T3 – CONDUCTA SEXUAL

• Reproducció

• Desenvolupament sexual

• Característiques sexuals

• Sexe genètic

• Diferenciació gonadal i genital

• Maduració sexual

• Cicle menstrual

• Dimorfisme sexual

• Influències hormonals

• Dimorfisme cerebral

• Diferències en cognició

• Mecanismes neurals de la conducta sexual

• La resposta sexual humana

• Funcions

• Característiques

REPRODUCCIÓ

Què aporta la reproducció sexual?

Reproducció per partogènesi (clonació o escissió): quan hi ha suficient menjar i condicions favorables. Per
exemple, les cèl·lules epitelials.

Reproducció sexual: quan les condicions són desfavorables (així poden generar descendents més resistents
que puguin emigrar cap a altres zones).

Aporta diversitat i major adaptabilitat als descendents

Per què hi ha dos sexes?

Reproducció sexual:

- Hermafrodites (poden produir els 2 tipus de gònades)

- No hermafrodites (només un tipus de gònades)

1
 - Sexualment monomòrfiques

- Dimorfisme sexual

Òvuls: grans, poc mòbils, quantitat limitada → estratègia sexual qualitativa

Espermatozoides: petits, mòbils, il·limitats → estratègia sexual quantitativa

Diferències entre mascles i femelles

DESENVOLUPAMENT SEXUAL

Desenvolupament i maduració sexual

L’exposició a les hormones sexuals abans (efecte organitzador) i després del naixement (efecte
activador) és la responsable del dimorfisme sexual

2
 En el naixement tenim uns caràcters
sexuals primaris i a partir de la pubertat
aquest primaris tenen uns canvis i es
converteixen en secundaris que donen
més caràcters masculins i femenins.

Factors genètics i hormonals del desenvolupament sexual

1. Determinació del sexe genètic

La majoria d’animals (entre els quals nosaltres) el sexe es determina per cromosomes. Consisteix en assignar
o predeterminar alguna cosa per tal que a partir d’aquell moment sigui d’una manera o d’una altra. Venen
determinats per factors genètics: XX o XY. El gènere genètic ve determinat pel creuament que hagi hagut.
Passa a les primeres setmanes i quan arriba la sisena segons si les cèl·lules són d’un cromosoma o d’un altre
hi ha una expressió gènica diferent, que ens portarà a diferenciar les gònades.

3
2. Diferenciació de les gònades (depenent de cromosomes) → La tendència de la naturalesa és crear
femelles. La masculinització és dependent del gen SRY situat al cromosma Y. És l’acte en el qual l’organisme
passa der ser d’una manera a una altra.

El teixit testicular sintetitza dues hormones: l’hormona antimülleriana i la testosterona, la qual té

efectes complementaris. La testosterona ajuda a desenvolupar genitals masculins i l’altra inhibeix la creació
dels femenins. Necessitem les dues perquè l’embrió està preparat per crear dos genitals.

Els conductes de Wolf es desenvolupen en genitals masculins i els de Müller en femenins. La HAM
afavoreix la inhibició dels conductes de Müller i en dones no hi és per tal que es desenvolupin aquests
conductes.

Com que no hi ha testosterona no es poden desenvolupar els de Wolf. La dihidrotestosterona és

l’hormona que acaba de completar el desenvolupament genital masculí i si no hi és es completa el femení.

4
3. Diferenciació genitals interns (acció hormones)

Diferenciació dels genitals interns (3r mes gestació)

5
4. Diferenciació genitals externs (acció hormones)

Quins efectes en el desenvolupament sexual té la síndrome d’insensibilitat als andrògens? (són XY, tenen
receptors per la HAM però no pels andrògens)

Taula resum: Gens i hormones implicades en el

desenvolupament dels caràcters sexuals primaris.

6
Síndrome d’insensibilitat als andrògens

(XY, insensibilitat andrògens però sí HAM)

Òrgans sexuals interns

-Ni d’home (no efecte dels andrògens)

-Ni de dona (sí efecte HAM)

Òrgans sexuals externs

-No d’home (no efecte dels andrògens)

-Sí de dona (no efecte dels andrògens)

Genotip d’home, fenotip de dona (no DHT) i genitals interns ni d’home ni de dona.

Maduració sexual (adolescència)

Procés pel qual els òrgans sexuals es capaciten per la reproducció i l’aparició dels caràcters sexuals
secundaris (tenen la funció d’atraure al sexe contrari). L’hipotàlem activa l’expressió de determinades
hormones.

