5- ELS NUCLEÒTIDS I ELS ÀCIDS NUCLEICS

1- ELS NUCLEÒTIDS
Els àcids nucleics són polímers formats per la unió de subunitats anomenades nucleòtids.
Segons la composició poden ser ADN o ARN.

1.1. La composició dels nucleòtids

Estàn constituits per una base nitrogenada, una pentosa i un àcid fosfòric.

● Les bases nitrogenades

Són compostos heterocíclics que contenen N. Quasi totes són molècules planes. Hi ha 2:

-Bases pirimidíniques: deriven de l’anell de pirimidina. Són la citosina C, timina T i uracil U.

La C es troba en l'ADN i en l’ARN, la T en l’ADN i l’U en l’ARN.

-Bases púriques: deriven de l’anell de purina. Les més importants són l’ adenina A i guanina
G. Es troben en tots els àcids nucleic.

● Les pentoses
Són la desoxirribosa a l’ADN i la ribosa a l’ARN. L’estructura de les dos és cíclica.

● L’àcid fosfòric
És H3PO4, però és troba en forma de ió fosfat PO4-3.

1.2. L’enllaç N- glucosídic: nucleòsids

La unió d’una pentosa i d’una base nitrogenada mitjançant un enllaç N-glucosídic forma un
compost denominat nucleòsid. La unió és forma entre el C 1’ de la pentosa i el N que
ocupa la posició 1 en les bases pirimidíniques, i el N de la posició 9 de les bases puríques,
+ H2O.

1
1.3. L’enllaç fosfodiéster: nucleòtids
Els nucleòtids es formen per l’esterificació de la pentosa d’un
nucleòsid amb un àcid fosfòric + H2O. La unió es produeix
entre el -OH 3’ o 5’, mitjançant un enllaç fosfodièster amb
l’acid fosfòric.

2- L’ ADN
És el portador de la informació genètica, que serà transmesa de generació en generació.
És un polímer format per nucleòtids, la pentosa dels quals es desoxiribosa
(desoxiribonucleòtids) i les bases nitrogenades dels quals són l’A, la G, la C i la T.

L’ADN té diferents nivells de complexitat. Presenta fonamentalment estructures primàries i

secundàries. A més pot associar-se a proteïnes nuclears i adoptar estructures
superenrotllades que equivaldrien a les terciàries.

2.1 L’estructura primària de l’ADN

Es la secuencia de desoxiribonucleòtids d’una sola cadena units entre si per enllaços
fosfodièster.

2.2. L’estructura secundària de l’ADN

Va ser determinada en 1953 per Watson i Crick. Aquests científics utilitzaren els resultats
obtinguts per altres investigadors, com Erwin Chargaff, Rosalind Franklin i Maurice Wilkins
tots aquest aportaren dades per determinar l’ADN, com per exemple:

-L’ADN és una molécula llarga i rígida.

-Existeix una equivalència de bases, de la manera que hi ha igual percentatge de bases
púriques que de pirimidíniques, regla de Chargaff.
-En la molècula hi ha estructures que es repeteixen cada 0,34 i 3,4 nm.

● El model de Watson i Crick

El seu model era compatible amb totes les dades obtingudes pels altres investigadors, i a
més, permetia comprendre com des de l’ADN es transmet la informació genètica.

-L’ADN està format per dues cadenes de polinucleòtids, enrotllades al voltant d’un mateix
eix imaginari, formant una doble hèlix de 2nm de diàmetre. L’enrotllament és dextrogir, cap
a la dreta, i plectonèmic, les dues cadenes no poden desenrotllar-se.
-Les bases nitrogenades es troben situades a l’interior de la doble hèlix, i els plans dels seus
anells són paral·lels entre si i perpendiculars a l’eix imaginari de la doble hèlix.

-Cada volta completa està formada per deu parells de nucleòtids, per la qual cosa la
longitud de la volta és de 3,4 nmi cada parell de nucleòtids es troba a una distància de
0,34nm.
-Les dues cadenes són antiparal·leles, els seus enllaços fosfodièster 5’ i 3’ tenen sentits
oposats.
-Existeix complementarietat entres les cadenes, ja que les seues bases estàn enfrontades
formant ponts d’hidrogen.