DE L'ESGLESIA V I S I G Ó T I C A A LA CAROLINGIA

Cristíanísme I Islamisme

L'establiment del d o m i n i sarraí a la Penín-

sula no va suposar u n i m p e d i m e n t per a la
práctica del catol¡cisme, p e r o , en general, es
pot a f i r m a r q u e , a les árees o n aquest d o m i n i
f o u secular, el catolicJsme perdé posicions d a -
v a n t l ' i s l a m f i n s a desaparéixer o q u a s i , i q u e
a les zones c o n q u e r i d e s mes aviat a l'islam els
fenómens d'invasió sarraVna, d o m i n i sarraí i
conquesta c r i s t i a n a , a m b els trasbalsaments
consegüents, f o r e n suficients p e r a n o r r e a r les
bases organitzatives i ideológiques de l'Església
hispano-visigoda a n t e r i o r . Aquest f o u el cas de
la C a t a l u n y a Vella.

T a n m a t e i x , n o tota l'área geográfica de la

L'esglésla
Catalunya Vella havia estat Cristian i tzada en
época goda, ni t a m p o c l'Església bispano-goda
havia assolit el g r a u d ' u n i f i c a c i ó suficient sota
la d i r e c c i ó episcopal. N o h i ha d u b t e q u e a

catalana
p r i n c i p i s del segle V I I I el Cristian i s m e esta va
a r r e l a t a m b for^a a les p r i n c i p á i s c i u t a t s i a les
vil-les costeres o m i l l o r relacionades d e la Tar-
raconense, p e r o encara és menys d u b t ó s q u e

a l'alta
restava una tasca ingent a r e a l i t z a r : l'evangelit-
zació d'una g r a n p a r t de la r u r a l i a , de les co-
marques d e T i n t e r i o r i de la m u n t a n y a catala-
na. En zones p i r i n e n q u e s i pre-pirinenques la

edat
batalla d e la c r i s t l a n l t z a c i ó es va guanyar en el
curs deis segles V I I I , I X i X , d u r a n t els qualjs
calgué que l'Església s'adaptés a noves realitats
p o l í t i q u e s forga canviants.

mltjana L'evangelització d e les c o m a r q j e s es f é u a

p a r t i r de les seus episcopals, les p a r r ó q u i e s i
els m o n e s t i r s segons les necessitats d e cada
(loe I les d i s t i n t e s i n i c i a t i v e s . Ais d a r r e r s temps
del d o m i n i visigot l ' a c t i v i t a t pastoral d e m o n -
jos i t i n e r a n t s causa p r e o c u p a d o a la j e r a r q u í a
eclesiástica q u e els considerava p o c p r e p a r á i s ,
i que tenia indicis clars d e q u e propagaven con-
fusions d o c t r i n á i s . El tema f o u d e b a t u t pels
concilis de Toledo de la segona m e i t a t del segle
V i l . T a n m a t e i x el d o m i n i d e la situació per p a r t
de les a u t o r i t a t s civils godes i deis bisbes, va
f e r que la qüestió es consideres susceptible d'ar-
r a n j a m e n t i n o massa g r e u . Pero la s i t u a c i ó
canviá r a d i c a l m e n t a m b la conquesta i s l á m i c a :
la d e b i l i t a t de la p e n e t r a c i ó c r i s t i a n a a la r u r a -
l i a , les diferencies en el si d e l'Església hispa-
no-goda i la i n f l u e n c i a creixent de ('islam es van
c o n f a b u l a r p e r a f e r m o l t d i f í c i l la tasca evan-
gelitzadora. La conquesta islámica de Catalunya
es p r o d u í e n t r e el 718 i el 7 2 0 ; i va t e ñ i r c o m a
efectes i m m e d i a t s a nivell eclesiástic la desa-
p a r i c i ó deis bisbats d'Egara, E m p ú r i e s i V i c ,
i d e la m e t r ó p o l i s d e T a r r a g o n a . Els t r e n t a anys
següents — e n t r e el 7 2 0 i els 7 5 0 — els nous
d o m i n a d o r s c o n s o l i d a r e n llur o r g a n i t z a c i ó i se-
g u r a m e n t es guanyaren a u n sector i m p o r t a n t
de la p o b l a d o d e les zones planes. Degué ésser
por a la segona generació, e n t r e el 750 i el 780, que
l'expansió c u l t u r a l , c í v i l i t z a d o r a ¡ religiosa de
Josep MM Sairaeh
225
r i s l a m va posar en perill els progressos de la
c r i s t i a n i t z a c i ó , f i n s i t o l a la m u n t a n y a p i r i n e n -
ca i pre-prrinenca. Per tal de f e r f r o n t a aqües-
tes amenaces, defensar la p r o p i a d o g m á t i c a i
q u i sap si també i n t e n t a r guanyar per al cris-
t i a n i s m e els nous v i n g u t s , en el si d e l'Església
hispano-goda es va desenvolupar una d o c t r i n a
teológica considerada herética per l ' o r t o d ó x i a :
l'adopcionisme.
Orígens de l'adopcionisme
Per a Ramón d ' A b a d a l , l'adopcionisme sorgí
en t o r n a la f i g u r a d e l'arquebisbe d e T o l e d o ,
E l l p a n d o ( v e r s 784 - vers 7 9 8 ) , m e n t r e que M a -
nuel Riu considera q u e el seu creador i p r o p u l -
sor f o u el m o n j o Félix de Sant Serni de Ta-
bérnoles, q u e , abans del 7 8 0 , ja hauria p r o p a -
gat l ' a d o p c i o n i s m e per les valls p i r i n e n q u e s , en
el curs d'una tasca evangelitzadora p r o u reixi-
da c o m perqué a d q u i r í s f a m a de santedat, i f o s
elegit abat de Tabérnoles i bisbe d'Urgell cap el
7 8 2 . T a n m a t e i x la p r i m e r a f o r m u l a d o teológica
de l ' a d o p c i o n i s m e hispánic es t r o b a a les actes
del c o n c i l i de Sevilla del 7 8 4 : «Aquel! que f o u
h o m e e n t r e nosaltres está u n i t en una sola per-
sona a m b el V e r b . Pero no és per Aquell q u e va
néixer de la Verge per a q u i f o u creat l ' u n i v e r s ,
s i n o per Aquell q u e és fill no per adopció sino
per c o n d i c i ó , no per gracia sino per n a t u r a , i
és per Aquell q u e alhora és fill de l'home i Fill
de Déu, fill adoptiu en la seva h u m a n i t a t , fill no
adoptiu en la seva d i v i n i t a t , per q u i el m ó n f o u
r e d i m i t » . Per aqüestes dates el bisbe Félix d'Ur-
gell, que si no f o u el creador de l ' a d o p c i o n i s m e ,
hagué de resultar el seu teóleg mes preciar i
p r i n c i p a l p r o p a g a n d i s t a , va escriure una Disputa
de Félix amb un sarraí, a v u i p e r d u d a , i es va
servir del carree episcopal per a propagar l'a-
d o p c i o n i s m e per tota la d i ó c e s i .
