TEMA 1

CULTURA (PROSA MEDIEVAL I CRÒNIQUES)

1. PROSA MEDIEVAL
2. CRÒNIQUES

PROSA MEDIEVAL (S.XII-XIII):

❖ Primers textos escrits.
❖ La prosa literària: Ramon Llull.
❖ Obra.
❖ Llengua i estil.
PRIMERS TEXTOS ESCRITS:
★ Precedents (1rs textos escrits íntegrament en català (meitat s.XII)).
❖ Jurídic:
·Lex visigotorum/Forum Indicarum o Iudicus→ és un codi de frases curtes de gran valor
històric i lingüístic que indica que existía un públic incapaç d’entendre el llatí i que
necessitava textos en la llengua romànica vulgar (català) per motius extrictament
comunicatius.
·Els usatges de Barcelona; els furs de València, el llibre de costums de Tortosa…
❖ Religiós:
·Les homilies d'Organyà→ és un text religiós on hi ha els sermons sobre passatges de
l'evangeli. Explica aquest passatge de l’evangeli en català.

RAMON LLULL:
★ Neix a Mallorca (1232-1316). 84 anys.
★ És el creador de la prosa literària en llengua catalana i a més és el 1r escriptor
europeu que escriu sobre temes reservats fins aleshores en llatí.
★ 2 objectius:
·Apropar el coneixement a tothom.
·Cristianitzar els infidels.
★ Llull casat i amb 2 fills, quan té 30 anys se sentirà cridat per Déu a través de 5
aparicions de Jesús, a partir d’aquí es desvincula de la família i inicia un canvi
radical a la vida. Comença una nova etapa de penitència i apostolat, que el
portarà a viatjar per europa, terra santa i Àfrica amb el determini de convertir els
musulmans al cristianisme.
★ Llengües (amb els següents propòsits):
·Llatí→ llengua pontificia, diplomàtica, universitats.
·Català→ per no restringir el coneixement i la seva obra els eclesiàstics.
·Occità→ (o provençal) poesia de caire trobadorescs.
·Àrab→ l’ús de l’àrab es deu a la voluntad de convertir els infidels a la fe cristiana, a
través de la seva pròpia llengua.

OBRA:
★ S’estima que la producció literària de Ramon Llull és de entre 270-280 obres.
 ★ Classificació:
·Vida→ savi
· Llull:
❖ Missioner→ convertir els musulmans a la fe cristiana.
❖ Escriptor→ gran obra literaria:
·Gran qualitat→ fa que la seva llengua es desenvolupi.
·Gran extensió
·Gran variació→ temàtica: ciències exactes, teologia, filosofia, pedagogia i
astrologia). Format: novel·la, poesia, eximplis i aforismes.
★ ART LUL·LIANA→ Consisteix en explicar les veritats de la fe cristiana, és un mètode
que es basa en el pensament lógic a partir d’unes premisses i unes regles de
combinació que culminen amb els EXIMPLIS (mètode per demostrar els dogmes
de la fe cristiana).
1) NOVEL·LA:
·Llibre d’Evast i Blanquerna.
·Llibre de les meravelles→ protagonitzat per Félix. Personatge que es
meravella amb tot allò que ha creat Déu. Admira la creació de Déu i aprèn
amb una sèrie d’exemples les veritats del món, les de la fe cristiana.
S’estableix un diáleg entre Félix i ermitans i savis sobre temàtiques
científiques i espirituals.
❖ Llibrets:
·Temàtiques científiques i espirituals.
·Àngels/cel, infern, minerals, plantes i el llibre de les bèsties (llibre
protagonitzat per animals, mostra el funcionament del sistema
polític).
2) POESIA:
·Llibre d’Amic e Amat→ llibre de poesies i parla sobre Déus.
3) OBRA DOCTRINAL:
·Llibre d’ordre de cavalleria→ mostra com ha de ser un bon cavaller.
4) OBRA FILOSÒFICA I CIENTÍFICA:
·Art de trobar la veritat.
·Arbre de la ciència.
·Llibre de contemplació en Déu.
LLENGUA I ESTIL:
★ Llull serà un escriptor important perquè crearà un nou lèxic i sintaxi.
★ La importància de llull en la lingüística es basa en dos fets: el primer en crear una
sintaxi més flexible i el segon tracta per primera vegada en català disciplines com
les filosòfiques i va haver de crear conceptes nous. S’inventa un sistema de
derivació per crear nous mons.
★ Lèxic→ significats.
★ Sintaxi→ estructura.

