Activitat 6 - Escalament Likert

1. HOMOGENEÏTAT:
 AUTOCONCEPTE EMOCIONAL: ítems 3inv, 8inv, 13inv, 18inv, 23inv, 28inv.

Veiem que tots els ítems correlacionen de forma positiva i estadísticament significativa amb la
subescala total d'autoconcepte EMOCIONAL i que a més els valors d'aquestes correlacions són alts.
Els més baixos són els dels ítems 3inv i 23inv, però tot i així poden considerar-se valors elevats. Per
tant tots els ítems són homogenis, i no eliminariem cap ítem.

 AUTOCONCEPTE FÍSIC: ítems 5, 10, 15, 20, 25, 30.

Veiem que tots els ítems correlacionen de forma positiva i estadísticament significativa amb la
subescala total d'autoconcepte FISIC i que a més els valors d'aquestes correlacions són alts. Els més
baixos són els dels ítems 15 i 20, però tot i així poden considerar-se valors elevats. Per tant tots els
ítems són homogenis, i no eliminariem cap.

 AUTOCONCEPTE SOCIAL: ítems 2, 7, 12inv, 17, 22inv, 27.

Veiem que tots els ítems correlacionen de forma positiva i estadísticament significativa amb la
subescala total d'autoconcepte SOCIAL i que a més els valors d'aquestes correlacions són alts. Els
més baixos són els dels ítems 12inv i 22inv, però tot i així poden considerar-se valors elevats. Per
tant tots els ítems són homogenis, i no eliminariem cap ítem.

 AUTOCONCEPTE FAMILIAR: ítems 4inv, 9, 14inv, 19, 24, 29.

Veiem que tots els ítems correlacionen de forma positiva i estadísticament
significativa amb la subescala total d'autoconcepte FAMILIAR i que a més els valors
d'aquestes correlacions són alts. Els més baixos són els dels ítems 4inv i 14inv, però
tot i així poden considerar-se valors elevats. Per tant tots els ítems són homogenis, i
no eliminariem cap ítem.

2. DISCRIMINACIÓ.
AUTOCONCEPTE ACADÈMIC
Per estudiar la capacitat discriminativa dels ítems, s'utilitzen grups extrems d'actitud per
comprovar si hi ha diferències estadísticament significatives entre les respostes dels
subjectes en cada ítem. Per exemple, el 27% de puntuacions més baixes i 27% de
puntuacions més altes, i s'aplica una prova de contrast de mitjanes dels grups. Si els ítems
no discriminen, s'han d'eliminar.
Analitzem la capacitat discriminativa dels ítems que componen la dimensió de
l'autoconcepte acadèmic.
Primer, haurem de conèixer qui són els subjectes que tenen el 27% de puntuacions més
baixes i qui el 27% que tenen les puntuacions més altes en aquesta dimensió. Per això,
necessitarem conèixer els percentils 27 i 73 d'aquesta dimensió.
Els resultats ens mostren que el percentil 27 es correspon amb els subjectes que han
tingut una puntuació de 5.94. Per tant, tots aquells amb 5.94 o menys en la dimensió
Autoconcepte acadèmic seran el 27% inferior. El percentil 73 es correspon amb la
puntuació de 7.25, de manera que tots aquells que tinguen 7.25 o més en aquesta
dimensió seran el 27% amb la puntuació superior.

