L’INSTITUT D’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA (IES) I EL SEU ENTORN

ORGANITZACIÓ, DIRECCIÓ I PARTICIPACIÓ EN ELS IES

FÈLIX PARDO
MÀSTER EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT, UB
Context de l'Educació Secundària. Sistemes, Models i Estratègies
 CONTINGUT DEL TEMA 3
1. El context de l’educació secundària
2. L’organització del sistema educatiu espanyol segons la LOMLOE
3. Documents que reglamenten l’organització dels instituts
4. Documents elaborats pel centre
5. Òrgans de govern dels instituts
6. Òrgans de coordinació docent
7. Organització de l’ensenyament
8. Components de les comunitats educatives
 El context de l’educació secundària (1a)
Observacions preliminars

Per fer una reforma educativa no n’hi ha prou
amb el disseny d’un nou currículum; cal
dissenyar una nova estructura organitzativa dels
centres docents. Aquesta va ser una de les
deficiències de la LOGSE del 1990.
L’èxit educatiu de tot l’alumnat requereix d’un
model d’institut flexible i obert amb una
diversitat de propostes pedagògiques. Cal
superar el model jeràrquic-burocràtic i
centralitzat amb una única cultura pedagògica.
La gestió burocràtica és poc operativa en els
entorns VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat
i ambigüetat). Cal potenciar l’autonomia dels
centres que faci possible tenir un projecte de
centre propi amb capcitat d’adaptar-se a les
demandes socials del seu entorn i d’aprendre
de les pròpies experiències. Ara bé, amb
rendiment de comptes dels recursos utilitzats
(veure exemple de mala praxi).
La concepció de l’escola i de les seves funcions
varia molt segons la perspectiva ideològica des
de la que es plantegi.
 El context de l’educació secundària (1b)
Exemple de mala praxi d’autonomia de centre relativa a l’autofinançament

Col·legi públic Isidre Martí,

Esplugues de Llobregat
(Educació Infantil i
Educació Primària)
 El context de l’educació secundària (1c)
Tipus de context
Context intern
(configuració organitzativa)
Elements que aporten identitat, imatge i cultura
escolars resultat de la història del centre.
Podem identificar el següents:
● Composició social i cultural de l’alumnat
● El professorat considerat individualment.
Un element clau per a l’èxit educatiu.
● Les relacions de col·laboració e
interdependència entre el professorat. Un
element mediador en l’èxit educatiu
Context extern
(determinants de l’organització)
Elements que determinen el context intern. A
destacar els dos següents
● Les famílies. Un element dinamitzador del
context intern
● La política educativa (l’administració). Un
element potenciador o inhibidor de la
transformació del context intern
 El context de l’educació secundària (1d)
Dificultats de l’estructura organitzativa dels Instituts
L’etapa de l’educació secundària és crítica per
l’atenció a la diversitat amb un alumnat
adolescent.
L’objectiu propedèutic en relació al Batxillerat i
la Formació professional i l’objectiu
d’empleabilitat per als que abandonen el
sistema educatiu no es poden conciliar amb un
currículum fragmentat per disciplines, i per tant
s’imposa una integració de les assignatures per
àmbits de coneixement, la qual cosa implica una
nova formació del professorat.
El caràcter híbrid (básic/obligatòri) de l’educació
secundària, impartida en instituts i no per
mestres sinó per professors, desdibuixa la seva
identitat institucional entre l’educació primària i
els ensenyaments postobligatoris.
L’abandonament prematur del sistema educatiu,
el fracàs escolar i els resultats mediocres als
successius informes Pisa no permeten assolir
l’objectiu de l’empleabilitat en la actual societat
del coneixement. La solució passa per
implementar una més gran flexibilitat en els
diversos itineraris dels cicles o etapes, tot i
evitant la segregació escolar.
 El context de l’educació secundària (i 1e)
Reptes de futur
El centre educatiu s’ha de configurar com a un
context de formació tant per a l’alumnat com per
al professorat, la qual cosa exigeix dissenyar
l’organització i gestió del centre com a una
comunitat d’aprenentatge.
La cultura pedagògica del centre, així com el
seu funcionament, té una influència fonamental
en la construcció de la identitat professional
dels docents, així com en la construcció del
significat de l’ensenyament.
Cal repensar l’estructura organitzativa dels
centres per tal que la cultura d’origen dels
alumnes no entri en conflicte amb la cultura
escolar academicista dels instituts, i que els
alumnes que viuen la subordinació de la seva
cultura d’origen a la cultura oficial de manera
conflictiva, generant conductes antisocials o
violentes, i en conseqüència a ser tractats com
a problemàtics, acabin abandonant el sistema
educatiu. En lloc de pensar l’escolarització com
a un procés d’integració en la cultura oficial,
s’hauria de pensar com a un procés dialògic
entre cultures coexistents.
L’organització del sistema educatiu espanyol segons la LOMLOE (2a)

