Tema 3 - Crisi Del Sistema de La Restauració

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 6

Crisi del sistema de la Restauració

Reformisme dinàstic

1899 → Maria Cristina


- Formació nou govern → Francisco Silvela
(conservador)
- Camilo Polavieja, Manuel Duran i Bas, Villaverde
- Tancament de Caixes → vaga general comerciants
suspensió garanties
constitucionals i declaració estat de guerra
- Dimissió Duran i Bas i Polavieja fracàs regeneracionista
- Consolidació del catalanisme com alternativa (1901)
1902 → Alfons XIII té la majoria d’edat per governar (16 anys) → intents de reforma

CORRENTS REFORMISTES
-Partits torn dinàstic → Antonio Maura (PC) i José Canalejas (PL) → encara funciona, no es
reformable (això no vol dir que no es vulgui canviar) → no trobem 2 figures com Canovas o Sagasta
(context i altres factors canvien)
- Partits marginats del sistema (republicans, socialistes, catalanisme) → no aprofiten la crisi del 98
per acabar amb l’hegemonia dinàstica a Espanya → més força però no suficient
(canviar/carregar-se’l)
- Regeneracionisme intel·lectual i literari (influència als dinàstics i als de l’oposició) → decadència
d’Espanya i necessitat de regeneració → Joaquín Costa: reformes econòmiques i educatives per
modernitzar la societat (el regeneracionisme segueix viu) → Generació del 98

1. REFORMISME CONSERVADOR → Antonio Maura (Partit Conservador)


- Maura 2 cops cap de govern → Fracassos de Silvela (1899) i Sagasta (1903)

Característiques
-Problema partits dinàstics → s’han mantingut al poder gràcies a trampes. Apareixen nous partits que
tenen molts votants. Cal aconseguir que la gent que no votaba (abstenciones, …) doni suport als
partits dinàstics → suport “masses neutres” → nova classe política
-“Revolución desde arriba” → sistema no tan fort com abans primer cal fer/configurar un estat fort. Els
canvis / millores / reformes s’han de fer des del govern → evitar revoltes, força classes particulars,
…(idea contradictoria amb la visió de les masses neutres) → impediment del protagonisme

Fracasos Victòries
- Llei d’administració local - Mesures proteccionistes → impulsar indústria i integrar
(1907) → reforma de l’Estat (no catalanisme polític → inicis amb Almirall, Lliga Regionalista →
aprovada) → no convenç al aliats
partit -Legislació laboral
- Llei electoral (1907) → 1. Llei protectora d’accidents de treball
finalitat = acabar amb el frau 2. Llei sobre condicions de treball de dones i nens
(eficàcia limitada) → la gent 3. Llei del descans dominical
vota però les trampes no
(mantenen el sistema en
protegeixen o afavoreixen la classe treballadora (Cànovas no ho
funcionament)
havia acceptat)
2. REFORMISME LIBERAL → José Canalejas (Partit Liberal)

Reformisme social + limitació del poder de l’Església


- “Ley del candado” (1910) → prohibeix la implantació de nous ordes religiosos
- Reforma sistema d’impostos → substituir impost consum per impost progressiu sobre rendes
(allò que tens) → protesta classes benestants (aquells que tenen més)
- Llei del reclutament (1912) → obligatori en temps de guerra i supressió de redempció en
metàl·lic → tothom que es cridat hi va
- Repressió militar de vagues i conflictes laborals (1911, 1912)
- Elaboració projecte de Llei de Mancomunitats (1912) → explicació més endavant
- Assassinat per atemptat anarquista (1912)
FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ

REPUBLICANISME
- Principal grup d’oposició política i minoria parlamentària més nombrosa al Congrés
- Força en zones urbanes → sectors populars i classes mitjanes

“Unión Republicana (1903)”


- Coalició per agrupar sectors republicans (Nicolás Salmerón) → suma de petits grups
- Restaurar Constitució del 1869 → avançada / progressista i Proclamació de la República → desig a
part d’acabar amb el sitema
- Victòries en grans ciutats (1903, 1905) → València, Madrid i Barcelona

REPUBLICANISME LERROUXISTA → Alejandro Lerroux (emperador del Paral·lel)

