Eric Martos Sans Societats Prehistòriques

NIU: 1634102

Antiga ciutat d’Assur (Qal'at Sherqat)

Cronologia
El registre arqueològic més antic que es coneix d’Assur és durant el període dinàstic arcaic
(principis del III mil·lenni aC), relacionat amb les fundacions del temple d’Inanna (o Ishtar) que
daten ca. 2600 aC (del Cerro Linares, 2016). Per escrit, tanmateix, no és fins a l’imperi accadi
(ca. 2300 aC) que trobem referències escrites a Nuzi les quals ens mostren el caràcter
dependent que tenia Assur respecte a Accad (Grayson, 1987). Amb la caiguda de l’imperi
accadi, Assur esdevindria independent fins que torna a entrar sota l’esfera d’influència dels
governants de la III dinastia d’Ur.
A poc a poc, Assur deixarà de tenir importància política, sobretot en l’imperi Neoassiri, on la
capital es traslladarà a Nínive; això no obstant, no s’abandonarà per la seva importància
cultural i religiosa. La ciutat deixarà d’estar habitada al voltant del segle XIV-XV.
En aquest treball, s’analitzarà les estructures arqueològiques les quals daten des del període
dinàstic arcaic fins a inicis de l’imperi antic. Així i tot, serà inevitable mencionar altres períodes,
car les estructures s’han modificat al llarg del temps i les troballes dins d’elles són diverses en
datació.

Importància i interpretació del jaciment

Assur fou una de les ciutats més importants del nord de Mesopotàmia, la qual donà nom als
mateixos assiris i la actual regió de Síria. Fou la capital dels Assiris durant molt temps, i quan
aquesta fou apartada del poder polític a favor d’altres ciutats (com Nínive), no perdé el seu
poder cultural i religiós. Tot això es veu en la materialitat del jaciment; els reis no deixaren
d’invertir en la ciutat, construint grans estructures i enterrant-se allà. Econòmicament, tampoc
s’afeblí: fou rellevant econòmicament, tant en l’imperi antic (vegeu el Karum de Kanesh i les
seves tauletes en cuneïforme sobre transaccions econòmiques, les primeres que en tenim
registre en el dialecte assiri), com en l’imperi Neoassiri.

Ubicació geogràfica
Assur estava a tocar del riu Tigris, a la seva costa occidental. De la mateixa manera, més a
l’oest es troba el riu Tharthar. Se situa dins de la vall de Shirqat; tot i això, la ciutat es troba
sobre un penya-segat de pedra de roca calcària, per tant, està en un punt elevat (Leick, 2001).
Per l’anteriorment esmentat, Assur estava ven protegia i tenia bones vistes de la vall. Cal
mencionar que la zona era fèrtil, amb pluges prou abundants per permetre el cultiu a la zona.
Història del jaciment
Durant els segles XIV la zona on abans hi havia l’antiga Assur passà a ser unes ruïnes. Els
àrabs anomenaven als vells vestigis assiris com Qal'at Sherqat (fortalesa d’adob) (del Cerro
Linares, 2016). El lloc era ben conegut pels seus habitants, però no serà fins a Austen Henry
Layard que no serà estudiat arqueològicament. Aquest ja tenia l’experiència d’haver treballat en
els palaus reials de Nínive i Nimrud quan arribà a Qal’at Sherqat. En aquest primer estudi
arqueològic, Layrad trobà una estàtua del rei Salmanalsar III1 i trossos d’un prisma de Tiglath
Pileser I (Layard, 2017). Tot i això, aquest abandonà l’excavació el 1847 sense saber que el
que estava excavant era Assur. Segurament va abandonar la zona perquè no trobà grans
troballes, com ho va fer a Nínive per exemple, ja que el seu mètode d’excavació es basava en
túnels i pous fins a trobar estructures de pedra (del Cerro Linares, 2016).
No serà fins al 1904 que Walter Andrae i la Societat Oriental Alemanya obtinguessin el
permís del sultà per treballar a Qal’at Sherqat, que no es farà una excavació arqueològica
seriosa de les ruïnes d’Assur (Leick, 2001). A diferència de l’excavació a través de túnels i pous
fets per Layard, els alemanys havien desenvolupat un mètode en el qual permetia localitzar
estructures de totxos fang (Ídem, 2001). Gràcies a aquest procediment, varen trobar la gran
majoria de les estructures arquitectòniques d’Assur neoassiria. Les excavacions acabaren l’any
1914, i no es van poder tornar a emprendre fins al 1945 per equips iraquians. Els alemanys no
tornaren a fer intervencions arqueològiques fins al 1989. A partir d’aquests anys les
investigacions foren més freqüents que en el passat.

