EXEMPLE DE DIMENSIONAMENT D’UNA INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ

1.- INTRODUCCIÓ
Considerem el cas d’un habitatge situat dintre d’un edifici plurifamiliar, segons el plànol de
distribució que es mostra a continuació:

L’habitatge es sitúa a Barcelona i està format per tres dormitoris, un despatx, una sala d’estar,
dos banys i una cuina. L’objectiu d’aquest exemple serà realitzar el dimensionament del sistema
de climatització, tant per refrigeració com per calefacció. En primer lloc determinarem les
càrregues tèrmiques de cadascuna de les sales que formen part de l’habitatge, posteriorment
seleccionarem el sistema més adient i, finalment, dimensionarem els elements que el
composen.

2.- CÀLCUL DE CÀRREGUES TÈRMIQUES

Donat que no és objecte d’aquest exemple realitzar el càlcul de càrregues tèrmiques de
l’habitatge, partirem d’uns ratis i a partir d’aquí extrapolarem resultats en funció de la superfície
de cada sala (procediment anàleg al que heu de fer servir en el cas dels vostres projectes).

Farem aquest càlcul tant per refrigeració com per calefacció. A nivell interpretatiu, s’ha de
considerar que l’habitatge és sota coberta, la sala d’estar i l’habitació 1 tenen orientació sud,
mentre que la resta tenen una orientació predominant nord. En aquestes circumstàncies,
considerarem els següents ratis, vàlids únicament per aquest cas particular i que no han de ser,
per tant, objecte de generalització:

 Calefacció: 80 W/m2 per tot l’habitatge

 Refrigeració: 115 W/m2 per sala d’estar i habitació 1 i 90 W/m2 per la resta de
l’habitatge

La distribució de càrregues tèrmiques resultant és la que es pot observar a les taules següents:
 REFRIGERACIÓ CALEFACCIÓ
Superfície Wrefrig Superfície Wrefrig
Sala 2 Wtotal (W) Sala 2 2 Wtotal (W)
(m ) (W/m )
2 (m ) (W/m )
Habitació 1 14,54 115 1.672,42 Habitació 1 14,54 80 1.163,42
Habitació 2 7,48 90 673,57 Habitació 2 7,48 80 598,73
Habitació 3 9,00 90 809,68 Habitació 3 9,00 80 719,71
Despatx 6,18 90 556,40 Despatx 6,18 80 494,58
Sala d’estar 28,83 115 3.315,62 Sala d’estar 28,83 80 2.306,52
Passadís 10,14 90 912,35 Passadís 10,14 80 810,98
Bany 1 4,73 90 425,74 Bany 1 4,73 80 378,43
Bany 2 4,32 90 389,03 Bany 2 4,32 80 345,80
Cuina 9,55 90 859,36 Cuina 9,55 80 763,87
TOTAL 9.614,17 TOTAL 7.582,04

3.- SELECCIÓ DEL SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

Una vegada obtinguts els valors de càrregues tèrmiques per tot l’habitatge, el següent pas és
escollir el sistema de climatització que considerem més adient. Aquest no és, evidentment, un
problema amb una única solució; això vol dir que poden existir diferents sistemes amb
prestacions per cobrir les necessitats energètiques del nostre habitatge, i poden influir diversos
factors a la nostra decissió (cost, qualitat o nivell de confort, entre d’altres).

En aquest cas, hem decidit que s’instal·larà un únic sistema de climatització (tant per calefacció
com per refrigeració), i s’ha considerat que la solució més adequada és un sistema de bomba de
calor de tipus partit (split), amb una unitat interior d’expansió directa per conductes.

4.- DIMENSIONAMENT D’EQUIPS

En primer lloc, hem d’analitzar les càrregues tèrmiques obtingudes; aquests valors caracteritzen
les necessitats energètiques (tant de refrigeració com de calefacció) del nostre habitatge. Ens
hem de fixar, en primer lloc, en la càrrega tèrmica total, que serà aquella que fixarà el
dimensionament de l’equip de producció tèrmica.

