LES POLÍTIQUES COMERCIALS.

EL PROTECCIONISME I EL LLIURE COMERÇ

LLIURE COMERÇ els països mantenen les seves relacions comercials mantenint la lliure circulació de
mercaderies pels seus estats, sense intervenció de l’estat.

MESURES PROTECCIONISTES: son polítiques i accions que els governs fan amb la finalitat de protegir la
industria del país, encarint el cost dels productes que volem importar. Poden ser:

Mesures indirectes actuen sobre el cost de les mercaderies que volem importar:
* Aranzels: impost que grava les importacions per tal que els preus dels productes que es compren de 3ers
països siguin mes cars en el país. Poden ser de 2 tipus:
- Especific: s’aplica afegint un import fix a cada unitat de producte.
- Ad valorem: s’aplica calculant un % del preu del producte a la frontera entrada del país.
* Subvencions a l’exportació: mesura aplicada a la PAC (política agrària comunitària) son preus
subvencionats que facilita la col·locació de productes en el mercat internacional.

Mesures directes son les mes proteccionistes, son limitacions a l’entrada de productes de països 3ers:
* Contingents o quotes a la importació: consisteix en establir un limit quantitatiu a la importació d’un
producte dins del qual la importació es beneficia d’un aranzel reduït.
Dins la UE s’utilitzen les mesures directes de protecció per motius tècnics o sanitaris.

LA BALANÇA DE PAGAMENTS

La balança de pagaments es un document comptable que reflecteix les transaccions amb l’exterior que fan en un
any els residents d’un estat. Comptabilitza ingressos i pagaments i sempre està equilibrada.
Està formada per :

* Balança per compte corrent: Ingressos i pagaments, entrades i sortides del país.
- Balança comercial: s’hi anoten entrades i sortides de bens del país, importacions i
exportacions i utilitza com a fons d’informació les dades estadístiques de la Direcció
general de Duanes.
- Balança de serveis: recull importacions i exportacions de serveis.
- Balança de rendes: recull la remuneració que un país fa als factors productius,
treball i capital, però que no resideixen al país.
- Balança de transferències corrents: recull les operacions que realitza un país amb
l’exterior sense que hi hagi contraprestació a canvi, donacions, subvencions
* Balança de capital:
- Transferència de capital: operacions amb l’exterior fetes a títol gratuït, sense que
intervingui cap contraprestació. Fonts rebuts per la UE destinat a infraestructures.
- Actius immaterials no produïts: adquisició de bens intangibles com ara les patents.
* Balança financera: es comptabilitza les variacions d’actius i passius financers del país.
- Inversions directes: bons, accions, préstecs, inversions immobles...
- Inversions en cartera: inclou accions i obligacions excloses de les directes
- Altres inversions:operacions per cobrar i pagar d’operacions de préstecs i crèdits
- Variació de reserves: s’utilitza com a contrapartida de les operacions que son al comptat.
- Errors i omissions.

Les exportacions que es fan en el país es valoren amb l’incoterm FOB. Les importacions que es fan en el país es
valoren amb l’incoterm CIF.
ORGANITZACIONS I INSTITUCIONS ECONOMIQUES INTERNACIONALS

L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ ( OMC )

Organització intergovernamental multilateral del sistema de Nacions Unides.

El seu objectiu principal es la liberalització del comerç mundial i servir de fòrum mundial perquè els països
membres negociïn acords i resolguin les seves diferencies comercials.
Les decisions que adopta la OMC son adoptades per tots els membres per consens i els acords estan ratificats pels
parlaments de tots els estats membres.
Les funcions de la OMC administrar acords comercials, servir de fòrum, resoldre diferencies comercials...
L’OMC resol els seus conflictes amb un procediment: Solució de diferencies, els països que pateixen perquè un
altre país està infringint els seus drets recorren a la OMC i aquest intervenen amb opinions d’experts independents.
El mecanisme d’Examen de les Polítiques Comercials té per objecte promoure la transparència
L’òrgan superior d’adopció de decisions de l’OMC és la Conferència Ministerial

EL FONS MONETARI INTERNACIONAL (FMI)

La principal responsabilitat de l’FMI consisteix a assegurar l’estabilitat del sistema monetari internacional.
El FMI presta tasques de supervisió i assistència. Es finança amb quotes dels països membres.

Supervisió, seguiment de polítiques econòmiques i financeres que apliquen els països:

*La supervisió bilateral: avalua les polítiques de cada país membre i l’assessora
*La supervisió multilateral: examina la situació de l’economia mundial.
Assistència:
*Assistència financera: perquè els països membres tinguin marge per corregir els seus problemes de
balança de pagaments.
*Assistència tècnica: dona assistència tècnica i ajuda als països membres a fer polítiques eficaces.
*Assistència d'emergència: en situacions de crisis, ajuda en situacions financeres immediates. SCR:
assistència financera rapida per a països d’ingressos baixos

EL BANC MUNDIAL (BM)

Font d'assistència financera i tècnica per a països en desenvolupament de tot el mon, atorga donacions, crèdits
sense interessos i préstecs amb baix interès.
Els seus 2 objectius es acabar amb la pobresa extrema al mon i promoure prosperitat compartida.
Està conformat per 5 institucions administrades pels seus països membres:
*BIRF atorga préstecs a governs de països d'ingrés baix i mitja.
*AIF concedeix préstecs sense interès, crèdits, i donacions a governs de països mes pobres
*IFC sector privat. Ajuda aconseguir un creixement sostenible finançant inversions i assessorant
*MIGA ofereix assegurança contra riscos polítics.
*CIADI presta serveis internacionals de conciliació i arbitratge per ajudar sobre disputes d’inversions.

La BIRF i la AIF formen el Banc Mundial.

Per ser membre de qualsevol institució, primer s’ha de ser membre de les BIRF.
Les institucions vinculades directament amb l’ONU son el FMI i el BM es vinculen amb acords de cooperació.

ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIO I EL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC (OCDE)

La missió de L’OCDE es promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social a tot el mon.
L’OCDE treballa a partir de la gran quantitat d’informació disponible per ajudar als governs en la lluita contra la
pobresa, fomentant el creixement econòmic i l’estabilitat financera. Es una de les fonts mes grans i fiables del
mon en dades estadístiques comparables, tant en aspectes econòmics com socials. No dona finançament.
Principals característiques:

Finançada pels estats membres, la gestió pressupostaria s’estableix per 2 anys, l’organització fa previsions
econòmiques a curt i llarg termini, forma part de la secretaria el secretari general, els comitès formats per 34
països membres discuteixen idees i examinen avanços en àrees com economia, comerç, ciència...compta amb 250
comitès, el consell es l'òrgan de presa de decisions, format per 1 representat de cada estat membre, relació amb
organitzacions i institucions internacionals com FMI, BM...

INTEGRACIONS ECONÒMIQUES INTERNACIONALS

Nivells d’integració son:

*Àrea de lliure comerç: els països que integren aquesta àrea eliminen barreres per a la mercaderia,
poden establir barreres per mercaderies provinents de 3ers països.
*Unió duanera: àrea de lliure comerç amb els països que la integren on s’estableix un aranzel comú i
únic a la mercaderia procedent de 3ers països.
*Mercat comú: unió duanera on la lliure circulació s’amplia a persones, capital i serveis.
*Unió econòmica: mercat comú on s’harmonitzen la política fiscal i monetària.
*Unió politicoeconòmica: màxim nivell d’integració econòmica, a mes de una unió econòmica hi ha
una autoritat política supranacional.

Integracions econòmiques al mon: Africa ECOWAS, UEMOA, Amèrica CCA, NAFTA, Asia APEC, Pacific TPP

La Integració Europea, de major a menor els esglaons d’una integració econòmica i política son:

*Unió econòmica i monetària, com la UE, espai lliure de fronteres i lliure circulació interna
*El mercat comú, 4 llibertats bàsiques: llibertat de circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals.
*Unió duanera, es crea DUA Document Únic Administratiu per les exportacions i importacions
*Unió aranzelària, supressió aranzels

Els països que han substituït les seves monedes per l’euro, componen l’anomenada Zona euro o Eurozona

Marc jurídic comunitari: la UE es basa en un estat de dret, totes les accions que empren es basen en tractats, que
son acords vinculants aprovats voluntàriament pels estats membres.

La Política Agrícola (PAC) es una política comuna, amb l’objectiu de proporcionar aliments assequibles als
ciutadans de la UE i un nivell de vida equitatiu als agricultors.
Gran part del pressupost de la UE es destina a la PAC, ha disminuït en els últims anys de un 70% a un 40%. Encara
que es destina gran part del pressupost de la UE, la PAC només constitueix un 1% del pressupost.
Es destina un pressupost predeterminat per 7 anys.
La PAC te 3 dimensions connectades entre si que son:
*Suport al mercat, per influencies del clima. Finançada per la UE
*Suport a la renda, proporcionar als agricultors uns ingressos bàsics. Finançada per la UE
*Suport al desenvolupament rural, a les necessitats i reptes específics de les zones rurals. Finançada pels
estats membres.

