EL SISTEMA EDUCATIU

ESPANYOL
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
FÈLIX PARDO
MÀSTER EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT, UB
Context de l'Educació Secundària. Sistemes, Models i Estratègies
 CONTINGUT DEL TEMA 1
1. Conceptualització del sistema educatiu
2. Evolució històrica del sistema educatiu espanyol
Emergència (1812-1814 [Informe Quintana de 1813] i 1820-1823).- Constitució (1834-1857 [Ley
Moyano]).- Perfeccionament (1970 [LGE] i 1990 [LOGSE])

3. El marc legislatiu general

4. Principis fonamentals del sistema educatiu
5. Lleis orgàniques
LOECE (1980).- LODE (1985).- LOGSE (1990).- LOPEG (1995).- LOCE (2002).- LOE (2006).-LOMCE
(2013).- LOMLOE (2020)
 Conceptualització del sistema educatiu (1a)
Els sistemes educatius a Occident tenen el
seu origen amb les revolucions liberals, entre
finals del segle XVII i principis del segle XIX.
El procés de configuració d’un determinat
sistema educatiu passa per tres fases:
emergència, constitució i acabat o
perfeccionament.
Perquè es configuri un sistema educatiu cal
que les diverses formes escolars o
institucions educatives compleixen els
següents requisits:
● relacionades entre elles amb unes
funcions definides i diferenciades per
nivells, etapes o cicles.
● regulades, gestionades i supervisades,
així com finançades, almenys en part,
per les administracions públiques.
● A càrrec de docents formats,
seleccionats, supervisats i retribuïts,
almenys en part, per les
administracions públiques.
● Amb capacitat certificadora del nivell
acadèmic per les administracions
públiques.
 Conceptualització del sistema educatiu (i 1b)
Un dels factors que ha determinat les
diferències entre els sistemes educatius ha
estat el de la formació dels Estats nacionals,
així com el pes i el paper que han tingut els
poders públics en la seva configuració.
La configuració dels sistemes educatius
nacionals genera les dues dinàmiques
següents:
● procesos d’inclusió/exclusió,
progressivitat i segmentació (vertical o
graduació i horitzontal)
● forces internes com la pressió
propedèutica dels nivells superiors
sobre els inferiors, l’existència
d’institucions model i la formació de
cultures i estructures acadèmiques-
escolars.
La segmentació vertical afavoreix la pressió
propedèutica, mentre que la segmentació
horitzontal permet la coexistència de:
● un ensenyament primari superior
● un ensenyament secundari
● una formació professional
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2a)
Emergència: la primera revolució liberal en els períodes constitucionals de 1812-14 i 1820-1823

A l’Antic Règim l’Església Catòlica era la que
proporcionava certa uniformitat i regulació al
conjunt d’institucions educatives.
La fi de l’Antic Règim i la formulació d’un nou
règim polític liberal va comportar l’emergència
d’un sistema educatiu de nova planta.
L’Informe Quintana de 1813 és el text base del
Proyecto de Decreto para el Arreglo General de
la Enseñanza Pública de 1814 i del Reglamento
General de Instrucción Pública de 1821, la
primera llei general del sistema educatiu
espanyol.
● S’afirma que l’educació ha de ser
universal, completa i igualitària, i en la
mesura que l’Estat la sufraga serà
uniforme, pública i gratuïta.
● Es declara la llibertat d’ensenyar i
aprendre.
● El sistema educatiu s’estructura en tres
nivells:
1. ensenyament primari, de vocació
universal i inclusiu
2. ensenyament secundari, menys
inclusiu
3. ensenyament superior o universitari,
més restringit
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2b)
Emergència: la primera revolució liberal en els períodes constitucionals de 1812-14 i 1820-1823

L’ensenyament secundari emergeix amb un D’acord amb l’ideal democràtic que la

triple objectiu: propedèutic (prepar per als
estudis universitaris), cultural (participar de la
il·lustració) i professional (preparar per als
negocis).
El pla d’estudis abastava tres àrees de
coneixement: ciències matemàtiques i
físiques; literatura i arts, i ciències morals i
polítiques.
sobirania resideix en la Nació, s’estableix la
independència política de l’educació, que es
fa dependre de les Corts, i serà el poder
legislatiu qui designarà els membres de la
Dirección General de Estudios, l’òrgan
col·legiat encarregat de governar i gestionar
el sistema educatiu.
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2c)
Constitució: la implantació del règim liberal entre 1834 i 1857