Homes Dones
Maduració de la veu Creixement dels pits
Dt. Musculatura Estructura de cos masculina Ampliació de les caderes
Pèl corporal i púbic Pèl corporal i púbic
Creixement dels genitals Creixement mucosa uterina
Maduració genitals externs
Menàrquia (menstruació)

Inici de la pubertat:

- GH → «estirada»
Hipotàlem (canvis sexuals secundaris físics, - Adenocorticotropines → pèl corporal a les dones
cognitius i socials) → hipòfisi anterior → - Gonadotropines (FSH i LH) → masculinització i
feminització
*Tropina: hormona que afecta a una glàndula a sintetitzar altres hormones

* Gonadotropina: estimula les glàndules de les gònades.

Per què la pubertat no s’inicia abans? La glàndula pineal inhibeix l’hipotàlem d’iniciar la pubertat a través de
la secreció de melatonina.

- Gonadotropines (FSH i LH) → maduració sexual i caràcters sexuals secundaris.

Si actuen en els testicles segreguen testosterona i si actuen en els ovaris estrogen. Intervenen en la maduració física
però també en la de les cèl·lules reproductores (òvuls i espermatozoides).
7
El cicle menstrual femení

Homes → secreció d’andrògens constant → producció d’espermatozoides constant

Dones → secreció d’estrògens cíclica → cicle menstrual

Cicle d’estre: Cicles periòdics ens els que prèviament a l’ovulació la femella canvia la seva secreció de
feromones per atraure al mascle en vistes a una possible fecundació

En humans: CICLE MENSTRUAL de 28 dies

La meiosi té dues divisions però en els òvuls només es fa la primera i quan comença el cicle cada mes es
completa aquesta divisió.

Producció d’espermatozoides

FSH: estimula l'espermatogènesi i la secreció de testosterona

LH: estimula la secreció de testosterona

El cicle menstrual femení

Totes les fases estan dirigides

per l’hipotàlem, que regula els
ritmes d’alliberació de
gonadotropines (FSH i LH) per
part de la hipòfisi.

A: Estradiol

B: LH

C: Progesterona

D: FSH

1. Fase fol·licular (1-14 dies): S’inicia amb la menstruació, quan al dia 28 del cicle les cèl·lules continuen la
meiosi. Es produeix:
8
Adenohipòfisi: alliberació de FSH (hormona fol·lículo-estimulant)

Ovaris (fol·licles- capa de cèl·lules que recobreix l’ovari immadur): Segregació d’estradiol → maduració de
l’òvul i foment creixement fol·licle. Quan l’estradiol augmenta fins a un nivell determinat proporciona un

FEEDBACK NEGATIU a l’

Adenohipòfisi: inhibició alliberació FSH i inici alliberació LH.

2. Fase luteínica (14-28 dies): Es produeix:

Adenohipòfisi: alliberació de LH (hormona luteïnitzant)

Ovaris (fol·licles): Es trenca el fol·licle i es produeix l’OVULACIÓ (l’òvul inicia recorregut cap a les trompes de
fal·lopi). El fol·licle es converteix en cos luti, el qual allibera progesterona (promou el desenvolupament de
l’endometri– mucosa on es dipositarà el zigot en cas de fecundació) i estradiol (per si hi ha embaràs).

No fecundació: inhibició per part de Fecundació: Segueix l’alliberació de

l’hipotàlem d’alliberació de progesterona i progesterona NO menstruació
menstruació (s’expulsa)

Què passa a la menopausa?

Aproximadament als 50 anys apareix la menopausa i està relacionada amb la disminució d’estrògens i
progesterona que alliberen els ovaris.

I en situacions de molt estrès o desnutrició?

L’hipotàlem no envia ordres a la hipòfisi per l’alliberació de FSH i LH. Els ovaris doncs, no reben els senyals
per iniciar el procés de maduració de l’ovari i per tant hi ha amenorrea.

9
I quin és l’efecte dels anticonceptius hormonals?

Consisteix en administrar hormones (estrògens, progestàgens o combinats) que inhibeixen l’alliberació de

FSH i LH:

a) Progestàgens: inhibeixen l’acció de LH, impedint l’ovulació (pastilles clàssiques, Parxes, Depro Provera...)

b) Estrògens i progestàgens (combinat): inhibeixen l’acció de FSH (impedint la maduració de l’òvul al fol·licle)
i de LH (no ovulació). Nuvaring, píldora...

