Guia Matem 4-1 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Matemàtiques
PRIMÀRIA
GUIA DIDÀCTICA
La guia didàctica Matemàtiques 4, per a quart curs de primària,

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A.,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
José Antonio Almodóvar Herráiz
Pilar García Atance
IL·LUSTRACIÓ
Irene Hervás Alonso
Felipe López Salán
Eduardo Leal Uguina
EDICIÓ EXECUTIVA
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió

Fotografia de la coberta: Leila Méndez
Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Jorge Gómez, Raúl de Andrés
Direcció tècnica: Jorge Mira

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco
Coordinació tècnica: Jesús Muela, Laura Gil de Tejada

Confecció i muntatge: Hilario Simón, Raquel Sánchez
Correcció: Clàudia de Val, Gemma Avellan
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografies: J. Jaime; A. G. E. FOTOSTOCK/Fernando Fernández; GETTY IMAGES
SALES SPAIN/Photos.com Plus; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com;
STOCKBYTE; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educació, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o
ISBN: 978-84-9058-356-2 transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels
seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb
CP: 671325 CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si
Depòsit legal: M-22577-2015 necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
Índex
Així és el llibre de l’alumne............................................ 4
Així és la guia didàctica ................................................ 8
El tractament de les intel·ligències múltiples ............. 10
Guions didàctics
Mapa de continguts.................................................... 12
Unitat 1. Números fins a set xifres.............................. 14
Unitat 2. Suma i resta �� 30
Unitat 3. Multiplicació i potències �� 46
Unitat 4. Divisió �� 64
Unitat 5. Pràctica de la divisió �� 80

Així és el llibre de l’alumne
El llibre Matemàtiques 4 consta de 15 unitats organitzades en tres blocs trimestrals.
A més de les unitats, en cada trimestre podem trobar també:
• 2 pàgines de Tractament de la informació, amb els tipus de gràfics més importants.
• 2 pàgines de Repàs trimestral, amb els continguts bàsics del trimestre.
L’estructura de cada unitat és la que segueix:
La pàgina doble inicial
Números fins
1
Llig, comprén i raona
a set xifres 1 Quina és la capacitat del pavelló
La Coloma? Escriu aquest número amb SABER FER
xifres i amb lletres.
PAVELLÓ La Coloma TASCA FINAL
2 Quantes entrades queden disponibles?
CapaCiTaT: 4.500 places Com es descompon aquest número? Analitzar
ENTRaDES DiSpONiBLES: 1.235 dades d’estadis
3 Una penya de bàsquet ha comprat
Al final de la unitat
3 centenes i 6 desenes d’entrades.
compararàs dades dels
Quantes entrades ha comprat en total?
estadis més grans del
Com s’escriu aquest número?
món. Abans treballaràs
4 EXPRESSIÓ ORAL. Explica com has amb els números de sis
esbrinat les entrades que ha comprat i de set xifres.
la penya de bàsquet de l’activitat 3.
Què en saps ja?
Les unitats de miler i les desenes de miler
1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1 desena de miler 5 10.000 unitats

1 UM 5 1.000 U 1 DM 5 10.000 U
1 Copia i completa en el quadern.

2 UM 5 … U 3 DM 5 … U 2 DM 1 3 UM 5 … U
4 UM 5 … U 5 DM 5 … U 4 DM 1 6 UM 5 … U
7 UM 5 … U 8 DM 5 … U 5 DM 1 9 UM 5 … U
Descomposició i lectura de números de cinc xifres
DM UM C D U 36.821 5 3 DM 1 6 UM 1 8 C 1 2 D 1 1 U 5
En la final de bàsquet 3 6 8 2 1
5 30.000 1 6.000 1 800 1 20 1 1
Hui se celebra la final del campionat de bàsquet.

Pels voltants de l’estadi ja es poden vore seguidors El número 36.821 es llig: trenta-sis mil huit-cents vint-i-u.
dels dos equips.
2 Escriu en el quadern la descomposició i lectura de cada número.
Tots hi han arribat amb moltes ganes d’animar
els seus jugadors. A les taquilles encara hi ha persones 3.675 8.304 34.127 85.006
esperant per comprar l’entrada. 4.590 6.097 28.604 90.104
De segur que serà un partit apassionant!
6 7
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 6 26/02/2015 15:37:45 ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 7 26/02/2015 15:37:47
Les unitats didàctiques comencen amb una que els alumnes desenvolupen al màxim la
gran il·lustració que conté un escenari que competència lingüística en aquest sentit i sàpien
introdueix el tema de la lectura. En aquestes expressar amb fluïdesa el seu quefer matemàtic.
lectures es presenten contextos reals La Tasca final presenta als alumnes el projecte
interessants per als alumnes. que resoldran al final de la unitat i la seua relació
A partir de la informació de la lectura i dels amb els continguts que aprendran.
coneixements previs dels alumnes, aquests En Què en saps ja? es treballen els continguts
hauran de resoldre les preguntes de Llig, i procediments més importants que han de
comprén i raona. conéixer els alumnes per a abordar la unitat
Dins d’aquestes preguntes destaca el programa amb èxit. Se’ls aporten exemples resolts i es
d’Expressió oral, amb el qual es persegueix proposen diverses activitats.
4
Les pàgines de continguts
Números de set xifres 1

Les pàgines de continguts comencen amb una
10 centenes de miler 5 1 unitat de milió
4 Escriu el valor en unitats de la xifra 8 de cada número.
■ 1.856.090 ■ 7.819.003 EXEMPLE
exposició teòrica basada en una situació real
10 CM 5 1 U. de milió
1 U. de milió 5 1.000.000 U U. de
milió CM DM UM C D U
■
■
3.087.823
8.125.678
■
■
8.050.029
9.381.567
1.856.090
8 CM 5 800.000 U
i que conclou amb una síntesi dels conceptes
més importants.
1.000.000 es llig: un milió. 5 Ordena cada grup de números. Utilitza el signe corresponent.
1 0 0 0 0 0 0
■ 3.780.876, 7.456.900 i 2.900.990
RECORDA De menor a major
Enguany, han visitat la ciutat 3.489.750 turistes. ■ 5.890.000, 5.089.000 i 5.980.000
, es llig: menor que.
Les activitats estan graduades per dificultat

■ 6.760.976, 7.890.670 i 5.670.900
U. de . es llig: major que. De major a menor
milió CM DM UM C D U
■ 8.900.090, 8.901.000 i 8.910.000
3 4 8 9 7 5 0
Problemes
3.489.750 5 3 U. de milió 1 4 CM 1 8 DM 1 9 UM 1 7 C 1 5 D 5
5 3.000.000 1 400.000 1 80.000 1 9.000 1 700 1 50
Buscaenenlalataula
6 6 Busca taulalalapoblació
poblaciód’algunes
d’algunesciutats
ciutatseuropees
europeesi contesta.
i contesta. i es tanquen sempre amb Problemes, activitats
situades en contextos quotidians.
Ciutat Població
3.489.750 es llig: tres milions quatre-cents huitanta-nou mil set-cents cinquanta.
Londres 8.308.369
Madrid 3.575.429
10 centenes de miler 5 1 unitat de milió 5 1.000.000 unitats
Berlín 3.375.222
Hi ha nombrosos suports a l’aprenentatge

1.000.000 es llig: un milió.
Roma 2.768.415
Els números de set xifres estan formats per unitats de milió, centenes de miler, París 2.243.833
desenes de miler, unitats de miler, centenes, desenes i unitats.
(Exemples de resposta, Recorda, Posa atenció,

■ ■ Quantshabitants
Quants habitantstétéla laciutat
ciutatmenys
menyspoblada?
poblada?
■ ■ Quantshabitants
Quants habitantstétéla laciutat
ciutatmés
méspoblada?
poblada?
1 Quantes unitats són? Copia i completa en el quadern. Quinaciutat
ciutattétémés
méshabitants:
habitants:Madrid
Madrido oBerlín?
Berlín?
■ ■ Quina
2 U. de milió 5 U. de milió 8 U. de milió
Fes-ho així) que garanteixen un aprenentatge

■ ■ ■
■ ■ Quinesciutats
Quines ciutatsenentenen
tenenmés
mésdededos
dosmilions
milionsi menys
i menysdedequatre
quatremilions?
milions?
■ 4 U. de milió ■ 6 U. de milió ■ 9 U. de milió ■ ■ Ordenala lapoblació
Ordena poblaciódedeleslescinc
cincciutats
ciutatsdedemenor
menora amajor.
major.
2 Escriu en el quadern els números en el quadre i descompon-los.

RAONAMENT
2.760.540 5.976.605
U. de
milió CM DM UM C D U Pensa i escriu els números que s’indiquen.
El menor número de set xifres en què
autònom i eficaç.
7.070.800 9.084.378 2 7 6 0 5 4 0 la xifra de les unitats de milió és 8.
El menor número de set xifres.
3 Escriu com es llig cada número. El major número de set xifres en què la
El major número parell de set xifres. xifra de les centenes de miler és 0.
■ 3.560.845 ■ 5.089.765 ■ 6.125.378
■ 7.009.675 ■ 8.050.029 ■ 9.009.900
10 11
Les pàgines es tanquen amb Càlcul mental (on es treballen estratègies de càlcul mental
segons una programació anual) i Raonament (activitats d’aplicació de la lògica als
continguts de la pàgina doble).
Solució de problemes
Solució de problemes 1
La Solució de problemes és clau en Matemàtiques
Passos per a resoldre un problema Quina operació cal fer per a resoldre cada problema?
Escriu-la en el quadern i, després, resol-lo.
i en aquesta sèrie li hem donat un espai important
amb una pàgina doble en cada unitat.
4 En una classe hi ha 18 alumnes morenos, 9 de
Ara resoldrem el problema seguint aquests quatre passos: rossos i 2 de pèl-rojos. Quants n’hi ha en total?
Marta va preparar dilluns 18 tortades. Dimarts va fer 7 tortades

menys que dilluns i dimecres, 9 tortades més que dimarts. 5 Lluïsa ha unflat 25 globus rojos i 12 de verds.
En la pàgina de l’esquerra es realitza un treball

Quantes tortades va fer dimecres? Tomàs ha unflat 7 globus verds. Quants globus
rojos més que de verds han unflat?
1r Comprén.
Dades Dilluns va preparar 18 tortades.
de reflexió sobre les diferents parts d’un problema

6 En un cine hi ha 20 files de butaques amb
Dimarts va fer 7 tortades menys que dilluns.
8 butaques en cada una. Quantes n’hi ha en total?
Dimecres va fer 9 tortades més que dimarts.
Pregunta Quantes tortades va fer dimecres?
(enunciat, dades, pregunta, càlculs que el resolen,

7 Carles ha envasat 13 quilos de creïlles en bosses
2n Pensa què cal fer. de 5 quilos cada una. Quants quilos de creïlles
han quedat sense envasar?
De primer, cal calcular les tortades que va fer dimarts,
restant 7 tortades de les que va fer dilluns, 18.
solució) i les relacions que hi ha entre aquestes,

8 Pilar tenia 24 contes i 15 novel·les. Ahir va
Després, cal calcular les tortades que va fer comprar 7 contes més. Quants llibres té ara?
dimecres, sumant 9 tortades a les que va fer dimarts.
de manera que els alumnes aprofundeixen

3r Calcula.
INVENTA TU ELS PROBLEMES
18 2 7 5 11 Dimarts va fer 11 tortades.
Escriu
Escriuununproblema
problemausant
usantcada
cadatext
texti que
i queesesresolga
resolgaamb
ambels
elscàlculs
càlculsdonats.
donats.
11 1 9 5 20 Solució: Dimecres va fer 20 tortades. Després,
Després,resol-lo.
resol-lo.
4t Comprova.
Revisa bé tot el que has fet.
1
Al teatre van assistir
125 adults, 79 xiquetes
2
Hi ha 150 barres de pa.

en el coneixement de la seua estructura.
i 83 xiquets. Són de pa blanc 105
i la resta, de pa integral.
125 1 79 1 83 5 287
Llig atentament cada problema i resol-los seguint els quatre passos. 150 2 105 5 45
1 En un autobús anaven 35 persones. En la primera parada
hi van pujar 25 persones i en la segona, 17 més.
Quantes persones anaven al final a l’autobús? 3
Màrius tenia 238 €. Va comprar
2 En un gimnàs hi havia 185 socis. Al cap d’algun temps una bicicleta per 120 € i un casc
es van esborrar 35 socis del gimnàs i, més avant, s’hi van per 60 €.
apuntar 79 persones. Quants socis hi ha ara?
120 1 60 5 180
3 En una cafeteria tenien 190 refrescos. En van servir al matí 238 2 180 5 58
35 i a la vesprada, 28. Quants refrescos els van quedar?
14 15
Després d’un exemple resolt, es proposen als alumnes diverses activitats de treball,
graduades segons la dificultat, en les quals poden practicar l’objectiu de la pàgina
doble. És destacable el programa Inventa els teus problemes, en què els alumnes
crearan els seus propis problemes i així potenciaran la seua autonomia, iniciativa
i actitud emprenedora.
5
Activitats
1
En cada unitat hi ha una pàgina doble d’Activitats
ACTIVITATS
1 Copia i completa en el quadern. 6 Compara i escriu el signe Problemes

on es pot treballar tot el que s’ha aprés en la unitat,
de manera que l’alumne puga reforçar o ampliar tot
corresponent en el quadern.
5 CM 5 … U
12 Llig i contesta. 13 Resol.
7 CM 5 … U 234.780 342.900
506.900 503.990 En el dibuix hi ha el nombre de persones A la ciutat d’Helena, l’any 2010, hi havia
3 U. de milió 5 … U
que van arribar a un país l’any passat i el 345.500 telèfons mòbils. En 2011 hi havia
el que s’ha estudiat.

4 U. de milió 5 … U 1.250.000 1.249.000
mitjà de transport que van utilitzar. 50.000 telèfons mòbils més, i en 2012
8 U. de milió 5 … U 5.807.700 5.805.900 n’hi havia 1 centena de miler més que en
286.014
9.909.900 9.990.000 2011.
2 Descompon cada número. 415.700 1.037.403 Quants telèfons mòbils hi havia
S’hi dedica un espai bastant gran a Problemes,

786.052 2.098.760 7 Escriu quatre números que a la ciutat d’Helena en 2011?
complisquen cada condició. 125.437 Quants mòbils hi havia en 2012 més
652.804 7.350.207
Quantes persones hi van arribar amb que en 2011?
891.604 , , 900.000
812.006 9.207.003
amb situacions quotidianes d’aplicació dels

tren? I amb cotxe o autobús? Quants mòbils hi havia en 2012
999.891 , , 1.000.000
EXEMPLE més que en 2010?
Amb quin mitjà de transport hi van
3.090.256 , , 3.090.273
786.052 5 7 CM 1 8 DM 1 6 UM 1 … 5 arribar més persones? Quantes
5 700.000 1 80.000 1 … 4.520.930 , , 4.526.002
continguts apresos.
persones hi van arribar?
Ordena de menor a major el nombre
8 Escriu el major i el menor número que
3 Escriu el número indicat. de persones segons el transport usat.
pots formar amb totes aquestes xifres
Número 100.000 400.900 sense repetir-ne cap.
Llig
1414Llig i resol.
i resol.
anterior
Número
2.000.000
299.999
6.870.000
789.999
1 5 7 9 UnaUna revista
revista
visitar
visitar l’any
l’any
d’informàtica
d’informàtica
passat.
passat. AcíAcí
vava entregar
entregar
figuren
figuren elsels
tres
tres
premis
premis
premis
premis
i les
i les
a les
a les
pàgines
pàgines
pàgines
pàgines
web
web
web
més
més
webqueque més
més
visitades.
visitades.
persones
persones van
van
Un esment especial mereix el programa Vocabulari,
posterior
que té per objectiu l’ús del llenguatge matemàtic

5.999.999 8.645.999 2 6 8
PREMIS visites
Escriu com es llig cada número. 2.527.894
4
Or Més de 3 milions de visites Foto10 visites
5.096.300
450.785 2.345.900 9 VOCABULARI. Explica com Xarrant visites
1.907.601
per part dels alumnes.

Plata Entre 2.500.000 i 3.000.000
s’aproxima un número de quatre tres
Campes tes
819.083 5.890.980
xifres als milers.
Bronze Entre 1.500.000 i 2.000.000 3.0 98.444 visi
Animàlia
907.067 7.415.540
Quantes visites ha tingut cada pàgina?
990.009 8.819.109 10 Aproxima a l’ordre que s’indica.
Escriu el número amb xifres i lletres.
Als milers 3.845, 6.270 i 8.469 Quin premi ha aconseguit cada pàgina web?
5 Escriu amb xifres.
Sis-cents vint-i-cinc mil dos-cents. A les centenes 562, 1.394 i 7.538
Huit-cents trenta mil nou-cents. A les desenes Demostra el teu talent

84, 237, 691 i 4.809
Tres milions cent cinquanta mil 15 Amb les xifres 7, 8 i 9 Miquel ha escrit el major número de sis xifres capicua.
huit-cents noranta-cinc. 11 Pensa tres números de 4 xifres en què Quin número ha escrit? Com es llig aquest número?
Sis milions setanta-tres mil. l’aproximació a les centenes és 4.500.
16 17
En Demostra el teu talent es proposen als alumnes activitats en què abordar

les Matemàtiques des d’un punt de vista més lliure i no tan «acadèmic». No són
problemes usuals, sinó qüestions o reptes per a reflexionar i tindre una altra
visió de l’àrea.
Saber fer / Repàs acumulatiu

En Saber fer es materialitza la tasca final
SABER FER 1
anunciada a l’alumne al començament de la unitat.
REPÀS ACUMULATIU
Analitzar dades d’estadis 1 Descompon cada número. 5 Escriu dos números.
Són situacions reals on desenvolupar la competència

A Pau li encanta l’esport i col·lecciona notícies i dades sobre aquest 4.578 7.905 8.360 De tres xifres, l’aproximació a les
tema. Hui llig el nombre d’espectadors que caben als estadis més grans 23.481 56.083 74.902 centenes dels quals és 800.
del món. De quatre xifres, l’aproximació
matemàtica i aplicar el que s’ha aprés, i van

2 Escriu com es llig cada número. als milers dels quals és 6.000.
RUNGRADO MAY DAY BUKIT JALIL SALT LAKE STADIUM
6.380 5.054 9.160
6 Col·loca els números i calcula.
13.016 70.860 95.400
3.672 1 7.636 6.674 1 93 1 587
precedides d’una lectura breu.

Corea del Nord Malàisia Índia 3 Ordena de major a menor. 5.830 2 2.754 4.210 2 3.573
Capacitat: Capacitat: Capacitat:
150.000 110.000 120.000 9.615 2 899 7.085 2 666
567 657 890 980
MARACANÃ ESTADIO AZTECA 765 908 7 Multiplica.
Brasil Mèxic
3.490 3.940 3.409
214 3 2
302 3 3
524 3 5
634 3 6
S’hi proposen activitats de Treball cooperatiu,
perquè els alumnes planifiquen, executen i exposen
Capacitat: Capacitat: 8 Calcula.
103.000 114.500
4 Copia en el quadern els números la
desena més pròxima dels quals és 70. 93233 73834
els resultats de les tasques que s’hi encomanen.

64 67 72 74 79 13 3 3 3 2 20 3 3 3 4
1 Quina és la capacitat de cada estadi? Escriu el número amb xifres

i lletres i descompon-lo. Problemes
Estadi Maracanã 103.000 Cent … 1 CM 1 …

9 A Vall-sol hi ha 125 alumnes d’infantil, 13 Hui han dut a la llibreria de Jaume una
215 de primària i 96 de batxillerat. caixa amb 125 llibres i una altra caixa
2 Ordena els estadis de menor a major segons la capacitat. Quants alumnes hi ha en total? amb 85. Jaume ja ha col·locat 45 llibres.
Quins tenen una capacitat superior a 115.000 persones? Quants llibres li queden per col·locar?
10 Paula ha recorregut 325 quilòmetres
Quins tenen una capacitat inferior a 135.000 persones? amb cotxe i 520 amb tren. Quants 14 Ramir té una granja amb 95 gallines
quilòmetres ha recorregut amb cotxe i 125 titots. Hui ha venut 72 titots.
3 Inventa i escriu la capacitat de tres estadis que
menys que amb tren? Quantes gallines i titots li queden?
tinguen més capacitat que l’Estadio Azteca i menys
que el Salt Lake Stadium. 11 Marc transporta en una furgoneta
8 basquets de pomes de 15 quilos
4 TREBALL COOPERATIU. Contesta amb el teu company. cada un. Quants quilos de pomes
Esbrineu la capacitat en espectadors del major recinte transporta en total?
esportiu de la Comunitat Valenciana. Escriviu el número 12 Laura té 18 anys i la seua cosina
amb lletres i descomponeu-lo.
Paula en té el doble. Quants anys
té Paula?
18 19
La pàgina dreta es dedica al Repàs acumulatiu, on es treballen els continguts més

importants estudiats fins al moment, de forma cíclica perquè l’alumne arribe al final
de curs amb tots els continguts clau completament dominats. Es fa un treball
especial amb els Problemes, als quals es dedica un apartat especial, perquè tenen
gran importància.
6
A més de les unitats, en el llibre Matemàtiques 4 hi ha altres pàgines dedicades a:
Tractament de la informació
Tractament de la informació 3
Cada trimestre (després de les unitats 3, 8 i 13)
Coordenades de punts en una quadrícula 3 Calca en el quadern la quadrícula i situa cada bandera en les coordenades indicades.
8
es dedica una pàgina doble als tipus de gràfics
Susanna participa en una prova d’orientació en què
ha d’arreplegar unes quantes banderes. Observa en
la quadrícula les coordenades dels punts on estan.
7
6 més importants.
5
S’hi treballa la interpretació i representació de cada

Eix 7 4
vertical
6 3
5 2
3
1
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
gràfic, sempre en situacions reals interessants per als
alumnes.
2
1 (10, 2) (2, 8) (3, 4)

Eix (4, 3) (4, 7) (9, 7)
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 horitzontal
Per escriure les coordenades d’un punt, de primer, escriu entre parèntesis 4 Observa i descriu el recorregut de la prova.
el número de l’eix horitzontal, una coma i, després, el número de l’eix vertical.
6
Fixa’t en aquests exemples:
5
(8, 3) (4, 6)
4
2
1 Escriu en el quadern les coordenades del punt que ocupa cada bandera.
1
(…, …) (…, …) (…, …)
(…, …) (…, …) (…, …) 1 2 3 4 5 6 7 8 9
2 Observa la quadrícula i contesta.

■ Quines coordenades té el punt que està a la dreta de la bandera taronja?
EXEMPLE
I el punt que hi ha a l’esquerra? I els que hi ha per damunt i per davall?
■ Quina coordenada tenen en comú la bandera groga i la blava? Ha eixit de la bandera groga en el punt (1, 4), ha anat cap a la
I la bandera roja i la bandera verd fosc? dreta fins al punt (2, 4), ha pujat fins al punt (2, 5) i ha arribat
a la bandera verda. Ha pujat fins al punt (2, 6) i ha anat cap a la
■ Quina bandera té en comú alguna coordenada amb la bandera morada?
dreta fins al punt (4, 6), on està la bandera roja.
Quina és aquesta coordenada?
48 49
Repassos trimestrals
Repàs trimestral PRIMER TRIMESTRE

Al final de cada trimestre es recullen els continguts
Un grup d’amics ha anat a passar el cap de setmana a una estació d’esquí.
En el tauler miren el nombre de visitants que va rebre l’estació els últims anys.
4 Copia i relaciona cada text amb l’expressió corresponent. Després, calcula-les. més importants treballats. Els problemes tenen
una gran extensió per la seua importància i hi figura
Del producte de 5 i 4 en reste 20 : 4 2 2 3 3
la suma de 6 i 2.
Nombre de
Any
visitants Del producte de 5 i 4 en reste
el segell Excel·lent, perquè són activitats en què

5 3 4 2 (6 1 2)
2011 750.000 el producte de 3 i 5.
2012 785.000
Del quocient de 20 entre 4
2013 1.056.000 5342335
l’alumne pot demostrar, d’una manera més clara,

en reste el producte de 2 i 3.
2014 2.060.900
Del quocient de 24 entre 3 en
reste la diferència de 10 i 8. 24 : 3 2 (10 2 8)
Problemes
el grau d’excel·lència assolit en l’adquisició de la
competència matemàtica.
1 Observa el nombre de visitants de cada any i escriu.
5 Llig i resol.
La descomposició i la lectura del número.
LLOGUER D’EQUIPS
EXEMPLE Any 2011 750.000 5 7 CM 1 5 DM 1 … 5 700.000 1 …
Un parell 1 dia 2 dies 7 dies
Tres números compresos entre el nombre de visitants de 2011 i 2012.
Esquís 20 € 32 € 70 €
Tres números majors que el nombre de visitants de 2014 i la xifra
Botes 14 € 23 € 30 €
de les U. de milió dels quals siga 2.
2 Calcula utilitzant potències. Un grup d’amics van llogar 4 parells d’esquís per 2 dies
i un parell de botes per un dia. Quant van pagar en total?
Ahir vam anar a la botiga de l’estació a comprar un barret de llana.
A la botiga hi havia 4 mobles amb 4 caixes cada un. En cada Paula va llogar 5 parells de botes per 2 dies i, per pagar,
caixa hi havia 4 barrets. Quants barrets hi havia a la botiga? va entregar 140 €. Quants diners li van tornar?
Un dia hi vam pujar amb un tren que tenia 6 vagons. Aquest matí s’han llogat uns quants parells de botes
Cada vagó tenia 6 rodes amb 6 radis cada una. per 7 dies. En total s’han recaptat 1.050 €. Quants
Quants radis tenia el tren? parells de botes s’han llogat?
Un grup de 5 amics han dinat a l’estació d’esquí.
3 Calcula. Han gastat 125 € en entrepans i 25 € en refrescos.
5.888 : 23 (5 1 6 2 3) 3 2 10 2 2 3 4 1 8 El total l’han pagat en parts iguals entre tots.
Quant ha pagat cada un?
7.854 : 45 32 2 (8 2 3) 3 4 9 1 11 2 3 3 5
A l’estació han arribat 3 autobusos amb 45 persones
29.790 : 63 (10 1 8 2 2) : 4 1 9 15 1 15 : 5 2 9 cada un. Un terç de les persones són xiquets.
49.774 : 82 15 : (2 1 3) 1 12 20 2 18 : 9 2 7 Quants xiquets han arribat a l’estació?
78 79
ES0000000025222 667939-Repaso1_22203.indd 78 26/02/2015 15:40:14 ES0000000025222 667939-Repaso1_22203.indd 79 26/02/2015 15:40:17
7
Així és la guia didàctica
La guia del professorat es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne
l’ús. S’hi reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne.
Cada unitat està organitzada de la manera següent:
Números fins a
1 set xifres
Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
NÚMEROS • Números de sis i de set xifres.
Relació
SABER Programació didàctica d’aula LlibreMèdia
I OPERACIONS • Aproximacions.
• Unitat 1: activitats i recursos.
Recursos per a l’avaluació
Continguts • Lectura, escriptura i descomposició

de números fins a set xifres.
• Avaluació de continguts.
Unitat 1: proves de control B i A.
MATERIAL D’AULA dels
• Avaluació per competències. Prova 1.
materials
• Formació de números fins a set xifres Làmines
de la unitat a partir dels seus ordres.