Des del gener del 2021 el sistema educatiu L’ensenyament de règim general inclou tres
espanyol està regulat per la Llei Orgànica de etapes: no obligatòria, obligatòria i
Modificació de la LOE (LOMLOE). La LOE va postobligatòria. I el model d’assignatura es
entrar en vigor el 2006 i va derogar les lleis reduirà a obligatòries i optatives.
educatives anteriors, llevat la LODE del 1985
(que desenvolulpa l’article 27 de la Constitució Etapa no obligatòria.
espanyola) i el pla d’estudis de la LOGSE del
1990. Comprèn l’educació infantil, dividida en 2 cicles:
el primer fins els 3 anys i el segon dels 3 als 6
Hi ha dos tipus d’ensenyament: de règimen anys.
general i de règimen especial. Aquest segon
ensenyament inclou l’ensenyament artístic
(música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques,
disseny i conservació i restauració de béns
culturals), d’idiomes, d’esports i de persones
adultes.
L’organització del sistema educatiu espanyol segons la LOMLOE (2b)
Etapa obligatòria.
Comprèn l’educació primària, dels 6 als 12
anys, que s’estructura en 3 cicles de 2 cursos
cadascun, i l’educació secundària obligatòria
(ESO), dels 12 als 16 anys, que comprèn 4
cursos i s’eliminen en el 4t curs els dos itineraris
de caràcter propedèutic, un per al batxillerat i
l’altre per la formació professional de grau mitjà.
Per a l’alumnat que ho necessiti, a partir del 3r
curs de l’ESO es podrà seguir un programa de
diversificació curricular (amb una simplificació
del currículum) que permeti obtenir el títol de
l’ESO. Hi haurà dues modalitats
● Aules obertes: són les que es duen a terme
en el centre educatiu en un 100% de l'horari
lectiu.
● Projectes singulars: són els que estan
gestionats pel centre educatiu, però en què
l'alumne cursa una part o la totalitat de l'àmbit
pràctic amb activitats externes al centre.
L'horari d'aquestes activitats externes ha de
ser com a màxim el 40% de l'horari lectiu.
I també a partir de 3r curs de l’ESO (amb 15 anys)
els alumnes amb dificultats per seguir estudiant
podran optar a fer un Cicle de Grau Bàsic que
possibiliti la titulació de l’ESO.
 L’organització del sistema educatiu espanyol segons la LOMLOE (i 2c)

Etapa postobligatòria. La formació professional comprèn dos graus:

mitjà i superior. Tots dos tenen una estructura
Inclou el batxillerat, la formació professional i
modular organitzada per famílies professionals i
l’educació universitaria.
inclouen un mòdul professional de formació en
El batxillerat comprèn dos cursos, normalment Centre de Treball (FCT).
entre els 16 i 18 anys. Però es permetrà el
Els estudis universitaris comprenen 3 cicles:
batxillerat progressiu en tres anys. Hi haurà 4
estudis de Grau, estudis de Màster i estudis de
modalitats: Arts, Ciències i Tecnologia,
Doctorat. Al 1r cicle es pot accedir amb el títol
Humanitats i Ciències Socials i General.
de Batxiller i de Tècnic Superior, així com amb
L’obtenció del títol permet accedir a la formació
una prova per als més grans de 25 anys. I al 3r
professional de grau superior i a la Universitat.
cicle es pot accedir amb el títol de Màster de
qualsevol ensenyament superior.
 Organigrama del sistema
educatiu espanyol segons la
LOMLOE (2020)
 Documents que reglamenten l’organització dels instituts (3a)
L’organització del sistema educatiu espanyol
està regulada per documents oficials estatals i
autonòmics, de caràcter general i educatiu,
fonamentats tots ells en l’article 27 de la
Constitució Espanyola, així com per documents
elaborats pels centres educatius per prescripció
de l’article 121 de la LOE.
La legislació d’àmbit estatal vigent comprèn les
tres lleis següents:
● LODE (1985)
● LOE (2006)
● LOMLOE (2020)
La legislació d’àmbit autonòmic català vigent
comprèn la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)
del 2009.
Cal advertir que la LOE manté els següents
assoliments de la LOGSE (1990):
● educació obligatòria fins els 16 anys
● agrupament d’alumnes segons l’edat en
els mateixos centres, sense segregar-los
per rendiments o capacitats
● pla d’estudis (etapes dels estudis no
universitaris)
● gestió democràtica dels centres
● descentralització del sistema educatiu al
permetre que les CCAA desenvolupin una
part del currículum prescriptiu (amb la
LOMLOE el 50% per les CCAA amb
cooficialitat de la llengua pròpia)
● model de la formació professional
 Documents elaborats pel centre (4)
Projecte Educatiu de Centre (PEC) Reglament de Règim Intern (RRI)

El principal document que regeix l’organització i funcionament Pla d’Acció Tutorial (PAT)
dels centres. D’elaboració obligada i s’ha de fer públic. Avaluat
pel Consell Escolar i aprovat pel director del centre Pla d’Actuació per a la Millora (PAM)

Projecte Curricular de Centre (PCC) Constitueix la part pedagògica del PGA. Serveix per identificar les
necessitats de l’alumnat del centre
D’elaboració voluntària des de la LOE, constitueix els segon nivell de
concreció del currículum. Ha de ser aprovat pel Claustre Projecte de Gestió

Pla de Convivència Projecte Lingüístic

Inclou el Programa de Mediació i Resolució de Si no es disposa, cal elaborar un Pla de Normalització Lingüística
Conflictes
Pla d’Atenció a la Diversitat
Programació General Anual (PGA)
Altri
Concreta els criteris i orientacions generals del PEC i conté la (p. ex. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i
material curricular)
planificació de la gestió del centre en cada curs.
 Òrgans de govern dels instituts (5a)
Òrgans unipersonals
Són, com a mínim tres: director/a, cap d’estudis i
secretari/a. Tots ells formen l’equip directiu
Director/a
La màxima autoritat del centre. Té la responsabilitat
de cumplir i fer cumplir la legislació vigent,
col·laborar amb les autoritats educatives i els altres
agents de la comunitat educativa. A partir de la LOE
hi ha un concurs públic per ser candidat al càrrec de
director i es considera un mèrit estar en possessió
de la certificació acreditativa d’haver superat un
curs de formació sobre la funció directiva.
Cap d’estudis
Té la responsabilitat de coordinar les activitats
acadèmiques, confeccionar els horaris dels alumnes
i dels docents, coordinar els caps de departament,
els caps dels equips docents i els tutors, coordinar i
planificar la formació docent i fomentar la
participació de tots els membres de la comunitat
educativa
Secretari/a
S’encarrega de tots els aspectes econòmics, de
donar fe de tots els actes acadèmics, de la custòdia
de tota la documentació del centre, d’emetre les
certificacions, de la conservació de les
instal·lacions, béns i materials i de l’adquisició dels
recursos necessaris.
 Òrgans de govern dels instituts (5b)
Òrgans col·legiats
Consell Escolar
Òrgan consultiu i de participació de la comunitat
educativa del centre. Els membres que el componen
són: 1) l’equip directiu, sent el /la director/a el/la
president/a i el/la secretari/a amb veu però sense vot;
2) un representant de l’ajuntament; 3)representants
del professorat; 4) representants de l’alumnat; 5)
representants de les famílies, i 6) representants del
personal no docent. Entre les seves competències
està l’avaluació del Projecte Educatiu de Centre,
l’establiment de criteris per a la Programació General
Anual, la participació en la selecció del director del
centre i revisar les decisions adoptades en relació al
Reglament de Règim Intern.
Claustre
Òrgan deliberatiu que està compost per tot el
professorat del centre i que està presidit pel/per la
director/a. Entre les seves competències està la de
participar en tots els documents elaborats pel centre,
fer propostes sobre el procés d’ensenyament-
aprenentatge i la formació docent i realitzar tot
l’ensenyament i l’avaluació dels alumnes. Té el dret a
escollir els seus representants en el Consell Escolar i
en la Comissió que avalua als aspirants a la direcció
del centre.
 Òrgans de govern dels instituts (i 5c)
Òrgans col·legiats

