ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL

CATALANISME
1.CATALANISME CULTURAL(1833-1869)

Comença a 1833 i es un catalanisme cultura, no es polític. Aquest catalanisme durarà fins a

1869. En aquest període regna Isabell II.
Catalunya abans del 1714, Catalunya tenia unes institucions catalanes pròpies des de l'edat
mitjana. Amb Felip V,el primer rei Borbó, a 1714, i el decret de Nova Planta, s’anulen totes
les institucions catalanes. És per això que amb Isabel II, el liberalisme i la monarquia
parlamentària comença el catalanisme cultural.
A 1833 comença el catalanisme cultural amb l’Oda a la Pàtria, de Bonaventura Carles
Aribau. Amb l’obra d’Aribau, comença la Renaixença.
La Renaixença és un moviment cultural que defensa la recuperació de la llengua catalana.
A 1859 es fan el Jocs Florals, el primer certamen de llengua catalana. El renaixentistes
miren molt al romanticisme europeu, el qual està molt lligat amb la pàtria.
La Renaixença està adreçada a les elits, la burgesia català.
Paral·lelament amb aquesta Renaixença més culta sorgeix una Renaixença popular. Es
crea un grup de escriptors que fan obres de teatre. Serafí Pitarra serà un d’aquest
escriptors. Tambè es creen grups de dansa, la premsa de en català (Esquetxa de la
Torratxa, la Campana de Gràcia), i d’altres.
Paral·lelament amb la Renaixença està el Modernisme. El modernisme és un moviment
cultural que es desenvolupa a finals del segle XIX a Catalunya. Té referents en l’ambit
artístic com Gaudí i l’àmbit escrit com Santiago Russinyol.
El Catalanisme es desenvolupa al costat de una burgesia catalana que finançarà les obres
relacionades amb el catalanisme.
La pèrdua de les colonies va ser un factor molt important per anar en contra del centralisme.
Un cop aquells que tornen a Espanya de les colònies, comencen a oposar-se amb els parits
dinàstics, per fets com el tancament de caixes, etc.

2. PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

Al costat del que s’està desenvolupant a Catalunya, a tota Espanya s’està produint uns
moviments anticentralistes, estàn en contra de la reina Isabel II. No son catalanistes.
2.1. PROGRESSISTES RADICALS. LES BULLANGUES
Les bullangues van ser una revoltes espontànies de la gent del poble. Aquestes van ser a
Barcelona i més concretament al Raval i al Gòtic. La gent del poble va sortir al carrer perque
no tenien diners per menjar, la gent es moria de gana. Una de les Bullangues més
importants va ser la de 1835, anomenada La Jamància. Jamància vol dir falta de menjar.

2.2. CARLISTES
Els Carlistes son aquells que defensaven que el rei havia de ser Carles, el germà de Ferran
VII. S’oposen a Isabel II. Van tenir molt d’èxit a Catalunya i el País Basc.

2.3. PARTICULARISME
El particularisme és un moviment que es desenvolupa a Catalunya i està format per grup de
pensadors, intel·lectuals, juristes i burgesos. El que ells diuen es que Catalunya és diferent
a la resta d’Espanya, i és diferent perquè a Catalunya està la burgesia i aquesta és el motor
d’Espanya, amb una llengua pròpia. Diuen que l’Estat espanyol és incapaç de fer un
projecte nacional espanyol.

3. CATALANISME POLÍTIC (1870-1902)

3.1. PARTIS PROGRESSISTES FEDERALISTES

El 1968 Isabel II se exilia i comença el sexeni democràtic. Durant aquest període
(1868-1874) es creen els primers partits progressistes. En aquest context apereix el Partit
Republicá Federalista, i Pi Margall. És un partit que defensa la república i el federalisme. El
federalisme és la unió de les diferents regions de manera voluntària i formar una federació,
és a dir un estat comú. Dins d’aquest partit trobem a Valentí Almirall, el representant
d’aquest partit a Catalunya. Almirall comença a tenir confrontacions amb Pi Margall, degut a
les diferencies amb el federalisme. Pi Margall aposta per fer reformes socials, la separació
entre esglesia i estat i el tema de les regions les deixa més de costat. Es per aquest motiu
que Almirall té diferencies amb Pi Margall ja que Amirall vol donar més importàcia a les
regions.