LA UNIO EUROPEA
La formen 28 països: Alemania, Austria, Bélgica, Bulgaria, Chipre, Croacia, Dinamarca, Eslovaquia, Eslovenia,
España, Estonia, Finlandia, Francia, Grecia, Hungría, Irlanda, Italia, Letonia, Lituania, Luxemburgo, Malta, Países
Bajos, Polonia, Portugal, Reino Unido, República Checa, Rumanía y Suecia
L’ultim país en adherir-se Croacia
En procés d'adhesió Albania, Macedonia, Montenegro, Serbia i Turquia
Els que no utilitzen l’Euro son Bulgaria, Chequia, Croacia, Hungria, Polonia, Romania, Suecia, Dinamarca i Regne
Unit.
L’espai Schengen es un espai sense fronteres internes, pel qual pot circular lliurement tota persona que hagi entrat
regularment per una frontera exterior o que resideixi en un dels estats que en formen part.
En formen part la majoria dels països de la Unió Europea i Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Els països de
la UE que no formen part de l’espai Schengen són Bulgària, Xipre, Irlanda, Croàcia, Romania i el Regne Unit.

Amb el pressupost de la Unió Europea es finança projectes d’inversió assegurant-se la col·laboració entre estats,
molts d’aquests projectes no es podrien finançar si cada país fes pel seu compte, com per exemple àrees com
energia, transport, canvi climàtic, comunicació...

Les fonts pròpies d’ingressos del pressupost de la UE son 3:

*Els recursos propis tradicionals que procedeixen dels drets de duana sobre les importacions a la UE.
*Els recursos propis basats en l’impost del valor afegit (IVA)
*Els recursos derivats de la renda nacional bruta (RNB) que cada estat membre transfereix.

LA UNIÓ EUROPEA. LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

Les institucions de la UE es classifiquen en grups diferents:

* S’encarreguen dels objectius centrals i del funcionament de la UE que son: el Consell Europeu, El
Consell de la Unió Europea, El Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia i el
Tribunal de Comptes.
* Les institucions amb competències monetàries: Banc Central Europeu
* Caràcter consultiu: Consell Econòmic i Social, el Comitè de les Regions i el Defensor de l’UE.

1) EL CONSELL EUROPEU
Estableix la política exterior i de seguretat comuna tenint en compte els interessos estratègics de la UE i les
implicacions en matèria de defensa. Representa el nivell + elevat de cooperació política entre els països de UE.
La principal funció es decidir sobre l’orientació i les prioritats polítiques generals de la UE, però no legisla.
Està integrada pels caps d’estat o de govern dels estats membres així com el seu president i el president de la
Comissió Europea. Es reuneixen en cimeres.

2) EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA

Es el principal òrgan de decisió de la UE juntament amb el Parlament Europeu.
Les funcions que te assignades son representar els governs dels estats membres, adoptar la legislació europea i
coordinar les polítiques de la UE.
Està format pels ministres de cada país de la UE en funció del tema que es tracti.
L'Eurogrup el formen els ministres d’economia i finances de cada estat membre, els acords que prenen es fan
oficials al dia següent en el Consell per votacions.

3) EL PARLAMENT EUROPEU
Es l'òrgan legislatiu de la UE, te 3 competències:
- legislatives aprova la legislació de la UE
- supervisió controla les institucions
- pressupostaries estableix i aprova el pressupost.
Està format per 751 eurodiputats

4) LA COMISSIÓ EUROPEA
Es l'òrgan executiu, políticament independent de la UE. S’encarrega de vetllar pels interessos generals de la UE,
Gestiona les politiques europees i assigna el fons de la UE.
Format per 28 comissaris.
5) EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (TJUE)
Interpreta la legislació de la UE per garantir que s’apliqui de la mateixa manera a tots els països membres i resol els
litigis entre els governs nacionals i les institucions europees.

6) EL BANC CENTRAL EUROPEU (BCE)

La seva principal funció gestionar l’euro, mantenir l’estabilitat dels preus i vetllar per la política econòmica i
monetària de la UE.
Format pel president, vicepresident i els governadors dels bancs centrals nacionals de tots els països de la UE.

7) EL TRIBUNAL DE COMPTES (TCE)

Comprova que els fons de la UE es perceben i s’utilitzen correctament, supervisió econòmica. Si hi ha frau el TCE
avisa a OLAF Oficina de lluita contra el Frau.
El TCE duu a terme 3 tipus d’auditories:
*Auditories financeres, comprova els comptes si reflecteixen la situació financera i els resultats de
l’exercici.
*Auditories de conformitat, comprova si les transaccions financeres s’ajusten a la normativa.
*Auditories de resultats, comprova si el finançament de la UE ha aconseguit els objectius.

8) EL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL (CESE)

Òrgan consultiu de la UE, compost per representants de les organitzacions de treballadors i empresaris. Emet
dictàmens sobre qüestions de la UE per a la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, actua
com a pont entre les institucions de la UE amb capacitat decisòria i els ciutadans europeus.

9) EL COMITÈ DE LES REGIONS (CDR)

Organisme consultiu de la UE, permet a les regions i ciutats participar en l'elaboració de la legislació de la UE.
Format per representants triats, locals i regionals procedents dels 28 estats membres.

10) EL DEFENSOR DEL POBLE

Investiga les reclamacions relatives a una mala gestió per part de institucions i els organismes de la UE.

FONTS D’INFORMACIÓ SOBRE EL COMERÇ INTERNACIONAL

Base de dades Taric de la UE per cercar diferents productes.

Market Acces database, pagina de la Comissió Europea, en angles, ofereix informació empreses que volen
exportar i condicions d’importació de 3ers països
Trade Map, del Centre de Comerç Internacional, adscrit a la UNCTAD per donar resposta a la busqueda
estratègica de mercats internacionals.
Eurostat, oficina estadística de la Comissió Europea, elabora dades de la UE i promou l’harmonització dels
mètodes estadístics dels estats membres.
Secretaria de Estado de Comercio, de l’estat Espanyol, Ministre d’economia, desenvolupa i executa la política
comercial de l’Estat Espanyol pel que fa al comerç exterior i interior, inclòs l’intracomunitari, així com les
inversions a l’exterior.
Iberglobal, web privada llatinoamericana, dona informació dels aranzels per paisos
ICEX España Exportaciones e Inversiones, entitat publica d'àmbit nacional que te com a missió promoure la
internacionalització de les empreses espanyoles.
Camara de Comercio de España, fomentar la sortida a l’exterior i la internacionalització de les empreses
espanyoles.
A Catalunya:
Consell General de Cambres de Catalunya, objectiu principal la internacionalització empresarial
Acció, agencia per la competitivitat de l’empresa, especialitzada en el foment de la innovació i la
internacionalització empresarial.
INCOTERMS I LA CAMBRA DE COMERÇ INTERNACIONAL

Els Incoterms ( International Commercial Terms) son termes que de forma voluntària han acceptat el venedor i
comprador per materialitzar una compravenda internacional. Sota aquests termes o regles s’acordaran i delimitaran
quines obligacions , costos i riscos aniran a càrrec del venedor i quins a càrrec del comprador. Tenen caràcter
facultatiu, no son lleis, son clàusules.
La Cambra de Comerç Internacional (CCI) els crea. L’UNCITRAL (comissió de les nacions unides pel dret
mercantil) les va avalar. L’UNCITRAL crea el Conveni de Viena que regula la formació del contracte i els drets i
obligacions de les parts.
S’utilitzen per regular les condicions que pacten comprador i venedor en una compravenda internacional.
Regulen 4 aspectes de la compravenda:
* El lliurament de les mercaderies, quan i on s’han de lliurar
* La transmissió dels riscos, on i quan els riscos passen de venedor a comprador.
* La transmissió de les despeses, qui paga el transport, assegurança
* Els tràmits documentals, qui proporciona els documents (tràmits duaners, despatx exp. i imp.)

Es poden utilitzar en operacions nacionals per països amb grans superfícies.

