Biologia 1r BAT

TEMA 5
Josep M Rodriguez
ÀCIDS NUCLEICS
1
 ÍNDEX T5
1. Una mica d’història...
2. Composició i tipus d’AN.
3. DNA.
4. RNA.
5. Paper biològic dels AN.

2
 1. Una mica d’història...
In principle → "Genetics" was taught for 50 years without knowledge of the
hereditary substance or its structure.
• The story of the search for the hereditary substance includes superb examples
of the experimental method in biology.

Two candidates: protein vs nucleic acid

1838 Gerardus Mulder (NL) → Discovery of protein
• Abundant, water-soluble, nitrogenous
• «… complex... regulates cell metabolism...most important component
of living matter...without it, life would not be possible»
• Hydrolysis of protein amino acids (~20 kinds).
1868 Friedrich Miescher (GER) → Discovery of nuclein
• Found in cell nucleus, acidic, rich in PO43-,
• Lacks S (characteristic of protein)
• Now know this as nucleic acid

3
Mulder Miescher
 1. Una mica d’història...
Two candidates: protein vs nucleic acid
1910 Phoebus Levene (USA) →Tetranucleotide hypothesis
• nucleic acid is a repetitive polymer of four bases
• A:C:G:T in the approximate ratio 1:1:1:1
• Structure seems too simple to carry information.

Molecular diagram of a proposed

tetranucleotide, later shown to be incorrect. 4
 1. Una mica d’història...
1928 Frederick Griffith (UK) → Transforming principle
• Griffith worked with 2 strains of bacterial pneumonia Streptococcus
pneumoniae (R and S) injected into mice.
• When injected into mice, S type caused death, while R type did not.
• Griffith concluded that the smooth coat associated with the S type of bacteria
was necessary for infection.
• Not surprisingly, when Griffith heat treated (killed) S type bacteria before
injecting into mice, they lived.

5
 1. Una mica d’història...
1928 Frederick Griffith (UK) → Transforming principle
• However, when he combined heat treated S with normal R, the mice died.
• More importantly, Griffith found living S in the dead mice even though he had
never injected the mice with living S.
• The avirulent bacteria had been transformed by the presence of something
(Transforming principle) in the heated-killed bacteria: further, this something
was passed on to subsequent generations → Killed virulent bacteria
'transform' live avirulent bacteria → Transformation is inherited
• The nature of the transforming substance was unknown.

6
 1. Una mica d’història...
Two candidates: protein vs nucleic acid
1944 Avery, MacLeod & McCarty → Chemical Isolation of Transforming principle
• Chemical isolation of 'transforming principle' from cells
• An explanation of Griffith's results came in the 1940's with the work of Oswald
Avery, Colin MacLeod and Maclyn McCarty.
• These researchers suggested that something in the heat treated S bacteria
transformed the R type bacteria into living S.
• In order to demonstrate what the transforming agent was, they took live R and
heat treated S and mixed it with two enzymes:
1. Protease which destroys proteins from the
image that the mouse still died, indicating
that something other than protein was the
transforming agent. Transformation survives
protease treatment
2. DNase which destroys DNA from the image
that the mouse lived, indicating that DNA is
required for the transformation event.

• In short, these researchers demonstrated that DNA, and not protein, was the
7
transforming agent.
8
9
 1. Una mica d’història...
Two candidates: protein vs nucleic acid
1945 Erwin Schrödinger → What is Life?
• In the book, Schrödinger introduced the idea of an "aperiodic crystal" that
contained genetic information in its configuration of covalent chemical bonds.
• In 1950s, this idea stimulated enthusiasm for discovering the genetic
molecule.
• Although the existence of DNA had been known since 1869, its role in
reproduction and its helical shape were still unknown at the time of
Schrödinger's lecture.

http://elpais.com/elpais/
2016/02/10/ciencia/145
5097361_234983.html

10
 1. Una mica d’història...
1950 Edwin Chargaff → Molar ratios of DNA bases: Chargaff's Rules
• Across a range of species, the molar ratios of the [A] to [T] bases, and of [G] to
[C] bases, are equal.
• The ratio of [A+T] to [G+C] varies among species, with [G+C] bases typically
less abundant.
• For example, in humans the [G+C] content is 39.4%.
• These ratios are referred to as "Chargaff's Rules".

