Llibret G11 2023

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 198

ALINEACIO 3

Editorial I 5
EL PARTIT POT COMENCAR 7
Salutacions 9
EL NOSTRE EQUIP 29
EL COS TECNIC 31
La PLANTILLA .................................... 33
La Madrina 34
La BASE 55
La Madrina Infantil 56
El president infantil 60
Els monuments 78
Presentacio 80
Relacio de madrines i presidents 86
Coses del sector 91
Fem festa, fem esport 101

Alineacio
Els clubs de la ciutat 103
A correr pel mon 149
L’esport i la festa fan amics 157
Gaiata 17 Tir de Colom
Gaiata 10 el toll
Centre aragones
Foguera Hernan Cortes Sant Vicent del Raspeig
Foguera Hernan Cortes Alacant
Falla sancho tello de valencia
Articles 171
Per acabar 189
Programacio 190
Final del partit 192
Pospartit 193

El llibre ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat


per a la promocio de l’us del valenciA de l’any 2023.

3
C/ Sanahuja, 46 · 12004 Castellón
964 037 209 · 648 26 25 01
filiseda@gmail.com
Edicio Publicitat
Jose Carlos Nebot i Mateo Cristina Arenas i Donate
Lidon Andres i BalagueR
Impressio
EQUIP DE LLIBRET
Imprenta Rosell
Lidon Andres i Balaguer
Coordinacio Cristina Arenas i Donate

I
Sofia Camanes i Soler
Lidon Andres i Balaguer
Laura Fabregat i Navarro
Portada Elena Garbi i Ventura
Sergio Naranjo i Maruri
I

Sofia Camanes i Soler Jose Carlos Nebot i Mateo


..I
Fotografia Assessorament linguistic
Sergio Naranjo i Maruri

I
Sofia Camanes i Soler
Ediciones Muphy Jose Carlos Nebot i Mateo
Diposit legal
CS56-2014

Editorial
Amb la col·laboracio de

Generalitat Valenciana Ajuntament de Castello

5
La Gaiata 11, enguany, ha decidit emfasitzar la importància de l’esport
a les nostres vides. Si ja és cert que l’esport té una enorme rellevància
a la societat, més encara ho té l’esport base.

En aquesta franja d’edat, amb els xiquets i les xiquetes de la ciutat, s’ha
de fer una important tasca d’educació. Educació que té diverses
vessants com són: la més directa, amb la qual s’ha de fer partícips a la
gent menuda de l’esport i enfocar-los cap a una vida saludable, i la
indirecta, que potser té una especial sensibilitat, encara que siga subtil,
com són el respecte, l’acceptació de la diversitat i la creació de
relacions socials gràcies a les quals trobaran amistats que podran

El partit pot comencar


durar tota una vida.

I això és justament del que volem fer-nos ressò, de la notable tasca


que desenvolupen els clubs que, des de tan diverses disciplines com
l’atletisme, la natació, distints jocs de pilota o inclús els escacs, fan una
tasca social, pel que fa a l’associacionisme, i una altra esportiva, atès
que aconsegueixen mantenir una base que sostindrà el futur de la
ciutat en eixe àmbit.

Aquesta tasca que fan els clubs, des de l’esport, és molt semblant a la
que realitzem les gaiates, des de la festa. L’estima que tenim per la
festa, en concret per la Magdalena, és la que fa que continuem
endavant malgrat la pluja o qualsevol altre inconvenient o incertesa. I
així mateix fan els clubs esportius. Malgrat el difícil moment econòmic
que vivim i malgrat les dificultats que es presenten dia a dia,
segueixen endavant, estimant l’esport que practiquen, estimant les i
els infants que hi participen i estimant, sobretot, com nosaltres, la
nostra ciutat, Castelló de la Plana.
I

Fem un clam per l’esport i un altre per la festa, però units per sempre
per la nostra gent i per la nostra ciutat.

Gaudiu del nostre llibre.

La Comissió.

7
C/Sant Fèlix, 59
12004 Castelló
Tel. 964 040990 · 636 70 75 90
pili@elsfoguers.es
www.elsfoguers.es
Salutacions
10
Ximo Puig i ferrer
Les festes ens uneixen i ens ofereixen l’oportunitat de viure bons
moments amb la nostra gent. També ens animen a rebre
hospitalàriament a totes les persones que acudeixen per a viure al
nostre costat una experiència única en molts pobles i ciutats de la
Comunitat Valenciana.

La Gaiata 11, Forn del Pla, ha agermanat des de fa molts anys a un

PRESIDENT DE LA GENERALITAT
grup entusiasta que ha fet possible que cada any es mantinga viu el
seu compromís amb la festa, en qualsevol circumstància.

Les nostres celebracions tradicionals van patir en 2020 l’impacte de la


Covid-19, però ara, quan hem deixat arrere aquells mesos tan
complicats, les festes de la Magdalena de Castelló són de nou un gran
punt de trobada per a milers de persones i la vostra gaiata ix al carrer
de nou, a la manera de sempre i és un gran motiu d’orgull per a totes
les persones que ho feu possible.

La tribuna que m’ofereix el vostre llibret de 2023 em permet fer-vos


arribar, a tota la gent que formeu part de la gaiata 11 Forn del Pla, un
fort abraç i la meua salutació més afectuosa, juntament amb els meus
millors desitjos per a vosaltres i per a totes les persones que viuran al
vostre costat les Festes de la Magdalena d’enguany

11
Amparo marco i gual

Les nostres festes són la gran llum que il·lumina la història i la


convivència castellonenca, i enguany desitgem amb tota la força que
tornen a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats,
d'una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions
climatològiques adverses.

Però l'esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra


Magdalena siga una cita irreemplaçable i molt estimada. Som un poble
unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap de
lluites i de reptes, d'esforços i lliurament, que ha anat superant els
obstacles de la nostra història; som un poble unit enfront de qualsevol
adversitat i, sobretot, una ciutat que s'estima i que estima
profundament la seua cultura i les seues tradicions.

12
Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la
convivència i l'estima castellonenca. Tornem a entregar-nos de ple a
celebrar els nostres orígens i l'orgull de ser castellonencs, perquè
aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i
la millor marca que avala una ciutat valenta i decidida, amable,
solidària i festera.

D'aquesta manera, la Gaiata 11, Forn del Pla, és un sector ple per a la

Alcaldessa de Castello
trobada, un important eix urbà castellonenc que representa aquests
valors tan valuosos i tan assentats. Cada sector, cada Gaiata, conserva
aquesta memòria col·lectiva, conservant, així mateix, un important tros
de la nostra història que hem de protegir. Forn del Pla és un exemple
de convivència i del manteniment de les nostres tradicions, en un
espai públic que ens identifica a tots els castellonencs, amb activitat i
convivència ciutadana constant.

Vull agrair a la Comissió de la Gaiata Forn del Pla tot el treball que han
desenvolupat aquest últim any. Gràcies als qui representeu a aquesta
Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres la festa
no seria possible. Sou el batec, i l'alé, permanent de la nostra
Magdalena.

Com a alcaldessa de Castelló em sent orgullosa dels vostres esforços i


dedicació, i desitge de tot cor que aquestes Festes siguen el millor
espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i
gaudir conjuntament la nostra setmana gran.

Magdalena Festa Plena!!

13
Omar braina i bou

És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la que es commemora el


trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral.
Enguany s'espera amb molta il·lusió, perquè tot el poble i els seus visi-
tants desitgen tornar a gaudir de la cultura i de les festes de Castelló.

Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i
del present, i que junts fem possible el futur, ja que el nostre amor per
la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata, símbol de
les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.

Perquè la llum us il·lumine tota la setmana i la resta de dies de l'any,


perquè viure en aquesta terra representa la continuïtat, la festa, la cul-
tura i les tradicions.
14
Les gaiates viuen la festa amb molta alegria. Ens enriqueixen
culturalment, ens donen esperança i sobretot és donen el coneixement
de saber que la Gaiata és molt més que un monument, totes les
persones que durant tots els anys treballen perquè es mantinga encesa
la flama de l'amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i
afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit
reconeixement i agraïment per la seua labor.

Regidor de festes i d’esports


El nom d'aquesta Gaiata li ve perquè en 1983 el forn que va fundar el
Bisbe Climent per a fabricar el pa per als orfes de la seua casa estava en
el sector. En 1945 Forn del Pla va ser la primera Gaiata a guanyar el
premi de Gaiates amb la Pobilla i amb Fanecaes, els caragols rampants.

Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 11 “Forn del Pla” per tot el
seu treball, constància i lliurament.

Gràcies Lidón per tota la teua labor festera. Sé que enguany en conjunt
amb Berta, Lledó i Pau passareu unes grans festes de la Magdalena
2023. Tot el meu agraïment i afecte.

VITOL

15
JOSE ANTONIO LLEO I RUBIO

Gaiata 11 Forn del Pla, és un honor per a mi dirigir-me a vosaltres com


a president de la Gestora de Gaiates, ja sabeu que és el meu primer any
en aquest càrrec, per la qual cosa, aquests xicotet text que puc escriure
en el vostre llibre ho faig amb molta estima.
Un any més, tornant a la normalitat que ens correspon, com cada tercer
diumenge de quaresma, la història de tot un poble ressorgeix amb
llum, màgia i emoció per mostrar al mon el que ens uneix i emociona
als castellonencs. Les gaiates ben sabem el treball que això comporta,
les hores de son i d’estar amb els nostres que ens llevem en els 365
dies de l’any per poder gaudir de la nostra setmana de 9 dies de festa.
Bé sabem la satisfacció i l’honor que sentim quan eixe treball dona els
fruits esperats, però no per això, devem deixar de treballar dia rere dia
incansablement com fins ara.

16
Les comissions de les gaiates tenim una gran tasca, i és mantindre la
unió de la nostra cultura amb els veïns dels voltats de la província, sents
partíceps dels nostres diferents actes com el Pregó, un gran
esdeveniment d’importància per a la ciutat. També la desfilada de les
gaiates, on cada comissió pot exposar tot el treball d’un any, amb els

President de la Gestora de Gaiates


seus diferents estils, jocs de llums i colors. I com no, ofrenar a la nostra
estimada patrona la Verge del Lledó. També pertanyem a una ciutat on
sentim la germandat amb molta passió, compartint la nostra cultura amb
les diferents ciutats de la Comunitat Valenciana, és allò que ens honra i
enorgulleix.

Voldria donar-vos les gràcies a tots els membres d’aquesta comissió, pel
vostre treball diari per engrandir les nostres festes, treball que realitzem
amb il·lusió i amor per la nostra ciutat, on els veïns de Forn del Pla
poden gaudir dels actes i activitat que organitzeu en la nostra setmana
gran.

És per això que m’agradaria donar-li l’enhorabona personalment a la


vostra presidenta Lidón Andrés, per la seua tasca i dedicació a la seua
comissió, per treballar en mantindre unit a un sector sencer, un treball
que es pot dir fàcilment però a l’hora de la veritat s’ha de dedicar molt
de temps i sacrifici, un sacrifici que es resta de llevar-nos temps amb els
nostres familiars, però la recompensa en aconseguir una bona
presentació, un gran llibret com aquest, un gran monument gaiater i una
gran setmana de diferents actes per a tot el sector, fa que tot haja valgut
la pena, és el que enorgulleix als castellonencs i ens honra.

Finalment m’agradaria donar-li l’enhorabona a Berta, Lledó i Pau i desitjar


-vos una gran setmana. Obriu ben bé els ulls i gaudiu al màxim de cada
moment i de cada acte, com ja sabeu, el temps sense que ens donem
compte, passa en un obrir i tancar d’ulls. Feu molt bon equip els tres
junts, estic segur que creareu anècdotes inoblidables per al record.

Anime a tots els vens del sector Forn del Pla a que participen activament
en els diferents actes organitzats per aquesta Gaiata, ja que de segur
gaudireu de cada un d’ells com mai abans ho havíeu fet.
Vítol!

17
Pepe beltran i bacas

Benvolguts amics i
benvolgudes amigues,

Des de tot el nostre col·lectiu, com a president de la Federació de Colles


de Castelló, vull en primer lloc agrair l'oportunitat de saludar a tots els
membres de la vostra comissió i a totes les persones que tinguen
l'oportunitat de gaudir d'aquest magnífic llibret.

Sembla que per fi enguany sí, podrem tornar a gaudir de les nostres
festes fundacionals amb total normalitat, una vegada deixada arrere
aqueixa desastrosa pandèmia que tantes coses ens ha fet deixar pel
camí, per damunt de tot les pèrdues personals.

Tots tenim unes ganes enormes de poder gaudir al màxim de les festes,
de la pólvora, el Pregó, la Romeria dels Canyes, la música, tants actes
reunits per a gaudir de les nostres tradicions, del nostre “orgull de
genealogia”, i de la llum de les Gaiates, aqueix “esclat de llum sense foc
ni fum” que ens guia el camí en la nostra setmana gran.

18
Aquests últims anys on el vincle entre les Comissions de Sector i les
Colles, a les quals tinc l'orgull de representar, s'ha fet cada vegada més
important, i on cada any augmenten els actes en els quals podem
participar i gaudir junts, són l'estímul que ens ha de servir per a
continuar treballant units amb l'objectiu de millorar cada any les nostres
festes, i que la presència de les colles en els diferents sectors cresca any
rere any en pro d'augmentar la col·laboració entre els nostres col·lectius.

Enguany Castelló sencer tornarà a eixir al carrer, a gaudir de tots i


cadascun dels actes que se celebren durant les Festes de la Magdalena,

President de colles
les Colles tornaran a obrir les seues portes i els Carros Engalanats
tornaran a recórrer els nostres carrers, i allí estarem nosaltres, des de la
Federació de Colles al complet, acompanyant i gaudint al costat de les
Comissions de Sector gaiaters de la ciutat en cadascun dels actes que
compartim fins al dia en què les nostres Reines criden des del balcó de
l'ajuntament el Vítol! Que acomiade les festes de l'any 2023.

Els col·lectius festers som el vertader motor de les festes, els que
treballem de manera altruista durant els 365 dies de l'any perquè
aqueixos 9 dies siguen inoblidables per a tota la ciutat, i per a això
necessitem l'ajuda de tots per a facilitar-nos aqueixa tasca que fem
encantats per amor a la nostra ciutat, a les nostres tradicions i a les
nostres festes, però que requereix d'un esforç que no ha de veure's
dificultat més del ja és per si mateix.

Des de la Federació de Colles de Castelló us desitgem que gaudiu al


màxim cada minut de les nostres festes fundacionals, i sobretot,
desitgem poder fer-ho al costat de vosaltres, ajudant en tot el possible
perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó!

19
20
Selene tarin i alegre
Estimats amics i amigues;

Gràcies a les comissions de sectors les nostres festes s'engrandeixen dia


rere dia, feu que tot el poble de Castelló mantinga les seues tradicions i
les seues arrels, un gran exemple sou vosaltres la gaiata 11 'El Forn del
Pla'.

Espere que passeu una setmana de festes inoblidable i que mai perdeu
aqueix esperit magdalenenc que teniu per a fer mes grans les nostres
festes.

Amb estima, Selene.

Reina de les festes

21
22
Alejandra saez i sisamon
Estimats amics de la Gaiata 11 ‘Forn del Plà’,

Com a Reina Infantil de les Festes de Castelló, estic molt contenta


d’escriure unes paraules en el vostre estimat llibre.

Estem molt a prop de gaudir de la nostra setmana gran. És tot un


orgull representar a tots els xiquets de Castelló. Tota la comissió, no
tinc cap dubte, que gaudireu al màxim de ‘les millors festes del Món’.

Reina de les festes infantil


Espere que gaudiu al màxim de les nostres festes fundacionals,
perquè la Panderola va molt ràpid. No oblideu participar en tots els
actes proposats!

Salutacions

23
24
Lidon andres i Balaguer
Una vegada més, tinc l'oportunitat de dirigir-me al sector a través
d'aquestes pàgines que el llibret deixa per a la presidència . Enguany,
en 2023, faré quatre anys al càrrec, al capdavant de la nostra comissió.
Quatre anys que no han sigut gaire fàcils.

No cal tornar a recordar els mals moments viscuts per tots nosaltres
per culpa de la maleïda pandèmia. Ni tampoc després, quan pareixia
que podíem fer ja vida normal, vam patir unes festes passades per

Presidenta de la Gaiata 11
aigua. Massa aigua.

Així que, parlant amb franquesa, fa quatre anys que lidere aquesta
comissió envoltada de gent meravellosa, però no he pogut disfrutar de
la gran setmana com m’haguera agradat.

Sí que ho he fet, en canvi, durant estos anys, amb la resta d'actes que
envolten el cicle fester. He pogut gaudir de les visites a les nostres
ciutats veïnes i de les seues festes i la seua gent. He pogut participar en
les festes de carrer, en les de la nostra patrona, la Mare de Déu del
Lledó, i del nostre patró, Sant Cristófol, així com de totes les
presentacions de gaiates al palau de la festa sempre que ha sigut
possible.

Això si, tot allò que el treball i la salut m’han permès, atès que tampoc
han sigut pocs els ensurts que els meus peus i les meues cames m'han
donat durant estos anys. He hagut de desfilar amb esquinços o amanir
la presentació i participar-hi amb guix al braç, però no res de tot açò
m'ha llevat l'ànim d'estar, participar i gaudir de la gaiata, de la comissió,
del veïnat i del sector, i amics i amigues que envolten la meua persona .

Aquest 2023 és si cal un poc més especial per a mi. Represente al


nostre sector, el meu barri de tota la vida , al costat d'una senyoreta
meravellosa que fa uns anys la vida em va ficar al camí. Un retrobament
amb la seua mare va fer que els nostres camins festers es creuaren i,
com si d'una senyal mística es tractara, l'última fotografia de la setmana

25
del 2022 va ser amb ella als peus del Fadrí. Aquella nit de Vítol no se
m'haguera ocorregut pensar que acompanyaria a Berta durant tot l'any
següent.

Una telefonada al mes de Juliol ho va arreglar tot: ella acceptava el


càrrec amb il·lusió i moltes ganes, doncs Berta i la seva família han sigut
forners de menuts i ara és com un ressorgir fester dels seus cognoms.
No puc tindre més orgull de portar-la del braç i ballar el Rotllo i Canya
amb ella quan l'ocasió es presenta.

A l'altre costat, porte una xiqueta menuda que va fent-se gran i


convertint-se en una doneta adolescent, simpàtica, responsable,
estudiosa i esportista, que encara me mira de reüll per buscar el meu
permís per a certes coses o em pregunta com ficar-nos en actes,
malgrat que enguany la meua presència ha passat a segon plànol,
perquè Lledó té un company d'aventures.

Aquesta xiqueta per a mi és molt especial, ella i la seva família han estat
als pitjors i als millors moments de la meua presidència, ella no va voler
soltar la meua mà i, com em passa a mi, ella tampoc ha acabat de
gaudir amb plenitud la seua Magdalena, així que quan em va proposar
seguir al meu costat i ser altra vegada la madrina infantil, per a mi va
ser una gran sort, ella i jo ens comprenem amb una mirada i no hi ha
res més bonic a la vida que compartir moments d'alegria i més si veus
que Lledó els sent com tu mateixa.