A p a r t possibles reminiscéncies priscil-lianistes
i arrianes, és p r o b a b l e q u e en la f o r m u l a d o de-
f i n i t i v a de la d o c t r i n a adopcionista i n f l u í s d i -
rectament la c o n f r o n t a d o a m b la teología islá-
mica que nega la d i v i n i t a t de Crist — u n p r o f e -
ta segons e l l a — i la T r i n i t a t , d o g m a q u e , segons
els m u s u l m a n s , converteix els c r i s t i a n s en p o l i -
teistes. Sembla raonable suposar q u e l'Església
hispano-goda, amenazada en el seu prestigi ¡
p r o s e l i t i s m e , per aqüestes a c u s a d o n s , intentes
defensar la d i v i n i t a t de Crist i el dogma t r i n i -
tat apei-lant al t e r m e adopció, r e f e r i n t aquest a
la naturalesa h u m a n a de Jesús. De f e t , al rebai-
xar la naturalesa h u m a n a de C r i s t , a m b l'adop-
ció, la seva d i v i n i t a t s'accentuava i, a m b ella, la
u n i t a t e n t r e les persones de la T r i n i t a t . Des
del p u n t de vista de la teología católica, p o r t a t
a les seves u l t i m e s conseqüéncies, l'adopcionis-
m e amenaza la realítat de la r e d e m p c i ó i, per
t a n t , la s a l v a d o h u m a n a .
A m b t o t , és p r o b a b l e q u e el matís teológlc
i n t r o d u í t peí t e r m e adopció bagues passat quasí
desapercebut si no fos peí f e r m e n t p o l í t i c q u e
S26
la nova d o c t r i n a portava aparellat. E f e c t i v a m e n t ,
la c o m u n i ó d'idees e n t r e Félix d'Urgell i els pre-
lats d'al-Andalús — e l s del c o n c i l i de Sevilla de
7 8 4 — , u n i t s al v o l t a n t d ' E l i p a n d o de T o l e d o ,
c o n t r i b u í a a m a n t e n i r la cohesió j e r á r q u i c a de
l'església hispano-goda en uns m o m e n t s en q u e
la d i v i s i ó política de la Península ( n u c l i f r a n c
del nord-est, nucli astur i a l - A n d a l ú s ) anava en
c o n t r a del m a n t e n i m e n t d'aquesta u n i t a t .
La batalía político-teológica del adopcionisme
En aqüestes c i r c u m s t á n d e s , establert ja el
d o m í n i carolingí a Gírona ( 7 8 5 ) í a les valls p i -
rinenques, els jerarques religiosos i laics deis
francs iniciaren l'ofensiva a n t i a d o p c i o n i s t a cen-
t r a n t l'atenció en el bisbe Félix d'Urgell, moguts
p r o b a b l e m e n t mes per l'interés p o l í t i c de des-
v i n c u l a r la diócesi urgellenca de l'obediénda
a T o l e d o que peí desig de m a n t e n i r la puresa
de la f e . Per v o l u n t a t de C a r l e m a n y es reuní
un c o n c i l i a Ratisbona ( j u l i o l - a g o s t 7 9 2 ) que
c o n d e m n á l ' a d o p d o n i s m e i enviá Félix a Roma
o n aquest p r e l a t vg f e r professió de fe o r t o d o -
xa. De r e t o r n a H i s p á n i a , el bisbe d'Urgell, q u e
n o se sentía segur a la seva diócesi, cerca r e f u -
gi en t e r r i t o r i m u s u l m á ( v e r s 7 9 3 ) o n va se-
g u i r p r o p a g a n t la d o c t r i n a a d o p c i o n i s t a .
ParaNelament, els bisbes d'al-Andalús, a m b
E l i p a n d o al f r o n t , van celebrar un c o n c i l i en el
q u e es r e a f i r m a r e n en llurs o p i n i o n s ¡ sol-licita-
ren la r e i n t e g r a d o de Félix: «Nosaltres, c o n t r a
la d o c t r i n a de q u e el Fill de Déu n o havia estat
adoptat c a r n a l m e n t ni com a h o m e i que no
havia pres de la Verge una f o r m a vertadera i
real, professem a m b els Sants Pares que Aquell
que és engendrat del Pare de tota l ' e t e r n i t a t és
el seu Ful vertader, de la mateixa substancia
que Eil, etern c o m Eli; no és el seu fill adoptiu,
és el fill de Déu no per adopció sino per o r i g e n ,
no per gracia sino per n a t u r a ; i a la f i deis
t e m p s aquest Fill ha pres de la Verge i per a la
s a l v a d o deis homes un eos visible. A m b els Pa-
res c r e i e m q u e , fet de d o n a , fet sota la l!ei, no
és fill de Déu peí seu origen sino per adopció,
n o per naturalesa s i n o per gracia». E l i p a n d o , per
la seva p a r t , sentenciava: «Qui a f i r m i q u e el
Fill de Déu no va p r e n d r e de la Verge c a r n
adoptada segons naturalesa s e r v i l , a f i r m a falsa-
m e n t » . El t e r m e servil aplicat a la naturalesa
h u m a n a de Crist va i n d i g n a r al p r o p i p o n t í f e x
que en una carta tramesa el 793 ais bisbes de
la Gállia i d ' H i s p á n i a deia: « I m p i u s i ingrats a
tants beneficis, no us h o r r o r i t z e u de m u r m u r a r
a m b verinoses goles que el nostre LlJbertador és
fill adoptiu, com si fos un s i m p l e h o m e sub-
jecte a la h u m a n a m i s e r i a , i, el qual dona ver-
gonya de d i r , que és s e r f . . . » .
