generals del dret
EL COSTUM: Expressió d’una convicció jurídica no escrita que es considera obligatòria,

imposada per l’ús social. En Dret administratiu es molt residual (principi de reserva de
llei i vinculació positiva) es discuteix com a font del dret. L’administració pot canviar de
criteri, però s’ha de justificar.
ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET: Principis immanents a tot l’ordenament,

actualment estan la major part positivats, CE i les Lleis (art 9, 14, 23.2 103.3 106.2
responsabilitat). Per principis generals de el dret s'entenen les idees fonamentals i
informadores de l'organització jurídica de la nació (De Castro), és a dir, els que donen
DRET ADMINISTRATIU
sentit a les normes jurídiques legals o consuetudinàries existents a la comunitat, els

enunciats generals a què es subordina un conjunt de solucions particular.
4.1 La jurisprudència
Art 1,1 CC La jurisprudència complementa l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de

manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en la interpretació i l’aplicació de la llei,
el costum i els principis generals del dret. S'entén per jurisprudència en un sentit ampli
el conjunt de pronunciaments o sentències dels tribunals quant decideixen punts de dret
i per tant amb cert valor de precedent.
4.2 La doctrina
Podria definir-se la doctrina com un sistema d'opinions o postulats més o menys

científics, freqüentment amb la pretensió de possessió de validesa general. En l'àmbit
jurídic, doctrina significa el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de normes
pels coneixedors de el dret i forma part de les fonts de el dret, encara que en un lloc
molt secundari.
Una doctrina jurídica és un concepte que sustenten els juristes i que influeix en el
desenvolupament de l'ordenament jurídic, encara que quan no originen dret de forma
directa. Comprèn les opinions i teories sustentades pels autors exposant el seu criteri
sobre una determinada matèria. No té força legal obligatòria i la seva transcendència
dependrà del reconeixement atorgat a l'autor o a la major o menor fonamentació de les
teories que sustenta.
TEMA 3. ORGANITZACIO ADMINISTRATIVA
Article 2 de la Llei 40/2015, de l’1 d’octubre
1. Les administracions territorials
Són ens primaris o originaris, creats per la CE els EA i la LBRL Gestionen una pluralitat
d'interessos. Es caracteritzen per la universalitat dels seus fins. Gaudeixen de la
generalitat dels poders o prerrogatives pròpies de el Dret Administratiu dins del seu
territori. Tipus:
DRET ADMINISTRATIU
1. L'Administració general de l'Estat (AGE).

2. L'Administració de cada CCAA.
3. L’Administració local: Municipis, províncies i illes.
2 Administracions territorials a Catalunya
a) L’Administració General de l’Estat AGE (CE, Ley 50/1997, de 27 de noviembre,

del Gobierno, Ley 40/2015)
b) L’Administració de la Generalitat de Catalunya: (EAC, Llei 13/2008, del 5 de
novembre, de la presidència
ADMINISTRACIÓ GENERAL ESTAT = AGE
de la Generalitat i del
ADMINISTRACIÓ CCAA= 17 CCAA + 2 ciutats EA
Govern)
ADMINISTRACIONS LOCALS= 50 Províncies + Municipis
c) Les administracions locals
(8,131)
(EAC art 83, LBRL i TRLMC)
a. Municipis
b. Províncies
c. Comarques
3. Administració general de l’estat
L’organització de l’Administració General de l’Estat respon als principis de divisió

funcional en departaments ministerials i de gestió territorial integrada en delegacions
del Govern a les comunitats autònomes. En l’organització central són òrgans superiors i
òrgans directius:
a) Òrgans superiors
a. 1r Els ministres.
b. 2n Els secretaris d’Estat.
b) Òrgans directius:
a. 1r Els subsecretaris i secretaris generals.
b. 2n Els secretaris generals tècnics i directors generals.
c. 3r Els subdirectors generals.
Administració General de l’Estat a les CCAA →
DRET ADMINISTRATIU
- Hi ha d’haver una delegació del Govern a cadascuna de les comunitats

autònomes.
- Els delegats del Govern representen el Govern de la nació al territori de la
comunitat autònoma respectiva.
- Depenen orgànicament del president del Govern i funcionalment del ministeri
competent per raó de la matèria.
- Les delegacions del Govern han de tenir la seva seu a la localitat on radiqui el
consell de govern de la comunitat autònoma.
- A cadascuna de les províncies de les comunitats autònomes pluriprovincials hi
ha d’haver un subdelegat del Govern, que està sota la immediata dependència
del delegat del Govern.
L’Administració General de l’Estat s’organitza en presidència del Govern i en ministeris,

cadascun dels quals comprèn un o diversos sectors funcionalment homogenis d’activitat
administrativa. La determinació del nombre, la denominació i l’àmbit de competència
respectiu dels ministeris i les secretaries d’Estat s’estableixen mitjançant un reial decret
del president del Govern.
En els ministeris hi poden haver secretaries d’Estat, i secretaries generals, per a la gestió
d’un sector d’activitat administrativa. D’aquestes en depenen jeràrquicament els òrgans
directius que se’ls adscriguin. Els ministeris han de disposar, en tot cas, d’una
subsecretaria, i dependent d’aquesta una secretaria general tècnica, per a la gestió dels
serveis comuns. Les direccions generals s’organitzen en subdireccions generals per a la
distribució de les competències encomanades.
DRET ADMINISTRATIU
4. L’Administració de la Generalitat: El Govern
EAC ARTICLE 68 → El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i
l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària
d'acord amb aquest Estatut i les lleis.
Llei 13/2008 de Govern → El Govern es compon del president o presidenta de la

Generalitat, del conseller primer o consellera primera o el vicepresident o
vicepresidenta, si s'escau, i dels consellers.
- El Govern s'organitza en departaments, que

integren l'Administració de la Generalitat. La
direcció superior de cada departament
correspon a un conseller o consellera.
- El president o presidenta de la Generalitat
determina per decret el nombre, la
denominació i l'àmbit de competències dels
departaments en què s'organitza el Govern. La Presidència de la Generalitat
constitueix en tot cas un departament.
5. Les administracions locals
Entitat locals obligatòries per CE i LBRL:
a) Municipis: Són les entitats locals bàsiques de l'organització territorial. Elements:

territori (terme municipal) població (veïns) i organització (Ajuntament) : Total de
municipis a Espanya 8,131 (Catalunya 947).
b) Províncies: Agrupació de municipis. Organització Diputació Provincial
(actualment tenim 50 províncies).
c) Illes: arxipèlags balear i canari. Governades, administrades i representades pels
Cabildos i Consells Insulars.
Entitats locals obligatòries a Catalunya → Comarques (art 83,2 EAC) : Els consells
comarcals són els òrgans de govern i d’administració de les comarques. Actualment hi
ha 41 Consells Comarcals a Catalunya.
DRET ADMINISTRATIU
Òrgans de l’Administració local: Municipis El govern i l'administració municipal

corresponen a l’Ajuntament, el qual està integrat per L’ALCALDE I ELS REGIDORS. Són
òrgans NECESSARIS:
a. L'Alcalde, els Tinents d'Alcalde i el Ple existeixen en tots els Ajuntaments.

b. La Junta de Govern Local existeix a tots els municipis amb població superior a
5.000 habitants (i a Catalunya a les capitals de comarca) i en els de menys, quan
així el disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el Ple del seu ajuntament.
c. La Comissió Especial de Comptes existeix en tots els municipis.
El Municipi: Elements
El territori del Municipi → El terme municipal és el territori en què l'Ajuntament exerceix

les seves competències, i estarà format per territoris continus, encara que es poden
mantenir les situacions de discontinuïtat reconegudes en l'actualitat, sent competència
de l'Ajuntament la seva divisió en districtes i en barris, i les variacions dels mateixos.
Cada municipi pertanyerà a una sola província. Terme municipal és l'àmbit territorial on
l'Ajuntament exerceix les seves competències.
- La població del Municipi. El conjunt de persones inscrites en el padró municipal

constitueix la població del municipi i, com a tals, són els veïns del mateix.
- L'organització del Municipi: L’Ajuntament. Està constituïda per una sèrie de
mitjans personals i institucionals (els òrgans de govern pròpiament dits) o
administratius (el personal al servei de cada Corporació) que desenvolupen les
DRET ADMINISTRATIU
activitats pròpies del municipi perquè aquest compleixi les finalitats que li són
propis.
6. La província i la comarca
La província és obligatòria per la CE i la LBRL.
La comarca també ho és a Catalunya per l’EAC. Els dos tenen representants escollits per
elecció indirecta, segons els resultats de les eleccions locals
➔ CE Article 141:
1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia,
determinada per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al
compliment de les activitats de l'Estat. Qualsevol alteració dels límits
provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d'una
llei orgànica.
2. El govern i l'administració autònoma de les províncies seran
encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter
representatiu
➔ EAC art 83:
1. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que
ha de regular una llei del Parlament.
2. DECRET LEGISLATIU 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el
Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.
L’Administració Institucional: concepte
És aquell sector de l'AP integrada per ens públics menors de caràcter NO territorial.
Característiques:
1. Constitueixen un supòsit de descentralització funcional o institucional.

2. Tenen personalitat jurídica diferenciada de l'AP que les crea.
3. No existeix límits per a la seva creació o supressió (numerus apertus).
4. Tenen caràcter instrumental (es creen per perseguir un fi).
5. Dependència a l'ens a què estan adscrits.
6. Són creats i extingits en virtut de simples decisions de l'AP corresponent.
DRET ADMINISTRATIU
6.1 El sector públic institucional: tipologia d’ens
El SECTOR PÚBLIC INSTITUCIONAL s’integra per:
a. Qualssevol organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents

de les administracions públiques.
b. Les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions
públiques que quedaran subjectes al que disposen les normes d'aquesta Llei que
específicament es refereixin a les mateixes i en tot cas, quan exerceixin potestats
administratives.
c. Les universitats públiques que es regeixen per la seva normativa específica i
supletòriament per les previsions d'aquesta Llei. Tenen la consideració
d’administracions públiques l’Administració General de l’Estat, les
administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren
l’Administració local, així com els organismes públics i entitats de dret públic que
preveu la lletra a) de l’apartat 2 anterior.
DRET ADMINISTRATIU
El sector públic institucional a l’AGE
Integren el sector públic institucional estatal les entitats següents:
a. Els organismes públics vinculats o dependents de l’Administració General de

l’Estat, els quals es classifiquen en:
1r Organismes autònoms. (SEPE)
2n Entitats públiques empresarials (FNTM, ADIF)
3n Les Agències Estatals (AEAT).
b. Les autoritats administratives independents. (CNMV, Banco de España).
c. Les societats mercantils estatals. (Correos y Telégrafos, Loterías).
d. Els consorcis.
e. Les fundacions del sector públic.
f. Els fons sense personalitat jurídica.
g. Les universitats públiques no transferides.
7. EL SECTOR PÚBLIC A L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
LES ENTITATS DE DRET PÚBLIC següents:
a) Entitat autònoma administrativa: (Servei Català de Trànsit, Consell Català de

l’Esport)
b) Entitat autònoma comercial, industrial o financera: (EADOP i EAJA)
c) Entitat de dret públic que ha d’ajustar la seva activitat a l’ordenament jurídic
privat.: (CCMA, CAR)
d) Entitats de Dret Privat: Societats mercantils, fundacions, etc...
7.1 Les corporacions de Dret Públic
Són entitats de base privada. Se li atorguen determinades potestats públiques. En

aquest cas es sotmeten al dret administratiu. En la resta d’actuacions actuen en règim
de dret privat. Son corporacions de Dret Públic:
- Els Col·legis professionals

- Les Cambres de Comerç
DRET ADMINISTRATIU
- Les Confraries de Pescadors
8. L’ÒRGAN ADMINISTRATIU: Concepte
Article 5.1 de la Llei 40/2015 “Tenen la consideració d’òrgans administratius les unitats
administratives a les quals s’atribueixin funcions que tinguin efectes jurídics davant
tercers, o l’actuació de les quals tingui caràcter preceptiu.”
Cada Administració Pública ha de delimitar, en el seu àmbit competencial respectiu, les

unitats administratives que configuren els òrgans administratius propis de les
especialitats derivades de la seva organització.
La creació de qualsevol òrgan administratiu exigeix, almenys, que es compleixin els

requisits següents:
a) Determinar la seva forma d’integració en l’Administració Pública de què es tracti

i la seva dependència jeràrquica.
b) Delimitar les seves funcions i competències.
c) Dotar dels crèdits necessaris per posar-lo en marxa i en funcionament.
8.1 Òrgan administratiu. L’Organització administrativa
No es poden crear nous òrgans que suposin la duplicació d’altres de ja existents si alhora
no se suprimeix o restringeix degudament la competència d’aquests. Amb aquest
objecte, només es pot crear un nou òrgan després d’haver comprovat que no n’hi hagi
un altre a la mateixa Administració Pública que exerceixi la mateixa funció sobre el
mateix territori i població.
- Les AAPP i, en general, les organitzacions administratives han de ser creades,

estructurades i regulades en el seu funcionament, és a dir, són el resultat de
l'exercici d'una potestat d'organització, l'anomenada potestat organitzativa.
- Es inherent a tota organització.
- Es tracta d’una potestat de naturalesa discrecional.
- La competència és irrenunciable i l'exercirà l'òrgan que la tingui atribuïda com a
pròpia.
DRET ADMINISTRATIU
9. La competència administrativa
La noció de competència constitueix un dels conceptes bàsics de la teoria de

l’organització. La competència es defineix com la mesura de la potestat que correspon
a cada òrgan d’un ens públic o, també, com el conjunt de funcions, poders i
responsabilitat que li corresponen en una matèria determinada. La competència és
irrenunciable i l’han d’exercir els òrgans administratius que la tinguin atribuïda com a
pròpia.
Definició: Conjunt de funcions, la titularitat de les quals s’atribueix a un ens públic amb
preferència a la resta.
9.1 Criteris de delimitació
Classes i criteris de delimitació:
• Criteri territorial: segons l’ens, atribució a la Generalitat donada per l’EAC
La competència territorial permet distingir l’àmbit geogràfic que abasta l’exercici de la

competència de cada ens o òrgan i comporta la distinció entre els òrgans centrals i els
òrgans territorials o perifèrics, en funció que la seva competència afecti,
respectivament, la totalitat o una part del territori propi de cada administració.
• Criteri Objectiu: ratione materiae. Diferents branques de l’Adm. – òrgan

competent (la direcció general de... l’entitat autònoma de... etc...).
• Criteri jeràrquic: De manera vertical. Determinar quin és l’òrgan competent dins
de la jerarquia administrativa.
En cas que un òrgan no competent dicti un acte administratiu estaríem davant d’un vici
que pot ser:
a) Nul·litat de ple Dret (Art 47. 1b Llei 39/215). Incompetència manifesta per raó de
la matèria o el territori.
b) Anul·labilitat , la resta de situacions (art 48 Llei 39/2015).
DRET ADMINISTRATIU
COMPETÈNCIA ADMINISTRATIVA
FORMES D’ATRIBUCIÓ → De forma expressa: Per la norma corresponent sempre per raó
del territori i la matèria ara bé, pot faltar la delimitació de l’òrgan.
Llei 40/2015 → 8.3. Si alguna disposició atribueix la competència a una Administració,

sense especificar l’òrgan que l’ha d’exercir, s’entén que la facultat d’instruir i resoldre
els expedients correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del
territori. Si hi ha més d’un òrgan inferior competent per raó de matèria i territori, la
facultat per instruir i resoldre els expedients correspon al superior jeràrquic comú
d’aquests.
Llei 40/2015 → Article 14. Decisions sobre competència. 1. L’òrgan administratiu que es
consideri incompetent per resoldre un afer ha de remetre directament les actuacions a
l’òrgan que consideri competent, i ha de notificar aquesta circumstància als interessat.
ALTERACIONS DE LA COMPETÈNCIA: LA DESCONCENTRACIÓ
- Article 8,2 Llei 40/2015La titularitat i l’exercici de les competències atribuïdes als
òrgans administratius es poden desconcentrar en d’altres jeràrquicament
dependents d’aquells en els termes i amb els requisits que prevegin les mateixes
normes d’atribució de competències.
- Instrument jurídic: normes d’estructura (reglaments organitzatius)
Exemple: El Ministro del Interior y Secretario de Estado de Seguridad atribuyen

