Manifest de Sandhust (1/12/1874): el futur rei ALFONS XII es posa a disposició dels

Espanyols, i el pronunciament de Sagunt (29/12/1874), dirigit per MARTÍNEZ CAMPOS,

accelera la proclamació de Alfons XII.

Restauren la monarquia després d’un temps de ‘república’

- QUI ho volia: conservadors, homes de negocis i militars d’alta graduació.
- QUE volien: defense de l’ordre social i de la propietat, i la confiança en la monarquia
com a garantia d’estabilitat.

CÁNOVAS DEL CASTILLO dissenya un nou règim polític

- Objectius: superar els problemes de la monarquia d’ISABEL II:
- Caràcter excloent dels partits quan arribaven al poder
- Intervencionisme de l’exèrcit
- Proliferació d’enfrontaments polítics
- 1. Constitució moderada: Constitució del 1876
- 2. Sistema bipartidista

1. CONSTITUCIÓ DEL 1876: caràcter conservador amb flexibilitat per que poguessin
governar els dos partits sense canviar-la.
- Àmplia declaració de drets i llibertats (regulat depenent del poder executiu)
- Conservadors són més restrictius
- Liberals són més permissius.
- Sobirania compartida entre les Corts i el rei
- Rei tenia un paper moderador, era cap de l’exèrcit, elegia el cap de govern i no era
responsable davant les Corts.
- Funció legislativa: corts bicamerals (Senat + Congrés de Diputats)
- Tipus de sufragi depèn de tipus de govern
- Conservadors estableixen el vot censatari (3%: qui pagava més)
- Liberals estableixen el ‘sufragi universal masculí’
- Catolicisme com a religió oficial (fomentat en l’educació)
- Caràcter centralista: ajuntantaments i diputacions sota el control del govern.

GUERRES: L'establilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i
cubana.
- A Catalunya es van aconseguir algunes victòries (Alpensina, Castellfollit)
- Durant el 1875 l’exèrcit liberal va aconseguir derrotar els carlins a Catalunya, al País
Valencià i a Aragó.
- Finalment, després de afeblir la resistència, Carles es va exiliar i es va acabar la
guerra a tot el territori peninsular.
- Conseqüències: abolició definitiva del règim foral (no obstant això, és va estimular
un sistema de concerts econòmics per donar certa autonomia a les províncies
basques)
- Fi de la insurrecció Cubana (Guerra dels Deu Anys, 1868-78) → Perquè
pacten el Conveni de Zanjón:
- Abolir la esclavitud i reformes polítiques i administratives per tenir
representants a les Corts espanyoles.
- NO el compleixen → Guerra Chiquita (1879) i una altra al 1895.
2. SISTEMA BIPARTIDISTA (torn dinàstic): els dos partits s’alternen al govern
Els dos partits dinàstics o partits del torn, van ser:
- Partido Liberal-conservador, liderat per CÁNOVAS DEL CASTILLO fins al seu
assassinat (1897), i substituïa l’antic Partit Moderat.
- Partido Liberal-fusionista, fundat i liderat per SAGASTA, amb un programa més
progressista, amb ideals del Sexennis democràtic adaptats al sistema de Cánovas.
Eren patits de notables i no de masses: tenien líders polítics amb les seves clienteles,
premsa i suports locals.
Defensen la monarquia, la Constitució, la propietat privada i l’Estat unitari i centralista.
- Com funciona: Quan la gestió del govern es desgastava, o es considerava
necessari un relleu, se suggeria al rei el nomenament d’un nou govern.
- El nou president era el líder d’oposició i rebia el decret per a la
dissolució de les Corts i la convocatòria a noves eleccions però
obtenir un nombre de diputats suficient per governar.
- El resultat era previst per poder aconseguir l’alternança de manera
artificial (amb mutu acord).
- Perquè: per evitar que una part monopolitzés el poder, evitar pronunciaments
militars, i evitar que els partits republicans i carlins arribessin al poder.
- Va funcionar amb regularitat entre el 1876 i el 1898.
- Primera etapa del govern conservador (1875-1881), fins que SAGASTA introdueix el
sufragi universal masculí (1882), i la mort del rei ALFONS XII va desestabilitzar el
sistema polític, i llavors es va impulsar un acord entre conservadors i liberals (Pacte
d’El Pardo), per garantir la continuïtat de la monarquia i la alternança del poder.
- Una nova etapa de govern liberal (1885-1890) va significar un avanç important en el
terreny de les llibertats individuals (llibertat de premsa, expressió i associació) →
nova llei d’associacions, llei del jurat, s’aboleix l’esclavitud, nou Codi civil, i es va
aprovar el sufragi universal masculí (homes de 25 anys)
- CÁNOVAS fou assassinat al 1897 (quan governava), i el personalisme (que
depenien de la personalitat dels líders) va deteriorar els partits, provocar
dissidències internes i descompondre el sistema.