Apertura a la perifèria (sense descentralització) de
l’administració educativa amb la creació el 1834 de
les comissions provincials d’instrucció primària.
Construcció de noves institucions educatives:
1835: primer institut d’ensenyament secundari, el de
Palma de Mallorca
1838: primera escola bressol
1840/5: primera escola d’adults
1839: primera escola normal de mestres per a
homes
1856: primera escola normal de mestres per a
dones.
1834-1850: escoles tècniques superiors
d’enginyeria
Transformació del sistema educatiu nacional per un
d’estatal, seguint el model napoleònic, procés que
comença amb la publicació el 1841 del Boletín
Oficial de Instrucción Pública, la creació el 1843 de
la Sección de Instrucción Pública en el Ministeri de
Foment, l’antecedent del Ministeri d’Educació, els
principis de centralització, uniformitat i
secularització del Plan Pidal de 1845 i la creació el
1849 del cos d’inspectors de l’ensenyament primari.
La constitució del sistema educatiu espanyol es
produeix amb la Ley de Instrucción Pública de
1857, coneguda com Ley Moyano, que compendia
reformes educatives liberals anteriors, com el Plan
del Duque de Rivas de 1836 i el Plan Pidal de 1845.
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2d)
Constitució: la implantació del règim liberal entre 1834 i 1857

S’abandonen els principis de la gratuïtat, la El sistema educatiu resultant de les reformes

universalitat de l’ensenyament primari i la
llibertat d’ensenyament, així com l’objectiu
professionalitzador de l’ensenyament secundari.
I s’estableixen nous principis.
L’ensenyament secundari va ser el nivell
educatiu més estretament vinculat als ideals
polítics del règim liberal i als interessos de la
burguesia. Estava reservada a les classes
mitjanes, benestants o dirigents. I es va anant
definit com una formació de caràcter eclèctic
entre una concepció humanista, clàssica i
teòrica i una altra concepció científico-tècnica.
liberals va ser, des del punt de vista estructural,
dual, amb un ensenyament primari amb una
base inclusiva feble i separat del secundari,
sense segmentació horitzontal pel que fa a
l’ensenyament secundari i sobredimensionat en
els ensenyaments secundari i superior.
Com a conseqüència d’això, a començament
del segle XX el percentatge d’escolarització de
la població entre els 6 i els 13 anys no superava
el 51%, hi havia un alt percentatge d’absentisme
en l’ensenyament primari i el percentatge
d’analfabetisme era del 56% de la població de
més de 10 anys.
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2f)
Perfeccionament: les reformes estructurals de la LGE de 1970 i de la LOGSE de 1990

La dualitat o estricta separació entre els ● 10% cursava ensenyament primari

ensenyaments primari i secundari i la manca de
segmentació horitzontal de l’ensenyament
secundari, en contra del que havia portat a la
pràctica la Institución Libre de Enseñanza i el
moviment de l’escola activa, fa entrar en crisi el
Batxillerat tradicional.
De cada 100 alumnes que iniciaven
l’ensenyament primari en 1951, només 27
ingressaven en l’ensenyament secundari.
D’aquests, només 18 aprovaven la revàlida i 10 el
Batxillerat superior. El preuniversitari només
l’aprovaven 5 i només 3 es llicenciaven en 1967.
Per altra banda, a finals de la dècada de 1960 la
població de 14 anys es distribuïa així:
● 25% cursava batxillerat
● 5% cursava formació professional
● 1% cursava altres estudis de grau mitjà
● 59% havia abandonat el sistema educatiu
Amb la Ley General de Educación (LGE) de 1970
s’intenta superar tots aquests mals de l’educació
a Espanya mitjançant la següent reforma
estructural: creació d’un nivell obligatori i comú de
8 cursos (l’EGB), la segmentació horitzontal de
l’ensenyament secundari entre el Batxillerat de 3
cursos i la Formació professional de 1r grau de 2
cursos. I al finalitzar el Batxillerat s’oferia el curs
d’orientació universitària (el COU) i la Formació
professional de 2n grau.
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2g)
Perfeccionament: les reformes estructurals de la LGE de 1970 i de la LOGSE de 1990