Un cop conegudes aquestes dades, procedim a crear una variable que ens servisca per
identificar aquests dos grups extrems, en TRANSFORMAR – RECODIFICAR EN
DISTINTAS VARIABLES:
Així tindrem una nova variable en la qual els 0 siguein el 27% dels subjectes amb les
puntuacions inferiors, i als 1 aquells amb el 27% de puntuacions superiors.
Ara només ens falta fer la prova de contrast, per veure si la diferència entre aquests dos
grups en cada un dels ítems que componen la dimensió autoconcepte acadèmic és
estadísticament significativa (p < .05) o no. Recordem, que si ho fos, significaria que
l'ítem analitzat sí ens serveix per distingir (discriminar) entre els baixos i alts en el tret,
però si no ho fos, significaria que aquest ítem no ens ajuda a saber quins subjectes ténen
més o menys autoconcepte acadèmic
En tots els ítems excepte en l’item 1, podem assumir la igualtat de la variancia (prova de
Levene). Els resultats de la prova t corresponent per a mostres independents d’aquests
ítems mostren diferències estadísticament significatives (p <.05) entre les mitjanes en
autoconcepte academic del grup inferior i les del grup superior. Per tant, tots els ítems
analitzats són capaços de discriminar entre els baixos i els alts en autoconcepte acadèmic.
En conseqüència, no s’eliminaria cap ítem.
AUTOCONCEPTE EMOCIONAL
Primer, haurem de conèixer qui són els subjectes que tenen el 27% de puntuacions més
baixes i qui el 27% que tenen les puntuacions més altes en aquesta dimensió. Per això,
necessitarem conèixer els percentils 27 i 73 d'aquesta dimensió.
Els resultats ens mostren que el percentil 27 es correspon amb els subjectes que han
tingut una puntuació de 4.33. Per tant, tots aquells amb 4.33 o menys en la dimensió
Autoconcepte emocional seran el 27% inferior. El percentil 73 es correspon amb la
puntuació de 6.50, de manera que tots aquells que tinguen 6.50 o més en aquesta
dimensió seran el 27% amb la puntuació superior.

Un cop conegudes aquestes dades, procedim a crear una variable que ens servisca per
identificar aquests dos grups extrems, en TRANSFORMAR – RECODIFICAR EN
DISTINTAS VARIABLES:
Així tindrem una nova variable en la qual els 0 siguen el 27% dels subjectes amb les
puntuacions inferiors, i als 1 aquells amb el 27% de puntuacions superiors.
Ara només ens falta fer la prova de contrast, per veure si la diferència entre aquests dos
grups en cada un dels ítems que componen la dimensió autoconcepte emocional és
estadísticament significativa (p < .05) o no. Recordem, que si ho fos, significaria que
l'ítem analitzat sí ens serveix per distingir (discriminar) entre els baixos i alts en el tret,
però si no ho fos, significaria que aquest ítem no ens ajuda a saber quins subjectes ténen
més o menys autoconcepte emocional.
En tots els ítems excepte els ítems 3inv, 13inv, 18inv, podem assumir la igualtat de la
variancia (prova de Levene). Els resultats de la prova t corresponent per a mostres
independents d’aquests ítems mostren diferències estadísticament significatives (p <.05)
entre les mitjanes en autoconcepte emocional del grup inferior i les del grup superior. Per
tant, tots els ítems analitzats són capaços de discriminar entre els baixos i els alts en
autoconcepte emocional. En conseqüència, no s’eliminaria cap ítem.

AUTOCONCEPTE FÍSIC
Primer, haurem de conèixer qui són els subjectes que tenen el 27% de puntuacions més
baixes i qui el 27% que tenen les puntuacions més altes en aquesta dimensió. Per això,
necessitarem conèixer els percentils 27 i 73 d'aquesta dimensió.
Els resultats ens mostren que el percentil 27 es correspon amb els subjectes que han
tingut una puntuació de 4.82. Per tant, tots aquells amb 4.82 o menys en la dimensió
Autoconcepte físic seran el 27% inferior. El percentil 73 es correspon amb la puntuació
de 7.06, de manera que tots aquells que tinguen 7.06 o més en aquesta dimensió seran el
27% amb la puntuació superior.

Un cop conegudes aquestes dades, procedim a crear una variable que ens servisca per
identificar aquests dos grups extrems, en TRANSFORMAR – RECODIFICAR EN
DISTINTAS VARIABLES:
Així tindrem una nova variable en la qual els 0 siguen el 27% dels subjectes amb les
puntuacions inferiors, i als 1 aquells amb el 27% de puntuacions superiors.
Ara només ens falta fer la prova de contrast, per veure si la diferència entre aquests dos
grups en cada un dels ítems que componen la dimensió autoconcepte físic és
estadísticament significativa (p < .05) o no. Recordem, que si ho fos, significaria que
l'ítem analitzat sí ens serveix per distingir (discriminar) entre els baixos i alts en el tret,
però si no ho fos, significaria que aquest ítem no ens ajuda a saber quins subjectes ténen
més o menys autoconcepte físic.