DIMORFISME SEXUAL

Influències hormonals en la funció sexual

Les hormones interfereixen en les conductes i processos cognitius sexualment dimòrfics a través de la seva
interacció amb el SN. L’equilibri entre unes i les altres és la causa d’aquests canvis, Totes aquestes hormones
són totes derivades de la molècula del colesterol.

a) Modificació de l’estructura del SN: la masculinització del cervell

b) Activació o inhibició dels mecanismes neurals de la resposta cognitivo-conductual-emocional

– Hormones (distribució pel torrent sanguini)

- Feromones (distribució per l’aire)

a) Modificació de l’estructura del SN: la masculinització del cervell

-Es produeix durant el període pre o peri-natal

-Depèn de les hormones gonadals (testosterona)

La testosterona i l’estradiol són substàncies químiques molt semblants, i la

testosterona es converteix en estradiol quan un enzim anomenat aromatasa
actua sobre ell per tal de poder passar per la barrera hematoencefàlica.
10
 A les neurones de l’hipotàlem existeix molta aromatassa, quan la
testosterona arriba a les cèl·lules de l’hipotàlem es transforma en
estradiol, el qual provoca els canvis relacionats amb la masculinització
del cervell.

Però si al final el que produeix la masculinització del cervell és l’estradiol, per què els estrògens de les dones
no produeixen canvis en el cervell?

Perquè hi ha una proteïna que es diu alfa-fetoproteïna que s’uneix als estrògens del torrent sanguini,
impedint-li entrar a les neurones, de forma que no pot masculinitzar-les.

El resultat del procés és que es desenvolupen regions cerebrals sexualment dimòrfiques

Regions cerebrals implicades en la conducta sexuals (sexualment dimòrfiques)

H>D

• Àrea preòptica medial de l’hipotàlem: La mida correlaciona amb el nivell sexual a l’edat adulta.

• Amígdala medial: Si es lesiona altera la resposta sexual dels mascles (tarden més en muntar la femella i a
ejacular).

• Nucli d’Onuf: És un nucli de la medul·la que està implicat en l’ejaculació dels homes. El seu
desenvolupament es relaciona amb el nivell d’andrògens i amb la freqüència que la mare llepa a les cries.

D>H:

• Cos callós: major interconnexió hemisfèrica en dones.

• HVM: hipotàlem ventremedial

- Mida total: H> D. Dones més complexitat i replegament de l’escorça

- Substància grisa (Figura): Regions cerebrals (SG) que presenten un

major mida en els diferents sexes. blau D>H i groc H>D.

- Substància blanca: H>D (Damasio)

11
Cervell masculí, cervell femení?

Relació entre estructura cerebral i cognició

En ocasions les diferències entre sexes poden ser

superiors a les intrasexe.

Els homes recorden més la ruta i les dones els

elements.

b) Activació o inhibició dels mecanismes neurals de la resposta cognitiva-conductual i emocional

Les hormones, que circulen pel torrent sanguini, poden actuar com a neuromodul·ladores quan arriben al
cervell.

El resultat del procés és que es desenvolupen conductes i processos cognitius i emocionals sexualment
dimòrfics

MECANISMES NEURALS DE LA CONDUCTA SEXUAL

Major complexitat i diversitat de conductes

sexuals en primats superiors

El control de la conducta sexual humana implica diverses xarxes neurals

- Funció reproductora (còpula): cervell reptilià; sistema límbic i medul·la

- Funcions relacionals i recreatives (amor i enamorament): sistema límbic i neoescorça

1. Mecanismes neurals de la còpula (funció reproductora i recreativa)

-Medul·la: intervenen en l’erecció i l’ejaculació en homes i la lubricació en dones → poden ser actes reflexes
sense la intervenció del cervell (sacra i lumbar). També afecta l’estrès.

–Cerebral: control excitatori i inhibitori dels mecanismes d’ejaculació i erecció

Homes amb lesió medul·lar:

12
a) Poden tenir erecció i ejaculació amb estimulació mecànica però no tenen orgasmes i no poden tenir
sensació que se’ls estimula o de l’ejaculació.

b) Poden tenir “ereccions fantasme” amb un orgasme sense erecció ni ejaculació.

Mascles

1. La informació somatosensorial i de l’escorça convergeix a l’amígdala medial. En animals també ha quedat

demostrada la recepció d’informació quimiosensorial del nervi vomeronasal (feromones).