competencias al Secretario General de Instituciones Penitenciarias, Subsecretarios,
Subdirectores Generales.
DESCONCENTRACIO: no suposa la creació d'entitats diferents, sinó la simple atribució

de competències als òrgans inferiors de la mateixa entitat. L'òrgan desconcentrat no té
personalitat jurídica i patrimoni propi i aquesta jeràrquicament subordinat a les
autoritats superiors de l'organisme. A la desconcentració s'han atribuït parts de
competència a òrgans inferiors, però sempre dins de la mateixa organització o de la
mateixa entitat.
DRET ADMINISTRATIU
10. La delegació (articles 9 Llei 40/2015 i 8 Llei 26/2010)
Els òrgans de les diferents administracions públiques poden delegar l’exercici de les
competències que tinguin atribuïdes en altres òrgans de la mateixa Administració,
encara que no siguin jeràrquicament dependents, o en els organismes públics o entitats
de dret públic vinculats o dependents d’aquelles.
En cap cas poden ser objecte de delegació les competències relatives a:
a. Els afers que es refereixin a relacions amb el cap de l’Estat, la Presidència del
Govern de la nació, les Corts Generals, les presidències dels consells de govern
de les comunitats autònomes i les assemblees legislatives de les comunitats
autònomes.
b. L’adopció de disposicions de caràcter general.
c. La resolució de recursos en els òrgans administratius que hagin dictat els actes
objecte de recurs.
d. Les matèries en què es determini així per norma amb rang de Llei.
Quan es delega, s’ha de dir en una resolució.
LA DELEGACIÓ
- Excepte en cas d’autorització expressa d’una llei, no es poden delegar les

competències que s’exerceixin per delegació.
- La delegació és revocable en qualsevol moment per l’òrgan que l’hagi conferit.
- La delegació de competències i l'extinció, per revocació o per qualsevol altra
causa, s'han de publicar en el diari o butlletí oficial i, si s'escau, en la seu
electrònica corresponents (art 8 Llei 26/2010).
- Els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per
l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules "per
delegació" i indicar la data de la resolució o acord de delegació i la de la
publicació en el diari.
- El canvi de titular de l'òrgan delegant o de l'òrgan delegat només extingeix la
delegació si així ho ha establert l'acte de delegació.
DRET ADMINISTRATIU
- La delegació d'una competència pot reservar, a favor de l'òrgan delegant, les

facultats de control i seguiment de l'exercici de la competència delegada, i es pot
subjectar a condició, suspensiva o resolutòria, o a termini
10.1 La delegació de competències en els ens locals
Amb l’objecte d’evitar duplicitats administratives, millorar la transparència dels serveis

públics i el servei a la ciutadania i, en general, contribuir als processos de racionalització
administrativa, generant un estalvi net de recursos, l’Administració de l’Estat i les de les
comunitats autònomes PODEN DELEGAR, seguint criteris homogenis les competències
previstes a l’art 27,3 LBRL.
Les competències de la Generalitat Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual

s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, disposa que
l'Administració de la Generalitat pot delegar o assignar l'exercici de competències
pròpies als ens locals de Catalunya (article 137.1).
L'efectivitat de la delegació requereix que aquesta sigui acceptada per l'ens local. No
obstant això, la delegació és obligatòria si així es determina per llei, amb audiència
prèvia dels ens locals afectats; en aquest cas, la delegació ha d'anar acompanyada de la
dotació o de l'increment de mitjans econòmics necessaris per a realitzar-la.
L'acord de delegació ha d'ésser adoptat pel Govern de la Generalitat.
11. Avocació (article 10 Llei 40/2015)
Avocar = reclamar, el superior reclama un tema o un conjunt d’aquest.
Els òrgans superiors poden avocar per a si mateixos el coneixement d’un o diversos afers
la resolució dels quals correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans
administratius dependents, quan circumstàncies d’índole tècnica, econòmica, social,
jurídica o territorial ho facin convenient.
En tot cas, l’avocació s’ha d’efectuar mitjançant un acord motivat que s’ha de notificar
als interessats en el procediment, si n’hi ha, amb anterioritat o simultàniament a la
resolució final que es dicti.
DRET ADMINISTRATIU
Contra l’acord d’avocació no es pot interposar cap recurs, tot i que es pot impugnar en
el que, si s’escau, s’interposi contra la resolució del procediment.
12. La suplència (article 13 LLei 40/2015 i 45 LLei 13/1989)
Tal com disposi cada Administració Pública, els titulars dels òrgans administratius poden
ser suplerts temporalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia, així com en els
casos en què s’hagi declarat la seva abstenció o recusació. Llei 13/1989: Els titulars dels
òrgans UNIPERSONALS INFERIORS A CONSELLER són suplerts en cas de vacant, absència
o malaltia per qui designi expressament el Conseller.
Els titulars dels ÒRGANS INFERIORS A DIRECTOR GENERAL són suplerts en cas de vacant,
absència o malaltia pel titular de l’òrgan immediatament inferior i, si n'hi ha diversos,
pel més antic, llevat que el superior al substituït faci designació expressa a favor d'un
altre titular.
12.1 L’encàrrec de gestió (article 11 Llei 40/2015)
La realització d’activitats de caràcter material o tècnic de la competència dels òrgans

administratius o de les entitats de dret públic es pot encarregar a altres òrgans o entitats
de dret públic de la mateixa Administració o d’una altra, sempre que entre les seves
competències estiguin aquestes activitats, per raons d’eficàcia o quan no es posseeixin
els mitjans tècnics idonis per exercir-les.
Els encàrrecs de gestió no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes
regulats a la legislació de contractes del sector públic. Quan l’encàrrec de gestió s’efectuï
entre òrgans i entitats de dret públic d’administracions diferents, s’ha de formalitzar
mitjançant la signatura del conveni corresponent.
La substitució. Article 155 de la CE. La coordinació administrativa, en l’article 103.1 de

la CE. Es un instrument indispensable. Deure de col·laboració entre les administracions
públiques. Es tracta de ajudar o facilitar a les altres administracions els recursos
necessaris per resoldre els possibles conflictes.
Un conveni de col·laboració es un acord entre institucions publiques → Són convenis els

acords amb efectes jurídics adoptats per les administracions públiques, els organismes
DRET ADMINISTRATIU
públics i entitats de dret públic vinculats o dependents o les universitats públiques entre
si o amb subjectes de dret privat per a una finalitat comuna.
13. Cooperació: òrgans i consorcis
Els consorcis són entitats de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada,
creades per diverses administracions públiques o entitats integrants del sector públic
institucional, entre si o amb participació d’entitats privades, per al desenvolupament
d’activitats d’interès comú a totes dins de l’àmbit de les seves competències. La
participació d’una Administració pública en organismes públics o entitats dependents o
vinculats a una administració diferent.
- La conferencia de presidents.
- La conferencia sectorial.
- La comissió bilateral Generalitat Estat.
Òrgans col·legiats, son òrgans formats per diferents persones. Esta format com a mínim
per un president, que serà qui firmi els documents. A part, un vicepresident/a, els vocals
(opinen i voten) i el secretari/a, que redacta l’acta de la reunió.
TEMA 4. ACTE ADMINISTRATIU
Decisió administrativa → manifestació de voluntat, de desig, de coneixement o de judici

realitzada per l’Adm. Pública en l’exercici d’una potestat administrativa. Per prendre una
decisió s’ha de seguir un procediment. Aquest estarà regulat en la llei. Serà també una
garantia de defensa.
Punts clau:
1. Declaració de: Voluntat, desig, coneixement o judici.

2. Emesa per: una ADMINISTRACIÓ PÚBLICA… (no dicten actes adm. les entitats
privades).
3. Exercici d’una potestat Administrativa. (L’Adm. ha d'aplicar el Dret Administratiu.
En cas que l’Adm. faci servir el dret privat no hi ha actes administratius).
4. La potestat no ha de ser la Reglamentària.
DRET ADMINISTRATIU
Els actes administratius són resolucions per les quals es realitza un nomenament,
s’atorga una autorització, es concedeix una subvenció, s’acorda una expropiació,
s’imposa una sanció, etc., o declaracions administratives de judici — informes,
dictàmens—, de coneixement — inscripcions registrals, anotacions, certificacions,
aixecaments d’actes—o de desig —peticions d’un òrgan a un altre) constitueixen el
producte jurídic més abundant en el dret administratiu i són una de les figures en què
es concreta l’activitat més característica de les administracions públiques quan
exerceixen potestats públiques. Les normes son per tothom, mentre que les sancions
son individualitzades depenent de les circumstancies d’aquesta.
La llei regula un règim jurídic comú (principis, elements, requisits, forma de producció i
d’exteriorització, règim d’impugnació) que és competència exclusiva de l’Estat (art
149,1,18 CE). Finalitat: garantir un tractament comú als ciutadans.
Llei 39/2015 → Aquest règim general es troba establert principalment regulat

actualment en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques.
Llei 39/2015: Article 1. Objecte de la Llei.
1. Aquesta Llei té per objecte regular els requisits de validesa i eficàcia dels actes
administratius, el procediment administratiu comú a totes les administracions
públiques, incloent el sancionador i el de reclamació de responsabilitat de les
administracions públiques, així com els principis als quals s’ha d’ajustar l’exercici de la
iniciativa legislativa i la potestat reglamentària.
2. Només mitjançant una llei, quan sigui eficaç, proporcionat i necessari per assolir les
finalitats pròpies del procediment, i de manera motivada, es poden incloure tràmits
addicionals o diferents dels que preveu aquesta Llei. Es poden establir
reglamentàriament especialitats del procediment referides als òrgans competents,
terminis propis del procediment concret per raó de la matèria, formes d’iniciació i
terminació, publicació i informes que s’han de sol·licitar.
Classes d’actes administratius:
- Segons l’administració que els dicta.
DRET ADMINISTRATIU
o Actes de l’administració general de l’estat.

o Actes de les comunitats autònomes.
o Actes de les entitats locals.
- Segons el contingut que inclouen:
o 1. Actes administratius favorables (admissions, concessions,
autoritzacions, aprovació)
o 2. Actes de gravamen (ordres, actes de limitació de drets, actes
sancionadors...)
El procés te dos formes de iniciar-se: sol·licitud i d’ofici (l’administració l’inicia).
Segons el nombre de destinataris:
1. ACTE SINGULAR: tenen com destinatari a un ciutadà concret (una subvenció a

una entitat, una sanció al senyor X, etc). Aquest actes que afectin drets o
interessos s’han de notificar (art 40 Llei 39/2015) Exemple: Singular:
l’atorgament d’una autorització ambiental integrada per implantar una foneria
de metalls ferrosos amb una capacitat de producció superior a 20 tones diàries.
2. ACTES PLURALS: és aquell amb una pluralitat d’interessats en un procediment
(actes de tràmit d’oposicions com llistes provisionals, notes, etc). Aquests actes
s’han de notificar o publicar (art 45) Exemple: La publicació de la necessitat
d'ocupació que iniciar un procediment d’expropiació forçosa.
3. ACTE GENERAL: son aquells que afecten a una pluralitat indeterminada de
persones (convocatòries en general, oposicions, contractació, subvencions).
Aquests actes s’han de publicar d’acord amb l’article 45 Llei 39/2015). Exemple:
General: la instrucció, difosa a través de la intranet de cada Departament, sobre
justificació d’absències per motius de salut i per assistència a consulta mèdica del
personal al servei de l’Administració de la Generalitat.
Segons la manera com s’expressen:
1. ACTE EXPRÉS: manifestació de la voluntat de l’AAPP de forma inequívoca

(normalment per escrit). Article 21.1 Llei 39/2015: L’administració està obligada
a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui
DRET ADMINISTRATIU
quina sigui la seva forma d’iniciació. Article 36,1 Els actes administratius s’han
de produir per escrit a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa
exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància → document
escrit. També es pot considerar així les senyals de transit.
2. ACTE TÀCIT: manca manifestació de voluntat però es presumeix que hi és pel
comportament posterior de l’administració. Només s’admeten si la normativa
reguladora els estableix. No hi ha una decisió expressa. Exemples: pagament d’un
ajut per transferència sense haver rebut la resolució sempre que la normativa
reguladora ho estableix.
3. ACTE PRESUMPTE: Ficció jurídica. No es dicta cap acte administratiu. La llei
substitueix la voluntat inexistent per una solució. → silencia administratiu. Es
quan no tinc un escrit, sinó que la llei li dona una significat a aquesta manca de
resposta, el silenci. Ficció jurídica, fingit.
a. Silenci positiu. La llei t’estima la petició.
b. Silenci negatiu. No tens el que demanes, no t’estimen la petició.
Segons la posició que ocupen l’acte en el procediment administratiu:
- ACTE DE TRÀMIT: No acaben el procediment, no expressen la voluntat final de

l’òrgan Adm. L’acte de tràmit ordinari no decideixen el fon de l’assumpte, per
tant son inimpugnables (excepte els actes de tràmit qualificats art 112.1 Llei
39/2015).
- ACTES RESOLUTORIS: decideixen i acaben el procediment, voluntat final
(resolució) son impugnables.
Segons la posició que ocupen l’acte en el procediment administratiu:
- ACTE DE TRÀMIT: No acaben el procediment, no expressen la voluntat final de

l’òrgan Adm. L’acte de tràmit ordinari no decideixen el fon de l’assumpte, per
tant son inimpugnables (excepte els actes de tràmit qualificats art 112.1 Llei
39/2015).
- ACTES RESOLUTORIS: decideixen i acaben el procediment, voluntat final, es a dir,
la resolució, son impugnables. Pot rebre un recurs si es considera que una
resolució no es correcta, per lo tant, es pot presentar un recurs en l’acte
DRET ADMINISTRATIU
resolutori. Durant el tràmit tens dret a al·legar, però si esta la resolució ja dictada
i el tràmit fet, es pot presentar el recurs.
Llei 39/2015: Article 112. Objecte i classes → Contra les resolucions i els actes de tràmit,
si aquests últims
1. Decideixen directament o indirectament el fons de l’afer,

2. determinen la impossibilitat de continuar el procediment,
3. produeixen indefensió
4. o perjudici irreparable a drets i interessos legítims.
Els interessats poden interposar els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que
pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos als arts. 47
i 48 d’aquesta Llei. → convocatòria. Explicarà les proves que es faran. Recursos
administratius: d’alçada i reposició. Son recursos administratius. S’utilitzen molt.
Avantatges: el pot presentar qualsevol persona.
Actes que exhaureixen o no la via administrativa → posen fi o no a la via administrativa.

No hi ha cap òrgan superior damunt del qui firma aquest acte administratiu.
1. No exhaureix la via administrativa.

a. No expressa de manera definitiva la voluntat de l’organització
administrativa.
b. Pot interposar-s’hi recurs administratiu d’alçada.
2. Exhaureixen la via administrativa.
a. Manifesten la voluntat definitiva de l'administració d'acabar el
procediment.
b. Exhaureixen la via administrativa els actes dictats per un òrgan que no te
superior.
c. Es pot interposar directament recurs contenciós-administratiu.
DRET ADMINISTRATIU
1. Llei 39/2015: Article 114. Fi de la via administrativa
Posen fi a la via administrativa:
a) Les resolucions dels recursos d’alçada.

b) Les resolucions dels procediments a què es refereix l’art. 112.2. (recursos
substitutoris)
c) Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic,
llevat que una llei estableixi el contrari.
d) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de
finalitzadors del procediment.
e) La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial,
independentment del tipus de relació, pública o privada, de què derivi.
f) La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora a què
es refereix l’art. 90.4. .(Quan les conductes sancionades hagin causat danys o
perjudicis a les administracions i la quantia destinada a indemnitzar aquests
danys no hagi quedat determinada en l’expedient, s’ha de fixar mitjançant un
procediment complementari, la resolució del qual és executiva immediatament.)
g) Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o
reglamentària així ho estableixi.
Segons la possibilitat que tenen de ser impugnats:
1. ACTE FERM: Dues vies:

a. Quan ha transcorregut el termini per interposar recurs sense que s’hagi
fet; (es considera un acte consentit).
b. Quan ja no és possible interposar cap recurs.
No es admissible el recurs contenciós-administratiu. Conseqüència: Irrecurrible.