En tots els ítems podem assumir la igualtat de la variancia (prova de Levene). Els
resultats de la prova t corresponent per a mostres independents d’aquests ítems mostren
diferències estadísticament significatives (p <.05) entre les mitjanes en autoconcepte fisic
del grup inferior i les del grup superior. Per tant, tots els ítems analitzats són capaços de
discriminar entre els baixos i els alts en autoconcepte físic. En conseqüència, no
s’eliminaria cap ítem.
AUTOCONCEPTE SOCIAL
Primer, haurem de conèixer qui són els subjectes que tenen el 27% de puntuacions més
baixes i qui el 27% que tenen les puntuacions més altes en aquesta dimensió. Per això,
necessitarem conèixer els percentils 27 i 73 d'aquesta dimensió.
Els resultats ens mostren que el percentil 27 es correspon amb els subjectes que han
tingut una puntuació de 5.67. Per tant, tots aquells amb 5.67 o menys en la dimensió
Autoconcepte social seran el 27% inferior. El percentil 73 es correspon amb la puntuació
de 7.39, de manera que tots aquells que tinguen 7.39 o més en aquesta dimensió seran el
27% amb la puntuació superior.

Un cop conegudes aquestes dades, procedim a crear una variable que ens servisca per
identificar aquests dos grups extrems, en TRANSFORMAR – RECODIFICAR EN
DISTINTAS VARIABLES:
Així tindrem una nova variable en la qual els 0 siguen el 27% dels subjectes amb les
puntuacions inferiors, i als 1 aquells amb el 27% de puntuacions superiors.
Ara només ens falta fer la prova de contrast, per veure si la diferència entre aquests dos
grups en cada un dels ítems que componen la dimensió autoconcepte social és
estadísticament significativa (p < .05) o no. Recordem, que si ho fos, significaria que
l'ítem analitzat sí ens serveix per distingir (discriminar) entre els baixos i alts en el tret,
però si no ho fos, significaria que aquest ítem no ens ajuda a saber quins subjectes ténen
més o menys autoconcepte social.
En tots els ítems excepte els ítems 7, 17, 22inv, podem assumir la igualtat de la variancia
(prova de Levene). Els resultats de la prova t corresponent per a mostres independents
d’aquests ítems mostren diferències estadísticament significatives (p <.05) entre les
mitjanes en autoconcepte social del grup inferior i les del grup superior. Per tant, tots els
ítems analitzats són capaços de discriminar entre els baixos i els alts en autoconcepte
social. En conseqüència, no s’eliminaria cap ítem.

AUTOCONCEPTE FAMILIAR
Primer, haurem de conèixer qui són els subjectes que tenen el 27% de puntuacions més
baixes i qui el 27% que tenen les puntuacions més altes en aquesta dimensió. Per això,
necessitarem conèixer els percentils 27 i 73 d'aquesta dimensió.
Els resultats ens mostren que el percentil 27 es correspon amb els subjectes que han
tingut una puntuació de 5.67. Per tant, tots aquells amb 5.67 o menys en la dimensió
Autoconcepte familiar seran el 27% inferior. El percentil 73 es correspon amb la
puntuació de 7.39, de manera que tots aquells que tinguen 7.39 o més en aquesta
dimensió seran el 27% amb la puntuació superior.

Un cop conegudes aquestes dades, procedim a crear una variable que ens servisca per
identificar aquests dos grups extrems, en TRANSFORMAR – RECODIFICAR EN
DISTINTAS VARIABLES:
Així tindrem una nova variable en la qual els 0 siguen el 27% dels subjectes amb les
puntuacions inferiors, i als 1 aquells amb el 27% de puntuacions superiors.
Ara només ens falta fer la prova de contrast, per veure si la diferència entre aquests dos
grups en cada un dels ítems que componen la dimensió autoconcepte familiar és
estadísticament significativa (p < .05) o no. Recordem, que si ho fos, significaria que
l'ítem analitzat sí ens serveix per distingir (discriminar) entre els baixos i alts en el tret,
però si no ho fos, significaria que aquest ítem no ens ajuda a saber quins subjectes ténen
més o menys autoconcepte familiar.

En cap dels ítems podem assumir la igualtat de la variancia (prova de Levene). Els
resultats de la prova t corresponent per a mostres independents d’aquests ítems mostren
diferències estadísticament significatives (p <.05) entre les mitjanes en autoconcepte
familiar del grup inferior i les del grup superior. Per tant, tots els ítems analitzats són
capaços de discriminar entre els baixos i els alts en autoconcepte familiar. En
conseqüència, no s’eliminaria cap ítem.