I per últim, el meu president infantil, el meu Pau. Ell i jo compartim


alguna cosa més que festa, compartim una vida doncs Pau és el meu fill
menut. La veritat és que no mai de la vida haguera pensat que Pau fóra
President, ni molt menys que ell mateix m'ho demanara. Entre vos i jo,
agonia vaig tindre el matí que així ho va manifestar, que volia ser
president al meu costat i acompanyar-me a tots els llocs, tal i com jo
havia fet amb la seua germana major. Amb estos arguments no podíem

26
negar-nos ni son pare ni jo a que el xiquet ostentara el càrrec. Per a mi
és un orgull compartir aquest any amb ell, veure com ho passa de bé
al costat de Berta i Lledó, com ha fet amistat amb la resta de
presidents i madrines infantils i son l'ànima de la festa a les
presentacions, als actes... però el que més em satisfà és vore com
representa al seu sector i a la seua comissió. És un xiquet especial que
ha sabut resoldre les seues timideses i donar la cara al món a través de
la gaiata , compaginar la seua passió pel futbol i la dolçaina, amb actes
i hores de estudi. Però clar, què ha de dir sa mare, que és el xiquet més
bonic de tots!

Ells tres ens representen, però també estic orgullosa i vull presumir de
les dames i acompanyants, tant majors com infantils. Enguany
comptem amb tota una joventut que ens acompanya moltíssim, que
està al nostre costat dissabte rere dissabte i a tot allò que se’ls
demana. Vore l’escenari la nit de la presentació ara fa uns mesos amb
aquelles vint-i-cinc cadires plenes em va donar força per seguir
treballant i seguir avant. Són una joventut de xiques i xics, xiquetes i
xiquets que he vist créixer, formar-se en allò que a dia d’avui són i
d’una manera o un altra son els meus xiquets i les meues xiquetes en
molts moments. Joventut i infantessa involucrades i compromeses en
seguir festa i tradició a la volta que festa i divertiment. Per a mi són els
i les millors del món. Ara, després de tot açò, em resta desitjar-vos una
gran setmana de festes i pregar perquè lluïsca el Sol.

27
28
EL NOSTRE EQUIP
JUNTA DIRECTIVA

Presidenta Secretària
Lidón Andrés i Balaguer Laura Fabregat i Navarro
Vicepresidents Vicesecretari
Sergio Godes i Ortí Alicia Causanilles i Devis
Manolo Manjavacas i Alonso Tresorera
Cristina Arenas i Doñate

El cos tecnic
Vocals

Nuria Escuder i Causanilles Laia Tirado i Alcántara


Sergio Naranjo i Maruri Sofía Camañes i Soler
Santiago Tirado i Beltrán Victoria Mon i Pitarch

31
Vocals
Sonia Alcántara i Ferrara
Nacho Ancares i González
Rosa Barrionuevo i Gil
Nuria Beser i Tirado
Mª Angela Bollado i Esteban
Roberto Calero i de la Fuente
Sofía Camañes i Soler
Manuel Candel i Caribo
Juan Candel i Martínez
Mº Julia Capdevila i Ribes
Madrina Gerard Cubertorer i Da Silva
Berta Mundo i Cayuela Nuria Escuder i Causanilles
Madrina d’honor Antonio José Escuder i Renau
Mireia Muñoz i Barrionuevo Desiré Gálvez i Rodríguez
Dames Elena Garbí i Ventura
Victoria Albert i Mon Iván Godes i Ortí

La plantilla
Lledó Calero i Andrés Maite Gozalbo i Muñoz
Mireia García i Albalat Josefa Hernando i Domingo
Laura Godes i Garbí Adriana Herrero i Bollado
Laura Museros i Camañes Raúl Herrero i Piñana
Carola Tirado i Monserrat Begoña Martínez i Altaba
Acompanyants Victoria Mon i Pitarch
Iván Godes i Gálvez Inmaculada Mundo i Bellmunt
Javier Godes i Garbí Iván Muñoz i Barrionuevo
Hugo Mundo i Cayuela Tomás Muñoz i Montañés
Sergio Naranjo i Maruri José Carlos Nebot i Mateo
Col·laboracions Anet Pérez i Pérez
Tania Candel i Martínez Óscar Prades i Mateu
Lledó Manjavacas i Arenas Cristina Salvador i Mas
Portaestendard Luis Sánchez i Muñoz
Iván Bonet i Manselgas Juanjo Seder i Marí
Presidència Laia Tirado i Alcántara
Lidón Andrés i Balaguer Santiago Tirado i Beltrán
Vicepresidència Luis Tirado i Ribalta
Sergio Godes i Ortí Adrián Vidal i Segarra
Manolo Manjavacas i Alonso Ana Vilar i Traver
Secretaria Lorena Villalba i Monfort
Laura Fabregat i Navarro
Vicesecretaria
Alicia Causanilles i Devis
Tresoreria
Cristina Arenas i Doñate

33
Tot va començar amb tres mesos de vida, vestida de llauradora quan el
dia de la Magdalena em van batejar. Des què tinc memòria, recorde
eixir al pregó infantil amb la colla la Panolla i a l'ofrena de flors a la
nostra mareta amb els meus avis Inma i Jose. Recorde perfectament
vestir-me a ma casa i anar a ca la iaia perquè em ficara la mantellina,
sempre seguint el mateix ritual: cap cap a la dreta, cap cap a
l'esquerra, fins que cada punta estigués al lloc indicat. Mentrestant,
món Iaio Pepe era l'encarregat de fer-me sentir la xiqueta més bonica
del món.
Berta mundo i cayuela

La gaiata 11 ja sonava aleshores pels meus oïts. Cada volta que


passàvem per la placeta, ma mare sempre deia, allí vam ser ton tio
Pablo i jo president infantil i madrina, i era aleshores quan començava
la meua carrera de preguntes. M'encantava sentir com món iaio, en
veure que la seua filla no tindria gaiata per Magdalena, la va construir,
com ma iaia em contava que el meu besavi i la meua besàvia, aquells
als que jo adorava, havien comprat la manteleta de ma mare. Mai no
tenia prou, sempre volia que em contaren més.

Els anys passaven, però la meua relació amb la festa i sobretot amb la
tradició es mantenia molt viva. Amb sis anys vaig arribar a casa dient-li
a ma mare que no volia anar a l'escola, havia decidit per pròpia
voluntat que volia anar a una escola de música. Encara avui en dia
recorde les paraules de Pep Oria a ma mare, porta-la dos caps de
setmana a classe amb mi i ja veuràs com s'avorrirà. Bé, després de més
de quinze anys i un professional en dolçaina, ací continue.

A partir dels set anys la meua setmana de Magdalena tenia dos


esdeveniments molt importants: el pregó infantil i el dimecres
d'homenatge a la dolçaina. Portàvem tot un any preparant aquelles
cançons, les mares fent-nos els vestits de llauradores i preparant les
càmeres per tal de fer-nos un reportatge fotogràfic.

I així va passar el temps, fins al 2019, quan vaig tindre l'oportunitat de


representar a Na Rama en la germandat dels cavallers de la conquesta.
Com tots sabem, una pandèmia va truncar tots els nostres plans, però
ni això ni la pluja, ens van llevar la il·lusió i les ganes de la Magdalena
de l'any 2022.
34
madrina

35
Al juny de l'any 2022, unes cridades telefòniques i una veu que em va
transmetre confiança i seguretat van ser les encarregades de fer-me sa-
ber que la meua vida festera no havia fet res més que començar. Mol-
tes nits de palau per davant, actes per tot arreu de la Comunitat Valen-
ciana, conèixer noves cultures i tradicions, i sobretot formar part de la
que fa uns anys va ser la família de ma mare em feia molta il·lusió.

Ara entenc perquè en cada reunió familiar amb mon tio Pablo i ma ma-
re Inma veiem fotos de quan van ser president i madrina infantil, ara
entenc l'estima per la gaiata, l'estima per les tradicions i l'estima per les
forneres i els forners.

Aquests mesos he pogut comprovar que la Gaiata 11 és una gran famí-


lia i, en particular, les meues dames i els meus acompanyants, peces fo-
namentals i indispensables en aquest camí com a madrina. Lledó Cale-
ro, Carola Tirado, Laura Godes, Victòria Albert, Mireia Muñoz i Mireia
García. Set dones compromeses amb les tradicions i amb la gaiata,
sempre preparades per gaudir la festa. I els meus xics: Javier Godes,
Iván Godes, Manolo Manjavacas, Sergio Naranjo, Sergio Godes i en es-
pecial, cosa que em fa moltíssima il·lusió, el meu germà, Hugo Mundo.
Junt a les col·laboradores i les dames i els acompanyants infantils, estic
ben segura que les festes de la Magdalena 2023 seran sense cap dub-
te immillorables.

Estic desitjant continuar escrivint la meua vida festera al costat de la


meua Gaiata 11, Forn del Pla i en particular, al costat del millor equip
que mai haguera somiat, vosaltres Pau, Lledó i Lidón

36
38
Lidon Andres i Balaguer

presidenta
Mireia munoz i barrionuevo

39
Madrina d’honor
40
Lledo Calero i Andres

Dama d’honor
Laura Godes i GarbI

41
Dama d’honor
42
Carola Tirado i montserrat

Dama d’honor
I
Laura Museros i Camanes

43
LAURA SOLER
CAMAÑES
Dama d’honor
44
Victoria Albert i Mon

Dama d’honor
Mireia Garcia i albalat

45
Dama d’honor
46
Sergio Godes i Orti

acompanyant
Manolo Manjavacas i Alonso

47
Acompanyant
48
Javier Godes i Garbi

acompanyant
Sergio Naranjo i Maruri

49
Acompanyant
Àgueda Bellido Guillén
acompanyant
Ivan Godes i Galvez

50
Hugo mundo i cayuela

51
Acompanyant
52
Tania candel i martinez

COL·LABORADORA
IvAn Bonet i Manselgas

53
PORTAESTENDARD
Madrina Infantil President infantil
Lledó Nebot i Fabregat Pau Calero i Andrés

La base
Madrina d’honor infantil
Lucía Ancares i Pérez

Dames infantils
Balma Albert i Mon
Anna Manjavacas i Arenas
Lourdes Nieto i Capdevila
Yulia Nieto i Capdevila
Lledó Seder i Beser

Acompanyants infantils
Diego Godes i Gálvez
Óscar Godes i Gálvez
Javier Marín i Hernando

Col·laboracions
Sandra Herrero i Bollado
Lledó Manjavacas i Arenas
Paula Marín i Hernando
Gonzalo Navarro i Villalba

Portaestendard infantil
Pol Nebot i Fabregat
55
El meu nom és Lledó i vaig fer tretze anys en gener. Estic fent primer de
l’ESO a l’IES Sos Baynat. Dues grans passions que compagine amb els
meus estudis són el piano i la natació. Pel que fa al piano, estic cursant
primer d’ensenyaments professionals al Conservatori Professional de
Música Mestre Tàrrega, mentre que, en relació a la natació, forme part
de l’equip aleví del Club de Natación Castalia. Encara que em suposen
un gran esforç, atés que tinc ocupades totes les vesprades de la
setmana, se’m fa molt fàcil perquè m’encisen.

És clar que no només tinc dues passions. D’aficions, en tinc unes


quantes. M’agrada molt llegir sempre que puc, de fet, em vaig acabar
Lledo Nebot i Fabregat

entre quinze i vint llibres l’any passat. Dibuixar em relaxa molt i em


serveix per desconnectar dels estudis. Les meues amigues i els meus
amics i la meua família són també, a banda d’un important pilar de la
meua vida, les persones amb les quals m’agrada gaudir del meu temps.
La família, a més de ma mare Laura, mon pare José i el meu germà
menut, Pol, es va ampliar fa gairebé quatre anys. Quatre anys que he
pogut viure amb la gent d’aquesta gaiata, la Gaiata 11 Forn del Pla, que
ens van acollir, tant a mi com a la meua família, com un més des del
minut zero. Així que ara mateix són un més de la família.

Però això, evidentment, no és tot. Des de ben menuda, he begut de la


passió de la meua família: Castelló, la seua terra natal, i, per tant, les
seues festes, les que celebren la fundació de la ciutat, la Magdalena.
Amb dos mesos, ja vaig estrenar el meu primer vestit de castellonera per
anar a l’Ofrena de la Mare de Déu i vaig fer els meus primers “passos”,
com no, en carro, en la Romeria.

Este any torne a ser Madrina Infantil amb la meua benvolguda gaiata.
Pot ser que moltes persones no ho puguen entendre, però va ser molt
dur saber que es cancel·laven les festes a tres dies de començar, just el
dia en què l’equip de l’escorxador van vindre a ma casa per posar les
banderetes al balcó. Tots els dies durant el confinament, les mirave,
sobretot quan escoltave el soroll que feien en ondejar al vent, un vent
que esperava que es transformara màgicament en un dels nostres
símbols, Bufanúvols, i ens portara de nou les festes que malauradament
havia perdut.

A la fi, després de dos anys plens d’incertesa, es començava a perfilar


una miqueta de llum al final del túnel. Les festes de 2022 s’anaven a fer,
encara que no s’anaven a celebrar tots els actes, ni de la mateixa manera
que sempre. Així que vaig pensar: no passa res, el més important és
poder tornar a celebrar-les, siga com siga.

56
Madrina Infantil

57
Totes les previsions de l’oratge eren roïnes. Però a Castelló no plou mai
més de dos dies seguits. Així que estava totalment confiada que no
acertaren els pitjors auguris, que deien que anava a ploure tota la
setmana. Es van complir. I possiblement s’havien quedat curts. Va ploure
a bots i barrals, com si del diluvi universal es tractara. Dia rere dia veia
com els actes que tant estime de la setmana gran s’anaven cancel·lant
perquè, bé les previsions, bé la realitat impedien fer-los quasi de cap
manera. Va ser molt dur. El gran desig que durant dos anys s’havia
acumulat al meu cor s’havia vingut avall. A banda de la Romeria, que
vam celebrar amb el paraigua ben a prop, i del Pregó Infantil, en cap
acte més va lluir el sol ni la llum de la nostra gaiata. Conclusió, vaig
demanar ma mare i món pare repetir de nou. Després de comentar-lo
amb la presidenta, la meua Lidón, que també va tindre una estrena
passada per aigua, em va dir que la junta ho va recolzar unànimement.
Sempre els mostraré el més grans dels agraïments per donar-me esta
meravellosa oportunitat, no una, sinó dues vegades.

Este any, el que condueix a la Magdalena de 2023, està sent molt


especial. Els meus companys de viatge són excepcionals. Sempre tindré
a la memòria el dia en què em van presentar a Berta, la meua madrina.
Estava molt, però que molt nerviosa, perquè estava desitjant que li
caiguere bé. M’havien dit que compartíem alguna passió, com ara la
música. Però alguna es quedava curta, perquè coincidim en moltes més
coses. Va ser amor a primera vista. Vam encaixar perfectament. L’estime
molt, sempre es preocupa per mi, m’intenta ajudar en tot, em cuida i és
molt divertida. Això sí, quan toca, em porta recta per a fer-ho tot com
toca. Si ella és excel·lent, també ho és la seua família, sa mare, Inma és
una cuinera d’excepció, i el seu germà, Hugo, sempre està disposat a
jugar amb nosaltres a ping-pong, bàsquet o qualsevol cosa que calgue.
Espere poder estar sempre al seu costat.

Pel que fa al meu president infantil, Pau, és cert que ja el coneixia des
què vaig entrar a la gaiata, de la qual ja formava part. Però tinc la
sensació que, quan ens hem conegut de veres, ha sigut durant estos
últims mesos, en què hem pogut compartir moltes vivències a tots els
actes als quals hem assistit. És un xiquet alegre, divertit, ple d’energia
amb el qual sempre estic disposada a fer alguna ximpleria per a passar
una bona estona junts. El sentiment amb la seua família és el mateix que
amb la de Berta. Bob, són pare, fa de fotògraf cada vegada que el
necessitem i Lledó, la seua germana, és l’alegria personificada. També té
mare, però d’ella he de parlar a continuació per separat.

Lidón, no tinc paraules per definir-lo. Duem tres anys juntes, temps en el
58
ho hem compartit tot. Moltes rialles i algun plor hem omplert els
nostres moments. Si cal destacar alguna cosa en estos dos anys, abans
d’enguany, és que ha estat sempre pendent de mi, en molts actes als
quals hem anat les dues a soles. Ara li toca desdoblar-se amb Pau, amb
mi i de vegades amb Berta, com en les nostres fotos amb la llengua fora,
en les quals sempre ens ha de cridar l’atenció. Un dels moments en què
ho vaig passar millor, i potser el moment en què vam viure més
intensament, va ser en el viatge a Alacant, tres dies de festa, amistat i
bon ambient que recordaré sempre. Només puc dir-li una cosa que ho
resumeix tot, gràcies.

I en un viatge con este, cal tindre gent que vage del teu costat. Les
persones, i concretament les amigues i els amics, són sempre un recurs
molt valuós. És per això que no puc oblidar-me, perquè van sempre amb
mi, de qui forma part de la nostra comissió infantil, la de Pau i la meua.
Les meues dames: Balma, Ana, Yulia, Lourdes i la meua mini Lledó ja
formen part de la meua vida i, sobretot, d’aquest camí. I els xics que les
acompanyen: els germans Óscar i Diego i Javi, que sempre tenen un
somriure a la cara i juguen amb el meu germà. Per últim, les
col·laboracions: Paula, Lledó, Sandra i Gonzalo, gràcies per estar sempre
amb nosaltres, al nostre costat. No puc deixar-me a la madrina d’honor,
a la qual ja li ha tocat substituir-me alguns dies, Lucía. Per a acabar, em
deixe, com no, al meu germà, que enguany s’ha convertit en el
portaestendard infantil.

També vull agrair a tota la resta la seua implicació en la gaiata: la


comissió adulta i als equips de l’escorxador, que treballen
incansablement amb fred o calor, de les vidreres, que ja no tenen força a
les mans per emplomar, i del llibret, que m’han deixat escriure estes
línies.

Vull fer també menció dels nostres amics, els que es troben també en
este llibret: les gaiates 10 i 17, amb les quals estem agermanats, així com
les falles i fogueres, que, cada vegada que ens hi acostem, ens reben
amb els braços oberts.

Per últim, felicitar a la regina, Selene, i a les seues dames, així com a
Alejandra, regina infantil, i a les dames Noa,Daniela, Sofía,María, Lucía i
Míriam, a les quals he de fer una especial menció perquè vaig poder
gaudir de la seua simpatia durant els nostres anys de madrina.

I, per descomptat, per finalitzar:

MAGDALENA FESTA PLENA!


