Àlgebra Curs 2018/2019

Grau en Enginyeria Informàtica U.A.B.

I. Nombres complexos
(Els exercicis amb (?) es comentaran a classe de problemes)

1. (?) Calculeu la part real, la part imaginària, el mòdul, el conjugat i l’invers, de cadascun
dels nombres complexos següents:
i−1 i−4
(1 + i)3 , (1 + i)6 , i17 , , i7 + i + 1, (3 + 3i)4 , (−i)−1 , .
i+1 2i − 3
2. (?) Expresseu cadascun dels següents nombres complexos en forma polar:
√
√ √ 1 − 3i π π
−5i, 1 + 3 i, 3 + 3i, 5 3 + 5i, −π, −7 + 7i, , cos( ) − i sin( ).
2 5 5
√ √
Calculeu (3 + 3i)829 , (5 3 + 5i)135 , (−7 + 7i)1017 , ((1 − 3 i)/2)4002 .

3. (?) Calculeu la part real, la part imaginària, el mòdul, el conjugat i l’invers, de cadascun
nombres complexos següents:

eiπ , 2e−2πi/3 , ecos(2) , ecos(2)i , 12eπi/6 , e2πi/3 + e4πi/3 , e−1+iπ/4 , e5+iπ/2 .

4. Dibuixeu en el pla complex els subconjunts següents:

A1 = {z ∈ C : |z + 3| < 2}, A2 = {z ∈ C : | Re z| + | Im z| < 1},

A3 = {z ∈ C : |z| − z = i}, A4 = {z ∈ C : |z| ≤ Re z + 2}

5. Calculeu les arrels quadrades, expressades en forma cartesiana, de tots els nombres complexos
dels exercicis 2 i 3.

6. Proveu que per a tot nombre complex z es té ez 6= 0. Proveu que per a tot parell z, w de
nombres complexos, la igualtat ez = ew equival a z − w ∈ 2πiZ.

7. Trobeu fórmules trigonomètriques de sin(3x) i cos(3x) en funció de sin(x), cos(x), sin(2x) i

cos(2x).

8. (?) Calculeu les arrels cúbiques, en forma polar, dels nombres complexos

−1, i, e, 8, 1+i

9. (?) Trobeu les arrels dels polinomis quadràtics i biquadràtics següents:

√
x2 + 3x + 4 x2 + 4i √ x 2+ 5
√
x2 + 2ix + i − 1 x2 + 2ix + 3 i x2 + 2ix − 3 i
x4 + 4x2 + 3 x4 + x2 + 1 x4 − (1 − i)x2 − i

10. (?) Factoritzeu, a C[x] i a R[x], els polinomis: x4 + 16, x3 + 27, x4 − 1, x6 + x3 + 4.

11. Factoritzeu a C[x] i a R[x] el polinomi x4 + x3 + x2 + x + 1.

Indicació: Calculeu el producte (x4 + x3 + x2 + x + 1)(x − 1).

12. Factoritzeu a C[x] els polinomis:

√
x3 + (i − 1)x2 + (1 − i)x − 1, x3 + i, x3 − ( 3 + i).
 Àlgebra Curs 2018/2019
Grau en Enginyeria Informàtica U.A.B.

II. Matrius
(Els exercicis amb (?) es comentaran a classe de problemes)

13. Considerem les matrius:

 
0 3  
6 1 4 5
A =  −7 1 , B= .
−1 2 2 0
2 9

Expresseu cada columna de la matriu AB com a combinació lineal de les columnes de la

matriu A.
Expresseu cada fila de la matriu AB com a combinació lineal de les files de B.

14. Comproveu que les matrius de M2 (C) següents són inverses l’una de l’altra:
   
i 1+i −1 − 2i −1 + i
, .
1 2−i i 1

Resoleu aquests sistemes d’equacions lineals utilitzant el producte de matrius:

   
i 1+i


i 1+i

x y = 1 7 , x y = 1 7
1 2−i 1 2−i
 
0 1 1 0 −1 0
15. (?) Considerem la matriu A =  0 3 3 −2 −3 2  ∈ M3×6 (Q).
0 −1 −1 1 1 −1
(a) Calculeu la forma normal de Gauss-Jordan, A0 , de la matriu A, i calculeu també una
matriu invertible P tal que A0 = P A.
(b) Expresseu les files de la matriu A0 com a combinació lineal de les files d’A.
(c) Expresseu les files de la matriu A com a combinació lineal de les files d’A0 .
16. Repetiu l’exercici anterior amb les matrius:
   