Els supòsits de mala fe i negligència no queden sota l’empara dels incoterms, per sotmetre’s a un arbitratge del
CCI cal introduir una clàusula d’arbitratge en el contracte.
Actualment la versió es Incoterms 2010, encara que no deroga les anteriors definicions, per aixó cal fer esment de
l’any de la versió. La nova versió entra el 1 gener del 2020, Incoterms 2020.
En una compravenda es important definir el moment de l’entrega perquè es en aquest moment quan el venedor
s’allibera de la mercaderia i el risc passa al comprador.
En una compravenda internacional si les parts no determinen quina llei es l’aplicable al contracte, es
determinara en funció del país on tingui la residencia habitual la part que hagi de realitzar la entrega del be
(venedor) , no obstant si el contracte presenta vincles mes estrets amb un país diferent, llavors es regirà per la llei
d’aquest país.
La darrera revisió de les clàusules d’Incoterms 2010 preveu:
* Qüestions de seguretat arran els atemptats del 11s
* El lloc precís en que es lliuraran les mercaderies
* Comunicació electrònica entre les parts

Existeixen 4 grups:

GRUP E: mínima obligació pel venedor. No es te obligació de formalitzar el contracte de transport.

GRUP F: Contractes d’embarcament o de partida, transport principal no pagat. On el venedor compleix amb les
condicions del contracte en el país d’embarcament o de despatx, en el país d’origen. El venedor no te cap
obligació de formalitzar el contracte de transport. No es te obligació de formalitzar el contracte de
transport.
GRUP C: Contractes de partida, transport principal pagat. On el venedor compleix el contracte en el país
d’embarcament o de despatx. En aquest grup el lliurament es produeix quan es carrega en el país d’origen
però el venedor ha d’assumir tots els costos fins a deixar la mercaderia en el punt convingut del país de
destinació. El Crèdit Documentari s’accepta amb incoterms del grup D. Obligació de formalitzar el
contracte de transport.
GRUP D: Contractes d’arribada, on el lliurament de la mercaderia es realitza a destinació al país de destí. La
utilització de qualsevol incoterm del grup D queda incompatible amb l'ús del crèdit documentari com a
mitja de pagament internacional. Obligació de formalitzar el contracte de transport.
Els incoterms d’origen son del grup E (EXW) i del grup F (FCA, FAS, FOB, s’anomenen així perquè tant les
obligacions com els riscos com els costos per al venedor es generen en el seu país, al país d’origen.
La peculiaritat que tenen els Incoterms del grup de les C és que el punt de transmissió dels costos no coincideix
amb el punt de transmissió dels riscos, per això no es considera un grup de destí.
Els incoterms DAT, DAP, DDP tenen en comú que tots tres pertanyen al grup d’incoterms D o incoterms
“d’arribada”, que es caracteritzen perquè el venedor ha de suportar totes les despeses i riscos necessaris per portar
les mercaderies al lloc acordat en el país de destinació. Els DAP i DDP no descarreguen la mercaderia en canvi
DAT la descarrega en terminal
Les clàusules incoterms no preveuen al detall la transmissió de la propietat ni el pagament del preu

EXW Ex works o a fabrica o lloc convingut

Es l’incoterm que suposa la mínima responsabilitat i el mínim risc per el venedor. Es polivalent.
Utilitzat per a carregues petites que les ve a recollir el comprador per mitja d’un transportista, si es a camió sencer
no serà aconsellable. Per empreses exportadores amb poca experiència. No realitza el despatx d’exportació, però si
te que donar la documentació necessària perquè el comprador la pugui fer.
Si necessitem document que demostri exportació, es necessita el DUA, que el te l’agent de duanes, depenem de
una 3era persona per obtenir el document.
Presenta alguna contradicció amb el conveni CMR ja que en aquest conveni es el venedor qui te que carregar el
camió, no el transportista.

FCA Free carrier o de franc al transportista principal

Incoterm polivalent, àmpliament utilitzat en l’agrupatge de mercaderia. Operacions on la mercaderia viatja en
contenidors.
Termes mes utilitzats: FCA Transportista, FCA Aeroport, FCA Terminal ferroviaria, FCA Terminal contenidors
port. Els costos dels mitjans de transport interior fins arribar a casa del transitari o transportista internacional els
paga el venedor.
FAS Free alongside ship o de franc al costat del vaixell
Exclusiu transport marítim o fluvia. Molt útil per mercaderia a granel.

FOB Free on board o de franc al vaixell al port d’origen

Exclusiu transport marítim o fluvia. Càrrega i col·loca la mercaderia a la bodega del vaixell, però no paga el nòlit.
Avui en dia es segueix utilitzant malament aquest incoterm en operacions com:
-Transport aeri o per carretera
-Consolidació als dipòsits
-La mercaderia viatja en contenidors, es millor el FOB.

CFR Cost and Freight o cost i nòlit, la mercaderia es posa a disposició en el vaixell al port d’origen
Exclusiu transport marítim o fluvia. Un cop carregada, el risc passa al comprador. Paga el nòlit.

CIF Cost insurance and Freight o cost, assegurança i nòlit, la mercaderia es posa a disposició en el vaixell al
port d’origen
Exclusiu transport marítim o fluvia. Mes usual en el transport marítim. Un cop carregada, el risc passa al
comprador. Paga el nòlit. Obligació de contractar l’assegurança. L’assegurança ha d’estar sota els criteris de
l’Institut Assegurador de Londres.

CPT Cost paid to o ports pagats fins... lliura la mercaderia al transportista principal
Incoterm polivalent. En el CPT si per algun motiu en el trajecte internacional s’utilitzen transportistes successius el
risc es transmet quan la mercaderia s’ha lliurat al primer transportista.

CIP Carrier and insurance paid to o ports, assegurança pagats fins... lliura la mercaderia al transportista
principal
Incoterm polivalent. Obligació de contractar l’assegurança.
Un CIP aeroport o port seguira la mateixa distribució de costos que un CIF. En un CIP transitari de transport
terrestre, en canvi, no inclourà el transport nacional realitzat des de l’entrada de la mercaderia al país de destinació.

DAP Delivery at place o lliurat al lloc, quan la mercaderia es lliura al mitja de transport d’arribada
Incoterm polivalent. El venedor es fa càrrec de tots els costos inclòs el nòlit i assegurança (que no es obligatòria)
fins que la mercaderia es col·loca en el transport principal a lloc designat en el país de destinació.
DAT Delivery at terminal o lliurat a la terminal, quan la mercaderia es lliura i es descarrega del mitja de
transport d’arribada (descarrega)
Incoterm polivalent. El venedor es fa càrrec de tots els costos inclòs el nòlit i assegurança (que no es obligatòria)
fins que la mercaderia es col·loca descarregada a la terminal (qualsevol lloc) definida en el país de destinació.
La peculiaritat d’aquest incoterm es que el lliurament es fa un cop la mercaderia ha estat descarregada.
Es molt emprat en el transport de mercaderia a granel.

DDP Delivery duty paid o lliurat amb drets pagats, fins al lliurament de les mercaderies a les instal·lacions
de l’importador (no descarrega)
Incoterm polivalent. Es l'únic amb l’obligació de despatxar la mercaderia a la duana d’importació en el país del
importador. Per això es recomana emprar aquest incoterm en països de la Unió Europea, lliures de despatxar a la
duana d’importació. El venedor es fa càrrec de tots els costos inclòs el nòlit i assegurança (que no es obligatòria)

En funció del tipus de transport els Incoterms es poden classificar en 2 categories:

*Incoterms transport multimodal: aptes per qualsevol mode de transport o utilitzen mes d’un mode de
transport.
*Incoterms per a transport marítim i per vies navegables d’interior (és a dir, vies fluvials): només es
poden utilitzar quan el lliurament es fa en un port.

En funció del lliurament de les mercaderies:

*Vendes Directes: son aquelles on el venedor posa les mercaderies a la disposició del comprador.
*Vendes Indirectes: son aquelles on el venedor lliura la mercaderia al transitari, i el comprador accepta que
es lliurin així.
Document i prova de lliurament:
Grup F: document que provi el lliurament
Grup C: document de transport principal
Grup D: document que li permeti rebre les mercaderies

L’obligació de notificació del comprador es refereix sempre al lloc i al moment del lliurament

Comprovació i inspecció de les mercaderies:

Comprovació: la realitza el venedor en les seves instal·lacions per verificar qualitat, pesos, mesures...
Inspecció: Inspecció prèvia d’embarcament (PSI) despesa a compte del comprador

El risc en les operacions de compravenda internacional son la manipulació de mercaderies, el transport i realitzar
la compravenda amb un país comunitari o no.

Adquisició o introducció intracomunitària : compra de mercaderia a un altre estat membre de la UE

Lliurament o expedició intracomunitària: venda de mercaderia a un altre estat membre de la UE
Importació: compra de mercaderia a un país 3er
Exportació: venda de mercaderia a un país 3er

La diferencia entre adquisició i lliurament a Importació i exportació es l'absència de tràmits duaners.

