Professional Documents
Culture Documents
Tema 3 - Crisi Del Sistema de La Restauració
Tema 3 - Crisi Del Sistema de La Restauració
Tema 3 - Crisi Del Sistema de La Restauració
Reformisme dinàstic
CORRENTS REFORMISTES
-Partits torn dinàstic → Antonio Maura (PC) i José Canalejas (PL) → encara funciona, no es
reformable (això no vol dir que no es vulgui canviar) → no trobem 2 figures com Canovas o Sagasta
(context i altres factors canvien)
- Partits marginats del sistema (republicans, socialistes, catalanisme) → no aprofiten la crisi del 98
per acabar amb l’hegemonia dinàstica a Espanya → més força però no suficient
(canviar/carregar-se’l)
- Regeneracionisme intel·lectual i literari (influència als dinàstics i als de l’oposició) → decadència
d’Espanya i necessitat de regeneració → Joaquín Costa: reformes econòmiques i educatives per
modernitzar la societat (el regeneracionisme segueix viu) → Generació del 98
Característiques
-Problema partits dinàstics → s’han mantingut al poder gràcies a trampes. Apareixen nous partits que
tenen molts votants. Cal aconseguir que la gent que no votaba (abstenciones, …) doni suport als
partits dinàstics → suport “masses neutres” → nova classe política
-“Revolución desde arriba” → sistema no tan fort com abans primer cal fer/configurar un estat fort. Els
canvis / millores / reformes s’han de fer des del govern → evitar revoltes, força classes particulars,
…(idea contradictoria amb la visió de les masses neutres) → impediment del protagonisme
Fracasos Victòries
- Llei d’administració local - Mesures proteccionistes → impulsar indústria i integrar
(1907) → reforma de l’Estat (no catalanisme polític → inicis amb Almirall, Lliga Regionalista →
aprovada) → no convenç al aliats
partit -Legislació laboral
- Llei electoral (1907) → 1. Llei protectora d’accidents de treball
finalitat = acabar amb el frau 2. Llei sobre condicions de treball de dones i nens
(eficàcia limitada) → la gent 3. Llei del descans dominical
vota però les trampes no
(mantenen el sistema en
protegeixen o afavoreixen la classe treballadora (Cànovas no ho
funcionament)
havia acceptat)
2. REFORMISME LIBERAL → José Canalejas (Partit Liberal)
REPUBLICANISME
- Principal grup d’oposició política i minoria parlamentària més nombrosa al Congrés
- Força en zones urbanes → sectors populars i classes mitjanes
Contradicció ---> defensa la lluita de classes populars i crítica a les benestants → viu molt bé
PARTITS CATALANISTES
Lliga Regionalista → partit hegemònic a Catalunya → competeix contra els republicans
- Dret de Catalunya a l’autonomia
- Intervenció a la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l’Estat
- Enric Prat de la Riba (líder ideològic de la Lliga) → La nacionalitat catalana (1906) (historia,
funcionament, …) → mostra del ideari del partit
- Francesc Cambó → representant de la Lliga a Madrid
- Èxit electoral 1901 – victòria republicana 1903 i 1905 (Barcelona) → això provoca
desavinences entre sector progressista i intransigent a l’hora de negociar a Madrid i sector
més possibilista (dirigents)
suport i moviment a Catalunya VS. Catalunya i Madrid
- 1904 →visita reial a Barcelona → Cambó desobediència al boicot, ho fa en nom de la Lliga
→ abandon de la part progressista → escissió Lluís Domènech i Montaner (CNR)
- 1906 → creació Centre Nacionalista Republicà→ catalanisme(Lliga) +
republicanisme(Lerroux)
- CADCI → sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
(obrerisme) → primer sindicat català
CARLISME I TRADICIONALISME → defensa del rei d’un altre regne, política diferent, ...