-Discurs radical, demagògic i anticlerical → contra clases benestants


-Retòrica populista → suport a classes obreres i populars de Barcelona
-Anticatalanista (Lliga Regionalista ja que és monàrquica / conservadora) → anticatalanisme de la
Lliga → en contra de la defensa del propietari, interessos burgesos, … Defensa la llengua, traducció,
...
-Separació d'Unió Republicana → creació del Partido Republicano Radical (1908) → partit fet i
pensat per Lerroux

Contradicció ---> defensa la lluita de classes populars i crítica a les benestants → viu molt bé

PARTITS CATALANISTES
Lliga Regionalista → partit hegemònic a Catalunya → competeix contra els republicans
- Dret de Catalunya a l’autonomia
- Intervenció a la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l’Estat
- Enric Prat de la Riba (líder ideològic de la Lliga) → La nacionalitat catalana (1906) (historia,
funcionament, …) → mostra del ideari del partit
- Francesc Cambó → representant de la Lliga a Madrid
- Èxit electoral 1901 – victòria republicana 1903 i 1905 (Barcelona) → això provoca
desavinences entre sector progressista i intransigent a l’hora de negociar a Madrid i sector
més possibilista (dirigents)
suport i moviment a Catalunya VS. Catalunya i Madrid
- 1904 →visita reial a Barcelona → Cambó desobediència al boicot, ho fa en nom de la Lliga
→ abandon de la part progressista → escissió Lluís Domènech i Montaner (CNR)
- 1906 → creació Centre Nacionalista Republicà→ catalanisme(Lliga) +
republicanisme(Lerroux)
- CADCI → sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
(obrerisme) → primer sindicat català

CARLISME I TRADICIONALISME → defensa del rei d’un altre regne, política diferent, ...

- Ramón Nocedal (integrisme) → participació electoral i representació al Congrés


- 1931 → unificació entre diversos sectors carlins i tradicionalistes → Comunión Tradicionalista

SOCIALISME → sistema igualitari, sense classes socials, … → sense guerres

PSOE → 1899 – 3.000 afiliats // 1920 – 30.000 afiliats


- Partidaris de l’acció política i d’aliances electorals → Pablo Iglesias (fundador), Julián
Besteiro, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero (UGT → Unión General de
Trabajadores)
- Radicalització arran Revolució Russa (1917) → negativa a integrar-se a la III Internacional
a. 1864 → AIT (organització treballadors) → I Internacional → socialisme i anarquisme
b. XIX → II International → socialisme
c. Apareix la III Internacional → defensa del comunisme → el PSOE es nega a
integrar-se (radicalització) → no són comunistes
- 1921 → escissió i aparició Partit Comunista d’Espanya (PCE) → José Díaz i Dolores Ibárruri
(el seu sobrenom era Pasionaria)
Són revolucionaris, a favor de fer el que va passar a Rússia però a Espanya

- 1923 → Unió Socialista de Catalunya (USC) → escissió dins la federació catalana del PSOE

NACIONALISME BASC
- Partit Nacionalista Basc → apareix al segle XIX → conservador, racista i contrari a la
indústria
- Zona política i no gran població → arriben ciutadans d’altres zones per mobilitzar la industria
(coneixement nul o escàs de la cultura/llengua)
- Al segle XX es produeix un canvi d’estratègia → separació del discurs arcaic i racista
1. Atreure burgesia cap al nacionalisme
2. Defensa industrialització i progrés econòmic
3. Dues tendències → independentistes i autonomistes (com la lliga Regionalista)
(similar a la figura de la lliga → diferències econòmiques, identitat, …)
- 1921 → escissió d’Aberri (sector independentista)

OBRERISME ANARQUISTA → ideología contraria al sistema polític (no república, monarquía, …)


- 1910 → CNT (Confederació Nacional del Treball) →principal organització obrera de
Catalunya i Andalusia (sindicat important)
1. Revolució proletària
2. Voluntat d’enderrocar el capitalisme i l’Estat
3. Apoliticisme del moviment obrer i abstencionisme electoral
4. Líders → Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Ángel Pestaña i Joan Peiró
5. Principal organització obrera de Catalunya i Andalusia → prohibida entre 1911 i 1914
6. 1918 Congrés de Sants reafirmació d’ideari i acció directa (atemptat/violencia) si feia
falta
7. Francesc Layret