• Obtenció del valor de posició de les xifres
• Rúbrica. Unitat 1.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Ensenyament individualitzat
i recursos
d’un número fins a set xifres.
• Lectura i escriptura de números fins a set • Pla de millora. Unitat 1. Quadern de l’alumne
NÚMEROS xifres. • Programa d’ampliació. Unitat 1. • Primer trimestre. Unitat 1.
del projecte
I OPERACIONS • Comparació i ordenació de números
fins a set xifres. Projectes de treball cooperatiu Solució de problemes. Mètode DECA
• Aproximació de números de dues, tres • Projecte del primer trimestre.
SABER FER
i quatre xifres a les desenes, centenes
i milers, respectivament. Recursos complementaris
• Fitxes per al desenvolupament
ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443
per a la
• Resolució de situacions reals en què
unitat
QUADERN
de la intel·ligència.
PRIMÀRIA
ixen números fins a set xifres Matemàtiques
àtiques Primer trimestre
i aproximacions. • Operacions i problemes. Matem
tiques
QUADERN tre
Matemà
r trimes
didàctica
Matemàtiques
Prime
PRIMÀRIA
Primer trimestre
PRIMÀRIA
Aprenentatge eficaç
• Identificació i aplicació dels passos • Tècniques d’estudi i presentació
RESOLUCIÓ per a resoldre un problema. d’exàmens.
PRIMÀRIA
DE PROBLEMES • Invenció de problemes a partir d’un text àtiques
Matem re
i unes operacions donades. Projectes interdisciplinaris
trimest
Primer
RIA
trimestre
PRIMÀ
Primer
• Programa d’Educació en valors. ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443.indd 1 08/04/2015 10:17:10
• Programa d’Educació emocional. 04/03/2015

14:27:20
TASCA FINAL • Analitzar dades d’estadis.

• Intel·ligències múltiples.
1
4-1_VOR_24425.indd
667939_Matematicas_
ES0000000025222
• Valoració de la utilitat dels números en

situacions reals i quotidianes.
Suggeriment de
• Valoració del treball i l’esforç personal SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS
i dels companys.
• Interés per la resolució de problemes
utilitzant operacions adequades. Setembre Octubre Novembre Desembre
temporització
14 15
ES0000000025605 671325-Unidad 01_32839.indd 14-15 02/07/15 13:47
UNITAT 1
Números fins
1
Propòsits a set xifres 1 Quina és la capacitat del pavelló
Què en saps ja?
• Reconéixer situacions reals La Coloma? Escriu aquest número amb Recordeu als alumnes les equivalències
SABER FER
on ixen números fins a cinc xifres. xifres i amb lletres. dels diferents ordres d’unitats que
Enumeració
PAVELLÓ La Coloma TASCA FINAL coneix del curs anterior i feu una
• Recordar els conceptes bàsics 2 Quantes entrades queden disponibles?
CapaCiTaT: 4.500 places Com es descompon aquest número? Analitzar posada en comú per comprovar que
necessaris per al desenvolupament
ENTRaDES DiSpONiBLES: 1.235 dades d’estadis
de la unitat. les apliquen correctament. Després,
dels objectius
Al final de la unitat demaneu-los que realitzen les activitats
Quantes entrades ha comprat en total? proposades.
Previsió de dificultats Com s’escriu aquest número?
món. Abans treballaràs 1 • 2 UM 5 2.000 U
Solucions
• Alguns alumnes es poden
didàctics
i de set xifres.
• 4 UM 5 4.000 U
confondre a l’hora de llegir, escriure esbrinat les entrades que ha comprat Inte
l· • 7 UM 5 7.000 U
i descompondre números de sis la penya de bàsquet de l’activitat 3. ling ligènci
üísti a • 3 DM 5 30.000 U
de les
i set xifres amb zeros intermedis. ca
• 5 DM 5 50.000 U
Realitzeu activitats de lectura, Què en saps ja?
• 8 DM 5 80.000 U
escriptura i descomposició per
Les unitats de miler i les desenes de miler • 2 DM 1 3 UM 5 23.000 U
esmenar aquestes dificultats,
activitats
• 4 DM 1 6 UM 5 46.000 U
i destaqueu que el zero expressa 1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1 desena de miler 5 10.000 unitats • 5 DM 1 9 UM 5 59.000 U
l’absència d’un ordre. Proposeu 1 UM 5 1.000 U 1 DM 5 10.000 U
2 • 3.675 5 3 UM 1 6 C 1 7 D +
també activitats de pas d’unes
plantejades
expressions a altres. 1 Copia i completa en el quadern. + 5 U 5 3.000 1 600 1 70 1 5
2 UM 5 … U 3 DM 5 … U 2 DM 1 3 UM 5 … U • 4.590 5 4 UM 1 5 C 1 9 D 5
• Recordeu també als alumnes el
4 UM 5 … U 5 DM 5 … U 4 DM 1 6 UM 5 … U 5 4.000 1 500 1 90
«truc» per a reconéixer els signes
de comparació, , i ., perquè els 7 UM 5 … U 8 DM 5 … U 5 DM 1 9 UM 5 … U • 8.304 5 8 UM 1 3 C 1 4 U 5
identifiquen sense dificultat. Podeu 5 8.000 1 300 1 4
proposar alguns exemples perquè • 6.097 5 6 UM 1 9 D 1 7 U 5
DM UM C D U 36.821 5 3 DM 1 6 UM 1 8 C 1 2 D 1 1 U 5
els completen. 5 6.000 1 90 1 7
En la final de bàsquet 3 6 8 2 1
5 30.000 1 6.000 1 800 1 20 1 1
• 34.127 5 3 DM 1 4 UM 1
Hui se celebra la final del campionat de bàsquet. 1 1 C 1 2 D 1 7 U 5 30.000 1
Treball col·lectiu Pels voltants de l’estadi ja es poden vore seguidors El número 36.821 es llig: trenta-sis mil huit-cents vint-i-u.
1 4.000 1 100 1 20 1 7
Treball amb
sobre la làmina dels dos equips.
Tots hi han arribat amb moltes ganes d’animar
2 Escriu en el quadern la descomposició i lectura de cada número. • 28.604 5 2 DM 1 8 UM 1
Llegiu la lectura o demaneu a un
els seus jugadors. A les taquilles encara hi ha persones 3.675 8.304 34.127 85.006 1 6 C 1 4 U 5 20.000 1
alumne que ho faça. Demaneu-los
1 8.000 1 600 1 4
la làmina inicial
esperant per comprar l’entrada. 4.590 6.097 28.604 90.104
que comenten la làmina i pregunteu-
De segur que serà un partit apassionant! • 85.006 5 8 DM 1 5 UM 1
los si han vist alguna vegada un partit
de bàsquet, quines són les regles, etc. 1 6 U 5 80.000 1 5.000 1 6
6 7
i les preguntes
Després feu que realitzen les activitats • 90.104 5 9 DM 1 1 C 1
de forma individual i corregiu els ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 6 26/02/2015 15:37:45 ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 7 26/02/2015 15:37:47
1 4 U 5 90.000 1 100 1 4
Espai de notes
resultats col·lectivament.
Notes
associades
1 4.500
Altres maneres de començar Competències
Quatre mil cinc-centes places.
per a construir
2 Queden 1.235 entrades. • Demaneu als alumnes que elaboren per grups llistes de situacions i contextos • Comunicació lingüística. A l’hora de treballar les preguntes de la lectura
1.235 5 1 UM 1 2 C 1 3 D 1 de la vida quotidiana en què isquen números de quatre i de cinc xifres. i, en especial, en la dedicada a Expressió oral, demaneu als alumnes que
1 5 U 5 1.000 1 200 1 30 1 5 Després, feu-ne una posada en comú i anoteu-les totes en la pissarra. utilitzen sempre els termes matemàtics per a expressar-se i comproveu que
ho fan de forma correcta.
una guia «viva»

3 3 C 1 6 D 5 360 entrades. Tres- • Prepareu targetes amb les xifres del 0 al 9. Mostreu als alumnes números
cents seixanta. de quatre xifres formats amb quatre d’aquestes targetes i demaneu-los que • Aprendre a aprendre. Assenyaleu als alumnes la importància de consolidar
diguen com es lligen i quantes unitats de miler, centenes, etc., els formen. bé els coneixements per a poder avançar. Recordeu-los que ja en el curs
4 Escrivint el valor en unitats dels
Després, proposeu altres activitats semblants prenent cinc targetes. passat havien treballat amb números de cinc xifres i expliqueu que en aquest
diferents ordres i sumant els
Per a treballar el valor de posició d’una xifra, podeu canviar l’ordre curs començaran a repassar tots aquests coneixements per poder avançar
resultats.
de les targetes i feu-los vore la importància de la posició de les xifres amb seguretat.
en un número.
16 17
ES0000000025605 671325-Unidad 01_32839.indd 16-17 02/07/15 13:47
Altres opcions Competències clau

per a començar treballades en
la unitat la pàgina doble
8
Números de sis xifres 1 UNITAT 1
3 Copia la taula en el quadern i descompon cada número.
Propòsits 3 CM DM UM C D U
Al poble de Laura volen cobrir la plaça amb taulells.
Solucions de
CM DM UM C D U 2 5 8 0 5
• Descompondre, llegir i escriure Quants taulells hi han dut?
números de sis xifres. 25.805 2 5 8 0 5 3 5 0 4 3
• Reconéixer el valor de posició 35.043 7 5 0 9 6 3
les activitats
de cada xifra d’un número de sis 750.963 9 7 6 3 0 9
xifres. 10.000 976.309
10.000
• 25.805 5 20.000 1 5.000 1
• Resoldre situacions reals amb EXEMPLE 2 DM 1 5 UM 1 8 C 1 … 5 20.000 1 5.000 1 …
10.000 10.000 1 800 1 5
números de sis xifres. 10.000
10.000
10.000 4 Escriu amb lletres o xifres. • 35.043 5 30.000 1 5.000 1
Suggeriments Suggeriments didàctics

10 desenes de miler 5 1 centena de miler
1 CM 5 100.000 U CM DM UM
10 DM 5 1 CM
C D U
10.000
10.000
42.765
67.054
Trenta-set mil nou-cents quaranta-nou.
Cinquanta-huit mil cinc-cents setanta-sis.
1 40 1 3
• 750.963 5 700.000 1 50.000 1
1 900 1 60 1 3
Per a explicar. Treballeu l’equivalència 380.279 Set-cents cinc mil quatre-cents dènou.
d’explotació
100.000 es llig: cent mil. 1 0 0 0 0 0 10.000
entre desenes de miler i centenes 593.406 Nou-cents dos mil set-cents trenta-dos. • 976.309 5 900.000 1 70.000 1
de miler i recordeu als alumnes El pressupost per a arreglar la plaça és de 435.900 €. 1 6.000 1 300 1 9
que en el sistema de numeració Problemes
4 • Quaranta-dos mil set-cents
didàctica
CM DM UM C D U 435.900 5 4 CM 1 3 DM 1 5 UM 1 9 C
decimal cada 10 unitats d’un ordre 5 Llig i resol. seixanta-cinc.
4 3 5 9 0 0 435.900 5 400.000 1 30.000 1 5.000 1 900 PIS ZONA CENTRE
formen una unitat de l’ordre immediat 235.000 € • Seixanta-set mil
Alexandre busca pis. Ha anat a una agència i aquestes
superior. Després, realitzeu en comú 435.900 es llig: quatre-cents trenta-cinc mil nou-cents. són algunes de les ofertes que hi ha trobat. cinquanta-quatre.
PIS ZONA ANTIGA
la descomposició del número que Quin és el preu de cada pis? Escriu-los amb lletres. 195.000 € • Tres-cents huitanta mil
figura en el quadre informatiu, segons 10 desenes de miler 5 1 centena de miler 5 100.000 unitats Quant costa el pis més barat? I el més car?
PIS ZONA LLACS dos-cents setanta-nou.
l’ordre d’unitats i el valor de posició 100.000 es llig: cent mil. Ordena el preu dels pisos de menor a major.
420.900 € • Cinc-cents noranta-tres mil
de les xifres. Finalment, expresseu Els números de sis xifres estan formats per centenes de miler, desenes de miler,
com es llig aquest número. unitats de miler, centenes, desenes i unitats. quatre-cents sis.
CÀLCUL MENTAL • 37.949 • 705.419
Per a reforçar. Escriviu en la pissarra
diversos números de sis xifres. Suma desenes, centenes i milers
• 58.576 • 902.732
1 Escriu a quantes unitats equival cada número i com es llig.
Assenyaleu una xifra del número 5 • Dos-cents trenta-cinc mil €.
i demaneu a un alumne que en diga 3 centenes de miler 6 centenes de miler 8 centenes de miler 23 1 50 5 73 714 1 200 5 914 4.312 1 3.000 5 7.312 Cent noranta-cinc mil €.
el valor en unitats. Repetiu aquesta 4 centenes de miler 7 centenes de miler 9 centenes de miler
Q
uatre-cents vint mil
activitat diverses vegades. nou-cents €.
2 Escriu cada número en el quadern amb xifres i amb lletres.
També podeu reforçar la lectura 26 1 40 417 1 200 6.520 1 3.000
2 CM 1 1 UM 1 5 C 9 CM 1 3 DM 1 9 UM 1 3 C 1 2 D 1 3 U • El més barat costa 195.000 €.
i escriptura de números de sis xifres 64 1 20 529 1 300 4.910 1 4.000
3 CM 1 4 DM 1 2 D 7 CM 1 8 DM 1 6 UM 1 5 C 1 3 D 1 9 U 75 1 40 801 1 400 9.106 1 5.000
El més car costa 420.900 €.
amb zeros intermedis, escrivint 195.000 , 235.000 , 420.000
5 CM 1 3 UM 1 6 D 1 9 U 9 CM 1 9 DM 1 4 UM 1 7 C 1 6 D 1 2 U
en la pissarra diversos números amb
zeros intermedis i demanant als 8 9
alumnes que els lligen, o bé
Càlcul mental
expressant oralment la lectura ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 8 26/02/2015 15:37:50 ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 9 26/02/2015 15:37:51
• 66 • 617 • 9.520
del número perquè els alumnes • 84 • 829 • 8.910
l’escriguen amb xifres. • 115 • 1.201 • 14.106
Altres activitats Altres activitats
• Demaneu als alumnes que escriguen números de sis xifres que complisquen • Demaneu als alumnes que escriguen en una targeta un número de sis xifres. Notes
Activitats
determinades condicions. Per exemple: Amb aquestes targetes podeu realitzar aquestes activitats:
1 • 300.000 • 700.000 – Números en què la xifra de les centenes de miler és igual que la xifra de les – Un alumne eixirà a la pissarra, ensenyarà el seu número i hi escriurà com
• 400.000 • 800.000 desenes de miler. es llig i/o la descomposició. Els altres verificaran si ho ha fet correctament.
• 600.000 • 900.000 – Números en què la xifra de les desenes de miler és igual a 90.000. – Dos alumnes eixiran a la pissarra. S’hauran de col·locar de manera que
2 • 201.500 • 939.323 Després feu que un alumne isca a la pissarra a escriure els números que ha el seus números queden ordenats de menor a major o de major a menor.
• 340.020 • 786.539 escrit i entre tots es comprovarà si són correctes. Podeu demanar que siguen més alumnes els que isquen, i que la classe
• 503.069 • 994.762 • Demaneu a un alumne que pense un número de sis xifres i diga als companys assenyale de primer quin és el número major i el número menor de tots
quin és el valor en unitats de cada xifra del número. Els companys escriuran el i després els ordenen.
número amb xifres i lletres.
18 19
ES0000000025605 671325-Unidad 01_32839.indd 18-19 02/07/15 13:48
Més activitats per a

realitzar a classe
SABER FER REPÀS ACUMULATIU

1 UNITAT 1
Propòsits Analitzar dades d’estadis 1 Descompon cada número. 5 Escriu dos números. • 7.905 5 7 UM 1 9 C 1 5 U 5
A Pau li encanta l’esport i col·lecciona notícies i dades sobre aquest 4.578 7.905 8.360 De tres xifres, l’aproximació a les 5 7.000 1 900 1 5
• Desenvolupar la competència
tema. Hui llig el nombre d’espectadors que caben als estadis més grans 23.481 56.083 74.902 centenes dels quals és 800. • 56.083 5 5 DM 1 6 UM 1
matemàtica amb problemes reals. del món. De quatre xifres, l’aproximació 1 8 D 1 3 U 5 50.000 1
• Repassar continguts clau. 2 Escriu com es llig cada número. als milers dels quals és 6.000. 1 6.000 1 80 1 3
6.380 5.054 9.160 • 8.360 5 8 UM 1 3 C 1 6 D 5
Activitats pàg. 18 13.016 70.860 95.400
3.672 1 7.636 6.674 1 93 1 587
5 8.000 1 300 1 60
Corea del Nord Malàisia Índia • 74.902 5 7 DM 1 4 UM 1
1 • Rungrado May Day 3 Ordena de major a menor. 5.830 2 2.754 4.210 2 3.573
150.000 5 1 CM 1 5 DM 5 1 9 C 1 2 U 5 70.000 1
150.000 110.000 120.000 9.615 2 899 7.085 2 666
5 100.000 1 50.000 567 657 890 980 1 4.000 1 900 1 2
MARACANÃ ESTADIO AZTECA 765 908 7 Multiplica.
Cent cinquanta mil. 2 • Sis mil tres-cents huitanta.
214 3 2 524 3 5 • Tretze mil setze.
• Bukit Jalil
3.490 3.940 3.409 302 3 3 634 3 6
110.000 5 1 CM 1 1 DM 5 Brasil Mèxic • Cinc mil cinquanta-quatre.
5 100.000 1 10.000 Capacitat: Capacitat: 8 Calcula. • Setanta mil huit-cents seixanta.
103.000 114.500
Cent deu mil. desena més pròxima dels quals és 70. 93233 73834 • Nou mil cent seixanta.
• Salt Lake Stadium • Noranta-cinc mil quatre-cents.
64 67 72 74 79 13 3 3 3 2 20 3 3 3 4
120.000 5 1 CM 1 2 DM 5 3 • 765 . 657 . 567
5 100.000 1 20.000 • 980 . 908 . 890
Cent vint mil. i lletres i descompon-lo. Problemes
• 3.940 . 3.490 . 3.409
• Maracanã 103.000 Cent … 1 CM 1 …
Estadi Maracanã
A Vall-sol hi ha 125 alumnes d’infantil,
4 67, 72 i 74
103.000 5 1 CM 1 3 UM 5 9 13 Hui han dut a la llibreria de Jaume una
215 de primària i 96 de batxillerat. caixa amb 125 llibres i una altra caixa 5 • R. M. 757 i 769
5 100.000 1 3.000 2 Ordena els estadis de menor a major segons la capacitat. Quants alumnes hi ha en total? amb 85. Jaume ja ha col·locat 45 llibres.
Cent tres mil. Quins tenen una capacitat superior a 115.000 persones? Quants llibres li queden per col·locar?
• R. M. 6.320 i 5.890
• Estadio Azteca Quins tenen una capacitat inferior a 135.000 persones? 6 • 11.308 • 7.354
amb cotxe i 520 amb tren. Quants 14 Ramir té una granja amb 95 gallines
114.500 5 1 CM 1 1 DM 1 quilòmetres ha recorregut amb cotxe i 125 titots. Hui ha venut 72 titots. • 3.076 • 637
1 4 UM 1 5 C 5 100.000 1 menys que amb tren? Quantes gallines i titots li queden? • 8.716 • 6.419
1 10.000 1 4.000 1 500 que el Salt Lake Stadium. 11 Marc transporta en una furgoneta 7 • 428 • 2.620
Cent catorze mil cinc-cents. 8 basquets de pomes de 15 quilos
• 906 • 3.804
4 TREBALL COOPERATIU. Contesta amb el teu company. ència cada un. Quants quilos de pomes
2 103.000 , 110.000 , 114.500 , Intel·lig sonal transporta en total? 8 • 54 • 224
, 120.000 , 150.000 Esbrineu la capacitat en espectadors del major recinte
interper
esportiu de la Comunitat Valenciana. Escriviu el número 12 Laura té 18 anys i la seua cosina • 78 • 240
• Capacitat superior a 115.000: amb lletres i descomponeu-lo. Paula en té el doble. Quants anys 9 125 1 215 1 96 5 436
Rungrado May Day i Salt Lake té Paula?
Stadium. Hi ha 436 alumnes.
• Capacitat inferior a 135.000: 18 19 10 520 2 325 5 195. Amb cotxe
Bukit Jalil, Salt Lake Stadium, ha recorregut 195 km menys.
Maracanã i Estadio Azteca. ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 18 26/02/2015 15:38:19 ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 19 26/02/2015 15:38:22
11 15 3 8 5 120. En total porta
3 R. M. 115.000, 116.000 i 117.000 120 quilos de pomes.
espectadors. Desenvolupament de la competència matemàtica Repàs en comú 12 18 3 2 5 36. Paula té 36 anys.
4 Demaneu als alumnes que 13 125 1 85 5 210
• En aquesta pàgina els alumnes apliquen diferents conceptes i procediments • Després de realitzar les activitats proposades en aquesta pàgina,
s’organitzen i repartisquen el estudiats en la unitat. El treball amb dades reals sobre la capacitat demaneu a cada alumne que escriga les activitats que li hagen resultat 210 2 45 5165
treball que realitzarà cada un. d’estadis esportius els permetrà aplicar el que han aprés per resoldre més difícils. Feu una posada en comú amb els resultats obtinguts Li queden per col·locar 165 llibres.
Després, demaneu-los que facen una situació real. i proposeu més activitats del mateix tipus per ajudar-los a refermar 14 95 1 125 5 220
una posada en comú per a els conceptes.
• Podeu proposar als alumnes que busquen notícies o articles que continguen 220 2 72 5 148
organitzar la informació obtinguda.
dades amb números de sis o set xifres i proposen activitats semblants a les • També podeu dividir la classe en grups i proposar a cada un que elabore Li queden 148 titots i gallines.
que es plantegen en aquesta pàgina. Després, corregiu-les de forma una pàgina d’activitats de repàs semblant a la proposada. Després, resoleu
Activitats pàg. 19 col·lectiva en la pissarra. cada pàgina proposada de forma col·lectiva i corregiu els possibles errors
Notes
1 • 4.578 5 4 UM 1 5 C 1 7 D 1 que hi hagen pogut cometre.
1 8 U 5 4.000 1 500 1 70 1 8
• 23.481 5 2 DM 1 3 UM 1
1 4 C 1 8 D 1 1 U 5 20.000 1
1 3.000 1 400 1 80 1 1
28 29
ES0000000025605 671325-Unidad 01_32839.indd 28-29 02/07/15 13:48
Indicacions sobre Propostes per a

les activitats treballar el repàs en
plantejades en la comú
pàgina
9
El tractament de les
intel·ligències múltiples
En l’àmbit educatiu, la intel·ligència s’ha considerat, Intel·ligència logicomatemàtica. És la capacitat de
tradicionalment, un concepte unitari. Així, s’entenia manejar números, relacions i patrons lògics d’una
que qualsevol alumne podia tindre una intel·ligència manera eficaç. Els alumnes que l’han desenvolupada
més o menys desenvolupada, que es manifestava en tenen facilitat per a resoldre problemes i realitzar càl-
unes capacitats concretes. L’any 1983, el psicòleg culs numèrics, i també per a raonar científicament.
Howard Gardner, en l’obra Teoria de les intel·ligències
Intel·ligència cinestesicocorporal. És l’habilitat per
múltiples, va proposar un concepte plural de la
a usar el propi cos i suposa destreses de coordinació,
intel·ligència i va establir l’existència de diferents ti-
equilibri, força, flexibilitat i velocitat. Es manifesta en
pus d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del
els alumnes que destaquen en activitats esportives,
cervell. Gardner també va defensar la idea que aques-
dansa i expressió corporal.
tes intel·ligències, lluny de ser capacitats innates i in-
amovibles, es podien desenvolupar si l’entorn i l’acció Intel·ligència espacial. És l’habilitat de percebre la
educativa oferien les condicions adequades. realitat apreciant les relacions espacials, de represen-
tar gràficament les idees i de manifestar sensibilitat al
A partir de l’obra de Gardner, diversos autors van fixar
color, la línia i la forma. S’observa en els alumnes que
l’existència de huit tipus d’intel·ligències, diferents i in-
utilitzen gràfics i esquemes per a estudiar, i tenen fa-
dependents entre si. Per tant, cada individu en tindrà
cilitat per a elaborar mapes conceptuals i per al di-
unes més desenvolupades que altres: un alumne pot
buix.
destacar per la intel·ligència logicomatemàtica i un al-
tre per la intel·ligència lingüística. En cap cas podrem Intel·ligència musical. És la capacitat de percebre,
dir que un és més intel·ligent que l’altre, ja que no és distingir, transformar i expressar el ritme, el timbre i el
possible valorar cap tipus d’intel·ligència per damunt to dels sons musicals. Els alumnes que la presenten
de les altres. se senten atrets pels sons de la naturalesa i per tot ti-
pus de melodies, i gaudeixen seguint el compàs.
La nova llei d’educació, la LOMQE, planteja la neces-
sitat de millorar les capacitats i competències dels Intel·ligència interpersonal. És la capacitat de per-
alumnes perquè puguen actuar de forma adequada i cebre els sentiments i les emocions dels altres, des-
eficaç en diferents situacions personals i socials. Amb envolupar empatia i treballar cooperativament d’una
aquesta finalitat, el projecte Saber Fer proposa acti- forma efectiva. Està present en alumnes que establei-
vitats i estratègies de treball orientades a estimular el xen relacions socials amb facilitat i tenen habilitats de
desenvolupament de totes les intel·ligències. lideratge.
Aquestes propostes estan plantejades tenint en Intel·ligència intrapersonal. És l’habilitat per a pren-
compte les diferents capacitats i estils cognitius dels dre consciència d’un mateix i conéixer les pròpies for-
alumnes. taleses i debilitats, i actuar conseqüentment. Implica
En la guia didàctica es marquen amb una etiqueta les disposar d’una autoimatge encertada i de capacitat
activitats o seccions del llibre especialment orientades de reflexió i autodisciplina.
al desenvolupament de cada una d’aquestes intel· Intel·ligència naturalista. És la capacitat d’interactu-
ligències: ar amb la naturalesa, distingir i classificar elements de
Intel·ligència lingüística. És l’habilitat d’utilitzar el la flora i la fauna, o roques i minerals. Inclou habilitats
llenguatge oral i escrit eficaçment per a informar, per- d’observació, experimentació i reflexió sobre l’entorn.
suadir i adquirir nous coneixements. S’evidencia en Els alumnes que la tenen desenvolupada gaudeixen
els alumnes que saben comunicar idees, memoritzen amb els treballs de camp i tenen consciència medi-
amb facilitat i tenen aptitud per a l’aprenentatge d’idi- ambiental.
omes.
10
Matemàtiques
PRIMÀRIA
El llibre Matemàtiques 4, per a quart curs de primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions
Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
EDICIÓ
IL·LUSTRACIÓ
Irene Hervás Alonso
Felipe López Salán
José María Valera Estévez
Eduardo Leal Uguina
EDICIÓ EXECUTIVA
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules,