0 2i −1 3i
2 1 1 1 1 0
 0 −6i 3 −9i
−6 
 ∈ M4×5 (C),
 1 1 0 1 1 
 ∈ M4×5 (Z2 ).
A= B=
 0 2 i −2i
3   1 1 1 0 1 
0 −4i 2 −4
0 1 1 0 0 0
 
1 −2 2 1 1
 −1 2 0 1 1 
17. Considerem la matriu: A = 
 2 −4 1 −1 −1 .


1 −2 1 2 0

(a) Calculeu la matriu de Gauss-Jordan de la matriu A. Calculeu rang(A).

(b) Podeu expressar la fila 2 de A com a combinació lineal de les altres files de la matriu A?
En cas afirmatiu, doneu la combinació que trobeu.

(c) Podeu expressar la columna 3 de A com a combinació lineal de les altres? En cas
afirmatiu, doneu la combinació que trobeu.
18. (?) Proveu (amb raonaments) les afirmacions següents:
(a) Una matriu A ∈ Mn (K) amb una fila idènticament nul.la no pot ser invertible.
(b) Una matriu A ∈ M3 (Q) que satisfà la identitat següent



1 7 −3 A = 0 0 0
 no pot ser invertible.
(c) Una matriu A ∈ Mn (K) que té dues columnes idèntiques no pot ser invertible.
(d) Si A ∈ Mn (K) és invertible, aleshores At és invertible i (At )−1 = (A−1 )t .
(e) Si A ∈ Mn (K) és invertible, llavors per a cada n ≥ 1 la matriu An és invertible i
(A )−1 = (A−1 )n .
n

 
1 0
19. (?) Sigui A = ∈ M2 (K). Trobeu totes les matrius B ∈ M2 (K) que commuten
0 0
amb A, i.e. les matrius que satisfan AB = BA.
Comproveu amb exemples que si B ∈ M2 (K) no commuta amb A aleshores les identitats
següents poden ser falses:

(AB)2 = A2 B 2 , (A + B)2 = A2 + 2AB + B 2 , (A + B)(A − B) = A2 − B 2 .

20. Siguin A, B ∈ Mn (K) invertibles. Trobeu totes les X ∈ Mn (K) que satisfan:

AB −1 AXA−1 B + 5AB = 0.

21. (?) Resoleu els sistemes d’equacions lineals següents. Doneu una descripció paramètrica de
la varietat lineal que formen les solucions del sistema i una famı́lia de vectors directors.
 
x + y − z − 2t = 0
 x − y + z − t = 0

3x − y + z + 4t = 1 , −x + y − z + 2u = 1 .
 
2y − 2z − 5t = 0 x − y + z + t =2
 

22. (?) Resoleu els sistemes d’equacions lineals següents, treballant respectivament als cossos
K = C i K = Z2 . Podeu utilitzar els càlculs de l’exercici 17.
0x + 2iy − z + 3it = 2
 
 x + y + z + t = 0
 
0x − 6iy + 3z − 9it = − 6 
 
x + y + t = 1
, .
0x + 2y + iz + 3t = − 2i
 x + y + z = 1

 
0x − 4iy + 2z + 0t = − 4
 
x + y =0

23. Resoleu simultàniament els sistemes d’equacions lineals següents, mitjançant un únic procés
d’esglaonament:
 
4x − 2y + 3z + 2u = 16
 4x − 2y + 3z + 2u = 1

6x − 3y + 3u = 24 , 6x − 3y + 3u = 2 .
 
2x − y + 3z + u = 8 2x − y + 3z + u = 4
 

Per a quins valors de a és compatible el sistema d’equacions lineals següent?


4x − 2y + 3z + 2u = 1

6x − 3y + 3u = a .