59
Em diuen Pau Calero i Andrés, tinc 10 anys i faig 5é de primària al CEIP
Bisbe Climent, el col·legi del sector .

La meua vida va lligada al món de la festa de la mà de la meua germana


Lledó, atès que quan vaig nàixer, va ser l'any en què ella era madrina d'ho-
nor infantil a la Gaiata 11. Els meus pares van decidir apuntar-se a la gaia-
ta perquè els agradava molt la festa i hi tenien amics a dins. A l'any se-
güent, Lledó va ser madrina i jo ja em vaig convertir en un dels acompa-
nyants infantils .

El que més m'agrada de totes les festes de la setmana gran és estar a la


carpa amb els meus amics i les meues amigues de la gaiata, tirant coets ,
Pau Calero i Andres

jugant a la pilota, corrent per la plaça, ballant la cançó de moda o menjant


cacaus i llonganisses seques, que són el millor del món .

Des què sóc menut, he sigut acompanyant, portaestendard i vocal de la


comissió infantil, però això de vestir-se i portar sabates de mudar a les
desfilades no anava massa amb mi, la veritat. A mi m'agradava anar en es-
pardenyes esportives i vestit amb comoditat. No era jo molt amic de pro-
tocols i outfits mudadors, ni de tantes nits de palau.

Se’m feia molt costera amunt; però veient ma mare com a presidenta i la
meua germana, que ara és dama major i va ser de tot de menuda, vaig ca-
vil·lar que tal volta no era tan roí allò ser càrrec. Ma mare ho viu amb pas-
sió i amb molta responsabilitat. La veig anar i vindre d'actes, reuni-
ons,treballs al cau, més reunions... Però sempre ho fa amb ganes i un som-
riure a la cara.

L’he acompanyada a alguns viatges, com ara a Borriana, Alacant, o Sant


Vicent del Raspeig com a portaestendard i així vaig vore com de bé s’ho
passaven. I també vaig vore com de bé m’ho passava jo i que tampoc no
era tan dur desfilar amb sabates i després gaudir d’hores de festa amb es-
pardenyes. Tot es pot combinar!

Així que vaig dir que volia ser President Infantil. Em feia moltíssima il·lusió.
Primer va ser un colp inesperat per a mon pare, la meua germana i la me-
ua iaia i un poc de disgust per a ma mare perquè pensava que em porta-
ria mal. A hores d'ara està contenta i orgullosa de mi, ho sé perquè l’he
sentida dir-lo .

60
President infantil

61
Espere amb moltes ganes la setmana de la Magdalena per a poder gaudir
-la al costat de Berta i Lledó, i de ma mare, clar, però a la vegada em fa
un poc de llàstima que arribe, perquè voldrà dir que tot acaba i, malgrat
encara quede després per a finalitzar-lo tot , ha pasat molt ràpid i vu-
llguera més hores per a estar amb elles tres , perquè ho passem de mera-
vella, hem connectat genial i per a mi Lledó i Berta són com de la família,
i els meus amics i les meues amigues de la gaiata a qui estime moltissim,
també tindrem poc de temps i ens faltaran hores per fer tot allò se’ns pu-
ga acudir. La setmana passa ,massa a pressa.

Només em queda dir-vos que disfruteu de les hores de festa i que ens
acompanyeu a tot allò que pugueu.

62
63
64
Lucia ancares i perez

LUCIA

MADRINA D’HONOR
ANnA MANJAVACAS I ARENAS

65
DAMA INFANTIL
Yulia Nieto i Capdevila
Dama infantil
YULIA
Yulia Nieto i Capdevila

66
Lourdes Nieto i Capdevila

67
LOURDES
DAMA INFANTIL
68
Balma Albert i Mon

Dama infantil
Lledo seder i beser

69
MINI LLEDÓ
DAMA INFANTIL
70
oscar Godes i Galvez

acompanyant
Diego Godes i Galvez

71
acompanyant
72
Javier Hernando i marin

acompanyant
Pol Nebot i Fabregat

73
PORTAESTENDARD
74
Lledo Manjavacas i Arenas

Col·laboradora
Gonzalo Navarro i Villalba

75
GONZALO
Col·laborador
76
PAULA HERNANDO I MARIN

Col·laboradora
I com no pot ser d’una altra manera, toca fer gaiata. Dures nits a
l’escorxador on la gelor s’apodera dels músculs de tot el cos, la humitat
penetra els ossos i el cansament de la jornada laboral s’acumula a
l’esquena. Nits de desinteressada implicació que condueixen a un únic
destí, poder mostrar l’obra d’art que suposa una gaiata a la ciutadania.

I moltes són les fases que cal realitzar: disseny, que prové d’una idea,
estructura, que és bàsica per a la sustentació, adornaments i vidrieres,
que li atorguen esperit i, com no podria ser d’una altra manera, el
nostre tret d’identitat, la llum.

Ací, en el llibret, només podem mostrar-ne una, el disseny. L’única que


El monument gran

es pot plasmar a una pàgina. La resta, en la setmana gran.

I això va fer Sergio, el nostre artista, amb una idea, la d’expressar en un


monument la unió, l’amistat i el compromís de la comissió de la gaiata.
Són els escuts heràldics de cada família les que es reflecteixen a cada
racó de la gaiata, en una harmonia de color i llum que els magnifica.

I amb il·lusió i grans quantitat de PVC, material resistent, lleuger i fàcil


de treballar, dins de la línea que
portem els últims anys, hem fet
la gaiata. De disseny clàssic,
amb especial èmfasi en les
vidrieres i un impactant joc de
llums, és l’aposta que fem
enguany. Esperem que us
agrade a tothom.

Gent en família
Disseny: Sergio Godes
Artista: La comissió

78
El monument infantil, encara que, com el seu nom suggereix, no és gran,
implica, a l’igual que la seua germana gran, una gran responsabilitat.

Sofía, membre de la nostra gaiata, ha volgut rememorar allò que tothom


hem viscut i amb què hem utilitzat, però que potser ja no tenim present a
la nostra ment. Els jocs tradicionals, que nosaltres recordem i que els
nostres xiquets i les nostres xiquetes del sector també han de conèixer.
Sambori, boles, saltar a la corda i d’altres es veuran plasmades a la nostra
gaiata de 2023.

El monument infantil
Manolo, junt a l’equip de l’escorxador, han muntat una estructura a base
de cubs als quals es troben reflectits els jocs tradicionals, finalitzats en
peces amb fons de llum blanca que queden adornats pels seus colorits
quatre braços. Tot el conjunt queda il·luminat per una variada gama
d’alegres colors que queda rematat pel tradicional gaiato i els elements
que ens identifiquen, l’escut de la ciutat i el logotip de la nostra gaiata.

Esperem que tota la gent menuda del nostre sector puga sentir-se
representada i puga gaudir del nostre monument, que amb estima hem
confeccionat.

Jocs de la infància
Disseny: Sofia Camañes
Artista: Manolo Manjavacas

79
Moment important el de la presentació. Importància pel fet de veure
desfilar tota la comissió cap a l’escenari. Moment de mostrar al món
fester la nostra gent i, sobretot, ficar al seu tro als màxims representants
de la gaiata: el president infantil, la madrina infantil, la presidenta i la
madrina. Bandes, besos, ovacions i rialles inunden el Palau de la Festa un
cop més, com passa durant dinou setmanes, entre setembre i febrer, any
rere any, per representar a tots els sectors que, amb molt il·lusió,
preparen perquè tothom ho gaudim.

I per assolir-lo, cal dissenyar l’embolcall i això implica molts recursos,


tant humans, amb mans i ments que s’alien per anar endavant, com una
forta despesa econòmica. Però és tot una inversió per aconseguir que la
nostra comissió puga lluir amb l’esplendor que mereix. Tot l’esforç de la
comissió ve pagat per veure el somriure
Presentacio

que tenen a la cara dels xiquets i les


xiquetes que formen part de la comissió
infantil i la satisfacció que plena la de la
comissió adulta.

I així, entre amics i amigues i un bon


entrepà, arriba la idea, en un sopar, a
l’estiu. Astèrix i Obèlix satisfan els
desitjos infantils de la comissió menuda i
generen enyorança d’altres temps a la comissió gran. Unanimitat en la
decisió i dos mesos per davant per portar-lo a terme. En aquesta ocasió,
la sort ens ha deparat ser els segons. Poc de temps, però moltes ganes
amb una comissió renovada i plena d’energia.

80
Les circumstàncies feien que ens posaren mans a l’obra de seguida. I així
ho vam fer. Tres branques d’un mateix arbre: guió i escenificació, balls i
decoració i vestuari. Calia portar la nostra festa a la Gàl·lia i fer-la
quadrar amb les històries dels nostres personatges. Per aquest motiu,
calien dos ingredients bàsics: les mantinades i l’humor. El segon, al guió,
intentant aconseguir les rialles del públic i les primeres, als balls, que
portaven una temàtica a les seues lletres triada amb molta cura perquè
tot casara. Mentrestant, a l’escorxador, s’afanyaven a fer escuts, arbusts,
menhirs, el calder de la poció màgica i fins i tot un porc senglar perquè
en tot moment estiguera present l’esperit de la Gàl·lia.

I ja el dia és arribat, després de diversos dies assajant balls, escenificació


i temps, arribem al Palau i, amb una creixent expectació, desfila la
comissió cap a l’interior d’un recinte que albergarà una nit màgica.

Comença l’actuació i Astèrix i Obèlix, interpretats per Carles i Pere, se


sorprenen de veure arribar una colla de romans amb una traça molt
sospitosa. Decideixen doncs, amb l’ajuda i l’assessorament del bard,
Asuracentúrix, fer el ball de la pluja per allunyar-los. I allà que van, fan el
ball de la cançó Fighter i els núvols fan acte de presència.

La comissió comença amb el seu passeig (tapant-se de la pluja, per


descomptat) cap a l’escenari. Pugen els estendards a les mans d’Iván
Bonet i Pol Nebot i els col·laboradors i col·laboradores de la gaiata: Tania

81
Candel del costat adult i Javier Marín, Paula Marín i Gonzalo Navarro de
l’infantil. També fan aparició la presidenta, Lidón Andrés i Balaguer, i el
president infantil Pau Calero i Andrés.

El comissionat, quan veu els núvols tan a prop, s’afanyen a protegir a


qui va vestit de castelloner o castellonera, per evitar mals majors.
Alguna es queixa de tot, perquè li toca rememorar la Magdalena 2022
o les festes d’Alacant, on la comissió va acabar xopada.

Comença doncs a pujar la representació de la Magdalena. Puja a


l’escenari la comissió infantil: Lucía Ancares com a madrina d’honor,
Balma Albert, Ana Manjavacas, Yulia Nieto, Lourdes Nieto i Lledó Seder
com a dames i com a acompanyants: Óscar Godes, Diego Godes i Javier
Hernando.

Astèrix i Obèlix veuen que no se’n van, així que, amb ganes de lluita,
parlen amb Abraracúrcix, qui els recomana fer una lluita ancestral
d’honor i se’n van a parlar amb “els romans”.

Segueix accedint a l’escenari la representació de la gaiata amb Mireia


Muñoz com a madrina d’honor, Victoria Albert i Mon, Lledó Calero,
Mireia García, Laura Godes, Laura Museros, Carola Tirado, com a dames
i com a acompanyants: Iván Godes, Javier Godes, Hugo Mundo i Sergio
Naranjo.

La nostra comissió i els gals parlen i decideixen fer la lluita ancestral


d’honor. Arriben a l’acord que si guanyen els gals, la comissió se n’anirà
per on ha vingut i
que si guanyem
nosaltres, ens
permetran finalitzar
la presentació al
seu poblat. Lluiten
amb la cançó
Centuries.

82
83
Es finalitza l’accés a l’escenari amb els màxims càrrecs: Berta Mundo i
Cayuela, madrina per a 2023, i Lledó Nebot i Fabregat, madrina infantil
per a 2023, acompanyades respectivament per la presidenta, Lidón An-
drés i Balaguer, i el president infantil, Pau Calero i Andrés.

Després de les respectives imposicions de bandes, besos i resta de mo-


ments de protocol, Lledó li conta a Lidón tot el que ha passat amb els
gals. Lidón l’escama per interrompre la presentació i li demana que face
moltes fotos.

Es ret l’homenatge al forner de l’any, en aquest cas el col·legi Bisbe Cli-


ment. Puja a l’escenari a rebre la distinció Sofía Camañes, directora de
l’escola i membre de la nostra gaiata.

Els gals, asseguts a la taula junt a les regines de la ciutat, parlen de com
va la presentació i expliquen a Panoràmix tot el que ha passat fins a
aquell moment. Ell se’n fa creus

Comencen les obligades ofrenes al nostres càrrecs. La primera l’efectuen


els gals, que no tenen massa clar les instruccions de com es fa, i tenen
una intervenció bastant còmica, cosa que arranca un somriure del nostre
comissionat i de la gent del Palau. Les ofrenes restants es desenvolupen
amb l’acostumada normalitat.
84
Un cop realitzades les ofrenes, els gals i les castelloneres tornen a parlar.
Per fi se n’adonen que la nostra intenció era només fer festa i passar-ho
d’allò més bé. Com que estan de festa, decideixen ballar i ballar, així que

pugen de nou els ballarins i les ballarines per oferir-nos Are you ready? I
sí, estàvem tots preparats per a la festa.

S’acomiada a la comissió i comença la desfilada de dames i acompa-


nyants, tant infantils com grans. Un cop ha baixat tothom, tornen a esce-
na els gals i les castelloneres i, Lledó, els diu que encara no s’ha acabat,
que la festa continua, i és quan es produeix un dels moments més emo-
tius i de major sorpresa de la nit.

La barreja d’estils pren forma i el germà de la Madrina Infantil, Pol, i la


germana del President Infantil, Lledó, en companyia de la música que
entonen el germà de la Madrina, Hugo, i el seu mestre, Pep, ballen el Bo-
lero de Castelló a l’escenari. El ball s’enllaça amb la música que es va
adaptar per a dolçaina i tabal, idea que va tenir Hugo, la ben coneguda
cançó d’ACDC, Highway to Hell. Les emocions i l’art es van barrejar en un
espectacle, que de nou va ser interpretat pel nostre equip de ball, i
acompanyat musicalment per la colla de dolçaines i tabals. El moment va
ser inoblidable i un plaer per als sentits..

Moment d’acabar, moment d’acomiadar als màxims representants. Tor-


nen a desfilar Berta, Lledó, Lidón i Pau amb el recolzament de totes les
col·laboradores i tots els col·laboradors precedits pels portaestendards,
l’infantil i el gran.

Esperem de tot cor que la presentació fora del gust de tothom i ja estem
pensant en què farem l’any que ve. No sabem ben bé què, però de ben
segur que li ficarem les mateixes ganes i il·lusió que sempre.
85
Madrines

1945 Elvira Sidro i López 1946 Mª Lidón Juan i Pérez


1947 Ana Sanz i Martínez 1948 Guillermina Renau i Gilcert
1949 Visitación Herrero i Salesta 1950 Concepción Safont i Breva
1951 Vicenta Pardo i Tirado 1952 Pilar Aguilar i Ortiz
1953 María Rosa Quinta i Igual 1954 María Teresa Caballer i Pichastort
1955 Asunción Martínez i Agost 1956 María Concepción Martínez i Pérez
1957 Mªdel Carmen Fernández i Arévalo 1958 Mª del Carmen Branchadell i Pérez
1959 Mª del Carmen Bellés i Falcó 1960 Carmen Moliner i Forcadell
1961 Mª Dolores Amat i Pablo 1962 Teresa Ripollés i Salva
1963 Mª Amparo Ferrer i Marco 1964 Vicenta Castell i Bernat
1965 Emilia Salva i Trilles 1966 Cruz María Gil i Trilles
1967 Mª Dolores Ferrer i Mateo 1968 Mª Elvira Tirado Sidro
1969 Mª Francisca Claros i Rubio 1970 Guadalupe Montañés i Monferrer
1971 Immaculada Tirado i Sidro 1972 Mª Blanca Romero i Casanovas
1973 Margarita Porcar i Badenes 1974 Mª Jesús Fortanet i Estopinyà
1975 Mª José Causanilles i Rovira 1976 Carmen Goterris i Miralles
1977 Mª Rosario Tena i García 1978 Mª Antonia Agost i Maset
1979 Immaculada Goterris i Miralles 1980 Teresa Porcar i Soriano
1981 Mª Isabel Usó i Soler 1982 Carmen Ramos i Montañés
1983 Francis Prades i Hernández 1984 Maite Mas i Notari

86
De la nostra gaiata
20/22 2023

1985 Mª Pilar Molina i Fernando 1986 Ela Quintana i Gascó


1987 Eva María Castell i Lledó 1988 Lledó Ferrando i Daufí
1989 Carmen Tomé i Abión 1990 María Rovira i Bausà
1991 Ruth Almenar i Ferrer 1992 Lidón Miralles i Pardo
1993 Sandra Vicent i Ortiz 1994-1995 Ana María Monje i Sábado
1996 Mónica Vicent i Ortiz 1997 María Tirado i Ferreiros
1998 Idoia Fernández i Belmar 1999 Nuria Jara i Martínez
2000 Arantxa Giménez i Sagasta 2001 Lidón Tirado i Ferreiros
2003 Úrsula García i Ros 2004 Almudena Sánchez i Guillén
2005 Nerea Miravet i Salvador 2006 Belén Boix i Domínguez
2007 Laura Daudén i Vicente 2008 Tatiana Lidón Schlecht i Tirado
2009 Alejandra Alberto i Breva 2010 Mónica Sidro i Maneus
2011 Cristina Pastor i Salines 2012 María José Daudén i Vicente
2013 Carla Alberto i Breva 2014 Cristina Salvador i Mas
2015 Laia Tirado i Alcántara 2016 Nuria Escuder i Causanilles
2017 Estela Bastida i Ferrara 2018 Idoia Serrano i Tuzón
2019 Estela Bastida i Ferrara 2020-2022 Àgueda Bellido i Guillén
2023 Berta Mundo i Cayuela

87
88
Madrines infantils

20/22
2023
2019
1970 Matilde Aguilar i Godes 1971 Teresa José Porcar i Soriano
1972 Mª Luisa Feced i Soriano 1973 Gema Beatriz Requena i Soriano
1974 Mª Teresa Mas i Notari 1975 Concepción Lidón Franch i Albert
1976 Gisela Tena i Piqueras 1977 Ana Belén Torres i Holguín
1978 Mª Estela Safont i Marco 1979 Ela Quinatana i Gascó
1980 Míriam Gómez i Lauterio 1981 Paloma González i Sos
1982 Laura Soriano i Trilles 1983 Helena Figols i Mateu
1984 Inmaculada Mundo i Bellmunt 1985 Esther Tomás i Hueso
1986 María Tirado i Ferreiros 1987 Jana Almenar i Ferrer
1988 Mª Rosa Pérez i Forner 1989 María Felip i Fabra
1990 Laura Celades i Bellés 1991 Elisa Felip i Buitrón
1992 Blanca Badenes i Ballester 1993 Laura Daudén i Vicente
1994 María Trilles i Ferrando 1995 Anaís Huertas i Navarro
1996 Silvia Carceller i Maicas 1997 Gloria Maicas i Ramírez

De la nostra gaiata
1998-1999 Mª Carmen Sidro i Marín 2000 Alba Sánchez i Montes
2001 Ariàn Bonet i Manselgas 2003 Cristina Salvador i Mas
2004 Patricia Roig i Parrilla 2005 Ana Martín i Linares
2006 Laia Tirado i Alcántara 2007 Cristina Cervera i Tirado
2008 Teresa Gas i Nebot 2009 Eva Martínez i Dasí
2010 Noelia Roig i Parrilla 2011 Sara Martí i Gimeno
2012 Marta Armijo i Cabedo 2013 Lucía Blasco i Gómez
2014 Lledó Calero i Andrés 2015 Carla Serrano i Tuzón
2016 Laura Godes i Garbí 2017 María Gómez i Vicente
2018 Lledó Manjavacas i Arenas 2019 Paula Marín i Hernando
2020-2022 Lledó Nebot i Fabregat 2023 Lledó Nebot i Fabregat

89
Presidents infantils

2023

1978 Antonio Gil i Agost 1979 Armando Mora i Quintana


1980 Sergio Pardo i Causanilles 1981 Vicente Luis Fabregat i García
1982 Agustín Quintana i Gascó 1983 Raúl Fernando i Piqueres
1984 Pablo Bellmunt i Portolés 1985 Miguel Alonso i Torres
1986 Pablo Torres i Ferreiros 1987 David Tirado i Gorjón
1988 Óscar Tirado i Bellés 1989 Antonio Cosín i Pascual
1990-1991 César León i Guimerà 1992 Christian Trilles i Gimeno
1993 Guillermo Badenes i Ballester 1994 Pau Ródenas i Motos
1995 Juan Martínez i Barba 1996 José Martínez i Barba
1997 Miguel Altava i Moliner 1998 Pepe Hervás i Alegre
1999-2000 Jorge Ribalta i Marín 2005 José Ginés i Segarra
2006 Juan Ginés i Segarra 2009 Manel Querol i Aicart
2011 Ernest Olsina i Navarro 2014 Javier Godes i Garbí
2016 Javier Godes i Garbí 2018 Iván Godes i Gálvez
2023 Pau Calero i Andrés

90
Coses del sector
Com cada any, la Gaiata del nostre barri, “Forn del Pla”, ha fet partícips a
l’alumnat del CEIP Bisbe Climent convidant-los a participar en el seu con-
curs de dibuix i redacció per a la Magdalena 2023.