La diferencia entre una compravenda intracomunitària i una de nacional es la diferencia en la mercaderia
facturada amb IVA en la nacional.
ELS COSTOS DE LES OPERACIONS INTERNACIONALS

1) EMBALATGE I VERIFICACIÓ
Serà el comprador qui es faci càrrec del embalatge i la verificació

2) CÀRREGA
Es porten a terme les següents tasques:
*Consolidació i desconsolidació de la mercaderia, agrupament mercaderies
*Classificació
*Emmagatzematge
*Despatx i documentació

3) TRANSPORT INTERIOR
Es el transport interior a origen des de el magatzem del venedor/exportador fins deixar la mercaderia en la terminal
del transport internacional.

4) FORMALITATS DUANERES
En el país d’origen el despatx d’exportació, aquest cost quan es fa una venda a un 3er país (no comunitari)
En el país de desti el despatx d’importació.

5) COSTOS MANIPULACIÓ
Transport Aeri:
* Recarrec per combustible o Fuel surcharge (MYC/FSC/FS) fluctuacions preu del fuel
* Recarrec de seguretat o Security charge (SC) en funció del pes taxable
* Taxa PNS (Plan Nacional de Seguridad) Import fix per expedició
* Emissió AWB aplicat per la gestió i generació de la propia documentació, despatx de duanes
Transport Maritim:
* Taxa de la mercaderia T-3, grava la utilització dels serveis del port
* THC (Terminal Handling Charges) despeses derivades de la manipulació de la mercaderia

6) TRANSPORT PRINCIPAL
Es el transport internacional, el que es fa fora de les nostres fronteres.
Els recàrrecs mes habituals sobre el preu del nòlit (marítim) son:

* BAF O BS (bunker Adjustment Factor o Bunker Surcharge) fluctuacions preu del fuel
* CAF (Currency Adjustment factor) fluctuacions en la divisa de pagament del nòlit
* Collect surcharge, recàrrec per cobrar el nòlit a destinació, sol ser un 3%
* CS (Congestion surcharge) costos addicionals derivats de la congestió dels ports
* Banking Charge (Dret d’obtenir divisa o menyscapte de diner) despeses i comissions bancaries per
l’obtenció de divisa per pagament del nòlit.

Altres recarrecs mes puntuals:

* Recarrec per mercaderia perillosa o recarrec IMCO grava la mercaderia de risc
* Ward Risk, recarrec sobre el nolit en zones de perill de guerra
* Extensió del coneixement d’embarcament o B/L del transport marítim, la mercaderia viatja amb el
document Bill of Lading (B/L) es un contracte de propietat, per tant donada la força que te com a títol de
propietat, mentre el vaixell viatja a destinació, la propietat de la mercaderia passa al comprador.

Per calcular la tarifa d’un transport s’ha de saber quin es el pes i el seu volum, després calculem el pes volumètric
i el pes teòric, i el que es mes elevat dels dos es el pes taxable, que es al pes que s’hi aplicara la tarifa.
7) ASSEGURANÇA
Obligatori en els incoterms CIP o CIF. El valor assegurar es el 110% CIF. El cost de l’assegurança es coneix com a
prima d’assegurança.
Les ICC són les clàusules estàndard de cobertura que s’utilitzen en les assegurances de transport internacional de
mercaderies. Hi ha tres clàusules, les ICC A, les ICC B i les ICC C, que van de major a menor cobertura. Les ICC
C suposen una cobertura mínima. En el 2020 CIF es queda ICC C però CIP passa a ICC A.

8) COSTOS EN DESTINACIÓ
* Costos de manipulació
* Formalitats duaneres d’importació
* Transport interior
* Lliurament a destí

CODIFICACIÓ DE LES MERCADERIES – SH / NC / TARIC

Partida aranzelària: permet conèixer quins son els aranzels i els requisits d’importació en destinació, els tràmits
d’exportació al país d’origen, així com altres mesures de política comercial que puguin afectar les mercaderies.

Estan recopilats i classificats d’acord amb el Sistema harmonitzat de designació i codificació de mercaderies
SH, comú a tots els països del mon.
El sistema harmonitzat de codificació de mercaderies SH es una relació de mercaderies estructurada en seccions
i capítols (2 xifres), partides (4 xifres) i subpartides (6 xifres). Està estructurat en forma d’arbre. Consta de 6 dígits.
La codificació amb 4 dígits rep el nom de partida aranzelària i és rellevant en les regles d’origen.
Després es crea la Nomenclatura Combinada NC es una subdivisió del SH, amb l’objectiu d’elaborar les
estadístiques del comerç intracomunitari i extracomunitari, també serveix per exportacions. Consta de 8 dígits, 6
del SH i 2 del NC. En el comerç intracomunitari la codificació requerida és la Nomenclatura combinada de 8
dígits. Després de la NC es crea TARIC especifica l’aranzel integrat de les Comunitats Europees, la xifra 9 i 10
correspon a Taric.
IAV la Informació Aranzelària Vinculant, es un document que expedeixen les autoritats duaneres a petició d’un
operador, en el qual es determina una classificació aranzelària per a la mercaderia consultada.

En importacions i exportacions la majoria de països codifica igual amb el SH (6 primers digits)

Al DUA d’exportació les mercaderies es codifiquen amb 8 dígits NC. Al DUA d’importació les mercaderies es
codifiquen amb 10 dígits TARIC i amb els 8 primers dígits s’elaboren les estadístiques d’importació.
En el comerç intracomunitari la codificació requerida es la NC amb 8 digits.
*La NC objectiu d’elaborar les estadístiques del comerç intracomunitari i extracomunitari. Tambe
s’utilitza en les exportacions i per elaborar estadístiques del comerç exterior
*En el DUA d’exportació les mercaderies es codifiquen amb 8 digits NC
*En el DUA d’importació les mercaderies es codifiquen amb 10 digits Taric

84 xxx Capitol SH
8402 xxx Partida SH
8402.10 xxx Subpartida SH
8402.10.10 xxx Subpartida NC – Per elaborar estadístiques del comerç intracomunitari i exterior, i exportacions
8402.10.10.10 xxx Subpartida Taric – Per importacions, els drets a pagar per importacions.
8402.10.10.10.F073 Codi taric + codi addicional

DOCUMENTACIÓ COMERCIAL

- Comanda: serveix per sol·licitar l’enviament d’una mercaderia, un cop esdevé ferma podem dir que es tracta
d’un contracte de compravenda internacional. Feta pel comprador destinada al venedor.
- Ordre de Comanda internacional (International Purchaise Ordre) el venedor reflecteix les condicions
acordades fruit de la negociació a partir d’una comanda del comprador, amb l’ordre de comanda, si està signada
esdevé un contracte de compravenda internacional. Feta pel venedor destinada al comprador.

- Factura Proforma: Document provisional emes pel venedor amb la finalitat que el comprador disposi
d’informació completa i precisa sobre el preu, els elements i les condicions que formen l'operació. Substitueix una
oferta comercial i quan la factura proforma es signada per les dues parts adquireix compromís de contracte de
compravenda.
La factura proforma va destinada al comprador, bancs i duanes.
També s’utilitza en les següents situacions:
- Per acompanyar l’enviament de mostres
- Per sol·licitar obertura compte corrent al banc emissor
- Perquè el comprador tramiti una llicencia d’importació

-Factura Comercial: es el document mes important en una compravenda internacional. En les operacions
intracomunitàries on el venedor factura sense IVA serveix com a justificant de l’exoneració del pagament de
l’impost davant l’Hisenda Publica i es la base per la realització del Intrastat. A les importacions es un document
comptable que forma part de la declaració duanera al país de destí i serveix pel calcul dels drets aranzelaris i altres
impostos (IVA i impostos especials).
La factura comercial va destinada al comprador i quan es tracti d’una importació a duana de destí.
Per tal que la factura es pugui emetre sense IVA en lliuraments intracomunitaris s’han de complir 2 requisits:
- Comprador i venedor han d’estar donats d’alta al Registre d’operadors intracomunitaris (VIES)
- La mercaderia ha de sortir del territori nacional amb destinació a un altre país membre de la UE.
(VIES: sistema d’informació intracomunitària on es registren tots els NIF-IVA de la UE)

A les operacions fora de la UE, importacions i exportacions s’hauran de considerar:

- A les importacions a la UE la factura s'haurà d’emetre en una llengua oficial comunitària.
- El nombre d’originals i copies les que requereixi l’importador, sol ser 1 original i 2 copies.
- Per quantitats inferiors a 6000 € l’exportador podrà acreditar l’origen de la mercaderia a la pròpia
factura, sense necessitat de presentar un certificat d’origen, si l’import es superior només ho podran
acreditar en factura els exportadors que l’autoritat duanera reconegui com a Exportadors autoritzats.
- En el cas d’exportacions la sortida efectiva de la mercaderia queda justificada amb el DUA Document
Únic Administratiu.