- 1923 → Unió Socialista de Catalunya (USC) → escissió dins la federació catalana del PSOE
NACIONALISME BASC
- Partit Nacionalista Basc → apareix al segle XIX → conservador, racista i contrari a la
indústria
- Zona política i no gran població → arriben ciutadans d’altres zones per mobilitzar la industria
(coneixement nul o escàs de la cultura/llengua)
- Al segle XX es produeix un canvi d’estratègia → separació del discurs arcaic i racista
1. Atreure burgesia cap al nacionalisme
2. Defensa industrialització i progrés econòmic
3. Dues tendències → independentistes i autonomistes (com la lliga Regionalista)
(similar a la figura de la lliga → diferències econòmiques, identitat, …)
- 1921 → escissió d’Aberri (sector independentista)
FETS HISTÒRICS
Solidaritat Catalana (1906)
- Hostilitat dels partits dinàstics , premsa i govern → envers al catalanisme
- Fets del Cu-cut! (1905) → revista satírica on ridiculitzen l’exèrcit espanyol→ assalt militar a la
seu i també a La Veu de Catalunya
- Reacció del govern
1. No sanció a l’actuació militar
2. Suspensió publicacions → Cu-cut! i Veu de Catalunya
3. Projecte Llei de jurisdiccions (1906) → sota jurisdicció militar qualsevol ofensa contra
l’exèrcit, la pàtria o llurs símbols → jutjats per tribunals militars (més restrictius i durs
que els civils)
´
- Rebuig massiu a la Llei de jurisdiccions aliança forces polítiques catalanes
- Creació d’una coalició electoral → Solidaritat Catalana (1906)
1. Carlins 2. Republicans 3. Federalistes 4. Lliga Regionalista
2. Excepció → partits dinàstics i lerrouxistes → separació d’UR (Unió Republicana) i
creació del PRR (Partit Republicà Radical) (1908)
- Eleccions 1907 → candidatura conjunta i programa comú → Programa del Tívoli
1. Derogació Llei jurisdiccions
2. Necessitat d’òrgans d’autogovern per Catalunya
- Triomf eleccions provincials i repetició a les generals → 41 escons per a la Solidaritat de 44
escons
(representants d’una província) (bons resultats → diputats al congrés) → més
simbòlic que important
- Votació en contra de la llei per part de Solidaritat → s’aprova a les Corts (dinàstics són
majoria)
- Actuació parlamentària i discrepàncies ideològiques → afebliment coalició (desaparició
progressiva)
- Setmana Tràgica (1909) → Lliga dona suport a la repressió i els republicans la critiquen →
trencament
Conseqüències polítiques
- Desestabilització partits del torn → caiguda govern Maura → abans força i unió del torn
pacífic/dinàstic, ara el PL presiona perquè Maura caigui → pèrdua d’estabilitat (Canalejas vol
canvis)
- Crítica de republicans i liberals (estabilitat institucional) → pèrdua d’estabilitat
- Darrer intent reformista → José Canalejas (t 1912) → Llei del reclutament
- Fragmentació i debilitat partits dinàstics → falta lideratge aglutinador de tendències (no
trobem mai més figures com Cánovas o Sagasta)
1. Partit Liberal → Comte de Romanones i Santiago Alba 2. Partit Conservador
→ Eduardo Dato (matat per anarquista)
Reorganització de l’oposició
- Republicanisme
1. Partido Reformista (1912) nou partit → proposa canvis constitució 1876 i estat
democràtic
2. Unión Republicana (Salmerón) → era el gran partit republicà → suport a les
protestes → intents de reforma i crisi → futura unió amb el Centre Nacionalista
Republicà (al final estarà només present a Catalunya) → 1910 Unió Federal
Nacionalista Republicana
- Descrèdit republicanisme lerrouxista a Catalunya i desplaçament cap a Espanya (ambigüitat
= sense definir, sense clar posicionament respecte les protestes, després de les protestes
queda desacreditat) → separat quan hi havia la solidaritat catalana (Partit Republicà Radical)
- Gir obrers cap a l’anarcosindicalisme → aparició CNT – 1910 → anarquistes guanyen força
(al separar-se de lerroux)
- Trencament Solidaritat Catalana → suport de la Lliga Regionalista a la repressió VS.
republicans suport a la protesta
Orígens i constitució
- 1907 → victòria Solidaritat Catalana eleccions provincials (4 diputacions) generals
- 1911 → proposta de Prat de la Riba (Diputació Barcelona) de mancomunar les quatre
diputacions (demanat a Canalejas)
- 1912 → Canalejas (PL) accepta la proposta i engega el projecte de mancomunitats aprovat
pel Parlament
- 1912 → assassinat de Canalejas → bloqueig del projecte per part del Senat
- 1913 → govern Dato (PC) autoritza les diputacions a mancomunar-se (finalitats
administratives)
- 6 d’abril del 1914 → Constitució/Creació de la Mancomunitat → mateixes funcions i
pressupost que les antigues diputacions
- Organització → presidència, assemblea i consell permanent
- Durant aquest període la majoria per part de la Lliga Regionalista
- 3 presidents: 1914 – 1917: Enric Prat de la Riba → mor al 1917
1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch
1923 – 1925: Alfons Sala
Obra de govern
Desenvolupament econòmic Projecte cultural i educatiu (foment de la llengua i la
(Infraestructura de serveis públics i cultura catalanes)
administratius)