2x − y + 3z + u = 4


24. (?) Estudieu, segons els valors del paràmetre s ∈ R, la dimensió de la varietat lineal de R4
determinada pel sistema següent. Trobeu una descripció paramètrica de la varietat lineal que
s’obté per a s = −1. 
x + sy + 2z + t = 1 

sx + y − 2z − t = s

2x − y + 6z + 3t = − 2s

25. Considerem el sistema d’equacions lineals:

x − 2y + 2z + t = 1 

−x + 2y + t = 1

2x − 4y + z − t = −1 

x − 2y + z + 2t = 0


Basant-vos en els càlculs de l’exercici 7:

(a) Proveu que les solucions del sistema formen una recta de R4 .
(b) Podem eliminar la segona equació sense canviar el conjunt de solucions del sistema? I
la quarta?
(c) És possible obtenir una descripció paramètrica de les solucions en la qual la incògnita x
sigui lliure? I la incògnita y? I la z? I la t?
(d) Expresseu la resolució final com una equació paramètrica de la recta de R4 obinguda a
l’apartat (a).
26. (?) Resoleu, segons els valors del paràmetre a ∈ R els sistemes següents:
x + a2 y + z = a
 
 −x + y + 2z + 3t = a 

x + ay + az = 1 , 2x + ay + at = 0 .
 
ax + ay + z = 1 ax + 2y − 2z = − a
 

27. (?) Apliqueu la tècnica de les transformacions elementals per files per mirar si aquestes
matrius quadrades són invertibles. En cas afirmatiu, calculeu la seva inversa.
     
2 1 1 1 1 1 i 0 i
 4 2 3 ,  1 2 3 ,  1+i 1 − i 2 .
−2 −1 2 1 4 6 0 1 1
28. Calculeu les inverses respectives de les matrius següents suposant que els coeficients estan a
K = Z2 :  
  1 1 1 0
1 1 1  
 1 1 1  0 1 0 1 
0 1 , ,  .
1 0  1 1 0 0 
1 1 0
0 0 1 1
29. (?) Calculeu el determinant de les matrius del problema 27. Per a les que són invertibles,
calculeu la inversa pel mètode de la matriu adjunta.
30. Calculeu els determinants següents
   
 0 ... 0 1   1 n ... n 
 .. .. 
   
 . . . . . .   . .
. 0   n 2 . . 
(?)A =  . , B =  .
 0 . . . . . . ..   .. . . . . . . n 
 
   
 1 0 ... 0   n ... n n 
31. Construı̈u una matriu invertible 4 × 4 que tingui ( 1 2 3 4 ) per primera fila i ( 1 2 3 5 ) per
quarta fila.
 
2 −8 −1 −1
32. Considerem la matriu A =  5 −20 −4 −22 .
−3 12 5 21
(a) Trobeu una matriu B ∈ M4×3 (Q) tal que AB = I3 .
(b) Proveu que no existeix cap matriu B ∈ M4×3 (Q) tal que BA = I4 .
33. Sigui A ∈ Mn (K) una matriu invertible. Proveu que qualsevol matriu-fila (a1 . . . an ) ∈
M1×n (K) és combinació lineal de les files d’A.
 Àlgebra Curs 2018/2019
Grau en Enginyeria Informàtica U.A.B.

III. Espais Vectorials i aplicacions lineals.

(Els exercicis amb (?) es comentaran a classe de problemes)

34. (?) Determineu quins dels subconjunts següents són subespais vectorials.
En cas afirmatiu, trobeu un sistema de generadors del subespai.
{(x, y, z) ∈ R3 | x = y = z}, {(x, y, z) ∈ C3 | xy + iz = x},
{(x, y) ∈ (Z2 )2 | x = y + 1}, {(x, y) ∈ Q2 | x és enter i múltiple de 7},
{(x, y) ∈ Q2 | y = x2 }, {(x, y) ∈ C2 | y = eiπ/3 x},

35. (?) Determineu quins dels subconjunts següents de R[x] són subespais vectorials. En cas
afirmatiu, trobeu un sistema de generadors del subespai.
{p(x) ∈ R[x] | p(x) és de grau ≤ 12}, {p(x) ∈ R[x] | p(x) és de grau parell}.

36. Determineu quins dels subconjunts següents d’aquests espais de matrius són subespais vec-
torials. En cas afirmatiu, trobeu un sistema de generadors del subespai.
{A ∈ M2,3 (Z2 ) | la suma dels elements de la 2a fila és 1},
{A ∈ M2,3 (Z2 ) | la suma dels elements de la 2a fila és 0},
{A ∈ M2,3 (C) | (i 5)A = (0 0 0)},
{A ∈ M3 (Q) | det(A) = 0}
{A ∈ M2 (Z2 ) | a21 = 0}.

