Download as docx, pdf, or txt
Download as docx, pdf, or txt
You are on page 1of 3

INSTITUT REGUISSOL HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

DEPARTAMENT DE SOCIALS CURS 2022-2023

Nom de l’alumne:
________________________________________________________________________

Comentari de text: Aristòtil

Precisament, si els canvis són quatre, el de substància, el de qualitat, el de quantitat i el


de lloc, i el canvi de substància és la generació i la destrucció, el canvi quantitatiu
l'augment i la disminució, el canvi qualitatiu l'alteració i el canvi de lloc la transmutació, els
canvis es produiran envers els contraris de cada cosa. És necessari, per tant, que canviï
la matèria que és en potència ambdós contraris. I, atès que l'ésser existeix de manera
doble, tot canvia de l'ésser en potència cap a l'ésser en acte (per exemple, del blanc en
potència al blanc en acte) i de la mateixa manera també en el que es refereix a l'augment i
la disminució. De manera que no solament per accident és possible arribar a ser a partir
del no ésser, sinó que també les coses es produeixen a partir de l'ésser, certament de
l'ésser en potència, i no de l'ésser en acte.
Aristòtil Metafísica

1. Explica breument –entre 40 i 80 paraules- les idees principals del text i com estan
relacionades.
En aquest text Aristòtil explica que en la matèria es poden produir quatre canvis, el de
substància (generació i destrucció), el quantitatiu (l’augment i disminució), el qualitatiu
(l’alteració) i el de lloc (la transmutació). Aristòtil afirma que tots aquests canvis es
produeixen envers els contraris de cada cosa. Explica que el mateix passa amb l’ésser,
on no només pots arribar a ser a partir del no ésser sinó que les coses també es
produeixen a partir de l’ésser en potència però no pas de l’ésser en acte.
2. Explica breument –entre 7 i 15 paraules- el significat que tenen en el text les paraules
o expressions següents:

a. acte: és l’actualitat d’un ens, el que és actualment.


b. Potència: és la possibilitat de ser alguna cosa en un futur.

3. Com es justifica, en la filosofia aristotèlica, la frase següent del text: “les coses es
produeixen a partir de l’ésser, certament de l’ésser en potència, i no de l’ésser en
acte”? (Fes referència als aspectes generals del pensament d’Aristòtil que calguin
encara que no apareguin explícitament en el text).
Primer de tot Aristótil va anomenar a la metafísica com a la “filosofia primera” o saviesa.
És la ciència del Ser quant a ésser i dels atributs que li corresponen pel sol fet de ser. I es
tracta de conéixer les coses comunes en tots els éssers. Aristótil diu allò ja que per a ell hi
ha dos nivells de composició. En el primer, és la conseqüenciaa de la unió entre dos
elements, on la matèria primera fa refència a la matéria comuna en tots els éssers, i a la
indeterminació que tenen. I la forma substancial és l’assència que té l’ésser. En canvi en
el segon nivell de composició és la conseqüència de la unió entre els dos elements
anteriors, on la matèria segona és el resultat del primer nivell, on és menys determinable. I
la forma substancial d’aquest nivell són les seves particularitats dins de l’especie.
Per tant aquesta frase lo que fa referència és que primer tens el primer nivell on només
tens la possibilitat de ser i desprès ets, en l’ésser en acte. O sigui que primer tens que
tenir la possibilitat de ser per desprès pugué ser.
4. Compara la concepció de l’ésser i del canvi d’Aristòtil amb la concepció que en té
Parmènides.
Aristòtil diu que l’únic canvi que existeix és el canvi de l’ésser en potència cap a l’ésser en
acte, per tant el canvi que existeix és el de voler ser en un futur a ser en el present. En
canvi Parmènides diu que l'ésser és i el no ésser no existeix, a més diu que no hi ha
canvi, sinó que el que és és i sempre serà, i el que no és no es pot pensar ni dir.
Per tant Aristòtil afirma que hi ha un canvi de l'ésser potencial a l'ésser en acte mentre
que Parmènides diu que l'ésser sempre serà el mateix ésser i que no canvia.

5. Segons Aristòtil, els fets s’expliquen a partir de la teoria de les quatre causes; estaries
d’acord amb l’afirmació que la nostra societat occidental només té en compte la causa
eficient? Consideres que si tinguéssim una mirada més aristotèlica sobre aquesta
qüestió, podríem tenir una millor comprensió de la realitat? Argumenta la teva
resposta.

You might also like