Junta de delegats i associacions de l’alumnat

L’alumnat té el dret a participar en el funcionament i

en la vida de l’institut, així com en els òrgans de
representació, com el Consell Escolar (on pot escollir
els seus representants) i la Junta de Delegats
(integrada per tots els delegats dels grups-classe.

A més pot formar associacions com òrgans per

expressar les seves opinions, col·laborar en la tasca
educativa de l’institut, articular la participació en els
òrgans col·legiats i realitzar activitats culturals i
esportives.
 Òrgans de coordinació docent (6a)
Problemes i reptes

Els instituts són organitzacions amb una articulació feble Els òrgans de coordinació docent haurien de facilitar un
pels següents factors: lideratge pedagògic distribuït i fer del centre docent un
projecte educatiu col·lectiu al voltant d’una missió comuna:
● L’individualisme en l’exercici de la pràctica docent l’èxit de tot l’alumnat.
● la divisió del professorat per especialitats
disciplinàries o famílies professionals Per tal de superar l’estructura burocràtica en el
● l’agrupament dels docents en departaments funcionament dels departaments didàctics, cal un canvi en
didàctics l’organització del centre cap a la cooperació entre els
● la manca d’hàbit a fer projectes interdisciplinaris o docents i el treball en equip, amb un nou agrupament dels
transdisciplinaris
docents per àrees de competències que integrin diferents
El departament didàctic determina de manera positiva o disciplines.
negativa la definició de la identitat docent, la formació
didàctica i la funció com a ensenyant. Si funciona com a
una estructura burocràtica influeix de manera negativa. I
si funciona com a una comunitat professional
d’aprenentatge influeix de manera positiva.
 Òrgans de coordinació docent (6b)
Els departaments i les comissions
Els departaments didàctics
Estan formats per especialistes en cada disciplina
acadèmica. Tenen com a funció la planificació i el
desenvolupament del currículum relatiu a una
disciplina acadèmica. Representen un element
identificador per al professorat. Acostumen a
configurar subcultures específiques de les
disciplines acadèmiques, així com diferents
comunitats de docents per la socialització distintiva
que comporta cada disciplina acadèmica.Pot limitar
la generació de projectes interdisciplinaris o
transdisciplinaris i pot donar una formació
fragmentada a l’alumnat.
El departament d’orientació i atenció a la
diversitat
Està format per professorat d’orientació, mestres
d’educació especial, docents amb el perfil d’atenció
a la diversitat i educadors socials. Tenen com a
funció establir plans d’orientació i acció tutorial, així
com de programes d’atenció a la diversitat,
assessorar en aspectes pedagògics, realitzar
l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat, etc. Si
funcionen bé són un element clau en millora de la
qualitat educativa del centre.
 Òrgans de coordinació docent (i 6c)
Els departaments, els equips docents, la tutoria i les comissions