(excepte que es pugui interposar recurs extraordinari de revisió, art 125,1 ).
Art 28 LJCA → No es admisible el recurso contencioso-administrativo respecto de los

actos que sean reproducción de otros anteriores definitivos y firmes y los confirmatorios
de actos consentidos por no haber sido recurridos en tiempo y forma.
DRET ADMINISTRATIU
2. ACTE NO FERM: Quan encara es susceptible d’interposar recurs en via

administrativa o en via contenciosa-administrativa.
Si presento un recurs fora de termini es inadmissible. S’han de saber els terminis.
2. Relació juridicoadministrativa
Es una relació social regulada pel dret administratiu. (Entrena Cuesta)
Conceptes: Administrat, ciutadà, persona:
Elements de la relació jurídica administrativa.
Subjectiu: Subjectes intervinents, actiu i passiu.
a. Subjecte actiu: l’Administració, es qui

actua. Però s’ha d’entendre actiu com
aquell que és titular d’un dret i passiu
l’obligat a fer.
b. Subjecte passiu: l’obligat.
Parts: L'administració pública (òrgan competent) i l’interessat (l’afectat per la decisió

administrativa).
L’acte administratiu està format per diversos elements:
- SUBJECTIUS, que inclou les dues parts que intervenen en la relació

juridicoadministrativa: l’autoritat administrativa (òrgan competent) i el
destinatari (interessat).
- ELEMENTS MATERIALS en els què estudiarem els requisits de l’acte administratiu
(finalitat, motivació i contingut) i finalment els elements formals en el què ens
fixarem en el procediment i la forma de manifestació de l’acte administratiu.
Llei 39/2015 TÍTOL III → Dels actes administratius. CAPÍTOL I → Requisits dels actes
administratius: Article 34. Producció i contingut.
DRET ADMINISTRATIU
I. Els actes administratius que dictin les administracions públiques, bé d’ofici o a

instància de l’interessat, s’han de produir mitjançant l’òrgan competent i s’han
d’ajustar als requisits i al procediment establert.
II. El contingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposa l’ordenament jurídic i s’ha de
determinar i adequar a les seves finalitats
2.1 Elements subjectius: L’òrgan competent
L’acte administratiu ha de procedir del titular apte de l’òrgan competent de

l’Administració pública competent, per la qual cosa podem parlar de tres requisits:
a) Ha de procedir d’una Administració pública amb capacitat i competència per

dictar-lo.
b) Ha de procedir d’un òrgan que tingui competència objectiva, funcional i
territorial per dictar-lo.
c) Es requereix l’aptitud del titular de l’òrgan que dicta l’acte. Aquesta aptitud es
requereix tant en relació amb l’òrgan com en relació amb les persones
interessades. L’aptitud en relació amb l’òrgan existeix quan el seu titular ha estat
adscrit a aquell òrgan; i l’aptitud en relació amb les persones interessades
existeix sempre que no concorri cap de les causes d’abstenció previstes per
l’article 23 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre.
3. Objectivitat: Les causes d’abstenció (art 23 Llei 40/2015)
Llei 40/10 Article 23. ABSTENCIÓ
Les autoritats i el personal al servei de les administracions en els qui es donin algunes
de les circumstàncies assenyalades a l’apartat següent s’han d’abstenir d’intervenir en
el procediment i ho han de comunicar al seu superior immediat, el qual ha de resoldre
el que escaigui.
Són motius d’abstenció els següents:
a. Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del

qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada,
o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
DRET ADMINISTRATIU
b. Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de

consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol
dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i
també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en
el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb
aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat.
c. Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones
esmentades a l’apartat anterior.
d. Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es
tracti.
e. Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada
directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis
professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
La recusació (art 24 Llei 40/2015). Article 24. RECUSACIÓ
1. En els casos que preveu l’article anterior, els interessats poden promoure la
recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
2. La recusació s’ha de plantejar per escrit, en el qual s’ha d’expressar la causa o
causes en què es fonamenta.
3. L’endemà, el recusat ha de manifestar al seu superior immediat si es dóna o no
en ell la causa al·legada. En el primer cas, si el superior aprecia la concurrència
de la causa de recusació, n’ha d’acordar la substitució tot seguit.
4. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini
de tres dies, amb els informes i comprovacions previs que consideri oportuns.
5. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es pot interposar cap
recurs, sense perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el
recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment.
DRET ADMINISTRATIU
Codis de conducta. Conflicte d’interessos.
- Respecte als alts càrrecs: Deure d’abstenció, recordat als alts càrrecs a l’article
55.1.n) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència. L’article 78.3.b)
tipifica com a infracció Greu:
- Adoptar decisions o intervenir en assumptes si hi ha el deure d’abstenir-se’n o si
es donen les circumstàncies legals de conflicte d’interessos.
ACORD GOV/82/2016, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts
càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat
Principis i regles de conducta: 5.15. Garantir una actuació independent i no

condicionada per conflicte d'interessos per tal de servir amb la màxima eficàcia,
eficiència i objectivitat els interessos generals de la ciutadania.
Hi ha un conflicte d'interès quan apareix una situació d'interferència entre un o diversos

interessos públics i els interessos privats de l'alt càrrec o directiu públic, de manera que
aquests puguin comprometre o donar la impressió que comprometen l'exercici
independent del servei públic.
Els alts càrrecs i personal directiu NO poden intervenir quan es doni algun dels supòsits
d'abstenció dels establerts per la normativa vigent i quan existeixi o es cregui que pot
existir un conflicte d'interessos. En cas de dubte sobre l'existència de conflicte
d'interessos, s'ha d'optar sempre per l'abstenció. L'abstenció es formularà per escrit i es
comunicarà al superior jeràrquic o al Govern, que haurà de designar un altre alt càrrec
que no es vegi afectat per aquestes circumstàncies i que el substituirà en l'actuació o
presa decisió corresponent.
4. El destinatari de l’acte administratiu
Destinatari de l’acte. El destinatari de l’acte és aquell que resultarà afectat per la

resolució administrativa, aquell titular d’un dret o interès legítim (article 4 Llei 39/2015),
o sigui l’interessat en el procediment, que ostenta tot un conjunt de drets que pot
exercir en la tramitació de l’expedient (article 53 Llei 39/2015), més el dret a interposar
els recursos que es considerin procedents.
DRET ADMINISTRATIU
El ciutadà és un subjecte que necessàriament ha de comptar amb capacitat jurídica -

derivada de la personalitat o, al menys, del reconeixement legal de la titularitat de
relacions jurídiques-, encara que no sempre amb capacitat d'obrar.
La capacitat jurídica implica el reconeixement de l'aptitud d'un subjecte o ens per ser
titular de drets i obligacions, encara que no pugui exercir-los o complir per si mateix.
Concorre en tota persona física i jurídica i, per extensió, es reconeix en agrupacions o
entitats mancades de personalitat (LGT art.35.4; LOPJ article 7.3; TCO 214/1991).
L'absència de capacitat jurídica impedeix assumir la titularitat de drets i obligacions
davant l'Administració pública.
La capacitat d'obrar suposa l'aptitud del subjecte per exercir per si els drets i complir les
obligacions dels quals és titular. No va aparellada a la personalitat pel que fa a les
persones físiques es refereix, però sí en relació a les persones jurídiques.
L'absència de capacitat d'obrar imposa exercir els drets i obligacions que es tenen
enfront de l'Administració pública per mitjà de representació legal.
Capacitat jurídica → aptitud per ser titular de drets i obligacions → Art 29-30 CODI CIVIL
Personalitat jurídica- per naixement (Exemples anteriors: Esclavitud, situació de les
dones en l’antiguitat, ETC).
Codi Civil Article 29: “El naixement determina la personalitat; però el concebut és tingut
per nascut per a tots els efectes que li siguin favorables, sempre que neixi amb les
condicions que expressa l’article següent. Artículo 30. La personalidad se adquiere en el
momento del nacimiento con vida, una vez producido el entero desprendimiento del seno
materno”.
Capacitat d’obrar → Aptitud d’executar/exercir les relacions jurídiques.
Alteracions o Modificacions de la capacitat d’actuar. Restriccions més importants:

Incapacitat civil i edat.
DRET ADMINISTRATIU
4.1 Incapacitat civil
Article 200 Codi Civil: Són causes d’incapacitació les malalties o les deficiències
persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixin a la persona governar-se per si
mateixa. Tan sols un jutge pot incapacitar a una persona, normalment perquè no pot
governar-se a ella mateixa, no ets conscient dels teus actes.
4.1 Edat
Majoria d’edat suposa la capacitat d’actuar (en general) Article 12 CE i 322 CC El major
d’edat és capaç per a tots els actes de la vida civil, llevat de les excepcions que estableix
en casos especials aquest Codi.
Llei 39/2015
Article 3. Capacitat d’obrar Als efectes que preveu aquesta Llei, tenen capacitat d’obrar
davant les administracions públiques:
a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les
normes civils.
b) Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i
interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense
l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela.
S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la
incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es tracti.
c) Quan la Llei així ho declari expressament, els grups d’afectats, les unions i
entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms.
Intervinguin entitats que realment no existeixen.
Persona interessada → se li atorga una sèrie de drets en el procediment. Te un dret o

un interès legítim afectat.
Seguint SANTAMARÍA PASTOR es pot definir el dret subjectiu com un poder basat en un
títol específic que permet al seu titular, en el seu propi interès, imposar una conducta,
positiva o negativa, a un tercer. D’acord amb el mateix autor quant als seus caràcters, i
enfront dels que ja es coneixen de la potestat, el dret subjectiu.
DRET ADMINISTRATIU
El definitori del dret és el seu caràcter substantiu, aliè, anterior i independent al

procediment, sense el que pot existir (TS 7-11-80, EDJ 14504), el que no impedeix que
certs drets sorgeixin o neixin després de la conclusió d'un procediment administratiu (pe
els resultants de concessions o subvencions).
5. Els interessos legítims
Seguint la doctrina, es pot constatar que el concepte d’interès legítim es relaciona amb
posicions en què les persones poden instar la reconducció de l’actuació de
l’Administració cap a la legalitat, cosa que es produeix a partir de dos elements
fonamentals:
a) L’existència d’un perjudici o benefici real per al particular causat per l’actuació
administrativa.
b) L’actuació il·legal de l’Administració: aquesta s’ha de fer o actuar fora de les seves
potestats perquè l’interès particular actuï com a títol jurídic suficient per eliminar-ne
l’actuació. (En pot ser exemple el cas de l’opositor que impugna una decisió d’un tribunal
i demana l’aplicació estricta de les normes que en regulen l’actuació).
Per tant és qualsevol avantatge o utilitat jurídica que la persona pot obtenir de la
tramitació d'un procediment administratiu, ja sigui en sentit positiu -obtenció de
benefici-o negatiu -evitació d'un mal-, actiu -promotor del procediment- o passiu -
destinatari de el mateix. És una categoria menor -respecte de el dret subjectiu- i
instrumental vinculada al procediment o actuació administrativa per intervenir, en la
qual legitima. Sense expedient no hi ha interès. Ha de ser un interès legítim o, al menys,
compatible amb la legalitat.
Article 4.
1. Es consideren interessats en el procediment administratiu:

a. Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims
individuals o col·lectius.
b. Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser
afectats per la decisió que s’adopti en aquest. Afecta a drets interessats,
per lo que → pers. interessat
DRET ADMINISTRATIU
c. Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin

ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no
s’hagi dictat una resolució definitiva.
2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials
són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui.
3. Quan la condició d’interessat derivi d’alguna relació jurídica transmissible, el
drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l’estat del procediment.
REPRESENTACIO LEGAL
S'entén per tal, en termes civils, la institució en virtut de la qual un tercer aliè a la relació
o relacions jurídiques de les quals és titular cert subjecte de dret, intervé en les mateixes
en nom i per compte d'aquell, sempre amb exclusió dels actes de caràcter
personalíssim, i tal intervenció es produeix per ministeri de la llei o per venir imposada
a partir de les deficiències cognoscitives, volitives o de capacitat del representat, es
parla de representació legal, espècie que va lligada a determinats estats civils del
subjecte (incapacitat, menors d’edat) i es configura com un negoci jurídic d'interès
públic.
REPRESENTACIO VOLUNTÀRIA
En canvi, si es fonamenta en l'exclusiva voluntat de titular dels drets, negocis o

interessos que en la gestió o exercici dels mateixos, o algun o alguns d'ells, intervingui
un tercer per compte d'aquell, es tracta de representació voluntària . En aquest cas,
estem davant d'un negoci jurídic -també denominat «poder» - de ple interès privat.
En el si de les relacions amb les administracions públiques entren en joc les dues figures
indicades, així com, normalment per mera voluntat de l'interessat, la representació
tècnica per mitjà d'advocat o expert (per exemple, en matèria fiscal).
Article 5. Representació
1. Els interessats amb capacitat d’obrar poden actuar per mitjà d’un representant,
i s’han d’entendre amb aquest les actuacions administratives, excepte en cas de
manifestació expressa en contra de l’interessat.
DRET ADMINISTRATIU
2. Les persones físiques amb capacitat d’obrar i les persones jurídiques, sempre
que ho prevegin els seus estatuts, poden actuar en representació d’altres davant
les administracions públiques.
3. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions,
interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra
persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit,
aquesta representació es presumeix.
4. La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret que
deixi constància fidedigna de la seva existència.
5. L’òrgan competent per tramitar el procediment ha d’incorporar a l’expedient
administratiu l’acreditació de la condició de representant i dels poders que té
reconeguts en aquell moment.
6. La manca d’acreditació o l’acreditació insuficient de la representació no
impedeix que es tingui per efectuat l’acte de què es tracti, sempre que s’aporti
aquella o es repari el defecte dins del termini de deu dies que ha de concedir a
l’efecte l’òrgan administratiu, o d’un termini superior quan les circumstàncies
del cas així ho requereixin.
➔ La Llei 39/2015 distingeix entre la identificació (acreditar la identitat) de la

signatura (acreditar la voluntat).
DRET ADMINISTRATIU
Les administracions sempre han de verificar sempre la identitat dels interessat en un

procediment d’acord amb els sistemes previstos a l’article 9, però en canvi només es
requereix la firma per determinats actes (article 10).
La signatura electrònica simple avançada i qualificada es regula en el Reglament (UE) Nº

910/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de juliol de 2014, (ReIDAS).
➔ Ley 6/2020, de 11 de noviembre, reguladora de determinados aspectos de los

servicios electrónicos de confianza
Tipus d’identificació:
- Simple: només reconeix qui signa (exemple un correu electrònic)

- Avançada: és aquella que permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi
posterior de les dades signades. Sempre hi ha d’haver un tercer de confiança o
una autoritat certificadora que digui que aquesta signatura correspon a una
persona de manera inequívoca.
- Reconeguda (o qualificada): és la signatura avançada amb un certificat reconegut
(creat per una entitat prestadora de serveis de confiança) i té la mateixa validesa
que la signatura manuscrita d'un document paper.
Per obtenir-la en condicions generals cal la personació en una oficina (art 7 Ley 6/2020)
També es pot obtenir per videoconferència L’ús d’aquesta opció està destinada a aquells
casos en què les dades que es comuniquen són sensibles i requereixen major protecció.
Exemple: DNI electrònic, firma digital FNTM, IdCAT.
6. Identificació (art 9 llei 39/2015)
Les administracions públiques estan obligades a verificar la identitat dels interessats

en el procediment administratiu, mitjançant la comprovació del seu nom i cognoms o
denominació o raó social, segons que correspongui, que constin al document nacional
d’identitat o document identificatiu equivalent.
- Sistemes basats en un certificat electrònic qualificat.