HISTORIOGRAFÍA MEDIEVAL (S.XII-XIV):

·Les cròniques→ història que explica fets històrics amb una certa duració de temps.
❖ CARACTERÍSTIQUES COMUNES.
❖ OBJECTIUS COMUNS.
 ❖ LES 4 GRANS CRÒNIQUES.
a) Jaume I, el llibre dels fets.
b) Crònica de Bernat Desclot.
c) Crònica de Ramon Muntaner.
d) Crònica de Pere el Cerimoniós.
CARACTERÍSTIQUES COMUNES:
★ Gran valor històric, ja que historien l’època de màxima plenitud de la corona
catalana i ens donen a conèixer molts aspectes de la societat d'aquell moment.
★ Gran valor literari i lingüístic, lingüístic perquè necessiten desenvolupar la llengua i
literari perquè no son textos objectius, sino subjectius.
★ Fets contemporanis a l’autor o immediatament interiors.
★ Generalment l’autor dona testimoni del que explica o bé perquè coneix algú que
ha viscut la història o perquè algú li ha explicat.
★ La figura central és el rei o la dinastia regnant.
★ El to del relat és heroic.
OBJECTIUS COMUNS:
★ Deixar constància d’uns fets que havien de servir a prínceps i governants
especialment a futurs reis catalans.
★ Justificar la política reial.
★ Satisfer la vanitat de la casa regnal enaltint la figura del rei.
★ Fomentar l’esperit nacional.
LES 4 GRANS CRÒNIQUES:
a) Jaume I, el llibre dels fets:
❖ CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES:
·Fort sentiment religiós.
·Mostra amor cap a la terra.
·Bel·licositat.
·Molta intimitat.
b) Crònica de Bernat Desclot:
c) Crònica de Ramon Muntaner:
d) Crònica de Pere el Cerimoniós:
❖ CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES:
·Descriu els fets amb una gran crualtat.
·Intimitat.
·Descriu els càstigs dels rebels de forma detallada.