L ' l de j u n y de 794 es reuní un magne con-
cili a F r a n k f u r t , que reitera la condemná de
l ' a d o p c i o n i s m e i, per i n s p i r a d o d ' A l c u í de Y o r k ,
conseller de C a r l e m a n y , enviá una epístola si-
nodal ais prelats hispanics. En ella els bisbes
francs a f i r m a v e n la i n t e g r i t a t o p l e n i t u d de les
dues naturaleses en la persona de C r i s t , i r a t i -
ficaven q u e el nascut de la Verge era Déu ¡ ho-
me v e r t a d e r . '• T ¡
A la llum deis escrits d'ambdues parts es fa
patent la sutil d i f e r e n c i a teológica que oposava
els adopcionistes a m b ais representants de ¡'or-
t o d o x i a . Per ais adopcionistes, en la persona de
C r i s t , la naturalesa d i v i n a era la propia («Fill
de Déu per o r i g e n , per n a t u r a » ) , m e n t r e que la
h u m a n a resultava a c c i d e n t a l , adoptada ( « v a
p r e n d r e de la Verge carn adoptada»)- Sembla
com si per ais teolegs hispans resultes inconce-
bible q u e en la persona de Jesucrist poguessin
donar-se conj u n t a m e n t i í n t e g r a m e n t , com a
própies, les dues naturaleses p e r q u é segurament
opinaven que s'excluien m ú t u a m e n t . Posats a
defensar la d i v i n i t a t es creien obligats a rebai-
xar la naturalesa h u m a n a de Crist al nivell de
l'adopció: Crist era Déu perfecte I h o m e adop-
t a t , és a d i r , q u e Déu havia a d o p t a t « c i r c u m s -
t a n c i a l m e n t » carn h u m a n a per a r e d i m i r el m ó n .
La perspectiva deis adopcionistes era n e t a m e n t
teológica. En f r o n t d'aquesta o p i n i ó , els pre-
lats del c o n c j i i de F r a n k f u r t a f i r m a v e n q u e en
Jesucrist es donaven les dues naturaleses c o m a
p r ó p i e s ; «Déu v e r t a d e r i h o m e v e r t a d e r » . La
seva p o s i c i ó , q u e resulta ser la o r t o d o x a , t r a -
duVa mes una p r e o c u p a c i ó soteriológica — d e
s a l v a c i ó — , d ' a c o r d a m b el p r i n c i p i de quod
non assumpsit non redimit: si C r i s t no assu-
mia p l e n a m e n t la naturalesa h u m a n a no podia
redimir l'home.
Després de la c o n d e m n a de F r a n k f u r t ( 7 9 4 ) ,
Félix d'Urgell no s'acobardí, sino q u e va seguir
f e n t adeptes a Hispania i S e p t i m a n i a , pero dos
anys mes t a r d , es reuní un nou c o n c i l i , aquest
cop a F r i u l ( 7 9 6 ) , q u e va d e f i n i r el dogma a m b
mes p r e c i s i ó : «El naixement h u m a i t e m p o r a l
no f o u obstacle al d i v i o i n t e m p o r a l , sino que
en la sola persona de Jesucrist es t r o b a el ver-
tader Fill de Déu i el v e r t a d e r fill de l'home.
No u n , fill de l ' h o m e , I l'altre, Fill de D é u . . .
N o Fill p u t a t i u de Déu, sino v e r t a d e r ; no adop-
t i u , sino p r o p i ; perqué mai f o u alié al Pare per
m o t i u de l ' h o m e que va assumir. I per t a n t ,
en una i a l t r a naturalesa, el confessem per Fill
de Déu, p r o p i ¡ n o a d o p t i u , dones, sense c o n f u -
sió ni s e p a r a d o , u n sol i m a t e i x és Fill de Déu
i de l ' h o m e , natural a la m a r e segons la h u m a -
n i t a t , p r o p i del Pare en una i a l t r a » .
C o n d e m n a t de nou T a d o p c i o n i s m e peí con-
cili r o m a d ' o c t u b r e de 798, la polémica va cul-
m i n a r en una controversia personal Félix-Alcuí,
d a v a n t la c o r t d ' A q u i s g r á , en j u n y de 7 9 9 . Des-
prés d'una setmana de pugna d i a l é c t i c a , el bis-
be d'Urgell es va resignar a retractar-se I d i c t a r
la seva professió de fe: «Professem que en en-
davant de cap manera c r e u r e m ni p r e d i c a r e m
l'adopció d e la c a r n en el Fill de l ' H o m e , ní la
n u n c u p a c i ó en la h u m a n i t a t , sino que confes-
sem q u e N o s t r e Senyor Jesucrist és en les dues
naturaleses, d i v i n a i h u m a n a , propi i unigénit
227
FUI del Pare, únic fill seu; salvades sempre les
p r o p i e t a t s de les dues naturaleses, de manera
que no es cregui que la d i v i n i t a t del V e r b de
Déu es c o n v e r t í en la naturalesa h u m a n a , ni
aquesta, assumida peí V e r b , en la d i v i n a ; sino
q u e les dues, és a d i r , la d i v i n a i la h u m a n a ,
des del p r i m e r i n s t a n t de la concepció en les
entranyes de la Verge están de tal manera uni-
des en una persona singular q u e el q u e va néi-
.xer de la Verge f o u f i l l u n i g é n i t del Pare, Déu
vertader, Aquesta és la nostra professió de f e ,
q u e acceptem i sostenlm després deis nostres
passats e r r o r s » .