- El Packing List o Llista de paqueteria: document en el qual es detalla la quantitat de mercaderia que hi ha en
cada unitat de carrega, equival a un albarà en el comerç nacional, acompanya la factura i la complementa.
Cumpleix 2 funcions:
- Serveix per contrastar que ha arribat la relació de mercaderia completa
- En les operacions extracomunitàries, en el despatx duaner permet a l’autoritat duanera agafar les mostres
corresponents ja que indica la relació de producte que conte cada paquet.
El packing list va destinat al comprador, al transportista i quan es tracti d’una operació extracomunitària a la duana
d’importació o exportació segons el cas.

OPERADORS EN EL TRANSPORT INTERNACIONAL

- Empreses transitaries: empresa de transport que presta serveis en el transport internacional de mercaderies amb
un ampli coneixement del sector del transport internacional, també fan gestions admin. de duanes, assegurança...
El transitari estan acreditant-se com Operadors Econòmics Autoritzats (OEA) tenen prioritat en els controls
duaners.

- Operadors logístics: en el moment que les empreses no es van trobar suficientment preparades va sortir la
necessitat dels operadors logístics, la externalització d’aquest servei, també coneguda com Outsourcing logístic va
propiciar l’aparició de molts operadors amb infraestructures pròpies. Les empreses retallen costos externalitzant
aquests serveis, com l’emmagatzematge, transport o distribució.
Ofereixen serveis com processament de comandes, embalatge, etiquetatge, organització del transport, control
inventaris...

- Companyies de «handling» : o de serveis de terra, operen en diferents aeroports, i es dediquen a proporcionar

serveis de terra als mateixos aeroports i a les companyies aèries, amb relació a la manipulació de les mercaderies.
Les companyies de handling facturen els seus serveis als agents IATA (international Air transport association).

- Agents IATA: es l'únic agent de carrega autoritzat per actuar en nom de les companyies aèries adscrites a
l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA). Poden emetre documents de transport.
Perquè una empresa pugui ser agent IATA te que tenir solvència tècnica acreditada per 2 persones i econòmica.
Els documents IATA tenen caràcter oficial i inclouen una responsabilitat civil, per això poden emetre els documents
Principals funcions: emissió contractes de transport aeri AWB, cobrament dels noliejaments, coordinació carregues
i descarregues.
Actualment la IATA opera en el 90% de la carrega del comerç aeri internacional.

- Armadors: dins el transport marítim l’armador es la persona que te el domini del vaixell i s’encarrega que aquest
estigui en condicions optimes per al servei del transport. Els armadors son els propietaris.
S’ocupa de les gestions comercials i jurídica del vaixell.

-Navilleres: el Navilier o l’empresa Naviliera es qui es dedica a l’explotació comercial dels vaixells perquè son de
la seva propietat o perquè els tenen arrendats.
Ofereixen 2 modalitats d’explotació:
* Liner o transport marítim de linia regular: rutes regulars i freqüents amb itineraris i tarifes fixes.
* Tramp o transport en regim de noliejament: usual en transport de grans volums de mercaderia (i
granel). La relació entre el noliejador i el navilier s’estableix en un document anomenat pòlissa de
noliejament (charter-party) que consisteix en el coneixement d’embarcament.

- Consignataris: figura fonamental dins el transport marítim. Es el màxim col·laborador del navilier a terra. Fa
tasques de d’ajuda al capità, dona serveis a la tripulació, fa tasques comercials, emet contractes de transport B/L

- Agent de duanes: figura vital en les transaccions comercials, representa legament a l’importador o exportador
davant la duana i agilitza les operacions de despatx, fent d’intermediari entre les parts i l’administració duanera.
Els agents de duanes poden fer 2 tipus de declaració:
* Representació indirecta: declaracions on actuen en nom propi però per compte d’un altre.
* Representació directa: declaracions on actuen en nom i per compte d’un altre.

DOCUMENTACIÓ DE TRANSPORT

- CMR Carta de port per carretera Contract de transport international

Dins el comerç intracomunitari es el mes utilitzat. Serveix com a prova del contracte de transport per carretera, per
identificar les parts que intervenen i la mercaderia que transporta i per fixar les condicions del transport i el termini
de lliurament de la mercaderia.
Feta pel transitari, va dirigida a l’exportador, importador i el transportista (s’emet 3 doc. Originals 1 x cada 1)
La seva utilització implica l'adhesió al Conveni CMR, ha d’acompanyar la mercaderia durant el transport.
Si la mercaderia presenta algun desperfecte, hi han 7 dies laborables per reclamar.

- CIM Carta de port per ferrocarril Contrat de transport International ferroviaire

Es un contracte de transport ferroviari. La seva utilització implica l'adhesió al Conveni Internacional relatiu al
transport de mercaderies per ferrocarril (CIM) que regula el document juntament amb el conveni sobre els transport
internacionals ferroviaris (COTIF). Es nominatiu, no es un títol de propietat.
La identificació de les mercaderies es fa d’acord la Nomenclatura Harmonitzada de mercaderies NHM.
- AWB Coneixement d’embarcament aeri Air Waybill
Es sol utilitzar quan es un transport urgent o mercaderia amb alt valor econòmic.
El document recull el contracte de transport aeri internacional de mercaderies i serveix com a justificant d’entrega
de la mercaderia a bord de l’avio. L’emet l’agent de transport aeri (IATA) i consta de 3 exemplars (carregador,
companyia aèria i destinatari). Es un document nominatiu, no es un títol de propietat
Hi han 2 modalitats d’Air Waybill:
* AWB Master (MAWB) document emes per agent IATA que reuneix diferents enviaments agrupats.
* AWB House (HAWB) document emes per agent IATA, quan s’ha consolidat una carrega en un
MAWB es fa un HAWB per a cada destinatari.

- B/L Coneixement d’embarcament maritim Bill of Lading

Principal mitja de transport internacional. Actualment representa mes del 80% del comerç internacional de
mercaderies. Es un document que acredita l'existència d’un contracte de transport de mercaderies. Sense aquest
títol el destinatari no podrà retirar la mercaderia.
Te 3 funcions principals: acredita l’estat de les mercaderies, es un contracte de transport i es un títol de propietat
de les mercaderies. Les clàusules que es poden fer constar a un B/L son:
* Clean on board: el consignatari fa constar que la mercaderia ha estat correctament embarcada i que el
seu aspecte es correcte.
* Dirty on board: el consignatari fa constar que la mercaderia ha estat embarcada en condicions externes
defectuoses.
* On Board o Shipped on board: el consignatari del vaixell acredita que la mercaderia ha estat
embarcada però no fa cap tipus de manifest del seu estat exterior.

Si el mitja de pagament es un credit documentari només s’admeten els B/L amb clausula Clean on Board.

Com a titols de credit, els B/L es poden classificar en:

* Nominatius: a nom d’un destinatari que podrà retirar la mercaderia (no permet l'endós aquesta modalitat)
* A l’Ordre: a nom d’un destinatari amb la clàusula to the order pot transmetre la propietat de la mercaderia.
* Al portador: el destinatari es aquella persona que tingui el B/L

Segons qui sigui l’emissor del document, els B/L poden ser:
* B/L Master: Contracte de transport emes per la naviliera i dirigit al transitari. Conte la totalitat de la
carrega.
* B/L House: Document emes per l’agent transitari o el consolidar de la carrega, no es negociable, per tant,
no dona dret a la mercaderia. No s’accepta a les operacions bancaries.

Hi haurà un B/L Master per el total de la càrrega i B/L House com clients carregadors.

- SWB Coneixement d’embarcament maritim Seawy Bill

Contracte de transport marítim que serveix com a comprovant que les mercaderies han estat embarcades a bord del
vaixell i determina la responsabilitat de les parts contractants del transport.
Alternativa al B/L i aquest no es negociable, aquest es mes econòmic. Per empreses amb molta col.laboració.