- Segells electrònic qualificats.
DRET ADMINISTRATIU
- Clau concertada i qualsevol altre sistema que els AAPP considerin vàlida (prèvia
autorització del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública).
Signatura (art 10- 11 Llei 39/2015)
Els interessats poden signar a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar
l’autenticitat de l’expressió de la seva voluntat i consentiment, així com la integritat i
inalterabilitat del document Les administracions públiques només requereixen als
interessats l’ús obligatori de signatura per:
a) Formular sol·licituds.
b) Presentar declaracions responsables o comunicacions.
c) Interposar recursos.
d) Desistir d’accions.
e) Renunciar a drets.
6.1 La representació electrònica (art 6)
➔ Entra en vigor el 2/04/2021.
Cada AAPP ha de disposar d’un registre electrònic general d’apoderaments que ha de

ser plenament interoperable i interconnectat. Es podran inscriure poders generals, per
administració o per tràmits. Es podran inscriure presencialment o de forma electrònica.
6.2 Dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions

públiques (art 14 Llei 39/2015)
DRET DE RELACIONAR-SE ELECTRÓNICAMENT
Article 14,1 Llei 39 → Les persones físiques poden escollir en tot moment si es
comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a
través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través
de mitjans electrònics amb les administracions públiques. El mitjà escollit per la persona
per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en
qualsevol moment.
DRET ADMINISTRATIU
Obligació d'utilitzar sistemes electrònics
14.2 En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les
administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment
administratiu, almenys, els subjectes següents:
a) Les persones jurídiques.

b) Les entitats sense personalitat jurídica. Es poden relacionar amb l’administració
en alguns casos.
c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la
col·legiació obligatòria,
d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se
electrònicament amb l’Administració.
e) Els empleats de les administracions públiques.
Els advocats, estan col·legiats obligatòriament. Son persones capaces per fer-ho. S’ha de
fer electrònicament.
Altres obligats: art 14,3 Llei 39/2015
14.3. Reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-

se amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs
col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica,
dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat
dels mitjans electrònics necessaris.
DECRET 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital.
Article 73 → Obligació de les persones físiques a relacionar-se electrònicament.
1. Amb caràcter general tenen l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics

amb l'Administració de la Generalitat, els empresaris individuals o autònoms en
les marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d'empresari individual
o autònom.
2. Igualment, tenen l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics amb
l'Administració de la Generalitat, el col·lectiu de persones físiques en el marc de
DRET ADMINISTRATIU
la seva activitat econòmica o professional d'acord amb el que estableix la

disposició final quarta d'aquest Decret.
3. Mitjançant ordre del conseller o consellera competent en el tràmit, es pot
establir que per causes objectives justificades, determinats col·lectius de
persones físiques i per a determinats procediments o serveis digitals, estan
obligats a relacionar-se per mitjans electrònics amb els subjectes previstos a
l'apartat 1 de l'article 2 d'aquest Decret, sempre que per raó de la seva capacitat
econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats tinguin
garantits l'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.
Drets de les persones. Art 13 Llei 39/2015
Article 13 → Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions
públiques. Els qui, de conformitat amb l’art. 3, tenen capacitat d’obrar davant les
administracions públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets
següents:
a) A comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés

general electrònic de l’Administració. Poder-se comunicar electrònicament amb
l’administració. Tenim el dret a relacionar-nos, pel que l’administració ha
d’afavorir aquest punt d’accés.
7. Dret a ser assistit en els mitjans electrònics Article 12 Llei 39/2015
1. Les administracions públiques han de garantir que els interessats es puguin

relacionar amb l’Administració a través de mitjans electrònics, per a la qual cosa
han de posar a la seva disposició els canals d’accés que siguin necessaris així com
els sistemes i les aplicacions que es determinin en cada cas.
2. Les administracions públiques han d’assistir en l’ús de mitjans electrònics els
interessats no inclosos en els apartats 2 i 3 de l’art. 14 que així ho sol·licitin,
especialment pel que fa a la identificació i signatura electrònica, la presentació
de sol·licituds a través del registre electrònic general i l’obtenció de còpies
autèntiques.
DRET ADMINISTRATIU
Dret a ser assistit → Les oficines d’assistència en matèria de registres. Si algun d’aquests
interessats no disposa dels mitjans electrònics necessaris, la seva identificació o
signatura electrònica en el procediment administratiu la pot efectuar de manera vàlida
un funcionari públic mitjançant l’ús del sistema de signatura electrònica del qual estigui
dotat per a això. En aquest cas, cal que l’interessat que no tingui els mitjans electrònics
necessaris s’identifiqui davant el funcionari i presti el seu consentiment exprés per a
aquesta actuació, fet del qual ha de quedar constància per als casos de discrepància o
litigi.
Les persones en les seves relacions amb les administracions públiques tenen el dret a:
- A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d’acord

amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic.
La llengua dels procediments tramitats per l’AGE és el castellà. No obstant això, els
interessats que es dirigeixin als òrgans de l’AGE amb seu al territori d’una comunitat
autònoma poden utilitzar també la llengua que hi sigui cooficial. En aquest cas, el
procediment s’ha de tramitar en la llengua escollida per l’interessat.
L’Administració pública instructora ha de traduir al castellà els documents, expedients o

parts d’aquests que hagin de tenir efecte fora del territori de la comunitat autònoma, i
els documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin expressament. Si han de tenir
efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa
llengua diferent del castellà, no cal traduir-los.
Llei de política lingüística → Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
- Article 9,1 La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions

públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes
i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions
i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit
lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en
castellà, si ho demanen.
DRET ADMINISTRATIU
- 11,3 En el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua

catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita.
8. El silenci administratiu
Tècnica que presumeix l’existència d’un acte davant la inactivitat de l’administració. En

realitat no és un acte sinó un fet jurídic, una ficció en el sentit marcat per la
jurisprudència de ser una fictio legis que afavoreix a l’interessat per no veure paralitzada
la seva pretensió però no eximeix de l’obligació de resoldre.
Article 21 → Obligació de resoldre
1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els
procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. S’exceptuen de l’obligació a què
es refereix el paràgraf primer els supòsits de terminació del procediment per pacte o
conveni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al
deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.
Art 21.2 → El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que
fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir
els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho
prevegi el dret de la Unió Europea.
21.3 → Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim,
aquest és de tres mesos
LLEI 39/2015
21,3 Aquest termini i els que preveu l’apartat anterior es compten:
a) En els procediments INICIATS D’OFICI, des de la data de l’acord d’iniciació.

b) En els iniciats a SOL·LICITUD DE L’INTERESSAT, des de la data en què la sol·licitud
hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme
competent per a la seva tramitació.
21.4. Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al portal

web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb
DRET ADMINISTRATIU
indicació dels terminis màxims de durada dels procediments, així com dels efectes que
produeixi el silenci administratiu.
• En tot cas, les administracions públiques han d’informar els interessats del termini
màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin
terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu.
• Aquesta menció s’ha d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació

d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies
següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre
electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest
últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què la sol·licitud ha estat rebuda
per l’òrgan competent.
Article 21.5 Llei 39/2015 → Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les persones
afectades pugui suposar un incompliment del termini màxim de resolució, l’òrgan
competent per resoldre, a proposta raonada de l’òrgan instructor, o el superior jeràrquic
de l’òrgan competent per resoldre, a proposta d’aquest, poden habilitar els mitjans
personals i materials per complir el despatx adequat i en termini.
21.6. El personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el
despatx dels afers, així com els titulars dels òrgans administratius competents per
instruir i resoldre, són directament responsables, en l’àmbit de les seves competències,
del compliment de l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini.
L’incompliment d’aquesta obligació dona lloc a l’exigència de responsabilitat
disciplinària, sense perjudici de la que correspongui d’acord amb la normativa aplicable.
DRET ADMINISTRATIU
Excepcions al silenci positiu general. Article 24 Llei 39/2015
• El silenci té efecte desestimatori en els procediments relatius a l’exercici del dret

de petició, al qual es refereix l’art. 29 de la Constitució, (Llei orgànica 4/2001, del
12 de novembre, reguladora del dret de petició i art. 29.5 EAC, Decret 21/2003).
• Aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al
sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic.
• Impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient.
• I en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions
publiques.
El sentit del silenci també és desestimatori en els procediments d’impugnació d’actes i

disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.
No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per
silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat
si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica
cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades al
paràgraf anterior d’aquest apartat.
Article 54. → Silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud d'una

persona interessada. S'exceptuen de la previsió a què fa referència l'apartat 1 els
supòsits següents, en què el silenci té un efecte desestimatori:
a) Els procediments l'estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió

d'ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o
es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les
administracions públiques.
DRET ADMINISTRATIU
FORMA D’ACREDITAR EL SILENCI.
Els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant
l’Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada.
Produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar
la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit, i se’n pot acreditar l’existència
per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci
produït.
Aquest certificat l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de
quinze dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Sense perjudici
d’això, l’interessat el pot demanar en qualsevol moment, i el termini indicat
anteriorment es computa des de l’endemà del dia en què la petició tingui entrada al
registre electrònic de l’Administració o organisme competent per resoldre.
SILENCI ADMINISTRATIU I NUL·LITAT DE PLE DRET.
• Nuls de ple dret 47.1.f): Son nuls de ple dret ... f) Els actes expressos o presumptes
contraris a l’ordenament jurídics per part dels quals s’adquireixen facultats o drets quan
no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició.
LA VALIDESA I L’EFICÀCIA DE L’ACTE
DRET ADMINISTRATIU
Eficàcia= producció d’efectes Validesa= que concorren tots els requisits o element
d’eficàcia Presumpcions administratives art 57 “Iuris tantum”.
Presumpció de validesa, permet que l’acte desplegui tots els seus efectes mentre no es
demostri la invalidesa i trasllada al particular la càrrega d’impugnar-lo si vol frenar
l’eficàcia.
Llei 39/2015 Article 39. Efectes
1. Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es

presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, llevat
que s’hi disposi altrament.
2. L’eficàcia queda demorada quan així ho exigeixi el contingut de l’acte o estigui
supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior.
3. Excepcionalment, es pot atorgar eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en
substitució d’actes anul·lats, i així mateix quan produeixin efectes favorables a la
persona interessada, sempre que els supòsits de fet necessaris existeixin ja en la
data a la qual es retrotregui l’eficàcia de l’acte i aquesta no lesioni drets o
interessos legítims d’altres persones.
9. La notificació
La notificació consisteix en una comunicació formal de l'acte administratiu, de la qual es

fa dependre l'eficàcia del mateix, i constitueix una garantia tant per a l’interessat com
per a la pròpia Administració. Per aquell, especialment, perquè li permet conèixer
exactament l'acte i li permet, si escau, impugnar. La notificació no és, per tant, un
requisit de validesa, però si d'eficàcia de l'acte.
L’òrgan que dicti les resolucions i els actes administratius els ha de notificar als
interessats els drets i interessos dels quals siguin afectats per aquells, en els termes que
preveuen els articles següents.
Tota notificació s’ha de cursar dins del termini de deu dies a partir de la data en què
s’hagi dictat l’acte. Cal tenir en compte que el terminis fixat a la Llei 39/2015 son per
resoldre i notificar o publicar.
DRET ADMINISTRATIU
S’ha de cursar la notificació. 10 dies hàbils de dilluns a divendres.
Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas,
quan l’interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via.
Independentment del mitjà utilitzat, les notificacions són vàlides sempre que permetin
tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l’accés per
part de l’interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut
íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L’acreditació de la notificació
efectuada s’incorpora a l’expedient
En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la notificació s’ha de practicar

pel mitjà assenyalat a l’efecte per aquell. Aquesta notificació ha de ser electrònica en els
casos en què hi hagi obligació de relacionar-se d’aquesta forma amb l’Administració.
Quan no sigui possible efectuar la notificació d’acord amb el que s’assenyala a la
sol·licitud, s’ha de practicar en qualsevol lloc adequat amb aquesta finalitat, i per
qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de l’interessat o el
seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat.
Quan l’interessat o el seu representant rebutgi la notificació d’una actuació

administrativa, s’ha de fer constar a l’expedient, amb especificació de les circumstàncies
de l’intent de notificació i el mitjà, i s’ha de donar per efectuat el tràmit i seguir el
procediment. En els procediments iniciats d’ofici, només als efectes de la seva iniciació,
les administracions públiques poden sol·licitar, mitjançant una consulta a les bases de
dades de l’Institut Nacional d’Estadística, les dades sobre el domicili de l’interessat
recollides al padró municipal. Independentment del fet que la notificació es faci en paper
o per mitjans electrònics, les administracions públiques han d’enviar un avís al dispositiu
electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat,
per informar-lo de la posada a disposició d’una notificació. Quan es notifiqui l’interessat
per diferents vies, s’ha de prendre com a data de notificació la d’aquella que s’hagi
produït en primer lloc.
DRET ADMINISTRATIU
9.1 Les notificacions en paper
Article 42 Llei 39/215 → Totes les notificacions que es practiquin en paper s’han de posar
a disposició de l’interessat a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant
perquè pugui accedir al seu contingut de manera voluntària.
Quan la notificació es practiqui al domicili de l’interessat, en cas de no ser present aquest

en el moment de lliurar-se la notificació, se’n pot fer càrrec qualsevol persona major de
catorze anys que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat. Si ningú es fa càrrec
de la notificació, s’ha de fer constar aquesta circumstància en l’expedient, juntament
amb el dia i l’hora en què es va intentar la notificació, intent que s’ha de repetir per una
sola vegada i en una hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer
intent de notificació s’hagi efectuat abans de les quinze hores, el segon intent s’ha
d’efectuar després de les quinze hores i viceversa, i cal deixar en tot cas almenys un
marge de diferència de tres hores entre tots dos intents de notificació. Si el segon intent
també és infructuós, s’ha de procedir tal com preveu l’art. 44.
9.2 Les notificacions electròniques: art 43 llei 39/2015
Les notificacions per mitjans electrònics s’han de practicar mitjançant la compareixença

a la seu electrònica de l’Administració. Les notificacions per mitjans electrònics
s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut. Quan
la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida
expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies
naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu
contingut.
9.3 La publicació art 45 llei 39/2015
Els actes administratius han de ser objecte de publicació quan així ho estableixin les
normes reguladores de cada procediment o quan ho aconsellin raons d’interès públic
apreciades per l’òrgan competent. En tot cas, els actes administratius han de ser objecte
de publicació, i aquesta té els efectes de la notificació en els casos següents:
a) Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeterminada de persones o

quan l’Administració consideri que la notificació efectuada a un sol interessat és
DRET ADMINISTRATIU
insuficient per garantir la notificació a tots, i en aquest últim cas és addicional a

la feta individualment.
b) Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment selectiu o de concurrència
competitiva de qualsevol tipus. En aquest cas, la convocatòria del procediment
ha d’indicar el mitjà on s’efectuaran les publicacions successives, i les que es
portin a terme en llocs diferents no tenen validesa.
La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos elements que l’art. 40.2 exigeix
respecte de les notificacions. També és aplicable a la publicació el que estableix l’apartat
3 del mateix article.
9.4 Publicació. Protecció de dades de caràcter personal
Quan sigui necessària la publicació d’un acte administratiu que contingui dades
personals de l’afectat, se l’ha d’identificar mitjançant el seu nom i cognoms, amb l’afegit
de quatre xifres numèriques aleatòries del document nacional d’identitat, el número
d’identitat d’estranger, el passaport o un document equivalent. Quan la publicació es
refereixi a una pluralitat d’afectats aquestes xifres aleatòries s’han d’alternar.
Quan es tracti de la notificació per mitjà d’anuncis, particularment en els supòsits a què
es refereix l’article 44 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, s’ha d’identificar l’afectat exclusivament
mitjançant el número complet del seu document nacional d’identitat, el número
d’identitat d’estranger, el passaport o un document equivalent.
Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels

drets digitals.
10. La invalidesa de l’acte administratiu
L’adequació dels actes administratius a l’ordenament es valora d’acord amb la teoria de

les nul·litats, que determina que els actes que infringeixen l’ordenament han de ser
sancionats amb LA PÈRDUA DE LA SEVA VALIDESA I EFICÀCIA. Aquesta teoria distingeix
dos tipus de vicis: els determinants de la nul·litat de ple dret i els determinants de
l’anul·labilitat.
DRET ADMINISTRATIU
Nul·litat absoluta i nul·litat relativa (anul·labilitat). Presumpció de validesa de l’article