Jaciment
Ja que el jaciment de la ciutat d’Assur és considerablement gran (al voltant de 60
hectàrees), només explicaré les troballes i estructures més importants. Això no obstant, faré un
resum de les altres estructures, de la mateixa manera que la distribució d’aquestes.
El jaciment està envoltat per unes muralles de defensa; tot i això, hi ha muralles internes que
separen, per exemple, Kār-Tukultī-Nīnurta d’Assur o la zona antiga amb la zona nova (més al
sud, especialment residencial). La majoria d’edificis de poder i religiosos, relacionat amb les
elits, estan a tocar del riu. A la zona més al nord-oest del jaciment trobem la ciutat residencial o
la capital Kār-Tukultī-Nīnurta, construïda per Tukulti-Ninurta I. Relativament al costat trobem el
doble temple d’Anu i Adad, que està compost per dos Ziggurats i dues cel·les que es
conserven. Al sud d’aquest temple es troba el Temple d’Ishtar, i al costat d’aquest últim, el de
Sin i Shamash (de reduïda dimensió). A sobre d’aquest i al costat del temple d’Anu i Adad
trobem un gran Ziggurat i el Palau antic, acompanyat, a la zona més nord-oriental, del temple
d’Assur. Recordem que tot això es troba al nord del jaciment; però, què passa a les zones del

1
Aquesta estàtua tenia gran multitud de gravats cuneïforme que descrivien de forma detallada les
muralles d’Assur.
sud? Aquestes, segons les troballes, són zones residencials. Això passa tant en la ciutat
antiga/alta (a excepció de les zones més pròximes al riu) com a la ciutat nova/baixa.

Temple d’Ishtar
Les restes més antigues que es conserven són relatives el temple d’Ishtar en el nivell H.
Crida l’atenció que els fonaments del temple daten en època dinàstica arcaica, i no en època
accàdia. Això vol dir que Assur abans dels accadis ja era un centre rellevant (Pedde, 2018). Del
període accadi es van trobar restes d’estàtues que es conserven a Bagdad i Berlín (Ídem,
2018). Relacionat en els nivells més antics del temple es va trobar restes de ceràmica
(estudiats i publicats per Claudia Beuger), edificis en miniatura modelats en argila, fragments
d’estàtues, pedestals d’argila i diverses estatuetes (segurament votives de guix, alabastre,
pedra blanca i marfil) (Leick, 2001). Cal mencionar que aquestes restes religioses es relacionen
en el nivell G del temple, no en el H (el més antic). El nivell G, en les seves estructures, i fins i
tot en els fonaments, dona indicis que fou destruït amb foc (Harper et al., 1995). Aquest últim
fet es relaciona amb l’invasió dels Guiti (Leick, 2001). Aquest estrat data ja d’època accàdia,
tot i que hi ha troballes encara d’època arcaica (ca. 2400 aC). Pel que fa al temple d’Isthar H,
només es conserven els fonaments en què fou erigit.
L’estructura del temple, té un vestíbul allargat que condueix cap a una estança central. A
través d’aquesta hi ha diverses habitacions adjacents. També destaca la sala de culte, que no
està directament connectada amb l’estança principal (és a dir, no hi ha cap accés que les
connecti directament). En aquesta s’ha trobat la majoria d'estatuetes i altres troballes, a més a
més que hi ha una petita cel·la del nivell H.