Agraïm la seua participació i esperem que el proper any torneu a partici-


par massivament. Deixem a continuación les bases que han regit el con-
curs:

✔ PARTICIPANTS:
Concurs de dibuix i redaccio


 Categoria de redacció: alumnat de 4t, 5è i 6è de primària


El dibuix ha de fer referència a l'esport que més els agrada i/o practiquen.

La temàtica per a la redacció és “El meu esport preferit”.


Dibuix en format DIN- -A4 entre 15/20

nom i curs per darrere de la fulla.


Entre l'alumnat participant hi haurà 3 premis per a la categoria de dibuix
infantil, 3 premis per a la categoria de dibuix en primària i 3 premis per a

la gaiata que serà qui triarà als guanyadors/res.


Els premis constaran d’un lot escolar adequat a l’edat del guanyador/a. La
gaiata informarà als guanyadors/es del dia, lloc i hora d’entrega del premi.


El termini d’entrega dels dibuixos i redaccions finalitzarà el dia 20 de de-
sembre de 2022 a la direcció del centre. Esperem la vostra col·laboració ja
que és una manera de mantindre viva la nostra tradició festera fent partí-
cips a la gent del nostre barri.

92
ceip Bisbe climent

Sofia, directora del CEIP Bisbe Climent fa entrega a Santi, Berta i Lidón els
dibuixos i les redaccions de l’alumnat per al concurs.

93
3r d’infantil
Carla Babiloni

4t d’infantil
Mª Lucía González

94
5é d’infantil
Juliana Calvo

1r de primària
Dayan Ramírez

95
1r de primària
Edén Jiménez

1r de primària
Ada Pita

96
5é de primària
Ainhoa Fratila

97
5é de primària
Olivia Peirats

98
5é de primària
Noelia López

99
Marián Sidro Maneus
Agente Exclusivo Axa

C/ Alcalde Tárrega, 32 -bajo 12004 - Castellón (España)


marian.sidro@agencia.axa-seguros.es
Tel. : +34 964 23 99 23

https://www.facebook.com/SegurosSidroCastellon/

https://www.instagram.com/segurossidrocastellon/
Fem festa,
Fem esport
Molts són els clubs que hi ha a la ciutat de Castelló. L’esport base és
present, sens dubte, a la societat castellonenca. En el nostre
homenatge, hem buscat eixos clubs més propers a nosaltres, per raons
ben diverses, però sobretot perquè algú a la nostra comissió hi forma
part. A més, hem buscat també col·laboració en altres disciplines en què
no hi tenim res a veure, però que també representen l’esperit de l’esport
i l’esperit del foment de la millora de la societat mitjançant els valors
propis de l’esport com són el respecte o la cooperació.

Fem ara un repàs de tots eixos clubs, per, com hem dit abans, retre’ls

Els clubs de la ciutat


l’homenatge que mereixen, intentant alhora que allò que fan arribe a
més gent, a totes les persones que tinguen entre les seues mans aquest
exemplar, bé en format digital, bé imprès en forma de llibret.

Hem intentat plasmar una mostra de la diversitat de l’esport a la nostra


ciutat. Sabem que no hem arribat a totes les disciplines, era difícil. A tots
els clubs, encara menys, era impossible. Però amb la representació que
mostrem, queda clar que la societat castellonenca estima l’esport i vol
que els xiquets i les xiquetes puguen créixer amb les forts arrels que els
genera físicament i mentalment.

Esperem que puga servir també per fer arribar a més gent certs esports
que, encara que no tenen la mateixa rellevància que d’altres, fan una
increïble tasca social, molt sovint amb menys recursos dels que
necessitarien per dur a terme una labor tan important.

Donem pas doncs a eixos clubs que, desinteressadament, només amb la


intenció de seguir sent una part important d’aquesta, la nostra ciutat,
Castelló de la Plana, han col·laborat amb nosaltres per a la confecció del
nostre llibret per a la Magdalena 2023. Festa i esports units per sempre.

Moltes gràcies per rebre’ns amb els braços oberts.

103
El club de Futbol Fomento de Castelló naix amb la vocació de ser una es-
cola de futbol en la provincia de Castelló. Es tracta d’un projecte social,
esportiu, educatiu i obert que s’articula sobre la passió per l’esport base i
el retorn a la societat. El seu objectiu principal és el desenvolupament in-
Club de futbol fomento de castello

tegral de joves futbolistes i contribuir a la seua formació tant en l’àmbit


esportiu com en el personal.

Per això, el CF Fomento Castelló es plante-


ja com una escola moderna recolzada en
models d’entrenament dinàmics i integra-
dors que permeten la millor progressió
tècnica i tàcita, a nivell futbolístic, i un crei-
xement basat en la il·lusió, el respecte, la
tolerància, la companyonia i la solidaritat.
Paral·lelament, el club busca projectar el
futbol base de la província de Castelló,
desenvolupar la vida esportiva local i fo-
mentar un estil de vida actiu i saludable a
través de la integració transversal de tots els participants en el futbol ba-
se un compromís amb la societat i amb l’àmplia participació i recolza-
ment a l’esport provincial i local.

Des de fa més de 40 anys, un dels seus objectius ha sigut promoure l’esp-


ort entre la gent més jove. De fet, la firma va construir la Ciutat Esportiva
FACSA en resposta al creixement urbà i les noves demandes esportives
de Castelló.

Club de Fútbol Fomento Castellón és una escola esportiva que busca for-
mació esportiva i humana de la
gent jove amb edats que van des
dels 4 anys fins a l’amateur, no-
drint-se i abanderant els valors
inherents a aquesta pràctica es-
portiva: companyonia, treball en
equip, respecte, esportivitat i su-
peració humana,
104
D’aquesta manera, tant les
jugadores i els jugadors,
com l’equip tècnic i el di-
rectiu, així com la resta de
persones associades es
puguen convertir en la
carta de presentació del
propi club.

L’orientació i la gestió del


club es realitzen en base al retorn social i l’impuls de l’esport en la provín-
cia, sempre en busca del nostre propòsit: fomentar l’esportivitat, principal
estil de vida saludable, el respecte i la companyonia.

En definitiva, el club busca proporcionar un servei més de qualitat futbo-


lística, de manera transversal, a qualsevol participant del futbol base: com-
panys i companyes, mares i pares, equips d’entrenament i tècnic i tant del
propi club com del cos d’arbitratge i la resta d’equips.

La creació de nombroses escoles de futbol no és més que la constatació


de la necessitat que existisquen este tipus d’entitats, però, la seua simple
aparició, no sembla suficient. Per a
nosaltres és imprescindible que tin-
ga les característiques necessàries
per poder donar solució a tots els
aspectes que intervenen en la for-
mació dels i les futbolistes.

Tant el lloc com les infraestructures


on es dugue a terme el procés de
formació integral del jovent t de fut-
bolistes és un factor d’especial im-
portancia. L’escola del Club de Fut-
bol Fomento Castelló juga i entrena
en instal·lacions pròpies.

105
Amb un aforament per a 600 persones, aquestes instal·lacions faciliten el
camí per a proporcionar una formació de qualitat. Ubicades en la Ciutat
Esportiva FACSA, disposen de: quatre camps de futbol (convertibles en
huit), un d’herba natural i 107x70m i tres de gespa artificial, un de la ma-
teixa mida que l’anterior i dos de 101x60m.

A més de les instal·lacions pròpiament esportives, les insfraestructures


compten amb:

 Edifici social de dues plantes  Zones verdes.


 70 places d’aparcament inter-  Bar.
ior pel club.  Gimnàs per a esportistes.
 150 places d’aparcament exte-  Sala d’audiovisuals.
rior.  Sala de comferències.

Equips:

 Escoleta  Cadet
 Prebenjamí  Juvenil (3 equips)
 Benjamí (2 equips)  Amateur
 Aleví (3 equips)  Veterans
 Infantil (2 equips)

106
107
Cd balonmano castellon

El Club Deportivo Balonmano Castellon naix en octubre de 1978, quan un


grup d’amics, davant la imminent desaparició de la pràctica de l’handbol
a la nostra ciutat, decideixen crear un club d’aquest esport.

En principi, només es compta amb un equip de categoria sènior, que co-


mença a competir a nivell provincial amb més pena que glòria, unint-se a
l’any següent un equip sènior de categoria femenina, que aglutina a mol-
tes jugadores de Castelló i que també s’havien quedat sense equip per
jugar a la seua ciutat.

Al quart any de funcionament, torna a casa José I. Pallarés, llicenciat en


educació física, així com ex jugador de la màxima categoria i entrenador
amb molta experiència, que és qui marca l’enlairament esportiu del club,
marca els aspectes tècnics de funcionament i comença a expandir-se amb
equips de base, primer un juvenil i més endavant un equip cadet, unint
en aquesta categoria els components del col·legi Bisbe Climent, amb una
bona formació a càrrec de Juan Carda.

Vam començar a treballar la base i vam arribar a la conclusió que jugar


per jugar només porta al partit de la setmana i poc més. Per aquest mo-
tiu, es planteja la faceta de formadors de ciutadans a través de l’esport,
en aquest cas l’handbol. Així que ens vam centrar en la base, de forma
pura i dura, sense abandonar els equips sènior.

L’Ajuntament de Castelló va crear les jornades esportives municipals, a


les quals ens vam sumar, i hem acabat monitoritzant un bon grapat d’-
escoles i aconseguint realitzar una competició infantil i aleví, amb xiques i
xics, amb més de cinc-cents jugadors i jugadores.

108
D’eixa tasca, es va començar a treure paulatinament triomfs, participant ja
en alguna final autonòmica amb potències com ara Alacant i València i
inclús en categories sènior, amb l’ascens a segona nacional, cosa que ens
va permetre competir amb equips de la Comunitat Valenciana.

En 1995, en la fase d’ascens disputada a Castelló, l’equip sènior va ascen-


dre per primera vegada a Primera Divisió Nacional, salt molt important,
que no van acusar els nostres jugadors, que es van classificar la tempora-
da següent per a l’ascens a Divisió d’Honor de Plata, malgrat que final-
ment no ho van aconseguir.

Per la part femenina, s’ascendeix també a Primera Nacional, categoria


que vam perdre per no poder assumir la diferència de plantilles de les
nostres rivals, però sempre plantant cara.

Endinsant-nos en l’època dolça de la base, quan ja ens coneixem com Ba-


lonmano Castellón, ja és habitual trobar-nos en les categories inferiors en
totes les finals autonòmiques, participant en alguns sectors nacionals de
base.

Un cop la base es referma, amb la dedicació del nostre equip d’entre-


nament, que estimen sobre manera el nostre esport, apareixen els èxits
amb una promoció de xiquetes que van aconseguir ser terceres d’Espan-
ya en infantil, subcampiones els dos anys següents en categoria cadet i
que van formar part de la selecció de la Comunitat Valenciana i, algunes
d’elles, fins i tot de l’espanyola.

Aquesta promoció, unit a les jugadores joves que anaven sorgint, van fer
que el club ascendira a la que aleshores es coneixia com a primera nacio-
nal, de la mà d’una entrenadora valenciana, Susana Pareja, qui va ser ju-
gadora capitana de la selecció espanyola sènior, però que es va estrenar
com a entrenadora amb nosaltres.

Amb ella es va aconseguir l’ascens a la División de Honor Plata, creada


com a segona categoria estatal a nome-s un pas de la División de Honor
Femenina, la qual vam assolir poc després. Ens hi vam mantindre dos
temporades, després de les quals, per temes econòmics, vam regressar a
la División de Honor Plata, divisió en la qual encara ens trobem.
109
Com a club hem participat en diversos sectors nacionals: infantils, cadets
i juvenils, en finals nacionals en categoria infantil, cadet i juvenil, així com
en fases d’ascens a primera nacional masculina i fememina, a divisó d’h-
onor plata femenina, a divisió d’honor (Lliga Guerreras Iberdrola) femeni-
na i en competicions no oficials com ara el prestigiós Torneo Granollers
Cup (sens dubte el millor del món amb 5000 participants, Torneo de Ma-
ia (Portugal), Torrellano Cup, etc.

L’entitat també ha organitzat, entre d’altres, diversos sectors nacionals i


fases d’ascens, final del Campeonato de España Juvenil Masculino, pri-
mer i tercer final del Campeonato de España Junior Masculino, final del
Campeonato de España Cadete Femenino o un partit amistós femení Es-
panya-Corea, fase de classificació del Campeonato de Europa de Selecci-
ones Nacionales (España, Polònia, Letònia i Xipre), final de la Copa del
Rey de Balomnano masculina (Barcelona, Teka, Elgorriaga i Granollers)

La nostra aportació a les diferents seleccions ha sigut un sense fi de ju-


gadors i jugadores a la selecció de la Comunitat Valenciana, des d’infantil
a sènior, en xics i xiques i, pel que fa a la selecció nacional, Lidia Sánchez
i Cristina Pardo en l’absoluta, Noelia López, Paula Alonso i Lucía Prades a
la junior, Isabel Segura, Noelia López en la juvenil i Rebeca Castell,, Noe-
lia López, Lucia Prades i Ana Adrián en promeses.

110
111
El Club Gimnàstic La Plana va nàixer a l’any 1998 de la passió d’un grup
Club gimnastic la plana

de xiquetes que practicaven gimnàstica artística amb la finalitat de do-


nar a conéixer aquest espectacular esport a totes les persones que som-
nien amb ser gimnastes.

Després de diversos anys de lluita per unes instal·lacions adequades i


poder practicar l’esport en condiciones, actualment ens trobem al poli-
esportiu Sindical de Castelló, on tenim tots els aparells reglamentaris,
una superfície adient i un fossat per poder entrenar tot tipus de dificul-
tats.

Aquest esport és molt dur i exigentsnip, encara que també és apassio-


nant i enganxa a qualsevol que s’hi fica.

A més, aporta valors excepcionals a les gimnastes, com ara la constàn-


cia, el treball en equip, l’esforç, el sacrifici, la superació i la disciplina. To-
tes aquestes competències no només tindran un efecte positiu a la gim-
nàstica, sinó que generen un aprenentatge fonamental per a les seues
vides.

Actualment, tenim equips que competeixen a tots els nivells: provincial,


autonòmic, nacional i internacional. Fins i tot, entre les nostres files, te-
nim una gimnasta que pertany a la selecció espanyola, qui, des de fa
dos anys, està becada i entrena a Madrid.

Les gimnastes que composen els nostres equips solen ser fortes, molt
flexibles i constants. Però per damunt de tot, tenen moltes ganes!

Animem a qualsevol a participar d’aquest meravellós esport. No us que-


deu sense provar-lo!
112
113
A escassos metres de la platja de la Partida
Fuente La Reina del Grao de Castelló,
confrontant amb Benicàssim, es situa el Club
Deportivo Solmar, entitat a la qual l’esport de la
raqueta és el protagonista. Compta amb tres
pistes de tenis, dos frontons, pista poliesportiva,
pistes de minitennis , gimnàs, sala
multifuncional, piscina i restaurant. És la base
esportiva dels més de dues-centes persones associades, incrementada
en el període estival amb les visites de practicants que provenen de
totes les latituds estatals.
CLUB DEPORTIVO Solmar

Des de fa nombroses temporades, les diferents escoles juvenils formen


a futures promeses, totes aquestes participen regularment en les
competicions federades nacionals RFET, acudint a cites internacionals
com Tennis Europe i ITF Junior.

El club compta amb victòries amb diversos Campionats de la


Comunitat Valenciana, Circuit Champions Bowl, Circuit Provincial de
Castelló, Circuit Juvenil Albert Montañes o Mutua Madrid Open S16
que confirmen el potencial de l’esquadra castellonenca, que a poc a
poc s’obri pas en l’ampli context provincial.

Cal destacar l’important planter femení, amb les cadets Adriana


Tirado, 142 del rànquing nacional, junt a Aneliss Zamfirescu, 155 del
mateix rànquing. Així com Humberto Pinto, 330, i Pedro Diez, 828, el
prometedor benjamí Xavi Cuevas, i dos alevins com són Alexandra
Tarcolea i Luis Pinto, entre d’altres. Els quatre primers ja han militat en
equips de la 1a Divisió Autonòmica.

Objectiu destacat en els nombrosos grups, de 6 a 18 anys, amb un


sòlid apartat d’adults, és la constant formació humana mitjançant
l’esport, atorgant especial rellevància a l’educació i el respecte amb
l’adversari.