39.1 Llei 39/2015, és una presumpció Iuris tantum ,admet prova en contra. Si no es
demostra l’error l’acte es presumeix vàlid des de la data en que es dicta. Regla general,
anul·labilitat, la nul·litat son supòsits especialment greus i situacions taxades. Nul·litat
de ple dret (art 47 Llei 39/2015) → Article 47. Nul·litat de ple dret → Els actes de les
administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:
a) Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.
b) Els que dicti un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del
territori.
c) Els que tinguin un contingut impossible.
d) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència
d’aquesta.
e) Els que es dictin prescindint totalment i absolutament del procediment establert
legalment o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació
de la voluntat dels òrgans col·legiats.
f) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídics per part dels
quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials
per a la seva adquisició.
g) Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal.
TAMBÉ són nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulnerin la
Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que
regulin matèries reservades a la llei, i les que estableixin la retroactivitat de disposicions
sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.
10.1 Anul·labilitat art 48 Llei 39/2015
Vici que es pot corregir. Està subjecte a prescripció, 4 anys i s’ha de sol·licitar la seva
anul·lació (son anul·lables). Article 48. Anul·labilitat → Són anul·lables els actes de
l’Administració que incorren en QUALSEVOL INFRACCIÓ DE L’ORDENAMENT JURÍDIC,
fins i tot la desviació de poder.
DRET ADMINISTRATIU
No obstant això, el DEFECTE DE FORMA només determina l’anul·labilitat quan l’acte no

té els requisits formals indispensables per a aconseguir el seu fi o dona lloc a la
indefensió de les persones interessades. La realització d’actuacions administratives
FORA DEL TERMINI establert només implica l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposa
la naturalesa del terme o termini.
TEMA 5. COMPUTS DELS TERMINIS
- TERME: Moment concret en què una cosa fineix, en què hom ha de pagar un
lloguer.
- TERMINI: període temporal assenyalat per actuar.
Llei 39/2015, Article 29 → Obligatorietat de termes i terminis. Els termes i terminis

establerts en aquesta o en altres lleis obliguen les autoritats i el personal al servei de les
administracions públiques competents per tramitar els afers, així com els interessats en
aquests.
Còmput del termini: per hores (art 30,1 Llei 39/2015)
Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els
terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són hàbils. Són hàbils totes les
hores del dia que formin part d’un dia hàbil. Els terminis expressats per hores es
compten d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què tingui lloc
la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior
a vint-i-quatre hores; en aquest cas, s’han d’expressar en dies.
Terminis per dies (art 30,2 Llei 39/2015)
Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan
els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que aquests són hàbils, i s’exclouen del
còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. Quan els terminis s’hagin
assenyalat per dies naturals per declarar-ho així una llei o el dret de la Unió Europea,
s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents.
DRET ADMINISTRATIU
Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc
la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es
produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu.
Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell

en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent
a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu.
El termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el

silenci administratiu el mes o l’any de venciment. Si el mes de venciment no hi ha un dia
equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia
del mes. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil
següent.
Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix

l’interessat, i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu, o al revés, es considera inhàbil en
tot cas. Les administracions han de fixar, en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies
inhàbils als efectes de còmputs de terminis Aquest calendari s’ha de publicar abans del
començament de cada any al diari oficial que correspongui.
El registre electrònic de cada Administració o organisme es regeix als efectes de còmput

dels terminis per la data i hora oficial de la seu. Ha de permetre presentar documents
cada dia de l’any durant les vint-i-quatre hores.
Als efectes del còmput de termini fixat en dies hàbils, i pel que fa al compliment de
terminis per part dels interessats, la presentació en un dia inhàbil s’entén efectuada la
primera hora del primer dia hàbil següent llevat que una norma permeti expressament
la recepció en dia inhàbil. Els documents es consideren presentats per l’ordre d’hora
efectiva en què es van presentar el dia inhàbil. Els documents presentats el dia inhàbil
es reputen anteriors, segons el mateix ordre, als presentats el primer dia hàbil posterior.
L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions públiques està
determinat per la data i hora de presentació al registre electrònic de cada Administració
o organisme. En tot cas, la data i hora efectiva d’inici del còmput de terminis s’ha de
comunicar a qui va presentar el document.
DRET ADMINISTRATIU
1. Terminis registres (3) art 31
La seu electrònica del registre de cada Administració pública o organisme ha de

determinar, atenent l’àmbit territorial en què exerceix les seves competències el titular
d’aquella i el calendari que preveu l’art. 30.7, els dies que es considerin inhàbils als
efectes que estableix aquest article. Aquest és l’únic calendari de dies inhàbils que
s’aplica als efectes del còmput de terminis en els registres electrònics, sense que els sigui
aplicable el que disposa l’art. 30.6
Ampliació de terminis article 32. Ampliació
L’Administració, excepte precepte en contra, pot concedir d’ofici o a petició dels

interessats una ampliació dels terminis establerts que no excedeixi la meitat d’aquests,
si les circumstàncies ho aconsellen i amb això no es perjudiquen drets de tercer. L’acord
d’ampliació s’ha de notificar als interessats.
Tant la petició dels interessats com la decisió sobre l’ampliació s’han de produir, en tot
cas, abans del venciment del termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte
d’ampliació un termini ja vençut. Els acords sobre ampliació de terminis o sobre la seva
denegació no són susceptibles de recurs, sense perjudici del procedent contra la
resolució que posi fi al procediment. .
Tramitació d’urgència: art 33 llei 39/2015
Quan raons d’interès públic ho aconsellin, es pot acordar, d’ofici o a petició de

l’interessat, l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència, per la qual es
redueixen a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari, tret dels
relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.
No es pot interposar cap recurs contra l’acord que declari l’aplicació de la tramitació
d’urgència al procediment, sense perjudici del que sigui procedent contra la resolució
que posi fi al procediment.
DRET ADMINISTRATIU
2. Els drets dels interessats: art 53 de la llei 39/2015
La Llei 39/2015 distingeix, d'una banda, els drets i deures de les persones amb caràcter
general davant de les administracions públiques i, de l'altra, els drets i deures de les
persones interessades en un procediment administratiu. La situació en què es troba una
persona interessada davant d'una administració pública és, lògicament, molt més
qualificada, ja que té drets o interessos legítims que poden resultar afectats per la
resolució que al seu dia es dicti en aquell procediment en el qual és interessada.
a) Conèixer l’estat del procediment:
A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què

tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en
cas que l’Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; l’òrgan
competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats.
Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts
en els procediments esmentats. Els qui es relacionin amb les administracions públiques
a través de mitjans electrònics tenen dret a consultar la informació a què es refereix el
paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona
com un portal d’accés. S’entén complerta l’obligació de l’Administració de facilitar
còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició
de les còpies en el punt d’accés general electrònic de l’Administració competent o en les
seus electròniques que corresponguin.
b) Identificar al personal responsable:
Dret a identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques

sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. Aquest dret serà el mitjà
perquè l’interessat pugui exercir, si escau, la recusació de les persones al servei de les
administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramiti un procediment
administratiu. També és per exigir les responsabilitats corresponents.
c) Dret a NO presentar originals:
A no presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa

reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de
DRET ADMINISTRATIU
presentar un document original, tenen dret a obtenirne una còpia autenticada. Si amb
caràcter excepcional, i d’acord amb el que preveu aquesta Llei, l’Administració sol·licita
a l’interessat que presenti un document original i aquest està en format paper,
l’interessat ha d’obtenir una còpia autèntica, segons els requisits que estableix l’article
27, amb caràcter previ a la seva presentació electrònica. La còpia electrònica resultant
ha de reflectir expressament aquesta circumstància.
d) No presentar documents elaborats i aportats a qualsevol AAPP:
Dret a no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al

procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les administracions públiques
o que hagin estat elaborats per aquestes. Interoperabilitat: capacitat dels sistemes
d'informació i, conseqüentment dels procediments als quals donen suport, per
compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació, coneixement, documents i dades
entre si. (Decret 76/2020)
DRET A NO PRESENTAR DOCUMENTS
Els interessats tenen dret a no aportar documents que ja estiguin en poder de

l’Administració actuant o que hagi elaborat qualsevol altra Administració.
L’Administració actuant pot consultar o obtenir aquests documents tret que l’interessat
s’hi oposi. No escau l’oposició quan l’aportació del document s’exigeixi en el marc de
l’exercici de potestats sancionadores o d’inspecció.
Les administracions públiques han d’obtenir els documents electrònicament a través de

les seves xarxes corporatives o mitjançant una consulta a les plataformes
d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte.
Documents: regles → Així mateix, les administracions públiques no han de requerir als
interessats dades o documents que no exigeixi la normativa reguladora aplicable o que
hagi aportat abans l’interessat a qualsevol Administració. A aquests efectes, l’interessat
ha d’indicar en quin moment i davant quin òrgan administratiu va presentar els
documents esmentats, i les administracions públiques els han d’obtenir electrònicament
a través de les seves xarxes corporatives.
DRET ADMINISTRATIU
Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o hi

hagi dubtes derivats de la qualitat de la còpia, les administracions poden sol·licitar de
manera motivada la comparació de les còpies aportades per l’interessat, per a la qual
cosa poden requerir que s’exhibeixi el document o la informació original.
Cooperació administrativa → Article 155 Llei 40/2015: Cada Administració ha de

facilitar l’accés de la resta d’administracions públiques a les dades de què disposin
relatives als interessats, especificant les condicions, els protocols i els criteris funcionals
o tècnics necessaris per accedir a les dades esmentades amb les màximes garanties de
seguretat, integritat i disponibilitat.
En ningún caso podrá procederse a un

tratamiento ulterior de los datos para
fines incompatibles con el fin para el
cual se recogieron inicialmente los
datos personales.
e) Dret a formular al·legacions:
A formular al·legacions, utilitzar els

mitjans de defensa admesos per
l’ordenament jurídic, i a aportar
documents en qualsevol fase del
procediment anterior al tràmit
d’audiència, que han de ser tinguts
en compte per l’òrgan competent en
redactar la proposta de resolució.
f) Dret a obtenir informació i

orientació:
A obtenir informació i orientació

sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes,
actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme.
DRET ADMINISTRATIU
L’article 18 de Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de

serveis i el seu exercici determina que els prestadors de serveis PODEN ACCEDIR,
ELECTRÒNICAMENT I A DISTÀNCIA A TRAVÉS d’una finestreta única.
El dret dels ciutadans a una bona administració inclou:
a) El dret que l'actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat perseguida.

b) El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d'audiència i
el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu,
d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.
c) El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en
els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als
fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la
indicació del règim de recursos que escaigui.
d) El dret a obtenir una resolució expressa i que se'ls notifiqui dins del termini
legalment establert.
e) El dret a no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les
administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar.
f) El dret a conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments
en què són persones interessades.
Les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la participació ciutadana

en les actuacions administratives de llur competència, per tal de recollir les propostes,
els suggeriments i les iniciatives de la ciutadania, mitjançant un procés previ
d'informació i debat.
Llei 26/2010. Art 23 Dret a la qualitat Tots els ciutadans tenen dret a:
a) Accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i que aquests siguin de

qualitat.
b) Plantejar els suggeriments i les queixes relatives al funcionament de l'activitat
administrativa.
En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, el Govern ha d'establir per decret el

procediment específic per a l'atenció i la resposta als suggeriments, les reclamacions i
DRET ADMINISTRATIU
les queixes amb relació a la prestació dels serveis públics de la seva titularitat. Les
administracions públiques de Catalunya han d'impulsar l'aplicació DE CARTES DE
SERVEIS i altres instruments de qualitat, en els termes que estableixi la normativa
corresponent.
PROCEDIMENT: És la manera en com s’han de produir els actes administratius.
El Procediment Administratiu Comú (PAC): Acte adm. (resolució)
• Normes comunes que han de seguir tots els procediments de totes les AAPP
• PAC. Competència exclusiva i plena de l’Estat CE 149.1.18.
Les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del règim estatutari dels
seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament
comú davant aquelles; el procediment administratiu comú, sens perjudici de les
especialitats derivades de l’organització pròpia de les Comunitats Autònomes.
Reserva de Llei. → Art 105 CE: La llei regularà: El procediment a través del qual han de
fer-se els actes administratius, amb garantia, quan sigui procedent, de l'audiència de
l'interessat.
- Un dels objectius perseguits per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, és la simplificació

dels procediments administratius.
- Tots els procediments s’han d’ajustar al PAC. Es poden desenvolupar per
reglament.
- Procediments especials: Es regulen preferentment per la seva normativa pròpia
i de forma supletòria pel PAC: Tributs, Contractació pública, Funció Pública,
Subvencions, Pressupostos, Estrangeria, Expropiació forçosa.
3. Funcions del procediment
D’una banda, constitueix una garantia dels drets dels ciutadans, en la mesura que
l’activitat de l’Administració haurà de seguir el camí formal previst en l’ordenament. És
l’expressió del dret constitucional de participació directa dels ciutadans en els afers
públics (art. 23 CE).
DRET ADMINISTRATIU
En aquest sentit, el procediment es convertiria en un dels canals de participació

ciutadana (idea clau en el model d’Estat democràtic de dret), contribuint a la
democratització dels mecanismes públics de decisió. Principi de bona administració.
També ha de complir els principis d’actuació de l'article 103 CE i de l’article 4 de la Llei

40/2015 (eficàcia, servei efectius als ciutadans, eficiència., etc..).
Principis del procediment:
a) Contradicció: regulen la participació dels interessats, 53.1.a), dret a formular

al·legacions
b) Economia processal (simplificació administrativa).
c) In dubio pro actione . Interpretació més favorable a l’exercici del dret d’acció, en
cas de dubte continuar el procediment fins que conclogui (exemple 115,2 Llei
39/2015). En cas de dubte s’ha d’interpretar a favor de l’acció.
d) Oficialitat: ha d’impulsar d’ofici en tots els seus tràmits i a través de mitjans
electrònics (art 71).
e) Imparcialitat: Exigència que l’Administració ha de servir amb objectivitat els
interessos generals. Així mateix, aquest principi també es manifesta en les causes
d’abstenció i el procediment de recusació. (art 23 i 24 Llei 40/2015).
f) Publicitat - Transparència: Garanteix que les persones interessades puguin
conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació dels procediments en els
quals tenen la condició de persones interessades (art 53,1 Llei 39/2015).
Inici – instrucció – finalització (resolució, on el procediment s’acaba).
La fase d’execució → quan la persona no compleix voluntàriament amb el que diu

l’administració.
3.1 Iniciació del procediment. Normes generals
Article 54. Classes d’iniciació Els procediments es poden iniciar d’ofici o a sol·licitud de
l’interessat.
Article 55. Informació i actuacions prèvies → 1. Amb anterioritat a l’inici del

procediment, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació o actuacions prèvies
DRET ADMINISTRATIU
amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no

d’iniciar el procediment.
Les actuacions prèvies les han de dur a terme els òrgans que tinguin atribuïdes funcions
d’investigació, indagació i inspecció en la matèria i, si no n’hi ha, la persona o l’òrgan
administratiu que determini l’òrgan competent per iniciar o resoldre el procediment.
4. Mesures provisionals (art 56)
Un cop iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre pot

adoptar, d’ofici o a instància de part i de manera motivada, les mesures provisionals que
consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar, si hi ha
elements de judici suficients per a això, d’acord amb els principis de proporcionalitat,
efectivitat i generositat menor.
No es poden adoptar mesures provisionals que puguin causar un perjudici de difícil o

impossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per les
lleis. Les mesures provisionals poden ser alçades o modificades durant la tramitació del
procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o
que no es van poder tenir en compte en el moment d’adoptar-les. En tot cas,
s’extingeixen quan tingui efectes la resolució administrativa que posi fi al procediment
corresponent.
5. Mesures provissionalíssimes (art 56,2)
Abans de la iniciació del procediment administratiu, l’òrgan competent per iniciar o

instruir el procediment, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència inajornable
i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera
motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades.
Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord

d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva
adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui.
DRET ADMINISTRATIU
En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s’inicia el procediment en
el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés
sobre aquestes mesures.
6. Mesures que es poden adoptar (art 56,3)
Es poden acordar les mesures provisionals següents, en els termes que preveu la Llei
1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil:
a) Suspensió temporal d’activitats.

