Museu de Lleida

El Museu de Lleida és una institució al servei del

La nova seu del Museu de Lleida, construïda als
territori i dels seus habitants, creada mitjançant un
terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep, és obra de
conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de
l’arquitecte Joan Rodon i integra part de l’antiga Casa
consorci institucional, integrat per la Generalitat
de la Misericòrdia. Aprofita també l’antiga església
de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de
del convent dels carmelites descalços, un temple de
Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat
començaments del segle XVII, ampliat i redecorat al
de Lleida. El Consorci neix a partir de l’adscripció
llarg del temps, afegint-lo al discurs museogràfic i
de les dues grans col·leccions centenàries
fent-lo partícip del nou projecte.
conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica,

procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva

del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats,

creat el 1868; i l’artística, que havia conformat

l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. El

museu integra, a més, les col·leccions aportades pel

Capítol de la Catedral de Lleida, i alguns dipòsits

puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el

Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 Romànic

Frontal de Tresserra
Frontal de Berbegal
El frontal de Tresserra està dedicat a sant Vicenç
El frontal procedent de l’excol·legiata de Santa Maria
màrtir. El compartiment central mostra al
la Blanca de Berbegal destaca per les seves
sant adoptant els trets habituals del Crist en
excepcionals mesures i per l’elevada qualitat de
Majestat, mentre que als laterals localitzem
l’artífex que l’executà. Es tracta d’una obra
escenes de la seva llegenda hagiogràfica.
representativa del corrent bizantí que va renovar la

pintura de cap al 1200, tant a Catalunya com a L’obra comparteix fórmules estilístiques, tècniques i

l’Aragó. Centra la composició una representació iconogràfiques amb un grup de frontals d’altar i altres

majestàtica de Crist, beneïnt a la manera bizantina i elements de mobiliari litúrgic procedents de les

envoltat pel Tetramorf. comarques de la Ribagorça històrica (Gia, Rigatell,

Flanquejant-lo, en disposició simètrica, hi apareixen Cardet, Taüll, etc.), les quals foren creades per un

els dotze apòstols dins màndorles ametllades. taller establert a la zona. En totes elles la combinació

El frontal de Berbegal és una obra força singular dins de la pitura al tremp amb l’estuc recobert de planxa

el context de la Corona d’Aragó. La seva relació amb d’estany i colradura dóna com a resultat un treball de

el context artístic italià troba explicació dins un marc gran riquesa decorativa, que té per objectiu evocar la

molt concret de patrocini reial: el monestir de Sixena magnificència dels frontals d’orfebreria dels grans

fou fundat per la centres religiosos.

reina Sança d’Aragó, esposa d’Alfons II, la filla dels

quals, la futura reina Constança, es casà en segones

núpcies amb Frederic II, rei de Sicília.

Projecte Educatiu
El Museu de Lleida ofereix a la comunitat educativa

un programa educatiu divers i dirigit al currículum

El Museu de Lleida disposa d’un Servei Educatiu escolar. L’oferta educativa s’estructura en una sèrie

dedicat a vetllar per les necessitats del visitant d’itineraris temàtics que aborden un gran ventall

d’àrees de coneixement adaptades a tots els cicles

mitjançant el disseny de diferents programes per educatius.

a públics. Un espai de difusió i d’intercanvi

El Museu de Lleida ofereix l’oportunitat de realitzar

d’experiències educatives amb la finalitat de crear una sèrie de visites guiades dinamitzades adreçades

sinèrgies entre el Museu i aquelles institucions

al públic familiar. Les activitats que es proposen
educatives, cíviques i culturals que així ho
permeten descobrir els secrets que amaguen les
requereixin.
col·leccions.