Activitats Tema 1 – Història de la filosofia

Activitat d’exploració. Preguntes inicials:

- Si des de la nit dels temps el discurs mític oferia explicacions de tot, per què neix la
filosofia, és a dir, el discurs racional a l’antiga Grècia? Què el fa possible?

- Hi ha alguna cosa més enllà del que ens puguin mostrar els sentits? Aquest més enllà
és l’autèntic substrat o el principi últim de la realitat?

- Té sentit preguntar-se per un principi únic o fonament comú a totes les coses?

- Qui van ser els presocràtics?

1. Elabora un glossari que incorpori, com a mínim, els següents termes:

mite – logos – filosofia – physis – arkhé – apeiron – doxa – monistes – pluralistes –

nous – àtom

2. On i gràcies a quines condicions va néixer la filosofia occidental?

3. Exposa en quin sentit Pitàgores i Parmènides transformen la manera de preguntar

sobre la physis i l ’arkhé .

4. Explica els problemes que hereta la filosofia presocràtica després de Parmènides i

quina fou l’estratègia dels filòsofs anomenats pluralistes per mirar de donar-hi
resposta (posa algun exemple).

5. Fes un quadre comparatiu (esquema-resum) amb les característiques principals

que permeten caracteritzar i contraposar els filòsofs presocràtics.

6. Creus que hi ha un arkhé en el sentit que en parlen els filòsofs presocràtics? Quina
resposta creus que dóna la ciència actual a aquesta pregunta?

7. Quant a la contraposició raó-sentits , què creus que s’ha d’acceptar com a

“veritable” si hi ha divergències entre el que ens diuen una i altres? Raona la
resposta, tenint present els arguments dels presocràtics al respecte.
8. Identifica l’autor dels següents textos i fes un petit comentari de cadascun d’ells:

a) “L’aire es diferencia de les substàncies particulars per rarefacció i condensació. En

enrarir-se es converteix en foc, en condensar-se en vent, després en núvol, més
condensat encara en aigua, terra i pedra; les altres coses es produeixen a partir
d’aquestes.”

b) “Tot allò que pot ser conegut té un nombre; sense aquest és impossible pensar ni
conèixer res.”

c) “T’explicaré un relat doble: en un temps l’U es va formar de la pluralitat i en un altre

de l’U va néixer, per divisió, la multiplicitat: foc, aigua, terra i l’altura incommensurable
de l’aire; i, separada d’ells, la funesta Discòrdia, equilibrada pertot arreu, i, entre ells,
l’Amor, igual en extensió i amplada. Mira-ho amb la teva ment [...]. Tots ells són iguals i
coetanis, encara que cada un té una prerrogativa diferent i el seu propi caràcter hi
predomina alternativament, quan li arriba el moment. [...] Només ells, en efecte,
existeixen, els quals, combinant-se entre si, es converteixen ara en unes coses, ara en
unes altres, mentre que ells romanen essent allò que són.”

d) “És impossible que cap cosa arribi a ser a partir d’allò que no és o que es dissolgui en
el nores. En tot cas ens alimentem d’allò que és simple i homogeni, com pa o aigua, i
amb això es nodreixen els cabells, les venes, les artèries, la carn, els nervis, els ossos i
les restants parts del cos. En conseqüència, cal reconèixer que en l’aliment que
prenem hi ha totes les coses i que el creixement de tot deriva de les coses que ja
existeixen. Cal que en aquest aliment ja hi hagi algunes parts productores de sang, de
nervis, d’ossos, etc.: -parts que només la raó pot contemplar-. [...] Totes les altres
coses tenen una porció de tot, però la Ment és infinita, autònoma i no està barrejada
amb cap altra: és ella sola per si mateixa.”

e) “No cal témer que ningú provi mai que el que és no és. Tu allunya del teu esperit
aquest camí d’investigació, i no deixis que el costum adquirit per múltiples
experiències t’obligui a dirigir per aquest camí uns ulls cecs, unes oïdes sordes i unes
paraules d’un llenguatge vulgar. Sinó que has de resoldre el problema discutit que
acabo d’exposar per mitjà de la raó.”
f) “Aquest món, el mateix per a tots els éssers, no l’ha creat cap dels déus o dels
humans, sinó que sempre va ser, és i serà foc eternament viu, que s’encén amb
mesura i s’apaga amb mesura.”

9. Fes un comentari del següent text:

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics
principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen
totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen,
quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi
de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car
tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o
múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa.

No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui
va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra
està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les
coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja
que allò a partir del qual es generen les coses és el principi de totes elles). Per això,
arribà a aquesta concepció i també perquè totes les llavors són de naturalesa humida i
l’aigua és el principi natural de les coses humides. »

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b