b) Prestació de fiances.
c) Retirada o intervenció de béns productius o suspensió temporal de serveis per
raons de sanitat, higiene o seguretat.
d) Embargament preventiu de béns, rendes i coses fungibles computables en
metàl·lic per aplicació de preus certs.
e) El dipòsit, la retenció o la immobilització de cosa moble.
f) La intervenció i el dipòsit d’ingressos obtinguts mitjançant una activitat que es
consideri il·lícita i la prohibició o cessació de la qual es pretengui.
g) Consignació o constitució de dipòsit de les quantitats que es reclamin.
h) La retenció d’ingressos a compte que hagin d’abonar les administracions
públiques.
i) Aquelles altres mesures que, per protegir els drets dels interessats, prevegin
expressament les lleis, o que es considerin necessàries per assegurar l’efectivitat
de la resolució.
INICIACIÓ D’OFICI
Article 58. INICIACIÓ D’OFICI → Els procediments s’inicien d’ofici per acord de l’òrgan
competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició
raonada d’altres òrgans o per denúncia.
L'acord d'iniciació és un acte de tràmit, per tant, com a regla general, no és impugnable,
llevat dels supòsits en què l'ordenament jurídic ho disposi (p. ex.: les convocatòries per
ingressar a la funció pública i les bases per les quals es regiran els corresponents
processos selectius) o es produeixi indefensió o perjudicis irreparables.
DRET ADMINISTRATIU
- La iniciació per pròpia iniciativa deriva del coneixement directe o indirecte de

les circumstàncies, conductes o fets objecte del procediment per l'òrgan que té
atribuïda la competència d'iniciació.
- En la iniciació com a conseqüència d'una ordre superior, aquesta ha de ser
emesa per un òrgan superior jeràrquic del competent per a la iniciació del
procediment.
- La petició raonada d'altres òrgans procedeix de qualsevol òrgan administratiu
que no té competència per iniciar el procediment administratiu. Aquesta petició
no obliga l'òrgan competent a iniciar el procediment, però sí a comunicar a
l'òrgan que hagi formulat la petició els motius pels quals, en el seu cas, no és
procedent la iniciació.
LA DENÚNCIA (ART 62)
Posar en coneixements fets que comportin que l’administració actuï. S’entén per
denúncia, l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal,
posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un fet determinat que
pugui justificar la iniciació d’ofici d’un procediment administratiu. Les denúncies han
d’expressar la identitat de la persona o persones que les presenten i el relat dels fets
que es posen en coneixement de l’Administració. Quan els fets esmentats puguin
constituir una infracció administrativa, han de recollir la data de la seva comissió i, quan
sigui possible, la identificació dels presumptes responsables. Quan la denúncia invoqui
un perjudici en el patrimoni de les administracions públiques, la no-iniciació del
procediment ha de ser motivada i s’ha de notificar als denunciants la decisió de si s’ha
iniciat o no el procediment.
o Quan el denunciant hagi participat en la comissió d’una infracció d’aquesta

naturalesa i hi hagi altres infractors, l’òrgan competent per resoldre el
procediment ha d’eximir el denunciant del pagament de la multa que li
correspondria o un altre tipus de sanció de caràcter no pecuniari, quan sigui el
primer a aportar elements de prova que permetin iniciar el procediment o
comprovar la infracció, sempre que en el moment que s’aportin no es disposi
d’elements suficients per ordenar-la i es repari el perjudici causat.
DRET ADMINISTRATIU
o Així mateix, l’òrgan competent per resoldre ha de reduir l’import del pagament
de la multa que li correspondria o, si s’escau, la sanció de caràcter no pecuniari,
quan, encara que es compleixi alguna de les condicions anteriors, el denunciant
faciliti elements de prova que aportin un valor afegit significatiu respecte
d’aquells de què es disposi.
o En tots dos casos és necessari que el denunciant cessi en la participació de la
infracció i no hagi destruït elements de prova relacionats amb l’objecte de la
denúncia.
El denunciant no es converteix en un interessat durant el procés.
62,5. La presentació d’una denúncia no confereix, per si sola, la condició d’interessat en

el procediment.
• DIRECTIVA (UE) 2019/1937 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 23

de octubre de 2019 relativa a la protección de las personas que informen sobre
infracciones del Derecho de la Unión.
• Proposición de Ley Integral de Lucha contra la Corrupción y Protección de los
Denunciantes (tramitació Congrés dels Diputats).
• Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l'àmbit competencial
de la Generalitat (Parlament de Catalunya).
7. Inici del procediment a sol·licitud de l’interessat
La sol·licitud o instància és un acte d'un particular o d'un ens públic que actua com a
particular, a diferència de l'acord d'iniciació d'ofici que, com hem vist, té la naturalesa
d'acte administratiu de tràmit. La instància o sol·licitud l'ha de formular una persona
interessada amb capacitat per fer-ho. Aquesta persona pot actuar mitjançant
representant en els supòsits i en la forma que sigui procedent.
La sol·licitud s'ha d'adreçar a l'òrgan competent per adoptar la decisió que se sol·licita.
En cas que s'adreci a un òrgan incompetent, tant si la competència correspon a un òrgan
de la mateixa administració com si la competència correspon a un òrgan d'una
administració diferent, el primer ha de remetre les actuacions directament a l'òrgan
DRET ADMINISTRATIU
competent, segons estableix l'article 14.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim
jurídic del sector públic
SOL·LICITUD: CONTINGUT (ART 66,1)
Les sol·licituds que es formulin han de contenir:
a) Nom i cognoms de l’interessat i, si s’escau, de la persona que el representi.

b) Identificació del mitjà electrònic o, si no n’hi ha, lloc físic en què vol que es
practiqui la notificació. Addicionalment, els interessats poden aportar la seva
adreça de correu electrònic i/o dispositiu electrònic per tal que les
administracions públiques els avisin de l’enviament o posada a disposició de la
notificació.
c) Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud.
d) Lloc i data.
e) Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat
expressada per qualsevol mitjà.
f) Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça i el seu codi
d’identificació corresponent.
8. Sol·licituds
➔ Les oficines d’assistència en matèria de registres estan obligades a facilitar als

interessats el codi d’identificació si l’interessat el desconeix
➔ Quan l’Administració, en un procediment concret, estableixi expressament
models específics de presentació de sol·licituds, aquests són d’ús obligatori per
part dels interessats.
➔ Els sistemes normalitzats de sol·licitud poden incloure comprovacions
automàtiques de la informació aportada respecte de dades emmagatzemades
en sistemes propis o pertanyents a altres administracions o oferir el formulari
emplenat, totalment o parcialment, per tal que l’interessat verifiqui la
informació i, si s’escau, la modifiqui i completi.
DRET ADMINISTRATIU
Lloc de presentació: Els registres
Article 16. Registres 1 → Cada Administració ha de disposar d’un registre electrònic

general, en el qual cal assentar tot document que es presenti o es rebi en qualsevol
òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculats o dependents d’aquests.
També s’hi pot anotar la sortida dels documents oficials dirigits a altres òrgans o
particulars.
Els registres: regles
Les disposicions de creació dels registres electrònics s’han de publicar al diari oficial
corresponent, Els assentaments s’han d’anotar respectant l’ordre temporal de recepció
o sortida dels documents, i han d’indicar la data del dia en què es produeixin registre
electrònic de cada Administració o organisme ha de garantir la constància, en cada
assentament que es practiqui, d’un número, epígraf expressiu de la seva naturalesa,
data i hora de presentació, identificació de l’interessat, òrgan administratiu remitent, si
escau, i persona o òrgan administratiu al qual s’envia, i, si s’escau, referència al contingut
del document que es registra.
Per a això, s’emet automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada del
document de què es tracti, incloent la data i hora de presentació i el número d’entrada
de registre, així com un rebut acreditatiu d’altres documents que, si s’escau,
l’acompanyin, que garanteixi la seva integritat i no-repudiació.
Llocs de presentació de sol·licituds (art 16,4)
Els documents que els interessats dirigeixin als òrgans de les administracions públiques
es poden presentar:
a) Al registre electrònic de l’Administració o organisme a què es dirigeixin, així com

a la resta de registres electrònics de qualsevol dels subjectes a què es refereix
l’art. 2.1.
b) A les oficines de correus, tal com s’estableixi reglamentàriament.
c) A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger.
d) A les oficines d’assistència en matèria de registres.
e) En qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.
DRET ADMINISTRATIU
8.1 Les oficines d’assistència en matèria de registres
La xarxa d’oficines en matèria de registres, que passen a denominar-se oficines

d’assistència en matèria de registres, i que han de permetre als interessats, si així ho
volen, presentar les seves sol·licituds en paper, les quals s’han de convertir a format
electrònic La primera funció de les oficines és la pròpia d'un registre, que en virtut del
seu caràcter electrònic precisa la digitalització dels documents que presenten els
ciutadans en paper. Funcions:
- Digitalització, còpies autèntiques i registre (Art. 12, 16 i 27).

- Assistència en la identificació i signatura electrònica (Art. 12 i 13) ajuda en les
sol·licituds (art 66).
- Notificacions (Art. 41).
- Apoderament (art 6).
9. L’esmena i millora de les sol·licituds (art 68)
Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits normatius, s’ha de requerir l’interessat

perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius,
amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició, amb la
resolució prèvia que ha de ser dictada en els termes que preveu l’art. 21.
Sempre que no es tracti de procediments selectius o de concurrència competitiva,

aquest termini es pot ampliar prudencialment, fins a cinc dies, a petició de l’interessat o
a iniciativa de l’òrgan, quan l’aportació dels documents requerits presenti dificultats
especials.
En els procediments iniciats a sol·licitud dels interessats, l’òrgan competent pot

demanar al sol·licitant la modificació o millora voluntàries dels termes d’aquella. D’això
s’ha d’estendre acta succinta, que s’incorpora al procediment.
Si algun dels subjectes a què fa referència l’art. 14.2 (obligats a fer tràmits electrònics) i
14.3 presenta la seva sol·licitud presencialment, les administracions públiques han de
requerir l’interessat perquè la repari a través de la seva presentació electrònica. A
aquests efectes, es considera com a data de presentació de la sol·licitud aquella en què
s’hagi dut a terme l’esmena → abandonament.
DRET ADMINISTRATIU
Les declaracions responsables (art 69,1)
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per declaració responsable el document subscrit per
un interessat en què manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits
establerts a la normativa vigent per obtenir el reconeixement d’un dret o facultat o per
al seu exercici, que disposa de la documentació que així ho acredita, que la posarà a
disposició de l’Administració quan li sigui requerida, i que es compromet a mantenir el
compliment de les obligacions anteriors durant el període de temps inherent al
reconeixement o exercici esmentat.
Els requisits a què es refereix el paràgraf anterior han d’estar recollits de manera
expressa, clara i precisa en la declaració responsable corresponent. Les administracions
poden requerir en qualsevol moment que s’aporti la documentació que acrediti el
compliment dels requisits esmentats i l’interessat l’ha d’aportar.
10. La instrucció del procediment
Els actes d'instrucció són els que, un cop iniciat el procediment, ha de dur a terme l'òrgan
que el tramiti per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'hagi
de pronunciar la resolució. Mitjançant els actes d'instrucció s'obté la informació
necessària per resoldre el procediment administratiu. Els actes d'instrucció s'efectuen
d'ofici i per mitjans electrònics.
10.1 L’instructor (article 50 Llei 26/2010)
Dins de cada administració, la condició de persona instructora pot recaure en una

persona física o en una unitat administrativa (art. 71.3 de la Llei 39/2015)
FUNCIONS DE L’INSTRUCTOR → Article 50,.1 L’instructor o instructora del procediment

compleix, en particular, les funcions següents:
a) Identificar les persones interessades en el procediment, notificar-los la iniciació

d’aquest i informar-los de la data en què l’òrgan competent ha rebut la
sol·licitud, del termini per a resoldre expressament el procediment i notificar-ne
la resolució, i també dels efectes del silenci administratiu. (articles 8 i 21,4 de la
Llei 39/2015).
DRET ADMINISTRATIU
b) Disposar l’obertura del procediment a prova i acordar la pràctica de les proves

que consideri necessàries, disposar-ne l’admissió o, de manera motivada, la
denegació, i també la pràctica de les que proposi la persona interessada. (article
77 Llei 39/2015) Funcions de l’instructor.
c) Sol·licitar els informes preceptius, i també els altres informes i dades necessaris
per a la resolució del procediment, tret que la normativa aplicable determini que
un altre òrgan n’ha de fer la sol·licitud (article 79 Llei 39/2015).
d) Atorgar el tràmit d’audiència. (article 82 Llei 39/2015)
e) Promoure el tràmit d’informació pública quan sigui preceptiu o quan ho aconselli
la naturalesa del procediment. (article 83 Llei 39/2015).
f) Facilitar la participació ciutadana d’acord amb la normativa aplicable. (article 83
Llei 39/2015 i Llei 19/2014 de transparència).
g) Formular la proposta de resolució, si escau. (article 88,7 Llei 39/2015).
h) Autoritzar, limitar o denegar, en aquests darrers dos casos de manera motivada,
l’accés a l’expedient administratiu (article 83).
Correspon també a la persona instructora l’aplicació en l’àmbit de la seva funció dels

criteris d’ordenació del procediment establerts en els articles 70 a 74 de la Llei 39/2015.
Resta sota la seva responsabilitat la formació de l’expedient administratiu i l’impuls

d’ofici del procediment quant als tràmits que li pertoquen (art. 71.1 de la Llei 39/2015),
així com l’acord de concentració de tràmits (art. 72 de la Llei 39/2015) i la resolució de
les vicissituds que es plantegin sobre el compliment de tràmits per part de les persones
interessades (art. 73 de la Llei 39/2015).
Ha de despatxar els expedients respectant l’ordre rigorós d’incoació, llevat d'ordre

motivada en contrari de la persona titular de la unitat administrativa (art. 71.2 de la Llei
39/2015).
El paper de la persona instructora finalitza amb l’acabament de la fase d’instrucció del

procediment.
DRET ADMINISTRATIU
ACTES D’INSTRUCCIÓ ART 75
Les aplicacions i els sistemes d’informació utilitzats per a la instrucció dels procediments
han de garantir el control dels temps i terminis, la identificació dels òrgans responsables
i la tramitació ordenada dels expedients, així com facilitar la simplificació i la publicitat
dels procediments.
Els actes d’instrucció que requereixin la intervenció dels interessats s’han de practicar
en la forma que sigui més convenient per a ells i sigui compatible, en la mesura que sigui
possible, amb les seves obligacions laborals o professionals.
En tot cas, l’òrgan instructor ha d’adoptar les mesures necessàries per aconseguir el
respecte ple als principis de contradicció i d’igualtat dels interessats en el procediment.
AL·LEGACIONS (ARTICLE 76)
- Els interessats, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit

d’audiència, poden adduir al·legacions i aportar documents o altres elements de
judici.
- (Dret reconegut a l’article 53,1,e) Llei 39/2015
- Uns i altres han de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la
proposta de resolució corresponent.
- En tot moment els interessats poden al·legar els defectes de tramitació i, en
especial, els que suposin paralització, infracció dels terminis preceptivament
assenyalats o l’omissió de tràmits que poden ser solucionats abans de la
resolució definitiva de l’afer. Les al·legacions esmentades poden donar lloc, si hi
ha raons per a això, a l’exigència de la responsabilitat disciplinària corresponent.
11. Les proves (art 77)
La prova és una modalitat d'acte d'instrucció que té com a objecte demostrar la veracitat
o falsedat de les dades, fets i documents en virtut dels quals s'ha de pronunciar la
resolució que posi fi al procediment. L'obertura del període de prova en els supòsits en
què sigui procedent, l'ha d'acordar l'òrgan que instrueixi el procediment. Les persones
interessades poden proposar les proves que considerin adequades per acreditar els fets
rellevants en un procediment.
DRET ADMINISTRATIU
L'òrgan instructor ha d'acordar l'obertura del període de prova amb relació als fets en
què concorrin les circumstàncies següents:
- que siguin rellevants per a la decisió.