11
 1. Una mica d’història...
1950 Erwin Chargaff → Molar ratios of DNA bases: Chargaff's Rules
• [A]=[T] i [C]=[G] → COMPLEMENTARIETAT DE BASES (A-T i C-G)
• [A+G]=[C+T]→[purines]=[pyrimidines] → PURINA ENLLAÇA AMB PIRIMIDINA
• El quocient AT/CG és variable i depén del grup biològic
• En virus, procariotes i plantes i animals inferiors predomina CG sobre AT,
• En plantes i animals superiors predomina AT sobre CG.

Note that the only organism that

breaks the rule that A/T = 1 is
φX174, a bacteriophage that is
known to carry single-stranded DNA.
12
 1. Una mica d’història...
Two candidates: protein vs nucleic acid
1952 Alfred Hershey & Martha Chase → 'blender experiment'
• Bacteriophages are grown in radioactive medium
• Proteins labeled with 35S
• DNA labeled with 32P
• During infection of E. coli by phages,
• 32P goes in, 35S stays out
• DNA is the transforming principle

13
14
15
16
17
1. Una mica d’història...

18
19
 1. Una mica d’història...
• Dorothy Hodgkin va ser pionera en la tècnica de
determinació d'estructures de substàncies
d'interès bioquímic mitjançant difracció de RX.

• Va aconseguir determinar l'estructura 3D del

colesterol (1937), la penicil·lina (1945), la
vitamina B12 (1954), la insulina (1969), així com
la de la lactoglobulina, ferritina, el virus del
mosaic del tabac, el calciferol i l‘AB gramicidina.

• 1964 fou guardonada amb el Premi Nobel de

Química convertint-se en la 3a dona en
aconseguir-lo després de Marie Curie i Irène
Joliot-Curie.

20
21
 1. Una mica d’història...
1951 Franklin & Wilkins →X-ray crystallography
• DNA is a helix: two or three strands?

PHOTO
51

22
 1. Una mica d’història...
1953 James Watson & Francis Crick → “The Double helix'
• a double-stranded helix with a sugar-phosphate backbone outside
• nitrogenous bases (A,C,G, T) inside
• bases held together by hydrogen bonds ( H- or hydrostatic bonds )
Fundamental insight:
• bases on alternative strands pair according to specific rules:
• A with T and G with C
• each pair has similar structure

23
 1. Una mica d’història...
This sketch of the Watson-
Crick model of DNA was
included in a 1953 letter from
James Watson to his teacher,
Max Delbrück.
Watson's sketch contains at
least one fundamental error:
identify and correct it.

PHOTO 51

24
25
26
27
 1. Una mica d’història...
1962 James Watson, Francis Crick & Maurice Wilkins → Nobel Prize
• The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962 was awarded jointly to Francis
Crick, James Watson and Maurice Wilkins "for their discoveries concerning the
molecular structure of nucleic acids and its significance for information
transfer in living material".

http://www.dnai.org
28
 ÍNDEX T5
1. Una mica d’història...
2. Composició i tipus d’AN.
3. DNA.
4. RNA.
5. Paper biològic dels AN.

29
 2. Composició i tipus d’AN.
• Són biopolímers orgànics (polinucleòtids) on els monòmers són els nucleòtids.
• Són els encarregats d'emmagatzemar i difondre la informació genètica.
• Els nucleòtids estan formats per la unió de:
1. Una pentosa, que pot ser
la β-D-ribosa en el RNA; o
la β-D-2-desoxirribosa en el DNA

2. Una base nitrogenada, que pot ser:

Purina →com la Guanina (G) i l’Adenina (A)
Pirimidina → com la Timina (T), la Citosina (C) i l’Uracil (U)

3. L’àcid ortofosfòric, que en la cadena uneix dos pentoses a traves d'una

unió fosfodièster. Aquesta unió es fa entre el C-3' d’una pentosa, amb el
C-5' de la següent.

https://www.youtube.
com/watch?v=ID6KY
1QBR5s
30
31
2. Composició i tipus d’AN.