37. (?) Determineu si el vector uk pertany al subespai Fk , per k = 1, 2, 3, 4.

u1 = (0, 3, 5, 1), F1 = h (1, 0, −1, 0), (1, 1, 1, 0), (0, 1, 1, 1), (0, 1, 2, 0) iQ ⊆ Q4 ,


u2 = x2 − 2x + 4, F2 = x + 7, x2 + x + 4, x2 − x − 10, 2x2 + x + 1 R ⊆ R[x],
  *     +
3 2 0 −1/2 2 4 0 1
u3 =  , F3 =  , ,  ⊆ M2 (R),
3/2 −2 4 3 8 5/2 2 1 R

u4 = (3, 0, −i, 5 + i), F4 = (x, y, z, t) ∈ C4 | ix + 3z = 0 ⊆ C4 .

38. (?) Considerem els subespais següents de R4 :

F = h (2, −4, −3, 4), (0, 1, 1, −1), (2, −1, 0, 1) iR , G = {(x, y, z, t) ∈ R4 | 3x + 5y − 6z = t}.

Proveu que F ( G. (És a dir, F ⊆ G i F 6= G.)

39. Proveu que (1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 1) Z2 = (Z2 )3 , tot comprovant la doble inclusió:



⊆ (Z2 )3 , ⊇ (Z2 )3 .



(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 1) Z2
(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 1) Z2

40. (?) Determineu quines de les aplicacions següents són lineals:

f1 : R2 → R3 , f1 (x, y) = (0, y + 1, x − y)
f2 : Q2 → Q2 , f2 (x, y) = (xy, x − y)
f3 : R3 → R2 , f3 (x, y, z) = (3x − z, 2x + z)
f4 : R2 → R, f4 (x, y) = ex+y
f5 : (Z2 )2 → Z2 , f5 (x, y) = x + y
f6 : C → C3 , f6 (x) = (−x, 0, 3ix)
f7 : R[x] → R[x], f7 (p(x)) = p0 (x)
√
f8 : M2 (R) → R2 , f8 (A) = (a22 − 2a11 , 7a22 )
f9 : Mn (Z2 ) → Mn (Z2 ), f9 (X) = Xt
det : Mn (Q) → Q
41. (?) Sigui f : Q4 → Q3 l’aplicació lineal donada per

f (x, y, z, t) = (x + y + z + t, x − 2y − t, x + 7y + 3z + 5t).

Calculeu f (1, 2, 3, 4) i determineu els conjunts f −1 ({v1 }), f −1 ({v2 }) i f −1 ({v3 }) si v1 =

(1, 1, 0), v2 = −v1 i v3 = (0, 0, 0).
Trobeu una matriu A ∈ M3×4 (Q) tal que f coincideixi amb l’aplicació lineal:
 x   x 
 y →7 A
y 
.
z z
t t

42. Sigui f : R3 → R2 l’aplicació lineal determinada per:

   
x   x
 y → −1 2 1
7  y .
3 0 −2
z z

Calculeu f (3, −1, 2) i determineu els conjunts f −1 (B1 ) i f −1 (B2 ) on B1 = h(1, −1)i i
B2 = h(0, 0)i.
Trobeu formes lineals `1 (x, y, z), `2 (x, y, z) tals que:

f (x, y, z) = (`1 (x, y, z), `2 (x, y, z)), per a cada (x, y, z) ∈ R3 .

43. (?) Sabem que una aplicació lineal f : R2 −→ R3 satisfà:

√
f (1, 0) = (2, −5, 9), f (0, 1) = (3, − 2, 0).

Trobeu formes lineals `1 (x, y), `2 (x, y), `3 (x, y) tals que:

f (x, y) = (`1 (x, y), `2 (x, y), `3 (x, y)), per a cada (x, y) ∈ R2 .