A partir d’aquest moment, hem de revisar catàlegs tècnics de fabricants que comercialitzin
aquest tipus d’equips. Ens decantem pel fabricant MITSUBISHI, model MGPEZ:
D’entrada, hem de garantir que l’equip escollit proporcioni una potència tèrmica (fred/calor)
superior a la demanda (càrrega tèrmica) de l’habitatge. Per aixó, ens hem de fixar en els valors
nominals que proporciona el fabricant, tractant de no ajustar excessivament, donat que les
bombes de calor no proporcionen un rendiment homogeni en tot l’abanic de condicions
ambientals en que poden funcionar. Per aquest motiu, seleccionem el model MGPEZ-125VJA,
que presenta les característiques següents:

 Potència fred (nominal): 12,1 kW

 Potència calor (nominal): 13,5 kW

Com sabem, el rendiment d’una màquina tèrmica que funciona segons un cicle de
compressió/expansió d’un gas refrigerant depèn de la temperatura interior i exterior de l’aire
que intercanvia energia amb el gas refrigerant. Així doncs, per tal de comprobar que el
dimensionament dels equips (que hem realitzat segons els valors nominals) és correcte, hem de
verificar els rendiments, tant en fred com en calor, a les temperatures més extremes en que
estimem que els equips poden funcionar. Aquestes temperatures les obtenim del càlcul de
càrregues tèrmiques (Ts_99,6 i Ts_0,4 per calor i fred, respectivament), mentre que els gràfics
de rendiment ens els proporciona el fabricant. Pel que fa a la temperatura interior, dintre de
l’abanic que ens dona el fabricant, agafarem el valor més extrem, adoptant un criteri
conservador.
Obtenim, per les condicions climatológiques considerades, els següents rendiments per l’equip
seleccionat:

 Refrigeració: 0,92  Prefrig > 0,92 · 12,1 = 11,1 kW > 9,61 kW  OK

 Calefacció: 0,70  Pcalef > 0,70 · 13,5 = 9,45 kW > 7,58 kW  OK

Tal i com podem observar, es verifica la condició de que la potència que proporciona l’equip
seleccionat és superior a la càrrega tèrmica en totes les situacions considerades. Sempre que el
fabricant ens proporcioni aquests gràfics de rendiment, és convenient fer la comprovació
pertinent, tot i que és recomanable a priori seleccionar equips amb potència nominal
sensiblement superior a la càrrega tèrmica calculada, segons hem pogut observar.

5.- DIMENSIONAMENT DEL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ

5.1.- CÀLCUL DE XARXA DE CONDUCTES

Si analitzem la situació, seleccionant l’equip de producció i difusió d’energia tèrmica (unitat

exterior i unitat interior) hem adaptat les necessitats d’energia tèrmica del nostre habitatge al
mitjà de producció i difusió d’aquesta energia, que com a mínim té la capacitat de proporcionar
una potència superior tot considerant la situació més desfavorable. Aquest anàlisis l’hem fet,
però, per l’habitatge sencer, mentre que ara el que hem de fer és dimensionar la xarxa
mitjançant la qual distribuirem aquesta energia entre les diferents sales de l’habitatge; això ho
farem a través d’una xarxa de distribució d’aire per conductes.

El punt de partida, per tant, serà el cabal d’aire que proporciona la unitat interior; ens hem de
fixar, per tant, una vegada més en el catàleg del fabricant. Observem que el model seleccionat
(MGPEZ-125VJA) ens proporciona un cabal màxim de 42 m3/min, funcionant en el màxim règim
de càrrega. La xarxa de conductes la dimensionarem, evidentment, tenint en compte aquest
cabal:

𝑚𝑚3 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑚𝑚3

𝑄𝑄𝑚𝑚á𝑥𝑥 = 42 · = 0,7
𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 60 𝑠𝑠 𝑠𝑠
Primer de tot, tenint en compte que el cabal d’aire és l’encarregat de distribuir l’energia arreu
de l’habitatge, hem de distribuir el cabal d’aire de manera proporcional entre les diferents sales;
tot i que la distribució no és la mateixa en mode fred i en mode calor, agafem com a referència
les càrregues tèrmiques de refrigeració, donat que suposen els valors més elevats:

Superfície Wrefrig
Sala Wtotal (W) Q (m3/s) % cabal
(m2) (W/m )
2

Bany 1 4,73 90 425,74 0,0324 4,63%

Habitació 1 14,54 115 1.672,42 0,1274 18,20%
Habitació 2 7,48 90 673,57 0,0513 7,33%
Habitació 3 9,00 90 809,68 0,0617 8,81%
Despatx 6,18 90 556,40 0,0424 6,06%
Sala d’estar 28,83 115 3.315,62 0,2526 36,08%
Passadís 10,14 90 912,35 0,0695 9,93%
Bany 2 4,32 90 389,03 0,0296 4,23%
Cuina 9,55 90 859,36 0,0655 9,35%
TOTAL 9.188,43 0,7000 100,00%

Haurem de garantir, per tant, que a cadascuna de les sales de l’habitatge li arribi el cabal que
hem senyalat a la taula anterior. Per altra banda, hem de considerar que el circuit d’impulsió (i
el de retorn) presenta un esquema similar al que es presenta a continuació:

U.I.
Cuina Despatx Hab. 2 Bany 2 Hab. 3
Bany 1 A

D
Hab. 1
B C E F G

Sala d'estar
Passadís
El dimensionament el farem mitjançant el mètode de pèrdua de càrrega constant (al igual que
en el cas dels sistemes de ventilació); així, a la vista d’aquesta disposició, partirem del tram de
més cabal (UI – nus “A”):
𝑄𝑄
𝑆𝑆 =
𝑣𝑣
Considerem una velocitat de sortida de l’aire de 3 m/s, seguint les recomanacions habituals, per
tal de minimitzar el nivell de soroll:

0,7 𝑚𝑚3 /𝑠𝑠

𝑆𝑆 = = 0,234 𝑚𝑚2 → ∅𝑒𝑒𝑒𝑒 = 544 𝑚𝑚𝑚𝑚 → 850 𝑥𝑥 300 𝑚𝑚𝑚𝑚
3 𝑚𝑚/𝑠𝑠
Partirem, per tant, d’una secció de sortida de 850 x 300 mm, que anirem reduint en funció del
cabal que circuli per cada branca. Calcularem les seccions en funció dels valors de la taula 13,
sempre considerant les seccions equivalents de la taula 6:

Així, obtenim la següent distribució de dimensions de conductes (sempre dimensionant les

mides de la secció rectangular de manera que la secció real quedi el més a prop possible de la
secció de càlcul):
2
Tram % cabal % secció Smín (m ) a x b (mm)
UI - A 100,00% 100,00% 0,2340 850x300
A - Bany1 4,63% 9,00% 0,0211 200x150
A-B 95,37% 96,50% 0,2258 850x300
B - Hab1 18,20% 26,00% 0,0608 450x150
B - Sala 36,08% 44,00% 0,1030 450x250
B-C 41,08% 49,00% 0,1147 500x250
C-D 31,73% 40,00% 0,0936 400x250
D-E 21,80% 29,50% 0,0690 400x200
E-F 15,74% 23,00% 0,0538 300x200
F-G 8,41% 14,50% 0,0339 250x150
G - Hab3 8,81% 14,50% 0,0339 250x150
C - Cuina 9,35% 16,50% 0,0386 300x150
D - Passadís 9,93% 16,50% 0,0386 300x150
E - Despatx 6,06% 10,50% 0,0246 200x150
F - Hab2 7,33% 13,00% 0,0304 250x150
G - Bany2 4,23% 9,00% 0,0211 200x150
Una bona eina que ens permet comprovar la feina de dimensionament que hem realitzat i que,
alhora, ens facilita el càlcul de la pèrdua de càrrega per cada tram en funció de la tipologia de
conducte que haguem escollit, és l’aplicació ClimCalc del fabricant Isover:

El dimensionament del conducte de retorn es faria de manera similar, considerant en tot cas la
possibilitat de que la velocitat de circulació de l’aire pugui ser sensiblement inferior (de l’ordre
de 2,5 m/s).

5.2.- CÀLCUL I SELECCIÓ DE REIXES

Per acabar el dimensionament de la instal·lació de climatització, hem de seleccionar i

dimensionar les reixes d’impulsió/retorn, que seran les encarregades d’impulsar/recollir l’aire
distribuït a través de la xarxa de conductes. El punt de partida són els cabals d’impulsió a cada
recinte, que ens permetran dimensionar la superfície efectiva mínima; a partir d’aquí,
seleccionarem fabricant i model (depenent de criteris funcionals, econòmics o estètics, entre
d’altres) i del catàleg tècnic corresponent obtindrem la mida de la reixa. En aquest exemple,
triem una reixa del fabricant MADEL, model LMT, que ens pot servir tant per la impulsió com
per al retorn (en el cas de la impulsió, haurem de preveure un sistema de regulació de cabal, ja
sigui manual o automàtic):
 3 2
Sala Q (m /s) % cabal Afree (m ) L x H (mm)

Bany 1 0,0324 4,63% 0,011 300x100

Habitació 1 0,1274 18,20% 0,042 600x150
Habitació 2 0,0513 7,33% 0,017 400x100
Habitació 3 0,0617 8,81% 0,021 500x100
Despatx 0,0424 6,06% 0,014 350x100
Sala d’estar 0,2526 36,08% 0,084 800x200
Passadís 0,0695 9,93% 0,023 300x150
Bany 2 0,0296 4,23% 0,010 250x100
Cuina 0,0655 9,35% 0,022 500x100
TOTAL 0,7000 100,00%

El dimensionament de les reixes de retorn, el faríem de la mateixa manera, tot considerant una
velocitat de l’aire sensiblement inferior (de l’ordre de 2,5 m/s).