32
 2. Composició i tipus d’AN.
NO CONFONDRE!!!!
NUCLEÒSID → pentosa + base nitrogenada units per un enllac covalent β-
glicosidic.
• Si la pentosa es una ribosa, tenim un ribonucleòsid.
• Aquests tenen com BN → A, G, C i U

• Si la pentosa es un desoxirribosa, tenim un desoxiribonucleòsid.

• Aquests tenen com BN → A, C, G i T

NUCLEÒTID → pentosa + base nitrogenada + àcid ortofosfòric

33
 2. Composició i tipus d’AN.
NO CONFONDRE!!!!
NUCLEÒSID → pentosa + base nitrogenada (A, T, C, G i U).
• citidina, uridina, timidina.
• adenosina, guanosina
NUCLEÒTID → pentosa + base nitrogenada + àcid ortofosfòric
• Citidina fosfat, uridina fosfat, timidina fosfat.
• Adenosina fosfat, guanosina fosfat

34
2. Composició i tipus d’AN.

35
NUCLEÒSIDS

36
37
38
 2. Composició i tipus d’AN.
• Tipus d’àcids nucleics:

✓ DNA (àcid desoxiribonucleic)

✓ RNA (àcid ribonucleic)
▪ mRNA (missatger)
▪ tRNA (transferència)
▪ rRNA (ribosòmic)
▪ nRNA (nucleolar)

39
40
 ÍNDEX T6
1. Una mica d’història...
2. Composició i tipus d’AN.
3. DNA.
1. Composició i Estructura.
2. Propietats.
4. RNA.
5. Paper biològic dels AN.

41
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• Forma una hèlix bicatenària (double stranded, ds) de dues cadenes de
desoxiribonucleòtids antiparal·leles, unides entre sí per les seves bases per
ponts d’hidrogen, perpendiculars, adoptant la forma d’hèlix B α-dextrògira
• Una cadena (monocatenària) que està formada per una seqüència de
desoxiribonucleòtids enllaçats de forma covalent a través de l´àcid
ortofosfòric (en unions 5´↔3´.)
• L’esquelet (backbone) format de desoxiribosa i fosfat units per enllaços
fosfodièster.
• Cada desoxiribosa està unida a una base: Adenina, Timina, Citosina i Guanina.
No hi ha uracil. Les unions són complementàries i exclusives: A-T i G-C.

42
43
44
45
46
47
48
49
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• 25 anys després de plantejar el model de la doble hèlix pel B-DNA que forma
es van trobar moltes altres estructures que poden coexistir amb l’anterior.
• De totes elles hi ha 2 conformacions a més de la B-DNA, biològicament actives
de DNA.

1. A-DNA dextrògir → Inclinació del parells de bases respecte a l’eix de l’hèlix.

Té una estructura en hèlix més curta i compacta que la B-DNA. La forma A
sembla trobar-se només en DNA deshidratat, com els emprats en
experiments de cristal·lografia
2. Z-DNA levògir → Les cadenes de polinucleòtids no s’enrotllen de forma
regular. Les regions del DNA amb hèlix Z podrien ser senyals de
reconeixement específics en processos de transcripció. Segments de ADN
que les cèl·lules han metilat per funcions de regulació podran adoptar la
geometria Z, on les cadenes giraran entorn l'eix de l'hèlix de manera
contraria al de A-DNA i B-DNA.

• Es creu que determinades seqüències de bases són les responsables del canvi
de sentit en l’enrotllament i això influirà en l’expressió dels gens i el seu
control. 50
A-DNA, B-DNA and Z-DNA

51
52
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• En el nucli de les cèl·lules eucariotes el DNA es compacta de forma
extraordinària per romandre en el seu interior.
• En una cèl·lula humana 2m de DNA està contingut en un nucli de diàmetre
inferior a 2E-9 m associat a histones formant la cromatina.
• Això implica uns nivells d’organització molecular superiors a l’estructura 2a.
• 1 joc de 23 cromosomes → 36 Mbytes d’informació.

