Museu de Lleida

El Museu de Lleida és una institució al servei del La nova seu del Museu de Lleida, construïda als

territori i dels seus habitants, creada mitjançant terrenys de l’antiga Llar de Sant Josep, és obra

un conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de l’arquitecte Joan Rodon i integra part de

de consorci institucional, integrat per la l’antiga Casa de la Misericòrdia. Aprofita també

Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’antiga església del convent dels carmelites

l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del descalços, un temple de començaments del

Segrià i el Bisbat de Lleida. El Consorci neix a segle XVII, ampliat i redecorat al llarg del temps,

partir de l’adscripció de les dues grans afegint-lo al discurs museogràfic i fent-lo partícip

col·leccions centenàries conservades a la ciutat del nou projecte.

de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut

d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia

nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868; i

l’artística, que havia conformat l’antic Museu

Diocesà de Lleida, fundat el 1893. El museu

integra, a més, les col·leccions aportades pel

Capítol de la Catedral de Lleida, i alguns dipòsits

puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya

i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 Romànic

Frontal de Tresserra
Frontal de Berbegal
El frontal de Tresserra està dedicat a sant
El frontal procedent de l’excol·legiata de Santa
Vicenç màrtir. El compartiment central mostra al
Maria la Blanca de Berbegal destaca per les

seves excepcionals mesures i per l’elevada sant adoptant els trets habituals del Crist en

qualitat de l’artífex que l’executà. Es tracta d’una Majestat, mentre que als laterals localitzem

obra representativa del corrent bizantí que va escenes de la seva llegenda hagiogràfica.

renovar la pintura de cap al 1200, tant a L’obra comparteix fórmules estilístiques,

Catalunya com a l’Aragó. Centra la composició tècniques i iconogràfiques amb un grup de

una representació majestàtica de Crist, beneïnt frontals d’altar i altres elements de mobiliari

a la manera bizantina i envoltat pel Tetramorf. litúrgic procedents de les comarques de la

Flanquejant-lo, en disposició simètrica, hi Ribagorça històrica (Gia, Rigatell, Cardet, Taüll,

apareixen els dotze apòstols dins màndorles etc.), les quals foren creades per un taller

ametllades. establert a la zona. En totes elles la combinació

El frontal de Berbegal és una obra força singular de la pitura al tremp amb l’estuc recobert de

dins el context de la Corona d’Aragó. La seva planxa d’estany i colradura dóna com a resultat

relació amb el context artístic italià troba un treball de gran riquesa decorativa, que té per

explicació dins un marc molt concret de patrocini objectiu evocar la magnificència dels frontals

reial: el monestir de Sixena fou fundat per la d’orfebreria dels grans centres religiosos.

reina Sança d’Aragó, esposa d’Alfons II, la filla

dels quals, la futura reina Constança, es casà

en segones núpcies amb Frederic II, rei de

Sicília.
Projecte Educatiu
El Museu de Lleida ofereix a la comunitat

educativa un programa educatiu divers i dirigit al

currículum escolar. L’oferta educativa

El Museu de Lleida disposa d’un Servei
s’estructura en una sèrie d’itineraris temàtics
Educatiu dedicat a vetllar per les necessitats
que aborden un gran ventall d’àrees de
del visitant
coneixement adaptades a tots els cicles

educatius.
mitjançant el disseny de diferents

programes per a públics. Un espai de difusió El Museu de Lleida ofereix l’oportunitat de

i d’intercanvi realitzar una sèrie de visites guiades

dinamitzades adreçades

d’experiències educatives amb la finalitat de

crear sinèrgies entre el Museu i aquelles al públic familiar. Les activitats que es proposen

institucions educatives, cíviques i culturals permeten descobrir els secrets que amaguen

les col·leccions.
que així ho requereixin.