Temple d’Assur
Una altra estructura molt important situada la zona més al nord-est del jaciment és el temple
d’Assur, dedicat al Déu homònim. Els nivells més antics de l’edifici daten de finals del període
dinàstic arcaic i a principis del període accadi, els quals, igual que el temple d'Ishtar, només es
conserven els fonaments (Gries, 2019). El fet que fos el temple del Déu Assur explica que
durant el període assiri constituís com uns dels temples més rellevants i grans del conjunt
urbanístic. Aquest ha patit modificacions significatives durant l’història; per exemple, en el
regnat de Šamšī-Adad I, construí un temple completament nou a sobre, essent molt més gran i
més fortificat, a més que tenia com annexes altres edificis (Ídem, 2019). Altres reis afegiren
noves estructures, però la principal fou la del rei Šamšī-Adad I. En aquest temple es van trobar
regals votius en forma de figures humanes, vasos de pedra, ceràmiques, estàtues de reis amb
inscripcions, creus votives de bronze amb inscripcions en cuneïforme, arracades de bronze,
fulles d’armes de bronze, segells i granadures de diversos materials preciosos com el
lapislàtzuli. Cal mencionar que tots aquests materials daten des del període dinàstic arcaic, fins
al període neobabilònic. La majoria de troballes corresponen aquest últim, i n’hi ha de molt
poques pel que fa al període accadi.

Palau Antic
L’antic palau reial és un altre edifici de gran importància, ja que es aquí on la majoria dels
reis assiris s’enterraven. Es troba al nord del jaciment entre el temple d'Anu i Adad i el gran
Ziggurat. Data del període paleoassiri; tanmateix, quan Andrae excavà més a fons, trobà
estructures, ceràmiques i figures de terracota que daten de períodes com el dinàstic arcaic i
l'accadi (Pedde, 2008). L’edifici s’ha reconstruït i modificat diverses vegades des d’aquest
període de temps, però els canvis estan ben identificats, gràcies al fet que es té documentació
escrita. El palau es compon per un pati central en el qual s’ordena diverses sales. Dins
d’aquesta ordenació, hi ha una entrada principal que condueix a aquest pati. Un element
indispensable era la sala reial, on hi havia el tron del rei (Lundström, 2013). Dins del palau
s’han trobat diverses tauletes en cuneïforme, moltes les quals daten de l’imperi mitjà i el
neoassiri. També s’ha trobat impressions de les rajoles a les parets, trossos d’estàtues que
custodiaven la porta i trossos d’obeliscs.
Relacionat amb les troballes relatives al palau antic, s’ha de mencionar les tombes d’alguns
reis assiris, els quals enterraven els seus morts sota a les cases, alguns cops amb tipologies
senzilles, i d’altres més elaborades (tombes de maó i enterraments de tina) (Pedde, 2012). En
el Palau concretament trobem les tombes d'Aššur-bel-kala, Aššurnasirpal II i Šamši-adad V, i
s’ha teoritzat que també poden estar les tombes d'Aššurnasirpal I i Sennacherib (Pinnock,
2014).
Fora del palau, és d’interès destacar la tipologia dels enterraments. Per una banda, s’ha
trobat una tomba amb un esquelet sencer envoltat d’aixovar i fragments ossis d’altres individus.
D’altra banda, també s’ha trobat tombes de maó amb cranis de diversos individus (Pedde,
2018). Això ha portat a teoritzar que es tracta d’un enterrament secundari o un trasllat de les
restes. Tot i això, no s’ha trobat cap necròpolis; això no treu la possibilitat que aquesta existeixi,
ja que no s’han trobat prou morts per la densitat de població que s’estima que tenia Assur
(Pedde, 2012).