Trobeu una matriu A ∈ M3×2 (R) tal que f coincideix amb l’aplicació lineal:
   
x x
7→ A .
y y

44. Sigui α un nombre real. L’aplicació lineal:

    
2 2 x cos(α) − sin(α) x
R −→ R , 7→ ,
y sin(α) cos(α) y

és un gir d’angle α amb centre a l’origen i en el sentit contrari de les agulles del rellotge.
Denotem per A(α) aquesta matriu que la representa.

(a) Comproveu que A(α) és invertible amb inversa A(−α).

(b) La composició de dos girs d’angle α és un gir d’angle 2α. Per tant, la matriu que
representa el gir d’angle 2α és: A(2α) = A(α)2 . Deduı̈u d’aquest fet fórmules per a
cos(2α) i sin(2α) en funció de cos(α) i sin(α).

(c) Utilitzeu una idea anàloga per deduir fórmules per a cos(α + β) i sin(α + β) en funció
dels cosinus i sinus de α i β.
45. (?) Determineu quines de les famı́lies de vectors següents són LD, i per a les que ho siguin
trobeu un vector que sigui combinació lineal de la famı́lia de dues maneres diferents.
(a) (0, −2, 3, 6), (0, 13 , − 12 , −1), (0, 3, −2, −4), (0, 0, 1, 2) ∈ R4
(b) x3 − 1, x2 − 1, x − 1, 5x3 + 4x2 − 7x − 2 ∈ R[x]
     
1 2 3 4 5 6 1 2 6
(c) , , ∈ M2×3 (Q)
4 5 6 1 2 3 4 5 3
46. (?) Siguin v, e1 , e2 , e3 vectors d’un K-espai vectorial E. Demostreu o doneu un contraex-
emple de les afirmacions següents segons siguin certes o falses:

(a) e1 , e2 , e3 LI, =⇒ e1 , e3 LI

(b) e1 , e2 , e3 LD, =⇒ e1 , e3 LD

(c) e1 , e2 , e3 LI, v 6∈ {e1 , e2 , e3 } =⇒ e1 , e2 , e3 , v LI

(d) e1 , e2 , e3 LI, v 6∈ h e1 , e2 , e3 iK =⇒ e1 , e2 , e3 , v LI

(e) e1 , e2 , e3 , v LD =⇒ v ∈ h e1 , e2 , e3 iK

(f) e1 , e2 , e3 SG de E, e3 ∈ h e1 , e2 iK =⇒ e1 , e2 SG de E.

(g) e1 , e2 , e3 SG de E, =⇒ e1 , e2 , e3 , v SG de E.

(h) e1 , e2 , e3 SG de E, v 6∈ h e1 , e2 iK =⇒ e1 , e2 , v SG de E.

(i) e1 , e2 , e3 , v LI, ⇐⇒ e1 , 2e2 , 3e3 , 4v LI.

47. (?) Proveu que la successió finita de vectors (1, 1, i), (1, 1, 0), (i, 0, 1) és una base de C3 .
Trobeu les coordenades dels vectors (1, 1, i) i (1, 0, 0) respecte d’aquesta base. Quin vector té
coordenades (i, 0, 1) en aquesta base?

48. (?) Considerem el subespai vectorial

F = h (1, 2, 3, 4), (2, 3, 4, 5), (3, 4, 5, 6), (4, 5, 6, 7) iQ ⊆ Q4 .

(a) Trobeu una base de F .

(b) Amplieu aquesta base de F a una base de Q4 .

(c) Comproveu que el vector u = (−1, 0, 1, 2) pertany a F i calculeu les coordenades de u

respecte de la base de F que heu trobat a l’apartat (a).

(d) Trobeu una base de F que contingui u entre els seus membres.

49. (?) Considerem el subespai vectorial V ⊆ R4 format pels vectors (x, y, z, t) ∈ R4 que satisfan:
 
 x
  
−4 0 −2 1 0
 y 
 2 0 1 − 21   = 0 
 z 
3 1 2 0 0
t

(a) Trobeu una base de V i amplieu-la fins obtenir una base de R4 .

(b) Comproveu que el vector u = (1, 1, −2, 0) pertany a V i calculeu les coordenades de u
respecte de la base de V que heu trobat a l’apartat anterior.

(c) Trobeu una base de V de la qual u en formi part.

50. Considerem el subespai vectorial V = {(x, y, z, t) ∈ R4 | x + y + z + t = 0} ⊆ R4 . Trobeu una
base de V que contingui el vector u = (2, 3, −1, −4). Amplieu la base de V que heu trobat en
una base de R4 .