PROJECTE VALENTÍ ALMIRALL I MEMORIAL DE GREUGES

Valentí Almirall es considera el pare del catalanisme. Va ser el primer en elaborar la teoría
del catalanisme. Va dir que Catalunya havia de tenir les seves institucions pròpies. Defensa
que Catalunya ha de tenir les seves institucions perquè Catalunya té la seva història, cultura
i llengua pròpia, té una burguesía moderna, dinàmica, industrial i emprenedora, una
burgesia que la diferencia de la resta d'Espanya.
Primerament crea un diari, el primer diari que està escrit tot en català, el Diari Català (1879).
Convoca un congrés catalanista, el primer congrés catalanista de la historia, el 1880.
Almirall crida a totes les associacions i tendències i ha a Catalunya per veure com està
Catalunya. Després del congrés es crearà el primer partit català de la historia, Centre Català
(1882). El 1883 és convoca el II Congrés Catalanista. Les idees estan més clares. Es
dunincia als psrtits dinàstics i es fa una crida als polítics catalans perquè s’uneixin al partit.
Es prepara el que serà el Memorial de Greuges. El Memorial de Greuges és un manifest
escrit per tots els que formen part del II Congrés catalanista i supervisat per Almirall, el qual
recollirà les queixes dels catalans. El memorial de Greuges se li dona a Alfons XII cinc
mesos abans de morir.

3.2 CONSERVADORS
LA LLIGA DE CATALUNYA
La Lliga de Catalunya és un partit polític conservador creat a Catalunya a finals dels segle
XIX (1887). La Lliga de Catalunya es una escissió del partit Centre Català, ja que la
burgesia conservadora no es senten representats. És un partit conservador, tradicionalista,
que vetlla per els interessos de la burgesia (proteccionisme econòmic, …). Angel Guimerà,
Lluis Domènech i Muntaner, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, son alguns
dels personatges que formen part de la Lliga.
Volen que el català sigui la llengua oficial, demanen una autonomia política, demanen molt
clarament proteccionisme econòmic i defensen el dret civil català.
Una de les actuacions més important és quan porten l’anomenat “missatge a la reina regent”
a 1888. Això ho fan ja que la reina Maria Cristina va a Barcelona a inaugurar l’exposició
universal. L’altre acte important es una campanya reivindicativa, a 1889 en favor del dret
civil català, quan és volia des de Madrid fer una reforma del codi civil.
La Lliga de Catalunya vol aglutinar totes les tendències catalanistes, creant la Unió
Catalanista. Creen uns objectius comuns; propagar les idees regionalistes i realitzar un
programa comú. El punt fort és que per primera vegada se li dóna importància a les zones
rurals de Catalunya. En canvi, el punt feble és la divergencia entre els grups apolítics que no
volen entrar en política i aquells que si que volen fer-ho.
La Unió Catalanista va fer les Bases de Manresa. A 1892 la Unió Catalanista es reuneix a
Manresa. Les Bases de Manresa son 17 articles en els quals s’escriuen les bases del que
serà la constitució de la regió de Catalunya. Les Bases de Manresa son la síntesi del
pensament de la burgesia catalana i tradicionalista.
- la legislació antiga havien d'estar mantingudes (les de l’Edat Mitjana)
- la llengua oficial havia de ser el català
 - a Catalunya nomes poden exercir càrregs públic aquells que han nascut a
Catalunya.
- l’organització territorial catalana havia d’estar dividida en comarques i municipis
- Catalunya ha de ser la única soberana del govern interior (competències exclusives)
- el sufragi per escollir quins seran els membres de l'assemblea catalana havia de ser
un sufragi corporatiu (poden votar aquells caps de grups de treball, és a dir, els “caps
dels gremis”, més clarament, la burgesia).
- restablir l’antiga audiència de Catalunya (institucions arcaiques)

TRADICIONALISME TORRAS I BAGES

És un moviment anomenat Vigatanisme, es un moviment catòlic, cultural i intel·lectual
impulsat pels membres de l'església catalanista impulsat per el bisbe de Vic, Josep Torras i
Bages. Aquestes idees es difonen en el setmanari de la Veu de Montserrat. També estan
recollides les idees de Torras i Bages a “ Tradició catalana”.
LLIGA REGIONALISTA

