Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament

Els escacs a l'escola i a l'institut 1

L’ESCAQUER - FIGURES GEOMÈTRIQUES
L’escaquer pot ser una eina molt útil a l’hora de treballar les figures
geomètriques. Ara construirem figures geomètriques a partir d’una o més
caselles donades. Agafem un escaquer, marquem una casella, diem el seu
nom i plantegem la qüestió.

1.1 El quadrat

• Triem una casella, per exemple, f6.

• Pensem en un quadrat i dibuixem-ne un que tingui un vèrtex a f6. Tot
seguit anomenem els quatre vèrtex.
• Anirem alternant l’activitat amb estones de treball personal, altres en
petit grup i altres amb tot el grup.
• El quadrat anterior suposem que sigui f6, g6, f5, g5. És un quadrat
“petit”, és un quadrat de quatre caselles, és un quadrat que cada costat
mesura dues caselles.
• Ara en volem construir un altra de la mateixa mida però diferent. Sempre
partint d’f6. Quants en podem construir? Quins són? Els dibuixem.
• Seguim amb f6. Ara en volem construir un que sigui una mica més gran.
Primer definim la mesura del costat i després construirem el quadrat.
Podem definir 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, …. Podem definir 9? Podem definir 8?
Podem definir 7? Fins quan podem definir? La idea de capacitat, de
saber si hi cap, es fa present i cal donar-hi un parell de voltes.
• Una vegada definida la mesura del costat, quants en podem construir de
cada mesura? Primer ho fem pintant i després ho fem sense pintar però
mirant l’escaquer i després ho fem sense mirar l’escaquer.

Els escacs a l'escola i a l'institut 1 - L’escaquer - figures geomètriques - Sessió 7

Pàgina 1
 • Sempre hem partit d’f6. Ara ho podem fer a partir d’altres caselles.
Observem la diferència entre agafar una casella del mig o una de lateral.
• En tot el procés recordarem “observo, penso, jugo” com a procés a
seguir.

1.2 El rectangle
• Triem una altra casella, per exemple, c7.

• Pensem en un rectangle i dibuixem-ne un que tingui un vèrtex a c7. Tot

seguit anomenem els quatre vèrtex.
• Anirem alternant l’activitat amb estones de treball personal, altres en
petit grup i altres amb tot el grup.
• El rectangle anterior suposem que sigui c7, c8, e7, e8. És un rectangle
“petit”, és un rectangle de sis caselles, és un rectangle que un costat
mesura dues caselles i l’altre en mesura tres.
• Ara en volem construir un altra de la mateixa mida però diferent. Sempre
partint de c7. Quants en podem construir? Quins són?
• Seguim amb c7. Ara en volem construir un que sigui una mica més gran.
Primer definim la mesura de cada costat i després construirem el
quadrat. Podem definir costats de 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,... caselles. Podem
definir-ne de 9? Podem definir-ne de 8? Podem definir-ne de 7? Fins
quin nombre de caselles en podem definir? Tornem a parlar de
capacitat.
• Una vegada definida la mesura de cada costat, quants en podem
construir de cada mesura? Primer ho fem pintant i després ho fem sense
pintar però mirant l’escaquer i després ho fem sense mirar l’escaquer.
• Sempre hem partit de c7. Ara ho podem fer a partir d’altres caselles.
Observem la diferència entre agafar una casella del mig o una de lateral.
• En tot el procés recordarem “observo, penso, jugo” com a procés a
seguir.

Els escacs a l'escola i a l'institut 1 – L’escaquer - figures geomètriques - Sessió 7

Pàgina 2
1.3 El triangle rectangle
• Triem una altra casella, per exemple, e4.
• Pensem en un triangle rectangle i dibuixem-ne un que tingui un vèrtex a
e4. Tot seguit anomenem els tres vèrtexs.
• Anirem alternant l’activitat amb estones de treball personal, altres en
petit grup i altres amb tot el grup.
• El triangle rectangle anterior suposem que sigui e4, e5, f4. És un triangle
rectangle “petit”, és un triangle rectangle de no sé quantes caselles,
dues i una mica més, és un triangle rectangle que un costat mesura
dues caselles, l’altre també en mesura dues i l’altre no ho sé
exactament.
• Quan hem dit que el triangle rectangle té dues caselles i una mica més,
no cal calcular aquest “una mica més”, però si comentar-ho i que els
alumnes també ho diguin. És important dir el que no sabem, ja ho
aprendrem més endavant, els propers anys.
• Ara en volem construir un altra de la mateixa mida però diferent. Sempre
partint d’e4. Quants en podem construir? Quins són?
• Seguim amb e4. Ara en volem construir un que sigui una mica més gran.
Primer definim la mesura de cada un dels dos costats i després
construirem el triangle rectangle. Podem definir costats de 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, …. Podem definir 9? Podem definir 8? Podem definir 7? Fins quan
podem definir? Altra vegada la capacitat però en un altre entorn.
• Una vegada definida la mesura de cada un dels dos costats, quants en
podem construir de cada mesura? Primer ho fem pintant i després ho
fem sense pintar però mirant l’escaquer i després ho fem sense mirar
l’escaquer.
• Sempre hem partit d’e4. Ara ho podem fer a partir d’altres caselles.
Observem la diferència entre agafar una casella del mig o una de lateral.
• En tot el procés recordarem “observo, penso, jugo” com a procés a
seguir.

1.4 Resum de l’activitat

• Construcció de quadrats. Concepte de quadrat.
• Construcció de quadrats de diferents mides. Concepte d’àrea.
• Reflexions respecte la possibilitat de construcció en funció del vèrtex i la
mesura del costat. Concepte de capacitat.
• Construcció de rectangles. Concepte de rectangle.
• Construcció de rectangles de diferents mides. Concepte d’àrea.
• Reflexions respecte la possibilitat de construcció en funció del vèrtex i la
mesura dels costats. Concepte de capacitat.
• Construcció de triangles rectangles. Concepte de triangle rectangle.
• Concepte de catet i hipotenusa.
• Construcció de triangles rectangles de diferents mides. Concepte d’àrea.

Els escacs a l'escola i a l'institut 1 – L’escaquer - figures geomètriques - Sessió 7

Pàgina 3
• Reflexions respecte la possibilitat de construcció en funció del vèrtex i la
mesura de dos costat. Concepte de capacitat.

Els escacs a l'escola i a l'institut 1 – L’escaquer - figures geomètriques - Sessió 7

Pàgina 4