51. (?) Seleccioneu una base de l’espai R3 [x] format pels polinomis de grau menor o igual que 3.
Resoleu els exercicis següents treballant en coordenades respecte de la base escollida.

(a) Trobeu una base del subespai F = h x3 − 1, x2 − 1, x − 1, 5x3 + x2 − 4x − 2 iR .

Comproveu que el vector (x − 1)2 pertany a F i trobeu les seves coordenades respecte
de la base trobada.
Proveu que el subespai F coincideix amb el subespai de R3 [x] format per tots els poli-
nomis que s’anul.len per a x = 1.

(b) Trobeu una base del subespai V = {p(x) ∈ R3 [x] | p(1) = 0 = p0 (1)} ⊆ R3 [x]. Amplieu la
base de V a una base de R3 [x].

52. Seleccioneu una base de l’espai C2 [x]. Treballant en coordenades respecte d’aquesta base,
trobeu la dimensió i una base del subespai

F = x2 + 1, −1 − x2 , x − i, (x − i)2 C ,



i amplieu aquesta base de F a una base de C2 [x].

53. (?) Seleccioneu una base de l’espai M2 (Q) i resoleu les qüestions següents treballant en
coordenades respecte de la base escollida.

(a) Trobeu la dimensió i una base del subespai V format per les matrius que satisfan:
la suma dels elements de la primera fila = 0 i, simultàniament, la suma elements de la
primera columna = la suma elements de la segona columna.
 
−3 3
(b) Clarament, la matriu u = pertany al subespai V . Calculeu les coordenades
8 2
de u respecte de la base de V que heu trobat.

54. Seleccioneu una base de l’espai M2×3 (Z2 ). Treballant en coordenades respecte d’aquesta
base, trobeu la dimensió i una base del subespai
D       E
1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 1
F = , , , .
0 1 1 1 0 1 1 1 0 0 0 1 Z2
 
1 1 0
Comproveu que el vector U = pertany a F i trobeu les seves coordenades respecte
1 0 0
de la base trobada.

55. (?) Calculeu la dimensió i una base del nucli i la imatge de les aplicacions lineals següents:
f1 : (Z2 )3 −→ (Z2 )4 , f1 (x, y, z) = (x + y + z, 0, z, x + y)
f2 : C3 −→ C2 , f2 (x, y, z) = (ix + y − iz, x − iy − z)
f3 : Q4 −→ Q3 , f3 (x, y, z, t) = (x − 2y + t, z − y + t, x − 2z − t)
f4 : R5 −→ R3 , f4 (x, y, z, t, u) = (4z + 8t + 2u, x + y + z + 2t + u, 3x + 3y + z + 2t + 2u)
f5 : R 3 → R 4 , f5 (x, y, z) = (x + 2y, 2x + 4y − 2z, x + 2y − z, x + 2y).
56. Considerem l’aplicació lineal:
   
x   x
 y  1 5 −1 9 −9i  y 
f : C5 −→ C3 ,
   

 z  7→  1
 5 2 −3 0 
 z .

 t  i 5i 0 5i 6  t 
u u

Trobeu la dimensió i una base dels subespais Ker(f ) ⊆ C5 i Im(f ) ⊆ C3 .

57. Considerem l’aplicació lineal:
 
  1 1 0  
x  1 x
0 1 
f : (Z2 )3 −→ (Z2 )4 ,

 y  7→  y .
 1 0 1 
z z
1 1 0

Trobeu la dimensió i una base dels subespais Ker(f ) ⊆ (Z2 )3 i Im(f ) ⊆ (Z2 )4 .

58. (?) Considereu l’aplicació R-lineal f : R4 → R3 donada per

f (x, y, z, t) = (x + 2y − 3z − 2t, x + 2y − z − 3t, −6x + 5y + 2z + 3t)

i el subespai vectorial
D E
G = (2, 0, 2, 0), (1, −1, 2, −1), (−1, −1, 0, −1) ⊆ R4 .
R

(a) Calculeu la dimensió i una base de Im(f ) i de Ker(f ).

(b) És f injectiva? És f exhaustiva? Per què?

(c) Calculeu la dimensió i una base de G.

