Unitat didáctica 1

Atenció sanitària en emergències

Continguts
● Les situacions d'emergència.
● L'atenció sanitària inicial a una ACR.
● L'ètica davant d’una ACR.

1
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Emergència: situació en
què la vida d'una o més
persones està en risc.

Poden ser causes d'emergències: un accident

de circulació, un incendi, una malaltia, una
explosió, etc.

2
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

La conducta PAS

La conducta PASés la seqüència de tres actuacions que hauria de seguir qualsevol persona que es
vegi implicada en una situació d'emergència. Les actuacions són: Protegir, Avisar i Socórrer.

3
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

La conducta PAS
Protegir La protecció es refereix a les accions destinades a
evitar més danys.
● Aquest concepte inclou:
● Autoprotecció.
● Protecció del lloc de
l'incident (persones, espai,
etc).
● Protecció de les víctimes.
4
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

La conducta PAS
Avisar
L’avís, és la comunicació de la situació als serveis d’emergència, el 112.

● Es important facilitar a la persona

que atendrà la trucada:
● Localització exacta del lloc.
● Emergència que s'ha produït.
● Característiques especials de
la situació. 5
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

La conducta PAS
Socórrer
El socors, conjunt d’actuacions destinades essencialment a preservar la vida
de les víctimes mentre arriben els professionals sanitaris d’emergències.

● Les actuacions dependran de la capacitació en primers auxilis de la

persona que realitza l'assistència.
● La situació de major risc és una aturada cardiorrespiratòria (ACR)
(Cs: PCR).
● Mentre no es produeixi una ACR, hem de limitar-nos a realitzar
l'imprescindible.
6
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Tipus d'emergencia

EMERGÈNCIA: Situació que posa en perill la vida d’una

persona.

TIPUS:
- Emergència sanitaria: víctimes en risc vital.
- Emergència no sanitaria: sense víctimes.

7
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Emergències sanitàries

Les emergències sanitàries són situacions en les quals hi ha víctimes en

risc vital que requereixen atenció sanitària.
● Distingim entre:
● Emergències per accidents.
● Emergències per patologies orgàniques.
● Una altra situació és l'emergència sanitària amb múltiples víctimes.

8
UD1

Atenció sanitària en emergències

Emergències sanitaries
Emergències per accidents

Un accident és un fet o esdeveniment involuntari i imprevist.

Els accidents ocasionen, diferents tipus de lesions. En funció dels
agents causants els podem classificar en:

Accident tràfic, erupció volcànica

inhalació de gasos volcànics

Sars Cov 2 covid 19
9
UD1

Atenció sanitària en emergències

Emergències sanitàries
Emergències per accidents

● En funció del moment en què es produeix la mort

després d'un accident, distingim entre:
● Mortalitat immediata.
● Mortalitat precoç.
● Mortalitat tardana.

10
UD1

Atenció sanitària en emergències

Tipus d'emergències
Emergències sanitàries
Emergències per accidents

La importància de la rapidesa d'actuació en accidents ha donat lloc al terme «hora

d'or» (75% de les morts).
11
UD1

Atenció sanitària en emergències

LA IMPORTÀNCIA DE LA ATENCIÓ INMEDIATA

Deduïm de l'anterior que:

- Els recursos i esforços assistencials es deuen
concetrar en les primeres hores posteriors als accidents.

- L'atenció ha de ser ràpida i eficaç.

“HORA D’OR”
UD1

Atenció sanitària en emergències

Tipus d'emergències
- Emergències sanitàries
- Emergències per patologia
orgànica

● Tenen especial importància les que

causen una aturada cardíaca (ACR),que:
● És la principal causa de mort en
persones adultes.
● Es deu majoritàriament a
malalties cardíaques.
13
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Emergències no sanitàries
● Són situacions que poden posar vides en
risc, però sense víctimes.(Exemple: volcàde
La Palma)

● Respecte als equips sanitaris:

● La seva presènciaés recomanable.
● Tenen una funció preventiva.