FETS HISTÒRICS
Solidaritat Catalana (1906)
- Hostilitat dels partits dinàstics , premsa i govern → envers al catalanisme
- Fets del Cu-cut! (1905) → revista satírica on ridiculitzen l’exèrcit espanyol→ assalt militar a la
seu i també a La Veu de Catalunya
- Reacció del govern
1. No sanció a l’actuació militar
2. Suspensió publicacions → Cu-cut! i Veu de Catalunya
3. Projecte Llei de jurisdiccions (1906) → sota jurisdicció militar qualsevol ofensa contra
l’exèrcit, la pàtria o llurs símbols → jutjats per tribunals militars (més restrictius i durs
que els civils)
´
- Rebuig massiu a la Llei de jurisdiccions aliança forces polítiques catalanes
- Creació d’una coalició electoral → Solidaritat Catalana (1906)
1. Carlins 2. Republicans 3. Federalistes 4. Lliga Regionalista
2. Excepció → partits dinàstics i lerrouxistes → separació d’UR (Unió Republicana) i
creació del PRR (Partit Republicà Radical) (1908)
- Eleccions 1907 → candidatura conjunta i programa comú → Programa del Tívoli
1. Derogació Llei jurisdiccions
2. Necessitat d’òrgans d’autogovern per Catalunya
- Triomf eleccions provincials i repetició a les generals → 41 escons per a la Solidaritat de 44
escons
(representants d’una província) (bons resultats → diputats al congrés) → més
simbòlic que important

- Votació en contra de la llei per part de Solidaritat → s’aprova a les Corts (dinàstics són
majoria)
- Actuació parlamentària i discrepàncies ideològiques → afebliment coalició (desaparició
progressiva)
- Setmana Tràgica (1909) → Lliga dona suport a la repressió i els republicans la critiquen →
trencament

Setmana tràgica (1909)


Antecedents
- Conferencia Algeciras (1906) → protectorat espanyol i francès al Marroc → acord territori
Marroc
- El Rif (nord) i Ifni i Río de Oro (enclavaments costa atlàntica) → interessos econòmics +
restaurar prestigi de l’exèrcit (després de la pèrdua colonial)
- Resistència tribus berebers → necessitat de forta presència militar
- 1909 → Derrota barranc del Llop → augment de tropes per defensar Melilla → crida
reservistes (població que no son soldats + militars altres zones)
Desenvolupament dels fets
- Moviment de protesta popular a la crida de reservistes a Barcelona (Setmana Tràgica)
- Sistema reclutament injust → els “pobres” a la guerra
- 18/07/1909 → embarcament de tropes al port
- 26/07 → la protesta es transforma en una vaga general → organitzada pels anarquistes (la
CNT no!, ja que encara no existeix → Solidaritat obrera) → suport de l’’UGT + grups
republicans
- Revolta → moviment antimilitarista i rebuig a l’Església i Estat barricades, enfrontaments i
crema de +80 establiments religiosos
S’inicia amb un moviment antimilitarista (no es vol anar a la guerra) i més endavant esdevé
una revolta (objectiu dels anarquistes també és acabar amb les formes de poder).
- Declaració d’estat de guerra reforços per reprimir revolta
1. Insurrecció radicalitzada → més o menys 100 morts, +300 ferits i edificis destruïts
2. Repressió → +100 detinguts, 1.500 consells de guerra i 5 execucions
- Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog) → Escola Moderna → pensament laic, racional, obert,
lliure, … → no tenia cap mena de culpa però el van assassinar ja que va ser culpat de ser el
dirigent del moviment

Conseqüències polítiques
- Desestabilització partits del torn → caiguda govern Maura → abans força i unió del torn
pacífic/dinàstic, ara el PL presiona perquè Maura caigui → pèrdua d’estabilitat (Canalejas vol
canvis)
- Crítica de republicans i liberals (estabilitat institucional) → pèrdua d’estabilitat
- Darrer intent reformista → José Canalejas (t 1912) → Llei del reclutament
- Fragmentació i debilitat partits dinàstics → falta lideratge aglutinador de tendències (no
trobem mai més figures com Cánovas o Sagasta)
1. Partit Liberal → Comte de Romanones i Santiago Alba 2. Partit Conservador
→ Eduardo Dato (matat per anarquista)