L'ESGLESIA DE L'EPOCA CAROLINGIA
La vinculació a Narbona
Després de residir un temps al p r o p i paiau
d ' A q u i s g r á , Félix f o u « c o n f í n a t » a la residencia
arquebisbal de L i ó o n residí la resta de la seva
vida. La seva a b j u r a d o l'any 799 i la reevange-
lització de les terres d'Urgell, per o b r a deis ar-
quebisbes L e i d r a d de L i ó i N e b r i d i de Narbona
i peí m o n j o Benet d ' A n i a n a , van s i g n i f i c a r un
cop m o r t a l per a l ' a d o p c i o n i s m e hispa i el p r i n -
c i p i de la supeditació de l'Església hispano-goda
de la Catalunya Vella a les d i r e c t r i u s deis jerar-
ques religiosos i polítics f r a n c s . Per a Catalu-
nya, el desenllac; de la contrové.-sia adopcionista
p o r t a aparellada la s u b o r d i n a d o d e les diócesis
conquerides ( E l n a , G i r o n a , Urgel', B a r c e l o n a ) , a
r o b e d i é n c i a d e N a r b o n a , seu m e t r o p o l i t a n a con-
trolada per la m o n a r q u í a carolírigia. A i x í f o u
c o m el d o m i n i p o l í t i c deis f r a n c s , al sud deis
P i r i n e u s , f o u r e f o r j a t a m b el c o n t r o l d a m u n t
de l'Església.
Desconeixem el paper que jugá en la «ba-
talla de l ' a d o p c i o n i s m e » el clergat d e la diócesi
g i r o n i n a en p a r t i c u l a r , on la rátzia d'Abdal-Ma-
l i k , el 793, degué i n c l i n a r encara mes els natu-
rals c s p a la p r o t e c c i ó i les d i r e c t r i u s emanades
de C a r l e m a n y , Pero sembla lógic de suposar que,
al cap d ' u n s anys de p r o b a b l e indecisió, en pro-
duir-se el t r i o m f de l'ofensiva a n t i a d o p c i o n i s t a
( 7 9 9 ) , a m b {'arribada a Catalunya de la missió
reevangelitzadora encapgalada per N i f r i d de Nar-
bona, el bisbe Gualaric de Girona i el seu cler-
gat devien acceptar sense excessives reserves els
fets consumats. Degué ésser així c o m , per la par-
t i c i p a c i ó activa deis primens comtes g i r o n i n s i
de l'arquebisbe N i f r i d , la diócesi g i r o n i n a , j u n -
t a m e n t a m b les altres de Catalunya, resta v i n -
culada a Narbona i rebé m o d a l i t a t s religioses u l -
t r a p i r i n e n q u e s , en p a r t i c u l a r la r e f o r m a bene-
d i c t i n a , que reforgaven aquella v i n c u l a c i ó .
Posseím algunes noticies d o c u m e n t á i s que
iNustren p a r c i a l m e n t aquest procés de v i n c u l a -
ció dins l'área g i r o n i n a . En p r i m e r lloc sabem
q u e f o u cap el 812 q u e el c o m t e O d i l ó de G i r o -
na féu el pas decisiu per a la i n t r o d ú c e l o de la
Regla d& Sant Benet al seu d i s t r i c t e , a m b la
f u n d a c i ó del m o n e s t i r d e Sant Esteve de Ba-
nyoles, q u e , s o s p i t e m , f o u el centre p r o p u l s o r
de la r e f o r m a benedictina a la diócesi g i r o n i -
na.
Peí desembre de 8 1 7 , l'arquebisbe N i f r i d de
N a r b o n a , a c o m p a n y a t del bisbe Crispía de Mi-
mes, i actuant a l'ensems en q u a l i t a t de m e t r o -
p o l i t a i de mtssus de l'emperador es presenta a
G i r o n a per p r o c e d i r a l'ordenació i regularitza-
ció eclesiástica de la diócesi, seguint les dispo-
sicions u n i f i c a d o r e s adoptades a les assembles
reials celebrades a A q u i s g r á per l'agost de l'any
816 i ¡uliol de 8 1 7 . Els legats devien ser p o r t a -
dors del text deis tres reglaments elaborats o
adoptats en aqüestes assemblees: el De instilu-
tione canonicorum, que regulava la vida canoni-
cal deis clergues de les esglésies catedrals; el
De institutione sanctimonialium, sobi~e la vida
conventual f e m e n i n a ; i el Capitulare monasti-
cum, nova carta deis m o n e s t i r s de l ' l m p e r i ca-
r o l i n g i , basada en la Regla de Sant Benet i ela-
borada per Benet d ' A n i a n a .
La visita de N i f r i d a G i r o n a , a m b la presen-
t a d o del Capitulare monastíeum degué actuar
c o m a e s t i m u l a n t ¡ c a t a l i t z a d o r del m o v l m e n t
m o n á s t i c en aquesta d i ó c e s i . C o i n c i d i n t a m b
aquesta v i s i t a , o m o l t poc temps després, a m b
la coHaboració del c o m t e Rampó, es f u n d a r e n
els m o n e s t i r s de Sant Pere d ' A l b a n y á i Sant
M a r t í de Les Escaules.