El format planter de tècnics que empara el nou projecte, a càrrec de


Like Tennis, tenen estudiada planificació per als propers anys, amb una
important remodelació de les seues instal·lacions, i una progressiva
obertura a altres esports com és la prevista construcció d’una pista de
pàdel.
114
115
L’esport

L’esgrima és un esport que té les


seues arrels en la història medieval,
quan els cavallers entrenaven per
lluitar amb armes de fil. Amb el
CLUB DE ESGRIMA TOUCHE CASTELLON

temps, l’esgrima es va convertir en


un esport independent i es va
dividir en tres disciplines: l’esgrima
amb espassa, l’esgrima amb sable i
l’esgrima amb floret.

En el segle XVI, l’esgrima es va


convertir en un esport popular en Europa, quan es van fundar les
primeres escoles d’esgrima a Espanya i França. Durant els segles XVII i
XVIII, l’esgrima es va desenvolupar i es va perfeccionar a Europa, amb
la invenció de noves tècniques i regles.

A finals del segle XIX, l’esgrima es va convertir en un esport olímpic en


els primers jocs olímpics
moderns en Atenas en 1896.
Des d’aleshores, l’esgrima ha
sigut un esport olímpic en tots
els jocs olímpics, excepte en els
de París de 1900.

L’esgrima és un esport complet


que ofereix una sèrie de
beneficis físics i mentals com
ara:

 Millora de l’equilibri i la coordinació. L’esgrima requereix d’un gran


equilibri i coordinació, atés que cal moure’s ràpidament i amb precisió.
 Augment de la resistència i la capacitat cardiovascular. L’esgrima és
un esport aeròbic que necessitat una gran quantitat d’energia, cosa
que ajuda a millorar la resistència i la capacitat cardiovascular.
 Enfortiment muscular. L’esgrima implica un gran esforç muscular,
especialment als braços i a les cames. Per esta raó, estes zones del cos
s’enforteixen notablement.

 Millorar del joc de cames. Tant els moviments d’atac com els de
defensa requereixen de moviments ràpids i hàbils de les cames.

116

 Millora de l’autoconfiança. Es un punt molt important perquè


l’enfrontament es produeix de manera individual amb un adversari.
 Millora del caràcter i la personalitat. L’esgrima ajuda a desenvolupar:
el respecte, la responsabilitat, el joc net i la perseverança.
 Millora de l’autoestima. Amb aquest esport, es desenvolupa
l’autoestima amb la superació de desafiaments i l’assoliment de metes.

El club
En el Club de Esgrima Touché Castellón som un grup d’esgrimistes que,
sobretot, ens mou la nostra passió per l’esgrima,
únic esport olímpic d’origen espanyol. Este club es
va crear a 2015 i en menys de huit anys s’ha
aconseguit comptar amb més de cent vint tiradors
i tiradores dels quals un setanta-cinc per cent és
esport base.

El nostre objectiu principal és expandir este esport


per la província de Castelló i facilitar el
desenvolupament dels futurs i les futures esportistes, bé de competició,
bé d’oci, així com la recuperació per a la pràctica esportiva de moltes
xiques i molts xics. No en va, una gran part dels nostres tiradors
procedeixen d’altres esports o ja havien deixat abans la seua pràctica.
També cal destacar que formen part del club tiradors que, a més de la
capital de La Plana, són de Benicàssim, Almassora, Borriana, Albocàsser,
etc.

Més enllà d’aquest objectiu principal, en el nostre club advoquem per un


major protagonisme de la dona en tots els àmbits, inclòs l’esportiu, com
demana la societat actual. Al cap i a la fi, el nostre club va ser creat i està
presidit per una dona. A més, la junta directiva està formada al
cinquanta per cent per ambdós sexes. També una persona amb
diversitat funcional hi forma part.

La dona s’ha obert pas, no sense esforç, superant traves culturals o


estereotips socials al llarg de la història. En l’àmbit esportiu encara hi ha
molt treball per fer, ja que la incorporació de la dona es produeix d’una
forma més lenta degut a una major dificultat a l’hora de conciliar la vida
laboral, esportiva i familiar.

117
En este context, en l’actualitat comptem amb una nodrida secció fe-
menina en un esport associat tradicionalment a l’home i a l’àmbit mili-
tar.

En estos vuit anys, s’ha arribat a comptar amb prop de cinquanta tira-
dores, convertint-se en el club d’esgrima amb major nombre d’espo-
rtistes femenines de tota la comunitat. Este fet és mereixedor d’un xi-
cotet premi econòmic per la tasca de promoció de l’esport femení per
part de la Real Federación Española de Esgrima.

Cal destacar com a altre dels nostres objectius, el foment i la promoció


de l’esport per a persones amb diversitat funcional. En este sentit, en
2017 es va crear una secció d’esgrima adaptada en cadira de rodes i es
va convertir en l’únic club esportiu federat en tota la Comunitat Valen-
ciana d’esgrima adaptada.

Per a la temporada 20-21, comptem amb cinc tècnic. Un d’ells és una


persona amb diversitat funcional que s’encarrega de la secció d’esgri-
ma en cadira de rodes.

Qui som

Estem a Castelló de la Plana, al carrer Músic Pascual Asencio Hernán-


dez 42, esc. 3, pis 1, porta 1.

Telèfon 640055555

Presidenta: Lilian Hidalgo Henríquez

Responsable del projecte: Juan José Povedano.

Què hem fet

Des de la creació del club en 2015, s’han realitzat una sèrie d’accions
per a la promoció i la pràctica de l’esport de l’esgrima en la província
de Castelló.

Actualment impartim classes a l’edifici polifuncional del Grup Sant


Agustí i al poliesportiu Rafalafena.

118
119
El nostre club, Sports Jubelama/
Jubesports, es va crear a l’any
2011. El nostre objectiu principal
és el de formar el nostre
alumnat en un esport com el
pàdel, que, encara que no té
una historia molt llarga al nostre
país, ha adquirit una notable
importància en els últims anys.

Dins d’aquest objectiu de


formació, és bàsic per a
nosaltres el desenvolupament
tant a nivell esportiu com a
nivell personal de l’alumnat d’entre 6 i 18 anys. Podem destacar, pel que
fa a la nostra trajectòria, que hem aconseguit premis en diverses
JUBELAMA

categories.

Les nostres instal·lacions les podeu trobar a l’Avinguda Castell Vell


número 124B. Allí, el nostre jovent, que conforma la nostra base, reben
classe a l’igual que la gent gran, que també es formen. Disposem de tres
equips per a competició. Estem oberts a rebre a qualsevol persona que
vulga iniciar-se o practicar l’apassionant esport del pàdel.

Ens sentim molt orgullosos del desenvolupament personal i esportiu de


tot el nostre alumnat, amb el qual intentem i volem sempre mantenir
una relació estreta i personal, inclús amb qualsevol que, per edat,
estudis o qualssevol altres motius han hagut de deixar de practicar este
esport i ja no formen part del nostre club.

Dins dels nostres jugadors i les nostres jugadores, podem destacar per
la seua trajectòria actual, com a referència, en categoria masculina a
Juan Luis Esbri González, jugador professional en el lloc 39 del rànquing
mundial de WPT i en categoria femenina a Lidón Gallego Bagán, que
està començant com a jugadora WPT amb només 17 anys.

Tenim el desig, i fiquem tota la nostra voluntat, de seguir fent créixer


aquest meravellós esport, que cada vegada té un major nombre de
participants.

120
121
DADES PRINCIPALS DEL CLUB
Any de fundació: 2009
Nadadores actualment 95
Entrenadores 7
Categories Prealeví, Aleví, Infantil,
Júnior, Absolut i Màster
Directora esportiva Olga López
President Javier Soriano
CLUB NATACION AZAHAR SINCRO

El CN Azahar Sincro és el club de natació artística de Castelló de la Plana i


el més antic dels tres en actiu en la província de Castelló. Creat el 28 de se-
tembre de 2009, en 2023 celebrarà el 14 anniversari. L’entitat esportiva cas-
tellonenca, malgrat la seua joventut, competeix des dels seus inicis al
màxim nivell autonòmic i nacional, però també participa en competicions
internacionals, com l’European Masters Championship d’agost de 2022 en
Roma, on les seues nadadores van conquistar les primeres medalles per a
la natació artística de la Comunitat Valenciana, en concret dos subcampio-
nats en dúo mixte (Olga López i Javier García-Andrade) i en solo (Emma
Bernabé).

Tant els entrenaments com les competicions que organitza com a local el
club es desenvolupen a la piscina Olímpica de la capital de la Plana, on
l’entitat també té la seua seu social.

El CNAS, com a club esportiu, té la doble missió de buscar els millors resul-
tats i realitzar una tasca formativa i educadora de les nadadores (i alguns
nadadors) que integren els seus equips. El 85% de les nadadores són me-
nors d’edat (des dels 5 o 6 anys fins els 18) raó per la qual la tasca educati-
va és tant o més important que la purament esportiva d’aconseguir resul-
tats. L’Azahar Sincro intenta completar i complementar la tasca educativa
de col·legis i instituts, també de les famílies, en el seu cas en un àmbit molt
concret, la pràctica esportiva. La cooperació, la cultura de l’esforç, el sacrifi-
ci personal, el treball, la solidaritat, l’esportivitat, el respecte i la tolerància
són alguns dels principals valors que les nostres entrenadores treballen
amb les nadadores.

122
I encara falta afegir la sincronització, habilitat fonamental en el nostre es-
port i que té relació amb l’esmentada cooperació. Algunes de les nostres
nadadores, cal tenir-ho en compte, entrenen més de 20 hores setmanals.

La tasca de foment de l’esport de la natació artística és altra de las priori-


tats i, per exemple, la campanya de treball amb col·legis ens ha permet
realitzar dues temporades de natació sincronitzada amb l’alumnat del
centre Grans i Menus, activitat que està oberta a totes les escoles de Cas-
telló de la Plana.

El club, per altra banda, organitza campionats a Castelló dins de la seua


política de difusió de la natació artística i per a contribuir a la construcció
d’una imatge de la capital de la Plana com una veritable ciutat de
l’esport, especialment en femení. Enguany tindrem dos competicions
d’àmbit autonòmic a casa nostra i en el passat, en març de 2020, es va
acollir en la piscina Olímpica l’únic Campeonato de España que es va rea-
litzar eixe any, el Nacional Infantil i Aleví d’hivern, que fins ara és el cam-
pionat amb més participació de nadadores en l’àmbit la Real Federación
Española de Natación, amb més de 700 participants.

El club treballa també la solidaritat amb diferents iniciatives dutes a ter-


me durant la seua trajectòria i, a més, enguany ha acollit una nadadora
ucraïnesa infantil que viu a Castelló perquè en el seu país no pot entrenar
per raons òbvies.

El resultats esportius de la temporada 2021-2022 han estat realment des-


tacats, ja que per primera vegada en la seua història el CNAS va classifi-
car el seu equip aleví per a Primera Divisió i en el Campeonato de España
d’estiu es va conquistar el cinquè lloc entre els 16 millors clubs del país. A
més, el dúo mixte integrat per Anna Sanz, Huseyin Hacioglu i Aitana An-
dreu (reserva) es va proclamar campió d’España aconseguint la primera
medalla d’or en un Nacional de Primera Divisió per al club, que ja tenia
tres ors més en Nacionals, però en Promoció.

123
124
RAVAL ESTI-
LISTES
Club natacio castalia

La natació és un esport que consisteix en traslladar-se una persona, sen-


se tocar fons, per un medi aquàtic, sense importar si és en una piscina
tancada o al mar obert. El seu origen ve de temps ancestrals i ha quedat
documentat a civilitzacions com l’egípcia, la grega o la romana. En
aquestes últimes, de fet, formava part de l’ensinistrament militar.

La natació té nombrosos beneficis per a l’organisme, tant físics com


mentals. Millora la circulació així com la salut cardiovascular. I està consi-
derat com un esport molt poc agressiu en fer-se sobre un medi líquid.

Pel que fa a nosaltres, la història del Club Natació Castalia Castellón es


remunta fins a l'any 1981. El 1992 i després d'11 anys de coneguda tra-
jectòria esportiva, es fusionen el Club Natació Castalia i el Club Natació
Castelló. És aquí quan neix el nostre Club, començant l'enlairament defi-
nitiu del nivell EsportIu de l'equip tant a nivell Autonòmic com Nacional.

A partir d'aquest any 1992, i temporada rere temporada, som líders a la


Comunitat Valenciana (segons taula FNCV) considerant-nos un Club re-
ferent .i actualment tant el nostre equip femení com el masculí militen a
la Segona Divisió Nacional, considerant-nos un dels millors clubs de
làmbit estatal.

126
El Club Natació Castalia-Castellón Costa Azahar, és el bressol de molts
dels components de la Selecció Valenciana, aportant també nedadors a
la Selecció Nacional, i tenint entre nosaltres grans campions que han
participat en el Campionat del Món i Olimpíades, citant entre altres a
José Luis Ballester, David Ortega, Moisés Negrón i més recentment, la
medallista paralímpica Ariadna Edo, sense oblidar-nos de nedadors for-
mats al nostre club que posteriorment han fet el salt internacional ab-
solut, com és el cas de la recordista espanyola de 50 i 100 lliure Lidón
Muñoz.

L'objectiu del nostre Club des de fa més de 25 anys és el de fomentar i


promocionar l'esport de la natació des dels més joves, fins als més
grans, inculcant-los no només els valors per ser grans persones sinó la
formació més avançada per aconseguir ser de els millors esportistes
d'elit. Actualment els nostres equip femení i masculí militen a Primera
Divisió, comptem a les nostres files amb Campions d'Espanya, però so-
bretot comptem amb una magnífica escola de natació, on es forja el fu-
tur del nostre Club. Les seccions esportives amb què es compta a Cas-
talia són: Escola de Natació, Natació Competició, Natació Máster i
Natació Adaptada.

Molt han canviat les coses des d'aquell any 1992 en què no existien els
avenços d'avui dia ni les instal·lacions eren les que avui disposem, però
gràcies a l'esforç i la dedicació de tots els que formem aquesta gran fa-
mília hem aconseguit fer pujar el nostre club a el més alt de la natació
autonòmica, nacional i internacional. La natació, l'esport, la família, l'a-
mistat i, en definitiva, gaudir són el motor que impulsa aquest Club.

¡¡¡AUPA CASTALIA!!!

127
128
El patinatge és un esport que consisteix en lliscar sobre una superfície
regular mitjançant l’ús de patins. En el nostre cas, fem ús de patins
sobre rodes en línia.

El club Patí Castalia va ser fundat a l’any 1953 i va cessar la seua


CLUB PATI CASTALIA

activitat a la dècada dels 90. Posteriorment, en 2008, va iniciar de nou


l’activitat pel seu actual president, Carlos Nicolau. Des d’aleshores,
l’objectiu del club ha sigut promocionar la pràctica esportiva del
patinatge, tant de forma recreativa com de competició en la modalitat
de patinatge de velocitat i fent-se des dels seus inicis una entitat amb
una gran participació masculina, encara que, més encara, femenina.

En 2009, vam participar en els primers campionats d’Espanya i des


d’eixe moment, s’han aconseguit nombrosos èxits esportius, tant a
nivell individual dels i de les esportistes, com a nivell de club i com
organitzadors d’esdeveniments d’àmbit internacional.

Actualment, el club forma al voltant de dos cents esportistes cada


temporada, que es distribueixen entre l’alumnat que pertany a l’escola,
on poden començar en l’esport del patinatge de forma lúdica des d’un
nivell d’iniciació i d’altres, que pertanyen a l’equip de competició. Així
tenen l’oportunitat de participar des de la Lliga Autonòmica i les
trobades escolars que s’organitzen a Castelló, fins a nivell nacional i
inclús internacional. De fet, hem tingut presència en algunes cites de la
Copa d’Europa.

Ens trobem a la pista de patinatge de les instalacions esportives


Chencho i també en el parc ciclista de la Ciutat del Transport,
instal·lacions que es complementen perfectament per oferir a qualsevol
esportista un ventall d’escenaris per potenciar els valors de l’esport,
com són: la companyonia, la superació, el respecte i la gratitud.

130
131
CLUB de futbol nou jove castello

El “Club de Futbol Nou Jove Castelló” és un club de futbol base que va


nàixer l'any 2012 amb el nom de “Club de Futbol Jubelama”, amb el
principal objectiu de formar a jugadors amb els valors de desenvolupa-
ment personal i social, així com acompanyar-los en el seu creixement,
aconseguint valors d'afany de superació, integració, respecte cap a la
persona, tolerància, perseverança, treball en equip, responsabilitat, coo-
peració…

La funció del club, a través dels cossos tècnics, és aproximar l'esport i


tots els valors abans esmentats a la ciutadania de Castelló, i ,més con-
cretament, als xiquets i a les xiquetes, perquè puguen practicar l'esport
del futbol al mateix temps que gaudeixen i completen el seu desenvolu-
pament personal.

En l'actualitat, el President del Club de Futbol Nou Jove Castelló és Ma-


nolo Ramos, una persona molt vinculada al futbol base des de fa un
llarg temps i amb molta experiència adquirida. A més, Manolo també és
el coordinador de tots els equips de l'etapa de Futbol 11, que, junta-
ment amb Alberto Pérez, coordinador de Futbol 8, són les persones de
referència per a tots els integrants del Club.

Les instal·lacions esportives on el Club desenvolupa la seua activitat són


“Instal·lacions Esportives Chencho” situades en Quadra Colomer S/N,
12004, Castelló de la Plana. En aquest recinte tots els equips integrants
entrenen durant la setmana i disputen els seus partits com a locals.

132
Durant la temporada 2022-23 el Club de Futbol Nou Jove compta amb
16 equips, a més d'una “escoleta” per a jugadors nascuts entre 2017-
2018, 30 tècnics i més de 250 jugadors i jugadores.
A més, l'any 2020 es va crear un nou projecte esportiu a la ciutat de Cas-
telló de la Plana anomenat GESDEPRO, al qual pertany el Club des de la
seua inicial creació.
Amb aquest projecte es generen unes sinergies entre els diferents clubs
integrants amb l'objectiu de créixer de manera conjunta, tant en la part
esportiva com en la social, oferint uns millors serveis a les famílies i ju-
gadors.

El Club de Futbol Nou Jove Castelló té la gran sort de tindre una sòlida
base futbolística de tots els jugadors que, any rere any, juguen en les di-
ferents categories que ofereix el propi Club. A més, cal recalcar que
també comptem amb un equip Amateur que en l'actualitat està dispu-
tant en la Lliga Preferent de la Comunitat Valenciana i del qual es poden
beneficiar tots els jugadors del projecte. El Club, mitjançant les diferents
categories que ofereix, pretén crear un desenvolupament complet de la
persona i jugador o jugadora, amb l'objectiu de donar la possibilitat de
completar el creixement personal i esportiu.