53
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• En el DNA eucariota es distingeixen tres nivells estructurals:
1. Estructura primària: la seqüència de nucleòtids d'una sola cadena o filament.
2. Estructura secundària: Watson i Crick van demostrar que l'estructura
secundària del DNA és una doble hèlix constituïda per dues cadenes. Les
dues cadenes són complementàries i antiparal·leles.
– Complementàries → cada base té la seva parella corresponent A-T (2
enllaços d‘H) i la C-G (3 enllaços d‘H).
– Antiparal·leles → les dues cadenes estan orientades en sentit contrari.
3. Estructura terciària: l'hèlix es retorça sobre si mateixa formant una
estructura (DNA superenrotllat) per reduir la longitud del DNA i facilitar el
procés de duplicació. Dins de l'estructura terciària, trobem diferents nivells
d'empaquetament:

54
55
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• En el DNA eucariota es distingeixen tres nivells estructurals:
3. Estructura terciària: l'hèlix es retorça sobre si mateixa formant una
estructura (DNA superenrotllat) per reduir la longitud del DNA i facilitar el
procés de duplicació. Dins de l'estructura terciària, trobem diferents nivells
d'empaquetament:
• Primer nivell: Collaret de perles (fibra de cromatina)
– Estructuralment aquest collaret de perles està constituït per una sèrie de
partícules anomenades nucleosomes (10 nm). Les 2 voltes contenen uns
200 bp (base pairs o parells de bases) Així és com es presenta la
cromatina nuclear en interfase.

OCTÀMER d’histones:
• 2 H2A
• 2 H2B
• 2 H3
• 2 H4

+ 1 histona H1

56
57
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
• En el DNA eucariota es distingeixen tres nivells estructurals:
3. Estructura terciària:
• Segon nivell: el collaret de perles s'enrotlla sobre ell mateix formant un
solenoide (fibra de 30 nm).

58
59
 3. DNA.
3.1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DNA
3. Estructura terciària: l'hèlix es retorça sobre si mateixa formant una
estructura (DNA superenrotllat) per reduir la longitud del DNA i facilitar el
procés de duplicació. Dins de l'estructura terciària, trobem diferents nivells
d'empaquetament:
• Tercer nivell: Bucles de solenoides (300 nm) forma uns dominis estructurals en
forma de bucle al voltant d’una bastida proteica.
• Quart nivell: Rosetes (700 nm). Els bucles encara s'enrotllen més i formen
rosetes.
• Cinquè nivell: cromosoma metafàsic (1400 nm).

60
http://www.youtube.com/
watch?v=gbSIBhFwQ4s

61
62
63
64
65
 3. DNA.
• Un cromosoma és una llarga molècula
d’ADN de doble hèlix lineal, molt
compactada, que es pot observar al
microscopi en les cèl·lules eucariotes
en divisió durant la mitosi i la meiosi.

• La funció dels cromosomes és

assegurar la conservació i la
transmissió de la informació genètica
de l’ADN de la cèl·lula mare a les
cèl·lules filles.

• Abans de la divisió cel·lular, cada

molècula d’ADN es replica i s’originen 2
còpies idèntiques. D’aquesta manera,
es garanteix que, després de la divisió,
cada cèl·lula rebi una còpia completa
de l’ADN.

66
 3. DNA.
Patró de bandes dels cromosomes
• La Citogenètica és la branca de la Genètica que
estudia els cromosomes i les malalties
relacionades causades per anormalitats
numèriques i/o estructurals dels mateixos.
• Els cromosomes s’han de tenyir amb el colorant
de Giemsa per observar-los al microscopi òptic.
• Com a resultat de la tinció, apareixen bandes de
diferents intensitats de coloració.
• El patró de distribució de bandes és específic per
a cada cromosoma i permet identificar-lo.

67
3. DNA.

68
3. DNA.

69
 3. DNA.

Chromosome
painting

70
 3. DNA.
2.1. Estructura dels cromosomes
Cromàtides:
• Forma de bastonet amb DNA compactat.
• Abans de la replicació de l’ADN, el cromosoma té 1
sola cromàtide.
• Després de la replicació de l’ADN, el cromosoma està
format per 2 cromàtides germanes idèntiques.
Telòmers:
• Extrems arrodonits de les cromàtides. Essencials en
l’estabilitat del cromosoma.
Centròmer o constricció primària:
• Estrenyiment que divideix el cromosoma en 2 braços.
• En els cromosomes de 2 cromàtides, és el punt
d’unió.
Braços:
• Són les meitats en què el centròmer divideix les
cromàtides.
• Braç curt (p) i braç llarg (q).