Dins la línia d'assimÜació a les noves dtrec-
t r i u s político-religioses emanades de la cance-
llería c a r o l í n g i a , els nous m o n e s t i r s , des d e llur
f u n d a c i ó o m o l t poc temps després, acceptaren
la s u p e r i o r a u t o r i t a t del m e t r o p o l i t a d e N a r b o -
na. A i x í , q u a n cap al 8 2 0 m o r í l'abat B o n i t ,
f u n d a d o r de Sant Esteve de Banyoles, els m o n -
¡os elegiren successor M e r c o f a l , virum venera-
bilem, « a m b el c o n s e n t i m e n t d e l'arquebisbe N i -
f r i d » . Pero aquesta supeditacíó a les d i r e c t r i u s
i m p e r i a l s no degué aconseguir-se sense vencer
una certa resistencia, p e r q u é el prestigi del mo-
nacat visigótic del període a n t e r i o r , basat, e n t r e
altres, en la Regla de Sant F r u i t ó s , devia cons-
t i t u i r una c o n s t a n t a t r a c c i ó per a aquells p r i -
mers cenobis cátalans, i una amenaza p e r m a -
nent per a l ' u n i f o r m i s m e perseguit per la c o r t
carolíngia a m b la ¡ m p l a n t a c i ó de la regla bene-
d i c t i n a . Fins I tot p o d r í e m suposar que, en un
p r i n c i p í , les normes de vida religiosa del cler-
gat regular n o s e m p r e s'aj'ustaren exactament
ais cánons de la Regla de Sant Benet. En t o t
cas és i n d u b t a b l e que la r e f o r m a benedictina
havia d'acabar imposant-se, en p a r t per o b r a
personal de la m o n a r q u í a , la q u a l , en els pre-
ceptes de c o n f i r m a c i ó de béns i concessió d ' i m -
m u n i t a t ( e x e m p c i ó d ' i m p o s t o s i independen-
cia respecte al poder c o m t a l ) atorgats ais p r i -
mers cenobis catalans, expressava sempre la se-
va v o l u n t a t en aquest s e n t l t . En efecte, les peti-
dions d ' i m m u n i t a t f o r m u l a d e s ais m o n a r q u e s
carolingis pels p r l m e r s abats deis cenobis cata-
228
lans i m p l i c a v e n I'acceptacíó de la Regla bene-
d i c t i n a , per tal c o m , en aquest aspecte, una i n -
v i t a c i ó , un m a n d a t o s i m p l e m e n t una advertén-
cia sobre quina era la regla o f i c i a l deis mones-
t i r s de I ' i m p e r i acostuma a trobar-se al f i n a l
del text deis preceptes d ' i m m u n i t a t , a la cláu-
sula relativa a la Iliure eleccíó d ' a b a t . Significa-
t i v a m e n t , els sobirans carolingis hi acostumen
a d i r : «I q u a n per v o l u n t a t d i v i n a , l'esmentat
abat i els seus successors abandonaran aquest
m ó n , a f i q u e [ e l s m o n j o s ] p u g u i n t r o b a r en-
t r e ells q u i sigui capag de regir aquesta congre-
gació segons la Regla de Sant Benet, t i n g u i n ili-
céncia per a escollir els abats».
L'Església catalana deis primers comtes
El clergat, m a l g r a t l ' a f i n i t a t ideológica i la
d i s c i p l i n a que unía els seus m e m b r e s , estava
i n t e r n a m e n t d i v i d i t . En la base, els m o n j o s i el
clergat r u r a l , f o r m a t de f a d r i s t e r n s de famílies
pageses, tenien un nívell c u l t u r a l m o l t baix i un
nivell d e v i d a s e m b l a n t al deis pagesos aloers.
En la cúspide, la j e r a r q u í a eclesiástica depenia
c a n ó n i c a m e n t de l ' a r q u e b i s b e de Narbona p e r o ,
p o l í t i c a m e n t , el segle IX estigué e s t r e t a m e n t
c o n t r o l a d a pels reis francs i des de cap al 900
estigué sotmesa a I ' a u t o r i t a t deis comtes cata-
lans, q u e el segle X , ja independents, a r r i b a r e n
a disposar a m b sobirania de l'electio o d e n o m i -
n a d o i d e la vestitio o investidura deis prelats.
El c o n t r o l sobre les seus episcopals del país
— E I n a , 'Urgell, G i r o n a , Barcelona, V i c — f o u co-
bejat per les famílies c o m t a l s en f u n d ó del po-
der p o l í t i c inherent al carree episcopal i deis
bens i rendes a ell v l n c u l a d e s . Els comtes del se-
gle X p r o c u r a v e n s i t u a r al f r o n t de les diócesis
a homes segurs, sovint de la p r o p i a f a m i l i a , q u a n
n o s'hi col-locaven ells m a t e i x o s : M i r ó B o n f i l l ,
c o m t e de Besalú des del 965, f o u bisbe de Gi-
rona des del 970 ó 9 7 1 . Els comtes de Barce-
lona disposaven d e tres bisbats ( e i s de Barce-
lona, G i r o n a i O s o n a ) ; aventatjaven a m b aixó
ais restants comtes catalans, entre els quals els
de Besalú i Cerdanya, q u e , q u a n v o l i e n la d i g -
n i t a t episcopal per a un f a m i l i a r , l'havien de
c o m p r a r . Un c o p feta la investidura del p r e l a t ,
aquest feia al c o m t e un donum o « d o n a t i u » en
monedes de p l a t a , q u e era p r o p o r c i o n a l al va-
l o r de l'episcopat, acte de submissió que p o r t a -
va aparellat el reconeixement d e f i d e l i t a t car els
bisbes consideraven que «el c o m t e era el seu
senyor». Disposant els comtes a m b plena po-
testat del carree episcopal i deis béns i rendes
q u e li estaven v i n c u l a t s , no és e s t r a n y que ja
en el segle X s'arribés a practiques v e r i t a b l e m e n t
s i m o n í a q u e s : el 9 9 3 , per e x e m p l e , es va p r o j e c -
tar la venda de l'episcopat d ' E I n a , q u e va ser
a d q u i r i t per Berenguer, flll del c o m t e de Cer-
danya O l i b a Cabreta i germá del bisbe-abat O l i -
ba.