Conservadors catalans: lliga de l’Ordre social (conjunt de famílies de l’alta burgesia) no

estaven d’acord amb el reformisme proposat pels liberals, i amb la constitució del 1876.
Critiquen el caciquisme i la corrupció electoral i defensen la vigència del dret civil català i la
conveniència del proteccionisme econòmic.

Liberals catalans: antics progressista i demòctrates (Víctor Balaguer i Francesc Rius i

Taulet → alcalde de Barcelona que impulsa l’Exposició Universal de Barcelona del 1888).
Disposen de La Vanguardia com a portaveu i volen augmentar les llibertats individuals,
restar influència a l'església i ampliar les bases socials del sistema. Volen reformes a Cuba
per donar-lis autonomia i aturar les revoltes.

Es trenca el torn pacífic i la burgesia es nega a participar per la lluita contra el centralisme.
El règim pacífic de la Restauració falsejaven la voluntat popular a través del caciquisme,
el frau electoral i una alternança de partits artificial.
- Caciquisme: cacics (homes influents) exerceixen poder sobre els electors de la
zona, i controlaven els actes d’Administració. Tenien influència directa amb els
alcaldes i el governador provincial.
- ‘L’encasellat’ → el Ministeri de la Governació emplenava les caselles corresponents
als districtes electorals amb els noms dels candidats que el govern tenia previst que
sortissin elegits.
- Corrupció electoral: tupinada → manipulaven el cens (persones mortes o impedien
que votessin les vives), compraven vots, vots falsos i amenaces.
PARTITS MARGINATS DURANT LA RESTAURACIÓ
1. EL REPUBLICANISME: compartien que la república devia ser la forma d’Estat, afavorir
grups socials més necessitats, fe en el progrés científic i educatiu, i la laïcitat.
(Petita burgesia, classes mitjanes i populars urbanes i treballadors industrials)
Està reprimit durant els primers anys de la restauració.
Es caracteritza pel seu retraïment electoral i pels intents insurreccionals.
- Partido Republicano Posibilista (Emilio Castelar), s’acaba integrant al partit liberal
de Sagasta.
- Partido Republicano Progresista (Ruiz-Zorrilla) confia a en una insurrecció de
l'exèrcit per arribar al poder.
- Partido Republicano Centralista (Nicolás Salmerón) (Unitaris)
- Partit republicà Federal (Francesc Pi i Margall) potent a Catalunya. Va patir divisions
internes i Escissions
- Valentí Almirall: crític de la restauració i crea un partit catalanista
(‘España tal y como es’).
- Ascens de Josep M.Vallès i Ribot a la direcció del partit fa que s'impulsi i es
fa un nou programa (Estat federal + fort reformisme social)
Es van introduir en la societat civil abandonant la via conspiradora i formant
coalicions per obtenir diputats a les Corts.
1893 va haver una minoria republicana important a les Corts, però sempre va ser
reduït.

2. EL CARLISME: són tradicionals i defensen la monarquia com estat absolut.

Després de ser derrotats (1876) s’organitzen de nou, tenint certa força només a les
províncies forals. Nacionalisme basc i català el redueixen més.
No té suports tradicionals (Èsglesia + règim de la Restauració), i llavors es dona una divisió
del carlisme: bona part s’allunyaven del carlisme i són partidaris de la integració dels
catòlics en un sistema canovista (Unión católica, dirigit per Alejandro Pidal, al partit
conservador)
- Acta de Loredan: Vázquez de Mella vol modernitzar el carlisme i proposa mantenir
el caràcter catòlic i tradicionalista i recuperar els furs, però acceptava el nou ordre
liberal-capitalista.
- El carlisme va patir l’escissió del sector integrista o tradicionalista liderat per
Nocedal.
- El clergat va ser pressionat per la jerarquia eclesiàstica catalana per abandonar el
carlisme i acceptar la col·laboració amb el sistema liberal.
- 1890, el carlisme va ser reconstruït per ser un partit de masses. Amb el nom de
Comunió Tradicionalista, el carlisme es va esdevenir un grup actiu al sistema de la
Restauració.