4. CATALANISME POLÍTIC (1902-1923)

4.1 LA LLIGA REGIONALISTA, SOLIDARITAT CATALANA
La lliga regionalista és un partit que es va crear a 1901. Els antecedents de la Lliga
regionalista és la Lliga de Catalunya. La Lliga de Catalunya va haver de crear un nou partit
perquè quan creen la Unió Catalanista sorgeixen dues visions; aquells que volen participar
en la política i les corts espanyoles, i aquells que no volen.
El líder de la Lliga Regionalista va ser Enric Prat de la Riba. Es presenta a les eleccions de
les corts espanyoles, amb una gran èxit. A partir de 1905 comencen a tenir representants de
la Lliga a les corts espanyoles. El gran èxit de la Lliga va ser per la pèrdua de les colònies i
el tancament de caixes, cosa que va provocar la pèrdua de confiança en els partits
dinàstics. A 1905 es celebra el banquet de la victoria i passen els fets del cucut. Quan els
militars destrocen la seu de la veu de catalunya afecta a la lliga, ja que aquest diari era la
veu del partit.
La Lliga, juntament amb altres partits, crearan Solidaritat Catalana (1906). Una unió de
diferents partits en contra de la llei de jurisdiccions (una llei que diu que qualsevol persona
que es burli de la patria espanyolai l'exèrcit serà jutjat per un jutjat militar). Dins de
Soliraditat Catalana no estan representats ni els partits dinastic ni el partit radical republicà
de Lerroux.
El pacte del Tivoli és el programa polític en el que estan d’acord tots els partir polítics de
Solidaritat Catalana. A 1907, Soliraditat Ctalana aconseguirà 41 diputats.
El 1909 es trenca Solidaritat Catalana a causa de la Setmana Tràgica; ja que uns estan a
favor de la intervenció militar i els que creien que era excesiva.
4.2 LA MANCOMUNITAT
Després de la dissolució de Solidaritat Catalana, a 1914 es crea la Mancomunitat de
Catalunya, en el govern de Canalejas. És proposa a 1912 però no s'aprova fina 1914.
La Mancomunitat és un projecte que neix amb Canalejas però que va ser aprovat per
Eduardo Dato.
Va tenir tres presidents; Enric Prat de la Riba (1914-1917), Josep Puig i Cadafalch
(1917-1923) i Alfons Sala (1923-1925). Alfons Sala serà afi a la Primo de Rivera.
La Mancomunitat té unes competències molt limitades i administratives. Dins la
Mancomunitat tenim un president, d'un consell i una asamblea general. Serà la base de la
Generalitat de Catalunya.
Per entrar a la Asamblea el vot serà per sufragi general masculí. Te 96 diputats i es renova
cada tres anys.
El consell permanent amb les següents competències: sanitat, cultura, telèfons, camins i
ports, política social, obres públiques, hisenda i agricultura.
La Mancomunitat va fer: Projecte de la normalització lingüística, l’institut d'Estudis Catalans,
molta inversió en la investigació, la biblioteca nacional de Catalunya, servei de conservació
del patrimoni català, Casa de la maternitat.

La Lliga va fer una campaña (1918-1919) que la dirigia la Lliga i la Mancomunitat, que es la
campaña per la creació d’un estatut per Catalunya. Aquesta campanya es va portar a
Madrid. Aquesta estava liderada per Francesc Cambó. Va portar prèviament havia fet una
consulta als municipis de Catalunya i aquest l’havien aprovat. A Madrid serà rebutjar pel
govern. En aquest any sorgeix un sentiment anticatalanista a Madrid. Es va produir una
forta campanya contra els catalans.

4.3 PARTITS D’ESQUERRES DEL SEGLE XX

El primer partit d’esquerres que es crea es a 1906. Aquest partit s’anomena Centre
Nacionalista Republicà, creat per Jaume Carné. Aquest partit, el 1910 es transformarà en
la Unió Federal Nacionalista Republicana. Tots dos son partits d’esquerres, republicans.
Neix amb la intenció de ser la segona proposta catalana a la Lliga. Vol atraure als obrers.
A 1914 es crea el Pacte de sant Gervasi, el qual pretén aglutinar més partits per ombra a la
lliga. Uneix Radicals i Nacionalistes d’esquerres. Trobem als Anarcosindicalistes (el que no
vol l’acció violenta), Partit Republicà Radical (partit Lerroux), la Unió Federal Nacionalista
Republicana i el Bloc Republicà Autonomista. Aquest projecte fracasarà.
El 1917 es crea el Partit Republicà Català. Dins d’aquest partit tindrem a Lluís Companys.
El 1922 es crea Acció Catalana. Dins trobem a Jaume Bofill, Manuel Carrasco i Formiguera.
El 1922 es crea Estat Català. Es el primer partit que parla d'independència. Té com a líder
Francesc Macià. Macià es recordat per la invasió militar contra a Espanya, “Conspiració
de Prats de Molló” el 1926. Des de l’exili crean un exèrcit català. Els diners s'aconsegueix a
través de tots els exiliats catalans arreu del món. Un infiltrat italia delata el que volia fer
Macià.
El 1931 es crea Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià també liderarà ERC.