els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè
l’alumnat els copie en un quadern.
Unitats Informació i activitats
• Números de sis xifres • Aproximacions
1 Números fins • Números de set xifres
a set xifres 6
• Propietats commutativa i associativa • Sumes i restes combinades
2 Suma i resta 20 • Estimació de sumes i de restes
• Propietats de la multiplicació • Potències
3 Multiplicació • Estimació de productes
i potències 34 Tractament de la informació. Coordenades de punts en una quadrícula
• Divisió exacta i divisió entera • Divisions amb zeros en el
4 Divisió 50 • Prova de la divisió quocient
• Operacions combinades
• Divisions amb divisor de dues xifres (I) • Propietat de la divisió exacta
5 Pràctica de la divisió 64 • Divisions amb divisor de dues xifres (II)
REPÀS TRIMESTRAL
• Fraccions. Comparació de fraccions • Fraccions pròpies i impròpies
6 Fraccions 80 • Fracció d’un número • Números mixtos
• Unitats decimals • Comparació de decimals
7 Números decimals 96 • Números decimals • Aproximació de decimals
• Suma de números decimals • Multiplicació de números
8 Suma, resta i multiplicació • Resta de números decimals decimals
de decimals 110 Tractament de la informació. Gràfics de barres de tres característiques
• El rellotge digital • Problemes amb temps i diners
9 Temps i diners 126 • Unitats de temps
• El metre, el decímetre i el centímetre • El quilòmetre, l’hectòmetre
10 Longitud 140 • El mil·límetre i el decàmetre
REPÀS TRIMESTRAL
• El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre • El decagram, l’hectogram
11 Capacitat i massa 156 • El decalitre, l’hectolitre i el quilolitre i el quilogram
• El decigram, el centigram • Problemes de mesura
i el mil·ligram
• Posicions relatives de rectes • Mesura i traçat d’angles
12 Rectes i angles 170 i circumferències • Simetries i translacions
• Perímetre. Polígons regulars • Àrea amb quadrat unitat
13 Polígons 184 • Classificació de triangles • Àrea del quadrat i del rectangle
• Classificació de quadrilàters i paral·lelograms
Tractament de la informació. Pictogrames
• Prismes i piràmides. Elements • Cossos redons
14 Cossos geomètrics 202 • Classificació de prismes i piràmides
• Esdeveniment segur, possible i impossible • Mitjana
15 Probabilitat i estadística 216 • Més probable i menys probable
REPÀS TRIMESTRAL
2
12
Càlcul mental Solució de problemes Saber fer
• Sumar desenes, centenes i milers • Passos per a resoldre un problema • Analitzar dades
• Restar desenes, centenes i milers d’estadis
• Sumar desenes a números de 3 i de 4 xifres • Completar enunciats • Triar regals

• Restar desenes de números de 3 i de 4 xifres amb punts
• Sumar centenes a números de 3 i de 4 xifres • Reconstruir l’enunciat • Comprovar

• Restar centenes de números de 3 i de 4 xifres una comanda
• Multiplicar un número per 10, 100 i 1.000 • Traure conclusions d’un enunciat • Conéixer les regles

• Multiplicar un dígit per desenes, centenes d’un joc
i milers
• Multiplicar dos números acabats en zero • Esbrinar les dades que sobren • Organitzar grups

• Multiplicar números de 2 xifres per 2 i per 20 i inventar preguntes
• Dividir desenes, centenes i milers entre 10 • Esbrinar i inventar les dades • Comprendre notícies

• Dividir centenes i milers entre 100 i entre 1.000 que falten amb fraccions
• Trobar la meitat de desenes i de centenes • Ordenar les dades d’un problema • Estudiar l’evolució

• Trobar la meitat de números de 2 i de 3 xifres d’un preu
• Sumar 11 a un número • Extraure dades de la resolució • Revisar una factura

• Sumar 9 a un número d’un problema
• Restar 11 d’un número • Canviar dades per obtindre • Programar horaris

• Restar 9 d’un número una solució diferent
• Sumar números a 2 xifres sense portar-ne • Triar la pregunta perquè • Interpretar dades

• Sumar números a 2 xifres portant-ne el problema es resolga d’altituds
amb dues operacions
• Sumar 21, 31, 41... a números de 2 xifres • Triar la pregunta que es respon amb • Efectuar càlculs

• Sumar 19, 29, 39... a números de 2 xifres diversos càlculs en un laboratori
• Restar 21, 31, 41... de números de 2 xifres • Triar les preguntes que es poden • Treballar amb angles

• Restar 19, 29, 39... de números de 2 xifres respondre a partir de l’enunciat en els esports
• Sumar 101, 201... a números de 3 xifres • Escriure les qüestions intermèdies en • Analitzar mosaics

• Sumar 99, 199... a números de 3 xifres problemes de dues o més operacions
• Multiplicar per 11 números de 2 xifres • Triar els càlculs que resolen • Interpretar

• Multiplicar per 101 números de 2 xifres un problema una maqueta
• Multiplicar per 5 números de 2 xifres • Triar la solució més raonable • Triar l’estratègia

• Multiplicar per 50 números de 2 xifres en un concurs
3
13
Números fins a
1 set xifres
NÚMEROS • Números de sis i de set xifres.

SABER
I OPERACIONS • Aproximacions.
• Lectura, escriptura i descomposició

de números fins a set xifres.
• Formació de números fins a set xifres
a partir dels seus ordres.
• Obtenció del valor de posició de les xifres
d’un número fins a set xifres.
• Lectura i escriptura de números fins a set
NÚMEROS xifres.
i operacions • Comparació i ordenació de números
fins a set xifres.
• Aproximació de números de dues, tres
i quatre xifres a les desenes, centenes
SABER FER i milers, respectivament.
• Resolució de situacions reals en què
ixen números fins a set xifres
i aproximacions.
• Identificació i aplicació dels passos

RESOLUCIÓ per a resoldre un problema.
DE PROBLEMES • Invenció de problemes a partir d’un text
i unes operacions donades.
TASCA FINAL • Analitzar dades d’estadis.
• Valoració de la utilitat dels números en

situacions reals i quotidianes.
• Valoració del treball i l’esforç personal
i dels companys.
utilitzant operacions adequades.
14
Programació didàctica d’aula LlibreMèdia

MATERIAL D’AULA
• Avaluació per competències. Prova 1. Làmines
• Pla de millora. Unitat 1. Quadern de l’alumne
• Programa d’ampliació. Unitat 1. • Primer trimestre. Unitat 1.
Projectes de treball cooperatiu Solució de problemes. Mètode DECA

• Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443
• Fitxes per al desenvolupament QUADERN
PRIMÀRIA
Matemàtiques
s
àtique Primer trimestre
• Operacions i problemes. Matem
ques
estre
àti
QUADERN
Prim er trim
Matem
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Primer trimestre
PRIMÀRIA
• Tècniques d’estudi i presentació
d’exàmens.
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
Projectes interdisciplinaris
trime
Primer
IA
re
PRIMÀR
trimest
Primer
• Programa d’Educació en valors. ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443.indd 1 08/04/2015 10:17:10
• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

015 14:27:2
0
1
5.indd
R_2442
aticas_4-1_VO
_Matem
222 667939
000025
ES0000
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Setembre Octubre Novembre Desembre
15
Números fins
Propòsits
• Reconéixer situacions reals
1 a set xifres
on ixen números fins a cinc xifres.
• Recordar els conceptes bàsics PAVELLÓ La Coloma
CapaCiTaT: 4.500 places
ENTRaDES DiSpONiBLES: 1.235
de la unitat.
Previsió de dificultats
• Alguns alumnes es poden
confondre a l’hora de llegir, escriure
i descompondre números de sis
i set xifres amb zeros intermedis.
Realitzeu activitats de lectura,
escriptura i descomposició per
esmenar aquestes dificultats,
i destaqueu que el zero expressa
l’absència d’un ordre. Proposeu
també activitats de pas d’unes
expressions a altres.
• Recordeu també als alumnes el
«truc» per a reconéixer els signes
de comparació, , i ., perquè els
identifiquen sense dificultat. Podeu
proposar alguns exemples perquè
els completen.
En la final de bàsquet
Hui se celebra la final del campionat de bàsquet.
Treball col·lectiu Pels voltants de l’estadi ja es poden vore seguidors
sobre la làmina dels dos equips.
Llegiu la lectura o demaneu a un Tots hi han arribat amb moltes ganes d’animar
els seus jugadors. A les taquilles encara hi ha persones
alumne que ho faça. Demaneu-los
esperant per comprar l’entrada.
que comenten la làmina i pregunteu-
De segur que serà un partit apassionant!
los si han vist alguna vegada un partit
de bàsquet, quines són les regles, etc. 6
Després feu que realitzen les activitats
de forma individual i corregiu els ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 6 26/02/2015 15:37:45
resultats col·lectivament.
1 4.500
Altres maneres de començar
Quatre mil cinc-centes places.
2 Queden 1.235 entrades. • Demaneu als alumnes que elaboren per grups llistes de situacions i contextos
1.235 5 1 UM 1 2 C 1 3 D 1 de la vida quotidiana en què isquen números de quatre i de cinc xifres.
1 5 U 5 1.000 1 200 1 30 1 5 Després, feu-ne una posada en comú i anoteu-les totes en la pissarra.
3 3 C 1 6 D 5 360 entrades. Tres- • Prepareu targetes amb les xifres del 0 al 9. Mostreu als alumnes números
cents seixanta. de quatre xifres formats amb quatre d’aquestes targetes i demaneu-los que
diguen com es lligen i quantes unitats de miler, centenes, etc., els formen.
4 Escrivint el valor en unitats dels
Després, proposeu altres activitats semblants prenent cinc targetes.
diferents ordres i sumant els
Per a treballar el valor de posició d’una xifra, podeu canviar l’ordre
resultats.
de les targetes i feu-los vore la importància de la posició de les xifres
en un número.
16
UNITAT 1
Què en saps ja?
1 Quina és la capacitat del pavelló
La Coloma? Escriu aquest número amb Recordeu als alumnes les equivalències
SABER FER
xifres i amb lletres. dels diferents ordres d’unitats que
TASCA FINAL coneix del curs anterior i feu una
2 Quantes entrades queden disponibles?
Com es descompon aquest número? Analitzar posada en comú per comprovar que
dades d’estadis
les apliquen correctament. Després,
Al final de la unitat demaneu-los que realitzen les activitats
Quantes entrades ha comprat en total?
proposades.
Com s’escriu aquest número?
món. Abans treballaràs 1 • 2 UM 5 2.000 U
i de set xifres.
• 4 UM 5 4.000 U
esbrinat les entrades que ha comprat Inte
l • 7 UM 5 7.000 U
la penya de bàsquet de l’activitat 3. ling ·ligènc
üíst ia • 3 DM 5 30.000 U
ica
• 5 DM 5 50.000 U
Què en saps ja?
• 8 DM 5 80.000 U
Les unitats de miler i les desenes de miler • 2 DM 1 3 UM 5 23.000 U
• 4 DM 1 6 UM 5 46.000 U
1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1 desena de miler 5 10.000 unitats • 5 DM 1 9 UM 5 59.000 U
1 UM 5 1.000 U 1 DM 5 10.000 U
2 • 3.675 5 3 UM 1 6 C 1 7 D +
1 Copia i completa en el quadern. + 5 U 5 3.000 1 600 1 70 1 5
2 UM 5 … U 3 DM 5 … U 2 DM 1 3 UM 5 … U • 4.590 5 4 UM 1 5 C 1 9 D 5
4 UM 5 … U 5 DM 5 … U 4 DM 1 6 UM 5 … U 5 4.000 1 500 1 90
7 UM 5 … U 8 DM 5 … U 5 DM 1 9 UM 5 … U • 8.304 5 8 UM 1 3 C 1 4 U 5
5 8.000 1 300 1 4
• 6.097 5 6 UM 1 9 D 1 7 U 5
DM UM C D U 36.821 5 3 DM 1 6 UM 1 8 C 1 2 D 1 1 U 5 5 6.000 1 90 1 7
5 30.000 1 6.000 1 800 1 20 1 1
3 6 8 2 1 • 34.127 5 3 DM 1 4 UM 1
1 1 C 1 2 D 1 7 U 5 30.000 1
El número 36.821 es llig: trenta-sis mil huit-cents vint-i-u.
1 4.000 1 100 1 20 1 7
2 Escriu en el quadern la descomposició i lectura de cada número. • 28.604 5 2 DM 1 8 UM 1
3.675 8.304 34.127 85.006 1 6 C 1 4 U 5 20.000 1
4.590 6.097 28.604 90.104 1 8.000 1 600 1 4
• 85.006 5 8 DM 1 5 UM 1
1 6 U 5 80.000 1 5.000 1 6
7
• 90.104 5 9 DM 1 1 C 1
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 7 26/02/2015 15:37:47
1 4 U 5 90.000 1 100 1 4
Notes
Competències
• Comunicació lingüística. A l’hora de treballar les preguntes de la lectura
i, en especial, en la dedicada a Expressió oral, demaneu als alumnes que
utilitzen sempre els termes matemàtics per a expressar-se i comproveu que
• Aprendre a aprendre. Assenyaleu als alumnes la importància de consolidar
bé els coneixements per a poder avançar. Recordeu-los que ja en el curs
passat havien treballat amb números de cinc xifres i expliqueu que en aquest
curs començaran a repassar tots aquests coneixements per poder avançar
amb seguretat.
17
Números de sis xifres
Propòsits
Al poble de Laura volen cobrir la plaça amb taulells.
• Descompondre, llegir i escriure Quants taulells hi han dut?
números de sis xifres.
• Reconéixer el valor de posició
de cada xifra d’un número de sis
xifres. 10.000
• Resoldre situacions reals amb 10.000
10.000 10.000
números de sis xifres. 10.000
10.000
10.000
10 desenes de miler 5 1 centena de miler 10 DM 5 1 CM 10.000
Suggeriments didàctics 1 CM 5 100.000 U CM DM UM C D U 10.000
Per a explicar. Treballeu l’equivalència 100.000 es llig: cent mil. 1 0 0 0 0 0 10.000
entre desenes de miler i centenes
de miler i recordeu als alumnes El pressupost per a arreglar la plaça és de 435.900 €.
que en el sistema de numeració CM DM UM C D U 435.900 5 4 CM 1 3 DM 1 5 UM 1 9 C
decimal cada 10 unitats d’un ordre
4 3 5 9 0 0 435.900 5 400.000 1 30.000 1 5.000 1 900
formen una unitat de l’ordre immediat
superior. Després, realitzeu en comú 435.900 es llig: quatre-cents trenta-cinc mil nou-cents.
la descomposició del número que
figura en el quadre informatiu, segons 10 desenes de miler 5 1 centena de miler 5 100.000 unitats
l’ordre d’unitats i el valor de posició 100.000 es llig: cent mil.
de les xifres. Finalment, expresseu Els números de sis xifres estan formats per centenes de miler, desenes de miler,
com es llig aquest número. unitats de miler, centenes, desenes i unitats.

diversos números de sis xifres.
1 Escriu a quantes unitats equival cada número i com es llig.
Assenyaleu una xifra del número
i demaneu a un alumne que en diga 3 centenes de miler 6 centenes de miler 8 centenes de miler
el valor en unitats. Repetiu aquesta 4 centenes de miler 7 centenes de miler 9 centenes de miler
activitat diverses vegades. 2 Escriu cada número en el quadern amb xifres i amb lletres.
També podeu reforçar la lectura
2 CM 1 1 UM 1 5 C 9 CM 1 3 DM 1 9 UM 1 3 C 1 2 D 1 3 U
i escriptura de números de sis xifres
3 CM 1 4 DM 1 2 D 7 CM 1 8 DM 1 6 UM 1 5 C 1 3 D 1 9 U
amb zeros intermedis, escrivint
5 CM 1 3 UM 1 6 D 1 9 U 9 CM 1 9 DM 1 4 UM 1 7 C 1 6 D 1 2 U
en la pissarra diversos números amb
zeros intermedis i demanant als 8
alumnes que els lligen, o bé
expressant oralment la lectura ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 8 26/02/2015 15:37:50
del número perquè els alumnes

l’escriguen amb xifres.
Altres activitats
• Demaneu als alumnes que escriguen números de sis xifres que complisquen
Activitats
determinades condicions. Per exemple:
1 • 300.000 • 700.000 – Números en què la xifra de les centenes de miler és igual que la xifra de les
• 400.000 • 800.000 desenes de miler.
• 600.000 • 900.000 – Números en què la xifra de les desenes de miler és igual a 90.000.
2 • 201.500 • 939.323 Després feu que un alumne isca a la pissarra a escriure els números que ha
• 340.020 • 786.539 escrit i entre tots es comprovarà si són correctes.
• 503.069 • 994.762 • Demaneu a un alumne que pense un número de sis xifres i diga als companys
quin és el valor en unitats de cada xifra del número. Els companys escriuran el
número amb xifres i lletres.
18
1 UNITAT 1
3 Copia la taula en el quadern i descompon cada número.
3 CM DM UM C D U
CM DM UM C D U 2 5 8 0 5
25.805 2 5 8 0 5 3 5 0 4 3
35.043 7 5 0 9 6 3
750.963 9 7 6 3 0 9
976.309
• 25.805 5 20.000 1 5.000 1
EXEMPLE 2 DM 1 5 UM 1 8 C 1 … 5 20.000 1 5.000 1 …
1 800 1 5
4 Escriu amb lletres o xifres. • 35.043 5 30.000 1 5.000 1
42.765 Trenta-set mil nou-cents quaranta-nou. 1 40 1 3
67.054 Cinquanta-huit mil cinc-cents setanta-sis. • 750.963 5 700.000 1 50.000 1
380.279 Set-cents cinc mil quatre-cents dènou. 1 900 1 60 1 3
593.406 Nou-cents dos mil set-cents trenta-dos. • 976.309 5 900.000 1 70.000 1
1 6.000 1 300 1 9
Problemes
4 • Quaranta-dos mil set-cents
5 Llig i resol. PIS ZONA CENTRE seixanta-cinc.
Alexandre busca pis. Ha anat a una agència i aquestes 235.000 € • Seixanta-set mil
són algunes de les ofertes que hi ha trobat. cinquanta-quatre.
PIS ZONA ANTIGA
Quin és el preu de cada pis? Escriu-los amb lletres. 195.000 € • Tres-cents huitanta mil
Quant costa el pis més barat? I el més car? dos-cents setanta-nou.
PIS ZONA LLACS
Ordena el preu dels pisos de menor a major.
420.900 € • Cinc-cents noranta-tres mil
quatre-cents sis.
CÀLCUL MENTAL • 37.949 • 705.419
Suma desenes, centenes i milers

• 58.576 • 902.732
5 • Dos-cents trenta-cinc mil €.
23 1 50 5 73 714 1 200 5 914 4.312 1 3.000 5 7.312 Cent noranta-cinc mil €.
Quatre-cents vint mil
nou-cents €.
26 1 40 417 1 200 6.520 1 3.000
• El més barat costa 195.000 €.
64 1 20 529 1 300 4.910 1 4.000
75 1 40 801 1 400 9.106 1 5.000
El més car costa 420.900 €.
195.000 , 235.000 , 420.000
9
Càlcul mental
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 9 26/02/2015 15:37:51
• 66 • 617 • 9.520
• 84 • 829 • 8.910
• 115 • 1.201 • 14.106
Altres activitats
• Demaneu als alumnes que escriguen en una targeta un número de sis xifres. Notes
Amb aquestes targetes podeu realitzar aquestes activitats:
– Un alumne eixirà a la pissarra, ensenyarà el seu número i hi escriurà com
es llig i/o la descomposició. Els altres verificaran si ho ha fet correctament.
– Dos alumnes eixiran a la pissarra. S’hauran de col·locar de manera que
el seus números queden ordenats de menor a major o de major a menor.
Podeu demanar que siguen més alumnes els que isquen, i que la classe
assenyale de primer quin és el número major i el número menor de tots
i després els ordenen.
19
Números de set xifres
Propòsits
10 centenes de miler 5 1 unitat de milió
• Descompondre, llegir i escriure 10 CM 5 1 U. de milió
números de set xifres.
1 U. de milió 5 1.000.000 U U. de
• Comparar números fins a set xifres. milió CM DM UM C D U

• Resoldre situacions reals amb 1 0 0 0 0 0 0
números de set xifres.
Enguany, han visitat la ciutat 3.489.750 turistes.
Suggeriments didàctics U. de
CM DM UM C D U
milió
Per a explicar. Treballeu l’equivalència
3 4 8 9 7 5 0
entre centenes de miler i unitat
de milió. Escriviu amb xifres i lletra
3.489.750 5 3 U. de milió 1 4 CM 1 8 DM 1 9 UM 1 7 C 1 5 D 5
un milió en la pissarra i feu que els
5 3.000.000 1 400.000 1 80.000 1 9.000 1 700 1 50
alumnes escriguen dos milions, tres
milions, etc. A continuació, treballeu 3.489.750 es llig: tres milions quatre-cents huitanta-nou mil set-cents cinquanta.
la descomposició i la lectura del

10 centenes de miler 5 1 unitat de milió 5 1.000.000 unitats
número que figura en el quadre
informatiu. Finalment, expresseu
Els números de set xifres estan formats per unitats de milió, centenes de miler,
com es llig el número i poseu-ne desenes de miler, unitats de miler, centenes, desenes i unitats.
més exemples.
Per a reforçar. Proposeu als alumnes
l’ordenació de tres o quatre números 1 Quantes unitats són? Copia i completa en el quadern.
de set xifres. Si cal, recordeu-los ■ 2 U. de milió ■ 5 U. de milió ■ 8 U. de milió

el significat dels signes , i .. ■ 4 U. de milió ■ 6 U. de milió ■ 9 U. de milió
Escriviu en la pissarra diversos 2 Escriu en el quadern els números en el quadre i descompon-los.

números de set xifres amb zeros
U. de CM DM UM C D U
intermedis i demaneu als alumnes 2.760.540 5.976.605 milió
que en completen la descomposició 2 7 6 0 5 4 0
7.070.800 9.084.378
i la lectura.
3 Escriu com es llig cada número.
Activitats ■ 3.560.845 ■ 5.089.765 ■ 6.125.378
■ 7.009.675 ■ 8.050.029 ■ 9.009.900
1 • 2.000.000 • 6.000.000
• 4.000.000 • 8.000.000 10
• 5.000.000 • 9.000.000
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 10 26/02/2015 15:37:53
2 • 2.760.540 5 2 U. de milió 1
1 7 CM 1 6 DM 1 5 C 1 4 D 5
5 2.000.000 1 700.000 1 Altres activitats
1 60.000 1 500 1 40
• Escriviu en la pissarra diversos números de set xifres i descriviu-los, utilitzant
• 7.070.800 5 7 U. de milió 1 els ordres d’unitats, perquè els alumnes els endevinen. Per exemple:
1 7 DM 1 8 C 5 – «La xifra de la unitat de milió és igual a 5»
5 7.000.000 1 70.000 1 800
– «La xifra de les centenes de miler és igual a 900.000 unitats»
• 5.976.605 5 5 U. de milió 1
• Expresseu oralment la lectura d’un número de set xifres i feu que
1 9 CM 1 7 DM 1 6 C 15 U 5
un alumne l’escriga amb xifres en la pissarra. Entre tots es comprovarà
5 5.000.000 1 900.000 1
si l’escriptura és correcta. Repetiu aquesta activitat amb diversos números
1 70.000 1 6.000 1 600 1 5
i insistiu en els números amb zeros intermedis.
• 9.084.378 5 9 U. de milió 1 • Feu que un alumne escriga en la pissarra un número de set xifres
1 8 DM 1 4 UM 1 3 C 1 i demaneu-los que escriguen números majors o menors segons certes
1 7 D 1 8 U 5 9.000.000 1 condicions. Per exemple: «Un número major la xifra de les CM
1 80.000 1 4.000 1 300 1 del qual és…».
1 70 1 8
20
1 UNITAT 1
4 Escriu el valor en unitats de la xifra 8 de cada número.
3 • Tres milions cinc-cents seixanta
1.856.090 7.819.003 EXEMPLE
mil huit-cents quaranta-cinc.
■ ■
3.087.823 8.050.029 1.856.090

• Set milions nou mil sis-cents
■ ■
■ 8.125.678 ■ 9.381.567 8 CM 5 800.000 U setanta-cinc.

5 Ordena cada grup de números. Utilitza el signe corresponent. • Cinc milions huitanta-nou mil
■ 3.780.876, 7.456.900 i 2.900.990
set-cents seixanta-cinc.
RECORDA De menor a major • Huit milions cinquanta mil
■ 5.890.000, 5.089.000 i 5.980.000
, es llig: menor que. vint-i-nou.
■ 6.760.976, 7.890.670 i 5.670.900
. es llig: major que. De major a menor • Sis milions cent vint-i-cinc mil
8.900.090, 8.901.000 i 8.910.000
tres-cents setanta-huit.
■
Problemes • Nou milions nou mil nou-cents.