A continuació us deixem diferents vies de contacte, per si són del vostre


interès:
 Correu electrònic: gesdepro.secretaria@gmail.com
 Facebook: CF Nou Jove Castelló
 Instagram: cfnounjovecs

133
134
CLUB de futbol tonin

El Club Deportes Tonin va nàixer en l’any 1980, gràcies a unes famílies


que van anar a comprar l'equipament esportiu per als seus fills al
comerç que llavors regentava Antonio Navarro Manzanares, més aviat
conegut com “Tonín”, quan aquest va finalitzar la seua pràctica
futbolística professional en el Club Esportiu Castelló. Des d'aqueix
moment, el grup de pares va decidir formar un club esportiu de futbol,
on des d'una forma humil promocionaven la pràctica del futbol entre els
xiquets i xiquetes de la ciutat de Castelló de la Plana.

En l'actualitat, l'objectiu principal del CD Tonin continua sent el mateix


que des dels seus inicis, ajudar els joves a completar el seu
desenvolupament personal fomentant la part esportiva, concretament,
mitjançant l'esport del futbol. La vida de l'esportista és molt bonica,
perquè juntament amb la dedicació a l'estudi, transforma la visió
personal encaminada cap a una constant salut i formació.

Juan José Edo és l'actual President del Club, que amb l'ajuda de José
Ramón Espejo, coordinador general, realitzen i gestionen les tasques
diàries. Gràcies a
l'experiència i coneixements de tots dos, es coordinen als més de 25
tècnics i 250 jugadors i jugadores que realitzen la pràctica futbolística en
el Club de manera diària. Durant aquesta temporada 2022-23 el CD
Tonin compta amb 13 equips, tots de futbol base, i a més també s'ha
creat un xicotet equip dedicat als jugadors de més ràpida edat, que
encara no poden competir de manera oficial, i que volen endinsar-se en
el camp des de rampell.
136
El CD Tonin sempre ha dut a terme la seua activitat esportiva en les
“Instal·lacions Esportives de Gran Via” situades, com el seu nom indica,
en la zona de Gran Via de la ciutat. En aquest recinte municipal, que en
l'actualitat estan reformant per a contribuir a una millora social i
esportiva, els equips entrenen i disputen els partits com a locals.

L'any 2020, en plena pandèmia derivada per la COVID-19, el CD Tonin


va voler millorar els seus serveis i es va incorporar al nou projecte
esportiu anomenat GESDEPRO, juntament amb altres clubs de Castelló,
com són el CF Nou Jove Castelló i CF UE Ripollés. Amb aquesta nova
iniciativa el Club ha aconseguir tindre una estructura més consolidada,
creixent tant en l'esportiu com en el social, gràcies als millorats
recursos disponibles i l'aprenentatge continu que es duu a terme.

Si vols gaudir d'un ambient familiar, social i esportiu, podeu contactar


amb nosaltres per a més informació:

- gesdepro.secretaria@gmail.com
- Facebook: CD Tonin
- Instagram: cdtonin

137
138
CLUB de futbol ripolles
El “Club de Fútbol Unió Esportiva Ripollés” va ser fundat el set de juliol
del 2011. El nostre Club es forma per mediació de quatre pares
apassionats pel futbol que decideixen, amb autodeterminació, la creació
d'un club familiar per a formar persones a través de l'esport. El CF UE
Ripollés ha sigut, des dels seus inicis, un club singular i familiar, que
transmet els valors de l'esport com a eina de formació.

Amb permís de l'artista castellonenc, D. Juan García Ripollés, del qual


coneixem grans pintures i escultures, el Club inicia la seua marxa
federada en el Camp Municipal de Gran Via, tractant de transmetre la
història permanent del tan admirat artista i cedint-li el títol de President
d'Honor per a la resta de la història del Club.

Des del Club de Fútbol Unió Esportiva Ripollés sempre s'ha intentat
transmetre principis socials i esportius, formant part de grans
esdeveniments esportius on tots els integrants pogueren gaudir del
futbol, a la mateixa vegada que desenvolupaven els valors personals i
cresqueren de la forma més dinàmica i col·lectiva possible, creant
interaccions i sabent gestionar les emocions.

El President del Club, Eliseo Safont, pertany al Club des dels seus inicis.
Eliseo sempre ha dedicat gran part del seu temps lliure a la gestió del
Club, amb el propòsit de fer-lo sempre créixer i generar una gran
satisfacció entre jugadors, famílies i diferents entrenadors.

139
140
En l’actualidad, el Club de Fútbol Unió Esportiva Ripollés desenvolupa
els seus entrenaments i juga com a local en les “Instal·lacions Esportives
Gaeta Huguet”, just al costat de les pistes d'atletisme. En aquestes
instal·lacions s'ha creat molt bon ambient entre els diferents
participants.

En 2020, el CF UE Ripollés, juntament amb CF Nou Jove Castelló y CD


Tonin, van crear un nou projecte esportiu anomenat GESDEPRO, que hui
dia és una realitat, ja que gràcies a les sinergies creades, la pràctica de
l'esport és molt més accessible, aconseguint uns serveis complets.

Des del CF UE Ripollés sempre hem volgut acompanyar als joves de la


ciutat en el seu desenvolupament personal des de la perspectiva
esportiva. I tot això ha sigut possible gràcies al treball desinteressat de
moltes persones, que al llarg d'onze anys, han contribuït de la millor
manera perquè el Club millore any rere any.

Fruit de tot el treball, en l'actualitat, hem creat dos equips de categoria


Amateur, perquè els nostres joves del futbol base puguen continuar amb
l'experiència del futbol durant més temps. I a més, enguany, també hem
volgut fer accessible l'esport als adults, per la qual cosa hem creat un
equip de veterans, que està disputant en la Lliga de Veterans de
Castelló.

Per a més informació, podeu contactar amb el Club a través dels


següents canals de comunicació:

- gesdepro.secretaria@gmail.com
- Facebook: C.F. Unió Esportiva Ripollés
- Instagram: c.f.unioesportivaripolles

141
Club Waterpolo Castelló, un club
amb valors

El Club Waterpolo Castelló té


com a objectiu fomentar la pràc-
tica d'aquest esport a la ciutat de
Castelló. Malgrat parèixer un es-
port desconegut per a la majoria
de la població i, que en un princi-
pi, sense cap arrel a Castelló, el
CLUB waterpolo castello

Club Waterpolo Castelló compta


ja amb més de 30 anys de vida.
Històricament els nadadors i les
nadadores (cal recordar que esta
ciutat ha sigut terra de grans es-
portistes d’aigua) de la ciutat
sempre han jugat a waterpolo a
nivell amateur i, a partir d’aquesta
afició, va començar a formar-se el
club.

La formació d’aquest club va ser a partir de 1992, amb motiu de les


Olimpíades de Barcelona i en ocasió de l'èxit aconseguit per la Selecció
Espanyola de waterpolo (medalla de plata), el waterpolo experimenta al
nostre país un creixement considerable. A l'atzar d'aquesta dinàmica d'-
expansió del waterpolo, es funda a Castelló el primer i únic club de wa-
terpolo de la província fins hui, format d’antics nadadors que precisaven
d’altres motivacions per a continuar formant-se en la seua vida esporti-
va.

El primer partit que va jugar el CW Castelló va ser contra el CW Morve-


dre (Sagunt) l'any 1992. Es va tractar d'una trobada amistosa, previ a l'i-
nici de la lliga, i en el qual els jugadors del CW Morvedre van haver d'in-
dicar als jugadors de La Plana com havien de defensar-los. Així mateix, el
primer entrenador del CW Castelló va ser el català Salvador Asensio, ex
porter del CW Montjuich, qui va ensenyar els primers fonaments d'a-
quest meravellós i espectacular esport.
Un quart de segle després d’aquesta anècdota, el Club Waterpolo Caste-
lló és un club format per jugadors de la cantera, en la qual es pot acce-
dir a partir dels 5 anys.
142
Tenim entrenadors i entrenadores especialment formats i formades per
a capacitar a tots els jugadors i totes les jugadores a desenvolupar to-
tes les seues destreses dins de l’aigua.

A banda, el waterpolo és un esport d’equip, per això aquest club fo-


menta, des que són ben menuts, valors democràtics, socials, culturals i
de respecte. Fomentar la bona relació amb el grup, desenvolupar estra-
tègies d’empatia i saber adaptar-se a les situacions del grup són essen-
cials per a un bon treball en la cantera.

Fomenta jugadors i jugadores valents i valentes, que tinguen capacitat


de resiliència i que s’adapten a les situacions del partit, que compren-
guen que amb esforç i voluntat es pot aconseguir tot allò que vulguen.
D’igual manera, també es fomenta la presa de decisions, on s’ajuda als
jugadors i jugadores a pensar per sí mateixos, desenvolupant estratègi-
es de pensament que els ajuden a madurar com a xiquet i xiqueta.

La nostra història recent ens invita a l’optimisme, som un club que té


jugadors i jugadores de totes les categories, des de prebenjamíns (a
partir de cinc anys) fins a absoluts masculins i femenins. Juguem la lliga
autonòmica, però hem estat cinc temporades jugant en categoria naci-
onal masculina.

Actualment estem fomentant l’esport femení, apostant per jugadores


joves i polivalents que donen un plus a l’equip sènior femení i puguem
saltar prompte a categoria nacional. De qualitat, n’hi ha.

Com diu el nostre crit abans d’un partit FORÇA CASTELLÖ!!!!

143
144
Horarios:
Lunes a Viernes
Mañanas de 10:00 a 13:30
Tardes de 17 a 20:30
Sábados,
mañanas de 10:30 a 13:30

Veterinaria nº col 215

C/San Roque, nº 6
12004– Castellón
Tel.: 964 27 02 24
Móvil: 655 36 06 41
www.cvraquelguallart.com
CLUB DE AJEDREZ CIRCULO MERCANTIL

Als anys 30 del segle XX, la incipient activitat escaquista a Castelló tenia
lloc principalment en la Porta del Sol. Els llocs on es congregaven les
persones amb afició eren el Casino Antiguo, el Café Suizo i el Círculo
Mercantil.

No només es disputaven partides


socials de café, sinó que també
s’organitzaven tornejos i,
eventualment, alguna exhibició de
simultànies, com la que va tindre
lloc l’estiu de 1935 per part del
campió autonòmic, regional
aleshores, Dr. Ramón Tramoyeres.
En el Café Suizo es va enfrontar a
Imatge 1 Foto de Fran Gimeno Rubert trenta jugadors i en va guanyar a
vint-i-huit.

Aproximadament per aquella època es va constituir el Club Ajedrez


Castellón, que actualment està ubicat en la societat del Círculo
Mercantil, amb més de cent anys d’història. Com a nota, el nostre
professor, José Miguel Pérez, ha fet diverses exhibicions en els darrers
anys per a l’ajuntament en actes organitzats per l’Associació dels Amics
de la Natura o per a algunes gaiates en Magdalena o actes universitaris
des de fa més de deu anys. No tots tenien exactament el mateix nivell,
però suposaven actes de difusió dels escacs amb molt bons resultats.

146
Durant la guerra civil i part de la postguerra, per motius evidents, l’activitat
escaquista va desaparèixer gairebé per complet. A partir d 1942, hi ha
evidències que els aficionats reprenen l’activitat en els locals habituals de
Castelló i altres punts de la província. Degut a la incipient demanda per
organitzar i participar en tornejos oficials a nivell local i provincial, la
Federación Autonómica de Ajedrez es planteja la constitució de la
Federación Provincial de Castellón de Ajedrez. Com que en eixe moment
no hi havia un club important a la capital, es va plantejar establir la seu en
una altra població. Per eixe motiu, en febrer de 1943, es fa una crida des
del Periódico Mediterráneo a la nombrosa afició castellonenca: “...por si
fuera hora ya de reconstruir el antiguo Club Ajedrez Castellón...” es deia en
eixos temps.

En l’any 1945, el Club Ajedrez Castellón ja va participar en el “I


Campeonato Castellonense Interclubs”, a cinc taulers per club. Com a
activitats habituals d’eixos anys, eren els tradicionals tornejos de
Magdalena i Nadal (o Reixos), que van durar fins a l’època inicial de la crisi
econòmica de principis de segle, així com nombrosos tornejos socials.
Altres esdeveniments on el Club Ajedrez Castellón va tindre protagonisme
certament històric en la seua promoció i organització van ser entre d’altres:
 Simultànies del campió del món, el Dr. Alexander Alekhine en Castelló
el 16 i el 17 de gener de 1945 (28 taulers) (Imatge 2)
 Simultània del xiquet prodigi, Arturo Pomar, en les Festes de la
Magdalena de 1947. (Imatge 3)
 Simultània de F.J. Pérez (campió d’Espanya i posteriorment MI), en les
Festes de la Magdalena de 1953 i 1955.
 Simultània de MI Arturo Pomar (campió d’Espanya i posteriorment
GM) en setembre de 1955.
 Simultàmia de Miguel Farré (sotscampió d’Espanya i posteriorment
GM) en setembre de 1958.

Imatge 2 Imatge 2

Imatges 1,2 i 3 cedides per Fran Gimeno Rubert 147


Hi ha evidències que a mitjans dels anys 50, el Club Ajedrez Castellón
estava constituït per, com a mínim, dues penyes: la del Círculo Mercantil
i la del Café Suizo.
A finals dels anys 60 i principi dels 70, es van celebrar matches entre
Casino Antiguo i Club Ajedrez Castellón Círculo Mercantil. Des de finals
dels 70, ja queda com a principal club d’escacs de la capital el Club
Ajedrez Círculo Mercantil de Castellón

En les dècades posteriors, el Club Ajedrez Círculo Mercantil de Castellón,


a través de professors com el nostre sempitern president, Manolo
Saborit, a la dreta de la foto, José Manuel Arrizabalaga i Víctor Esteve en
el seu dia, així com els mestres internacionals Jaan Eslon i Rafa Álvarez
en el seu moment i Eric Sos, el millor jugador que ha tingut la província i
de la nostra cantera, en classes en el seu dia de José Miguel Pérez, i
també en altres ocasions el GM Alexis Cabrera en els últims anys, ha
anat creixent exponencialment en nivell i resultats i rellevància
autonòmica.
En tot cas hem tingut
campions autonòmics
en totes les categories i
edats, tenint actualment
a la campiona
autonòmica absoluta,
Silvia Doñate Moreno,
que a més és professora
en el grup infantil
d’iniciació.

Molts, moltíssims escaquistes han passat pel nostre club. L’èxit més
important a nivell de club que hem tingut és el del Campeonat
Interclubs, en divisió d’honor, que vam guanyar en l’any 2016, al qual
jugaven, al primer equip: IM Eric Sos, FM José Remolar, Alejandro Tello,
el nostre professor actual per al grup avançat, FM José Roca, IM Rafa
Álvarez, Marc Ribera, Miguel Jordán, Alejandro Roig, Javier Nicolás,
David Jordán, José Vicente Orti, José Miguel Pérez i Fran Gimeno.

Actualment, tal com es veu al text precedent, el personal docent del club
el formen el mestre, Pepe Roca, l’entrenador titulat nivell 1, José Miguel
Pérez, i l’entrenadora i subcampiona nacional, Silvia Doñate. Els monitors

148
i les monitores del club fan classes que ensenyen, entre moltes altres
coses, els fonaments dels escacs així com la promoció de l’educació en
valors a través del joc.

Tot mestre va ser abans un principiant, raó per la qual, les classes
d’iniciació s’han de centrar en els fonaments del jocs: el tauler, el
moviment de les peces, l’escac i mat i les combinacions bàsiques. Es
busca incentivar l’esportivitat de l’alumnat alhora que l’esperit de lluita
fora i dins del tauler. Per descomptat, si t’animes, pots iniciar-te amb
nosaltres a través de les escoles esportives municipals, que tenen la
col·laboració del Patronat Municipal d’Esports de Castelló o directament
a l’escola del club, segons els horaris o necessitats.

T’ajudem amb acceptació, adaptació i entrega a progressar en el teu joc


amb grups reduïts o més amplis i metodologies didàctiques interactives.
Competeix amb nosaltres i participa en les nostres classes d’alt nivell
fetes pel millor cos docent que tenim a la nostra disposició.
I per descomptat,
quan progresses,
lluitat de tu a tu amb
els i les millors a les
classes amb un
mestre que el club et
facilitarà, així com
altres competicions
de nivell. Actualment
tenim més de
cinquanta persones
associades entre
companys i
companyes, famílies,...

D’eixes cinquanta persones, de diversos gèneres, nivells i edats, quaranta


-quatre n’estan federades. Al nostre esport, les condicions físiques no
importen, només l’entrega, les ganes i el nivell mental i emocional de
què es dispose.

149
150
A correr pel mon
I

152
Comencant cicle fester
Festes de carrer i de barris

153
154
nadal
Coses de gestora

155
156
Imposicio de bandes
Amb les patrones

157
158
Magdalena en estat pur
L’esport i la festa
fan amics
160
Gaiata 17 Tir de Colom
Des del Tir de Colom volem tornar a viure com a germans i germanes
del Forn del Pla unes festes de la Magdalena inoblidables, unes festes
plenes de llum, color, tradició i historia.

Volem donar l’enhorabona a Berta Mundo, Pau Calero i Lledó Nebot


per ser els representants d’aquest sector per a la Magdalena 2023.

Estems segurs que gaudirem al màxim d’aquest any tan especial que ja
ha començat.

Esperem compartir al vostre costat molts anys més i fer d’este un any
inoblidable.

Gràcies de tot cor.

161
162
Gaiata 10 El Toll
Benvolguts germans i benvolgudes germanes de la G11:

És un plaer i un honor dirigir-me a vosaltres des de les pàgines del vostre


llibret.

El llibret d'una Gaiata i un sector que para nosaltres és molt especial, atés
que sou més que companyia o amigues i amics de festa, sou fruit de la
germanor.

Des que a l'any 2019 ens vam agermanar per a així generar una unió
amb amistat i festa que ha sigut un plaer compartir amb vosaltres.

Aquest any serà màgic poder disfrutar-lo junt a Lidón, Berta, Lledó i Pau i
viure una setmana que serà inoblidable per a tothom.

Des de la G10 us convidem a compartir amb nosaltres totes les activitats


que realitzem durant la setmana gran i seguir fent festa.

Només em resta desitjar-vos unes bones festes de la Magdalena i que


ens vegem a les nostres places.

Una cordial abraçada.

163
L’alcaldesa de la ciutat i terme de Castelló
té hui la satisfacció de fer saber al veïnat:
Que ja el dia és arribat de la nostra ‘Madalena’,
Va ser per a mi un honor fer de pregoner en 2019. Ho vaig considerar com un servei
més a aquesta ciutat a la qual vull i admire i per la qual sento autèntica passió.