El poder deis comtes sobre les seves esglé-
sies respectives es t r a d u i a t a m b é en un c o n t r o l
sobre els m o n e s t i r s del país, els abats í abades-
ses deis quals designaven, d í r e c t a m e n t o i n d i r e c -
ta, a vegades e n t r e llurs f a m i l i a r s . M i t j a n g a n t la
n o m i n a c i ó de bisbes i abats, l ' a u t o r i t a t c o m t a l
exercia ensems un c o n t r o l i n d i r e c t e sobre el
baix c l e r o regular i secular, pero t a m b é adquiría
el c o m p r o m í s de vetllar per llur salut m o r a l i
m a t e r i a l . Aquesta v i n c u l a c i o c c m p o r t a v a peV
p a r t de bisbes i prelats una coHaboració en les
tasques t e m p o r a l s del poder c o m t a l : en els do-
m i n i s t e r r i t o r i a l s de l'Església q u e -fruien d ' i m -
m u n i t a t , bisbes i abats exercien les mateixes
f u n c i o n s publiques que els vicaris en llurs cas-
tells; els bisbes p a r t i c i p a v e n en el c o n t r o l de les
encunyacions m o n e t a r i o s ; uns i altres prenien
p a r t en expedicions m i l i t a r s tot r e d uta nt la
host en llurs d o m i n i s ; a d m i n i s t r a v e n j u s t i c i a ;
i c o m p i l e n misions de política e x t e r i o r —^em-
baixades a Roma i a la G á l i a — . El c l e r g a t , a
mes, tenia per m i s s i ó sostenir ideológicament a
l ' a u t o r i t a t . Per a guanyar-se el f a v o r i la col-
laboració de l'Església, o s i m p l e m e n t per a pre-
m i a r els seus servéis, els sobirans carolingis el
segle IX ¡ els comtes catalans el segle X, ator-
garen preceptes d ' i m m u n i t a t a monestirs i ca-
tedrals. A tenor d'aquests d o c u m e n t s «cap dele-
gat reial o c o m t a l podia e n t r a r a les esglésies,
Ibes i p r o p i e t a t s de la i n s t i t u c i ó objecte d ' i m -
m u n i t a t , ni per j u t j a r , ni per i m p o s a r m u l t e s ,
ni per a l l o t j a r - s ' h i , ni per reclamar-hi f i a d o r s ,
ni per r e c l u t a r - h i homes per la liost, ni per exi-
g¡r-hi prestacions o i m p o s t o s » , la qual cosa vo-
jia d i r que els h a b i t a n t s del d o m i n i monacal o
episcopal havien de prestar a l'abat o al bisbe
els mateixos t r i b u í s q u e en qualsevol altre tioc
es prestaven o satisfacien al c o m t e , u l t r a les
obligacions inherents a l'explotació de les terres
de p r o p i e t a t del m o n e s t i r .
L'ESGLÉSIA DE L'EPOCA FEUDAL
El clergat reformista contra les vicléncíes
feudals
El clergat deis segles XI i X I I c o m p a r t í a m b
la noblesa la possessió deis d o m i n i s t e r r i t o r i a l s
del país i T a p r o p l a d ó de l'excedent p r o d u c t i u
de la pagesia. Aquesta posició privilegiada no
era nova, ¡a venia deis segles a n t e r i o r s si bé a m b
l'establiment del sistema feudal creixeria i es
c o n s o l i d a r í a , no pas pero sense c o n t r a d i c c i o n s
ni d i f i c u l t á i s . Les c o n t r a d i c c i o n s venien de Tan-
tagonisme e n t r e el c o m p r o m í s t e m p o r a l i la
missió e s p i r i t u a l de l'església: les practiques si-
moníaques o compres de carrees edesiastics
per famílies a r i s t o c r á t i q u e s en son t e s t i m o n i a t -
ge. El 1019 s'arribá a pagar 100.000 sous per
l'arquebisbat de N a r b o n a , i és evident que es
tractava d'una inversió que la f a m i l i a del nou
jerarca edesiástic s'apressaria a r e n t a b i l i t z a r
«saquejant» la diócesi.
En resposta al camí v i o l e n t i de submissió al
laicat q u e fresaven aquests prelats simoníacs i
229
els seus familiars, un sector del clergat, co-
mandat per l'abat i bisbe Oliba, es va com-
p r o m e t r e en una tasca r e f o r m a d o r a q u e tenia
c o m o b j e c t i u salvaguardar la missió e s p i r i t u a l
de í'Esglésiñ, desvinculant-la el m a x i m possible,
deis poders t e m p o r a l s , sense trencar, p e r o , a m b
l ' a u t o r i t a t c o m t a l . A i x 6 , que suoosava acabar
a m b les nráctiques simoníaques i per tant a m b
el c o n t r o l de les i n s t i t u c i o n s esclesiástiques per
la noblesa, es c o n v e r t í en una auténtica guerra
e n t r e llinatges a r i s t o c r á t i c s i c o m u n i t a t s ecie-
siástiques. Una guerra en la que e's nobles
prengueren la iniciativa confiscant rendes I p r o -
pietats ais seus c o n t r i n c a n t s , m e n t r e l'Església,
reduída a defensar-se del pillatge deis b a r o n s .
emprava c o m a arma defensiva els t r t b u n a l s i
l ' e x c o m u n i ó , sense r e n u n c i a r tampoc a la vio-
lencia. En aquesta Iluita el clergat t r o b á , en pa-
pesos i m e r c a d e r s , uns aliats c i r c u m s t a n c i a l s ,
v i c t i m e s com ells de la violencia n o b i i i á r i a . Tes-
t i m o n i d'aquesta alianga f o u la d i f u s i ó de les sa-
areres i la p r o m u l g a d o de les treves de Déu.
El p r i n c i p i canónic de que tota violencia devia
f i n i r a les portes de l'església, c o n v e r t í eís tem-
ples en lloc d'asil i de resistencia a l'opressió se-
n v o r i a l . L ' o r i q i n a l i t a t de Catalunva está pero en
l'extensió del dret d'asil ai t e r r i t o r i al v o i t a n t
de l'església en un radl de trenta passos. La
v i o l a d o d'aauest r e d n t e , anomenat sacraria o
sagrera, impHcava l ' e x c o m u n i ó . El destí o r i g i n a -
ri de la segrera era el d'acollir la sepultura deis
fideis d i f u n t s , pero en els anys de m á x i m a vio-
lencia feudal ( d e cap a 1030 a cap a 1070)
acollí també els vlus que - o m e n ^ a r e n f e n t - h i
construccions (sacraríes, sagraris) per guardar-
hi estris i p r o v i s l o n s , i acabaren r e s i d i n t - h i . A l -
x6 explica en p a r t la tendencia de l'hábitat r u -
ral a apinyar-se al v o i t a n t de l'església, el qual
c o n s t i t u e i x un t e s t i m o n i de l'alianga c i r c u m s -
tancial e n t r e el clerqat i la pagesia en f r o n t de
la violencia s e n y o r i a l .