Tanmateix, la LGE va generar unes disfuncions
que van reproduir alguns mals de l’educació:
● Entre el 25%-30% que terminava l’EGB
abandonava el sistema educatiu.
● Els dos graus de la Formació professional
van acabar formant un itinerari paral·lel al
Batxillerat amb efectes segregadors.
● La segona etapa de l’EGB no va arribar a
estructurar-se per àrees disciplinars amb
professorat específic ni tampoc es va
desenvolupar un currículum adequat per als
que cursarien Formació professional o per
als que abandonarien el sistema educatiu.
● I el Batxillerat mai va ser ni Unificat (perquè
va ser una modalitat més de l’ensenyament
secundari) ni Polivalent (perquè el seu Pla
d’estudis, aprovat el 1975, estava orientat a
la preparació dels estudis universitaris i no
de la Formació professional)
En canvi, una contribució important de la LGE va
ser el reconeixement per primera vegada en el
sistema educatiu espanyol de l’educació
preescolar, que va permetre assolir
l’escolarització de tota la població entre els 3 i 5
anys a finals del segle XX.
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (2h)
Perfeccionament: les reformes estructurals de la LGE de 1970 i de la LOGSE de 1990

La superació de les disfuncions de la LGE va ● la pervivència d’una doble titulació al final

requerir una nova reforma estructural i curricular
del sistema educatiu i és el que es va intentar fer
amb la Ley de Ordenación General del Sistema
Educativo (LOGSE) de 1990.
Els 5 nusos essencials de la problemàtica
educativa espanyola que es van identificar i
tractar de desfer amb la LOGSE eren els
següents:
● l’educació infantil
● les dificultats curriculars de la segona etapa
de l’EGB (6è, 7è i 8è curs)
de l’ensenyament secundari
● l’academicisme del Batxillerat, la seva
profunda desconnexió amb l’entorn social,
cultural i professional, les elevades taxes
d’abandonament escolar i la escasa entitat
pròpia del títol de Batxiller
● la insuficient valoració de la Formació
professional i l’escasa flexibilitat e
inadaptació a les necessitats productives
 Evolució històrica del sistema educatiu espanyol (i 2i)
Perfeccionament: les reformes estructurals de la LGE de 1970 i de la LOGSE de 1990