4 • 8 CM 5 800.000 U
6 Busca en la taula la població d’algunes ciutats europees i contesta.
• 8 DM 5 80.000 U; 8 C 5 800 U
Ciutat Població • 8 U. de milió 5 8.000.000 U
Londres 8.308.369 8U58
Madrid 3.575.429 • 8 CM 5 800.000 U
Berlín 3.375.222
• 8 U. de milió 5 8.000.000 U
Roma 2.768.415
• 8 DM 5 80.000 U
París 2.243.833
5 • 2.900.990 , 3.780.876 ,
■ Quants habitants té la ciutat menys poblada? , 7.456.900
■ Quants habitants té la ciutat més poblada? • 5.089.000 , 5.890.000 ,
■ Quina ciutat té més habitants: Madrid o Berlín? , 5.980.000
■ Quines ciutats en tenen més de dos milions i menys de quatre milions? • 7.890.670 . 6.760.976 .
■ Ordena la població de les cinc ciutats de menor a major. . 5.670.900
• 8.910.000 . 8.901.000 .
RAONAMENT
. 8.900.090
Pensa i escriu els números que s’indiquen.
El menor número de set xifres en què 6 • París: dos milions dos-cents
El menor número de set xifres. la xifra de les unitats de milió és 8. quaranta-tres mil huit-cents
trenta-tres.
El major número de set xifres en què la • Londres: huit milions tres-cents
El major número parell de set xifres. xifra de les centenes de miler és 0. huit mil tres-cents seixanta-nou.
• Té més habitants Madrid.
11
• Totes excepte Londres.
• 2.243.833 , 2.768.415 ,
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 11 26/02/2015 15:37:55
, 3.375.222 , 3.575.429 ,
, 8.308.369
Competències Raonament
• Competència matemàtica, científica i tecnològica. L’activitat 6, un • Menor número: 1.000.000
context molt interessant per als alumnes, els permet aplicar a la realitat
• Major número: 9.999.998
els continguts apresos fins ara en la unitat. D’aquesta manera, troben
sentit al seu treball amb les matemàtiques i desenvolupen de forma • 8.000.000
adequada la competència per a aplicar-les en distintes situacions de • 9.099.999
la vida.
Notes
21
Aproximacions
Propòsits
Com s’aproxima el número 56 a les desenes?
• Aproximar números de dues, de 1r Busca entre quines desenes està. Està entre 50 i 60.
tres i de quatre xifres a les desenes,
2n Tria la desena més pròxima. Compara la xifra de les unitats amb 5:
centenes i milers, respectivament. 6.5 La desena més pròxima a 56 és 60.
• Aproximar números de tres
i de quatre xifres a les desenes 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60
i centenes, respectivament.
Com s’aproxima el número 479 a les centenes?
• Resoldre situacions reals utilitzant
1r Busca entre quines centenes està. Està entre 400 i 500.
les aproximacions.
2n Tria la centena més pròxima. Compara la xifra de les desenes amb 5:
7.5 La centena més pròxima a 479 és 500.
Suggeriments didàctics 479
Per a explicar. Comenteu pas a pas 400 410 420 430 440 450 460 470 480 490 500
els exemples resolts, deixant clar en
Com s’aproxima el número 1.237 als milers?
cada cas quina xifra cal comparar
1r Busca entre quins milers està. Està entre 1.000 i 2.000.
amb 5 (indiqueu que si la xifra és 5,
s’arredoneix “cap amunt”). 2n Tria el miler més pròxim. Compara la xifra de les centenes amb 5:
2,5 El miler més pròxim a 1.237 és 1.000.
Assenyaleu que en els tres casos
1.237
aproximem cada número al major
dels ordres. Més tard, expliqueu 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000
en comú el Fes-ho així de la pàgina 13.

Feu-los vore que ara aproximaran
1 Aproxima cada número a l’ordre que s’indica.
els números a ordres menors: els
números de tres xifres a les desenes A les desenes A les centenes Als milers
i els de quatre xifres a les centenes.
46 74 671 429 2.348 3.921
Assenyaleu que el procediment que
81 32 218 846 7.802 5.647
han de seguir és el mateix.
Si ho creieu oportú, podeu treballar
2 Quants euros aproximadament hi ha en cada bossa? Escriu-ho en el quadern.
també l’aproximació de números de
cinc xifres als milers, i fins i tot
aproximacions de números de més
xifres. Indiqueu que el procediment 67 € 143 € 1.890 € 4.395 €
és el mateix.
Per a reforçar. Demaneu als
12
alumnes que diguen números amb
l’aproximació que demaneu.
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 12 26/02/2015 15:37:58
Assenyaleu que les respostes poden
ser múltiples.
Altres activitats
Activitats • Proposeu als alumnes jocs d’endevinació de números en què algunes
1 30 200 2.000 pistes estiguen donades amb aproximacions. També s’hi pot jugar
50 400 4.000 de manera que el número s’haja d’endevinar mitjançant preguntes
70 700 6.000 en alguns enunciats de les quals hagen d’usar aproximacions.
80 800 8.000
2 • 70 € • 100 €
• 2.000 € • 4.000 €
3 A les desenes:
• 580 • 1.350
• 940 • 9.220
22
1 UNITAT 1
3 Llig i aproxima els números a l’ordre que s’indica en cada cas. A les centenes:
A les
FES-HO AIXÍ desenes • 3.500 • 12.500
• 8.700 • 36.600
Aproxima el número 672 a les desenes
578
1r Busca entre quines desenes està. Fixa’t en la xifra de les desenes. 4 • Aproximant 2.725 a les
942
2n Tria la desena més pròxima. Compara la xifra de les unitats desenes, 2.725 està entre
amb 5. 1.345 2.720 i 2.730. La desena més
672 està entre 670 i 680. 9.219 pròxima és 2.730. El senyal
2,5 Tria la desena menor: 670. més pròxim de color verd
marca 2.730 m.
Aproxima el número 3.678 a les centenes A les
centenes • 2.725 està entre 2.700 i 2.800.
1r Busca entre quines centenes està. Fixa’t en la xifra de les centenes.
2n Tria la centena més pròxima. Compara la xifra de les desenes La centena més pròxima és
amb 5. 3.543 2.700. El senyal de color roig
3.678 està entre 3.600 i 3.700. 8.724 més pròxim marca 2.700 m.
12.487 • 2.725 està entre 2.000 i 3.000.
7.5 Tria la centena major: 3.700.
36.615 El miler més pròxim és 3.000.
El senyal de color blau més
gència
Problemes Intel·li ocorporal Cada pròxim marca 3.000 m.
sic
4 Resol. cineste 10 m
En una marató s’han col·locat senyals de tres

Cada
Càlcul mental
colors que indiquen la distància des de l’eixida. 100 m
• 66 • 187 • 1.419
Lluís està a 2.725 metres de l’eixida. Quina distància
• 48 • 334 • 1.345
marca el senyal de cada color que té més a prop seu? Cada
1.000 m
• 35 • 232 • 4.999
CÀLCUL MENTAL
Resta desenes, centenes i milers Notes
98 2 40 5 58 631 2 200 5 431 8.907 2 6.000 5 2.907
86 2 20 487 2 300 3.419 2 2.000

78 2 30 834 2 500 7.345 2 6.000
95 2 60 932 2 700 8.999 2 4.000
13
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 13 26/02/2015 15:37:59
Altres activitats
• Plantegeu en la pissarra distintes aproximacions, unes que estiguen ben
fetes i altres no. Els alumnes hauran de determinar en primer lloc quines
són correctes i corregir després les errònies.
• Escriviu en la pissarra parells formats per un número i la seua aproximació.
Els alumnes hauran de determinar a quin ordre s’ha fet l’aproximació.
23
Propòsits Passos per a resoldre un problema

• Comprendre els quatre passos per
a resoldre un problema i aplicar-los Ara resoldrem el problema seguint aquests quatre passos:
correctament. Marta va preparar dilluns 18 tortades. Dimarts va fer 7 tortades
• Inventar problemes a partir d’un text menys que dilluns i dimecres, 9 tortades més que dimarts.
Quantes tortades va fer dimecres?
i unes operacions donades.
1r Comprén.
Suggeriments didàctics Dades Dilluns va preparar 18 tortades.

Dimarts va fer 7 tortades menys que dilluns.
Per a explicar. Realitzeu en comú Dimecres va fer 9 tortades més que dimarts.
el problema que hi ha en el quadre Pregunta Quantes tortades va fer dimecres?
informatiu, insistint en els passos.
2n Pensa què cal fer.
Expresseu la importància de seguir
De primer, cal calcular les tortades que va fer dimarts,
aquests passos per assegurar que no
restant 7 tortades de les que va fer dilluns, 18.
es resolen els problemes de forma
Després, cal calcular les tortades que va fer
automàtica, sinó pensant en cada pas
dimecres, sumant 9 tortades a les que va fer dimarts.
el procés que cal seguir.
3r Calcula.
Mostreu la importància d’escriure
18 2 7 5 11 Dimarts va fer 11 tortades.
la solució completa i de comprovar
aquesta solució. Per a comprovar-la 11 1 9 5 20 Solució: Dimecres va fer 20 tortades.
convé repassar tots els passos 4t Comprova.

i analitzar la coherència de la dada Revisa bé tot el que has fet.
numèrica de la solució amb l’enunciat
del problema plantejat.
Per a reforçar. Al llarg de tot el curs, Llig atentament cada problema i resol-los seguint els quatre passos.
convé treballar amb els alumnes la 1 En un autobús anaven 35 persones. En la primera parada
resolució ordenada dels problemes. hi van pujar 25 persones i en la segona, 17 més.
Amb aquesta finalitat, podeu fer que Quantes persones anaven al final a l’autobús?
lligen un problema i que expliquen 2 En un gimnàs hi havia 185 socis. Al cap d’algun temps
oralment el procés que seguiran. es van esborrar 35 socis del gimnàs i, més avant, s’hi van
apuntar 79 persones. Quants socis hi ha ara?
Activitats 3 En una cafeteria tenien 190 refrescos. En van servir al matí
1 35 1 25 1 17 5 77 35 i a la vesprada, 28. Quants refrescos els van quedar?
Al final hi anaven 77 persones.
14
2 185 2 35 1 79 5 229
Ara hi ha 229 socis. ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 14 26/02/2015 15:38:06
3 190 2 35 2 28 5 127
Els van quedar 127 refrescos.
Altres activitats
4 18 1 9 1 2 5 29
A classe hi ha 29 alumnes. • Proposeu als alumnes problemes semblants als que hi ha plantejats
5 12 1 7 5 19 per repassar i consolidar els passos que cal seguir per a resoldre un
25 2 19 5 6 problema. Subratlleu la importància de reflexionar a l’hora de triar les
Han unflat 6 globus verds més operacions que resolen el problema.
que de rojos. • Podeu plantejar als alumnes problemes d’una operació en què sobre
6 20 3 8 5 160 alguna dada, d’aquesta manera es comprovarà si els alumnes busquen
Al cine hi ha 160 butaques. i utilitzen les dades del problema correctament.
7 13 : 2 q 5 5, r = 3
Han quedat sense envasar 3
quilos de creïlles.
8 24 1 15 1 7 5 46
Ara té 46 llibres.
24
1 UNITAT 1
Quina operació cal fer per a resoldre cada problema?
Escriu-la en el quadern i, després, resol-lo. Inventa els teus
4 En una classe hi ha 18 alumnes morenos, 9 de problemes
rossos i 2 de pèl-rojos. Quants n’hi ha en total? Feu observar als alumnes el primer
problema proposat i demaneu-los que
5 Lluïsa ha unflat 25 globus rojos i 12 de verds.
lligen el text i l’operació proposada.
Tomàs ha unflat 7 globus verds. Quants globus
rojos més que de verds han unflat? Feu una posada en comú
i demaneu-los que expressen
6 En un cine hi ha 20 files de butaques amb oralment el possible enunciat del
8 butaques en cada una. Quantes n’hi ha en total? problema. Entre tots es comentarà
si la proposta és correcta.
7 Carles ha envasat 13 quilos de creïlles en bosses
1 R. M. Al teatre van assistir 125
de 5 quilos cada una. Quants quilos de creïlles
han quedat sense envasar? adults, 79 xiquetes i 83 xiquets.
Quantes persones hi van assistir
8 Pilar tenia 24 contes i 15 novel·les. Ahir va en total?
comprar 7 contes més. Quants llibres té ara?
2 R. M. Hi ha 150 barres de pa.
Són de pa blanc 105 i la resta,
INVENTA TU ELS PROBLEMES de pa integral. Quantes barres
Escriu un problema usant cada text i que es resolga amb els càlculs donats. de pa integral hi ha?
Després, resol-lo. 3 R. M. Màrius tenia 238 €. Va
1 2 comprar una bicicleta per 120 €
Al teatre van assistir
Hi ha 150 barres de pa. i un casc per 60 €. Quants diners
125 adults, 79 xiquetes
i 83 xiquets. Són de pa blanc 105 li van quedar?
i la resta, de pa integral.
125 1 79 1 83 5 287
150 2 105 5 45 Notes
3
Màrius tenia 238 €. Va comprar
una bicicleta per 120 € i un casc gència
per 60 €. Intel·li rsonal
120 1 60 5 180
intrape
238 2 180 5 58
15
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 15 26/02/2015 15:38:09
Competències
• Iniciativa i actitud emprenedora. Les activitats d’invenció de problemes
són un context molt adequat per a desenvolupar aquesta competència.
Indiqueu als alumnes que han de planificar què faran, anotar les dades
que ha d’incloure el problema, pensar possibles preguntes, comprovar
si es responen amb aquest càlcul, escriure el problema i comunicar-lo
adequadament als companys. Animeu-los a ser creatius i a esforçar-se
al màxim.
25
ACTIVITATS
Propòsits 1 Copia i completa en el quadern. 6 Compara i escriu el signe

corresponent en el quadern.
• Repassar els continguts bàsics 5 CM 5 … U
de la unitat. 7 CM 5 … U 234.780 342.900
3 U. de milió 5 … U 506.900 503.990
4 U. de milió 5 … U 1.250.000 1.249.000
Activitats 8 U. de milió 5 … U 5.807.700 5.805.900

9.909.900 9.990.000
1 • 5 CM 5 500.000 U 2 Descompon cada número.
• 7 CM 5 700.000 U 786.052 2.098.760 7 Escriu quatre números que
complisquen cada condició.
• 3 U. de milió 5 3.000.000 U 652.804 7.350.207
891.604 , , 900.000
• 4 U. de milió 5 4.000.000 U 812.006 9.207.003
999.891 , , 1.000.000
• 8 U. de milió 5 8.000.000 U EXEMPLE
3.090.256 , , 3.090.273
2 • 7 CM 1 8 DM 1 6 UM 1 5 D 1 786.052 5 7 CM 1 8 DM 1 6 UM 1 … 5
5 700.000 1 80.000 1 … 4.520.930 , , 4.526.002
12U
• 6 CM 1 5 DM 1 2 UM 1 8 C 1 8 Escriu el major i el menor número que
3 Escriu el número indicat.
pots formar amb totes aquestes xifres
14U sense repetir-ne cap.
Número 100.000 400.900
• 8 CM 1 1 DM 1 2 UM 1 6 U anterior 2.000.000 6.870.000
• 2 U. de milió 1 9 DM 1 1 5 7 9
Número 299.999 789.999
1 8 UM 1 7 C 1 6 D posterior 5.999.999 8.645.999 2 6 8
• 7 U. de milió 1 3 CM 1
1 5 DM 1 2 C 1 7 U 4 Escriu com es llig cada número.
9 VOCABULARI. Explica com
• 9 U. de milió 1 2 CM 1 450.785 2.345.900
s’aproxima un número de quatre
1 7 UM 1 3 U 819.083 5.890.980
xifres als milers.
3 • 99.999 • 400.899 907.067 7.415.540
990.009 8.819.109 10 Aproxima a l’ordre que s’indica.
• 1.999.999 • 6.869.999
Als milers 3.845, 6.270 i 8.469
• 300.000 • 790.000 5 Escriu amb xifres.
• 6.000.000 • 8.646.000 Sis-cents vint-i-cinc mil dos-cents. A les centenes 562, 1.394 i 7.538
4 • Quatre-cents cinquanta mil Huit-cents trenta mil nou-cents. A les desenes 84, 237, 691 i 4.809
set-cents huitanta-cinc. Tres milions cent cinquanta mil
huit-cents noranta-cinc. 11 Pensa tres números de 4 xifres en què
• Huit-cents dènou mil huitanta-
Sis milions setanta-tres mil. l’aproximació a les centenes és 4.500.
tres.
• Nou-cents set mil seixanta-set. 16
• Nou-cents noranta mil nou.

ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 16 26/02/2015 15:38:11
• Dos milions tres-cents quaranta-
cinc mil nou-cents.
• Cinc milions huit-cents noranta Altres activitats
mil nou-cents huitanta.
• Podeu realitzar amb els alumnes una variant del conegut joc de les
• Set milions quatre-cents quinze parelles amagades. Repartiu dues targetes a cada alumne perquè en una
mil cinc-cents quaranta. de les targetes escriga un número de set xifres i en l’altra targeta el
• Huit milions huit-cents dènou mateix número expressat amb lletres (o bé, escrita la descomposició).
mil cent nou. Agrupeu després els alumnes en grups reduïts. Cada grup capgirarà
5 • 625.200 • 3.150.895 i mesclarà totes les targetes. Cada alumne per torn alçarà dues
targetes i les mostrarà a tots els altres; si són el mateix número, les
• 830.900 • 6.073.000
retirarà i se les quedarà; si no ho són, les tornarà a posar al seu lloc.
6 • 234.780 , 342.900 Hi guanyarà l’alumne que reunisca més targetes.
• 506.900 . 503.990
• 1.250.000 . 1.249.000
• 5.807.700 . 5.805.900
• 9.909.900 , 9.990.000
26
1 UNITAT 1
Problemes 7 R. M.
• 892.000 i 891.605
12 Llig i contesta. 13 Resol.
• 999.892 i 999.893
En el dibuix hi ha el nombre de persones A la ciutat d’Helena, l’any 2010, hi havia
que van arribar a un país l’any passat i el 345.500 telèfons mòbils. En 2011 hi havia • 3.090.257 i 3.090.258
mitjà de transport que van utilitzar. 50.000 telèfons mòbils més, i en 2012
• 4.520.931 i 4.520.932
n’hi havia 1 centena de miler més que en
286.014 8 Número major: 9.876.521.
2011.
415.700 1.037.403 Quants telèfons mòbils hi havia Número menor: 1.256.789.
a la ciutat d’Helena en 2011?
125.437 Quants mòbils hi havia en 2012 més
9 R. L. (Resposta lliure)
Quantes persones hi van arribar amb que en 2011? 10 • 4.000, 6.000 i 8.000
tren? I amb cotxe o autobús? Quants mòbils hi havia en 2012
• 600, 1.400 i 7.500
més que en 2010?
Amb quin mitjà de transport hi van
• 80, 240, 690 i 4.810
arribar més persones? Quantes
persones hi van arribar? 11 R. M. 4.460, 4.490, 4.458
Ordena de menor a major el nombre 12 • Tren: 286.014 persones.
de persones segons el transport usat.
• Cotxe: 415.700 persones.
14 Llig i resol. • Autobús: 125.437 persones.
Una revista d’informàtica va entregar tres premis a les pàgines web que més persones van • Amb avió. Hi van arribar
visitar l’any passat. Ací figuren els premis i les pàgines web més visitades. 1.037.403 persones.
• 125.437 , 286.014 , 415.700
PREMIS 4 visites
2.527.89 , 1.037.403
Foto10 0 visites
Or Més de 3 milions de visites 5.096.30 13 • 345.500 1 50.000 5 395.500
Xarrant 1 visites
Plata Entre 2.500.000 i 3.000.000 e s 1.907.60
Cam p e s tr
4 visites
L’any 2011 n’hi havia 395.000.
Bronze Entre 1.500.000 i 2.000.000 3.098.44
Animàlia • 1 centena de miler 5
Quantes visites ha tingut cada pàgina? 5 100.000 mòbils més
Escriu el número amb xifres i lletres. en 2012 que en 2011.
Quin premi ha aconseguit cada pàgina web? • 50.000 1 100.000 5 150.000
En 2012 hi havia 150.000
Demostra el teu talent mòbils més que en 2010.
14 • Foto 10 Dos milions
15 Amb les xifres 7, 8 i 9 Miquel ha escrit el major número de sis xifres capicua.
cinc-centes vint-i-set mil
Quin número ha escrit? Com es llig aquest número?
huit-centes noranta-quatre.
Xarrant Cinc milions
17
noranta-sis mil tres-centes.
Campestres Un milió
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 17 26/02/2015 15:38:13
nou-centes set mil
sis-centes una.
Altres activitats Animàlia Tres milions
noranta-huit mil quatre-cents
• Competència social i cívica. La situació de l’activitat 14 pot suscitar
quaranta-quatre.
un debat a classe sobre la relació amb les noves tecnologies i, en concret,
amb Internet. Animeu els alumnes a expressar les seues opinions sobre els • Foto 10: Plata.
usos i aplicacions de la web i les seues vivències respecte d’això. Xarrant: Or.
Assenyaleu la importància de saber utilitzar-la de forma convenient. Campestres: Bronze.
Animàlia: Or.
Demostra el teu talent

15 987.789 i es llig nou-cents
huitanta-set mil set-cents
huitanta-nou.
27
SABER FER
Propòsits Analitzar dades d’estadis

A Pau li encanta l’esport i col·lecciona notícies i dades sobre aquest
tema. Hui llig el nombre d’espectadors que caben als estadis més grans
matemàtica amb problemes reals. del món.
• Repassar continguts clau.
Activitats pàg. 18
Corea del Nord Malàisia Índia
1 • Rungrado May Day
150.000 5 1 CM 1 5 DM 5 150.000 110.000 120.000
5 100.000 1 50.000
MARACANÃ ESTADIO AZTECA
Cent cinquanta mil.
• Bukit Jalil
110.000 5 1 CM 1 1 DM 5 Brasil Mèxic
5 100.000 1 10.000 Capacitat: Capacitat:
Cent deu mil. 103.000 114.500
• Salt Lake Stadium

120.000 5 1 CM 1 2 DM 5
5 100.000 1 20.000
Cent vint mil. i lletres i descompon-lo.
• Maracanã Estadi Maracanã 103.000 Cent … 1 CM 1 …
103.000 5 1 CM 1 3 UM 5
5 100.000 1 3.000 2 Ordena els estadis de menor a major segons la capacitat.
Cent tres mil. Quins tenen una capacitat superior a 115.000 persones?
• Estadio Azteca Quins tenen una capacitat inferior a 135.000 persones?
114.500 5 1 CM 1 1 DM 1
1 4 UM 1 5 C 5 100.000 1
1 10.000 1 4.000 1 500 que el Salt Lake Stadium.
Cent catorze mil cinc-cents.
4 TREBALL COOPERATIU. Contesta amb el teu company. gència
2 103.000 , 110.000 , 114.500 , Intel·li rsonal
, 120.000 , 150.000 Esbrineu la capacitat en espectadors del major recinte
interpe
esportiu de la Comunitat Valenciana. Escriviu el número
• Capacitat superior a 115.000: amb lletres i descomponeu-lo.
Rungrado May Day i Salt Lake
Stadium.
• Capacitat inferior a 135.000: 18
Bukit Jalil, Salt Lake Stadium,

Maracanã i Estadio Azteca. ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 18 26/02/2015 15:38:19
3 R. M. 115.000, 116.000 i 117.000

espectadors. Desenvolupament de la competència matemàtica
4 Demaneu als alumnes que
• En aquesta pàgina els alumnes apliquen diferents conceptes i procediments
s’organitzen i repartisquen el estudiats en la unitat. El treball amb dades reals sobre la capacitat
treball que realitzarà cada un. d’estadis esportius els permetrà aplicar el que han aprés per resoldre
Després, demaneu-los que facen una situació real.
una posada en comú per a
• Podeu proposar als alumnes que busquen notícies o articles que continguen
organitzar la informació obtinguda.
dades amb números de sis o set xifres i proposen activitats semblants a les
que es plantegen en aquesta pàgina. Després, corregiu-les de forma
Activitats pàg. 19 col·lectiva en la pissarra.
1 • 4.578 5 4 UM 1 5 C 1 7 D 1
1 8 U 5 4.000 1 500 1 70 1 8
• 23.481 5 2 DM 1 3 UM 1
1 4 C 1 8 D 1 1 U 5 20.000 1
1 3.000 1 400 1 80 1 1
28
REPÀS ACUMULATIU
1 UNITAT 1
1 Descompon cada número. 5 Escriu dos números. • 7.905 5 7 UM 1 9 C 1 5 U 5
4.578 7.905 8.360 De tres xifres, l’aproximació a les 5 7.000 1 900 1 5
23.481 56.083 74.902 centenes dels quals és 800. • 56.083 5 5 DM 1 6 UM 1
De quatre xifres, l’aproximació 1 8 D 1 3 U 5 50.000 1
2 Escriu com es llig cada número. als milers dels quals és 6.000. 1 6.000 1 80 1 3
6.380 5.054 9.160 • 8.360 5 8 UM 1 3 C 1 6 D 5
13.016 70.860 95.400 5 8.000 1 300 1 60
3.672 1 7.636 6.674 1 93 1 587
3 Ordena de major a menor. 5.830 2 2.754 4.210 2 3.573
• 74.902 5 7 DM 1 4 UM 1
1 9 C 1 2 U 5 70.000 1
9.615 2 899 7.085 2 666
567 657 890 980 1 4.000 1 900 1 2
765 908 7 Multiplica. 2 • Sis mil tres-cents huitanta.
214 3 2 524 3 5 • Tretze mil setze.
3.490 3.940 3.409 302 3 3 634 3 6 • Cinc mil cinquanta-quatre.
8 Calcula. • Setanta mil huit-cents seixanta.
desena més pròxima dels quals és 70. 93233 73834 • Nou mil cent seixanta.
• Noranta-cinc mil quatre-cents.
64 67 72 74 79 13 3 3 3 2 20 3 3 3 4
3 • 765 . 657 . 567
• 980 . 908 . 890
Problemes
• 3.940 . 3.490 . 3.409
9 A Vall-sol hi ha 125 alumnes d’infantil, 13 Hui han dut a la llibreria de Jaume una
4 67, 72 i 74
215 de primària i 96 de batxillerat. caixa amb 125 llibres i una altra caixa 5 • R. M. 757 i 769
Quants alumnes hi ha en total? amb 85. Jaume ja ha col·locat 45 llibres.
Quants llibres li queden per col·locar?
• R. M. 6.320 i 5.890
6 • 11.308 • 7.354
amb cotxe i 520 amb tren. Quants 14 Ramir té una granja amb 95 gallines
quilòmetres ha recorregut amb cotxe i 125 titots. Hui ha venut 72 titots. • 3.076 • 637
menys que amb tren? Quantes gallines i titots li queden? • 8.716 • 6.419
11 Marc transporta en una furgoneta 7 • 428 • 2.620
8 basquets de pomes de 15 quilos
• 906 • 3.804
cada un. Quants quilos de pomes
transporta en total? 8 • 54 • 224
12 Laura té 18 anys i la seua cosina • 78 • 240
Paula en té el doble. Quants anys 9 125 1 215 1 96 5 436
té Paula?
Hi ha 436 alumnes.
19 10 520 2 325 5 195. Amb cotxe
ha recorregut 195 km menys.
ES0000000025222 667939-Unidad 01_22209.indd 19 26/02/2015 15:38:22
11 15 3 8 5 120. En total porta
120 quilos de pomes.
Repàs en comú 12 18 3 2 5 36. Paula té 36 anys.
• Després de realitzar les activitats proposades en aquesta pàgina, 13 125 1 85 5 210

demaneu a cada alumne que escriga les activitats que li hagen resultat 210 2 45 5165
més difícils. Feu una posada en comú amb els resultats obtinguts Li queden per col·locar 165 llibres.
i proposeu més activitats del mateix tipus per ajudar-los a refermar 14 95 1 125 5 220
els conceptes. 220 2 72 5 148
• També podeu dividir la classe en grups i proposar a cada un que elabore Li queden 148 titots i gallines.
una pàgina d’activitats de repàs semblant a la proposada. Després, resoleu
cada pàgina proposada de forma col·lectiva i corregiu els possibles errors
Notes
que hi hagen pogut cometre.
29
2 Suma i resta
• Propietats commutativa
NÚMEROS i associativa de la suma.
SABER
I OPERACIONS • Estimació de sumes i restes.
• Sumes i restes combinades.
• Reconeixement i utilització
de les propietats de la suma.
• Càlcul de sumes utilitzant
les propietats commutativa
i associativa.
NÚMEROS • Estimació de sumes i de restes
I OPERACIONS aproximant els termes a l’ordre
adequat.
• Càlcul de sumes i restes
combinades.
• Resolució de situacions reals
SABER FER
amb sumes i restes.
• Escriptura de l’enunciat complet

d’un problema amb paraules
RESOLUCIÓ i dades donades.
DE PROBLEMES
• Invenció de problemes a partir
d’un text i uns càlculs donats.
TASCA FINAL • Triar regals amb punts.
• Valoració de la utilitat de les sumes

i restes en la resolució de situacions
quotidianes.
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS • Valoració del treball i l’esforç personal
i dels companys.
• Interés per la resolució
de problemes.
30