71
 3. DNA.
2.2. Tipus de cromosomes.
• Es classifiquen per la posició del centròmer.

Metacèntric:
• El centròmer es localitza enmig del cromosoma
i tots 2 braços són iguals.
Submetacèntric:
• El centròmer se situa pròxim al centre, de manera que un braç és una mica més
llarg
Acrocèntric:
• El centròmer és molt
excèntric, i llavors un dels
braços és molt curt respecte a
l’altre.
Telocèntric:
• El centròmer es troba pròxim
a un extrem i només s’aprecia
un dels braços.
72
 3. DNA.
2.3. Cariotip i nombre de cromosomes.
• El cariotip és el conjunt de cromosomes d’una cèl·lula ordenats mitjançant un
patró, establert per conveni, que els classifica segons la posició del centròmer,
la longitud relativa i el patró de bandes una vegada tenyits.

• Estudiar-lo permet establir les conclusions següents:

• El nombre de cromosomes és constant per a cada espècie.
• El nombre de cromosomes que integra un joc complet és el nombre
haploide i es designa amb la lletra n → Els gàmetes de totes les espècies
són haploides.
• El nombre de cromosomes corresponent a dos jocs complets és el nombre
diploide i es representa com a 2n →Els zigots de totes les espècies són
diploides, perquè s’hi uneixen els jocs cromosòmics de tots dos gàmetes
durant el procés de fecundació.
• Els cromosomes aparellats de les cèl·lules diploides es diuen homòlegs.
Aquests cromosomes presenten la mateixa morfologia, mida i disposició de
bandes, encara que la informació que contenen no necessàriament és igual.

73
 3. DNA.
Cèl·lula haploide (n = 3) Cèl·lula diploide (2n = 6)
• Presenta un joc de tres • Presenta dos jocs de tres
cromosomes. cromosomes, i per tant tres parells
• No té cromosomes homòlegs, així de cromosomes homòlegs.
tots els seus cromosomes són
diferents.

74
 3. DNA.
2.3. Cariotip i nombre de cromosomes.
En les espècies en les quals el sexe està determinat cromosòmicament, com passa
en la majoria dels animals, es diferencien 2 grups de cromosomes:
• Autosomes (que no estan implicats en la determinació del sexe) i
• Heterocromosomes (també anomenats cromosomes sexuals, i dels quals depèn
el sexe de l’organisme). Els heterocromosomes en els mamífers s’anomenen X i
Y. Les femelles són XX, i els mascles, XY.

75
 3. DNA.
Idiograma.
• Un idiograma és una
representació esquemàtica a
escala de la mida, forma i
patró de bandes de tots els
cromosomes d’una cèl·lula.

• En l’idiograma, es representa
només un cromosoma de la
parella de cromosomes
homòlegs.

76
 3. DNA.
EL CARIOTIP HUMÀ
• El nombre de cromosomes de les cèl·lules somàtiques en humans és 2n = 46.
• Els cromosomes s’organitzen en 7 grups.
• En l’espècie humana no hi ha cromosomes telocèntrics.

77
 3. DNA.
EL CARIOTIP HUMÀ
Els cromosomes s’organitzen en 7 grups.
Cromosomes grans Cromosomes mitjans
• A: 1 (metacèntric), 2 (submetacèntric) i 3 • C: 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i l’X
(metacèntric). (submetacèntrics).
• B: 4 i 5 (submetacèntrics). • D: 13, 14 i 15 (acrocèntrics).

Cromosomes petits
• E: 16, 17 i 18
(submetacèntrics).
• F: 19 i 20 (metacèntrics).
• G: 21, 22 i el cromosoma Y
(acrocèntrics).

78
3. DNA.

79
80
Gener 2013 81
 3. DNA.
• Es coneixen diferents tipus de DNA segons l’estructura que posseeixen:

ssDNA → parvovirus
Lineal
dsDNA → DNA eucariota, fags i Herpesvirus.

ssDNA → algun fag.