- que l'Administració no consideri certs els fets al·legats per les persones
interessades o la naturalesa del procediment ho exigeixi. Per tant, en
procediments en què hi ha diferents persones interessades amb posicions
contraposades pel que fa als fets, l'Administració ha d'obrir necessàriament
període de prova, atès que l'acceptació dels fets al·legats per unes suposa el fet
de no tenir com a certs els al·legats per les altres.
11.1 Mitjans de prova
La Llei 39/2015 no regula els mitjans de prova. En la fase de prova del procediment
administratiu es pot utilitzar qualsevol mitjà de prova admissible en dret. Per tant, cal
acudir a la regulació dels mitjans de prova que estableix la LEC, que són:
- l'interrogatori de les parts

- els documents públics, (art 317 LEC)
- els documents privats, (se consideran documentos privados aquellos que no
aparecen descritos como públicos en el artículo 317 Ley Enjuiciamiento Civil
(artículo 324 LEC)
- el dictamen de pèrits, (335 LEC)
- el reconeixement judicial (353 LEC)
- l'interrogatori de testimonis. (385 i 386 LEC)
Pràctica de prova (article 78 Llei 39/2015)
1. L’Administració ha de comunicar als interessats, amb antelació suficient, l’inici

de les actuacions necessàries per a la realització de les proves que hagin estat
admeses.
2. En la notificació s’ha de consignar el lloc, la data i l’hora en què s’ha de practicar
la prova, amb l’advertència, si s’escau, que l’interessat pot nomenar tècnics
perquè l’assisteixin.
DRET ADMINISTRATIU
3. En els casos en què, a petició de l’interessat, s’hagin d’efectuar proves la

realització de les quals impliqui despeses que no hagi de suportar
l’Administració, aquesta en pot exigir l’avançament, a reserva de la liquidació
definitiva, una vegada practicada la prova. La liquidació de les despeses s’ha de
practicar unint els comprovants que n’acreditin la realitat i la quantia.
Llei 39/2015:
Article 77,3 L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves proposades pels
interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant una
resolució motivada.
Article 77,5. Els documents formalitzats pels funcionaris als quals es reconeix la condició
d’autoritat i en els quals, observant-se els requisits legals corresponents, es recullin els
fets constatats per aquells, han de fer prova d’aquests llevat que s’acrediti el contrari.
Una autoritat publica formalitza un fet → es considera cert.
ELS INFORMES (ART 79)
Els informes són documents que recullen les opinions que emeten organismes,
autoritats o funcionaris especialitzats en determinades matèries, amb relació a aspectes
de la qüestió litigiosa que els ha consultat l'òrgan instructor. Per tant, els informes són
emesos per òrgans o persones diferents que els òrgans o persones als quals correspon
emetre la resolució o la proposta de resolució.
D'acord amb l'article 79.1 de la Llei 39/2015, s'han de sol·licitar els informes que siguin
preceptius per disposicions legals i els que es jutgin necessaris per resoldre.
- Segons si és obligatori o no sol·licitar els informes, es distingeix entre informes

preceptius (és obligatori sol·licitar-los en un determinat procediment) i informes
facultatius (no és obligatori sol·licitar-los).
- Segons l'obligatorietat del seu contingut, es parla d'informes vinculants (s'ha de
seguir allò que proposen) i no vinculants (l'òrgan que l'ha demanat pot apartar-
se del seu criteri en el moment de resoldre).
DRET ADMINISTRATIU
- Llevat que hi hagi una disposició expressa en sentit contrari, els informes són
facultatius i no vinculants (art.80.1 de la Llei 39/2015)
Informes: tramitació (article 80)
Els informes han de ser emesos a través de mitjans electrònics en el termini de deu dies,
llevat que una disposició amb rang de llei estableixi un termini superior (art. 50.bis.4 de
la Llei 26/2010 i article 80 Llei 39/2015).
Si un cop transcorregut el termini aplicable no s'ha emès l'informe, sens perjudici de la

responsabilitat en què pugui incórrer la persona responsable de la demora, es poden
prosseguir les actuacions excepte quan es tracti d’un informe preceptiu, cas en el qual
es pot suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre el procediment pel
temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar a les persones interessades,
i la recepció de l’informe, que també se’ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió
no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas que no es rebi l’informe en el termini
indicat, el procediment prossegueix. (articles 80,3 i 22,1d).
Llei 39/2015 → Si l’informe ha de ser emès per una Administració pública diferent de la
que tramita el procediment amb vista a expressar el punt de vista corresponent a les
seves competències respectives, i el termini transcorre sense que s’hagi emès, es poden
prosseguir les actuacions.
L’informe emès fora de termini pot no ser tingut en compte en adoptar la resolució
corresponent.
Llei 26/2010 Art 50,bis → En el cas dels informes facultatius, l’òrgan peticionari ha de
justificar de manera expressa la necessitat d’emetre’ls. Si s’ha de sol·licitar més d’un
informe en un mateix procediment, l’òrgan peticionari els ha de sol·licitar tots
simultàniament llevat que d’acord amb la normativa sectorial aplicable l’emissió d’un
informe preceptiu requereixi el coneixement d’un informe previ també preceptiu.
PARTICIPACIÓ DELS INTERESSATS: a) El tràmit d’audiència (art 51)
El tràmit d'audiència és el tràmit d'instrucció del procediment que s’efectua instruït el

procediment immediatament anterior a la redacció de la proposta de resolució. L'article
DRET ADMINISTRATIU
105 de la Constitució Espanyola estableix que la llei que reguli el procediment

administratiu ha de garantir, quan sigui procedent, l'audiència de la persona
interessada. L'acte d'obertura del tràmit d'audiència és acordat per l'òrgan instructor
del procediment. Perquè s'entengui complert el tràmit és necessari que es concedeixi a
totes les persones que tinguin la condició d'interessades en el procediment.
Contingut: Posada de manifest i Al·legacions
a) S’ha de posar a disposició de totes les persones interessades o els seus

representants, tot l'expedient o procediment ja instruït, i han de tenir dret a
consultar-lo. Només es pot negar el dret d'accés i consulta de la documentació
de l'expedient en el cas d'algun dels supòsits que recull i regula la legislació sobre
transparència i accés a la informació pública.
b) Els interessats poden al·legar i presentar els documents i les justificacions que
considerin pertinents. TERMINI: no inferior a deu dies ni superior a quinze dies
→ Això no obstant, s'ha de donar per fet el tràmit abans del venciment del
termini concedit si les persones interessades manifesten de forma expressa la
seva intenció de no efectuar al·legacions ni aportar documents.
El tràmit d'audiència s'ha de concedir en tot procediment administratiu.
Per excepció, es pot prescindir d'aquest tràmit quan no figurin en el procediment ni es

tinguin en compte en la resolució altres fets, al·legacions i proves que els adduïts per la
persona interessada (art. 82.4 de la Llei 39/2015 i art. 51.3 de la Llei 26/2010).
En els procediments en què hi ha diverses persones interessades que no actuen

conjuntament, necessàriament s'ha d'obrir aquest tràmit, atès que s'han de posar de
manifest els documents i les al·legacions presentades per unes i altres.
El tràmit d'informació pública és un tràmit públic que s'adreça no només a les persones
interessades (com fa el tràmit d'audiència) sinó a qualsevol persona que pugui aportar
dades o suggeriments al procediment. El tràmit d’informació pública es duu a terme:
a) Si la normativa reguladora del procediment administratiu corresponent ho

disposa. ( com pot ser l’aprovació de pressupostos locals, tramitació urbanística).
DRET ADMINISTRATIU
b) Si l’òrgan competent per a la resolució ho acorda perquè la naturalesa del

procediment ho aconsella. Quan es dona aquesta circumstància.
El tràmit d’informació pública, que no pot ser inferior a vint dies, s'efectua, en tots els
casos, mitjançant l’anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per
mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment
específic determini una altra cosa.
Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona pot consultar l’expedient, llevat
de les dades excloses del dret d’accés. Aquesta consulta de l'expedient es pot fer
directament, en el lloc indicat per l’anunci, o a distància, per mitjà de la seu electrònica
de l’Administració corresponent.
Les al·legacions formulades s’integren en l’expedient administratiu, han de ser valorades

expressament i singularment per l’instructor o instructora i, si escau, per l’òrgan tècnic
competent, i poden ser incorporades a la resolució del procediment.
Qualsevol persona física o jurídica pot participar en la informació pública, sense que sigui
necessari que tingui la condició de persona interessada ni cap vincle o relació amb
l'objecte del procediment administratiu. Les persones que formulen al·legacions en el
tràmit d’informació pública no adquireixen, per aquest fet, la condició de persones
interessades.
Les persones que formulen al·legacions tenen dret a conèixer la valoració de què han
estat objecte, mitjançant una resposta raonada, que pot ser comuna per a totes les
al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals.
12. La finalització del procediment
El procediment administratius ha d’acabar en Resolució A 21.1 .L’Administració està

obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina
sigui la seva forma d’iniciació. Excepcions:
- Els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni, (art 86)
- Els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de
declaració responsable o comunicació a l’Administració.
DRET ADMINISTRATIU
Les resolucions. Ara bé les resolucions poden ser:
a) La resolució del fons de l’assumpte regulada a l’article 88

b) Resolucions formals que tanquen el procediment en els casos de:
a. Desistiment (d’ofici art 93 i a instància de part art 94
b. Renúncia (art 94)
c. Caducitat (art 95 i art 25.1.b)
d. Impossibilitat material de continuar (art 84.2)
c) Finalització per pacte o conveni: pot haver resolució o no En aquests casos la
resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas,
amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables.
Resolució del fons de l’assumpte → LES ACTUACIONS COMPLEMENTÀRIES (ART 87)
Abans de dictar resolució, l’òrgan competent per resoldre pot decidir, mitjançant un
acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per
resoldre el procediment. No tenen la consideració d’actuacions complementàries els
informes que precedeixen immediatament la resolució final del procediment.
L’acord de realització d’actuacions complementàries s’ha de notificar als interessats, als

quals se’ls ha de concedir un termini de set dies per formular les al·legacions que
considerin pertinents després de la finalització d’aquestes.
Les actuacions complementàries s’han de practicar en un termini no superior a quinze

dies.
El termini per resoldre el procediment queda suspès fins que acabin les actuacions
complementàries.
- La resolució que posa fi al procediment decideix totes les qüestions plantejades

pels interessats i aquelles altres que se’n deriven.
- Quan es tracti de qüestions connexes que no hagin estat plantejades pels
interessats, l’òrgan competent es pot pronunciar sobre aquestes, i abans ho ha
de posar de manifest a aquells per un termini no superior a quinze dies, perquè
formulin les al·legacions que considerin pertinents i aportin, si s’escau, els
mitjans de prova.
DRET ADMINISTRATIU
- En els procediments tramitats a sol·licitud de l’interessat, la resolució ha de ser

congruent amb les peticions formulades per aquest, sense que en cap cas pugui
agreujar la seva situació inicial i sense perjudici de la potestat de l’Administració
d’iniciar d’ofici un nou procediment, si escau.
- Les resolucions han de contenir la decisió, que ha de ser motivada en els casos a
què es refereix l’art. 35.
- La resolució del procediment s’ha de dictar electrònicament i ha de garantir la
identitat de l’òrgan competent, així com l’autenticitat i la integritat del
document.
EL DESISTIMENT
Desistir = abandonar. Ho pot fer el que ha iniciat el procediment
- El desistiment ha estat, tradicionalment, un acte de la persona interessada pel

qual retira o deixa sense efecte la seva sol·licitud que es troba en tràmit. També
es regula el desistiment d’Ofici, en els casos previstos a les Lleis i de forma
motivada.
- La voluntarietat de la presentació de la sol·licitud s’estén també al seu
manteniment, de manera que quan la persona interessada vol posar fi a la
sol·licitud formulada pot desistir de la seva instància.
- Té efectes únicament procedimentals i no afecta la substantivitat dels seus drets
o interessos, ja que els podrà esgrimir en un altre procediment diferent.
LA RENUNCIA
La renúncia, en canvi, afecta els drets subjectius de la persona interessada.
- Hi ha drets irrenunciables.
- Mitjançant la renúncia, la persona interessada fa abandonament d'un dret. És
causa que determina la terminació del procediment.
- La renúncia al dret impedeix fonamentar en aquest dret cap altra pretensió
davant l'Administració.
L'Administració ha d'acceptar el desistiment i la renúncia i declarar conclòs el

procediment, llevat dels casos següents:
DRET ADMINISTRATIU
a) Quan es tracta d'un dret irrenunciable segons l'ordenament jurídic.

b) Si la iniciació del procediment ha estat instada per dues o més persones, els
efectes del desistiment i de la renúncia només s'estenen a les persones que els
formulin.
c) Si hi ha terceres persones interessades comparegudes —que no han demanat la
iniciació— també poden instar la continuació del procediment en el termini de
deu dies des que reben la notificació del desistiment.
d) Per motius d'interès general, l'Administració pot limitar els efectes del
desistiment o la renúncia a la persona interessada i continuar el procediment.
e) El desistiment i la renúncia es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir-
ne constància. Habitualment és per escrit i es presenta als registres d'entrada,
encara que també es fa sovint mitjançant compareixença davant l'òrgan que
tramita el procediment.
LA CADUCITAT (art 95 i 25.1)
La caducitat del procediment és conseqüència de la seva paralització en determinades

circumstàncies. No obstant això, perquè produeixi l'extinció del procediment cal que
l'Administració la declari mitjançant una resolució expressa. La caducitat en els
procediments iniciats d'ofici és un efecte de la paralització i consegüent falta de
resolució i notificació en procediments sancionadors o desfavorables per a les persones
interessades per causa no imputable a elles (art. 25.1.b de la Llei 39/2015).
La caducitat en els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada es

produeix quan el procediment es paralitza per causa imputable a la persona interessada
i provoca la terminació del procediment i l'arxivament de les actuacions (art. 95 de la
Llei). El supòsit és excepcional ja que el procediment s'ha d'impulsar d'ofici en tots els
seus tràmits (art. 71.1) i només s’aplica si l’actuació de l’interessat és INDISPENSABLE.
En els procediments a instància de part, l'Administració ha d'advertir la persona

interessada de la paralització que es produeix en la tramitació del procediment, de
manera que si en el transcurs de tres mesos la persona no duu a terme les activitats
necessàries per reiniciar la tramitació, acordarà l'arxivament de les actuacions.
DRET ADMINISTRATIU
Els efectes de la caducitat són els mateixos en ambdós tipus de procediments (els iniciats
d'ofici o a sol·licitud de la persona interessada): el procediment caducat s'acaba
mitjançant la resolució que la declara, però es pot tornar a iniciar un nou procediment
amb el mateix objecte, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció de
l'acció, ja que la caducitat no produeix automàticament la prescripció de les accions del
particular o de l'Administració.
LA IMPOSSIBILITAT MATERIAL DE CONTINUAR
El procediment administratiu també finalitza si hi ha impossibilitat material de

continuar-ne la tramitació derivada de causes sobrevingudes, és a dir, produïdes després
d'iniciar-se. Aquesta impossibilitat material és causa de la terminació del procediment,
que s'ha de declarar mitjançant resolució motivada (art.84.2). Exemples d'impossibilitat
material:
- La mort de la persona interessada, si la relació jurídica no és transmissible.