Les assemblees de pau I treva, arme& per a un
compromís
En la p r i m e r a m e i t a t del segle XI les Iluites
e n t r e nobles, el piliatge deis béns eclesiástics
per l'aristocrácia i la violencia exercida desme-
suradament pels barons sobre pagesos i merca-
ders a r r i b a r e n a amenaqar els f o n a m e n t s del sis-
t e m a , un sistema que l'Església considerava pro-
v i d e n c i a l . Es possible fins i tot que el descon-
tent p o p u l a r fes temer algún intent revolucio-
nari al c a m p . La j e r a r q u í a eclesiástica, eixida
de les própies tiles de la noblesa, es posa al
f r o n t d'aquests m o v í m e n t p o p u l a r per c o n d u i r -
lo, n e u t r a l i t z a r - i o , despullar-lo de les seves ten-
déncies r e v o l u c i o n a r l e s , d c n a r - l i un caire paci-
fista i menar-lo a un c o m p r o m í s a m b la noble-
sa. Els termes del c o m p r o m í s serien els se-
güents: els senyors respectaran les p r o p i e t a t s de
l'Església, no p e r t u r b a r a n el n o r m a l desenvo-
l u p a m e n t de les activitats comerciáis que f o r -
neixen rendes a nobles i prelats, i d o n a r a n unes
garanties elementáis a la pagesía — e s t a b i l i t a t s
ia t é r r a , contractos escrits. A canvi p o d r a n ge-
neralitzar i t r e u r e p r o f i t , sense gaires ü m i t a -
cioDs, del sistema feudal de rendes i servéis i m -
posat a la classe pagesa. Per p o r t a r a la noblesa
a s e m b l a n t c o m p r o m í s l'Església es va valdré
de la seva a u t o r i t a t m o r a ! , del t e m o r a les san-
cions e s p i r i t u a l s i del recoli;ament deis sectors
populars.
I n s t r u m e n t s i d o n i s per r e f r e n a r la v i o l e n -
cia desordenada de la jove noblesa catalana,
apart de la p r o l r f e r a c i ó de les sagreres, f o r e n les
assemblees de pau ¡ el m o v i m e n t de la treva
de Déu. La idea d ' i m p o s a r uns dies setmanals
de treva q u e havien de respectar-se sota l'a-
menaca d ' e x c o m u n i ó va ésser o b r a deis cercles
eclesiástics catalans que es m o v i e n e n t o r n a la
fiqura del bisbe-abat 01 iba. La p r i m e r a treva
de Déu d o c u m e n t a d a f o u la decretada a T o l u -
ges del Rosseíló el 1027, en una assemblea p o -
p u l a r q u e h o m n'hi d i u sínode perqué la pre-
s i d i r e n el bisbe Oliba de Vic i el capítol de la
catedral d'EIna. Li seguí l'assemblea de pau que
convoca a Vic el bisbe O l i b a l'any 1033 i que
f i x á la treva setmanal des del d i ¡ o u s a la t a r d a
fins el dilluns al m a t í . I el m o v i m e n t de la tre-
va de Déu encara es perfecciona en el sínode de
Toluqes de 1065 i els conciÜs de G i r o n a i Vic de
1068. La protecció d i v i n a ja no sois s'estendria
a les sagreres i a tots els c r i s t i a n s uns dies a la
setmana, sino que i n c l o u r i a els r a m a t s , els béns,
les c o m u n i t a t s r u r a l s , els negociatores que ana-
ven i venien de mercat i, está ciar, les posses-
sions eclesiastiques. Al p r i n c i p í , l'éxit del mo-
v i m e n t f o u r e l a t i u perqué m o l t s b a r o n s , menys-
preant les amenaces d ' e x c o m u n i ó , v i o l a r e n les
treves. La idea de la pau de Déu s'aná i m p o s a n t ,
p e r o , poc a poc, i l'éxit fou c o m p l e r t quan el
clergat aconseguí que les f a m i l i a s c o m t a l s — t e -
meroses del poder de la n o b l e s a — prenguessm
la iniciativa en la c o n v o c a t o r i a de les assem-
blees de pau i treva que presidíren des de m i t -
já segle X I . Formades des d'aleshores per c o m -
tes, prelats i cortesans, a m b l'assisténcia, m o l -
tes vegades, c o m a simples espectadors, de gent
de le r u r a l i a , aqüestes assemblees p r e f i g u r e n la
c o m p o s i c i ó i f u n c i o n s de les f u t u r e s C o r t s .
Reformisme i feudalítzació
Les sagreres, el m o v i m e n t de pau i treva i
Calianga a m b la pagesia, en f r o n t de les f o r m e s
mes violentes de la feudalítzació, c o n s t i t u e i x e n
també un testimoní de la resistencia que el sec-
t o r r e f o r m i s t a del clergat, encapgalat per l'abat
O l i b a , oposá al sistema feudal en defensa de
l ' o r d r e p o l í t i c í social t r a d i c i o n a l . Aquesta lluí-
ta, que l'Església catalana p o r t a c o n j u n t a m e n t
a m b eis llinatges c o m t a l s , f i n í , ¡a ho' sabem, en
un c o m p r o m í s , ben lógic donada l'extracció so-
cial de la ¡erarquia eclesiástica. L'Estat f e u d a l ,
a m b tota la seva xarxa d e relacions feudo-vassa-
230
llátíques, acabaría ímposant-se si bé h o m salva-
ría el p r i n c i p í d ' a u t o r i t a t , que senyors laics i
eclesiástics c o i n c i d i r e n en reconéixer al c o m t e
de Barcelona.