- FBL Coneixement d’embarcament multimodal Forwarder Bill of Lading

Document de transport internacional que cobreix dos o mes mitjans de transport. Sol ser en contenidors (TEU
contenidor de 20 peus i FEU contenidors de 40 peus). Neix per la utilització del contenidor en el transport.
Serveix com a contracte de transport i comprovant de que les mercaderies s’han transportat en mes d’un transport
principal, i no es produeix ruptura de la carrega, per tant, les mercaderies no es desconsoliden en cap punt del
trajecte.
Només els poden elaborar els agents transitaris autoritzats, que formen part de la FIATA (Federacions agents
transitaris associats) i que estiguin considerats com Operadors de Transport Multimodal (OTM).
El FBL es pot emetre a l’ordre i en aquest cas es converteix en un títol de propietat.
EL SISTEMA INTRASTAT

Es el sistema dissenyat per la UE per recollir informació relativa a les operacions del comerç exterior que no
queden registrades a les duanes, es a dir la informació referida a les operacions intracomunitàries. Per operacions
d’exportacions la informació queda en el DUA, ha d’acompanyar la mercaderia en les operacions entre la UE i els
països tercers per així complir les formalitats duaneres. S’hi recull informació sobre el producte i, en el cas de
les importacions, serveix com a base per a la declaració tributària.
Obligats estadistics: Estan obligats empreses (vies) i per el volum de comerç intracomunitari (llindar d’exempció
400.000 tant per expedicions com introduccions).
El territori estadístic intrastat es correspon amb el territori duaner (excepte Ceuta i Melilla en el cas d’Espanya)
El tipus d’operacions que inclou son: Compravenda de mercaderies, arrendaments financers tipus leasing,
mercaderies que viatgen entre matrius i sucursals d’una mateixa empresa.
Els tipus de bens s’inclouen bens mobles, l’energia elèctrica i els productes informàtics.
Es presenta per 2 formes: via telemàtica o l'imprès oficial.
Es sancionable la no presentació com a lleu (60,10) greu (300,52) o molt greu (3.005,7) a mes s’incrementa per uns
coeficients en funció la diferencia entre l’import declarat i el que s’hauria d’haver declarat.
Les declaracions poden ser:
* Declaracions normals (N): Corresponent a les operacions d’introducció o expedició de mercaderies
realitzades durant el període de referencia.
* Declaracions complementaries: Corresponent a les operacions d’introducció o expedició de
mercaderies que no van ser incloses en les declaracions normals.
* Declaracions sense operacions (0): l'administració demana aquesta declaració per tenir constància
que no hi han hagut introduccions i expedicions en el període.
* Declaracions rectificatives: les quals es modifica les partides declarades prèviament o se’n
incorporen de noves.
* Declaracions anul·latives: perquè s'anular total o parcial en una declaració previa.

Quan una empresa que no estava obligada a declarar l’Intrastat supera el llindar d’exempció en les
introduccions en un exercici (any) automàticament queda obligada a presentar la declaració dintre del flux
d’introducció.
Una devolució total de mercaderies corresponent a una declaració anterior, es es declararà presentant una
declaració d’anul.lació.
El valor estadístic es demana al Intrastat i al DUA

DECLARACIÓ RECAPITULATIVA D’OPERACIONS INTRACOMUNITARIES: MODEL 349

La declaració informativa del IVA es presenta mitjançant el model 349, es presenta davant l'Agència Tributaria per
declarar les operacions intracomunitàries que s’han portat a terme en el període de temps establert.
El model 349 serveix per obtenir informació dels moviments intracomunitaris d’empresaris (vies) que no superen
el llindar d’exempció del Intrastat.
A les vendes internacionals l’exportador/expedidor intracomunitari factura sense IVA, per tant davant una
inspecció el venedor te que demostrar que la mercaderia ha sortit del país per poder facturar sense IVA, si es tracta
d’una exportació, aquesta, queda registrada al DUA, en una operació intracomunitària ho podrà demostrar amb
l’intrastat o el 349.
Obligats a presentar la declaració recapitulativa model 349:
* Lliurament (E) i adquisicions (A) de bens comunitaris
* Prestacions (S) i adquisicions (I) intracomunitaries de serveis

Es pot presentar: Amb caràcter general serà mensual.

Per determinar els terminis de presentació de les declaracions no es te en compte les adquisicions
intracomunitàries de bens o serveis, el motiu es que el frau per part dels subjectes passius es produeix a les vendes
nacionals.
Operació triangular: es una operació en la qual el proveïdor establert a l’estat membre A ven un determinats bens
a l’intermediari a l’estat membre B, aquest intermediari per la seva banda ven els bens a l'adquirent, que es troba a
l’estat membre C. Només declararà l’empresa quan sigui intermediària, amb la clau T

L’IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT ( IVA )

Impost indirecte que recau sobre el consum de bens i prestació de serveis que tinguin lloc dins l'àmbit de les
activitats empresarials. Grava cada una de les fases del procés productiu. L’IVA es un impost harmonitzat en la UE.
IVA deduïble o suportat: el que paga l’empresari
IVA meritat o repercutit: el que li cobra el client
Àmbit territorial espanyol, Illes Balears, el mar fins un limit de 12 milles i l’espai aeri corresponent, s’exclou
Canàries, Ceuta i Melilla on apliquen uns altres impostos.
El Fet imposable de l’IVA: les operacions que estan subjectes a l’impost son:
* Lliurament de bens i prestacions de serveis, títol onerós, empresaris
* Adquisicions intracomunitàries de bens, títol onerós, empresaris
* Les importacions de bens.

El tipus impositiu de l’IVA no està unificat a la UE, a Espanya:

* IVA General 21%
* IVA Reduït 10%
* IVA Superreduït 4%

Subjectes Passius de l’IVA : el responsable de repercutir l’IVA als seus clients i d’ingressar les quotes d’IVA
davant Hisenda.
La Inversió del Subjecte Passiu: te com a finalitat evitar que els empresaris paguin les quotes del IVA a un país
on no es troben establerts (principi d’imposició en destí) i s'estalviïn tràmits de devolucions entre diferents països.
Amb la inversió del subjecte passiu, son subjectes passius els empresaris o professionals destinataris de les
operacions realitzades per persones o entitats que no estan establertes dins del territori nacional.
En les operacions intracomunitàries el subjecte passiu es:
* El destinatari dels bens que hagin arribat a Espanya
* Qui hagi comunicat un NIF-IVA Espanyol.

En les operacions intracomunitàries, el subjecte passiu ha d’autorepecutir-se l’impost, és a dir, pot declarar l’IVA
corresponent a l’adquisició intracomunitària com a IVA meritable i a la mateixa declaració com a IVA deduïble.

Règims particulars: tenen caràcter voluntari i només son d’aplicació si l’import total de les adquisicions
intracomunitàries per persona o entitat no arriba a 10,000 durant l’any natural.

* Viatgers: tributació a origen

* Persones amb regim especial No estan subjectes a l’impost les adquisicions intracomunitàries de
bens (AIB) realitzades per persones o entitats seguents:
- Subjectes acollits al regim especial d’agricultura, ramaderia i pesca.
- Subjectes passius que realitzin exclusivament operacions que no originin el dret a la deducció
total o parcial de l’impost.
- Persones jurídiques que no actuïn com a empresaris o professionals.

* Vendes a distancia: Les vendes a distancia efectuades per un empresari des d’un altre estat membre
amb destinació a Espanya només tributen en origen quan el volum total es com a màxim de 35.000 any.
* Mitjans de transport nous: tributa sempre a destinació. Es consideren nous quan no han recorregut
mes de 6000 km o siguin lliurat abans de 6 mesos.
Les exempcions dels lliuraments intracomunitaris de bens : estan exemptes de l’impost quan es remeten des de
un estat membre a un altre, el lliurament en origen es beneficia de l’exempció quan doni lloc a una adquisició
intracomunitària gravada en destinació. L’exempció radica en evitar la doble tributació i en la filosofia que inspira
l’impost, fixant la tributació en el territori on es produeix el consum.
Perquè la exempció tingui lloc: els bens han de sortir del territori d’aplicació de l’IVA a un altre estat membre,
document de transport.
El transport de les mercaderies des d’un estat membre fins a un altre estat membre es el requisit fonamental per
parlar de lliurament intracomunitari.

Operacions triangulars: operacions intracomunitàries en que es produeixen una serie de lliuraments entre 3
empreses, cadascuna de les quals es troba ubicada a un país diferent dins de la UE. Es caracteritzen perquè hi ha un
lliurament successiu de bens amb un sol transport que realitza el proveïdor al client final.

Adquisicions i prestacions comunitàries de serveis: la Llei de l’IVA defineix la prestació de serveis en sentit
negatiu, son prestacions de servei totes aquelles operacions subjectes a l’impost que no siguin lliurament de bens,
adquisicions intracomunitàries o importacions de bens.

Obligacions formals dels operadors intracomunitaris: Les empreses, autònoms i professionals que portin a
terme operacions intracomunitàries s’han d’inscriure al Registre d’Operacions Intracomunitàries (ROI) abans de
realitzar qualsevol operació. La sol·licitud es formalitza mitjançant model 036 de declaració censal. Un cop
registrats al cens VIES, els operadors reben un nº identificació fiscal IVA o un numero d’operador intracomunitari,
el nif comunitari d'Espanya es ES+9 dígits dni.