Per l’itinerari del Pregó, el primer lloc que em va correspondre cantar-lo va ser en el
sector de la Gaiata 11, Forn del Pla, on hi ha una placa de Luis Sales Boli, organitza-
dor del primer Pregó en 1945 junt a Manuel Segarra Ribes. Encara ressonen a la me-
ua oïda els clarins i timbals que em donaven entrada. Moltes van ser les persones
que van inundar el carrer per oir-me, alguns, amics i coneguts, junt a ells la meua
família que m’acompanyava per donar-me ànims i enregistrava la meua intervenció.
Sempre quedarà gravat a la meua memòria eixe moment.

Les Festes de la Magdalena són dates entranyables, d’alegria, de retrobada i, sobre-


Centre aragones

tot, per recordar d’on venim com a poble. Us agraïsc l’oportunitat que em brindeu
per acompanyar-vos a través d’aquestes pàgines. Junt a aquestes línies, us envie un
missatge d’optimisme i esperança. Després d’uns anys difícils per culpa de la pandè-
mia i de la guerra d’Ucraïna, tinc la certesa que, amb el vostre caràcter solidari i la
vostra capacitat d’esforç i treball, superareu totes les dificultats. Desitge que durant
les properes Festes de la Magdalena, regne l’esperit de la ciutat de la plana i que l’à-
nima del nostre poble torne a renàixer amb il·lusió, diversió, esplendor i amistat.

Vull destacar les bones relacions que el Centre Aragonés manté des de fa molts anys
amb el Forn del Pla, cosa que ha dut a que diversos dels socis de la nostra entitat ho
siguen també d’aquesta benvolguda gaiata.
Sens dubte, la Gaiata 11 tornarà a ser protagonista d’unes jornades inoblidables, en
què l’esforç i la generositat de la comissió seran amb total seguretat un any més els
ingredients per al deler i gaudiment de tot el sector.

I ací venen manifestes per raons de tradició,


les festes que Castelló fa seguint la llum antiga
per que la gaiata siga el nostre millor pregó.

Visca les Festes de la Magdalena!


Visca Castelló!

164
Reina Infantil Reina
Carmen Pilar Gonell Bollado Esther Pinazo López

President
José Antonio Lázaro Romero
165
Foguera Hernan Cortes

Bellea infantil
Eva Castillo Guillén

Amics i amigues de la gaita 11 Forn del Pla:

Un any més sentirem que la germanor entre fogueres i gaiates és una rea-
litat i un enriquiment per a les nostres festes. Tornarem a sentir-nos en
unió pel foc dels nostres monuments i les llums dels vostres.
Per molts anys i amb el nostre més fervorós entusiasme.

Bones Festes de la Magdalena 2023!

166
Bellea adulta
Andrea Llorens Seguí

Alacant
167
Foguera Hernan Cortes

Madrina del Foc


María Fátima Torregrosa Bernal
Bellea
Elisabeth Bustos Ramos

168
Sant Vicent del Raspeig

Presidenta
Ana Isabel Peinado García

169
“La festa més popular de Castelló, La Magdalena, entra amb els fanals
dels seus gaiatos, per les portes de La Flama”.
Com a President de la Falla Vicente Sancho Tello de València, és un
orgull poder obrir les portes de la nostra festa fallera a la Gaiata Nº11
Falla sancho tello– chile– av. arago

Forn del Pla.


La nostra passió i sentiment per la cultura festiva ens porta a voler
conéixer altres festes i com es gesten a través de les seues gents.
Compartir vivències, sensacions, sentiments.
Moltes coses ens uneixen, com a festes germanes.
Magdalena i Falles: Dos de les principals festes de la Comunitat
Valenciana “germanades” per Sancho Tello i el Forn del Pla.

El nostre desig perquè “aquest llaç” servisca als components de totes


dues comissions poder conéixer les nostres festes de la mà dels qui
millor la coneixen i transmetre la cultura popular de València i Castelló.
Enguany coincidim en dates, per la qual cosa serà a partir del pròxim
any quan puguem viure més intensament la nostra amistat. Desitjar-vos
Berta,Lledó,Pau,Lidón i resta de la Comissió, unes bones festes!!!!

Encantats de conéixer-vos i que aquest agermanament siga el


començament d'una gran relació per a les nostres Comissions.
*Vixca Gaita *nº11 Forn del Pla i Vixca Sancho Tello!!!

Luis Aguilar i Llavata


President Associació Cultural Falla Vicente Sancho Tello Xile Av.d'Aragó

170
Fallera Major President
María Luis

Ximo Carla
President Infantil Fallera Major Infantil

171
Articles

ARTICLES
L’esport està molt present dins de la nostra setmana gran de la
Magdalena. Durant els 9 dies que duren les festes hi ha programats una
sèrie d'actes esportius per a tots els gustos i atenent molt bé a la
igualtat presentant els esports en la seua versió femenina i masculina.
A més a més, la varietat va des dels esports més seguits per la societat
fins als esports amb menys repercussió, sense oblidar-nos d'aquells
esports que representen la nostra cultura popular.
L’esport en les nostres festes

Seguidament, vorem les diferents activitats esportives que durant les


darreres festes s'han organitzat i que esperem que en les properes
també apareguen en els llibrets d'actes. La majoria d'esdeveniments
esportius que podem trobar programats són de esports de pilota. Vam
poder seguir la Superlliga de Voleibol tant masculina com femenina que
es celebra en el Pavelló Pablo Herrera en el Grao de Castelló.
Els aficionats i les aficionades al bàsquet van poder vore a equips com el
Nou Bàsquet Femení o el TAU Castelló disputant diferents partits.

Continuant amb esports de pilota, també van jugar equips com el CE


Castelló femení i masculí en l'estadi Castàlia o esports que
malauradament tenen menys seguiment com l’handbol femení que en
les darreres festes es va disputar la Divisió d'Honor Plata en el Pavelló
Fernando Úbeda.

Durant aquesta setmana


també podem seguir els
nostres esports valencians com
són partides de frontó valencià
(Parc Esportiu del Sindical) i el
XII Trofeu Magdalena de Pilota
Valenciana en el Trinquet
Municipal. Aquest últim
organitzat pel Club Pilotari
Castelló.

A més dels esports


tècnicament més físics, també
podem gaudir en la setmana
gran de la nostra ciutat
d'esports més estratègics com
el Campionat de Billar,
organitzat pel Club Billar
174
Castelló en el Reial Casino Antic i l'Open d'Escacs de categories junior i
absoluta en el Casal Jove del Grau, organitzat pel Club Escola d'Escacs
de Castelló.

També cal destacar esports més minoritaris, però no menys importants


com són l’hípica en el Poni Club Castelló o el Concurs de Pesca
marítima amb canya que ja va per la 41a edició i es pot vore en els
tancats del Port de Castelló.
Per últim, tancant la setmana esportiva de Magdalena, no podem
oblidar un esdeveniment amb molta acceptació entre el públic
castellonenc. Estem parlant del 5k Volta a Peu a Castelló - XIII Trofeu
Luis Adsuara. Una cursa que a més d'apostar per l'esport d'atletisme,
té la seua part solidària ja que col·labora en benefici de l'Associació
AFANIAS, organisme que ajuda i atén a persones amb discapacitat
intel·lectual de Castelló.

Cal dir que aquest acte es va realitzar de manera virtual en l'any 2021
degut a la situació socio-sanitària que estàvem sofrint degut a la
COVID-19, adaptant-se a les necessitats del moment. Aquesta prova té
caràcter familiar ja que poden participar jovens i adults per un circuit
que recorre els principals carrers de la nostra ciutat. En definitiva, la
festa no és incompatible amb l'esport i en aquesta setmana podem
trobar actes i activitats per a tots els interessos.

Sofía Camañes i Soler

175
Al llarg de totes les festes que ha celebrat la ciutat de Castelló, des que
l’intel·lectual castellonenc, Lluís Revest, descobrira que en 1375 va tindre
lloc la primera romeria a la Magdalena, però fonamentalment en
aquestes últimes dècades, que se celebren en els albors de la primavera,
sempre l’esport ha jugat un paper important.
L’esport el castello i les festes

Així, en 1914 ja es van celebrar un concurs de tir en la plaça de bous i una


“festa d’aviació” amb l’aviador Damazel, que va amenitzar la Banda
Municipal, a la qual van assistir milers de persones que, no obstant això,
es van veure molt decebudes perquè el dia anunciat per a l’exhibició no
es va poder dur a terme com a conseqüència del vent que va impedir el
seu enlairament, encara que finalment, uns dies més tard, sí que ho va
poder fer.

També eixe any, es va disputar un partit de futbol entre el Gimnástico,


campió de València i un equip de jugadors de Castelló, rèplica del qual
s’havia jugat anys enrere, en 1906, en el camp de “Los Llanos de San
Francisco”. Curiosament, la premsa va jutjar, per exemple, l’actuació del
porter castellonenc de la següent manera: “El señor Aliaga, portero
inconmensurable, demostró mucha vista y entendiéndose muy bien con
sus defensas”.

En 1919, en el transcurs de les festes que va celebrar la ciutat en juliol, va


vindre a jugar per primera vegada el Barcelona amb els Bru, Lakatos,
Alcántara, Zamora, etc., entre d’altres, amb també el jugador de la terra,
Sancho, que un temps més tard tindria protagonisme en els inicis de la
història del Castelló.
176
Es va enfrontar a l’equip blaugrana al Castalia al qual va guanyar per 1-
5 i havia cobrat per participar en eixe encontre la, en aquells moments,
astronòmica quantitat de sis mil pessetes, ja que en en eixos temps, per
exemple, el València rebia per cada partit només cent pessetes.

A l’any 1924, any de la coronació de la Verge de Lledó, el Castelló va ju-


gar en Barcelona al camp de Les Corts, dos anys després de crear-se el
club. La premsa catalana, en eixos temps, sempre va tractar deferent-
ment als jugadors albinegres. La Vanguàrdia va dir: “Los jugadores cas-
tellonenses, cuyas simpatías por los nuestros son del todo conocidas de
nuestros deportistas, por haberse manifestado en repetidas ocasiones,
al ser nuestros huéspedes el próximo domingo, habrán de merecer el
testimonio de gratitud de los aficionados catalanes y un sincero y pro-
longado aplauso al efecto”.

Les festes de 1993 van registrar tot un esdeveniment: la construcció de


l’Aeropuerto del Pinar. La premsa local ho va definir així:”Una obra que
por su importancia para un porvenir no muy lejano, colocar a Castellón
en sitio preferente en las rutas de la aviación. Para el que haya conoci-
do aquellos terrenos que semejaban intrincadas maniguas con sus alto-
zanos y charcas pestilentes con sus matorrales y nidos de serpientes, se
quedarán admirados ahora al ver una planicie inmensa, dónde varios
aparatos podrán aterrizar a la vez”. El primer que ho va fer va ser un
sesquiplà. En aquest camp, a l’any 1934, va aterrar l’autogir de La Cier-
va.

Altres instal·lacions esportives s’in-


augurarien anys després, coincidint amb
les festes, com seria el que es va conèixer
com Campo Municipal de Deportes en el
Parque del Oeste, on se celebrarien con-
cursos hípics que més endavant també
van tindre lloc en Rafalafena, proves de
ciclisme en pista i partits de futbol de ca-
tegories d’aficionats i juvenils. Al 1975
obriria les seues portes la piscina provin-
cial climatitzada a l’Avinguda del Mar i en
1993 el pavelló Ciutat de Castelló, en un
moment d’auge del bàsquet amb el Tau i
del futbol sala amb el Playas.
177
Tornant al desenvolupament cronològic de les festes, 1945 va ser el
gran any de la seua renovació amb Ruperto Sanchis Mora, com a gua-
nyador del concurs de cartells, del començament del gran Pregó de
Manolo Segarra, de Carmen Abriat Puig, com a regina de les festes, de
Manuel González Hoyos, com a guanyador de la Flor Natural, i de Mar-
tín Domínguez, com a mantenidor del Certamen Literari.

Eixe any, en el qual el Club Esportiu Castelló estava en primera divisió,


el dia de la Magdalena es jugava en Castàlia el partit amb l’Atlético Avi-
ación. Diversos anys coincidien partits importants amb eixe dia i, per
tant, amb l’inici de la fira taurina. Moltes vegades van arribar a acords
els empresaris de la plaça i els directius del Castelló i els partits es van
traslladar a dilluns. Durant la setmana festiva es van desenvolupar uns
altres esports: partides de pilota al trinquet del carrer Governador, cam-
pionat de tir de colom amb 115 tiradors, carreres de bicicletes al Ribalta
i carreres d’antorxes a la Plaça del Rei i en la Porta del Sol, etc.

En la història de les festes han sigut múltiples els esports que han sigut
presentats: regates d’snipes (1946), simultànies d’escacs amb el gran
campió Arturo Pomar (1947), lluita lliure amb la participació entre d’a-
res del campió Ochoa, el león navarro, (1948), tir i arrastre a la Plaça de
Bous (1956), campionat d’Espanya de motociclisme, que va començar al
circuit de Ribalta per a passar posteriorment al de Rafalafena i final-
ment concloure en la Costa de Azahar, amb la destacada participació
del castellonenc Enrique Escuder i el gran campió Angel Nieto a la dè-
cada dels seixanta.

178
Alguns anys, també es van celebrar partits de bàsquet i handbol noc-
turns en la Porta del Sol i Hort dels Corders (1956), aeromodelisme
(1956), carreres de karts (1962), pujada ciclista al Desert de les Palmes,
amb la participació del
corredor internacional
Luis Ocaña, (1962), cam-
pionat nacional de mo-
tonàutica (1966), ral·li de
cotxes d’època (1966),
partits de tenis amb la
presència de Manolo
Santana (1966), compe-
ticions de boxa a la Pèr-
gola quan va ser president de la Federació Enrique Monerris (1975), atle-
tisme amb el gran campió Luis Adsuara, partides de pilota amb Sarasol i
Genovés (1976) i fins i tot campionats de boli eixe mateix any, etc.

Però amb motiu de l’any que acaba de concloure, que ha sigut l’any del
centenari del Club Esportiu Castelló, voldria incidir en partits que, al
marge dels de competició nacional, que van coincidir amb les mateixes
dates, cal recordar també alguns partits destacats de caràcter amistós
que es disputaren a la setmana magdalenera.

Per fer-ho, recorrem al destacat treball que ha dut a terme durant molts
anys l’historiador albinegre, Ximo Alcón, que ha recollit els esdeveni-
ments futbolístics més destacats coincidents amb les festes.

El que va tindre lloc, per exemple, l’11 de març de 1953, un Castelló-


València amb tots els seus titulars en el Sequiol, que va organitzar el
Castelló com a homenatge al València, al seu president, Luis Casanova, i
al jugador Amadeo, que va pertànyer als dos equips. Va ser una jornada
de gran germanor entre ambdós clubs. Es va rebre al València amb tra-
ques, hi va haver un dinar entre directius i jugadors i el partit va reunir a
milers d’aficionats. El Castelló va alinear a Rosendo, Serrano, Arnáiz, Az-
nar, Ortiz, Gadea, Riera, Vilalta, Amadeo, Ibáñez i Monfort i el València va
jugar amb Quique, Mir, Asensi, Suñer, Taltavull, Mangriñán, Fuertes, Bu-
qué, Sócrates, Amorós i Segui. En el transcurs del joc també van partipar
Valls, Barona, Mallén i Badenes al Castelló i Peris, Goterris i Corberán al
València, que va guanyar 0-3 amb dos gols de Sócrates i un d’Asensi.

179
El 19 de març de l’any següent, el Castelló es va traslladar a Borriana per
disputar en el camp de San Fernando el primer partit del trofeu Falles –
Magdalena, que va tindre lloc durant diversos anys amb el motiu de les
festes d’ambdues ciutats.

Un partit molt descatat va ser el que va tindre lloc el 14 de març de


1955, dilluns de la Magdalena, al qual va tornar el València, amb tots els
seus titulars, entre ells el famós Wilkes, i el Castelló, que es trobava en
una difícil situació econòmica, per intentar aconseguir una major entra-
da, va sol·licitar a l’Athletic de Bilbao que li deixara jugar eixe partit al
gran internacional, Telmo Zarra, qui estava a punt de posar punt i final a
la seua fantàstica carrera. Al València van jugar: Quique, Díaz, Monzó,
Paquito, Pasieguito, Puchades, Gago, Fuertes, Vilar, Taltavull i Seguí; pel
Castelló ho van fer: Bienvenido, Martí, Arnáiz, Aznar, Ortiz, Mena, Vilalta,
Nogueras, ZARRA, Ibáñez i Varella.

El partit va ser tot un espectacle gràcies al joc que van desplegar


aquests professionals. El primer gol, dels albinegres, va arribar només
quatre minuts després del xiulit inicial. Gran jugada de Zarra que va re-
matar finalment Nogueras.

180
El segon va ser de Zarra, que va recórrer gran part del camp, va driblar
inclús al porter Quique i va dur la pilota al fons de la xarxa. Els locals van
fer el tercer abans d’arribar a la fi de la primera meitat, amb una feno-
menal jugada de Nogueras, que va centrar ras perquè, de nou, Zarra tor-
nara a fer mostra de la seua gran habilitat rematadora y enviara la pilota
al fons de la xarxa mentre que les grades estallaven en crits de Zarra,
Zarra, Zarra!

En la segona part, es van canviar alguns jugadors i van eixir Picas, Chirri i
Beltrán, pel conjunt local, mentre que el València va treure al cap a Sen-
dra i Buqué. Encara que el joc va decaure una miqueta, el Castelló va
continuar amb caràcter golejador i van tornar a marcar Zarra, Chirri, Pi-
cas i Beltrán. Per part del València ho van fer Buqué i Fuertes. Es va aco-
miadar al final entre atronadors aplaudiments a l’internacional bilbaí,
que va romandre tot el dia a la ciutat. Quan al dia següent va emprendre
el viatge de tornada a Bilbao, va manifestar que en cap ciutat li havien
dispensat tanta estima com a Castelló.

El 5 de març de 1956, dilluns de la Magdalena, es va jugar un partit en-


tre velles glòries de Catalunya i de Castelló que va despertar molt d’-
interés. Els catalans van alinear a Farús, Teruel, Babot, Calvet, Conesa, Va-
lle, Vantolrá, Betancourt, Martín, Gago i Pallás i per les velles glòries lo-
cals van jugar Pérez (Provincials), Melenchón (Gonel), Allepuz, Martínez
(Selma), Santacatalina, Santolaria (Sáez), Arnau, Hernández (Soria), Basi-
lio (Ricart), Sergio (Balaguer) i Pizá. Van guanyar els catalans 4-0 i al final
del partit van pujar al palco presidencial els capitans on es van trobar
amb les madrines dels diferents sectors de les festes. Va entregar el tro-
feu al capità dels guanyadors la madrina del sector número 2, Paquita
Finat Marmanéu. Diverses d’eixes glòries superaven els quaranta anys i
algun d’ells fins i tot els 50, com era el cas de Martínez.