TEMA 2
ANALITZAR (MÈTRICA I RIMA) I POEMES
1. ANALITZAR
2. POEMES
ANALITZAR:
★ MÈTRICA:
★ FENÒMENS DE CONTACTE:
·ELISIÓ→ 2 vocals en contacte, una de les quals elidim, suprimim fonèticament.
·SINALEFA→ 2 vocals en contacte que pronunciem en un sol cop de veu.
Pronunciem totes 2 vocals.
·HIAT→ 2 vocals juntes i que pronunciem en 2 cops de veu (2 síl·labes).
★ TIPUS DE VERS SEGONS NÚMERO DE SÍL·LABES:
·TRISÍL·LAB→ 3s
·TETRASÍL·LAB→ 4s
·PENTASÍL·LAB→ 5s
·HEXASÍL·LAB→ 6s
·HEPTASÍL·LAB→ 7s
·OCTOSÍL·LAB→ 8s
·DECASÍL·LAB→ 10s
·ALEXANDRÍ→ 12s
·ART MENOR→ 3-8s.
·ART MAJOR→ 10-12s.
·CESURA→ pausa natural en la locució del vers.
·HEMISTIQUI→ cadascuna de les parts en què es divideix el vers quan fem una cesura.
★ GRUPS DE VERSOS:
·APARIAT→ 2v.
·TERCET/TERCETA→ 3v.
⬇️ ⬇️
art major art menor
·QUARTET/QUARTETA→ 4v.
·QUINTET→ 5v.
·SEXTINA→ 6v.
·OCTAVA→ 8v.
·DÉCIMA→ 10v.
·ROMANÇ→ serie indefinida de versos OCTOSÍL·LABS, els parells rima assonant i els
imparells queden solts.
·SONET→ 14 versos HENDECASÍL·LABS, distribuïts en dos QUARTETS i dos TERCETS.
★ RIMA:
★ RIMA MENOR→ minúscula (abab).
RIMA MAJOR→ MAJÚSCULA (ABAB).
★ TIPUS DE RIMA:
·ENCADENADA→ abab.
·CREUADA→ abba.
·APARIAT→ aa/bb/cc.
 ·BLANC→ quan té mètrica però no té rima.
·LLIURE→ quan no té ni mètrica ni rima.
★ ASSONANT→ coincideixen tots els sons vocàlics.
CONSONANT→ coincideixen tots els sons.
POEMES:
★ CANÇONETA LLEU I PLANA:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Guillem de Berdeguà (1138-1196). Música medieval i
poesia trobadoresca.
→TEMA QUE TRACTA: Guillem de Berguedà tracta de traïdor al seu veí Ponç de
Mataplana (el designa com a ‘Mon Marquès’ sense tenir-ne la condició). El poeta
es mofa i el ridiculitza, per la pèrdua de les seves dents a Melgurs. L’anomena
lladre i l’acusa d’homosexual.
→RESUM: 1-3 estrofa: el poeta es centra en l’aspecte físic de Ponç de Mataplana.
4-5 estrofa: Berguedà difama el Marquès i critica la seva moralitat (posa en dubte
la seva sexualitat i la seva confiança, temes molt importants a l’època).
→MÈTRICA I RIMA: Estrofa de cinc versos (quinteta) heptasíl·labs/octosíl·labs = art
menor. Mètrica anisosil·làbica: els versos tenen diferent nombre de síl·labes. Amb
rima consonant i assonant.
→FIGURES RETÒRIQUES: Podem observar una sinestèsia en el primer vers
‘Cançoneta lleu i plana’. Una comparació en els versos 15 i 16 ‘El braç no us val una
figa, sembla un cabiró de biga’.
★ CORRANDES D’EXILI:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Joan Oliver i Sallarès. Moviment poètic entre els
anys 50 i 60.
→TEMA QUE TRACTA: Transmetre les dificultats de la gent que es va haver d’exiliar
en finalitzar la Guerra Civil Espanyola. També tracta temes com l’esperança, la
pena, els somnis, la gran enyorança i amor per la seva terra. Reflecteix els seus
sentiments i les seves vivències.
→RESUM: 1r part (ens situa en el moment que travessa la frontera), 2n part (explica
qui li acompanya en la seva sortida i mostra amor per la terra), 3r part (Mostra
l’estimació que té per Catalunya), 4t part (Mostra el sentiment d’enyorança i
record cap a la terra) i la 5ena part (I una pàtria tan petita que la somio
completa).
→MÈTRICA I RIMA: Vuit estrofes, alternant 3 de cinc versos i 5 de quatre versos,
heptasíl·labs, d’art menor amb rima consonant. Estructura (7A 7A 7B 7B 7A).
→FIGURES RETÒRIQUES: Personificació, asíndeton, paranomasia, comparació,
metàfora, antítesis i enumeració.
★ LA PÀTRIA:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Bonaventura Carles Aribau. Romanticisme, finals
S.XVI i principis S.XIX.