Tots els operadors intracomunitaris estan obligats a fer 3 tipus de declaracions davant l’agencia tributaria:
* Declaració periòdica de l’IVA model 303, reflecteix l’IVA suportat i l’IVA Repercutit. Es el mes
utilitzat a l’hora d’informar sobre operacions de l’IVA. Presentació sol ser trimestral, però es pot fer
mensual.
* Declaració recapitulativa o informativa de l’IVA model 349, serveix per declarar a l’agencia
tributaria les operacions intracomunitàries, tant expedicions com introduccions i operacions triangulars.
* Declaració – Resum anual model 390, recull totes les operacions realitzades durant l’any natural
relatives a la liquidació de l’impost de l’IVA.

PREGUNTES I RESPOSTES:

Que es l’Espai Economic europeu (EEE) ?

Acord que crea un espai lliure de circulació de persones, serveis i mercaderies i capitals, amb l’objectiu de
fomentar un enfortiment continuu i equilibrat de les relacions comercials i economiques entre els 28 països que en
formen part, que son els de laUE. Suposa una integració economica perquè es tracta d’un mercat comú perquè és
una unió duanera, on la lliure circulació de mercaderies s’amplia també a les persones, el capital i els serveis.

Operació compravenda empresa catalana condicions FCA Port Barcelona

Es tracta d'una exportació. L'incoterm FCA no inclou el transport o sigui que l'expressió geogràfica, en aquest cas
el Port de Barcelona, es refereix al país d'origen i Barcelona és el port de sortida.

Operacio compravenda empresa catalana condicions CIP Port Tarragona.

Es tracta d'una importació. Els incoterms del grup C inclouen el transport principal i, per tant, l'expressió
geogràfica, en aquest cas el Port de Tarragona, es refereix a la destinació o lloc de desembarcament.

Empresa Manresa ven a Empresa Suïssa, aquesta no pot realitzar el despatx exportació però si disposa d’un
transport propi per recollir mercaderies. Quin incoterm utilitzem?
Cal utilitzar l’incoterm FCA. Amb aquest incoterm el lliurament es produeix en el país d’origen, un cop carregada
al mitjà de transport, i el venedor es fa càrrec del despatx d’exportació.
Seria correcte la clausula CIF Magatzem transitari?
No, el CIF és un incoterm exclusivament per a transport marítim i cal indicar forçosament un port. No es pot
indicar un lloc que no sigui un port

Seria correcte la clausula DAT Magatzem transitari?

Sí, perquè el terme terminal inclou qualsevol lloc, cobert o no, com ara un moll, magatzem, estació de contenidors,
terminal de carretera, ferroviària o aèria.

Quines etapes hi han en una operacio de compravenda internacional?

-Entrega de les mercaderies a un primer transportista o a les instal·lacions d’un port.
-Manipulacions a la terminal o al port.
-Despatx de la mercaderia a la duana d’exportació.
-Transport principal de la mercaderia cap al país de destinació.
-Despatx de la mercaderia a la duana del país del comprador.
-Manipulacions a la terminal o al port d’importació.
-Entrega a les instal·lacions del comprador.

El comprador sempre acaba pagant totes les despeses, perquè?

Sempre haurà d’acabar assumint totes les despeses però depenent dels casos:
-pagarà directament al transportista o als agents que intervinguin a l’operació
-pagarà aquestes despeses a l’exportador, que les hi inclourà a la factura de l’operació.

Que tenen en comu els incoterms FCA, CIP, CPT ?

Tots 3 són polivalents i es poden utilitzar amb qualsevol mitjà de transport. En tots 3, el lliurament de la mercaderia
és en origen i, per tant, el risc durant el transport principal és del comprador.

Quin incoterm es recomenable per una exportació de 2 tones de cereals des de el Port de BCN?
FAS o DAT, perquè preveuen el lliurament a la terminal d’origen (FAS) o a la terminal de destinació (DAT), en el
primer cas abans de carregar la mercaderia al mitjà de transport i en el segon cas un cop hagi estat descarregada a la
terminal.
El FAS és un Incoterm marítim i el DAT és un Incoterm polivalent però tots dos s’adapten perfectament al tipus de
càrrega perquè la mercaderia es pot deixar al moll de càrrega a granel del port i les condicions del nòlit i la
manipulació es poden negociar de forma conjunta.

Quina diferència hi ha entre les posicions DAP Magatzem Nova York i DDP Magatzem Nova York?
La diferència està en les despeses i gestions del despatx d’importació a Nova York.
En el cas del DAP, el preu no inclouria el despatx d'importació i aquests costos els hauria d'assumir l’importador.
Amb l'Incoterm DDP, en canvi, el preu inclouria, a més, els drets d’importació.
Ni un Incoterm ni l'altre inclouria la descàrrega de la mercaderia. Per això, quan sí que es vol incloure aquest
concepte, és possible trobar expressions com ara DDP unloaded warehouse New York.

a.) Si la importació a Manresa es fes des d'un país africà amb infraestructures deficients.
Amb algun dels Incoterms dels grups de les C o de les D, per evitar els riscos i les dificultats que poden sorgir en el
país d’origen i durant el transport.

b.) Si l'empresa de Memphis fos una multinacional i l'empresa de Mollet fos una empresa petita.
Si l’empresa de Memphis té un volum de negoci molt superior al de l’empresa de Mollet, segurament pot
beneficiar-se de costos d'enviament menors. Llavors convindria utilitzar un Incoterm curt, per exemple FCA, i que
l’empresa americana es fes càrrec del transport.
c.) Si la importació que està fent l'empresa de Manresa fos d'un component clau en la seva cadena de
producció.
Si el component que s’importa és clau per al procés de producció, a l’empresa de Manresa li interessa controlar al
màxim l’enviament i seria recomanable que utilitzés un Incoterm curt, per exemple FCA, de forma que es pogués
fer càrrec del transport.

d.) Si l'exportació a Memphis fos d'un producte a granel.

Els Incoterms més recomanables per mercaderia a granel per via marítima són FAS o DAT, perquè preveuen el
lliurament al moll de càrrega a granel del port d’origen (FAS) o del port de destinació (DAT), en el primer cas
abans de carregar la mercaderia al mitjà de transport i en el segon cas un cop hagi estat descarregada a la terminal, i
en els dos casos les condicions del nòlit i la manipulació es poden negociar de forma conjunta.

e.) Si fos la primera vegada que l'empresa de Manresa fa una importació des de la Xina.
Per a una primera importació, millor treballar amb un Incoterm llarg, del grup de les C o de les D, i deixar que sigui
l’empresa xinesa, que segur que té més experiència i més coneixement del mercat, la que s’encarregui de la gestió
del transport.
1. Incoterms. Tipus de transport utilitzat:
• Incoterms polivalents: EXW, FCA, CPT, CIP, DAT, DAP i DDP
• Incoterms marítims i per vies navegables interiors: FAS, FOB, CFR i CIF
2. Incoterms. Pagament del transport principal (transport internacional entre el país d’origen i el de destí):
• Pagament del transport a càrrec del comprador (importador): EXW, FCA, FAS i FOB
• Pagament del transport a carrec del venedor (exportador): CPT, CIP,DAT, DAP, DDP, CFR i CIF
3. Incoterms. Transmissio del risc en el transport de la mercaderia (sigui en origen o en destinacio):
• En el pais d’origen: EXW, FCA, CPT, CIP, FAS, FOB, CFR i CIF
• En el pais de desti: DAT, DAP i DDP
a.) Quina diferència hi ha entre el codi NC i el codi TARIC?
El codi NC consta de 8 dígits que identifiquen la partida i subpartida SH més la subpartida NC mentre que el codi
TARIC consta de 2 dígits més per especificar l’aranzel integrat de la UE que estableix els drets aranzelaris que els
estats membres apliquen a les importacions de països tercers.

b.) En quines operacions s'utilitza el codi NC i en quines operacions s'utilitza el codi TARIC?
El codi NC de 8 dígits és la codificació requerida en el comerç intracomunitari i en les exportacions i el codi
TARIC de 10 dígits s'utilitza a les importacions.

c.) Quina eina utilitzaríeu per conèixer l'aranzel que aplicaria un determinat país al producte que
comercialitza la vostra empresa?
L'eina Market Access Database. La informació referida a les exportacions des de la UE figura a l’apartat Export
from UE.

d.)Quina eina utilitzaríeu per conèixer l'aranzel que hauríeu de pagar per la importació d'un determinat
producte?
L'eina més recomanable és la base de dades TARIC de la UE. També es pot utilitzar l'eina Market Access database,
apartat EU Tariffs.

g.) Per quin motiu és especialment important la factura comercial?

Perquè és necessària per despatxar les mercaderies a la duana.