La solució adoptada per la LOGSE va consistir en:
● extendre l’escolaritat obligatòria i comuna
(educació comprensiva) fins els 16 anys.
● creació d’un nou nivell educatiu, l’educació
secundària, que integra una etapa comuna i
obligatòria de 4 cursos (l’ESO), una segona
etapa postobligatòria de 2 cursos (el Batxillerat) i
els cicles de grau mitjà de Formació professional.
● creació dels centres d’ensenyament secundari
amb docents amb una formació específica per a
cada disciplina.
● estructuració del currículum per àmbits de
coneixement, a mig camí entre l’ensenyament
primari i el Batxillerat.
● implementar mesures d’atenció a la diversitat per
la nova educació comprensiva fins els 16 anys,
davant la diversitat d’interessos, capacitats,
formació, trajectòries posteriors d’una població
social i culturalment heterogènia, i en una
societat amb fortes desigualtats educatives,
socials i culturals.
Cal advertir que l’educació comprensiva es complica
amb una doble red de centres docents públics i privats,
així com per la integració en les aules ordinàries, des de
1983, dels alumnes amb necessitats educatives
especials, i també pel fenomen de la immigració a finals
del segle XX, un tipus d’alumnat que es concentra en
els centres públics.
 El marc legislatiu general (3)
El sistema educatiu espanyol es regula per la
Constitució Espanyola aprovada en 1978 i per quatre
lleis orgàniques que desenvolupen els principis i drets
constitucionals. Aquest marc legislatiu es completa amb
una gran quantitat de disposicions reglamentàries
aprovades amb posterioritat. La legislació bàsica es
concreta en:
● la Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto, de
Reforma Universitaria;
● la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora
del Derecho a la Educación [LODE];
● la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de
Ordenación General del Sistema Educativo
[LOGSE];
● la Ley Orgánica 9/1995, de 20 de noviembre, de
la Participación, la Evaluación y el Gobierno de
los centros docentes [LOPEG].
En ser aprovada la LOGSE com a norma legal bàsica
en matèria educativa queda derogada l'anterior Llei
General d'Educació de 1970. No obstant això, encara
continuen vigents alguns articles d'aquesta Llei com el
10, que fa referència al calendari escolar, l'article 11.3
sobre la informació personal de l'alumne que s'ha
d'incloure en l'expedient escolar, el 137 sobre
Fundacions i Associacions de caràcter docent, i l'article
144 sobre Inspecció General de Serveis.
Cal advertir que la Constitució del 1978 va establir un
nou model descentralitzador basat en l’existència de de
17 Comunitats autònomes. El procés de transferències
de serveis i competències estatals es va iniciar en 1980
amb Catalunya i el País Basc, i va finalitzar el 1999.
 Principis generals del sistema educatiu (4a)
La Constitució Espanyola aprovada en 1978 per les Corts i
ratificada per votació popular propugna com a valors superiors
de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el
pluralisme polític.
En el seu títol I es recullen els drets i deures fonamentals.
Entre ells es reconeix el dret a l'educació com un dels drets
essencials que els poders públics han de garantir a tots els
ciutadans.
L'article 27 desenvolupa altres principis bàsics relacionats
amb aquest dret fonamental. A la columna de la dreta és com
apareix considerat en la mateixa Constitució.
La Constitució garanteix altres drets bàsics en educació com
la llibertat d'ensenyament en el seu article 20, la llibertat
ideològica i religiosa en el seu article 16 i el dret a la cultura en
l’article 44. També la LODE desenvolupa aspectes continguts
en aquests articles. La Constitució assegura al seu torn la
garantia de drets internacionalment reconeguts com els drets
humans, els drets dels nens i els dels disminuïts físics,
sensorials i psíquics.
1. «Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de
enseñanza.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la
personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de
convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.
3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres
para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de
acuerdo con sus propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación,
mediante una programación general de la enseñanza, con participación
efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros
docentes.
6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación
de centros docentes, dentro del respeto a los principios
constitucionales.
7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán
en el control y gestión de los centros en los términos que la ley
establezca.
8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema
educativo para garantizar el cumplimiento de las leyes.
9. Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan
los requisitos que la ley establezca.
10. Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos
que la ley establezca.».
 Principis generals del sistema educatiu (4b)
Es completa el desenvolupament de l'article 27
de la Constitució amb la Llei orgànica
reguladora del Dret a l'Educació (LODE), que
garanteix en el seu títol preliminar una oferta
gratuïta en els nivells obligatoris i impedeix
discriminacions en l'exercici de la llibertat
d'ensenyament, així com l'accés sense
discriminacions als nivells superiors d'educació.
La LODE enuncia en l'article 2 els fins que ha
de tenir l'activitat educativa, que són:
a) «El pleno desarrollo de la personalidad del alumno.
b) La formación en el respeto de los derechos y
libertades fundamentales y en el ejercicio de la
tolerancia y de la libertad dentro de los principios
democráticos de convivencia.
c) La adquisición de hábitos intelectuales y técnicas de
trabajo, así como de conocimientos científicos, técnicos,
humanísticos, históricos y estéticos.
d) La capacitación para el ejercicio de actividades
profesionales.
e) La formación en el respeto de la pluralidad lingüística
y cultural de España.
f) La preparación para participar activamente en la vida
social y cultural.
g) La formación para la paz, la cooperación y la
solidaridad entre los pueblos.»
 Principis generals del sistema educatiu (i 4c)
La Llei orgànica d'Ordenació General del
Sistema Educatiu (LOGSE) reconeix en el seu
article primer que el sistema educatiu espanyol
està configurat d'acord amb els principis i valors
de la Constitució i s'assenteix en el respecte als
drets i llibertats reconeguts en ella i en la LODE.
Aquesta llei defineix els principis als quals ha
d'atendre l'activitat educativa en l'article 2.3 de
la forma següent:
a) «La formación personalizada, que propicie una educación
integral en conocimientos, destrezas y valores morales de los
alumnos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar, social y
profesional..
b) La participación y colaboración de los padres o tutores para
contribuir a la mejor consecución de los objetivos educativos.
c) La efectiva igualdad de derechos entre los sexos, el rechazo a
todo tipo de discriminación y el respeto a todas las culturas.
d) El desarrollo de las capacidades creativas y del espíritu crítico.
e) El fomento de los hábitos de comportamiento democrático.
f) La autonomía pedagógica de los centros dentro de los límites
establecidos por las leyes, así como la actividad investigadora de
los profesores a partir de su práctica docente.
g) La atención psicopedagógica y la orientación educativa y
profesional.
h) La metodología activa que asegure la participación del alumnado
en los procesos de enseñanza y aprendizaje.
i) La evaluación de los procesos de enseñanza y aprendizaje, de
los centros docentes y de los diversos elementos del sistema.
j) La relación con el entorno social, económico y cultural.
k) La formación en el respeto y defensa del medio ambiente.»
 Lleis orgàniques (5)
L'article 27 de la Constitució va marcar els principis
generals de tota la legislació actual en matèria
educativa, introduint, com és lògic, profundes
diferències d'enfocament i unes reformes estructurals i
curriculars en relació amb l’educació franquista.
La seva formulació va donar peu, en 1980, amb el
govern de la UCD, a la Llei orgànica per la qual es
regula l'Estatut de Centres Escolars (LOECE), amb la
qual es va realitzar el primer intent normatiu d'ajustar els
principis de l'activitat educativa, l'organització dels
centres docents i els drets i deures dels alumnes als
principis que marcava la recentment aprovada
Constitució. No obstant això, aquesta llei va ser
derogada pocs anys més tard amb el primer govern del
PSOE per la Llei orgànica reguladora del Dret a
l’Educació (LODE)
L'ajust dels principis democràtics i de participació
present en la Constitució fa que es vagin aprovant
noves lleis educatives. Serà el govern del PSOE, arribat
al poder després de les eleccions generals de 1982, qui
s'encarregui d'aquesta tasca. En els seus anys de
govern van aprovar les cinc lleis orgàniques bàsiques
(LODE, LOGSE, LOPEG, LOE i LOMLOE) que,
juntament amb la Constitució, regulen el sistema
educatiu espanyol.
Quan el Partit Popular va guanyar les eleccions
generals convocades en el 2000 i el 2011, en els seus
anys de govern es van aprovar dues lleis orgàniques
(LOCE i LOMCE) que modifiquen algunes lleis anteriors
En l'actualitat continuen vigents les lleis orgàniques
aprovades pel PSOE.
LES 8 REFORMES DEL SISTEMA
EDUCATIU ESPANYOL DES DE LA
TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA
 Organigrama del sistema
educatiu espanyol segons la
LOMLOE (2020)
ACTIVITATS D’AUTOAVALUACIÓ
 ACTIVITAT 1
Compara i analitza els organigrames
del sistema educatiu espanyol en la
LGE (1970) i la LOGSE (1990) i
respon les següents qüestions:

● Quines van ser les causes que

van motivar els canvis
estructurals del sistema
educatiu en cadascuna
d’aquestes lleis?
● Quines conseqüències van
tenir?
● Quins problemes es pretenia
resoldre amb cadascun
d’aquests canvis?
● Quins problemes van sorgir en
les respectives aplicacions?

ACTIVITAT 2
Els principis constitucionals de l’educació
a Espanya es troben a l’article 27 de la
Constitució Espanyola del 1978. Aquest
article suposa coincidències i
concessions entre els blocs de les forces
polítiques de dreta i esquerra majoritàries
en la Transició espanyola. Analitza els 10
punts de l’article 27 i respon les següents
qüestions:
● En quins punts creus que va
haver coincidència?
● Quins punts van ser peticions de
les forces d’esquerra i van ser
admesos per les forces de la
dreta?
● Quins punts van ser peticions de
les forces de dreta i van ser
admesos per les forces
d’esquerra?
10.
Argumenta les teves respostes.
1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de
enseñanza.
2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana
en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y
libertades fundamentales.
3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que
sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus
propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación,
mediante una programación general de la enseñanza, con participación
efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.
6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de
centros docentes, dentro del respeto a los principios constitucionales.
7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el
control y gestión de todos los centros sostenidos por la Administración con
fondos públicos, en los términos que la ley establezca.
8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo
para garantizar el cumplimiento de las leyes.
9. Los poderes públicos ayudarán a los centros docentes que reúnan los
requisitos que la ley establezca.
Se reconoce la autonomía de las Universidades, en los términos que la ley
establezca.
Bibliografia bàsica
BOE (2020), LOMLOE: Disponible en internet:
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2
020-17264
Congreso (2003), Índice sistemático de La
Constitución Española. Disponible en internet:
https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/in
dex.htm
Viñao, A. (2010) “El sistema educativo español:
evolución històrica”, en Imbernón, Francisco,
Procesos y contextos educativos: enseñar en las
instituciones de educación secundaria,
Graó-Ministerio de Educación, Barcelona, Cap. 1,
pp. 13-33.

Cruz Orozco, J. I. (2018) “El sistema educativo

español”, en Gargallo López, B.; Aparisi-Romero, J.
A., Procesos y contextos educativos. 2a edición,
Tirant Humanidades, Valencia, Cap. 1, pp. 27-67.
Bibliografia complementària
Pardo, Fèlix (2020), “L’escola com a empresa
ideològica. El marc constitucional de la funció
reproductora de l’escola (3)”, Malarrassa, 21
desembre. Disponible en internet:
https://malarrassa.cat/veus-opinions/lescola-com-a-
empresa-ideologica-el-marc-constitucional-de-la-fu
ncio-reproductora-de-lescola-3/.