14
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Els signes de compromís vital
Funcionsbàsiques de l'organisme

● Una hipòxia cerebral (falta d'oxigen en el cervell) provoca lesions

irreversibles i, si es manté, la mort.
● Perquè el cervell rebi l'aportació d'oxigen necessari, les funcions
respiratòria i circulatòria han de funcionar adequadament.
● Funcions bàsiques per determinar si existeix compromís vital:
● L'estat de consciència.
● La respiració.
● La circulació.
15
UD1

Atenció sanitària en emergències

Els signes de compromís vital
● Els valors «normals»
Signes o constants vitals
d'aquests signes poden
● Freqüència respiratòria (FR): 12-16/18 rmp. variar d'unes persones a
● Taquipnea: < 12 rpm unes altres.
● Bradipnea: > 20 rpm
● Quan els valors se situen
● Freqüència cardíaca (FC) o pols. 60-100 ppm.
en els nivells més alts o
● Bradicàrdia: < 60 ppm
● Taquicàrdia: > 100 ppm
més baixos, es precisa
● Tensió arterial (TA): 120-80 mmHg una atenció
● Hipotensió arterial: 90-60 mmHg d'emergència.
● Hipertensió arterial: 140-90 mmHg
● Temperatura corporal(Tª): 36º ● La saturació d’oxígen
● Hipotermia: < -35º Óptima: >95%
● Febrícula: 37-37,9º ● Hipoxia: <90%
● Fiebre: 38º 16
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència Els

signes de compromís vital
Signes d'alerta

● Indiquen que les funcions bàsiques poden

estar afectades.
Una aturada del
● Són: funcionament de la
● Nivell de consciència. funció respiratòria
condueix en pocs
● Respiració. minuts a l'aturada
● Circulació. de la funció
circulatòria.
17
UD1

Atenció sanitària en emergències

Les situacions d'emergència

Els signes de compromís vital
Aturadacardiorrespiratòria

L’ aturada cardiorrespiratòria
(ACR) suposa la interrupció
brusca, accidental, inesperada i
potencialment reversible de la
circulació i respiració
espontànies.

La causa más frecuente

es la patología cardiaca
(91%)
18
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

Objectius de l'atenció sanitària a una ACR
Les possibilitats desobreviure de la persona en ACR depenen de:

Coneixement del procediment bàsic per part de la població en general

Cadena de supervivència

19
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

Actuacions d'emergència davant una ACR
● Les primeres maniobres davant una ACR:
● Tenen per objectiu mantenir el cervell oxigenat fins que la
persona pugui rebre atenció sanitària especialitzada.
● Són:
■ Suplir les funcions perdudes.La primera atenció és la
ressusitació cardiopulmonar (RCP).
■ Desfibril·lar.

MOLT IMPORTANT: Velocitat de actuació + coordinació.

20
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

La cadena de supervivència
La cadena de supervivència és un conjunt d'accions que, realitzades de forma
ordenada, consecutiva i en un període el més breu possible, han demostrat
científicament ser les més eficients per salvar la vida i millorar el pronòstic de les
persones que sofreixen una ACR.

21
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

La cadena de supervivència
Les baules (cs: eslabones) de la cadena de supervivència
1. Reconeixement primerenc i sol·licitud d'ajuda:
● Posa en funcionament tota la cadena de supervivència.
● És responsabilitat de les persones presents en el lloc.
2. Ressuscitació cardiopulmonar (RCP)per part detestimonis:
● Supleix les funcions perdudes.
SVB
● Manté amb vida a la persona mentre arriba l'ajuda.
3. Desfibril·lació primerenca. Al més aviat possible es realitzi la
desfibril·lació, més probabilitats d'èxit tindrà.
4. Suportvital avançat (SVA) / cuidats posressuscitació. Comença a
l'arribada d'un equip sanitari amb personal mèdic i d'infermeria. SVA
22
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

La cadena de supervivència
L'efectivitat de la cadena de supervivència

23
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

El suport vital
El conjunt d'actuacions que s'han de dur a terme en una situació d’ aturada cardiorrespiratòria es
denomina suport vital.

● Distingim entre:
● Suportvital bàsic (SVB): En una situació
d'emergència, la
■ Personal tècnic en emergències.
rapidesa en prestar
■ Tres primeres baules de la cadena de supervivència. el SVB serà decisiva.
● Suportvital avançat (SVA):
■ Equip de personal mèdic i personal d'infermeria.
■ Última baula de la cadena.