(d) Proveu que Ker(f ) ⊂ G, i amplieu la base de Ker(f ) a una base de G.

59. Considereu l’aplicació Z2 -lineal f : Z42 → Z32 donada per

f (a, b, c, d) = (a + b + d, a + c, a + c + d)

i el subespai vectorial
D E
G := (1, 0, 0, 0), (1, 0, 1, 0), (0, 0, 1, 0), (0, 1, 1, 0) ⊂ Z42 .
Z2

(a) Calculeu la dimensió i una base de Im(f ) i de Ker(f ).

(b) És f injectiva? És f exhaustiva? Per què?

(c) Calculeu la dimensió i una base de G.

(d) Proveu que Ker(f ) ⊂ G, i amplieu la base de Ker(f ) a una base de G.

60. Digueu quines de les aplicacions lineals següents són isomorfismes.
f1 : R3 → R5 , f1 (x, y, z) = (x + y, x + y, 2x + y + z, x + y, 3x + y + z)
f2 : Q4 → Q4 , f2 (x, y, z, t) = (x + y + z + t, y + z + t, z + t, t)
f3 : (Z2 )3 → (Z2 )3 , f3 (x, y, z) = (x + y + z, x, y + z).

61. (?) Proveu que les aplicacions següents són isomorfismes i calculeu l’isomorfisme invers:
f1 : (Z2 )3 → (Z2 )3 , f1 (x, y, z) = (x + y + z, z, y + z)
f2 : R2 [x] → R3 , f2 (p(x)) = (p(0), p(1), p(2)).

62. Determineu si existeixen aplicacions lineals de R3 en R2 que compleixin cadascuna de les

condicions següents:
(a) f1 (1, 2, −1) = (−1, 5), f1 (1, 1, −1) = (2, −10), f1 (0, 0, 1) = (3, 4)
(b) f2 (1, 2, −1) = (−1, 5), f2 (1, 1, −1) = (2, −10), f2 (0, −1, 0) = (3, 4)
(c) f3 (1, 2, −1) = (−1, 5), f3 (1, 1, −1) = (2, −10), f3 (0, −1, 0) = (3, −15).
(d) Ker(f4 ) = {(x, y, z) ∈ R3 : x − y + 3z = 0}, Im(f4 ) = h (2, −1) iR .

63. (?) Trobeu la dimensió de F , G, F + G i F ∩ G en cadascun dels casos següents:

(a) F = h (1, 1, −1), (2, 0, −1) iR , G = h (1, 0, −1), (2, 3, 0), (4, 3, −2) iR ⊆ R3 ,



(b) F = (0, 1, 0, 0), (0, 1, 1, 0), (1, 0, 1, 0) Z2 , G = (1, 0, 0, 1), (1, 1, 1, 0), (1, 1, 1, 1) Z2 ⊆ (Z2 )4 .

64. Trobeu bases del subespais F , G, F + G i F ∩ G en cadascun dels casos següents:

F = {(x, y, z, t, u) ∈ R5 | x + y + 2z + 2u = 0, 3y + 3z − t + 2u = 0},
(a)
G = {(x, y, z, t, u) ∈ R5 | 2x − y + t = 0, 3x − z + t − 4u = 0},
F = {(x, y, z, t) ∈ Q4 | x + z + t = 0, y + 2z − t = 0, 2x − y + 3t = 0}
(b)
G = h (1, 1, 0, 1), (3, 2, −1, 0), (1, 0, −1, −2) iQ .

65. Siguin E, F , G tres subespais vectorials de dimensió 2 de R5 . Esbrineu la dimensió de F + G

sabent que F 6= G i que E ∩ (F + G) = {0}.

66. (?) Considerem l’aplicació lineal

f : Q3 → Q3
f (a, b, c) = (−2a + 2b, −4b + 2c, 3a − b − c)
per a tot a, b, c ∈ Q. Considereu la base B donada pels vectors u1 = (1, 1, 0), u2 = (1, −1, 0) i
f
u3 = (−1, 1, 1). Calculeu f (u1 ), f (u2 ) i f (u3 ). Doneu la matriu M (C ←− B) de f respecte a
la doble elecció de bases: B de l’espai de sortida i la base canònica C de l’espai d’arribada.