MATERIAL D’AULA

Recursos complementaris
• Operacions i problemes.
d’exàmens.
• Programa d’Educació en valors.
• Programa d’Educació emocional.
Octubre Novembre Desembre
31
Propòsits
• Reconéixer situacions reals per a la
resolució de les quals s’utilitzen
sumes i restes.
• Recordar els conceptes bàsics
de la unitat.
• Tot i que els alumnes realitzen
correctament la prova de la resta,
convé aprofundir en la relació entre
suma i resta. Demaneu-los que
calculen el terme que falta en una
suma o resta.
• La jerarquia de les operacions
i els parèntesis a vegades plantegen
dificultats. Realitzeu alguns casos
en comú i recalqueu l’ordre en què
s’han de realitzar els càlculs.
• Les estimacions és un contingut
que pot presentar dificultats a
l’hora d’aproximar els termes
a l’ordre adequat. Demaneu als
alumnes que verbalitzen alguns
casos per consolidar aquest
contingut.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
Feu que un alumne llija la lectura i
demaneu-los que observen el valor
en punts dels joguets. Després,
feu que realitzen les preguntes
proposades de forma individual i
corregiu-les en comú en la pissarra.
1 Més car: 370 punts. Altres maneres de començar
Més barat: 85 punts.
• Realitzeu als alumnes una senzilla avaluació inicial sobre la suma i la resta
2 Més barats: 85 1 92 5 177.
amb preguntes semblants a aquestes:
Més cars: 350 1 370 5 720.
– Què és sumar? I restar?
Es fa una suma.
– Per a què serveixen les sumes? I les restes?
3 370 2 85 5 285
– Com es fan les sumes? I les restes?
Es fa una resta. – Es poden sumar dos números qualssevol?
4 Calcularia totes les sumes – En restar dos números, pot ser el primer menor que el segon?
possibles de punts de dos regals
– Has fet sumes o restes fora de l’escola alguna vegada?
i triaria els parells de suma menor
Per a què les vas fer?
que 200.
– Et resulta fàcil sumar i restar? Quina operació de les dues utilitzes
92 1 85 5 177
més en la vida quotidiana?
Pot triar els contes
i el peluix.
32
UNITAT 2
Què en saps ja?

Recordeu als alumnes com
s’aproxima un número de dues xifres
a les desenes, un número de tres
xifres a les centenes i un número de
quatre xifres als milers.
Poseu algun exemple i feu-lo en comú
per recordar com es comprova si una
resta està ben feta.
1 A les desenes:
gència
Intel·li ística • 40 • 50
lingü • 70 • 80
A les centenes:
• 200 • 500
• 500 • 900
Als milers:
• 5.000 • 6.000
• 8.000 • 8.000
2 • 3.876 2 895 5 2.981
895 1 2.981 5 3.876
• 52.015 2 4.672 5 47.343
4.672 1 47.343 5 52.015
• 32.083 2 19.765 5 12.318
19.765 1 12.318 5 32.083
Notes
Competències
• Comunicació lingüística. A l’hora de treballar les preguntes de la lectura
i, en especial, en la d’Expressió oral, demaneu als alumnes que utilitzen
sempre els termes matemàtics per a expressar-se i comproveu que
bé els coneixements per poder avançar. Recordeu-los que ja en el curs
passat havien treballat les sumes i les restes, i expresseu que en aquest
curs començaran a repassar aquests coneixements per poder avançar amb
seguretat.
33
Propòsits
• Reconéixer i aplicar les propietats
commutativa i associativa
de la suma.
• Resoldre situacions reals
de suma i resta.
Suggeriments didàctics
Per a explicar. Feu que els alumnes
observen la primera situació
i pregunteu-los quants globus té
el xiquet. Escriviu la suma
corresponent en la pissarra
i calculeu-la. Després escriviu la
mateixa suma en la pissarra canviant
l’ordre dels termes i calculeu-la, fent
observar que obtenim el mateix
resultat. Expresseu que aquesta
és la propietat commutativa de la
suma. Procediu de forma anàloga
amb la propietat associativa, fent
observar que el parèntesi ens indica
la suma que hem de realitzar en
primer lloc.
Activitats
1 • 5 1 12 5 17
• 6 1 45 5 51
• 9 1 67 5 76
• 18 1 34 5 52
• 14 1 76 5 90
• 16 1 85 5 101
• 37 1 645 5 682
• 54 1 316 5 370
• 68 1 425 5 493
2 • 2 1 (4 1 3) 5 9 Altres activitats
• (5 1 4) 1 2 5 11 • Escriviu diverses restes en la pissarra i demaneu als alumnes que les
• 31 (5 1 6) 5 14 calculen. Després, escriviu aquestes mateixes restes canviant l’ordre dels
• (6 1 3) 1 7 5 16 termes. Pregunteu als alumnes si poden calcular aquestes restes i establiu
un debat en què els alumnes reflexionen sobre si la resta té la propietat
• 6 1 (4 1 5) 5 15
commutativa o no. Per acabar, deixeu clar que la resta no compleix aquesta
• (8 1 5) 1 4 5 17 propietat.
3 R. M. 2 1 3 1 4 5 3 1 2 1 4 5
• Proposeu al alumnes activitats semblants a l’activitat 5 en què hagen
54121359 de determinar quins sumands cal sumar primerament per a fer més fàcilment
4 • 21 1 6 1 3 5 21 1 9 5 30 els càlculs. Per exemple, demaneu-los que realitzen aquestes sumes sumant
• 17 1 6 1 4 5 17 1 10 5 27 de primer els termes que sumen una centena:
40 1 79 1 60, 27 1 25 1 75, 1 1 87 1 99.
• 11 1 12 1 7 5 11 1 19 5 30
• 14 1 5 1 16 5 14 1 21 5 35
• 12 1 7 1 17 5 12 1 24 5 36
34
UNITAT 2
5 • 10 1 9 5 19
• 20 1 7 5 27
• 8 1 30 5 38
• 40 1 9 5 49
• 10 1 6 1 5 5 21
• 20 1 4 1 7 5 31
• 5 1 4 1 30 5 39
• 6 1 8 1 40 5 54
6 • 6 1 9 5 9 1 6 5 15
N’hauria comprat la mateixa
quantitat perquè la suma té la
propietat commutativa.
• (12 1 10) 1 8 5 30
12 1 (10 1 8) 5 30
12 1 (8 1 10) 5 30
En total té 30 targetes i es pot
calcular agrupant els sumands
de diferent forma perquè la
suma té la propietat associativa.
Càlcul mental
• 489 • 1.355
• 392 • 6.749
• 587 • 4.558
• 596 • 9.671
Notes
Altres activitats
• Escriviu en la pissarra aquesta suma, explicant com l’heu calculada.
52 1 34
(50 1 2) 1 (30 1 4) 5 (50 1 30) 1 (2 1 4) 5 80 1 6 5 86

Després, proposeu sumes semblants perquè els alumnes les calculen
en els quaderns. Assenyaleu la utilitat d’agrupar les desenes amb les
desenes i les unitats amb les unitats per a fer els càlculs.
Treballeu al principi les sumes sense portar-ne i, si ho creieu convenient,
plantegeu després alguna suma portant-ne.
35
Propòsits
• Realitzar estimacions de sumes
i restes aproximant els dos termes
a l’ordre adequat segons el nombre
de xifres.
estimacions.
Per a explicar. Llegiu la situació
proposada i expliqueu que per a
calcular quants alumnes
aproximadament s’hi han apuntat
cal estimar una suma. Escriviu la
suma en la pissarra i expliqueu el
procediment que cal seguir per a
estimar-la. Treballeu de forma similar
l’estimació de la resta per resoldre
la segona pregunta. Indiqueu als
alumnes la importància d’estimar cada
número a l’ordre corresponent segons
el nombre de xifres en les situacions
reals que hagen de resoldre.
Activitats
1 A les desenes:
• 30 1 80 5 110 • 60 2 20 5 40
• 50 1 80 5 130 • 80 2 50 5 30
• 60 1 70 5 130 • 80 2 50 5 30
A les centenes:
• 200 1 600 5 800
• 500 1 300 5 800
• 600 1 900 5 1.500
• 500 2 100 5 400
• 600 2 300 5 300
• 900 2 500 5 400 Altres activitats
Als milers: • Escriviu en la pissarra diverses estimacions de sumes i restes, unes
• 2.000 1 3.000 5 5.000 de correctes i altres d’incorrectes. Feu que els alumnes assenyalen
• 3.000 1 4.000 5 7.000 les que estan mal resoltes i expliquen per què. Demaneu-los després
que realitzen correctament les estimacions errònies.
• 7.000 1 7.000 5 14.000
• 2.000 2 1.000 5 1.000 • A l’hora de realitzar problemes d’estimació, practiqueu l’expressió
de la solució utilitzant «uns» i «aproximadament». Per exemple: Marc
• 6.000 2 3.000 5 3.000
ha repartit aproximadament 140 cartes, unes 140 cartes.
• 9.000 2 5.000 5 4.000
2 • 60 1 30 5 90
• 70 1 90 5 160
• 60 1 30 5 90
• 500 1 300 5 800
• 600 1 200 5 800
36
UNITAT 2
• 900 1 500 5 1.400
• 5.000 1 2.000 5 7.000
• 5.000 1 2.000 5 7.000
• 4.000 1 5.000 5 9.000
• Dues sumes diferents sí que
poden tindre la mateixa
estimació, perquè números
diferents poden tindre la
mateixa aproximació.
• Dues restes diferents sí que
poden tindre la mateixa
estimació, perquè números
diferents poden tindre la
mateixa aproximació.
• R. M. 83 2 28; 88 2 41
R. M. 589 2 210; 921 2 499
R. M. 6.780 2 3.900;
4.777 2 1.999
3 • Aproximem a les centenes:
309 2 172 F 300 2 200 5 100
Aproximadament, aquest mes
ha venut 100 revistes més.
• Aproximem als milers:
7.390 1 9.210 F
F 7.000 1 9.000 5 16.000
Aproximadament, van visitar
el parc 16.000 persones.
• Aproximem als milers:
6.800 1 8.760 F
F 7.000 1 9.000 5 16.000
Aproximadament, se n’han
reciclat 16.000 kg.
8.760 2 6.800 F
F 9.000 2 7.000 5 2.000
Aproximadament, se n’han
reciclat 2.000 kg més.
Competències
Raonament
• Competència social i cívica. A l’hora de resoldre el segon problema
• Verdadera.
de l’activitat 3 comenteu amb els alumnes la necessitat de comportar-nos
correctament en les instal·lacions que utilitzem fent-ne un bon ús. També, • Falsa.
després de resoldre el tercer problema d’aquesta activitat, comenteu amb • Verdadera.
els alumnes la importància de reciclar i pregunteu-los si ells reciclen, quina • Falsa.
classe de material reciclen, per què creuen que és necessari reciclar, etc. • Verdadera.
Notes
37
Propòsits
• Calcular sumes i restes
combinades amb parèntesis
i sense.
• Resoldre problemes expressant
les operacions que es realitzen
com a sumes i restes combinades.
Per a explicar. Escriviu en la
pissarra les sumes i restes sense
parèntesis que hi ha en el quadre
informatiu, i resoleu-les explicant
als alumnes el procediment que cal
seguir-hi. Expliqueu que en les
expressions sense parèntesis les
operacions es realitzen d’esquerra a
dreta en l’ordre en què es presenten.
Procediu de forma anàloga amb
les sumes i restes amb parèntesis
i remarqueu que, en aquests casos,
els parèntesis indiquen l’operació
que hem de realitzar en primer lloc.
Per a reforçar. Plantegeu
expressions en què isquen els
mateixos números però amb un
resultat diferent. Per exemple:
8 2 3 2 2; 8 2 (3 2 2)
Expresseu la importància de fer
les operacions en l’ordre correcte
i detecteu possibles errors de
comprensió.
Activitats
1 • 8 2 2 5 6 • 4 1 7 5 11
• 11 2 6 5 5 • 6 1 6 5 12
• 13 2 7 5 6 • 7 1 3 5 10
• 7 2 5 5 2 • 8 2 3 5 5 Altres activitats
• 8 2 6 5 2 • 7 2 6 5 1 • Escriviu en la pissarra algunes sumes i restes sense parèntesis. Per exemple:
• 9 2 6 5 3 • 10 2 3 5 7 8 2 3 1 4 7 1 3 2 4 12 2 5 2 2
2 • 6 1 2 5 8 Demaneu als alumnes que escriguen cada una de les expressions
• 6 1 2 5 8 col·locant parèntesis de dues maneres diferents i que resolguen després les
• 9 2 5 5 4 expressions obtingudes. Per exemple:
• 6 2 2 2 4 5 4 2 4 5 0 8 2 3 1 4 F ( 8 2 3) 1 4 8 2 (3 1 4)
• 9 2 3 2 2 5 6 2 2 5 4 Corregiu els resultats en comú en la pissarra i compareu amb els alumnes
• 9 2 1 2 4 5 8 2 4 5 4 els resultats explicant els dubtes que hi tinguen.
3 • 9 2 2 1 1 5 8
• 5 1 5 2 4 5 6
• 14 2 5 2 3 5 6
• 6 2 4 1 8 5 10
38
UNITAT 2
• 5 1 4 1 5 5 14
• 8 2 2 2 1 5 5
• 9 1 4 2 6 5 7
• 7 2 4 2 1 5 2
4 • 35 1 8 2 29 5 14
Li van quedar 14 magdalenes.
• 45 1 18 2 7 5 56
Hi havia 56 alumnes.
• 65 2 15 2 8 5 42
65 2 (15 1 8) 5 42
Li van sobrar 42 €.
5 245 2 16 2 5 5 224
La bicicleta costa 224 €.
Càlcul mental
• 326 • 1.625
• 844 • 6.729
• 725 • 7.837
• 413 • 8.501
Notes
Altres activitats
• Demaneu als alumnes que diguen tres números, dues operacions (a triar
entre suma i resta) i si volen que l’expressió tinga o no parèntesis.
Escriviu en la pissarra el que vagen dient. Després, demaneu-los que
escriguen algunes de les expressions que s’hi puguen formar i calcular,
i que les resolguen. Per exemple, si diuen 5, 7, 9, resta, resta, parèntesis,
podran escriure i resoldre en els quaderns expressions com ara
9 2 (7 2 5) o (9 2 7) 2 5 o 7 2 (9 2 5), però no 7 2 (5 2 9).
39
Propòsits
• Completar l’enunciat d’un
problema amb unes paraules
i dades donades.
• Resoldre situacions reals
de dues o més operacions.
Per a explicar. Demaneu a un
alumne que llija l’enunciat del
problema que completarem i les
dades amb què l’hem de completar.
Feu una posada en comú demanant
als alumnes que diguen oralment les
seues propostes. Feu observar que
no totes les propostes són vàlides.
Activitats
• 37 1 5 5 42; 42 : 3 5 14
Se n’han format 14 grups. gència
Intel·li alista
1 Realitzeu aquest problema natu r
en comú amb els alumnes
i demaneu-los que expressen
oralment les seues propostes.
Feu-los observar que per a
completar les dades han de tindre
en compte que la cria pesa menys
que la mare.
Un elefant pesa 1.570 quilos
i la cria pesa 800 quilos. Quants
quilos pesen els dos junts?
1.570 1 800 5 2.370
Els dos junts pesen 2.370 kg.
2 En aquest cas feu observar que
el nombre d’entrades de llotja
ha de ser menor que el de platea.
També cal tindre en compte Altres activitats
que el preu d’una entrada
• Demaneu als alumnes que completen els problemes de les activitats 1
de platea és menor que el d’una
i 2 de forma lliure, amb dades aportades per ells mateixos. Cada alumne
de llotja. Per al teatre Jesús ha
plantejarà el seu problema al company perquè el resolga. Comenteu-ne
comprat 9 entrades de platea
en comú alguns exemples.
i 4 entrades menys de llotja.
Una entrada de llotja costa 20 € • Sol·liciteu als alumnes que generen ells mateixos problemes incomplets
i una entrada de platea costa 8 € com els que s’han treballat en la pàgina doble. Poden ser amb dades
menys. Quant ha pagat per totes seleccionades, com en les activitats 1 i 2, o bé amb buits per a completar
les entrades? lliurement, com en les activitats 3 a 6.
9 3 20 1 5 3 12 5 240
Ha pagat 240 €.
3 R. M. Joan té 70 llibres a la
biblioteca. La major part,
58, són contes i la resta, novel·les.
40
UNITAT 2
Quants contes més que novel·les
té Joan?
70 2 58 5 12. Té 12 contes més
que novel·les.
4 R. M. Marta necessita 19 kg
d’anous. Es venen en sacs de
8 quilos. En va comprar 3 sacs.
Quants quilos li’n van sobrar?
8 3 3 5 24; 24 2 19 5 5
Li’n van sobrar 5 kg.
5 R. M. A un ambulatori van anar
ahir 45 homes, 12 dones menys
i 32 ancians. Quantes persones
hi van anar en total?
45 1 (45 2 12) 1 32 5 110
Hi van anar 110 persones.
6 R. M. Alexandre tenia 8 bitllets
de 20 € i 14 € en monedes. Va
comprar un telèfon mòbil per
85 €. Quants diners li van quedar?
8 3 20 5 160; 160 1 14 5 174
174 2 85 5 89
Li van quedar 89 €.
Inventa tu els
problemes
1 En una perruqueria van atendre
17 dones morenes, 12 de rosses
i 8 homes. Quantes persones hi
van atendre en total?
gència
Intel·li rsonal 2 De les 17 dones morenes, a 9
intrape els van tallar els cabells i a la resta
els els van tenyir. A les 12 rosses,
els els van tenyir. A quantes dones
van tenyir els cabells?
3 Havien demanat cita per telèfon
20 persones, però al final
Competències
no hi van anar 8 dones i 3 homes.
• Iniciativa i actitud emprenedora. Fomenteu en els alumnes la iniciativa Què va ser major: el nombre de
i la confiança en les seues habilitats en la resolució de problemes i també dones que hi van anar o el nombre
en la invenció. Podeu formar grups de 4 o 5 alumnes i demanar-los que d’homes que no hi van anar?
inventen problemes complint unes condicions determinades. Per exemple,
«un problema de suma i resta», «un problema amb una situació a l’escola»,
etc. Notes
41
Propòsits
• Repassar els continguts bàsics
de la unitat.
• Resoldre situacions quotidianes
aplicant els continguts apresos.
Activitats
1 R. L.
2 • 89 1 367 5 456
• 9.834 1 1.876 5 11.710
• 7 1 (4 1 5) 5 16
• 12 1 (8 1 15) 5 35
3 • 10 1 16 5 26
• 20 1 15 5 35
• 40 1 9 5 49
• 50 1 14 5 64
• 60 1 12 5 72
• 70 1 9 5 79
4 • 40 1 60 5 100
• 80 1 30 5 110
• 60 2 30 5 30
• 90 2 70 5 20
• 200 1 400 5 600
• 600 1 800 5 1.400
• 300 2 100 5 200
• 500 2 300 5 200
• 3.000 1 3.000 5 6.000
• 7.000 1 1.000 5 8.000
• 7.000 2 4.000 5 3.000
• 9.000 2 6.000 5 3.000
5 R. M.
• 37 1 42; 29 1 48; 33 1 49
• 423 1 289; 532 1 179;
642 1 119
Altres activitats
• 2.765 1 5.870; 6.598 1 2.300; • Plantegeu en la pissarra diverses sèries de números perquè els alumnes
7.999 1 1.145 en descobrisquen la regla de formació i les continuen. Per exemple:
6 • Es calculen les operacions – 1, 3, 5, 7, 9, … F Sumem 2 al número anterior.
en l’ordre en què es presenten – 60, 55, 50, 45, 40, … F Restem 5 del número anterior.
d’esquerra a dreta. R. L.
– 25, 32, 39, 46, 53, … F Sumem 7 al número anterior.
• Es calculen primerament
– 70, 64, 58,52, 46, … F Restem 6 del número anterior.
les operacions que hi ha dins
dels parèntesis. R. L. També podeu animar els alumnes a ser ells mateixos els que,
per ordre, vagen triant el criteri d’una sèrie i proposen els tres primers
7 • 2 2 2 5 0 • 5 1 3 1 2 5 10
termes a la resta de la classe perquè la continuen.
• 7 2 3 5 4 • 10 2 5 2 1 5 4
• 2 1 2 5 4 • 8 1 3 2 1 5 10
• 7 2 7 5 0 • 7 2 3 2 4 5 0
42
UNITAT 2
8 • 340 2 (125 1 86) 5 129

340 2 125 2 86 5 129
Hi queden lliures 129 butaques.
• 25 1 18 2 (12 1 3) 5 28
25 1 18 2 12 2 3 5 28
Li han quedat 28 €.
9 • 98 1 43 5 141
En total s’ha gastat 141 €.
• 98 2 43 5 55
Li ha costat 55 € menys.
• 100 1 40 5 140
Li han costat 140 €
aproximadament.
10 • 215 1 120 5 335
S’han venut 335 entrades.
• 215 2 120 5 95
S’han venut 95 entrades més
d’adults.
• 200 1 100 5 300
Aproximadament s’han venut
300 entrades.
• 200 2 100 5 100
Aproximadament s’han venut
100 entrades més d’adults.
11 • 875 2 799 5 76
S’ha rebaixat 76 €.
• 78 2 9 1 49 5 118
Cristina pagarà 118 €.
• 70 2 50 5 20
El xandall costa 20 € més
aproximadament.
• Llavadora: 600 €.
Nevera: 800 €.
• 600 1 800 5 1.400
Sí que es pot comprar,
Altres activitats i ho hem sabut fent una
estimació.
• Escriviu en la pissarra diverses sumes i restes en què falte un terme.
Per exemple:
23 1 □ 5 57 62 2 □ 5 4
12 • Suma major: 95 1 78 5 173.
72 1 □ 5 98 82 2 □ 5 2 • Resta menor: 95 2 78 5 17.
Raoneu amb els alumnes com es calcularia el terme que falta en cada
operació i, una vegada calculat de forma individual, demaneu-los que
Notes
comproven les respostes fent l’operació corresponent.
43
Propòsits
matemàtica resolent situacions
de la vida quotidiana.
Activitats pàg. 32
1 325 1 125 5 450 punts
125 1 99 5 224 punts
125 1 275 5 400 punts
2 MAIG: 15 1 49 1 63 5 127
JUNY: 92 1 123 1 9 5 224
JULIOL: 79 1 75 1 114 1 136 5
5 404
3 • 127 2 99 5 28
Li van sobrar 28 punts.
• 125 1 99 5 224
Va poder triar les tasses
i les culleres.
4 325 1125 5 450
325 1 99 5 424
325 1 275 5 600
125 1 99 5 224
125 1 275 5 400
99 1 275 5 374
Com que li van sobrar 4 punts,
els dos regals que va triar
costaven 400 punts. Per tant, gència
va triar les tasses i els gots. Intel·li rsonal
interpe
Activitats pàg. 33
1 • 2 DM 1 3 UM 1 5 C 1 6 D 1
1 7 U 5 20.000 1 3.000 1
1 500 1 60 1 7
Desenvolupament de la competència matemàtica
• 4 DM 1 5 UM 1 9 D 1 8 U 5
5 40.000 1 5.000 1 900 1 • En aquesta pàgina els alumnes han d’aplicar els conceptes i procediments
1 90 1 8 estudiats en la unitat per a resoldre situacions de la vida quotidiana.
El treball sobre els punts que costen diferents regals els permetrà aplicar-hi
• 9 DM 1 2 UM 1 6 C 1 5 U 5
el que han aprés per resoldre aquesta situació real.
5 90.000 1 2.000 1 600 1 5
• 1 CM 1 6 DM 1 7 UM 1 9 C 1 • Els podeu proposar que busquen en fullets o revistes altres situacions
1 8 D 5 100.000 1 60.000 1 semblants a la que es proposa en aquesta pàgina. Demaneu-los que
1 7.000 1 900 1 80 inventen preguntes i les plantegen a un company perquè les resolga.
Després comproveu els resultats en comú.
• 5 CM 1 4 DM 1 3 UM 1 6 D 5
5 500.000 1 40.000 1
1 3.000 1 60
• 8 CM 1 6 DM 1 1 UM 1 7 U 5
5 800.000 1 60.000 1
1 1.000 1 7
44
UNITAT 2
2 • 48.802
• 95.055
• 225.110
• 815.050
• 930.300
3 • 429.998 i 430.000
• 759.898 i 750.900
• 889.989 i 889.991
• 1.398.999 i 1.399.001
• 3.689.998 i 3.690.000
• 8.999.908 i 8.999.910
4 R. M.
• 809.000, 845.000, 890.000,
894.236, 897.002
• 2.100.000, 2.670.000,
2.700.000, 2.7126.358,
2.987.458
• 2.501.000, 2.501.876,
2.506.999, 2.507.445,
2.509.999
5 • 27.006
• 53.667
• 27.374
• 70.303
6 • 969 • 43.288
• 1.868 • 16.520
• 3.234 • 11.763
7 75 1 15 5 90
Té estalviats 90 €.
8 25 1 19 5 44
44 2 9 1 4 5 39
Hi ha 39 persones.
9 8 1 5 5 13
13 3 9 5 117
Repàs en comú Ha recaptat 117 €.
• Després que els alumnes realitzen les activitats de repàs d’aquesta pàgina, 10 8 3 (12 2 1) 5 88
feu una posada en comú amb els resultats obtinguts per detectar les En total han pagat 88 €.
possibles dificultats. Proposeu altres activitats semblants a les que es
11 27 3 45 108
proposen per reforçar i consolidar els continguts.
120 2 108 5 12
• També podeu formar grups i fer que ells inventen activitats semblants a les
Li sobren 12 €.
que es proposen en aquesta pàgina i que les plantegen als companys. Entre
tots es comprovaran les solucions. 12 17 3 6 5 102
Hi ha 102 persones.
Notes
45
3 Multiplicació i potències
• Propietats de la multiplicació.
NÚMEROS
SABER • Estimació de productes.
I OPERACIONS
• Potències.
• Càlcul de multiplicacions utilitzant

les propietats commutativa, associativa
i distributiva.
• Estimació de productes aproximant
a l’ordre adequat.
• Reconeixement dels termes
NÚMEROS d’una potència.
I OPERACIONS
• Lectura i escriptura de potències.
• Càlcul del valor d’una potència.
• Descomposició d’un número usant
potències de base 10.
• Resolució de situacions reals
amb sumes, restes i multiplicacions.
SABER FER
• Reconstrucció de l’enunciat d’un problema
ordenant unes frases donades.
RESOLUCIÓ
DE PROBLEMES • Invenció de problemes a partir de les dades
d’una taula i que es resolguen amb uns
càlculs donats.
• Reconeixement de les coordenades