Reorganització de l’oposició
- Republicanisme
1. Partido Reformista (1912) nou partit → proposa canvis constitució 1876 i estat
democràtic
2. Unión Republicana (Salmerón) → era el gran partit republicà → suport a les
protestes → intents de reforma i crisi → futura unió amb el Centre Nacionalista
Republicà (al final estarà només present a Catalunya) → 1910 Unió Federal
Nacionalista Republicana
- Descrèdit republicanisme lerrouxista a Catalunya i desplaçament cap a Espanya (ambigüitat
= sense definir, sense clar posicionament respecte les protestes, després de les protestes
queda desacreditat) → separat quan hi havia la solidaritat catalana (Partit Republicà Radical)
- Gir obrers cap a l’anarcosindicalisme → aparició CNT – 1910 → anarquistes guanyen força
(al separar-se de lerroux)
- Trencament Solidaritat Catalana → suport de la Lliga Regionalista a la repressió VS.
republicans suport a la protesta

Mancomunitat de Catalunya (1914)


- Primer òrgan administratiu català des del 1714 i principal concessió d’autogovern aconseguida pel
catalanisme fins la Generalitat (1931)

Orígens i constitució
- 1907 → victòria Solidaritat Catalana eleccions provincials (4 diputacions) generals
- 1911 → proposta de Prat de la Riba (Diputació Barcelona) de mancomunar les quatre
diputacions (demanat a Canalejas)
- 1912 → Canalejas (PL) accepta la proposta i engega el projecte de mancomunitats aprovat
pel Parlament
- 1912 → assassinat de Canalejas → bloqueig del projecte per part del Senat
- 1913 → govern Dato (PC) autoritza les diputacions a mancomunar-se (finalitats
administratives)
- 6 d’abril del 1914 → Constitució/Creació de la Mancomunitat → mateixes funcions i
pressupost que les antigues diputacions
- Organització → presidència, assemblea i consell permanent
- Durant aquest període la majoria per part de la Lliga Regionalista
- 3 presidents: 1914 – 1917: Enric Prat de la Riba → mor al 1917
1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch
1923 – 1925: Alfons Sala

Obra de govern
Desenvolupament econòmic Projecte cultural i educatiu (foment de la llengua i la
(Infraestructura de serveis públics i cultura catalanes)
administratius)

- Millora xarxa viària, telegràfica i - Institut D'estudis Catalans (1907) → unificació i


telefònica → telèfon a cada ajuntament normalització lingüística → Pompeu → Fabra i
- Pla d’acció agrària → modernitzar Diccionari (1932)
producció i augmentar productivitat - Junta de Museus
- Escola de tècnics agraris mitjans i - Renovació pedagògica → Maria Montessori
superiors desenvolupament integral
- Camps d’experimentació de conreus i - Escola Elemental del Treball → Escola Industrial
granges model - Escola de l’Administració Local → futurs funcionaris
- Cooperativisme agrari de Catalunya
- Biblioteques Populars (1918)

ESPANYA I L GRAN GUERRA


- Espanya es declara neutral
- Augment de les exportacions → degut a la guerra a Europa → necessitat d’exportar
productes no fabricats degut a l’armament
- Descens de les importacions → volum del 1917 fou la meitat que el 1913 → no es
produeixen els productes usuals
- Sectors més beneficiats → siderúrgia basca, mineria asturiana, indústria tèxtil i metal·lúrgica
- Caràcter especulatiu → augment dels beneficis però no reinversió per modernitzar la
indústria → ara em serveix a la llarga ja no (al tornar la competència Espanya perdrà la
potència/el poder que ha guanyat gràcies a la guerra)
- Conseqüències econòmiques i socials → pujada de preus interiors → no increment dels
salaris → pèrdua poder adquisitiu → conflictes socials i reivindicacions sindicals
- Fi de la Guerra → caiguda de la demanda exterior → crisi econòmica → 1919-1924

You might also like