BASES PER A LA TÈCNICA

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA

BARCELONA
 TEMA 5. LLUM

ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

VARIABLES DE LA COMODITAT VISUAL

DETERMINACIÓ DE
VARIABLES I EXIGÈNCIES
- Nivell d’il·luminació
- Enlluernament

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL

- En el nivell d’il·luminació
Clima
entorn
Forma de l’ edifici
Forma i situació de les entrades de llum CRITERIS A APLICAR
Paraments interiors
-Qualificació de la il·luminació natural EN EL DISSENY D’UN EDIFICI
-En l’ enlluernament
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors

LA IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL ! NO
 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

“ La llum és la part de l’ espectre de la radiació electromagnètica a la qual és sensible la retina

del ull humà”

A causa de la dualitat ona-partícula, la llum presenta propietats tant d'ones com de partícules.

La llum visible és aquella porció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona entre
aproximadament 380 nm i 780 nm (a l'aire) i una freqüència entre 789 terahertz (THz) i 385 THz.
 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

La llum natural: és la llum que conté homogèniament totes les longituds

d’ones visibles. És una llum Blanca.

La llum artificial: és la llum que pot produir l’home mitjançant incandescències,

fluorescències, combustió de gas, LED, etc.....

Freqüències diferents  pot tenir color.

 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM
“La il·luminació es defineix com l’acció i efecte d’il·luminar o de donar llum a algun
objecte “

Claus de la percepció de l’ arquitectura.

Espai exterior  il·luminació natural

Espai interior  condicionada a l’ espai, les obertures i la llum artificial.

Il·luminació correcte és essencial per a l’arquitectura

 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

Llum ≠ so FOCUS DIRECTE.

No mirem el sol – NO DIRECTE.

LLUMS REFLECTIDES INTERÈS EN LES SUPERFICIES QUE IL·LUMINA.

 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM
INTERÈS EN LES SUPERFÍCIES QUE IL·LUMINA.

La llum del sol o de les lluminàries, es reflecteix en les diferents superfícies abans d’
arribar als nostres ulls.
 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM
NIVELL D’ IL·LUMINACIÓ :
“Variable que mesura la intensitat de llum que incideix sobre una superfície”

Unitat = LUX
MESURA EL NIVELL
D'INTENSITAT DE
LA LLUM
 ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM
COEFICIENT DE REFLEXIÓ:
“Relació entre la quantitat de llum incident i la reflectida és una superfície com a
conseqüència del seu to clar o obscur.”

SUPERFÍCIE BLANCA  COEF. DE REFLEXIÓ +/- 1.00

SUPERFÍCIE FOSCA  COEF. DE REFLEXIÓ +/- 0.01

si reflecteix tota la llum = color blanc

si no reflecteix la llum = color negre

si reflecteix la llum vermella = color vermell

 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

VARIABLES DE LA COMODITAT VISUAL

- Nivell d’ il·luminació
- Enlluernament.

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL

- En el nivell d’ il·luminació
Clima
entorn
Forma de l’ edifici
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors
-Qualificació de la il·luminació natural
-En l’ enlluernament
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors

LA IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL ! NO
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL

AGUDESA VISUAL: capacitat de l’ull humà per distingir detalls de petites dimensions.

Nivell baix de lluminositat = FORMES SENZILLES NO DISTINGIR COLOR

Nivell alt de lluminositat = FORMES PERFECTES I COLORS.

NIVELL D’ IL·LUMINACIÓ
LLUM NATURAL I/O LLUM ARTIFICIAL

Activitats precisió = 1000-2000 lux

Lectura, dibuix =700-800 lux
Activitats no atenció = 200-300 lux
VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

ACTIVITATS DIFERENTS = LLUMS DIFERENTS.

Comoditat depèn :
CONTROL DE NIVELL INTENSITAT DE LA LLUM
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

Comoditat depèn :
SITUACIÓ DE LA PERSONA EN RELACIÓ AL FOCUS DE LA LLUM

EX: Una persona destra

que escriu necessita la
llum li arribi del costat
esquerra.

NO OMBRES

NO ENLLUERNAMENTS

edifici MA: mirar el color dels mobles/les parets.

 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .
Comoditat depèn :
CANVIS D’ INTENSITAT DE LA IL·LUMINACIÓ

EX: Una persona

que surt d’un
túnel fosc
necessita un
temps per
adaptar-se a les
noves condicions
d ‘ il·luminació

PER MANCA O
EXCÉS DE LLUM
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

Comoditat depèn :
ENLLUERNAMENT

“presència o absència de diferents graus de lluminositat simultanis

davant dels ulls “
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

CONCLUSIÓ :

Els edificis i els seus element reguladors de l’ entrada de llum natural i els procediments
d’il·luminació artificial han de permetre:

1- CONTROL DE NIVELL INTENSITAT DE LA LLUM

2- SITUACIÓ DE LA PERSONA EN RELACIÓ AL FOCUS DE LA LLUM
3- CANVIS D’ INTENSITAT DE LA IL·LUMINACIÓ
4- CONTROL ENLLUERNAMENT (relacionats amb la velocitat de circulació interior)

També altres factors queden pendents.