TRACTAMENT d’un punt en una quadrícula.
DE LA INFORMACIÓ • Representació de punts en una quadrícula
a partir de les coordenades.
TASCA FINAL • Comprovar una comanda.
• Valoració de la utilitat de les multiplicacions

i les potències en la resolució de situacions
quotidianes.
• Valoració del treball i l’esforç personal
i dels companys.
• Interés per la resolució de problemes.
46

MATERIAL D’AULA

d’exàmens.
47
Propòsits
per a la resolució de les quals
s’utilitzen multiplicacions.
de la unitat.
• L’estimació de productes
és un contingut que pot resultar
dificultós, ja que requereix conéixer
el procediment per a aproximar
un número a una unitat donada
i després calcular la multiplicació
corresponent. Si els alumnes hi
tenen dificultats, treballeu ambdós
procediments de forma col·lectiva,
per detectar i corregir els possibles
errors.
• A vegades els alumnes confonen
els termes de les potències i el seu
significat. Treballeu en comú
l’expressió de productes com a
potències i viceversa, i mostreu la
similitud amb les sumes repetides
i la multiplicació.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
Feu que un alumne llija la lectura inicial
i comenteu amb ells la importància que
té estalviar aigua i contribuir a cuidar
aquest recurs tan escàs. Pregunteu-los
si ells estalvien aigua, com ho fan, per
què creuen que és important utilitzar
Altres maneres de començar
aigua reciclada per a regar, etc. Després
proposeu que realitzen les activitats de • Demaneu als alumnes que diguen situacions en què és útil calcular
forma individual i corregiu-les en comú. una multiplicació; per exemple, per a saber quants objectes hi ha en…,
quant hem de pagar per…, i que en posen un exemple concret amb
1 2 dies: 100 3 2 5 200 litres.
números. Escriviu el producte en la pissarra i comenteu quins
1 setmana: 100 3 7 5 700 litres. són els termes i què indica cada un.
Es fa una multiplicació.
• Dividiu els alumnes en dos equips i proposeu-los fer un concurs
2 1 setmana: 50 3 7 5 350 litres. de taules de multiplicar. Un alumne plantejarà un producte a un alumne
1 mes: 50 3 30 5 1.500 litres. de l’altre equip el qual, després de respondre, preguntarà al seu torn
Es calcula amb una multiplicació. a un membre de l’altre equip, i així fins que tots hi participen.
Cada vegada que un alumne conteste correctament, s’anotarà un punt
3 L’expressió «uns 50 litres d’aigua»
l’equip i, si contesta malament, haurà de corregir el que el va plantejar,
significa que l’aixeta perd encara que ningú se sume el punt.
aproximadament 50 litres d’aigua
cada dia.
48
UNITAT 3
Què en saps ja?

Recordeu als alumnes com es
multiplicava per un número de
diverses xifres. Comenteu en comú
l’exemple resolt. Després,
demaneu-los que realitzen les
multiplicacions de forma individual
i corregiu en comú els resultats.
Treballeu de forma semblant
gència amb la multiplicació per la unitat
Intel·li ística seguida de zeros.
lingü
1 • 8.415
• 36.652
• 115.736
• 209.560
• 379.145
• 3.146.234
2 • 800
• 1.900
• 34.000
• 48.000
Notes
Competències
• Comunicació lingüística. A l’hora de realitzar les activitats proposades
després de la lectura, és important que els alumnes utilitzen correctament
el llenguatge matemàtic per a expressar-se. Comproveu, sobretot,
que s’expressen oralment de forma clara.
bé els coneixements per poder avançar. Recordeu-los que ja en el curs
passat havien treballat les multiplicacions i expliqueu que en aquest curs
començaran a repassar aquests coneixements per aprendre’n d’altres de
nous i poder avançar amb seguretat.
49
Propòsits
• Reconéixer les propietats
commutativa, associativa i
distributiva de la multiplicació.
• Aplicar correctament les propietats
de la multiplicació.
Per a explicar. Feu observar la
primera caixa amb boles i pregunteu
quantes n’hi ha. Expliqueu que el
nombre de boles es pot calcular
amb la multiplicació 3 3 2 (3 files 3 2
columnes) o amb la multiplicació
2 3 3 (2 columnes 3 3 files).
Assenyaleu que de les dues maneres
s’obté el mateix resultat i aquesta
propietat és la propietat commutativa
de la multiplicació. Procediu de forma
anàloga per explicar la propietat
associativa.
A l’hora d’explicar la propietat
distributiva de la multiplicació respecte
a la suma, feu-los vore que el nombre
de boles total es pot calcular sumant
les boles blaves i roges (5 3 3 1 5 3 2)
o bé multiplicant el nombre de
columnes, 5, pel nombre de boles de
cada fila (3 de blaves 1 2 de roges).
Comenteu que la propietat s’aplica
amb el parèntesi davant o darrere,
i també a la resta.
Activitats
1 • 12 3 3 5 3 3 12 5 36
• 15 3 7 5 7 3 15 5 105
• 30 3 9 5 9 3 30 5 270
Altres activitats
• 8 3 20 5 20 3 8 5 160
Dibuixeu aquestes figures en la pissarra i demaneu als alumnes que, en cada
• 4 3 (5 3 6) 5 (4 3 5) 3 6 5 120
cas, calculen de dues maneres diferents quants quadrets hi ha.
• 9 3 (2 3 10) 5 (9 3 2) 3 10 5
5 180
• (7 3 3) 3 2 5 7 3 (3 3 2) 5 42
• (6 3 10) 3 8 5 6 3 (10 3 8) 5
5 480
2 • 3 3 (2 1 4) 5 3 3 2 1 3 3 4
3 3 6 5 6 1 12 5 18 Feu-los vore que es poden calcular multiplicant el nombre de files
• 8 3 (2 1 6) 5 8 3 2 1 8 3 6 pel de columnes, o a l’inrevés, i que el producte és el mateix per
la propietat commutativa de la multiplicació.
8 3 8 5 16 1 48 5 64
• 4 3 (5 1 1) 5 4 3 5 1 4 3 1
4 3 6 5 20 1 4 5 24
50
UNITAT 3
• 7 3 (3 1 2) 5 7 3 3 1 7 3 2
7 3 5 5 21 1 14 5 35
• (4 1 2) 3 3 5 4 3 3 1 2 3 3
6 3 3 5 12 1 6 5 18
• (6 1 2) 3 5 5 6 3 5 1 2 3 5
8 3 5 5 30 1 10 5 40
• (1 1 6) 3 5 5 1 3 5 1 6 3 5
7 3 5 5 5 1 30 5 35
• (7 1 3) 3 9 5 7 3 9 1 3 3 9
10 3 9 5 63 1 27 5 90
3 • 9 3 (6 2 1) 5 9 3 6 2 9 3 1
9 3 5 5 54 2 9 5 45
• 8 3 (4 2 2) 5 8 3 4 2 8 3 2
8 3 2 5 32 2 16 5 16
• 5 3 (7 2 6) 5 5 3 7 2 5 3 6
5 3 1 5 35 2 30 5 5
• (8 2 3) 3 2 5 8 3 2 2 3 3 2
5 3 2 5 16 2 6 5 10
• (5 2 2) 3 7 5 5 3 7 2 2 3 7
3 3 7 5 35 2 14 5 21
• (6 2 5) 3 4 5 6 3 4 2 5 3 4
1 3 4 5 24 2 20 5 14
4 • 7 3 8 5 8 3 7 5 56
En tenen el mateix nombre,
per la propietat commutativa.
• 2 3 (3 3 9) 5 3 3 (2 3 9) 5 54
En tenen el mateix nombre,
per la propietat associativa.
• 20 3 (7 1 5) 5 20 3 12 5 240
20 3 7 1 20 3 5 5 240
En total tenen 240 €.
Càlcul mental
• 939 • 1.675
Altres activitats • 1.262 • 7.539
• Escriviu en la pissarra tres números d’una xifra i calculeu de forma col·lectiva • 1.057 • 8.357
el producte d’aquests números, de totes les maneres possibles canviant • 886 • 9.204
d’ordre els tres factors. Expliqueu que, com que no tenen parèntesis, es fan
les multiplicacions en l’ordre en què es presenten: multipliquem els dos
primers factors i a continuació multipliquem el producte obtingut pel tercer Notes
factor.
Per exemple: 2 3 3 3 6 5 36 3 3 2 3 6 5 36 6 3 2 3 3 5 36
2 3 6 3 3 5 36 3 3 6 3 2 5 36 6 3 3 3 2 5 36
Raoneu amb els alumnes per què s’obté en tots els casos el mateix
producte: els factors són els mateixos, encara que s’hagen multiplicat
en diferent ordre. Relacioneu-ho amb la propietat associativa de la
multiplicació.
51
Propòsits
• Estimar productes aproximant
el terme que no és un dígit
a l’ordre adequat.
l’estimació.
Per a començar. Abans de treballar
el quadre informatiu, convé assegurar-
se que els alumnes saben aproximar
números de dues xifres a les desenes,
números de tres xifres a les centenes
i números de quatre xifres als milers.
Escriviu en la pissarra diversos
números de 2, 3 i 4 xifres i realitzeu
exercicis d’aproximació, recordant
als alumnes el procediment que cal
seguir-hi.
Per a explicar. Resoleu en comú els
casos del quadre informatiu, indicant
que han d’aproximar solament el
factor de la multiplicació que no és un
dígit, i que s’ha d’aproximar a l’ordre
corresponent al seu nombre de xifres.
Deixeu clara la diferència entre el
càlcul exacte i l’aproximat.
Pregunteu als alumnes com creuen
que s’estimarà el producte d’un
número de quatre xifres per un
número dígit.
Activitats
1 315 3 7
• S’aproxima 315.
• A les centenes.
• L’aproximació val 300.
Altres activitats
• L’estimació és 2.100.
• Plantegeu als alumnes dues situacions, una en què calga realitzar un càlcul
6.903 3 2
exacte, i una altra en què només necessitem fer una estimació, perquè
• S’aproxima 6.903.
diguen quin tipus de càlcul farien en cada cas i per què.
• Als milers.
• Després, demaneu-los que posen altres exemples de situacions reals
• L’aproximació val 7.000.
en què no és necessari fer un càlcul exacte i el càlcul estimat resulta més
• L’estimació és 14.000. ràpid i pràctic. Comenteu en cada cas si estimem una suma, una resta
2 A les desenes: o un producte.
• 80 3 3 5 240
• 80 3 7 5 560
• 50 3 6 5 300
• 90 3 2 5 180
52
UNITAT 3
A les centenes:
• 800 3 5 5 4.000
• 200 3 2 5 400
• 700 3 4 5 2.800
• 300 3 8 5 2.400
Als milers:
• 2.000 3 2 5 4.000
• 4.000 3 4 5 16.000
• 10.000 3 3 5 30.000
• 8.000 3 7 5 56.000
3 R. M. 198 3 3; 315 3 2
4 • 20 3 7 5 140 €
• 50 3 6 5 300 €
• 200 3 5 5 1.000 €
• 800 3 4 5 3.200 €
• 1.000 3 2 5 2.000 €
• 3.000 3 3 5 9.000 €
5 • 20 3 9 5 180
Uns 180 . ¬
• 100 3 8 5 800
gència
Intel·li ocorporal Hi ha 800 cossiols
sic
cineste aproximadament.
• 30 1 30 5 60
Hi ha 60 alumnes
aproximadament.
• 50 2 40 5 10
Té 10 anys més
aproximadament.
• 1.000 3 9 5 9.000
N’ha escampat 9.000 quilos
aproximadament.
Raonament
Com que el preu aproximat
de les 3 bicicletes és 600 €,
Competències el preu aproximat d’una bicicleta
serà d’uns 200 €. A més, com que
• Competència social i cívica. La situació plantejada en l’activitat 4,
el preu exacte de les 3 bicicletes
en què es treballa amb el preu estimat de diferents compres, permet
no ha arribat a 600 €, significa
suscitar amb els alumnes un debat sobre diversos temes relacionats
que el preu exacte de cada
amb aquesta competència: els drets i les obligacions com a
bicicleta és inferior a 200 €
consumidors, la importància de comportar-se correctament en àmbits
i l’aproximació a les centenes
socials, la necessitat d’un consum crític i responsable... Animeu els
és 200. Per tant, el preu exacte
alumnes a aportar les seues opinions i idees sobre aquesta qüestió.
de cada bicicleta és 182 €.
Notes
53
Propòsits
• Reconéixer les potències com a
productes de factors iguals.
• Llegir i escriure potències.
• Calcular el valor d’una potència.
Per a començar. Recordeu als
alumnes que les multiplicacions
són expressions abreujades de sumes
de sumands iguals, i treballeu algunes
activitats.
plantejada en el quadre informatiu
i feu que els alumnes escriguen
la multiplicació corresponent.
Assenyaleu que les multiplicacions
de factors repetits es poden
expressar de forma resumida
com a potències. Caracteritzeu
els termes d’una potència i comenteu
la lectura dels exemples proposats,
remarcant el cas dels quadrats
i els cubs.
En realitzar l’activitat 5 comenteu
la utilitat de les potències de 10 per
a expressar les descomposicions
de números.
Activitats
1 • 22; Base: 2. Exponent: 2.
• 42; Base: 4. Exponent: 2.
Altres activitats
• 73; Base: 7. Exponent: 3. • Escriviu en la pissarra diversos productes de factors iguals. Per exemple:
2 • 5 al quadrat 3 3 3 4 3 4 3 4 5 3 5 3 5 3 5 6 3 6 3 6 3 6 3 6
• 12 al quadrat Demaneu a un alumne que isca a la pissarra i escriga el primer producte
• 8 al cub en forma de potència, pregunteu-li quina és la base i l’exponent
i que escriga com es llig. Entre tots es comprovarà si la resposta
• 10 a la quarta
és correcta o no. Procediu de forma anàloga amb els altres productes.
• 7 a la cinquena
• Escriviu en la pissarra diverses potències i demaneu als alumnes que
3 • 725 7 3 7 5 49
escriguen quina és la base i l’exponent i que en calculen el valor.
7 elevat al quadrat
• 635 6 3 6 3 6 5 216
6 elevat al cub
• 535 5 3 5 3 5 5 125
5 elevat al cub
54
UNITAT 3
• 44 5 4 3 4 3 4 3 4 5 256
4 elevat a la quarta
• 25 5 2 3 2 3 2 3 2 3 2 5 32
5 elevat a la cinquena
4 • 102 5 100
• 103 5 1.000
• 104 5 10.0000
• 105 5 100.000
• 106 5 1.000.000
El nombre de zeros de cada
potència coincideix amb
l’exponent de cada una.
El valor de la potència 108
tindrà 8 zeros.
5 • 9 3 10 1 8
• 3 3 10 1 7
• 6 3 102 1 7 3 10 1 5
• 9 3 102 1 4 3 10 1 6
• 6 3 103 1 4 3 102 1 8 3 10 1 2
6 • 5 3 5 3 5 3 5 3 5 5 55 5
5 3.125
Hi havia 3.125 persones.
• 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3
3 3 5 38 5 6.561
Ara hi ha 6.531 llagostins.
• 10 milions 5 107
100 milions 5 108
Càlcul mental
• 146 • 1.175
• 514 • 6.439
• 225 • 7.257
• 263 • 8.301
Altres activitats
Notes
• Escriviu en la pissarra la descomposició de diversos números utilitzant
potències de base 10. Per exemple:
3 3 1031 6 3 1021 9 3 10
4 3 1041 6 3 1021 9
4 3 1041 6 3 1031 9 3 10
Demaneu a un alumne que isca i escriga el número corresponent
al primer cas, explicant el procés que segueix, i entre tots es comprovarà
si és correcte o no. Procediu de forma anàloga amb els altres casos.
55
Propòsits
• Ordenar diverses oracions
per a reconstruir l’enunciat
d’un problema.
• Inventar problemes que es
resolguen amb uns càlculs donats
i utilitzant les dades d’una taula.
Per a explicar. Feu que els alumnes
observen el quadre informatiu i que
lligen les oracions. Expliqueu que cal
ordenar les oracions per a construir
l’enunciat d’un problema. Deixeu-los
una estona per a pensar i després feu
que un o diversos alumnes escriguen
les seues propostes en la pissarra.
Entre tots es comprovarà si les
propostes donades són correctes.
Assenyaleu la importància de llegir
el problema una vegada ordenades
les frases i analitzar si té sentit o no.
Activitats
1 Sara té 85 monedes.
Dolors té 15 monedes menys.
Totes les monedes són de 2 €.
Quants diners té Dolors?
85 2 15 5 70; 70 3 2 5 140
Dolors té 140 €.
2 Marta tenia 8 €.
Sa mare li va donar 20 €.
Va comprar un disc per 19 €.
Quants diners li van quedar?
8 1 20 5 28; 28 2 19 5 9
Li van quedar 9 €. Altres activitats
3 • Sònia pesa 15 quilos.
• Feu grups de tres o quatre alumnes i proposeu-los que inventen
• La germana pesa 6 quilos els seus propis problemes donant-los certes condicions.
menys. Per exemple:
• Quants quilos pesa la Un problema de suma i resta en què s’utilitzen aquestes paraules.
germana?
15 2 6 5 9 globus rojos verds
La germana pesa 9 quilos.
• Sònia pesa 15 quilos. Demaneu a un alumne que isca i explique a la resta de la classe quina ha
• Jordi pesa el triple que sigut la proposta del seu grup. Entre tots es comprovarà si la solució
Sònia. donada és correcta.
• Quants quilos pesen en total?
15 3 3 5 45; 45 1 15 5 60
En total pesen 60 quilos.
56
UNITAT 3
4 • En un gimnàs hi ha 185 socis

homes i 194 socis dones.
• Quants socis hi ha en total?
185 1 194 5 379
Hi ha 379 socis.
• En un gimnàs hi ha 185 socis
homes i 194 socis dones.
• Els socis infantils són 135.
• Quants socis adults més que
d’infantils hi ha?
185 1 194 5 379
379 2 135 5 244
Hi ha 244 socis adults més
que d’infantils.
gència Inventa tu els

Intel·li rsonal
intrape problemes
Feu que els alumnes observen
la taula i expliqueu que indica les
persones que prefereixen cada tipus
de programa. Formuleu algunes
preguntes per comprovar
que la interpreten correctament.
1 R. M. Quants xiquets han sigut
enquestats en total?
2 R. M. Quantes persones
de les enquestades prefereixen
els dibuixos?
3 R. M. Quants adults prefereixen
els dibuixos o les pel·lícules
als documentals?
4 R. M. Quantes persones
prefereixen les pel·lícules
als dibuixos?
Competències
Notes
• Iniciativa i actitud emprenedora. En les activitats d’invenció de problemes,
els alumnes troben un context molt adequat per a desenvolupar aquesta
competència. Animeu-los a ser creatius a l’hora de generar nous problemes
i en la manera d’exposar-los als companys, sense deixar de ser correctes
des del punt de vista matemàtic.
57
Propòsits
• Repassar els continguts bàsics
de la unitat.
Activitats
1 • 6.110 • 40.590
• 23.184 • 221.900
• 336.192 • 533.553
• 800 • 14.000
• 2.700 • 37.000
2 • 6 3 25 5 25 3 6 5 150
• 7 3 19 5 19 3 7 5 133
• 8 3 (7 3 4) 5 (8 3 7) 3 4 5 224
• (6 3 5) 3 2 5 6 3 (5 3 2) 5 60
3 • 3 3 2 1 3 3 4 5 18
• 7 3 8 1 1 3 8 5 64
• 9 3 5 2 3 3 5 5 30
• 4 3 6 2 4 3 1 5 20
• 7 3 3 2 2 3 3 5 15
• 9 3 1 1 9 3 4 5 45
• 2 3 8 2 2 3 5 5 6
• 6 3 7 1 3 3 7 5 63
4 Tots els productes tenen el
mateix resultat, 336, perquè
la multiplicació té la propietat
associativa.
5 • 7 3 (6 2 4) 5 7 3 6 2 7 3 4 5 14
• (9 1 2) 3 3 5 9 3 3 1 2 3 3 5 33
• (8 2 6) 3 5 5 8 3 5 2 6 3 5 5 10
• 3 3 (2 1 5) 5 3 3 2 1 3 3 5 5 21
6 • 400 3 6 5 2.400
• 100 3 5 5 500
• 3.000 3 3 5 9.000
• 600 3 2 5 1.200
Altres activitats
• 30 3 9 5 270
• 3.000 3 8 5 24.000 • Escriviu en la pissarra les multiplicacions següents en les quals falten
algunes xifres. Demaneu als alumnes que esbrinen quines són aquestes
• 800 3 3 5 2.400
xifres i que escriguen cada multiplicació completa en el quadern.
• 9.000 3 4 5 36.000
7 R. L. 5 8 7 1 4 6
8 • 10 ; Base: 10. Exponent: 4.
4 33 3 37
• 27; Base: 2. Exponent: 7. 103 2 630 52
7 9 5 59
8 7 4 3 9
9 • 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2 3
3 2 3 2 5 512
• 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 5
5 2.187
58
UNITAT 3
• 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 5 4.096
• 5 3 5 3 5 3 5 3 5 5 3.125
• 6 3 6 3 6 3 6 5 1.296
• 8 3 8 3 8 5 512
10 • 6 a la cinquena • 10 a la quarta
• 3 al quadrat • 9 al cub
• 2 al cub • 8 a la sisena
11 • 8 , 11
3 3
• 26 , 37
• 67 . 64 • 104 . 1.000
12 • 6 3 10 1 8
• 9 3 10 1 6
• 3 3 102 1 4 3 10 1 9
• 6 3 102 1 7 3 10 1 4
• 1 3 103 1 6 3 102 1 7 3 10 1 5
• 8 3 103 1 2 3 102 1 4 3 10 1 9
• 6 3 103 1 9 3 10 1 4
• 7 3 103 1 9 3 102
13 • (365 2 13) 3 128 5 45.056
Produeixen 45.056 motors.
• 6 3 27 3 5 5 810
Porten 810 llibres.
• 156 3 23 5 3.588
38 3 21 5 798
3.588 1 798 5 4.386
En total pesen 4.386 kg.
14 • 175 3 18 5 3.150
Hi ha 3.150 galetes.
• 17 3 13 2 5 5 216
Se n’han menjat 216 tallades.
• 89 3 25 5 2.225
S’han servit menys
de 2.300 tes.
15 • 900 3 9 5 8.100
Paguen uns 8.100 €.
• Oferta 1:
Altres activitats 1.950 1 6 3 875 5 7.200
Oferta 2:
• Formeu diversos grups d’alumnes i demaneu a cada grup que busque
9 3 935 5 8.415
dades numèriques sobre un determinat tema, per exemple:
Oferta 3:
– Pintures, retoladors, ceres… que hi ha en diverses caixes o estotjos.
2.100 1 3 3 840 1 800 5
– Grams que pesen diverses llandes o pots de conserva, caixes de galetes, 5 5.420
paquets de pasta…
• Paguen menys en l’oferta 3.
– Pàgines que tenen diversos llibres o quaderns de la classe.
• Els recomanaria l’oferta 3.
Amb les dades recopilades per cada grup, plantegeu de forma oral
problemes de multiplicació, estimació i potències, perquè els alumnes
prenguen nota de les dades i resolguen els problemes en el quadern.
Per exemple: «En aquesta caixa hi ha 24 retoladors. Quants retoladors 16 52 5 25; 53 5 125; 54 5 625
hi haurà aproximadament en 3 caixes com aquesta?». Totes les potències de 5
acaben en 5, per tant Laura
no té raó.
59
Propòsits
reals.
• Repassar els continguts clau.
Activitats pàg. 46
1 • 16 3 9 5 144; 144 . 137
Sí que en tindrà prou.
170 3 16 5 2.720
Per la comanda pagarà 2.720 €.
• 18 3 5 5 90; 90 , 92
Li falten 2 m de canonada.
• 12 3 13 5156; 156 5 156
Colzes: comanda correcta.
10 3 4 5 40; 40 , 48
Difusors: comanda no correcta.
• Aproximadament 180 aixetes
i 100 metres de canonada.
2 137 3 1.200 5 164.400
48 3 800 5 38.400
164.400 1 38.400 5 202.800
S’estalviaran 202.800 ¬ d’aigua.
3 Gener: 3. Febrer: 32 5 9.
Març: 33 5 27.
gència
Juliol: 37 5 2.187 Intel·li rsonal
interpe
Al juliol hi estaven apuntats
2.187 edificis.
Activitats pàg. 47
1 • 600.812
• 903.074
• 7.020.020
• 8.102.006
2 • 420.605 Desenvolupament de la competència matemàtica
• 907.021 • Les activitats en què es presenten situacions de la vida professional són
• 3.400.600 motivadores per als alumnes i els permeten apreciar la utilitat dels seus
• 5.098.020 coneixements i desenvolupar la competència matemàtica.
Demaneu-los que de forma cooperativa proposen alguna activitat semblant
3 • 100.000
a la plantejada i animeu-los a planificar el procés de treball (plantejament,
• 9.999.999 exposició de forma creativa als companys i conclusió final), mostrant el
• 9.999.998 procés de resolució seguit.
4 • A les centenes: 900, 2.800.
• Als milers: 4.000, 28.000.
5 • 23 3 15 5 15 3 23 5 345
• (6 3 8) 3 3 5 6 3 (8 3 3) 5 144
• 4 3 (3 1 2) 5 4 3 3 1 4 3 2 5
5 20
60
UNITAT 3
6 • 80 1 40 5 120