3. EL SOCIALISME: les activitats del PSOE (Pablo Iglesias) van estar afavorides pels
liberals.
- El Socialista (1886) era l’òrgan d’expressió oficial del partit, i era el vincle d’unió i
relació entre les agrupacions socialistes.
- Es funda la Unión General de Trabajadores (UGT) (síndicat socialista), el
creixement va ser molt lent però notable.
- Hi havia pocs adeptes a Catalunya, encara que era la població més obrera
d’Espanya. (Republicanisme federal i anarquisme eren més importants).
Colònies a Cuba i Puerto Rico, Carib, Filipines, i altres illes del Pacífic.
Cuba era la principal possessió per els importats interessos i negocis espanyol i amb gran
flux d’emigració espanyola. Hi havia una gran agricultura de plantació que feia que la
importació fosi més barata, i hi hagués una font d’ingressos per l’Estat. També obligaven a
comprar a elevats preus als productes espanyols per la política aranzelària, que dificultava
l'exportació cap a Europa o els Estats Units.
Les Filipines, un territori difícil de governar, tenia població espanyola escassa. Els
interessos econòmics es basaven en el tabac i a ser com un ‘peatge’ (porta d’intercanvis)
per el continent asiàtic.

No tenien cap dret a enviar representants a les Corts espanyoles ni a tenir

institucions de govern o a intervenir en l’elaboració de les lleis que afectaven a les
illes.

El Conveni de Zanjón (1878) per acabar amb la guerra dels Deu Anys, els prometen
facilitar la gradual autonomia cubana, la abolició de l’esclavitud i la presència de diputats
cubans al Parlament espanyol.
- Formen el Partido Unión Constitucional els que estàn en contra de les reformes
- Formen el Partido Liberal de Cuba els que són més liberals i volen autonomia.
Sagasta no fa res, i Antonio Maura (substitut de Cánovas) proposa el Pla de Reformes
Colonials (1893) que serà rebutjat per les Corts.
Com no compleixen el Conveni, i el malestar de la població cubana incrementa quan
s’implanta l’Aranzel Cánovas (per la importació de productes no procedents d’Espanya)
cosa que incomoda a Estats Units.

Acaba esclatant la guerra (1895) a la localitat de Baite (Grito de Baire).

Els intents d’Espanya van combinar el diàleg i una forta repressió (Weyler): van obligar als
camperols a concentrar-se en uns pobles determinats i va castigar els rebels presoners, i es
va patir fam i epidèmies.
Militars espanyols van morir molt a causa de malalties i manca de serveis sanitaris, i no
van poder derrotar militarment les insurreccions cubanes.
L’assassinat de Cánovas va crear un canvi de govern. El nou president, Sagasta, va iniciar
una estratègia de conciliació (Destitució de Weyler, autonomia a cuba, sufragi masculí,
igualtat i autonomia aranzelària), però va ser massa tard.

Van haver-hi també insurreccions filipines, però es va donar una pacificació temporal.

Els Estats Units es van unir a la guerra cubana amb el pretext de l’explosió i l'enfonsament
del seu vaixell de guerra Maine. Espanya va perdre dis combats navals que va provocar que
Espanya volgués demanar la pau. Es va signar el Tractat de París i es va cedir les colònies
als Estats Units. Les altres colònies es van vendre a Alemanya perquè no es podien
mantenir.

La derrota del 1898 (el desastre del 98) mostren el panorama d’un imperi definitivament
derrotat i d’un país en crisi. Genera un profund pessimisme que es plasma en els artistes.
Van haver pèrdues econòmiques, polítiques, militars i morals.
Catalans, durant el segle XIX, tenen relacions amb les colònies, sobretot Cuba. La gent que
emigrava per obrir negocis i fer fortuna es coneixien com indians. Les relacions
econòmiques van incrementar amb el proteccionisme espanyol (Aranzel Cánovas i
derogació del tractat de comerç amb estats units va beneficiar les exportacions catalanes).
Quan esclata la guerra, la majoria d’entitats econòmiques catalanes defensen la política del
govern espanyol.
Les classes populars s'oposaven a la guerra perquè patien conseqüències de l’injust
servei militar (eren pacifistes i antimilitaristes) i rebutjaven les ‘quintes’.
Els federals també s’oposen a la guerra (els únics republicans).

Conseqüències del ‘98:

- Econòmic: Exportacions catalanes es redueixen, alt cost de la guerra i reparació de
capitals realitzada pels indians.
- Polític: enfrontament amb el primer govern de postguerra (conservador, Silvela),
increment d’impostos per pagar els deutes de la guerra.
- Els gremis de comerciants es neguen a pagar i van protagonitzar el
Tancament de Caixes del 1899 → crea urrutació contra el govern i els
partits dinàstics.
- Burgesos crean una política renovadora donant suport a les noves
formacions catalanistes.

Es desbanquen els partits dinàstics a les eleccions del 1901. La crisi del 98 va
comportar la fi del torn pacífic i la irrupció de noves forces a l’escena política a
Catalunya.