Els equips docents La comissió de coordinació pedagògica

Estan formats per tot el professorat d’un mateix
curs, coordinats normalment per un/a tutor/a. Tenen
com a funció fer el seguiment global de l’alumnat,
realitzar de manera col·legiada l’avaluació i establir
actuacions comunes per a les tutories i la millora de
la convivència.
Les tutories
Està formada per/per la director/a (que la presideix),
el/la cap d’estudis i els caps de departament. Vetlla
per la coherència de totes les activitats lectives i
tasques acadèmiques. És un òrgan clau per
coordinar i articular el Projecte Educatiu del Centre.

Cada unitat o grup d’alumnes té un/a tutor/a

anomenat per la direcció. Consisteix en dirigir i
orientar l’aprenentatge de l’alumnat, acompanyar-lo
en el procés educatiu en col·laboració amb les
famílies i coordinar les intervencions didàctiques del
professorat de l’equip docent corresponent.
 Organització de l’ensenyament (7a)
Agrupament de l’alumnat
En la major part de contextos no hi ha grups
homogenis d’alumnes pel que fa als seus
coneixements, capacitats, interessos i motivacions, i
en determinats contextos l’heterogeneitat dificulta la
gestió de l’aula.
Cal evitar solucionar aquest problema fent grups
homogenis ja que pot comportar una segregació. A
més, s’ha documentat que amb grups heterogenis
l’alumnat amb millor rendiment baixen poc el seu
nivell acadèmic mentre que els alumnes amb més
dificultats milloren molt el seu rendiment. Per tant
no és equitatiu ni eficaç buscar la major
homegeneitat possible
És més operatiu que els grups d’alumnes siguin
flexibles en lloc d’homogenis. En determinades
matèries, com matemàtiques i idiomes, es pot
buscar un nivell mínimament homogeni per facilitar
vies personalitzades que garanteixin l’èxit educatiu
de tot l’alumnat, i que aquests grups es mantinguin
oberts a canvis amb el temps. I el mateix es pot fer
per al treball en algunes competències l’assoliment
de les quals exigeix una via personalitzada o reduir
la diversitat dels assoliments. Però el grup de
referència habitual ha de ser heterogeni.
 Organització de l’ensenyament (i 7b)
Horaris

En els instituts els docents treballen 19 hores

lectives (a partir de gener del 2023 seran 18 h) i 5
complementàries de permanència en el centre. Els
tutors, caps de departament i alguns càrrecs de
l’equip directiu tenen una reducció horària.

Recursos pedagògics

Hi ha un ampli ventall de recursos pedagógics:

materials, ambientals o espacials, tecnològics.
Entre els materials el principal recurs és la
biblioteca escolar, però és de lamentar que cada
vegada més centres no la mantinguin.
 Components de les comunitats educatives (8a)
Els agents implicats en la vida d’un centre educatiu són
l’alumnat, el professorat, el personal no docent, les
famílies de l’alumnat i altres agents i institucions socials.
L’alumnat
S’agrupa en classes, que es defineix com el conjunt
d’alumnes que comparteix ensenyament en un mateix
nivell educatiu. La distribució en classes ha de ser
homogènia en quant al número i evitar discriminacions.
Pot participar en la vida del centre a través de
l’assemblea de classe, presidida normalment pel seu
tutor/a, de la Junta de delegats dels grups-classe i dels
seus representants en el Consell Escolar, així com a
través de les associacions que puguin formar.
El professorat
És el responsable de tot l’ensenyament que
s’imparteix en el centre, així com de la corresponent
avaluació. Segons la seva funció docent, s’organitza
en equips docents, departaments didàctics,
l’assemblea de tutors i la Comissió de Coordinació
Pedagògica (caps de departament presidits pel
director/a). Participa en el Claustre i en el Consell
Escolar a través dels seus representants.
Personal no docent
Està compost pel personal d’administració i serveis,
així com per altres professionals que treballen al
centre. Participa en el Consell Escolar a través dels
seus representants.
 Components de les comunitats educatives (8b)
Les famílies de l’alumnat
Participen en el funcionament del centre a través de
l’associació de mares i pares (AFA) i dels seus
representants en el Consell Escolar. La presidència i
junta directiva de les associacions han de col·laborar i
treballar de manera coordinada amb l’equip directiu del
centre. En l’actualitat és un simple òrgan consultiu.
Altres agents i institucions socials
Es tracta d’enriquir l’educació amb el context social que
emmarca el centre, ja sigui a través de la participació de
tots els adults (Comunitats d’Aprenentatge), a través
d’obrir l’espai educatiu a la ciutat (Ciutats Educadores) o
a través de projectes d’Aprenentatge-Servei comunitari
(ApS) amb entitats col·laboradores.
L’objectiu fonamental de les Comunitats
d’Aprenentatge és assolir la igualtat educativa
proporcionant una educació de qualitat per a totes
les persones i poder aprendre junts. A Catalunya
l’experiència de referència és el centre de Formació
d’Adults de Verneda-Sant Martí, a Barcelona, que
es va iniciar l’any 1978.
L’objectiu fonamental de les Ciutats Educadores, és
garantir el dret dels infants a créixer com a
ciutadans autònoms i participatius, canviant el
model de ciutat. És un projecte que intenta superar
la concepció sumatòria de les ofertes educatives i
potenciar els aspectes educatius globals. Va sorgir
l’any 1991 a Turín, Itàlia, i s’ha replicat en diverses
ciutats arreu del món, com és el cas de Barcelona.
 Components de les comunitats educatives (i 8c)
L’objectiu fonamental dels projectes d’Aprenentatge
Servei (ApS) és garantir que els estudiants al llarg de
la seva trajectòria escolar, i en el marc curricular,
experimentin i protagonitzin accions de compromís
cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania i
posin en joc els seus coneixements i capacitats al
servei de la comunitat. La primera experiència està
documentada a Alemanya l’any 2001. A Espanya hi ha
una xarxa d’ApS des de l’any 2010.
ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ

ACTIVITAT 1
Proposta d’agrupament de
l’alumnat combinant la inclusió i
l’atenció a la diversitat
En un institut podem trobar grups
d’alumnes amb una gran diversitat pel que
fa al seu nivell acadèmic, capacitats,
interessos i motivacions, sobretot en
determinades matèries, activitats
didàctiques i competències.
Fes una proposta d’agrupament de
l’alumnat per a un curs de l’ESO. Pots
consultar el següent artícle:
https://www.researchgate.net/publication/2
8056923_Agrupamiento_de_alumnos_e_it
inerarios_escolares_cuando_las_aparienc
ias_enganan (en concret les pp. 179-180)
 ACTIVITAT 2
Observa aquesta vinyeta de Frato
(Francesco Tonucci). Escriu un títol (que
no sigui descriptiu de la imatge, sinó
interpretatiu del missatge de la mateixa) i
un breu comentari crític en relació a algun
contingut tractat en el Tema 3.
Bibliografia bàsica
Gargallo López, Bernando;
Aparisi-Romero, Joan A. (2018)
Procesos y contextos educativos.
2a edición, Tirant Humanidades,
Valencia. Veure Cap. 2, pp.
69-110 i cap. 4, pp. 202-206.

Imbernón, Francisco (2010)

Procesos y contextos educativos:
enseñar en las instituciones de
educación secundaria,
Graó/Ministerio de Educación,
Barcelona. Veure cap. 2, pp.
35-59 i cap. 9, pp. 213-231.
Bibliografia complementària
Pardo, Fèlix (2020), “Com som? Una lectura en
clau pedagògica” (1 i 2). Butlletí Edu21, Barcelona,
gener i febrer. Disponible en internet:
https://edu21.cat/com-som-una-lectura-en-clau-ped
agogica-1/