→TEMA QUE TRACTA: l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la
pàtria, paisatges catalans (muntanya del Montseny) i compara efectes més
propers (mare i fill), queixa d’haver marxat, Importància i utilitat de llengua i
serveix per a fer l'homenatge al patró.
 →MÈTRICA I RIMA: 6 octaves de 8 versos alexandrins (12 síl.labes). Cesura 6+6 i
amb els dos hemistiquis masculins . La rima és consonant d'estructura creuada
(ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO).
→FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrboles, metàfores, paral·lelismes i anàfores.
★ POEMA ODA D’ESPANYA:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Joan Maragall i Girona. Modernisme finals del S.XIX
i principis del S.XX.
→TEMA QUE TRACTA: Tema nacionalista desde la perspectiva que premia la
política catalana, missatge a Espanya, en català, ja que vol fer referència a la
defensa de Catalunya, en comptes de matar als Espanyols que els cuidi, ja que
són la vida en aquest país. Molts espanyols morien a causa de la guerra de Cuba,
morts inútils, ja que mataven a espanyols que donaven vida a Espanya. Mitjançant
la interrogació. Canviï perquè si no caurà en decadència.
→MÈTRICA I RIMA: Versos octosíl·labs sense cesura, hi ha algunes irregularitats i es
d’art menor. Rima assonant. Versos blancs. ( no rimen ). No segueix una estructura
regular. Rima aa ( apariat ) amb irregularitats.
→FIGURES RETÒRIQUES: Personificació, enumeració, interrogació retòrica, anàfora i
epifonema.
★ CAMBRA DE TARDOR:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Gabriel Ferrater. Modernisme.
→TEMA QUE TRACTA: El pas del temps, l’història d’una parella, cambra, pretenen
transmetre la tristesa dels amants i és un poema descriptiu.
→RESUM: L’amor passat, elements de tristesa, situacions passades, no segueix una
estructura concreta i és el més famós de Gabriel Ferrater.
→MÈTRICA I RIMA: 23 versos decasíl·labs, excepció, en el primer, catorzè i penúltim
vers, no té estrofes i no té rima, podem dir que són versos blancs.
→FIGURES RETÒRIQUES: Comparació, sinestèsia, polisíndeton, anàfora, paral·lelisme
i metàfora.
★ TOT L’ENYOR DEL DEMÀ:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Joan Salvat-Papasseit. Avantguardisme finals S.XIX
i principis S.XX.
→TEMA QUE TRACTA: Afronta la seva malaltia amb resignació a la mort. La seva
actitud és optimista i serena. No deixa de banda els seus sentiments a l’hora de
descriure un dia quotidià a la Barceloneta del s. XX. Introdueix la filosofia en aquest
poema i no amaga l’enyorança que tot plegat li fa sentir. Papasseit creu en la vida
eterna i en un cicle de reencarnació.
→FIGURES RETÒRIQUES: Metàfora, paral·lelisme, anàfora, polisíndeton, epítet,
al·literació, personificació i antítesis.
★ TALAIOTS:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Maria Salvà i Ripoll. Renaixença o romanticisme. Va
néixer a Alemanya al S.XIX.
→TEMA QUE TRACTA/RESUM: Les dues idees essencials del poema són el paisatge i
la descripció dels talaiots. El paisatge ens el descriu com un tranquil, mut, sol, a la
vora del mar i la vegetació i on podem trobar aquests elements prehistòrics. Dels
talaiots ens diu que comencen a estar en ruïnes a causa del mar.
 →MÈTRICA I RIMA: 7 estrofes, Cada estrofa la formen quartets (4 versos en cada
estrofa). Octosíl·lab versos. Art menor. Combina versos femenins i masculins. Rima
consonant. Estructura rima abba creuada. Trobem una elisió al primer vers de la
segona estrofa. Podem trobar una sinalefa al primer vers de la primera estrofa.
→FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton, comparació, interrogació retòrica,