• 70 2 20 5 50
• 700 1 900 5 1.600
• 900 2 500 5 400
• 3.000 1 4.000 5 7.000
• 4.000 2 2.000 5 2.000
7 • 3 1 3 5 6 • 8 2 3 5 5
• 9 2 9 5 0 • 8 2 4 5 4
8 4 3 20 5 80; 36 3 2 5 72
80 2 72 5 8
Té 8 € més en bitllets.
9 7 3 29 5 203; 29 2 17 5 12
203 1 12 5 215
Va recórrer 215 quilòmetres.
10 27 2 13 5 14; 19 2 12 5 7
14 1 7 5 21
Li van quedar 21 kg de fruita.
11 18 3 2 5 36; 18 3 3 5 54
18 1 36 1 54 5 108
Entre els tres pesen 108 kg.
12 1.200 3 (31 2 6) 5 30.000
Van produir 30.000 peces.
13 12 3 425 5 5.100
1.875 1 5.100 5 6.975
7.000 . 6.975
No haurà saldat el deute,
li falten 25 €.
Notes
Repàs en comú
• Demaneu a cada alumne que en un full plantege un parell d’activitats
relacionades amb els grans epígrafs de la unitat: propietats de la
multiplicació, estimació de productes i potències.
Agrupeu les contribucions dels alumnes en un quadernet i lliureu-lo
a tota la classe perquè el vagen treballant. Després, resoleu en comú
les activitats que els hagen semblat més complicades o motivadores.
61
Propòsits
• Reconéixer les coordenades
de punts en una quadrícula.
• Representar punts
en una quadrícula.
• Descriure i traçar recorreguts
utilitzant les coordenades
de punts en una quadrícula.
Per a explicar. Mostreu la quadrícula
i demaneu als alumnes que es
fixen en la posició de la bandera
taronja. Expliqueu quines són les
coordenades del punt: de primer
s’escriu el número de l’eix horitzontal
i després, el de l’eix vertical,
separats per una coma. Procediu
de forma anàloga amb la bandera
roja.
Per a reforçar. Podeu proposar
qüestions sobre la quadrícula
semblants a les que hem treballat.
Per exemple: Si una bandera té
la primera coordenada igual que
la bandera morada, quin valor pot
tindre la segona coordenada?
Si una bandera té la segona
coordenada igual que la bandera
blava, quin valor pot tindre la
primera coordenada?
Activitats
1 (1, 4) (6, 7)
(4, 2) (2, 5)
(9, 4) (6, 1) Altres activitats

2 • A la dreta: (9, 3). • Després de realitzar les activitats de la pàgina doble, agrupeu els alumnes
A l’esquerra: (7, 3). per parelles i demaneu-los que tracen un recorregut en una quadrícula,
Per damunt: (8, 4). semblant al de l’activitat 4. Una vegada traçat, el descriuran en un full
a banda i guardaran la descripció. Després intercanviaran el recorregut
Per davall: (8, 2).
amb la parella del costat. Cada parella descriurà el recorregut que ha rebut.
• Les banderes groga i blava
Més tard, cada parella compararà la seua descripció amb la que han realitzat
tenen en comú la segona els companys, per analitzar si són iguals i correctes.
coordenada i la bandera
roja i la verda fosca tenen
en comú la primera.
• La bandera rosa té
en comú la primera coordenada
amb la bandera morada i
aquesta coordenada és 6.
62
UNITAT 3
3
8
7
gència
6
Intel·li cial 5
espa
4
3
2
1
0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
4 Recorregut després de (4, 6):

(4, 4), (5, 4), (5, 7), (6, 7)
En (6, 7) bandera rosa.
(10, 7), (10,4), (9, 4)
En (9, 4) bandera blava.
(8, 4), (8, 6), (6, 6), (6, 3), (8, 3)
En (8, 3) bandera verda.
(10, 3), (10, 1), (6, 1)
En (6, 1) bandera morada.
(6, 2), (5, 2), (5, 3), (4, 3), (4, 2)
En (4, 2) bandera taronja.
Notes
Competència
• Competència digital. Les noves tecnologies són un camp amb el qual
es pot treballar de manera ràpida i senzilla la representació i interpretació
de punts en una quadrícula. Podeu usar diferents programes informàtics
per a ambdós propòsits o fins i tot demanar als alumnes que ho facen.
Assenyaleu la importància de les coordenades en diferents camps científics,
informàtics i artístics a l’hora de realitzar representacions.
63
4 Divisió
• Divisió exacta i entera.
NÚMEROS • Prova de la divisió.

SABER
I OPERACIONS • Divisions amb zeros en el quocient.
• Operacions combinades.
• Identificació dels termes

d’una divisió.
• Càlcul de divisions el divisor de les quals
és un número dígit.
• Distinció entre divisió exacta i entera.
NÚMEROS • Càlcul de divisions amb zeros
I OPERACIONS en el quocient.
• Realització de la prova de la divisió
per a comprovar divisions.
• Càlcul d’operacions combinades.
SABER FER • Resolució de situacions reals
utilitzant la divisió.
• Obtenció de conclusions a partir

de l’enunciat d’un problema.
RESOLUCIÓ
DE PROBLEMES • Invenció de problemes a partir
d’un gràfic i que es resolguen
amb uns càlculs donats.
TASCA FINAL • Conéixer les regles d’un joc.
• Valoració de la utilitat de la divisió

en la resolució de situacions
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS de la vida diària.
• Interés per la resolució de problemes.
64

MATERIAL D’AULA

d’exàmens.
65
Propòsits
s’utilitzen divisions.
de la unitat.
• El càlcul de divisions amb zeros
en el quocient pot presentar
algunes dificultats per als alumnes.
Treballeu aquest tipus de divisions
remarcant el procés que s’hi
segueix.
• És possible que en el càlcul
d’operacions combinades, amb
parèntesis i sense, els alumnes
tinguen dificultat per a determinar
l’ordre en què s’han de realitzar els
càlculs. És important detectar-hi els
errors i practicar fins a aconseguir
que tots en comprenguen el
procediment.
Treball col·lectiu
sobre la làmina
Feu que un alumne llija la làmina
i comenteu-la en comú: què s’ha de
repartir entre les taules, quantes taules
hi ha, etc. Després, demaneu-los
que contesten a les preguntes
proposades de forma individual
en els quaderns i corregiu-les
de forma col·lectiva en la pissarra.
1 Estan parant 4 taules.
Han de repartir 20 gots. Altres maneres de començar
2 20 : 4 5 5
• Escriviu en la pissarra aquestes divisions.
En cada taula posaran 5 gots
17: 2 21: 3 32: 6 45: 7
i no en sobra cap.
Es calcula amb una divisió. Demaneu a un alumne que isca a la pissarra i calcule la primera divisió,
explicant a la resta de la classe el procés que segueix i anomenant
3 23 : 4 F q 5 5, r 5 3
els termes de la divisió. Procediu de forma anàloga amb el residu
En cada taula posaran de les divisions, aclarint els possibles dubtes que hi puguen sorgir.
5 refrescos i en sobraran 3.
4 Es divideix el nombre de
culleretes, 30, entre el nombre
de taules.
30 : 4 F q 5 7, r 5 2
En cada taula posaran
7 culleretes i en sobraran 2.
66
UNITAT 4
Què en saps ja?

Resoleu la divisió 17: 2 en la pissarra
i escriviu com es diuen els seus
termes.
Realitzeu en comú les dues divisions
proposades i expliqueu en cada cas
el procés que cal seguir-hi. Després,
demaneu-los que facen les divisions
de forma individual en els quaderns
i corregiu-les en comú en la pissarra.
gència 1 • 62 : 2 F q 5 31, r 5 0
Intel·li ística
lingü • 83 : 3 F q 5 27, r 5 2
• 74 : 4 F q 5 18, r 5 2
• 52 : 8 F q 5 6, r5 4
• 835 : 7 F q 5 119, r 5 2
• 264 : 3 F q 5 88, r 5 0
• 682 : 5 F q 5 136, r 5 2
• 491 : 6 F q 5 81, r 5 5
Notes
Competències
• Comunicació lingüística. A l’hora de resoldre les activitats proposades
després de la lectura, és important que els alumnes utilitzen correctament
el llenguatge matemàtic per a expressar-se. Animeu-los a fer-ho sempre
de forma clara i precisa.
bé els coneixements per poder progressar. Recordeu-los que ja en el curs
passat havien fet divisions i comenteu que en aquest curs repassaran les
divisions que ja coneixien i n’aprendran d’altres de noves.
67
Propòsits
• Calcular divisions el divisor de
les quals és un número dígit.
• Reconéixer si una divisió
és exacta o entera.
Per a començar. Escriviu en la
pissarra algunes divisions per
números dígits i resoleu-les en
comú recordant als alumnes
el procediment que cal seguir-hi.
Per a explicar. Demaneu als alumnes
que lligen el primer problema i
pregunteu-los quina operació cal fer
per a resoldre’l. Escriviu l’operació
corresponent en la pissarra i resoleu-la
explicant el procés que cal seguir-hi.
Comproveu que tots coneixen els
termes de la divisió i assenyaleu que
tota divisió és exacta o entera.
Activitats
1 D d q r
231 4 57 3
340 5 68 0
651 7 93 0
754 9 83 7
• Són exactes 340 : 5 i 651 : 7.

• Té el residu major la divisió
754 : 9. Té el residu menor
la divisió 231 : 4.
2 • 541 : 3 F q 5 180, r 5 1
• 750 : 5 F q 5 150, r 5 0 Altres activitats
• 7.847 : 7 F q 5 1.121, r 5 0 • Plantegeu un problema senzill de divisió i pregunteu quin és cada terme i què
• 9.472 : 8 F q 5 1.184, r 5 0 indica. Per exemple: «Lluís reparteix en parts iguals 23 peixos en 3 peixeres.
• 52.785 : 5 F q 5 10.557, r 5 0 Quants peixos posa en cada peixera? Quants peixos li sobren?».
• 83.892 : 8 F q 5 10.486, r 5 4 23 3
F Posa 7 peixos en cada peixera i sobren 2 peixos.
02 7
Notes Després, plantegeu el mateix problema però canviant divisor per quocient,
i comenteu les semblances i diferències: «Lluís reparteix 23 peixos posant
7 peixos en cada peixera. Quantes peixeres utilitza? Quants peixos
li sobren?».
23 7
F Utilitza 3 peixeres i sobren 2 peixos.
02 3
68
UNITAT 4
Propòsits
• Conéixer la prova de la divisió.
• Aplicar correctament la prova
de la divisió.
Activitats
1 • 214 : 3 F q 5 71, r 5 1
214 5 3 3 71 1 1
• 452 : 4 F q 5 113, r 5 0
452 5 4 3 113
• 728 : 6 F q 5 121, r 5 2
728 5 6 3 121 1 2
• 896 : 7 F q 5 128, r 5 0
896 5 7 3 128
• 1.890 : 5 F q 5 378, r 5 0
1.890 5 5 3 378
• 3.673 : 6 F q 5 612, r 5 1
3.673 5 6 3 612 1 1
• 5.689 : 8 F q 5 711, r 5 1
5.689 5 8 3 711 1 1
• 6.255 : 9 F q 5 695, r 5 0
6.255 5 9 3 695
Càlcul mental
• 350 • 1.900 • 26.000
• 290 • 4.200 • 38.000
• 640 • 7.300 • 51.000
• 870 • 9.700 • 62.000
Notes
Competències
• Competència matemàtica, científica i tecnològica. Els mecanismes
de comprovació d’operacions són molt importants, ja que permeten
als alumnes comprovar el seu acompliment en els algoritmes i sentir-se
segurs en el desenvolupament d’aquesta competència. Plantegeu les
afirmacions següents i demaneu als alumnes que pensen i raonen, en cada
cas, si és possible la divisió o no. En cas d’afirmativa, indiqueu-los que
inventen un exemple.
– Una divisió amb divisor 4 i residu 5.
– Una divisió amb divisor 7 i residu 3.
– Una divisió amb quocient 6 i residu 1.
– Una divisió amb quocient 3 i residu 4.
– Una divisió amb dividend 8 i residu 2.
– Una divisió amb dividend 5 i residu 6.
69
Propòsits
• Calcular divisions amb zeros
intermedis en el quocient.
• Resoldre problemes
de divisió.
plantejada i pregunteu als alumnes
quina operació cal fer per a
resoldre-la. Escriviu la divisió
i resoleu-la explicant els passos
que s’hi segueixen. Insistiu en
el pas en què s’ha d’escriure
el zero en el quocient. Comenteu
la regla mnemotècnica
«zero al quocient i baixe la xifra
següent (del dividend)».
Activitats
1 • 406 : 2 F q 5 203, r 5 0
• 618 : 3 F q 5 206, r 5 0
• 827 : 4 F q 5 206, r 5 3
• 653 : 6 F q 5 108, r 5 5
• 4.096 : 4 F q 5 1.024, r 5 0
• 6.630 : 6 F q 5 1.105, r 5 0
• 7.168 : 7 F q 5 1.024, r 5 0
• 8.505 : 8 F q 5 1.063, r 5 1
• 80.027 : 4 F q 5 20.006, r 5 3
• 17.010 : 5 F q 5 3.402, r 5 0
• 18.432 : 8 F q 5 2.304, r 5 0
• 36.324 : 9 F q 5 4.036, r 5 0
2 • 534 : 5 F q 5 106, r 5 4
• 733 : 7 F q 5 104, r 5 5 • Demaneu a un alumne que escriga i calcule dues multiplicacions
• 816 : 8 F q 5 102, r 5 0 d’un número de tres xifres amb un zero intermedi per un dígit. Després,
• 6.912 : 3 F q 5 2.304, r 5 0 indiqueu-los que escriguen les divisions corresponents (el dividend serà el
• 8.143 : 4 F q 5 2.035, r 5 3 producte i el divisor serà el número dígit) perquè els companys la calculen
i després comproven en comú amb la multiplicació inicial.
• 9.019 : 6 F q 5 1.503, r 5 1
Per exemple:
• 7.458 : 7 F q 5 1.065, r 5 3
309 3 6 5 1.854 F 1.854 : 6 5 605
• 40.642 : 2 F q 5 20.321, r 5 0
804 3 8 5 6.432 F 6.432 : 8 5 804
• 55.273 : 5 F q 5 11.054, r 5 3
• 24.568 : 8 F q 5 3.071, r 5 0
• 45.963 : 9 F q 5 5.107, r 5 0
3 4.235 : 7 5 605
Un ordinador costa 605 €.
70
UNITAT 4
Propòsits
• Calcular divisions amb quocients
acabats en zeros.
• Resoldre problemes de divisió.
Per a explicar. Procediu de forma
semblant a com heu fet en la pàgina
anterior. En aquest cas, centreu
l’atenció dels alumnes en l’últim pas,
comentant la importància de no
oblidar escriure el zero final
en el quocient (és un error comú
en molts alumnes no escriure’l).
Torneu a recordar la regla
mnemotècnica esmentada.
Activitats
1 • 2.810 : 2 F q 5 1.405, r 5 0
• 5.402 : 3 F q 5 1.680, r 5 2
• 7.102 : 5 F q 5 1.420, r 5 2
• 8.043 : 6 F q 5 1.340, r 5 3
• 21.608 : 4 F q 5 5.402, r 5 0
• 32.905 : 7 F q 5 4.700, r 5 5
• 54.240 : 8 F q 5 6.780, r 5 0
• 72.360 : 9 F q 5 8.040, r 5 0
2 • 6.750 : 9 5 750
La longitud és 750 metres.
• 4.400 : 8 5 550
Cada paquet té 550 folis.
• 16.500 : 6 5 2.750
Cada mes paguen 2.750 €.
Raonament
• Dividend 5 divisor 3 quocient
Altres activitats
D 5 6 3 2.035 5 12.210
• Atesa la freqüència amb què els alumnes obliden escriure el zero • Dividend 5 divisor 3 quocient
en el quocient (sobretot en el cas del zero final), expliqueu-los com
D 5 8 3 2.300 5 18.400
es comprova de forma ràpida si el quocient té el nombre de xifres
correcte i animeu-los a revisar-ho sempre:
– Si comencem la divisió agafant només una xifra, el quocient tindrà Notes
el mateix nombre de xifres que el dividend.
– Si comencem la divisió agafant dues xifres, el quocient tindrà
una xifra menys que el dividend.
71
Propòsits
• Calcular operacions combinades
amb parèntesis i sense.
• Resoldre problemes expressant tots
els càlculs en una sola expressió.
Per a explicar. Escriviu en la pissarra
l’expressió sense parèntesis que hi ha
en el quadre informatiu i resoleu-la
explicant els passos que s’hi segueixen.
Després, escriviu l’expressió amb
parèntesis i seguiu el mateix procés.
Remarqueu la importància de seguir
sempre la jerarquia de les operacions.
Per a reforçar. Escriviu en la
pissarra (o demaneu als alumnes
que ho facen) operacions combinades
amb parèntesis i sense, i feu que
algun alumne isca a resoldre-les
dient quins passos segueix en cada
cas.
Activitats
1 • En primer lloc es calcula la
multiplicació, després la suma
i després la resta.
• En primer lloc es calcula la resta
que hi ha dins dels parèntesis,
després la multiplicació i
finalment la suma.
2 • 8 2 6 1 4 5 2 1 4 5 6
• 12 2 8 1 6 5 4 1 6 5 10
• 9 1 18 2 5 5 27 2 5 5 22
• 10 1 7 2 8 5 17 2 8 5 9
• 6 2 6 1 4 5 0 1 4 5 4
• 8 2 3 1 7 5 5 1 7 5 12 Altres activitats
• 7 2 2 2 3 5 5 2 3 5 2 • Escriviu en la pissarra diverses expressions amb parèntesis i sense
• 8 2 3 2 3 5 5 2 3 5 2 que continguen els mateixos números i operacions. Demaneu als alumnes
• 10 3 2 1 5 5 20 1 5 5 25 que les calculen i indiqueu que els resultats són diferents, ja que l’ordre que
s’ha seguit en operar ha sigut diferent. Torneu a recalcar la importància de
• 8 3 4 2 6 5 32 2 6 5 26
seguir sempre la jerarquia de les operacions. Per exemple:
• 8 1 5 3 4 5 8 1 20 5 28
2 3 6 1 5 12 2 4 3 2 1 1
• 10 2 3 3 2 5 10 2 6 5 4
2 3 (6 1 5) 12 2 4 3 (2 1 1)
• 10 : 2 2 5 5 5 2 5 5 0
• 12 : 4 1 6 5 3 1 6 5 9
• 10 2 3 : 3 5 10 2 1 5 9
• 8 2 14 : 7 5 8 2 2 5 6
3 • 8 1 4 2 3 5 12 2 3 5 9
• 8 2 4 1 3 5 4 1 3 5 7
72
UNITAT 4
• 8 1 2 3 3 5 8 1 6 5 14
• 8 2 2 3 3 5 8 2 6 5 2
4 • 20 2 3 3 2 5 14
Li han tornat 14 €.
• 3 3 5 1 4 3 2 1 6 5 29
Xavier té 29 €.
• (8 1 12) : 4 5 20 : 4 5 5
A cada grup li donarà 5 cintes.
• (20 2 2) : 3 5 18 : 3 5 6
En cada estanteria posarà
6 figuretes.
Càlcul mental
• 350 • 1.200 • 15.000
• 630 • 4.800 • 42.000
• 150 • 2.800 • 72.000
Notes
Altres activitats
Podeu proposar als alumnes oracions semblants a les que s’indiquen
a continuació perquè ells escriguen l’expressió matemàtica corresponent
i la calculen. Per exemple:
• La suma de 12 i 6 la multiplique per 5.
• Del quocient de 18 entre 3 en reste 2.
• La diferència de 20 i 5 la dividisc entre 3.
També els podeu donar expressions matemàtiques senzilles i que ells
les escriguen amb paraules.
73
Propòsits
• Traure conclusions de l’enunciat
d’un problema.
• Inventar problemes que es
resolguen amb uns càlculs donats
i les dades representades
en un gràfic.
Per a explicar. Llegiu l’enunciat
del problema i la primera oració
proposada. Pregunteu als alumnes
si aquesta oració és correcta i
comenteu-la en comú. Feu el mateix
amb la segona. Demaneu-los que
analitzen el residu de les oracions
gència
de forma individual i corregiu en comú Intel·li alista
natur
els resultats.
Activitats
1 C. Hi van faltar 10 persones.
D. Com a mínim hi van anar
110 xiquets.
E. Com a màxim hi van anar
80 adults.
2 A. Hi ha més cries que adults.
B. Hi ha més ocells adults
que mamífers adults.
3 B. El batut més demanat va ser
el de menta.
E. La comanda més menuda
va ser la d’homes que van
prendre batut de vainilla.
Inventa tu els
problemes Altres activitats
Feu observar als alumnes el gràfic
• Escriviu en la pissarra l’enunciat d’un problema. Per exemple:
i indiqueu que representa els tirs
Carles ha comprat un ordinador per 1.750 € i una impressora per 635 €.
a cistella de Maria en un partit de
De l’ordinador ha pagat ja 245 € i de la impressora, 95 €.
bàsquet. Feu-los algunes preguntes
per comprovar que saben Demaneu-los que pensen i escriguen oracions que siguen correctes amb
interpretar‑lo correctament. les dades de l’enunciat. Després, feu que diversos alumnes escriguen les
Per exemple: Quants tirs encertats seues propostes en la pissarra perquè la resta de la classe esbrine si són
tingué Maria en el primer temps? correctes o no.
En quin temps en tingué més de
fallats? En quin temps va ser major
la diferència entre fallats i encertats?
1 R. M. Maria ha jugat un partit
de bàsquet. Quants tirs a
cistella ha encertat en total?
74
UNITAT 4
2 R. M. Quants tirs a cistella

ha fet Maria en total en els
dos primers temps?
3 R. M. Quants tirs encertats
més que fallats ha tingut Maria
en aquest partit?
Notes
gència
Intel·li rsonal
intrape
Competències
• Iniciativa i actitud emprenedora. En les activitats d’invenció de problemes
es dóna un context molt adequat per a desenvolupar aquesta competència.
Animeu-los a ser creatius en la forma d’exposar-los i també a ser correctes
des del punt de vista matemàtic i lingüístic, comprovant sempre que estan
ben escrits i es poden resoldre adequadament.
75
Propòsits
• Repassar i consolidar els continguts
bàsics de la unitat.
• Resoldre situacions problemàtiques.
Activitats
1 D d q r
2.378 2 1.189 0
5.876 4 1.469 0
9.452 6 1.575 2
23.210 3 7.736 2
46.825 5 9.365 0
73.569 8 9.196 1
• Són exactes les que tenen