67. (?) Considerem l’aplicació lineal:

f : Q3 −→ Q2 , f (x, y, z) = (x + 2y − 3z, 2x + 4y − 6z).

(a) Calculeu la dimensió i una base dels subespais Ker(f ) i Im(f ).

(b) Sigui C la base canònica de Q2 . Trobeu una base B de 3

 Q tal que
 la matriu de f respecte
1 0 0
de la doble elecció de bases, B a Q3 i C a Q2 , sigui .
2 0 0
 Àlgebra Curs 2018/2019
Grau en Enginyeria Informàtica U.A.B.

IV. Diagonalització de matrius

(Els exercicis amb (?) es comentaran a classe de problemes)

68. Per a cadascun dels endomorfismes de R2 següents, trobeu-ne els valors propis i vectors
propis.
Per a cada cas en que l’endormorfisme sigui diagonalitzable, i si A és la matriu d’aquest
endomorfisme en la base canònica, trobeu una matriu invertible P (que dependrà de l’endo-
morfisme) tal que A = P DP −1 , on D és una matriu diagonal.

(i) (?) f1 (x, y) = (−x, x − y),

(ii)(?) f2 (x, y) = (x − 21 y, y − 2x),
(iii) f3 (x, y) = ((5/2)x − y, 3x − y),
(iv) f4 (x, y) = (10x − 6y, 11x − 7y),

69. Feu el mateix pels endomorfismes de R3 següents:

(i)(?) f1 (x, y, z) = (−x + 2y + 2z, y + 4z, −2z),
(ii) f2 (x, y, z) = (−x + 2y, 4x − y + 4z, 2y − z),
(iii) f3 (x, y, z) = (3y + 9z, (x/3) + 3z, (x/9) + (y/3)),
(iv) (?) f4 (x, y, z) = (6x − 7y − 20z, −8z, x − y),
(v) f5 (x, y, z) = (2x + y + z, 2x + 3y + 2z, 4x + 4y + 3z),
(vi) f6 (x, y, z) = (8x − y − 5z, −2x + 3y + z, 4x − y − z),
(vii) f7 (x, y, z) = (2x + 4y + 2z, 3x + 3y + 2z, 9x + 12y + 5z),
(viii) f8 (x, y, z) = (4x + 3y − z, x + 3y + 2z, x + 5z),

70. Feu el mateix pels endomorfismes de R4 següents:

f1 (x, y, z, t) = (x + y + z + t, 2y + z + t, z, y + z + 2t)
i
f2 (x, y, z, t) = (x + y + z + t, x + y − z − t, x − y + z − t, x − y − z + t).

71. Estudieu segons els valors del paràmetre a ∈ R la diagonalització de la matriu:

 
−1 −3 −3
A =  3 5 3 .
−3 −3 a
72. Comproveu que les matrius següents no diagonalitzen si treballem a R, però, en canvi,
diagonalitzen si treballem a C.
 
  −5 −4 1
0 −1
,  6 6 −4  .
1 0
8 4 2
73. Per a cadascun dels endomorfismes diagonalitzables dels problemes 68 i 69, calculeu les
equacions que defineixen l’endomorfisme f 1000 .
74. Una població d’escarabats té un cicle vital de 3 anys (els individus tenen com a molt 3
anys de vida). Estructurem la població en tres sectors segons l’edat, de manera que el nombre
d’habitants ve donat per un vector (n0 , n1 , n2 ), on n0 és la quantitat d’individus que no arriben
a tenir 1 any d’edat, n1 els que tenen més d’un any però no arriben als 2 anys, i n2 els que
tenen més de 2 anys de vida. El creixement anual de la població ve determinat per la matriu
 
0 2 0
A =  P0 0 0 ,
0 0.8 0

on P0 és la probabilitat de supervivència d’un individu del primer sector d’edat. Si N és
el vector-columna que recull les dades estructurades de població en un instant determinat,
el vector-columna que conté les dades de població al cap d’un any serà el producte AN .
Imaginem una població de (500, 600, 400) escarabats. Respongueu aquestes dues qüestions
respectivament per a P0 = 0.18, P0 = 0.5 i P0 = 0.72.

(a) Quina serà la població d’aquı́ a 10 anys?

(b) Quina serà la població d’aquı́ a molts anys?