Circular
dsDNA → cromosoma bacterià, alguns virus,
mitocondris i cloroplasts dels eucariotes
82
83
 3. DNA.
3.2. PROPIETATS DNA
• És un àcid fort degut a la presència dels grups fosfat en el seu esquelet.
• Es pot desnaturalitzar per trencament dels enllaços per pont d’H entre bases
complementàries, separant-se en dues fibres. Produït per
– Augment de pH → pH > 11
– Augment de T → T > 75 ºC
• Es pot tornar a renaturalitzar si la T o el pH baixen.

84
 3. DNA.
Reacció en cadena de la polimerasa (PCR).
• La tècnica va ser desenvolupada per Kary Mullis al 1983.
• Es una tècnica que permet duplicar un número il·limitat de vegades un
fragment de DNA en un tub Eppendorf.
• Amb aquesta tècnica es poden generar a partir d’una sola molècula de DNA
105 milions de molècules idèntiques, a en poques hores.
• El DNA pot procedir d’una mostra de teixit d’un hospital, d’una gota de sang,
cabells, pell o semen en l’escena d’un delicte o d’un cervell momificat.

85
 3. DNA.
La reacció PCR es senzilla i necessita:
• mostra de DNA
• nucleòtids
• alguns reactius,
• un termociclador i
• unes petites cadenes de nucleòtids que actuen com a encebadors.
• Cada cicle dura aproximadament 5 minuts i es requereixen uns 35 cicles.
• La reacció segueix un procés cíclic:
• La molècula de DNA que es vol copiar s’escalfa per a que es desnaturalitzi
i es separin els dos filaments.
• Cadascú dels filaments és copiada per un enzim, la DNA polimerasa.
S’utilitza l’enzim d’un bacteri d'aigües termals, Thermus aquaticus, així
l’enzim pot treballar a altes temperatures.
• Les cadenes acabades de formar són separades de nou i comença un nou
cicle de còpies.

https://www.youtube.com/watch?v=V9PtQlp-e7g

https://www.youtube.com/watch?v=NYlT3f-MZ5o 86
87
88
89
 3. DNA.
3.2. PROPIETATS DNA
• Té una gran longitud. El cromosoma bacterià està format per una sola
molècula de DNA de diàmetre 20 Å i 1´2 mm i 5 Mbp de longitud.

90
91
 3. DNA.
3.2. PROPIETATS DNA
• Capacitat d’autoduplicació (de gran importància biològica) ja que així es
garanteix la transmissió íntegra d’informació hereditària de cèl·lules mares a
cèl·lules filles en el procés de divisió cel·lular.
• Capacitat de reparació gradual per acció de les endonucleases.

92
 ÍNDEX T5
1. Una mica d’història...
2. Composició i tipus d’AN.
3. DNA.
4. RNA.
1. Composició i Estructura.
2. Propietats.
5. Paper biològic dels AN.

93
 4. RNA.
• Biopolímer format per una llarga cadena de ribonucleòtids units entre ells.
• Cada nucleòtid conté una base nitrogenada, una ribosa i un grup fosfat.
• El RNA és presenta en forma de cadena simple ssRNA (excepte en reovirus
que són dsRNA); mentre que el DNA és dsDNA
• El RNA té les bases A, G, C i U enlloc de la timina, que és present en DNA
• Els àcids ribonucleics se solen tipificar segons la seva funció biològica en
1. mRNA (missatger)
2. tRNA (transferència)
3. rRNA (ribosòmic)
4. nRNA (nucleolar)

94
95
96
 4. RNA.
1. RNA missatger (mRNA)
• És un poliribonucleòtid monocatenari, de massa molar elevada.
• Es sintetitza en l’interior del nucli cel·lular ( per transcripció d’un fragment de
DNA) i travessant els porus de la membrana nuclear passa al citoplasma.
• Transporta informació hereditària en forma de codons (triplets de bases) que
codifiquen aa.
• La seva funció es actuar d’intermediari en la traducció del missatge genètic
contingut en el DNA en la síntesi de proteïnes en els ribosomes.

97
 4. RNA.
1. RNA missatger (mRNA)
• El breu cicle vital de mRNA comença amb la transcripció a partir del DNA i
acaba en degradació.
• Durant la seva vida, una molècula mRNA pot ser processada, editada i
transportada principalment per a la traducció.
• Les molècules mRNA eucariòtic sovint requereixen un processament i
transport molt complexos (Splicing), mentre que els procariotes, no.
• El mRNA madur porta un cap i una cua de protecció.