24
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

La cadena de supervivència
Les baules (cs: eslabones) de la cadena de supervivència

 SUPORT VITAL: conjunt d’actuacions que s’apliquen en situaciones de

ACR.
 ILCOR diferència entre:

25
UD1

Atenció sanitària en emergències

Els algoritmes de suport vital

● L’ ILCORés l'organisme que els estableix i els revisa periòdicament. (“The International
Liasion Committe on Resuscitation”)
● Les guies del’ILCORinclouen l'algoritme de suport vital bàsic davant una ACR.

26
UD1

Atenció sanitària en emergències

RCP: conjunt de maniobres estàndars i secuencials encaminades a revertir un estat

d’aturada, o suplir les funcions interrompides mentre s’espera l’arribada del
personal sanitari.

27
UD1

Atenció sanitària en emergències

 https://www.youtube.com/watch?v=ExXA1CPOYSc

28
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'atenció sanitària inicial a una ACR

El suport vital
El procés de valoració ABC

● Estableix l'ordre en què s'ha de realitzar la valoració i, si

correspon, les intervencions:
1. A(airway):via aèria.
2. B(breath):respiració.
3. C(circulation):circulació.
● Si la víctima respira i la seva circulació està activa:
● No hi ha un risc vital imminent.
● Es prossegueix amb altres valoracions.

29
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

L'ètica mèdica

● Es basa en quatre principis:

● Principi de beneficència. El benefici d'una
En ocasions, ni els
actuació ha de compensar els seus riscos. protocols ni els principis
● Principi de no-maleficència. El personal sanitari ètics són suficients
no ha de causar dany. per guiar la pràctica
sanitària.
● Principi d'autonomia .Una persona té dret a
acceptar o rebutjar qualsevol tractament.
● Principi de justícia. Existeix el deure repartir per
igual en una societat els beneficis i els riscos.

30
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

Quan SÍ iniciar una RCP
● Una ACR és una interrupció brusca, accidental, inesperada i
potencialmentreversible:
● Brusca de la circulació i la respiració (ACR agudes) . No
és conseqüència d'un procés evolutiu i últim d'alguna
patologia greu o irreversible.
● Accidental (sense patologia o alteració de base).
Potencialment reversible (a diferència de la mort).
● La RCP:
● Solament té sentit quan hi hagi expectatives raonables de
recuperació.
● Però en cas de dubte sempre està indicada. 31
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

Quan NO iniciar una RCP
● Segons els principis d'ètica, no hem d'iniciar una RCP:
● Principis debeneficiència i denomaleficiència. Quan intentar-ho
serà inútil o fútil. La decisió
Inútil: víctima presenta signos indiscutibles de muerte o lesiones d'iniciar o no la
incompatibles para la vida. RCP competeix
Futil: paciente con enfermedad irreversible, situación terminal. a la persona
responsable de
● Principi d'autonomia.Si la persona en ACR ha expressat la seva l'equip sanitari
que hagi de
voluntat de no ser reanimada.
realitzar-la.
● Principi dejustícia:
■ Si comporta greus riscos per a les persones reanimadores.
■ Si les possibilitats de supervivència són molt baixes i altres
víctimes amb més possibilitats no puguin ser ateses. 32
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

Quan suspendre una RCP La persona responsable de
decidir suspendre una RCP pot
variar entre els diferents
països.
● Si mentre es duu a terme la RCP se sap que:
● La ACR ha tingut lloc fa més de 10
minuts.
● La víctima havia expressat la seva
voluntat de no ser reanimada.
(autonomia)
● La víctima patia una malaltia o situació
terminal i irreversible. (fútil)
33
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

Quan suspendre una RCP

● Altres situacions:
● Quan existeix una recuperació de la circulació.
● Quan han transcorregut 20 minuts o més de RCP sense que
es recuperi la circulació espontània.
● Quan han transcorregut 10 minuts o més de RCP sense
percebre pols extern demostrable.
● Etc.
● Però, en cas de dubte, podem continuar amb la RCP.

34
UD1

Atenció sanitària en emergències

L'ètica davant una ACR

Quan suspendre una RCP
ATENCIÓ!!

- No interrompre la RCP fins que un

professional de la salut t'indique que pares.

- La víctima respira amb normalitat.

- Esgotament del reanimador.

- Risc que inicialment no estava, per a el/la

reanimador/a.
35