La diversitat climàtica
Els factors geogràfics
Els factors són variables que exercixen una influència
permanent i inalte rable sobre el clima. Poden agrupar-
se en dos grans grups: factors geo gràfics i factors
termodinàmics.
Hi ha quatre factors geogràfics: la latitud, la situació, la
influència de la mar i el relleu.
a) La latitud d'Espanya, a la zona temperada de
l'hemisferi nord, fa que hi haja dues estacions
ben marcades, l'estiu i l'hivern, separades per
dues estacions de transició, la primavera i la
tardor. A les illes Canàries els con trastos entre
estacions es noten menys perquè es troben en
una latitud subtropical, pròxima al tròpic de
Càncer.
b) La situació de la Peninsula, entre dues grans
masses d'aigua de caracteristiques tèrmiques
diferents-l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània -i
entre dos continents- Europa i Africa-, la
convertixen en un lloc d'en de diferents masses
d'aire. Les Balears i les Canàries també reben
influències atmosfèriques variades a causa de la
insularitat i de la proximitat de les costes
africanes.
c) La influència de la mar en la Península és
escassa perquè és un territori ample, amb
costes poc retallades i amb relleus muntanyosos
paral·lels a la costa. Aquest fet establix
diferències climàtiques clares entre una
perifèria estreta i oberta a la mar, i un nucli
ample de terres interiors, ca racteritzat per la
continentalitat o absència d'influència marina.
En canvi, als dos arxipèlags, la influència de la
mar és decisiva.
d) El relleu influïx en el clima a través de l'altitud,
la disposició i l'orientació.
L'altitud fa disminuir la temperatura uns 0,5°C/0,6°C per
cada 100 me tres d'ascens i fa augmentar les
precipitacions quan l'aire es refreda i es condensa.
La disposició del relleu té diverses repercussions:
- Facilita o dificulta la penetració de la influència
marina. A la Península, els sistemes
muntanyosos paral·lels a la costa frenen la
influència de la mar, que només penetra per la
vall del Guadalquivir.
- Facilita o dificulta la penetració de
determinades masses d'aire. A la Peninsula, la
posició oest-est de la majoria dels relleus munta
nyosos (excepte el sistema Ibèric i les serralades
Litoral Catalana i Subbètica) dificulta l'entrada
de masses d'aire procedents del nord o del sud.
En canvi, afavorix la penetració de les masses
d'aire de l'oest, tot i que el caràcter massís de la
Península fa que, quan s'hi endinsen, perden
gran part de la humitat que duen i extremen la
temperatura.
- Reduïx les precipitacions a les conques
tancades per muntanyes. Es el cas del Duero i
de l'Ebre, on les masses d'aire descar reguen la
humitat que porten en els sistemes
muntanyosos que les voregen.
L'orientació dels vessants muntanyosos respecte del
vent dominant crea precipitacions orogràfiques i efecte
föhn. Així, en els vessants de sobrevent, exposats a
l'ascens de l'aire, s'originen precipitacions orogràfiques o
estancament de núvols que ocasionen precipitacions
<<horitzontals». En canvi, en els vessants de sotavent,
pels quals des cendix l'aire ressec, es produïx
reescalfament i sequedat atmosfèrica (efecte föhn).
Aquest efecte és molt notori a les illes Canàries amb
relleu muntanyós. A més a més, l'orientació origina
contrastos climà tics locals entre les solanes o vessants
orientats al sol i les obagues orientades al nord, que es
troben gairebé sempre a l'ombra i per això són més
fredes i humides.
Els factors termodinàmics
Els factors termodinamics del clima són els responsables
de la circulació atmosférica o successió de masses d'aire,
1
que determinen els diferents tipus de temps atmosfèrics
de climes.
La circulació atmosfèrica està regida en altura pel
corrent en jet, i en superficie, pels centres d'acció, les
masses d'aire i els fronts.
La circulació en altura: el corrent en jet
A la zona temperada on se situa Espanya, la circulació
atmosferica en altura està regida pel corrent en jet o jet
stream. Es tracta d'un corrent fort de vent, d'estructura
tubular, que circula en direcció oest-est entre els nou i
els onze quilòmetres d'altitud, en la diferència d'altura
que hi ha entre la tropopausa polar i la tropical. El
corrent separa les pressions baixes que hi ha a damunt
del pol en altura que queden a l'esquerra de la
trajectòria que recorre de les altres pressions tropicals-
situades a la dreta de la trajectòria
El corrent en jet és el responsable del temps en
superficie. Aquest temps depén de les variacions que
experimenta la velocitat els desplaçaments estacionals
del corrent:
 La velocitat del corrent és variable. Quan
circula ràpid, a més de 150 km/h, té un traçat
gairebé zonal (oest-est), amb ondulacions suaus,
i es correspon en superfície amb el front polar i
les borrasques que duu associades. Però quan la
velocitat del corrent disminuïx, traça
ondulacions profundes: crestes o dorsals, que
originen pressions altes, i valls o tàlvegs, que
generen pressions baixes. Totes dues es
reflecteixen en superfície i donen lloc a
anticiclons borrasques dinàmiques. Les
ondulacions, que poden arribar a desprendre's
del corrent principal, permeten que l'aire
tropical es desplace cap al nord i que l'aire polar
penetre molt cap al sud, i això fa que la zona
temperada siga molt variable.
 Els desplaçaments estacionals del corrent en
latitud determinen que, a l'hivern, quan el
corrent circula més cap al sud, afecte el conjunt
d'Espanya. En canvi, a l'estiu es trasllada cap al
nord i acostuma a incidi només en la franja
cantàbrica peninsular.