98
 4. RNA.
2. RNA de transferència (tRNA).
• Transporta un AA concret cap els ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la
traducció.
• Format per entre 70 i 90 nucleòtids (són els RNA de menor MM) i es troba en
el citoplasma en forma de molècula dispersa.
• Hi ha uns cinquanta tipus de tRNA, i té com a funció transportar AA específics
fins als ribosomes.

En gris hi ha els nucleòsids

corresponents a l'anticodó.

99
Representació esquemàtica de l'estructura tRNA
 4. RNA.
2. RNA de transferència (tRNA).
• Constitueixen al voltant d’un 15% del total de RNA cel·lular.
• La seva missió és transportar aa activats del citoplasma al ribosoma per
realitzar la síntesi de proteïnes, interpretant codons del mRNA.
• La seva estructura secundària és la de fulla de trèvol, una cadena
monocatenària que es manté replegada per acció dels enllaços per pont
d’hidrogen entre bases complementàries.
• Un dels seus braços actius (3’) és l’acceptor d’aa i l’altre oposat conté un triplet
de bases (anticodó) que utilitza per unir-se a un codó el RNA.

100
101
 4. RNA.
3. RNA ribosòmic (rRNA).
• rRNA sintetitzat als nuclèols a partir del nRNA
• Representen el 80% del RNA total
• Conjuntament amb proteïnes forma els ribosomes, l'orgànul que sintetitza les
proteïnes a totes les cèl·lules vives.
• Certs fragments del ssRNA envolten proteïnes i d’altres adopten forma
helicoïdal mantenint unida l’estructura per ponts d’hidrogen.
• La funció del rRNA és proporcionar un mecanisme per a descodificar el mRNA
a AA i interactuar amb el tRNA durant la traducció.
• Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi
electrònic a causa de la seva reduïda grandària (uns 30nm)
• Els ribosomes estan compostos per 2 subunitats, anomenades de manera
diferent en funció de la velocitat de sedimentació en centrífuga (mesurat en
unitats SVEDBERG (S), no additiu) quan se les fa passar per la centrifugadora.

102
103
 ESTRUCTURA
DEL RIBOSOMA
Orgànul citoplasmàtic on es
troben el ARNm i el ARNt i es
forma l’enllaç peptídic

rRNA són les encarregades de

les funcions ribosòmiques.
Proteïnes tenen funció
estructural!

Subunitat gran: s’hi uneixen els

aminoàcids
Subunitat petita: s’uneix al
mRNA

104
 105
http://www.uic.edu/classes/bios/bios100/lectures/16_A02.html
 4. RNA.
4. RNA nucleolar (nRNA).
• Constitueix, en part, el nuclèol.
• S'origina a partir de diferents segments de DNA, un dels quals
s'anomena regió organitzadora nucleolar.
• A partir d'aquest DNA, es forma al nuclèol un RNA de 45S.
• Aquest RNA nucleolar s'associa a proteïnes, procedents del citoplasma, moltes
en les quals són les que configuraran els ribosomes.

106
107
 ÍNDEX T5
1. Una mica d’història...
2. Composició i tipus d’AN.
3. DNA.
4. RNA.
1. Composició i Estructura.
2. Propietats.
5. Paper biològic dels AN.

108
 5. Funcions biològiques dels AN.
• El DNA és l’àcid nucleic que dirigeix l’activitat vital.
• En el cas de certs virus, el RNA fa la mateixa funció.
• EL DNA controla i dirigeix:
– divisions cel·lulars d’organismes unicel·lulars
– Divisions teixits dels pluricel·lulars amb la finalitat que creixin i es renovin.
• El DNA dirigeix l’activitat per la síntesi de proteïnes en els ribosomes, amb la
col·laboració de mRNA i tRNA.
• El DNA és portador d’informació hereditària (seqüència ordenada de
nucleòtids) i gràcies al procés de replicació, es conserven les característiques
de cada espècie i es poden transmetre a la descendència.

• RNA → Lligada amb la síntesi de proteïnes (expressió gènica).

109