Bibliografia
del Cerro Linares, C. (2016). Assur: destrucción, ruina y olvido. mito y recuperación de la capital
asiria. ISIMU, 6. Recuperat a partir de https://revistas.uam.es/isimu/article/view/3533
Grayson, K., A. (1987). The Royal inscriptions of Mesopotamia. Assyrian periods Vol. 1 :
Assyrian Rulers of the Third and Second Millennium B.C. (to 1115 B.C.). University of
Toronto Press.
Gries, H. (2019). Votive Objects from the Temple of Aššur at Aššur. En: Elisa Roßberger/Jean
Evans with Paola Paoletti, Ancient Near Eastern Temple Inventories in the Third and
Second Millennia BCE: Integrating Archaeological, Textual, and Visual Sources.
Proceedings of a Conference Held at the LMU Centre for Advanced Studies, Münchener
Abhandlungen zum Alten Orient 4, 139–157.

Harper, O., Vorderasiatisches Museum, Aruz, J., & Klengel-Brandt, E. (1995). Discoveries at
Ashur on the Tigris; Assyrian origins; Antiquities in the vorderasiatisches museum
(Berlin, Germany): Antiquities from the vorderasiati. Metropolitan Museum of Art New
York.

Layard, A. H. (2017). Niniveh and its remains: With an account of a visit to the chaldaean
Christians of Kurdistan, and the yezidis, or devil-worshippers: And an enquiry into the
manners and arts of the ancient Assyrians; Volume 1. Andesite Press.

Leick, G. (2001). Mesopotamia: The invention of the city. Allen Lane.

Lundström, S. (2013). Revising the Building History of the Old Palace in the City of Ashur. En D.
Kertai & P. A. Miglus (Eds.), New research on late assyrian places (pp. 23–30).
Heidelberger Orientverlag.
Novák, M. (2004). From Ashur to Nineveh: The Assyrian town-planning programme. Iraq, 66,
177–185. https://doi.org/10.1017/s0021088900001765

Pedde, F., (2018). Assyromania and more: In memory of Samuel M. paley (F. Pedde & N.
Shelley, Eds.). Zaphon.

Pedde, F. (2008). The Assur-Project. An old excavation newly analysed. En J. M. Córdoba, M.

Molist, M. C. Pérez, I. Rubio, & S. Martínez (Eds.), Proceedings of the 5th International
Congress on the Archaeology of the Ancient Near East (pp. 743–752). UAM Ediciones.

Pedde, F. (2012) The Assur Project: The Middle and Neo-Assyrian Graves and Tombs, En:
Curtis, J. (ed.), Proceedings of the 7th ICAANE London 2010 (pp. 93-108)

Pedde, F. (2015) Recovering Assur. From the German Excavations of 1903-1914 to today’s
Assur Project in Berlin. Ancient Near East Today, 3(1)
https://www.asor.org/anetoday/2015/01/recovering-assur/
Pinnock, F,.(2014). Family Affairs in the Neo-Assyrian. En: Court Marti, L. (Ed.). La famille dans
le Proche-Orient ancien: realites, symbolismes et images: Proceedings of the 55e
Rencontre Assyriologique Internationale, Paris. Eisenbrauns.
Fotografies i il·lustracions

Fig.1 Plànol de la ciutat d’Assur amb les seves troballes més

rellevants, extret de Discoveries at Ashur on the Tigris; Assyrian
origins; Antiquities in the vorderasiatisches museum (Berlin,
Germany): Antiquities from the vorderasiati. (Harper et al., 1995)

Fig. 2 Plànol del temple d’Ishtar en els nivells H (en blau) i G (en
verd): extret de [Sense títol]. (s/f). Cam.ac.uk. Recuperat al 5 de
gener de 2023, de
https://www2.arch.cam.ac.uk/projects/ct272/qgis2web/#14/35.4576
/43.2581
Fig. 3 Planol del temple d’Assur amb les diferents modificacions
fetes des de l’imperi antic fins al Neoassiri, extret de Votive
Objects from the Temple of Aššur at Aššur (Gries, 2019)
Fig. 4 Plànol del Palau antic. Les zones de color més fosc daten
de l’imperi antic, i les de color més clar de l’imperi Neoassiri. Extret
de The Assur-Project. An old excavation newly analysed (Pedde,
2008)

Fig. 5 Reconstrucció de la ciutat alta amb els seus temples, extret

de Recovering Assur. From the German Excavations of 1903-1914
to today’s Assur Project in Berlin (Pedde, 2015)