Considereu les característiques de l'ordre de comanda internacional. A quin document creieu que pot
substituir, a la comanda o a la factura proforma? Justifiqueu la vostra resposta.
Podria substituir una factura proforma perquè tots dos documents poden representar un contracte de compravenda.
L’ordre de comanda internacional la fa el venedor, a partir d’una comanda del comprador, per reflectir les
condicions acordades fruit de la negociació i, un cop acceptada pel comprador, esdevé un contracte de
compravenda internacional.
El mateix passa amb la factura proforma. Substitueix l’oferta comercial però, un cop signada per les dues parts,
adquireix el caràcter de contracte de compravenda.

a.) Factura proforma. Quina és la seva funció principal?

La seva funció principal és donar a conèixer al comprador el preu i les condicions de venda de l'operació.
Substitueix l’oferta comercial i, si està signada per les dues parts, adquireix el caràcter de contracte de
compravenda.

b.) Factura proforma. Quines altres funcions pot tenir?

La factura proforma pot servir també:
Per acompanyar les mostres que no tenen caràcter comercial.
Per a demanar l'obertura d'un crèdit documentari al banc emissor quan aquest sigui el mitjà de pagament escollit.
Perquè el comprador pugui sol·licitar una llicència d'importació

c.) Factura proforma. Fa innecessari el contracte de compravenda? Justifiqueu la vostra resposta.

La factura proforma és, d'entrada una oferta comercial però, un cop signada per les dues parts, adquireix el caràcter
de contracte de compravenda i sí que el pot substituir. Tot i això, si cal acordar qüestions addicionals, es pot
elaborar també un contracte de compravenda.

c.) Factura proforma. Pot substituir la factura comercial? Justifiqueu la vostra resposta.
No, la factura proforma representa un contracte de compravenda mentre que la factura comercial acredita una
operació de compravenda. La factura proforma té el mateix aspecte que una factura comercial. Per això és
important que la paraula “proforma” figuri de forma destacada per distingir-la de la factura comercial i que no es
pugui confondre.

a.) Intrastat. Quin és l'àmbit d'aplicació de l'Intrastat?

El territori estadístic de l’Intrastat es correspon amb el territori duaner de la UE.

b.) Intrastat. En el cas d'Espanya, coincideixen el territori de la UE i el territori duaner de la UE?

En el cas d'Espanya, el territori duaner no coincideixi amb el de la UE perquè Ceuta i Melilla no formen part del
territori duaner.

c.) Intrastat. Indiqueu, amb les vostres paraules i en un màxim de 2 o 3 línies, qui ha de presentar la
declaració Intrastat.
Les empreses que realitzin lliuraments o adquisicions intracomunitàries i que superin un determinat volum
d'operacions.

d.) Intrastat. Què vol dir que el llindar d'exempció s'aplica separadament a expedicions i introduccions?
Que la superació del llindar d'expedició obliga a fer la declaració d'expedició però no la d'introducció i al revés.
Només cal fer les dues declaracions si se superen els dos llindars.
e.) Intrastat. Quin tipus d'operacions s'han d'incloure a l'Intrastat?
Compra venda de mercaderies: s’inclouen els béns mobles, l’energia elèctrica i els productes informàtics. La
compravenda de béns immobles no s’inclou, ja que el bé no canvia de país pel fet de canviar la nacionalitat del seu
propietari.
Arrendaments financers, tipus leasing, de durada superior a dos anys amb opció de compra.
Mercaderies que viatgen entre matrius i sucursals d’una mateixa empresa.

f.) La prestació d'un servei d'assessoria, s'hauria d'incloure a l'Intrastat? Per què?
No, perquè es tracta d'un servei i l'Intrastat només inclou les mercaderies i els arrendaments financers.

a.) MODEL 349. Qui ha de presentar el model 349? Hi ha algun llindar d'exempció?
L'han de presentar tots els empresaris i professionals que realitzin operacions intracomunitàries, independentment
del volum d'operacions.

b.) MODEL 349. Amb caràcter general, amb quina periodicitat s’ha de presentar el model?
Amb caràcter general, s'ha de presentar cada mes.

c.) MODEL 349. Per determinar aquesta periodicitat, què es té en compte? Es tenen en compte el volum de
les adquisicions intracomunitàries?
Es té en compte el volum dels lliuraments intracomunitaris. El volum de les adquisicions no afecta.

d.) MODEL 349. Quin tipus d'operacions s'han d'incloure al model 349?
Totes les operacions intracomunitàries, lliuraments i introduccions de béns i prestacions i adquisicions de serveis,
així com les operacions triangulars.

a.) IVA. Quin és l'àmbit d'aplicació de l'IVA a Europa en general i a Espanya, en particular?
L'IVA s'aplica a tot el territori de la UE. En el cas d’Espanya, l’IVA s’aplica a tot el territori excepte a Canàries,
Ceuta i Melilla.

b.) IVA. Qui és el subjecte passiu de l'IVA en una compra interior? I en una compra intracomunitària? Per
què?
En una compra interior, el subjecte passiu és el venedor, que és qui realitza l'entrega o presta el servei. En una
compra intracomunitària, en canvi, el subjecte passiu és l'empresari o professional destinatari dels béns o serveis.
En les operacions intracomunitàries, es produeix una inversió del subjecte passiu i el responsable d'ingressar les
quotes passa a ser el comprador, en lloc del venedor, atès que el venedor no està establert dins del territori nacional.

c.) IVA. Un particular, pot ser subjecte passiu de l'IVA?

No, els subjectes passius de l'IVA han de ser empresaris o professionals que portin a terme les activitats subjectes a
l’impost.

Un empresari català compra diversos objectes d'art a Roma. Es tracta d'una adquisició intracomunitària?
On tributarà a efectes d'IVA?
No. Si el lliurament de béns ha tributat segons les regles establertes per al Règim especial de béns usats, objectes
d'art, antiguitats i objectes de col·lecció, el fet imposable es troba al país d'origen. Per tant, en el tràfic
intracomunitari, la compravenda de béns acollida a aquest règim tributa en origen, no en destí. Com a
conseqüència, tributarà a Itàlia.

Una empresa francesa realitza un servei cultural a Espanya per a un empresari basc. On tributarà aquesta
operació a efectes d'IVA? Els serveis culturals tributen al lloc on es porten a terme, sempre que el seu destinatari
sigui un empresari o professional. Per tant, aquesta operació tributarà a Espanya.
Amb caràcter general, on es consideren realitzades les prestacions intracomunitàries de serveis a efectes
d'IVA i, per tant, on tributen?
Si el destinatari és un empresari o professional, es consideren realitzades on el destinatari tingui la seva activitat i
tributen, per tant, en destinació, al país del destinatari del servei. Si el destinatari és un particular, es consideren
realitzades on el prestador tingui la seu i tributen, per tant, en origen, al país del prestador del servei.

Un empresari de Barcelona fa una compra a una empresa de Roma durant el mes d'octubre de 2019. Amb
relació a l'IVA, en quines declaracions haurà d'incloure aquesta operació?
Declaració trimestral de l’IVA. Model 303 on es reflecteix l’IVA suportat i l’IVA repercutit que donen lloc a les
autoliquidacions.
Declaració recapitulativa o informativa de l’IVA. Model 349 que serveix per declarar a l’Agència Tributària les
operacions intracomunitàries, tant d’expedicions com d’introduccions en el període establert.
Declaració – Resum anual. Model 390 que serveix per recollir totes les operacions realitzades durant un any
natural.

Un empresari espanyol acaba de muntar una empresa dedicada a l’elaboració de perfums i reparteix
mostres gratuïtes a establiments especialitzats per donar-se a conèixer.
Les mostres no tenen caràcter comercial, per tant no hi ha fet imposable a efectes d’IVA en aquesta operació.

Un professional espanyol realitza uns serveis de consultoria a una empresa situada a Ginebra.
No hi ha fet imposable a efectes d’IVA. Es tracta d’una prestació de serveis amb exempció plena en tenir el mateix
tractament que una exportació.

Un empresari català adquireix una partida d’ordinadors per a la seva empresa a un empresari alemany per
import de 12.000 €. Els ordinadors es transporten des d’Alemanya a Espanya i tots dos empresaris estan
identificats als seus respectius països a efectes d’IVA.
Hi ha inversió del subjecte passiu? Raoneu la resposta.
Qui paga l’IVA de l’operació?
En aquest cas sí que es produeix inversió del subjecte passiu, perquè es tracta d’una adquisició intracomunitària de
mercaderies i el subjecte passiu és l’empresari situat a Espanya que compra el bé.
Amb la regla de la inversió, el subjecte passiu és el destinatari dels béns, és a dir, és el comprador qui repercuteix i
declara l’IVA de l’operació (recordeu que ha de ser un empresari o professional).