Des de cap el 1060 es p o t d o n a r per acaba-
da la resistencia del sector r e f o r m i s t a del cler-
gat, m e n t r e s'iníciava l'inclosíó de l'Església
catalana en l'engranatge de vineles personáis,
que c o n f í g u r a r í e n la nova socíetat, i aíxó precí-
sament en un m o m e n t en q u e el P o n t i f i c a t s'es-
for^ava oer desvincular les ínstítucíons eclesíás-
tiaues de la subordínacíó ais laics. A C a t a l u n y a ,
m a l g r a t les visites de legats p o n t í f i c i s , el cler-
gat s'íntegrá plenament en el nou sistema:
m o n e s t i r s í capítols t i n d r í e n n o m b r o s o s castells
defensats per tropes de cavallers. Com qualse-
vol senyor, els bisbes ¡ els abats reberien l'ho-
menatge de llurs castlans, í n f u n d a r í e n terres i
rendes — e l s delmés p a r r o q u í a : l s — c o b r a r i e n
servéis m í l í t a r s de Hurs fidels i ádhuc consíde-
r a r i e n ilurs carrees com un honor rebut del c o m -
te. No és esírany dones t r a b a r en el segle XI
a prelats catalans prestant ¡ u r a m e n t de fidelí-
tat i homenatge ais comtes del país deis q u e es
consideraven vassalls í deis que rebien bísbats
i abadies m i t j a n ^ a n t la corresoonent c e r i m ó n í a
d ' i n v e s t i d u r a . El sistema feudal s'enquistá fíns
i tot d i n s les mateíxes e s t r u c t u r e s de l'Església
catalana de manera que bisbes, abats, canonges,
erdiaques, m o n j o s i preveres establiren e n t r e si
vineles de carácter feudo-vassallátic q u e es so-
breposaren ais p r ó p i a m e n t eclesiástics. Res
d ' e s t r a n y , dones, que quan el c o m t e Ramón Be-
renguer III de Barcelona va m o r i r el 1131 dei-
xés al seu successor en t e s t a m e n t , no solament
oís c c m t a t s , sino també els bísbats i l'arquebis-
bat de T a r r a g o n a , com sí d ' u n a p r o p i e t a t par-
t i c u l a r es tractés.
Aquesta Església, feudalítzada a la segona
m e i t a t del segle X I , es renovaría, p e r o , el segle
X ! l a m b la i n t r o d u c c í ó i assimílació de noves
f o r m e s e s p i r i t u a l s í relígíoses.
La renovació del segle X I I
Al marge de la p r o b l e m á t i c a e s t r u c t u r a l q u e
acabem d ' e x a m í n a r , en l'aspecte mes p u r a m e n t
relígiós h o m ha d'assenyalar q u e el benediett-
n i s m e , v i n e u l a t a la r e f o r m a de Benet d ' A n i a n a ,
i estés peí país a r r a n de la conquesta franca
(segles V I I I - I X ) a r r i b a a posseír mes de cent
c i n q u a n t a cenobis. M o l t s monestirs p e r o desapa-
regueren i altres f o r e n absorbits per congrega-
cions de Provenga i Llenguadoc, com Sant V í c t o r
de Marsella, d u r a n t el segle X I . En el X I I l'en-
t r a d a del Císter va f e r p e r d r e i m p u l s a l'expan-
síó b e n e d i c t i n a . A m í t j á segle X I 1 , els císter-
cenes, vínguts de Franga, f u n d a r e n Poblet ( C o n -
ca de B a r b e r a ) í Santes Creus ( C a m p de T a r r a -
g o n a ) , i devers 1175 el cenobi í e m e n í de Santa
M a r í a d e Vallbona.
 Les canóniques catedralícies i no catedralí-
cies que f u n c i o n a v e n a Catalunya des del segle
IX sota el model aquisgranenc e n t r a r e n en de-
cadencia d u r a n t el segle X I . A r r i b a r e n alesho-
res a Catalunya els m o v i m e n t s de r e f o r m a , gre-
g o r i a n s , agustinians i, s c b r e t o t , els canonges de
Sant Ruf d ' A v i n y ó , que r e f o r m a r e n les canóni-
ques antigües i en f u n d a r e n de noves. Al segle
X i l correspon f t n a l m e n t Centrada a Catalunya
deis p r e m o n s t r a t e n c s ( B e l l p u i g de les Avellanes,
1166) i deis cartoixans (Éscaladei, 1 1 6 3 ) .
Com una m a n i f e s t a c i ó pregona de la men-
í a l i t a t de la noblesa medieval ( b a r r e j a d'esperit
religiós i ideal cavalleresc), una s o r t i d a a la si-
tuació económica de m o l t s f a d r i s t e r n s de les
fami'lies de la noblesa i una d e r i v a c i ó e x t e r i o r
de l'esperit bel-licós deis feudals (les c r e a d e s ) ,
cal entendre el naixement de les ordes religioses-
m i l i t a r s de l'Hospital de Sant Joan de Jerusa-
lem ( 1 0 4 8 ) i del Temple ( 1 1 1 9 ) , ambdues m o l t
aviat afincades a Catalunya. La p r i m e r a dona-
ció p a r t i c u l a r , a Catalunya, en f a v o r deis hospi-
talers és de l'any 1108, i la p r i m e r a — e l castell
de G r a n y e n a — en f a v o r deis t e m p l e r s , del 1 1 3 1 ,
quan el c o m t e Ramón Berenguer 111 de Bar-
celona es va f e r cavaller de l'orde. La tasca es-
pecífica de les ordes deí T e m p l e ¡ de l ' H o s p i t a l
— l a defensa de la c r i s t i a n d a t i la Iluita c o n t r a
l ' i n f i d e l — i les necessitats de la conquesta cris-
tiana e x p l i q u e n f á c i l m e n t la p r o s p e r i t a t i ex-
pansió de les ordes en t e r r i t o r i cátala: m o l t s ca-
vallers catalans van prcfessar en elles, els c o m -
tes-reis les van p r o t e g i r i els poderosos els hi
van f e r cessió de d r e t s , terres i castells, de tal
manera que templers i hospitaiers, a fináis del
segle X I I , ja havien esdevingut una potencia
e c o n ó m i c a , m i l i t a r i p o l í t i c a d i n s de la corona
cátala no-aragonesa, i alguns de llurs membres
eren persones de confianza deis m o n a r q u e s .
F i n a l m e n t , cal esmentar l'únic o r d e m i l i -
t a r fundat a Catalunya en aquest p e r i o d e : l'or-
de de Sant J o r d i d ' A l f a m a , creat el 1201 peí
comte-rei Pere el C a t ó l i c , a m b el p r o p ó s i t de
defensar la zona desértica anomenada alesho-
res A l f a m a , que c o m p r e n i a una extensa faixa
costera que anava des de la desembocadura de
l'Ebre f i n s a C a m b r i l s .