personificació i epítet.
★ SÚNION, T’EVOCARÉ DE LLUNY:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Carles Riba. Noucentisme, un moviment cultural i
ideològic.
→TEMA QUE TRACTA: El tema del poema és l’antic temple de Súnion. Riba vetlla per
l’exiliat i li fa conèixer la força de la llibertat que l’obre a l’esperança.
→MÈTRICA I RIMA: 14 versos. Art major. Sonet (2 quartets i 2 tercets). Vers blanc.
→FIGURES RETÒRIQUES: Personificació, hipérbole, comparació, encavalcament,
al·literació i paradoxa.
★ CANÇÓ DEL RISC:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Clementina Arderiu. Noucentisme, segle XX.
→RESUM: 1r paràgraf (Contraposa la vida quotidiana, que impedeix la autenticitat
amb el contrari, si vius massa intensament et pot fer patir, per tan no deixa viure),
2n paràgraf (Introdueix una treva i es queixa dels perills. Defensa la idea de deixar
de batallar i oblidar), 3r paràgraf (La treva es soluciona i reflexiona sobre tornar a
valorar el risc; però igualment es queixa: si visc, no visc) i el 4t paràgraf (El gran
risc de les dues opcions és la mort).
→MÈTRICA I RIMA: Versos tetrasíl·labs. Rimats en series de sis versos aa,b,cc,b. Rima
consonant. Femenins en a i masculins en b.
→FIGURES RETÒRIQUES: Paradoxa, personificació, metàfora, paral·lelisme,
interrogació retòrica, polisíndeton, el·lipsi, epítet i exclamació retòrica.
★ CANÇÓ A MAHALTA:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Màrius Torres. Simbolisme. Moviment artístic, del
darrer terç del S.XIX.
→TEMA QUE TRACTA: La natura, la mort, la música i l’amor.
→MÈTRIC I RIMA: El poema està format per quatre estrofes de dos versos, és a dir,
apariats els quals són alexandrins, de dotze síl·labes i que contenen una censura a
la meitat del vers. (6+6). La rima és consonant i apariada (AABBCCDD).
→FIGURES RETÒRIQUES: Comparació, metàfora i personificació.
★ T’ESTIMO PERQUÈ SÍ, PERQUÈ EL COS M’HO DEMANA:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Maria Mercè Marçal. Postmodernitat, escrit l’any
1982 (s.XX).
→TEMA QUE TRACTA/RESUM: Tema principal és l’amor. Parla del mar referint-se a
l'amor, així transmet un sentiment de tranquil·litat i pau però alhora d'ofec. 1r part
(Aparició de la persona que vol, però tracta com una cosa sobrenatural), 2n part
(És conscient del que sent i ho expressa apassionadament), 3r part (No pot aturar
l'enamorament que sent, i no vol seguir el destí) i 4ta part (Accepta els seus
sentiments i les limitacions).
→ MÈTRICA I RIMA: 14 versos (3 quartets i 1 apariat). Versos alexandrins amb cesura
de 6+6. Rima consonant i d’art Major.
→FIGURES RETÒRIQUES: Anàfora, personificació, paral·lelisme i antítesi.
★ A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Francesc Vicent Garcia. Barroc (s.XVII-XVIII).
→TEMA QUE TRACTA: Amor i admiració.
→MÈTRICA I RIMA: 14 versos decasíl·labs amb rima consonant: ABBA en els quartets
i rima CDE en els tercets. Sonet (dos quartets i dos tercets). Rima consonant.
→FIGURES RETÒRIQUES: Hipèrbaton, metàfora, comparació, oxímoron i hipèrbole.
★ VINYES VERDES VORA EL MAR:
→AUTOR, MOVIMENT I CORRENT: Josep Maria de Segarra. Moviment modernisme.
→TEMA QUE TRACTA: El poema està basat en el paisatge de la Costa Brava, indret
que va descobrir gràcies a una invitació del seu amic Josep Pla.
→MÈTRICA I RIMA: El poema consta de 35 versos i 7 estrofes amb 5 versos
heptasíl∙labs cada un. Té rima consonant. Segueix el següent esquema mètric:
7a/7b/7a/7b/7a, per tant, un esquema regular.
→FIGURES RETÒRIQUES: anàfora, enumeració, epítet, sinalefa, metàfora,
personificació i elisió.