2. La informació es trasllada a l’estructura clau en la copulació masculina. L’àrea preòptica medial de

l’hipotàlem (APM).

• Estimulació elèctrica promou conducta de copulació.

• L’activitat sexual incrementa la descàrrega de neurones a l’APM.

13
• La destrucció de l’APM suprimeix la conducta sexual

3. La informació es trasllada al tronc (mesencèfal) → posta en marxa del mecanisme típic de l’espècie

- Substància gris periaqueductal

- Nucli paragigantocel·lular

4. La informació finalment viatja fins a la medul·la espinal que envia les ordres efectores corresponents.

Femelles

Estructura clau en la copulació femenina: hipotàlem ventromedial (HVM).

- Rata amb lesió bilateral HVM no mostra conducta de lordosi

- L’estimulació elèctrica de l’HVM facilitat la conducta sexual femenina

- L’estradiol i la progesterona influeixen en la conducta sexual per activació d’aquest nucli

14
Efecte de les feromones en la còpula

Feromona: “pherien”: transportar i “hormonan”: excitar

Substància química alliberada per un individu i que afecta a un altre. Entre d’altres, poden afectar a la
fisiologia.

En la majoria dels mamífers es detecten per l’olfacte (òrgan vomeronasal) i estan implicats en la conducta
sexual

I en humans, els efectes de les feromones poden regular la nostra

conducta sexual?

1. Tenim òrgan vomeronasal (OVN) que té neurones quimiosensibles

2. Sincronització del cicle menstrual: La suor axial d’una dona en un estadi

proper a l’ovulació allarga el cicle menstrual d’altres dones.

3. Atracció sexual: Majors contactes sociosexuals en homes i dones que

empraven feromones diluïdes en una colònia ((McCoy et al., 2002). Resultats no replicats.

4. Activació sexual: L'olor de la parella sexual (la podem reconèixer) té un efecte positiu en l’activació sexual
(similar a la veu). No actuarien com a feromones sinó com a indicis sensorials.

Gran controvèrsia en l’efecte de les feromones en humans

Hipòtesis actuals

-Sí que exerceixen efecte en la conducta sexual humana: El processament neural de les feromones es
produeix per vies que encara es desconeixen

- No exerceixen un efecte en la conducta sexual humana: Les feromones es processen com els altres
estímuls olfactius (via olfactòria). Són les associacions que fem entre determinades olors i el possible atractiu
sexual el que modifica la conducta

LA RESPOSTA SEXUAL HUMANA

Fases de la conducta sexual i reproductora

1. Atracció sexual: es troben mascle i femella. S’avalua l’atractiu

2. Conductes apetitives: conductes que estableixen, mantenen o afavoreixen la interacció sexual.

3. Copulació: acte sexual en sí

4. Conductes postcopulatòries: conductes específiques. En humans no existeixen.

15
 1. Excitació: activació del SNP.
2. Meseta: igual. A les dues primeres
etapes n’hi ha andrògens i estrògens.
3. Orgasme: Hi ha activitat del SNVS.
Oxitocina (eyaculació i orgasmes en els
dos).
4. Refractaria: al parasimpàtic es
torna a activar. Prolactina (inhibició del
desig sexual).

Mecanismes neurals de l’orgasme en humans

- Hipoactivació escorça prefrontal i de l’escorça orbitofrontal → Desinhibició

- Hiperactivació de les vies del reforç (mesolímbiques) → Plaer i reforç de la conducta. Vinculació amb la
parella

Resum: hormones en l’acte sexual

Mascles → Control de la còpula

- Testosterona: control de la conducta sexual masculina, implicat en la iniciació i el manteniment del desig
sexual. No relació lineal, alts nivells de testosterona no correlacionen amb major activitat sexual → no explica
les diferències individuals.

- Oxitocina: provoca les contraccions dels genitals masculins que provoquen la ejaculació i es relaciona amb
l’orgasme.

- Prolactina: implicat en el període refractari. Augments de prolactina inhibeixen el desig sexual.

Femelles → Control de la còpula, canvis propioceptivitat (conductes de flirteig) i en l’atractiu (feromones)

• Estradiol i progesterona: increments d’estradiol (pic màxim just abans de l’ovulació) es relacionen amb
major desig sexual. Dones tractades amb estradiol: més conducta sexual, fantasies i taxa d’orgasmes.