COLOR DE LA LLUM, LLUM CÀLIDA O FREDA,, ETC..
 VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL .

Llum solar: = intensitat i direcció variable. INTENTAR ACONSEGUIR

Imprescindible el complement amb llum artificial .

CTE-HE-3
Estalvi energètic .
 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM

VARIABLES DE LA COMODITAT VISUAL

- Nivell d’ il·luminació
- Enlluernament.

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL

- En el nivell d’ il·luminació
Clima
entorn
Forma de l’ edifici
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors
-Qualificació de la il·luminació natural
-En l’ enlluernament
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors

LA IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL ! NO
FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

- EN EL NIVELL D’ IL·LUMINACIÓ
Clima
entorn
Forma de l’ edifici
Forma i situació de les entrades de llum
Paraments interiors

1- Llum que entra

 del clima
directament de de la
volta celeste.
2- Llum reflectida en els  Del entorn
edificis o objectes que  Forma del edifici
hi ha davant de la
finestra.
3- Llum reflectida en el
paraments de mateix  De forma edifici.
recinte.  Paraments int.
 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Clima :
Considerem 2 casos extrems .

CLIMA DESERT : CLIMA REGIONS NÒRDIQUES :

- Atmosfera neta – volta celeste intens blau - Cel encapotat– núvols.
- Col·locació parets reflecteixin - Grans entrades.
- Evitar entrada directe. - Entrada directe.

Casos intermedis – ALTRES ZONES CLIMÀTIQUES ( estacions )

 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Entorn: serà molt important segons la situació

Important - reflexes No Important – llum directe.

els patis generen ombres

Casa Estudio
Alvar Aalto
 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Forma del edifici : la forma de l’ edifici i del seus locals es totalment determinat.

Arquitecte - arquitectura

a partir de 7 metres de profunditat

des de la obertura, el nivell d’
il·luminació es redueix molt.

Utilització de llum zenital.

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Si estem en edificis de moltes plantes , per

a profunditats de 6 o7 plantes la única
solució es llum artificial.

Un exemple d’ edifici en que

la il·luminació zenital es molt
important – BIBLIOTECA –
MUSEUS-
 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

FORMA I SITUACIÓ DE LES ENTRADES DE LLUM :

Les finestres altes o les entrades de llum al sostre són les que proporcionen més
quantitat de llum.

També s’ha de tenir el

control de la radiació
tèrmica a l’estiu

Per això són poc habituals llums zenitals al nostre clima .

No permetre entrada de llum directe.  claraboies de vidres vertical
 claraboies dent de serra orientades a nord
 FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

PARAMENTS INTERIORS.

Depèn de la seva capacitat de reflectir la llum que incideix a sobre.

Com més blanc major serà la reflexió.

Coeficient de reflexió ( tant per u)

Paret blanca de guix = 0.8
Color pastel = 0.6-0.5
Color foscos = 0.3

Casa Luis Barragán

 IL·LUMINACIÓ NATURAL
ARQUITECTURA RELIGIOSA

en l'arquitectura històroica les finestres eren petites perquè no tenien recursos suficients

Amplitud finestres Dimensions proporcionals finestres

(Europa Septentrional) (Europa Mediterrània)

Arquitectura Gòtica. Interior Catedral Colonia Arquitectura Gòtica. Interior Basílica Santa María del Mar
IL·LUMINACIÓ NATURAL

Divisió finestres
 IL·LUMINACIÓ NATURAL

Biblioteca pública de Rovaniemi. Alvar Aalto. 1965-1968 Ed. Habitatges Av. Meridiana. Oriol Bohigas.1964

les façanes a l'oest absorbeixen molta calor, Bohigas

orienta les finestres al sud en una façana orientada a l'oest
 IL·LUMINACIÓ NATURAL

Biblioteca pública de Rovaniemi. Alvar Aalto. 1965-1968

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Las Arboledas, en México D.F

Luis Barragán , Arq.
FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Lomas Verdes , 1964 - Luis Barragán .

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

Lomas Verdes , 1964 - Luis Barragán .

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

CASA GILARDI (México D. F., 1976)

Luis Barragán.- arq.
FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL .

CONVENTO DE LAS CAPUCHINAS

(México D. F., 1953)
Luis Barragán.- arq.
FI