La circulació en superficie: centres d'acció,
masses d'aire i fronts
La circulació atmosfèrica en superficie està dirigida pels
centres d'acció,les masses d'aire i els fronts.
a) Els centres d'acció són àrees de pressions altes i
baixes. La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire
sobre una unitat de superficie. Es mesura en
mil-libars (mbar) o en hectopascals (hPa) amb el
baròmetre, i es repre senta en els mapes del
temps mitjançant isòbares o línies que unixen
els punts que tenen la mateixa pressió. En
aquests mapes, les isobares van de 4 en 4 mbar i
la pressió normal acostuma a arredonir-se a
1016 mbar.
a) Els tipus de centre d'acció són els anticiclons i
les borrasques. Els anti cicions són àrees de
pressions altes (més de 1016 mbar) rodejades
per àrees de pressió més baixa. El vent gira al
seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge
i afavorixen un temps estable. Les borrasques,
de pressions o cicions són àrees de pressions
baixes (menys de 1016 mbar) envoltades
d'altres amb una pressió més alta. El vent gira al
seu voltant en sentit contrari a les agulles del
rellotge i fan que el temps siga inesta ble, sovint
plujós.
L'origen dels centres d'acció pot ser tèrmic o
dinàmic.
Els centres d'acció tèrmics s'originen pel
refredament o l'escalfament de l'aire. Un
anticicló tèrmic es forma quan una massa d'aire
es refreda: pesa més, descendix i exercix una
pressió alta. Una baixa tèrmica es produïx quan
l'aire s'escalfa: pesa menys, s'eleva i exercix una
pressió baixa.
Els centres d'acció dinàmics es formen a partir
de les crestes i els tàlvegs del corrent en jet, que
es reflectixen en la superficie: les crestes creen
anticiclons els talvegs generen borrasques.
Els principals centres d'acció que dirigixen la
circulació atmosfèrica sobre la Península són els
següents:
Centres d'acció anticiclònics: l'anticicló de les
Açores, que a l'estiu es desplaça cap al nord i a
l'hivern cap al sud; els anticiclons polars
atlàntics; l'anticicló escandinau, i els anticiclons
tèrmics del continent europeu i de l'interior de
2
 la Peninsula, formats pel refredament de la terra
a l'hivern.
Centres d'acció depressionaris: la depressió
d'Islàndia; la depressió del golf de Gènova,
formada quan colades d'aire fred continental
arri ben a la Mediterrània, més càlida humida, i
les depressions tèrmiques del nord d'Àfrica de
l'interior peninsular, formades per del sòl a
l'estiu.
Clima mediterrani
b) Les masses d'aire són porcions d'aire amb unes
característiques concretes de temperatura,
humitat i pressió. Aquestes característiques les
adquirixen a les regions d'origen o regions font.
Espanya, a causa de la latitud on es troba, rep
masses d'aire fredes àrtiques i polars i masses
d'aire càlides tropicals. Aquestes masses d'aire,
depenent de la superficie on s'originen, poden
ser marítimes humides o continen tals seques.
Aquestes són característiques originals però
poden modi ficar-se si les masses d'aire recorren
grans distàncies.
c) Els fronts són superfícies que separen dues
masses d'aire de carac terístiques diferents. Per
tant, en els dos costats d'un front es produïx un
canvi brusc de les propietats de l'aire. A
Espanya, el front més important és el front
polar, que separa les masses d'aire tropical i
polar. Les ondu lacions d'aquestes masses
originen borrasques de dos fronts, que
provoquen precipitacions.
Tipus de clima
Clima oceànic
Clima oceànic pur o marítim
 Temperatures: Hiverns suaus (no solen baixar
dels 10 ºC) i estius suaus (no solen superar els
22 ºC)
 Precipitacions: solen superar els 1000 mm
Clima oceànic de transicio o de interior
 Temperatures: existeix un vertader hivern (≤ 6
ºC)
 Precipitacions: entre 800 i 1000mm
Clima de muntanya
 Temperatures: a l’hivern poden arribar a baixar
dels 0 ºC i al estiu no arriben als 20 ºC.
 Precipitacions: per damunt dels 1000 mm
 Les muntanyes del nord no tenen mesos secs i
l’estiu es fresc.
 Les muntanyes mediterrànies poden tindre un o
dos mesos secs al estiu.
Clima mediterrani o de litoral
 Temperatures: hiverns suaus (10 ºC o més) i
estius calorosos (mínim 22 ºC)
 Precipitacions: entre 300 i 800 mm
 Sol estar present l’estiatge (els 3 mesos d’estiu
en el climograma les temperatures estan
damunt de les precipitacions)
 Pot donar-se gota freda o DANA a la tardor
Clima mediterrani continentalitzat o de interior
 Temperatures: vertader hivern (≤ 6 ºC) i estius
suaus (entorn dels 22 ºC)
 Precipitacions: entre 300 i 600 mm
 Sol presentar estiatge (els 3 mesos d’estiu en el
climograma les temperatures estan damunt de
les precipitacions)
Clima mediterrani àric, sec, subdesèrtic o
estepari
 Temperatures: Hiverns per damunt dels 10 ºC i
estius per damunt dels 25 ºC.
 Precipitacions: menys de 300 mm i moltes
vegades fins i tot per davall de 200 mm
 Mesos de sequera: mínim quatre mesos de
sequera i moltes vegades més