• Andrògens: segregats pels ovaris i la glàndula suprarenal. Multipliquen els efectes de l’estrogen.

• Oxitocina: provoca les contraccions del part i l’orgasme així com la sensació de benestar posterior. També
es relaciona amb l’ejecció de llet durant la lactància.

• Prolactina: relacionat amb la conducta maternal. Producció de llet.

Funcions

-Reproductiva: supervivència de l’espècie. Traspàs dels gens a la descendència. Comú a totes les espècies.
16
 -Relacional: mecanisme per l’establiment i el reforç del vincle afectiu amb la parella
-Recreativa: diversió, benestar…
Específiques de primats

Mecanismes neurals de l’amor i l’enamorament (funció recreativa i emocional)

La formació d’una parella és un procés de desenvolupament que implica canvis al llarg del temps

Amor boig → amor romàntic → amor de companyia…

Aquests canvis es relacionen amb canvis del funcionament del sistema nerviós i del sistema endocrí.

Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant
parelles com mare/pare-fill, entre d’altres.

Vies neurals del reforç. Són claus en la vinculació emocional. Ens vinculen mitjançant situacions que reforcen
com la mateixa conducta sexual, generar projectes en comú, etc.

VIES DEL REFORÇ

- Vies mesolímbiques i mesocorticals (DA)

- Tenen com a funció promoure les conductes que afavoreixen la

supervivència

- Implicat en la sensació de benestar i plaer

- A les addiccions hi ha una hiporactivació d’aquest mecanisme

•Ínsula: bones sensacions al pensar en l’ésser estimat

•Cingulat anterior: empatia, proximitat a l’altre

•Hipocamp: records vívids (experiències)

•SG periaqüeductual (PAG): supressió dolor

Les vies neurals del reforç contenen un gran nombre de receptors d’oxitocina. Aquesta hormona està
altament implicada en els processos de vinculació.
17
Les persones enamorades, en comparació
als CONTROLS, mostraven nivells
d’oxitocina en sang superiors. Aquest
perfil també s’ha vist en pares i mares que
acaben de tenir el seu fill. Majors nivells
d’oxitocina correlacionen amb més
conductes recíproques i pensaments en la
parella.

- No puc deixar de veure’t… sóc addicte a tú!

Les vies del reforç implicades en l’amor i el vincle afectiu són les similars a les relacionades amb l’addicció a
les drogues. La presència de la persona estimada produeix els mateixos efectes, generant una “addicció”.

-Ínsula medial

-Escorça cingulada anterior

-Hipocamp → Regions activades durant la relació sexual i en l’amor romàntic

-Estriat

-Nucli accumbens

-Hipotàlem

- Només tinc ulls per tú!

Injeccions de moderades de dopamina al nucli accumbens (via del reforç) produeixen vincle afectiu però
altes dosis no obtenen aquest efecte.

- Em sento nerviós, estressat i no puc parar de pensar en tú!

En els primers mesos de l’enamorament hi ha una disminució dels nivells de 5HT amb un perfil similar a
l’observat en l’ansietat, l’estrès i el TOC.

L’amor és cec i … faria qualsevol cosa per tú!

L’amor romàntic i el maternal van relacionar-se amb hipoactivació de regions cerebrals implicades en les
emocions negatives, el judici social i el control de la conducta: amor incondicional i irracional

Cara de la persona estimada i imatges d’alt contingut sexual

18
Activació

– Orbitofrontal
– Cingulat anterior
– Ínsula

Desactivació

– - PF
– - Amígdala

• Ovulació oculta

• Receptivitat constant femella per garantir reproducció

• Mascles no asseguren la paternitat

• No hi ha infanticidis

• Promou la monogàmia

• Promou cuidar de les cries

• Pluralitat de sistemes d’aparellament

• Monogàmia (1M, 1F); Poligàmia (1M, +1F); Poliàndria (+1M, 1F); Promiscuïtat/polyginàndria

• Estratègia reproductora

• K: molts recursos i dedicació

• Diversificació i allargament de l’activitat sexual

• Socialització de la conducta sexual

• Separació de la conducta reproductora

• Influències en la conducta sexual humana

• Hormones sexuals

• Hormones esteroidees de les gònades i les glàndules suprarenals

• Disponibilitat de parella

• Edat

• Salut

• Conducta motora

• Aprenentatge

• Influències culturals

• Estrès

• Drogues

19