- La pèrdua de l'objecte del procediment. Imaginem un procediment iniciat en
virtut d'una sol·licitud de llicència d'obres en un edifici, que posteriorment cau
per efecte d'un terratrèmol: el procediment s'acabarà sense necessitat d'una
resolució final expressa sobre la concessió o no de la llicència.
- Reformes legislatives que fan innecessari el procediment. Per exemple, el
procediment iniciat per sol·licitar una autorització per dur a terme una activitat.
Si després d'iniciat s'aprova una llei que elimina l'exigència d'aquesta
autorització, és evident que el procediment no continuarà.
LA TERMINACIÓ CONVENCIONAL (ART 86)
El procediment pot finalitzar mitjançant acord, pacte, conveni o contracte amb

persones, tant de dret públic (altres administracions públiques) com de dret privat
(persones físiques o jurídiques).
Tot i que és habitual que l'òrgan competent per dictar resolució decideixi unilateralment
el contingut d'aquest acte, en determinades condicions pot pactar aquest contingut
SEMPRE QUE UNA NORMA HO REGULI. Tanmateix, el pacte o conveni es pot inserir en
DRET ADMINISTRATIU
el procediment i fundar el contingut de la resolució unilateral i expressa que es dicti per

posar fi al procediment corresponent.
- Els convenis o pactes en què es materialitza la terminació convencional estan

subjectes al compliment dels requisits següents.
- No poden ser contraris a l'ordenament jurídic, no poden tractar sobre matèries
no susceptibles de transacció i han de buscar l'interès públic.
- Com a contingut mínim, aquests acords o convenis han d'identificar les parts que
intervenen, l'àmbit personal, funcional i territorial. En determinades ocasions
s'han de publicar (p. ex., quan afectin un conjunt indeterminat de persones).
- Els acords subscrits no poden comportar cap alteració de les competències
atribuïdes als òrgans administratius, ni de les responsabilitats que corresponguin
a les autoritats i funcionaris.
EXPROPIACIÓ : Quan l'Administració i el titular d'una finca pacten el preu just en el

tràmit d'avinença. Quan l'Administració i el particular fixen per mutu acord la
indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració. (art 91) Aquest acord
indemnitzador funda la resolució final del procediment.
En aquest cas, però, hi ha una resolució posterior que posa fi al procediment, per la qual
cosa no és l'acord amb la persona interessada el que produeix aquest efecte, tot i que
afecta el contingut de la resolució final.
13. L’ordenació del procediment
Són regles aplicables en totes les fases del procediment però que tenen l'espai habitual
en la fase d'instrucció que és la que, en termes generals, sol allargar-se en el temps.
a) Impuls del procediment administratiu (art 71) → Com ja hem avançat, el

procediment s’impulsa d’ofici i a través de mitjans electrònics en tots els seus
tràmits, de manera que és responsabilitat de l’Administració instructora i no de
les persones interessades que es vagin succeint les diferents fases i que es
realitzin els tràmits corresponents. Ordenació.
b) L’ordre de tramitació dels expedients administratius (71.2) → En la tramitació
dels expedients s’ha de mantenir l’ordre rigorós d’incoació en afers de
DRET ADMINISTRATIU
naturalesa homogènia. No obstant això, la persona titular de la unitat

administrativa el pot alterar mitjançant una ordre motivada de la qual quedi
constància. L’incompliment d'aquesta regla dona lloc a l’exigència de
responsabilitat disciplinària de la persona infractora i, si s’escau, és causa de
remoció del lloc de treball.
c) Concentració de tràmits (72) → Tots els tràmits que, per la seva naturalesa, es
puguin efectuar de manera simultània i no sigui obligat el seu compliment
successiu, s’han d’acordar en un sol acte.
d) Compliment de tràmits (art 73):
Tràmits que han d'efectuar les persones interessades Els tràmits que hagin de dur a
terme les persones interessades s’han d'efectuar en el termini de deu dies a partir de
l’endemà de la notificació de l’acte corresponent, excepte en el cas en què la norma
corresponent fixi un termini diferent. Quan l’Administració consideri que algun dels
actes de les persones interessades no reuneix els requisits necessaris, ho ha de posar en
coneixement del seu autor, i li ha de concedir un termini de deu dies per esmenar-lo. A
les persones interessades que no atenguin en termini el que se'ls ha demanat, se'ls pot
declarar que han perdut el seu dret al tràmit corresponent, tot i que la seva actuació
produeix els efectes legals si té lloc abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució
en la qual es consideri que el termini ha transcorregut.
Tràmits que han d'efectuar els òrgans administratius Quan l'òrgan instructor del
procediment administratiu sol·liciti a un altre òrgan la realització d'un tràmit (p. ex.,
l'emissió d'un informe o un dictamen), s’ha de consignar en la comunicació cursada el
termini legal establert a aquest efecte.
ORDENACIÓ: L’EXPEDIENT ADMINISTRATIU (ART 70)
L'expedient administratiu és el conjunt ordenat de documents i actuacions que

serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències
encaminades a executar-la. És, per tant, la constatació documental de l'actuació
administrativa duta a terme en un procediment administratiu. Si, com s'ha dit, l'actuació
administrativa s'ha de dur a terme de forma electrònica, els expedients han de tenir,
DRET ADMINISTRATIU
necessàriament, format electrònic. Han de complir la Norma Tècnica d’Interoperabilitat

i l’Esquema Nacional de Seguretat.
TEMA 6. INTRODUCCIÓ ALS RECURSOS
1. La revisió dels actes administratius
En parlar de revisió d'un acte administratiu ens referim al procediment consistent a

examinar un acte administratiu que ja s'ha dictat i, si és el cas, a pronunciar-se
invalidant-lo, revocant-lo o rectificant-lo, totalment o parcialment, o bé confirmant-lo.
La revisió d'un acte administratiu es pot dur a terme:
- En via ADMINISTRATIVA, mitjançant els procediments de revisió d'actes en via

administrativa que disposa la Llei 39/2015
- En via JURISDICCIONAL, un cop exhaurida la via administrativa, mitjançant el
procediment jurisdiccional anomenat recurs contenciós administratiu. S’ha de
pagar, ja que es necessita la firma d’un advocat col·legiat.
Altres sistemes de recursos: Sistemes especials de recursos: òrgans independents i

especialitzats. Desenvolupat en la normativa sectorial.
- El Recurs especial en matèria de contractació (art 44 Llei 9/2017)

- La reclamació davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés GAIP: Llei
19/2014, del 29 de desembre.
- La reclamació economicoadministrativa (Llei 58/2013, de 17 de desembre,
general tributària)
Sistemes de revisió en via administrativa
D’OFICI:
- Declaració d’actes i disposicions nul·les de ple dret (art 106)

- Declaració de lesivitat (107)
- Revocació (109)
Rectificació d’errors materials, aritmètics o de fet (109.2) no és pròpiament un sistema

de revisió sinó de rectificació
DRET ADMINISTRATIU
INSTÀNCIA DE PART: ELS RECURSOS ADMINISTRATIUS
– ORDINARIS:
o Recurs d’alçada (121-122)
o Recurs potestatiu de reposició (123-124)
– EXTRAORDINARI: Recurs extraordinari de revisió (125-126)
2. Els recurs administratiu
El recurs administratiu és qualsevol tipus de pretensió que, sense estar reservada

exclusivament a la impugnació d'actes nuls de ple dret, formula una persona legitimada
per obtenir la revocació d’un acte administratiu que considera contrari a dret. S’ha de
veure des de dos punts de vista.
– D’una banda és una potestat d’autotutela administrativa, l'Administració pot

modificar i revisar els seus actes abans d’arribar als Tribunals
– D’altra banda és un dret de les persones interessades que els hi permet efectuar
una reclamació administrativa (gratuïta i regulada per les normes
administratives)
2.1. Elements: Objecte i subjecte
Es pot interposar un recurs administratiu (art. 112.1 de la Llei 39/2015 ) contra les
resolucions definitives (que finalitzen un procediment administratiu) i contra els actes
de tràmit qualificats (anomenats així perquè decideixen directament o indirectament el
fons de l’afer, o determinen la impossibilitat de continuar el procediment, o produeixen
DRET ADMINISTRATIU
perjudici irreparable a drets i interessos legítims, o generen indefensió). Cal fonamentar

el recurs en un motiu de nul·litat de ple dret (art 47) o anul·labilitat (art 48)
Pel que fa a la resta d’actes de tràmit, la persona interessada pot al·legar-hi la seva
oposició perquè es prengui en consideració a l’hora de dictar la resolució que posi fi al
procediment
Estan legitimades per interposar recurs administratiu les persones interessades (art. 5.3
de la Llei 39/2015). En els supòsits d’acció pública reconeguts per la legislació sectorial
(urbanística, en matèria de costes, etc.), hi està legitimada qualsevol persona.
Una administració no pot recórrer en via administrativa els actes d’una altra, però pot
formular-hi un requeriment previ a la via judicial (art. 44 de la LJCA)
2.2. Procediment
En l’escrit d’interposició del recurs (art. 115), s’hi ha de fer constar:
– El nom, cognoms i identificació personal del recurrent.

– L’acte que es recorre i els motius de la seva impugnació.
– Els vicis i defectes que facin anul·lable un acte no poden ser al·legats pels qui els
hagin causat.
– Lloc, data, signatura del recurrent, identificació del mitjà i, si s’escau, del lloc que
s’assenyali a l'efecte de notificacions.
– Òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça i el seu codi d’identificació.
Les altres particularitat
2.3. Recursos: Principis
Antiformalisme: L’error o l’absència de la qualificació del recurs per part del recurrent
no és obstacle per tramitar-lo, sempre que se’n dedueixi el veritable caràcter. (115,2) .
És a dir, pot haver-hi una equivocació per part de la persona , pero es tramitarà
igualment si es pot interpretar el que vol dir.
Suspensió de l’execució (117). La interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos

en què una disposició estableixi el contrari, no suspèn l’execució de l’acte impugnat.
DRET ADMINISTRATIU
3. Els recursos ordinaris; el recurs d’alçada
El recurs d’alçada té la doble naturalesa

de mecanisme de revisió i de requisit
necessari per recórrer posteriorment a la
via judicial. S'interposa contra actes que
no hagin posat fi a la via administrativa
És un recurs jeràrquic i ho resol el

superior jeràrquic del que ha dictat l’acte
El recurs es pot interposar davant de
l’òrgan que ha dictat l’acte impugnat o bé davant del seu superior jeràrquic
Terminis:
Si l’acte impugnat és exprés, UN MES comptador a partir de l’endemà de la seva

notificació o publicació. Un cop transcorregut aquest termini sense que s’hagi interposat
el recurs, la resolució esdevindrà ferma, sens perjudici dels procediments de revisió
d’ofici o del recurs extraordinari de revisió, si escau. Si l’acte impugnat és presumpte,
en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa
específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu
Si l’acte impugnat és presumpte, en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en

què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixin els efectes del silenci
administratiu. Si he fet una primera petició i hi ha un silenci negatiu es pot presentar un
recurs d’alçada en qualsevol moment ja que l’administració no ha contestat en un
principi
4. Els recursos ordinaris: Recurs potestatiu de reposició
S’interposa contra actes que hagin posat fi a la via administrativa, en cas que l’òrgan que
ha dictat l’acte NO TINGUI SUPERIOR JERÀRQUIC. És un recurs que resol el mateix òrgan
que ha dictat l’acte:
DRET ADMINISTRATIU
No és obligatori interposar-lo amb caràcter previ al recurs davant la jurisdicció

contenciosa administrativa: la persona interessada pot escollir entre interposar aquest
recurs administratiu o bé impugnar directament l’acte en via judicial.
Però si s’interposa el recurs de reposició, per poder interposar el recurs contenciós

administratiu caldrà esperar que es resolgui expressament el recurs de reposició, o bé
que s’hi produeixin els efectes del silenci administratiu negatiu (art. 123.2).
No es pot interposar contra:
– La resolució dictada en un recurs de reposició previ (art. 124.3).

– La resolució d’un recurs d’alçada (art. 122.3).
Terminis
Si l’acte impugnat és exprés, UN MES comptador a partir de l’endemà de la seva

notificació o publicació. Un cop transcorregut aquest termini, només s’hi podrà
interposar un recurs contenciós administratiu, sens perjudici de la procedència del
recurs extraordinari de revisió o d’iniciar els procediments de revisió d’ofici, si escau.
Si l’acte impugnat és presumpte, en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en

què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte.
És competent per resoldre el mateix òrgan que va dictar l’acte impugnat, que ha de
dictar i notificar la resolució en el termini màxim d’un mes. Un cop transcorregut aquest,
es pot entendre que el recurs ha estat desestimat, i queda oberta la via jurisdiccional.
5. Els recursos ordinaris: el recurs contenciós administratiu
Control per part dels jutges i tribunals de l’activitat administrativa subjecta a Dret
administratiu.
POSTULACIÓ: Representació per procurador davant d’un òrgan col·legiat i defensa

tècnica d’un advocat col·legiat . Davant d’un òrgan unipersonal només és preceptiu
l’advocat
DRET ADMINISTRATIU
Terminis
Contra un acte exprés o un reglament 2 mesos. Contra un silenci administratiu:

qualsevol moment

Free Dret Administratiu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Free Dret Administratiu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dret-administratiu.

Área de Marketing, Publicidad y Relaciones Públicas

Reservados todos los derechos.

TEMA 1. FONAMENTS TEÒRCS I CONSTITUCIONALS DE L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA.

1. L’estat de dret: estat i dret

Hi ha d’haver un control judicial, ja que pot haver-hi sentencies... injustes. En un estat

1. Poder legislatiu: el tenen els nostres representants, el parlament, el govern... es

2. Poder executiu: l’administració pública, aplica la norma que ha fet el parlament.

En el nostre país, hi ha moltes administracions públiques. Hi ha 3 nivells d’administració

1. Administració general de l’estat: el president del govern i els ministres.

Es el dret propi i particular de l’administració. Regula l’administració des de 2 punts de

Des de dins, un dret intern de les administracions, el seu funcionament, nomenament

La llei de transparència. Donar explicacions. El ciutadà s’ha de tractar com un major

▪ Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les

▪ Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les

L’interès general esta regulat entre els articles 39 fins el 52 de la CE (protecció de la

Legitimació de l’administració pública a l’hora de repartir llicencies, per comprovar que

Objectivitat dels interessos generals → ACTUACIÓ ATENENT-SE NOMÉS A L’OBJECTE DE

Com a eines administratives:

- Principi de permanència dels funcionaris. Es una assegurança, objectiu del qual

Art.103.3 CE → La llei regularà l’estatut dels FUNCIONARIS PÚBLICS, l’accés a la funció

El principi d’eficàcia; l’administració ha d’obtenir resultats, els objectius que es volen

Legitimació democràtica → Deriva del principi de legitimació

S'entén per jerarquia la relació entre òrgans s d'un mateix

Descentralitzar: transferir competències d’una administració a un altra.

municipi es l’ajuntament... Entre administracions no existeix jerarquia → principi de

Desconcentració: figura interna. Una administració es desconcentra quan dins

La coordinació. Creació d’organismes de coordinació → conferencies sectorials. Es

Sotmetiment ple a la llei i al dret → principi de legalitat. L’administració te una subjecció

Llei 40/2015 de regim jurídic del sector públic: principis

Han de respectar en la seva actuació i relacions els principis següents:

a) Servei efectiu als ciutadans.

Es obligatori que les administracions treballin electrònicament. Si es treballa així, quan

Es pretén la creació d’una situació de benestar general, que garanteixi el

➔ Replantejament de l’estat social.

El paper actual i futur de l’administració pública

4. El dret administratiu continental

L’arrel del dret espanyol es el continental, la seva estructura, el contingut..., que ve de

Les característiques pròpies del Dret Administratiu;

1. Presumpció de validesa de l’acte administratiu (art 39,1) “Els actes

3. Capacitat d'aprovació de normes jurídiques en forma de disposicions generals

1. RECURS ADMINISTRATIU: És un recurs que pot fer qualsevol persona. El fas tu

2. RECURS CONTENCIOS ADMINISTRATIU: Es un recurs judicial. Per poder

• Vinculació positiva: L’administració publica es poder executiu, la administració

Com a regla general l’administració publica necessita una norma.

4.1 Les potestats administratives

• Potestat reglada: la norma diu com ha d’estar regulat. La normativa preveu de

• Potestat discrecional: Quan s’atorga un poder discrecional te varies opcions i

S’atorguen a nivell polític. Es quan la administració te una capacitat pròpia de decisió, la

L’orde públic → es denegarà si hi ha una alteració d’aquest.

Discrecionalitat → Es un concepte que es determina a posteriori, el qual dona una única

Discrecionalitat tècnica, se li dona a l’estat aquesta capacitat, potestat pròpia

4.2 Desviació de poders

La potestat sancionadora: en el cas de les restriccions de l’accés a locals de restauració

Revisió: si es considera que hi a desviació de poders, es por anular l’exercici d’aquest.

TEMA 2. L’ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU. LES FONTS DEL DRET

Ordenament jurídic: conjunt de normes de molts tipus. Lleis, reglaments... Doncs en

Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 → el seu supòsit era aconseguir el màxim de

3. Aplicació de l’ordenament jurídic. Una norma administrativa s’aplica en tot el

Efectivitat de la retroactivitat excepcional, tan sols s’accepta normes favorables (amb

1. Les fonts del dret administratiu

Hi ha dos tipus de fonts:

- Fonts formals. Com es creen les normes