1. L'etica com a disciplina filosdofica ‘Am un interés practic, orienta Sexaminar ia conducia, Fetca socupa] amb el qual emelem judcis morals. Es de caracter moral: livre i responsable dels, [Essermorat LL) seus propis actes, que es donen sempre en el ligeser usr ox: mare normatiu d'una comunitat i uns costums. Té consciéneia moral, 65 a dir, 68 conscient del —— ‘Seu propi cardcter moral i del dels altres en tant que| és capag de reflexionar sobre els seus actes i les| seves experiéncies. El codi de normes que regulen tota comunitat, tant ‘si Son explicites en codis legals com implicites en els seus costums. Nearer Ca Les noimes morals s'estabieben segons els valors ue eis hidonen sent. El caracter moral, com el llenguatge, és ‘connatural a "home encara que sha c'apreridre | desenvolupar en societat. + Tenen polaita és a dir igual que et concepte ‘moral de bo 66 indissociable dol do doit, tot valor loabe t6 ol seu correatroprovable. ‘+ enon caracier ideal, no descriven el mén sind ‘com haura de sor el mén, El peicleg suis Jean Piaget distingoix tos tases fen el desenvolupament de la consciéncia moral tenire el naixerent els 10 anys, en qué es passa ‘de no recondixer normes (premoral)@ seguirles er imposicié (heterdnoma) i finalment, 2 recondixor-ie (auténoma). El seu dedxeble, Lawrence Kohlberg, va ampliar la eoria a ss estas, anotant que pocs adults ‘arriba tien PTO Cir La intel tgincia emacional és una teoria de Danie! Goleman basada en les intel-ligencies Inteligéncies miples de Howard Gardner. Es la capaciiat de Fésser hum por a entendre, Conirolari modificar els estats emocionals, tant en la propia persona com en en els ales,2. Algunes teories étiques ie Lhome és la mesura de totes les coses, les quals s6n en tant que s6n, ino sén, en tant que no son” {La refie etica comenca amb es sofistes, ‘que entenien la moral com una convenci6 Eis sofstes van sor mostos grocs oratorio | ealbctica que van desenvolupar ta Seva ‘acivtat durant els segles Vi IV a. C. Eis sofstes van negarFenistancla de prineipis morals amb vaidesa universal ‘considoravan que losis fos normos rebien validesa només en tant que fossin ‘convenient en e mare polite en que havien sori Protagores de Abdera ‘Sdorates és el primer a defensar Vexisténcia de valors universals i objectius com el be ila justicia, Jirgen Habermas (1929)3. Etica aplicada LLetica aplicada analitza i respon qiestions concretes; partir de teories étiques. a) Busca establirles mesures i limits justos de Qiiestions com leugenesia, teutanasia i experimentacié amb animals alli on suposen dilemes morals, a causa dels possibles beneficis er a la medicina o la ciéncia, i ala vegada resulten problematics quan afecten la vida i la dignitat d éssers vius. Etica ambien Treballa qJestions moraiment problematiques que susciten les possibiltats de manipulacié de Venton natural que, d'una banda, suposen beneficis a curt termini i, de Valtra, ocasionen danys que poden arbar a ser irreparables. En aquests casos, es tracta destablir els limits ecessaris per a evitar la destruccié del medi ambient. Etica politic Es necessari determinar quins han de ser els imits del poder en les societats democratiques des de I’ética i impedir la corrupcid. eee ec Recérrer a la flosofia ética @s també util per a

You might also like

• Simulacre Equacions

  

  Document1 page

  Simulacre Equacions

  Eva Valdivia

  No ratings yet
• UD4. La Biotecnologia

  

  Document43 pages

  UD4. La Biotecnologia

  Eva Valdivia

  No ratings yet
• Art Medieval

  

  Document15 pages

  Art Medieval

  Eva Valdivia

  No ratings yet
• • Magazines
  • Podcasts
  • Sheet music
• Apunts Llatí Tercer Trimestre

  

  Document30 pages

  Apunts Llatí Tercer Trimestre

  Eva Valdivia

  No ratings yet