El dimarts de la setmana de festes de 1958, va tornar el València amb la


seua gran estrella, Walter, en partit d’homenatge a Hernández el valenci-
anet, que havia jugat en tots dos equips en diverses temporades. L’equip
albinegre es va reforçar amb el gran jugador madridista, Pérez Paya, que
era delegat del Ministeri de Treball en Castelló i que seria president de la
Federació Espanyola de Futbol, i també amb el jugador Sastre i l’export-
er Quique.

181
El 4 de març de 1964, va vindre de nou el Barcelona per jugar a l’Estadi
Castàlia i va alinear a Pesudo, ¨Foncho, Garay, Vergés, Segarra, Zaballa,
Goywaerts, Zaldúa, Albert i Vidal, mentre que van jugar pel Castelló Po-
laco (Goterris), Qunocho (Grañana), Alcañiz, Julve, Mozún, Cela, Villa-
pún (Jofra), Galiñanes, Pahuet, García Pérez i Vallejo. L’estadi es va ple-
nar de gom a gom i el partit va acabar amb empat a dos gols. La treta
d’honor la va ver la regina de les festes, María del Carmen Ejerique Pa-
lomo, que va entregar els trofeus als capitans.

El 16 de març de 1966, també va jugar un partit en Castàlia l’Atlético de


Madrid amb Ufarte, Mendoza, Collar, Rivilla, Adelardo, Luis, etc. contra
el Castelló que dirigia Juan Ramón i que va disposar, entre d’altres, amb
els següents jugadors: Ramírez, Quinocho, Alcañiz, Kuzman,Cela, Tobalo
i que va guanyar 1-0, gol que va aconseguir Manolo Folch.

A benefici de les obres de l’ermita de la Verge de Lledó, es va disputar


en març de 1967 un amistós entre Benicarló i Castelló. A l’any següent
es va jugar un quadrangular entre Benicarló, Borriana, Castelló i Djugar-
den de Suècia, que va guanyar el Castelló.
El 5 de març de 1970, es van enfrontar el Madrid i el Castelló, partit que
van guanyar els blancs per 2-0. Pels visitants van jugar Miguel Ángel,
Babiloni, Sanchis, Grande, Planelles, etc., mentre que Vicent Dauder, en-
trenador local, va convocar a tota la plantilla albinegra entre els quals
estaven Pizá, Félix, Óscar, Celeiro o Beitia.

I terminem la relació important d’aquests


amistosos magdaleners amb el que va
tindre lloc el 18 de març de 1971 entre el
Barcelona, de nou, que va guanyar 1-2, i
el Castelló, la novetat més important del
qual va ser la presentació del nou jugador
Clarés, procedent del Gandía, que anys
després seria transpassat al club blaugra-
na. Queda clar per tant que l’esport, en
les seues distintes manifestacions, sempre
ha sigut important en les festes de la
Magdalena.

José María Arquimbau

182
El meu nom és Rubén Capdevila Miravet. En l'any 2006 em van diagnosti-
car Amaurosis congènita de Leber, és a dir, en poc mesos em vaig trobar
amb una ceguera total en ambdós ulls. Tot i que va ser un colp molt gran
al principi, gràcies al recolzament que vaig tindre de la meua família, vaig
poder eixir endavant i no caure en depressió.
En molt poc de temps vaig tindre clar que el que volia fer era dedicar-me
a l'esport en bicicleta tàndem. Gràcies a aquesta pràctica he tingut mol-
tes alegries al llarg d'aquests anys.
LA SUPERACIo eS vida

El primer gran assoliment va ser en l'any 2014 arribant a ser Campió d'Es-
panya de ciclisme adaptat, però després d'aquest en van vindre molts
més. He sigut dos vegades Campió d'Espanya en Carretera, dos voltes
Campió d'Espanya en pista i entre segons i tercers llocs he guanyat més
de dèsset medalles.

184
Quan participe en les distintes curses per tota Espanya, sempre intente
superar-me a mi mateix, i sempre dic i diré que tot açò no ho podria
aconseguir si no fora gràcies als meus pilots. Ells són els que m'acom-
panyen en totes les meues bogeries per allò bo i per allò roí. Per a mi,
són la meua segona família i pràcticament els vull com si fórem ger-
mans.

Sempre que puc i els meus entrenaments m'ho permeten, acudisc a es-
coles per a fer xarrades i poder inculcar els valors de l'esport que són
fonamentals en el dia a dia. Valors com companyonia, respecte i unitat.
Tanmateix, també explique als xiquets i a les xiquetes com ens mane-
gem les persones amb deficiència visual en el dia a dia.

Aprofite per a felicitar a la Gaiata 11 “Forn


del Pla” per fer-me partícip del seu llibret
aquest any i per la gran tasca que tenen per-
què les festes de La Magdalena siguen úni-
ques i irrepetibles cada any. Vaig tindre la
sort de ser president d'una gaiata en els
anys 86-87 dels que tinc encara molts bons
records.
Per últim vull acomiadar-me amb una frase
que sempre dic:
VIVE LA VIDA Y DEJA VIVIR.
.

185
Ha arribat la Magdalena, les nostres festes fundacionals, el nostre mode
de celebrar, de compartir, de socialitzar, de cuidar-nos i de fer una pausa.
Per això hui, en primer lloc, vull desitjar-vos bones festes i donar les grà-
cies a la comissió de la gaiata per treballar perquè tot açò siga possible
i, d’altra banda, m’agradaria parlar-vos de l’activitat física i l’esport, tan
necessaris en l’actualitat.
Esport i ment van junts de la ma

La pandèmia ens va ensenyar que som molt vulnerables, que necessitem


moure’ns i fer exercici per trobar el nostre benestar emocional, des de
l’esport base i d’iniciació fins a l’esport federat, d’elit i l’esport d’oci.
El retard dels Jocs Olímpics va posar de manifest la importància de la sa-
lut i no només de la salut física, sinó també de la mental. Simone Biles,
esportista que probablement recordareu, va deixar els jocs olímpics per-
què va prioritzar la seua salut mental, un acte de valentia que va donar
visibilitat a la salut mental dels esportistes d’elit, una població oblidada i
estigmatitzada en este sentit.

Recentment, la tenista espanyola Paula Badosa també va contar les difi-


cultats emocionals que havia passat. I així podríem nomenar una llarga
llista d’esportistes que han prioritzat la seua salut mental i que han vol-
gut donar visibilitat i normalitat a un problema comú en l’esport. Per
exemple, Andrés Iniesta, Ricky Rubio, Rafa Muñoz, Álex Abrines, Naomi
Osaka i una llarga llista.
186
L’esport d’elit i alta competició posa de manifest la importància de la sa-
lut i de la cura en temes tan delicats com ara un alt nivell d’exigència, de
desgast personal per estar lloc de la família, d’expectatives que estan al
límit de la irrealitat i que en ocasions són inabastables. Han de compagi-
nar els estudis amb la vida esportiva, els entrenaments, les competicions i
un sense fi de compromisos socials.

Els problemes més comuns que pateixen són l’ansietat i la depressió i els
desordres d’alimentació. És necessari buscar ajuda en professionals que
aborden estos temes per a tallar-los. El seu èxit esportiu és un handicap a
l’hora de demanar ajuda perquè no se’ls considere com a dèbils, però
existeix l’altra cara. Si estos referents han tingut la capacitat de demanar
ajuda en sentir tristesa, desil·lusió, estrés, que han arribat al límit i amb
poques ganes de viure, hem d’estar alerta i, davant d’estes senyals, buscar
atenció d’immediat. I donar les grà-
cies a totes les persones que han
començat el camí de donar a conèi-
xer esta altra cara de l’esport.

Salut mental i esport són dos ter-


mes que van de la mà i, ja que en
breu comencen les nostres benvol-
gudes festes de la ciutat, m’agrada-
daria acabar reflexionant sobre els
beneficis que sí que té l’activitat física i l’esport, no només per a la salut
física, sinó també per a la mental.
La pràctica de l’activitat millora les funcions cognitives, la memòria, millo-
ra l’autoestima, ens sentim amb més confiança, més acceptació, ens aju-
da a socialitzar, a relacionar-nos, redueix l’estrés i l’ansietat i, per tant,
augmenta la felicitat. Passar el mateix que amb les nostres festes, un mo-
de de viure i de compartir.

Us anime a practicar activitat física, a que eixiu a passejar per la vora de la


mar o pel Dessert de les Palmes, que us uniu per caminar i que apunteu a
les vostres filles i als vostres fills a participar de qualsevol activitat física
que els resulte divertida. Perquè si es diverteixen practicant esport, tots
els beneficis anteriors formaran part de la seua vida i seran el millor mo-
del de qualitat de vida.
Mari Carmen Molés Gimeno
consulta@maricarmenmoles.es
187
En l’àmbit educatiu, cada vegada som més conscients de la influència
La importancia de l’esport en l’ambit educatiu
que exerceix el moviment i l’exercici físic sobre l’aprenentatge i la me-
mòria. Els efectes de l’activitat física sobre la capacitat cognitiva són molt
positius i es manifesten en una major activitat neuronal. És per això que
des de l’escola fomentem l’activitat física i l’esport amb tres sessions set-
manals on l’alumnat desenvolupa les seves capacitats físiques, cognitives
i emocionals.

Tot això, sense perdre mai de vista els valors lúdics associats a l’esport,
especialment en edats primerenques, on els resultats o la competència
són substituïts per un aprenentatge basat en el joc i la cooperació.

Ja des de l’Educació Infantil destaquem i tenim en compte el paper fo-


namental que té el moviment en el desenvolupament de les funcions
cognitives i executives dels xiquets i xiquetes i és aquest convenciment
el que ens porta a oferir al nostre alumnat activitats psicomotrius. Activi-
tats com gatejar, córrer o saltar ajuden a desenvolupar les seves capaci-
tats cognitives, ja que la part del cervell encarregada de les habilitats
motores també té un paper important en el processament visual, la per-
cepció espacial i les habilitats cognitives.

A més a més, un altre factor important en la iniciació a les activitats es-


portives en l’escola és la conscienciació d’infants i famílies en tenir una
vida saludable i una bona alimentació
188
 Segons l’informe elaborat per l’OMS, Espanya es troba molt per da-
munt de la mitja europea, amb el 39% dels xiquets i xiquetes espa-
nyoles de 7 a 9 anys amb sobrepès i el 16% abans de la pandèmia
de la COVID-19, front al 29% de xiquets i xiquetes europees amb so-
brepès i el 12% amb obesitat.

Aquestes dades ens fan plantejar-nos la imperiosa necessitat d’una bona


educació per a la salut i l’esport, i un canvi de paradigma on el sedenta-
risme, en moltes ocasions provocat per les pantalles, els videojocs, i l’-
abús de les xarxes socials no tinga cabuda.

Sobre açò, es fa palesa la convicció que l’alumnat no només aprèn a l’aul-


a, sinó que l’hora del pati és un altre moment en el qual els hem d’oferir
alternatives perquè puguen desenvolupar-se tant a nivell motor com so-
cial. De fet, està demostrat que els i les alumnes aprenen millor després
d’un descans el el qual puguen moure’s i jugar. A més, un major temps
d’esbarjo millora el desenvolupament social i emocional. Si més no, un
temps d’esbarjo en espais naturals, millora a més l’atenció i la relaxació.

Són molts els beneficis que ens aporta l’esport en totes les edats, però
prenent com a referència l’alumnat d’entre 3 i 12 anys podem remarcar
els següents:

Memòria.
La pràctica de l’esport estimula la memòria de treball o memòria a curt
termini,la qual es connecta amb la memòria sensorial i la memòria a llarg
termini per crear noves associacions.

Creativitat.
Com hem comentat abans, l’activitat física a l’escola es planteja des del
joc, on han de solucionar problemes que se’ls presenten i on l’es-
pontaneïtat i la creativitat n’és una constant.

Atenció.
L’esport fomenta l’atenció que es torna necessària per poder aconseguir
els reptes que es plantegen en les activitats esportives i en els jocs.

Autoestima.
L’impacte positiu que té l’esport en la salut mental es indubtable. L’estat
d’ànim de l’alumnat durant la pràctica és molt positiu i fa que la confian-
ça en ells mateixos augmente considerablement. 189
Salut física.
La pràctica de l’esport junt a una bona dieta saludable és el principal
factor per previndre l’obesitat. Una inversió segura en salut per a tota la
nostra vida.

És treball de totes i tots el fer que els infants aprenguen a valorar l’a-
activitat física, i què millor manera que fer-ho des de l’escola i en concret
des de l’àrea d’Educació Física, la qual està prenent cada vegada més
pes en el currículum i així ho defensem.

És indispensable també, la cooperació de les famílies que en aquests


temps de sedentarisme i noves tecnologies, s’esforcen per oferir als in-
fants activitats on puguen desenvolupar les seves capacitats físiques per
desenvolupar-se de manera integral, sense deixar de costa el portar a
terme una dieta variada i saludable. Som mediterranis, fem valer aquesta
distinció.

Javier Cuevas Montañés


Diplomat en Magisteri en Educació Física per la Universitat Jaume I.

190
Per acabar
Dissabte 11 de març

12.00 h Primera mascletà anunciant les festes en la Plaça del Primer Molí.
13.00 h Inauguració de la carpa de la nostra gaiata situada al carrer Sant Roc.
14.00 h Dinar en la carpa.
16.00 h Pregó pel principal carrer del nostre sector.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ.
22.00 h Trasllat de les gaiates des del magatzem de gaiates fins al carrer Sant Roc.
23.00 h Orquestra Grupo Five XXL

Diumenge 12 de març

06.45 h Volteig de la campana Vicent.


07.00 h Recollida de canyes i cintes a la Plaça Major. A continuació farem la Romeria
de les Canyes fins a l’ermita de la Magdalena.
18.00 h Remember fins a la matinada.
20.00 h Tornà i Tres Caigudes en el Forn del Pla.
20.30 h Desfilada de gaiates. A continuació deixarem la nostra gaiata a l’Avinguda Rei
programacio

En Jaume.

Dilluns 13 de març

10.00 h Pregó infantil.


14.00 h Mascletà
14.30 h Dinar en la carpa.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ.
20.00 h Encesa de gaiates a l'Avinguda Rei En Jaume. A continuació, trasllat de les
nostres gaiates al C/Sant Roc.
22.00 h Actuació del grup Insolentes.

Dimarts 14 de març

14.00 h Mascletà
11.00 h Exhibició de simultànies d’escacs a la plaça de la carpa.
14.30 h Dinar en la carpa.
17.00 h Torneig d’escacs. Hi haurà xocolata per als participants.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ.
21.00 h Entrega de premis a la Plaça Major

Dimecres 15 de març

11.00 h Tallers i jocs infantils.


14.00 h Mascletà.
14.30 h Dinar en la carpa.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ fins l’hora de tancament.
18.00 h Xocolatada popular.

192
Dijous 16 de març

13.00 h Actuació de la banda de Polònia a la nostra plaça.


14.00 h Mascletà.
14.30 h Dinar en la carpa.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ fins l’hora de tancament.
18.00 h Cosso Multicolor.
23.00 h Actuació d’Efrain.

Divendres 17 de març

12.45 h Visita de les regines de les festes i les seves corts d'honor.
14.00 h Mascletà.
14.30 h Dinar en la carpa.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ fins l’hora de tancament.
21.00 h Truita de creïlles monumental a la plaça.
23.00 h Actuació dels Simples.

Dissabte 18 de març

14.00 h Mascletà
14.30 h Dinar en la carpa.
16.00 h Ofrena a la Mare de Déu de Lledó.
17.00 h Tots a ballar amb el nostre DJ fins l’hora de tancament.
23.00 h Actuació de l’orquestra AS

Diumenge 19 de març

10.00 h Concurs de paelles. Es repartirà l’arròs i la llenya. Les inscripcions es podran


fer fins a divendres 17 en la carpa de la gaiata.
14.00 h Última mascletà de la Magdalena 2023.
14.30 h Prova de les paelles pel nostre jurat. Dinar de germanor a la plaça.
20.00 h Desfilada final de festes. A continuació, amb dol en el cor, cridarem plegats
el Magdalena Vítol en la Plaça Major.

 Les notificacions es realitzaran tant a la carpa com a les xarxes socials de què disposa la gaiata
(Facebook, Twitter i Instagram).
 Per participar al concurs de paelles caldrà fer la inscripció en la carpa de la gaiata fins a diven-
dres 17.
 Qualsevol persona del sector que vulga participar en l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó està
convidada a eixir amb la gaiata. Farem una notificació amb el color del ram.
 La comissió es reserva el dret d’alterar el programa de festes durant la setmana de Magdalena
2023. En cas de canvi, farem una notificació.

193
I arriba el moment d' acomiadar aquest llibret per a la Magdalena 2023.

A aquestes línies els toca ser la part d'agraïments, dedicats en especial


a tots els comerços, tant els del sector com els de fora, que ens ajuden
any rere any a portar a terme diferents activitats i publicacions. Donem
les gràcies perquè sabem que són moments molt durs per a tothom,
les economies familiars i dels comerços es veuen ressentides per
diferents motius i moments que a la vida ens acompanyen i en canvi no
mai ens abandonen, aquells que mostren gran resiliència al nostre
sector, que resisteixen tota adversitat i es reinventen o ressorgeixen són
dignes d'admirar i de mimar.

Nosaltres, intentant mostrar el nostre compromís cap al barri, intentem


fer totes les compres i despeses, inclosos els personals, al comerç
Final de partit

menut, el del sector, el de propet, doncs creiem que tots hem de


col·laborar perquè el nostre comerç de barri no desaparega.

També vull agrair a la meua junta directiva, la que no m'abandona mai,


la que em suporta els nervis, la que ha estat al meu costat estos anys i
en especial aquest any, eixos amics que ja són de la meua família, tots
diferents, en edat, en pensar, en idees, però que, quan ens juntem, som
un equip que funciona. A tots ells i totes elles donar-los les gràcies
públicament, atès que un bon amic i comissionat de la gaiata em va dir
una frase que no mai oblidaré: “en un moment conflictiu i de nervis,
que també n’hi ha, passe el que passe, saps que nosaltres no et
defraudarems. Confia en nosaltres.” I així va ser, un èxit, una meravella.
No me van fallar i sé que mai no ho faran .

I a tota la comissió gran i menuda per estar-hi, per voler formar part del
Forn del Pla, per fer pinya, comboi i festa. La nostra dedicació altruista i
les nostres ganes de festa ens uneixen. Seguim avant amics i amigues!
I com no, a tot el veïnat, que encara ens obrin la porta, que venen a
buscar-nos, que ens animen a seguir .

A tothom, moltes gràcies per estar-hi, una volta més , un any més.

Lidón Andrés i Balaguer, presidenta, veïna i amiga .vostra.

MAGDALENA 2023

194
Troba les paraules relacionades amb l’esport

postpartit
TROBA LES SEGÜENTS PARAULES

FUTBOL HANDBOL
ESGRIMA GIMNÀSTICA
PÀDEL NATACIÓ
SINCRONITZADA PATINATGE
ESCACS TENIS

195
Blanques juguen i guanyen

196

You might also like