el residu 0 i enteres les que
el tenen diferent de zero.
2 • R. M. 22 : 3 F q 5 7, r 5 1
• R. M. 256 : 9 F q 5 28, r 5 4
3 Una divisió està ben feta si es
compleix que:
r,diD5d3q1r
4 • 1.267 : 3 F q 5 422, r 5 1
• 2.309 : 5 F q 5 461, r 5 4
• 6.867 : 7 F q 5 981, r 5 0
• 16.780 : 4 F q 5 4.195, r 5 0
• 34.876 : 6 F q 5 5.812, r 5 4
• 48.945 : 8 F q 5 6.118, r 5 1
5 •
5 453 : 3 5 151
• 5 728 : 4 5 182
• 5 800 : 5 5 160
• 5 3.890 : 2 5 1.945
• 5 6.405 : 3 5 2.135 Altres activitats
• 5 8.046 : 6 5 1.341 • Escriviu en la pissarra aquestes sèries perquè els alumnes les completen
6 • 1.412 : 2 F q 5 706, r 5 0 en el quadern, calculant les divisions en un full a banda.
• 3.229 : 4 F q 5 806, r 5 5 – Divideix entre 2 cada vegada: 864, 432… fins a 27.
• 4.300 : 5 F q 5 860, r 5 0 – Divideix entre 3 cada vegada: 6.318, 2.106… fins a 26.
• 6.654 : 7 F q 5 950, r 5 4 – Divideix entre 4 cada vegada: 9.728, 2.432… fins a 38.
• 15.138 : 3 F q 5 5.046, r 5 0 – Divideix entre 5 cada vegada: 26.250, 5.250… fins a 42.
• 25.240 : 6 F q 5 4.206, r 5 4
• 48.336 : 8 F q 5 6.042, r 5 0
• 63.270 : 9 F q 5 7.030, r 5 0
7 • 13 1 7 2 4 5 20 2 4 5 16
• 8 2 6 1 10 5 2 1 10 5 12
• 6 1 3 2 5 5 9 2 5 5 4
76
UNITAT 4
• 14 2 8 5 6
• 16 2 5 2 2 5 11 2 2 5 9
• 10 1 2 2 9 5 12 2 9 5 3
• 15 2 5 2 3 5 10 2 3 5 7
• 8 1 6 5 14
• 9 2 6 1 7 5 3 1 7 5 10
• 8 1 4 2 10 5 12 2 10 5 2
• 12 : 2 2 4 5 6 2 4 5 2
• 6 : 2 1 7 5 3 1 7 5 10
• 8 1 9 : 3 5 8 1 3 5 11
• 10 : 5 1 4 5 2 1 4 5 6
8 • En la primera expressió,
es calcula la multiplicació
en primer lloc i, en la segona,
es calcula la suma.
• La segona expressió, 49.
9 • 10 2 5 1 8 5 13
• 12 2 2 3 4 5 4
• 8 1 8 : 2 5 12
• (4 1 9) 3 3 5 39
10 • 320 : 5 5 64
Va omplir 64 bosses.
• 1.250 : 5 5 250
Pagarà 250 € cada mes.
• 480 : 2 5 240
N’han fet 240.
11 • 120 : 8 5 15
N’han fet 15 grups.
• 72 : 4 5 18
N’han format 18 grups.
• 20 3 8 5 160
Es necessitarien 160 persones.
12 • 300 1 297 1 1.995 1 3.540 5
5 6.132
Ha pagat 6.132 €.
Altres activitats • 300 : 4 5 75
• Plantegeu als alumnes problemes de divisió en què la solució siga Ha pagat 75 €.
el quocient més 1, i resoleu-los de forma col·lectiva raonant el resultat. • 1.995 : 5 5 399
Per exemple: Ha pagat 399 €.
Un grup de 23 amics va d’excursió amb cotxes. En cada cotxe caben • (297 2 85) : 2 5 106
5 persones i volen agafar el menor nombre de cotxes possible. Cada un va costar 106 €.
Quants cotxes agafaran? • (3.540 2 294 2 350) : 4 5 724
Expliqueu que amb 4 cotxes queden 3 persones El preu era 724 €.
23 5 sense cotxe, per això en total hauran d’agafar
03 4 5 cotxes perquè tots puguen viatjar. Demostra el teu talent
13 Ha de dividir entre 6, que és
el menor número comprés entre
5 i 9.
77
Propòsits
de la vida real.
Activitats pàg. 62
1 • 250 : 5 5 50
Ha aconseguit 50 estreles
roges.
• 240 2 5 3 8 5 200
200 : 5 5 40
La resta de les estreles de
Miquel eren roges.
5 1 40 5 45
Miquel n’ha aconseguit 45.
2 • 156 2 10 3 5 2 3 3 6 5 88
88 : 8 5 11
N’ha aconseguit 11 de grogues.
• 250 1 14 5 264
264 : 6 5 44
Laura n’ha aconseguit 44 de
verdes.
3 Treballeu les solucions obtingudes
en comú. R. M.
gència
5 3 40 1 6 3 10 1 8 3 5 5 300 Intel·li rsonal
interpe
5 3 20 1 6 3 20 1 8 3 10 5 300
Activitats pàg. 63
1 • Quatre-cents díhuit mil
set-cents seixanta-huit.
• Cinc-cents seixanta-set mil
huitanta-nou.
• Set-cents huitanta-sis mil noranta.
• Un milió dos-cents trenta-quatre Desenvolupament de la competència matemàtica
mil. • En aquesta pàgina els alumnes apliquen diferents conceptes i procediments
• Cinc milions noranta mil estudiats en la unitat per resoldre una situació real sobre el càlcul de punts
huitanta. d’una partida. En aquests contextos reals, pròxims als alumnes i motivadors,
• Huit milions set-cents seixanta s’aconsegueix un gran desenvolupament d’aquesta competència. Animeu
mil sis-cents setanta. els alumnes en el treball cooperatiu a planificar bé la seua estratègia de
• Sis milions cinc mil nou-cents treball, a no oblidar cap possible resultat i a exposar-los de forma ordenada
i coherent als companys.
huitanta.
• Set milions dos-cents trenta mil
nou.
• Nou milions huitanta-tres mil
tres-cents huit.
2 • 34.560 , 43.560 , 54.630 ,
, 65.304
78
UNITAT 4
• 20.001 , 20.100 , 121.000 ,
, 211.000
• 3.954.000 , 5.300.945 ,
, 5.345.900
• 98.200 . 92.800 . 90.820
• 5.364.000 . 4.000.465 .
. 3.654.000
• 7.655.000 . 7.565.000 .
. 5.765.000
3 9.999.999 F Nou milions
nou-cents noranta-nou mil
nou-cents noranta-nou.
1.000.000 F Un milió.
4 • 9 2 3 2 2 5 4
• 6 1 5 2 3 5 8
• 6 2 2 1 5 5 9
• 11 2 4 2 5 5 2
• 7 2 6 1 5 5 6
• 9 2 3 2 5 5 1
• 10 1 5 2 3 5 12
• 12 2 4 1 7 5 15
5 • 50 3 3 5 150
• 70 3 5 5 350
• 100 3 7 5 700
• 600 3 8 5 4.800
• 6.000 3 8 5 48.000
• 7.000 3 6 5 42.000
6 • 42; 4 al quadrat.
• 53; 5 al cub.
• 23; 2 al cub.
• 34; 3 a la quarta.
7 • 4 • 16 • 36
• 8 • 27 • 125
• 100 • 1.000 • 10.000
Repàs en comú 8 24 3 5 5 120
• Després d’analitzar les activitats d’aquesta pàgina, demaneu als alumnes 420 2 120 5 300
que comenten les activitats en què han tingut més dificultats. Resoleu-les Hi queden 300 persones.
en comú i assegureu-vos que els dubtes han quedat resolts. Després, 9 75 3 5 5 375; 125 3 2 5 250
proposeu-los altres activitats semblants per consolidar els conceptes
375 1 250 5 625
més dificultosos.
Porta 625 litres d’aigua.
10 12 1 16 5 28; 28 : 4 5 7
Se n’han format 7 grups.
11 450 2 63 5 387; 387 : 9 5 43
En cada basquet n’ha posat 43 kg.
12 3 3 12 5 36; 36 1 125 5 161
250 2 161 5 89
Hi ha 89 places lliures.
79
5 Pràctica de la divisió
NÚMEROS • Divisions amb divisor de dues xifres.

SABER
I OPERACIONS • Propietat de la divisió exacta.

és un número de dues xifres i les dues
primeres xifres del dividend formen
un número major o igual que el divisor.
és un número de dues xifres i les dues
NÚMEROS primeres xifres del dividend formen
I OPERACIONS un número menor que el divisor.
• Aplicació de la propietat de la divisió
exacta.
• Càlcul de divisions amb el dividend
i el divisor acabats en zeros.
SABER FER • Resolució de problemes que continguen
divisions.
• Determinació de les dades que sobren

en un problema i invenció de preguntes
RESOLUCIÓ que es resolguen utilitzant-les.
DE PROBLEMES
• Invenció de problemes en què sobren
dades.
TASCA FINAL • Organitzar grups.
• Valoració de la utilitat de la divisió

en la resolució de situacions
de la vida diària.
i la realització neta i clara de les
operacions.
80

MATERIAL D’AULA
Primer trimestre: proves de control B, A i E.
Làmines
• Avaluació per competències. Prova 5.
Quadern de l’alumne
• Pla de millora. Unitat 5.
• Primer trimestre. Unitat 5.
• Programa d’ampliació. Unitat 5.
Solució de problemes. Mètode DECA
Projectes de treball cooperatiu ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443

QUADERN
PRIMÀRIA
Recursos complementaris s
Matemàtiques
àtique Primer trimestre
• Fitxes per al desenvolupament Matem

ques
tre
àti
trimes
QUADERN
Primer
Matem
Matemàtiques
IA
PRIMÀR
Primer trimestre
PRIMÀRIA
RIA
s
àtique
PRIMÀ
Matemstre
• Tècniques d’estudi i preparació Primer
trime
IA
re
PRIMÀR
trimest
d’exàmens.
Primer
ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443.indd 1 08/04/2015 10:17:10
Projectes interdisciplinaris 04/03/2

015 14:27:2
0

• Programa d’Educació emocional. ES0000
000025
222 667939
_Matem
aticas_4-1_VO
R_2442
5.indd
1
81
Propòsits
5 Pràctica de la divisió
s’utilitzen divisions.
Visites
✷ Màxim 900
de la unitat. persones per dia.
✷ Grups inferiors
Previsió de dificultats a 10 persones.
• A l’hora de calcular divisions amb

divisor de dues xifres, els alumnes
poden tindre dificultat a buscar
cada xifra del quocient, ja que
a vegades trien un producte que,
tot i que és menor que el dividend
parcial, no és el més pròxim.
Recordeu-los que els residus
parcials han de ser sempre menors
que el divisor.
• A l’hora de calcular divisions
exactes suprimint zeros, recordeu
als alumnes que cal suprimir el
mateix nombre de zeros en
el dividend que en el divisor,
especialment en els casos L’exposició de pintura
en què el dividend tinga més Durant aquesta setmana es poden vore al centre
zeros que el divisor. cultural els nous quadres de l’artista que va exposar
a la nostra ciutat l’any passat.
Hi ha una gran expectació i hui s’espera que unes
Treball col·lectiu 480 persones visiten la mostra.
sobre la làmina Per a evitar aglomeracions i poder gaudir de
Llegiu la lectura i demaneu als l’exposició, els assistents hi hauran d’entrar en grups
reduïts i hi haurà un límit de visites per dia.
alumnes que observen la làmina.
Pregunteu-los si ells han estat alguna 64
vegada en una exposició de pintura,
quin tipus de quadres hi van vore, etc. ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 64 26/02/2015 15:38:28
Després, demaneu-los que facen les

activitats de forma individual en
els quaderns i corregiu-les en comú. Altres maneres de començar
1 Hi poden entrar com a màxim • Formeu grups d’alumnes i lliureu a cada grup una ouera amb 12 buits
900 persones. i un grapat de fesols. Escriviu en la pissarra diverses divisions el divisor
2 En cada grup poden entrar de les quals siga 12 (27 : 12, 42 : 12, 56 : 12…) perquè els alumnes
menys de 10 persones. les calculen fent el repartiment amb els fesols en l’ouera i diguen al final
el quocient (nombre de fesols que hi ha en cada buit) i el residu (fesols
3 480 : 8 5 60
que els han sobrat). Escriviu cada divisió en la pissarra i comproveu
Hui entraran a vore l’exposició en comú que es compleixen les dues relacions: r , d i D 5 d 3 q 1 r.
com a màxim 60 grups.
4 Perquè 90 persones entren a vore
l’exposició en el menor nombre de
grups possible es farien grups
amb el major nombre de persones
per grup, és a dir, es farien grups
de 9 persones.
82
UNITAT 5
Què en saps ja?
1 Quantes persones, com a màxim, poden SABER FER
vore en un dia l’exposició? Realitzeu en la pissarra les divisions
TASCA FINAL
proposades pas a pas, recordant
2 Quantes persones poden entrar en cada Organitzar grups
grup a l’exposició? amb els alumnes el procés que cal
Al final de la unitat seguir-hi. En les divisions amb zeros
3 Quants grups entraran hui com a màxim organitzaràs una visita
en el quocient, recordeu-los la frase
a vore l’exposició si cada grup consta a un castell.
de 8 persones? «zero al quocient i baixe la xifra
Abans, però, aprendràs
a usar les divisions per següent».
4 EXPRESSIÓ ORAL. Explica què faries
perquè 90 persones entraren a vore a resoldre situacions 1 • 678 : 4 F q 5 169, r 5 2
quotidianes.
l’exposició en el menor nombre de grups
• 726 : 6 F q 5 121, r 5 0
possible.
gència
Intel·li ística • 892 : 7 F q 5 127, r 5 3
lingü • 943 : 8 F q 5 117, r 5 7
2 • 621 : 3 F q 5 207, r 5 0
• 648 : 6 F q 5 108, r 5 0
Què en saps ja?
• 2.243 : 7 F q 5 320, r 5 3
La prova de la divisió • 3.360 : 8 F q 5 420, r 5 0
Una divisió està ben feta si es compleixen
D 579 8 d aquestes dues relacions alhora:
19 72 q
r,d 3,8
r 3
Notes
D5d3q1r 579 5 8 3 72 1 3 5 576 1 3
1 Calcula les divisions i fes la prova de cada una.

678 : 4 726 : 6 892 : 7 943 : 8
Les divisions amb zeros en el quocient

Quocients amb zeros intermedis Quocients acabats en zero
516 5 852 5
016 103 35 170
1 02
2 Calcula les divisions en el quadern.

621 : 3 648 : 6 2.243 : 7 3.360 : 8
65
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 65 26/02/2015 15:38:30
Competències
• Comunicació lingüística. A l’hora de realitzar les activitats proposades
després de la lectura, verifiqueu que els alumnes utilitzen correctament
el llenguatge matemàtic per a expressar-se i comproveu, sobretot, en la
d’Expressió oral que ho fan de forma clara.
• Aprendre a aprendre. Tracteu que els alumnes tinguen present el sentit
de progrés en els coneixements. Recordeu-los que ja en el curs passat van
calcular divisions entre números d’una xifra i assenyaleu que en aquest curs
aprendran a calcular divisions el divisor de les quals és un número de dues
xifres.
83
Divisions amb divisor de dues xifres
Les dues primeres xifres del dividend formen un número major o igual que el divisor
Propòsits
• Calcular divisions el divisor de les Per promocionar una col·lecció de contes,
s’han fet 576 cartells. Hui Guillem els
quals és un número de dues xifres,
ha repartit en parts iguals entre 18 llibreries.
i les dues primeres xifres del
Quants cartells ha deixat en cada una?
dividend formen un número major
o igual que el divisor. Divideix 576 entre 18
• Resoldre problemes de divisió.
1r Com que les dues primeres xifres del dividend formen
un número major que 18, divideix 57 entre 18. Per a això,
Suggeriments didàctics busca un número que multiplicat per 18 done 57
o el número més pròxim a 57 però menor que 57.
Per a explicar. Llegiu la situació 18 3 2 5 36 , 57
Escriu 3 en el quocient
proposada en el quadre informatiu
18 3 3 5 54 , 57 i multiplica: 18 3 3 5 54. 576 18
i pregunteu als alumnes quina Després, resta: 57 2 54 5 3. 03 3
operació cal realitzar per a resoldre-la. 18 3 4 5 72 . 57
Escriviu la divisió en la pissarra 2n Baixa la xifra següent del dividend i divideix 36 entre 18.
i expliqueu pas a pas el procediment
18 3 1 5 18 , 36 Escriu 2 en el quocient 576 18
que cal seguir-hi. En buscar la primera i multiplica: 18 3 2 5 36. 036 32
xifra del quocient escriviu les 18 3 2 5 36 5 36 Després, resta: 36 2 36 5 0. 0
multiplicacions en la pissarra i feu-los
vore que 72 . 57 i per tant cal agafar En cada llibreria ha deixat 32 cartells.
el producte anterior, 18 3 3,
i que el número que escrivim en el
quocient és 3. Treballeu de forma
1 Observa com esbrina la xifra del quocient cada xiquet i calcula.
anàloga el segon pas.
A l’hora de realitzar l’activitat 1,
47 21 61 34
deixeu clara la tècnica per a provar
les xifres del quocient. 4:252 Prove amb el 2. 6:352 Prove amb el 2.
21 3 2 5 42 , 47 34 3 2 5 68 . 61. Prove amb l’1.
Activitats 47 21 61 34
2 1
1 • 48 : 21 F q 5 2, r 5 6
• 56 : 34 F q 5 1, r 5 22 48 : 21 56 : 34 81 : 41 86 : 33 78 : 61
• 81 : 41 F q 5 1, r 5 40 79 : 26 70 : 35 65 : 42 84 : 57 95 : 44
• 86 : 33 F q 5 2, r 5 20
66
• 78 : 61 F q 5 1, r 5 17
• 79 : 26 F q 5 3, r 5 1 ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 66 26/02/2015 15:38:32
• 70 : 35 F q 5 2, r 5 0
• 84 : 57 F q 5 1, r 5 27
• Reforceu la tècnica de provar la xifra del quocient. Escriviu en la pissarra
• 95 : 44 F q 5 2, r 5 7
les divisions 89 : 21 i 89 : 23, i feu-les usant aquesta tècnica.
2 • 326 : 14 F q 5 23, r 5 4
89 : 21 2 8 9 2 1
• 502 : 25 F q 5 20, r 5 2 Provem el 4.
2 8 4 4
• 809 : 37 F q 5 21, r 5 32 8 2 21 3 4 5 84; 84 , 89 F Sí que és 4.
205
• 931 : 46 F q 5 20, r 5 11 0 4
• 3.786 : 12 F q 5 315, r 5 6
• 7.072 : 34 F q 5 208, r 5 0 Provem el 4.
• 8.550 : 48 F q 5 178, r 5 6 89 : 23 23 3 4 5 92; 92 . 89 F No és 4. 2 8 9 2 3
• 6.104 : 56 F q 5 109, r 5 0 2 6 9 3
8 2 Provem el 3.
220
0 4 23 3 3 5 69; 69 , 89 F Sí que és 3.
84
5 UNITAT 5
2 Calcula les divisions.
3 D d q r
326 : 14 3.786 : 12
Algunes divisions tenen zeros
en el quocient. 502 : 25 7.072 : 34 23.876 12 1.989 8
809 : 37 8.550 : 48 24.815 35 709 0
931 : 46 6.104 : 56
49.200 41 1.200 0
3 Calcula les divisions i completa la taula en el quadern. 464.810 56 8.300 10
Dividend divisor quocient residu

RECORDA
4 • 675 : 15 5 45
El dividend és igual 23.876 12
Hi ha 45 pitxers.
al divisor pel quocient
24.815 35
més el residu. • 44.400 : 12 5 3.700
41 1.200 0 Cada dia ha recorregut 3.700
56 8.300 10 km.
Problemes • 20.000 : 16 5 1.250
4 Resol. Pot dur 1.250 màquines.
Una botiga de regals ha rebut 675 pitxers de ceràmica • 6.225 : 15 5 415
en 15 caixes iguals. Quants pitxers hi ha en cada caixa? Hi han pres part 415 persones.
Un avió fa cada dia el mateix trajecte. En 12 dies
ha recorregut un total de 44.400 quilòmetres.
Quants quilòmetres ha recorregut cada dia?
Càlcul mental
Un camió pot portar una càrrega màxima de 20.000 quilos. • 1.600 • 21.000
Ha de transportar màquines de 16 quilos cada una.
• 2.800 • 45.000
Quantes màquines pot dur en un viatge?
• 4.500 • 56.000
Al poble de Ximo s’ha celebrat una marató solidària. Cada
participant ha hagut de pagar 15 € per participar-hi i s’han recaptat • 3.600 • 36.000
un total de 6.225 €. Quantes persones han pres part en la marató?
CÀLCUL MENTAL
Notes
Multiplica dos números acabats en zero
20 3 80 30 3 700
30 3 50 5 1.500 40 3 70 40 3 600 5 24.000 50 3 900
50 3 90 70 3 800
60 3 60 90 3 400
67
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 67 26/02/2015 15:38:33
Altres activitats
• Formeu grups de 4 o 5 alumnes. De primer, escriviu aquesta taula en la
pissarra. Després, demaneu a cada grup que la copie en un full i prepareu
7 paperets, cada un amb un número dels dividends i dels divisors de la taula,
separats en dos grups.
Cada alumne, per ordre, Dividends
agafarà un paper de cada
muntó, farà la divisió i escriurà 73 96 652 715
en la casella corresponent 14
de la taula el quocient
Divisors
i el residu. Si aquesta divisió 21

ja està calculada, agafarà 32
altres paperets.
Al final, corregiu les divisions en la pissarra.
85
Divisions amb divisor de dues xifres
Les dues primeres xifres del dividend formen un número menor que el divisor
Propòsits
• Calcular divisions el divisor de les En una fàbrica d’envasament s’han repartit
1.350 litres d’oli en bidons de 25 litres cada un.
quals és un número de dues xifres,
Quants bidons s’han omplit?
i les dues primeres xifres del
dividend formen un número menor
Divideix 1.350 entre 25
que el divisor.
• Resoldre problemes de divisió. 1r Com que les dues primeres xifres del dividend
formen un número menor que 25, divideix
25 ℓ 25 ℓ
135 entre 25. Per a això, busca un número
Suggeriments didàctics que multiplicat per 25 done 135 o el número
més pròxim a 135 però menor que 135.
Per a explicar. Feu que un alumne
llija la situació proposada i pregunteu 25 3 4 5 100 , 135
Escriu 5 en el quocient
quina operació cal realitzar per a 25 3 5 5 125 , 135 i multiplica: 25 3 5 5 125. 1350 25
resoldre-la. Escriviu la divisió Després, resta: 135 2 125 5 10. 10 5
25 3 6 5 150 . 135
i resoleu-la en comú explicant que,
2n Baixa la xifra següent del dividend i divideix 100 entre 25.
com que les dues primeres xifres
del dividend formen un número menor 25 3 3 5 75 , 100 Escriu 4 en el quocient 1350 25
i multiplica: 25 3 4 5 100. 100 54
que el divisor, hem d’agafar les tres 25 3 4 5 100 5 100 Després, resta: 100 2 100 5 0. 00
primeres xifres del dividend per a
començar a dividir. Realitzeu tota S’han omplit 54 bidons.
la divisió amb la classe.
divisions el divisor de les quals siga un
1 Calcula.
número de dues xifres i les primeres
xifres del dividend formen un número, POSA ATENCIÓ 154 : 18 2.178 : 35
en uns casos menor, i en altres major, Compara les dues primeres xifres 336 : 42 3.265 : 43
del dividend amb el divisor i tria
que el divisor i demaneu als alumnes 468 : 53 8.550 : 68
les xifres correctes.
que diguen les xifres que cal agafar 654 : 74 6.104 : 82
del dividend per a dividir.
2 Calcula les divisions.
1.492 : 18 2.058 : 21 37.206 : 54 15.678 : 67
Activitats 1.512 : 21 2.709 : 36 45.825 : 72 37.210 : 82
1 • 154 : 18 F q 5 8, r 5 10
68
• 336 : 42 F q 5 8, r 5 0
• 468 : 53 F q 5 8, r 5 44
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 68 26/02/2015 15:38:35
• 654 : 74 F q 5 8, r 5 62
• 2.178 : 35 F q 5 62, r 5 8
Altres activitats
• 3.265 : 43 F q 5 75, r 5 40
• 8.550 : 68 F q 5 125, r 5 50 • Treballeu la tècnica de prova del quocient amb aquest tipus de divisions.
Escriviu en la pissarra les divisions 238 : 32 i 238 : 36, i demaneu a un
• 6.104 : 82 F q 5 74, r 5 36
alumne que les calcule.
2 • 1.492 : 18 F q 5 82, r 5 16
238 : 32 2 2 3 8 3 2
• 2.058 : 21 F q 5 98, r 5 0 Provem el 7.
2 2 2 4 7
• 37.206 : 54 F q 5 689, r 5 0 2 3 3 32 3 7 5 224; 224 , 238 F Sí que és 7.
2014
• 15.678 : 67 F q 5 234, r 5 0 2 7
• 1.512 : 21 F q 5 72, r 5 0
• 2.709 : 36 F q 5 75, r 5 9 Provem el 7.
238 : 36
• 45.825 : 72 F q 5 636, r 5 33 36 3 7 5 252; 252 . 238 F No és 7. 2 2 3 8 3 6
• 37.210 : 82 F q 5 453, r 5 64 2 3 3 2 2 1 6 6
Provem el 6.
2 7 2022
36 3 6 5 216; 216 , 238 F Sí que és 6.
86
5 UNITAT 5
3 Calcula totes les divisions possibles amb els números de les targetes.
3 • 15.280 : 45 F q 5 339, r 5 25
Pots calcular
Dividends Divisors
quatre divisions.
• 15.280 : 56 F q 5 272, r 5 48
• 34.104 : 45 F q 5 757, r 5 39
15.280 34.104 45 56
• 34.104 : 56 F q 5 609, r 5 0
EXEMPLE 15.280 : 45 5 … 15.280 : 56 5 … 4 • 238 : 34 5 7
Han utilitzat 7 autobusos.
Problemes
• 1.000 : 75 F q 5 13, r 5 25
4 Resol.
Hi pot fer 13 tortades i li sobren
A l’escola de Guillem s’han apuntat 238 alumnes a l’activitat
25 g de nata.
d’anar a vore un museu. Hi van amb autobusos de 34 places
cada un. Quants autobusos han utilitzat? • 15.015 : 45 F q 5 333, r 5 30
Mariola ha comprat un quilo de nata per fer tortades. Si s’utilitzaren 333 caixes
Per a cada tortada n’utilitza 75 grams. Quantes tortades quedarien 30 llibres sense
pot fer amb el quilo de nata? Recorda que 1 kg 5 1.000 g.
enviar, per tant s’utilitzen 334
Hui s’han enviat 15.015 llibres a països desafavorits. caixes.
S’han enviat en caixes de 45 llibres cada una.
Quantes caixes s’han omplit? Quantes caixes de llibres • 1.210 : 25 F q 5 48, r 5 10
s’han enviat si no n’ha sobrat cap? Amb 48 sacs en queden 10 kg
Samuel ha collit 1.210 quilos de creïlles i les vol emmagatzemar
sense envasar. Per a
en sacs de 25 quilos cada un. Quants sacs omplirà? emmagatzemar-les totes
Quants sacs necessita per a emmagatzemar-les totes? necessita 49 sacs.
L’entrada per a un concert de música costa 15 €. En total s’han • 11.700 : 15 5 780
recaptat 11.700 €. Quantes persones han assistit al concert?
Hi han assistit 780 persones.
En una comunitat de 18 veïns es faran algunes obres de millora
a l’edifici. El total dels treballs puja a 15.390 € i el pagaran en parts • 15.390 : 18 5 855
iguals entre tots. Quant ha de pagar cada un? Cada veí pagarà 855 €.
RAONAMENT Raonament
Observa la divisió resolta i contesta. • Si del dividend en restem 4 (residu)
Quin número restaries del dividend perquè la divisió la divisió és exacta. També
1754 25 fóra una divisió exacta? Pots restar-ne altres números? se’n pot restar:
004 70 Quin número sumaries al dividend perquè la divisió
4 1 25; 4 1 50; 4 1 75; …;
fóra una divisió exacta? Pots sumar-li altres números?
és a dir, el residu més un nombre
de vegades el divisor.
69 • Si al dividend li sumem 21
(25 2 4) la divisió és exacta.
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 69 26/02/2015 15:38:36
També se li pot sumar
21 1 25; 21 1 50; 21 1 75; …;
és a dir, 21 més un nombre
Altres activitats
de vegades el divisor.
• Escriviu en la pissarra una llista d’objectes i els seus preus (convé
que siguen números de dues xifres) i aquesta taula.
Notes
Article Quantitat Preu unitat Preu total
Proposeu-los que facen una comanda de tres objectes de la llista

(en una quantitat entre 10 i 30 de cada un), que copien la taula
en el quadern i la completen per als objectes triats. Al final, pregunteu
a diversos alumnes el preu total d’un dels articles de la seua taula per
calcular en comú, en cada cas, el nombre d’articles que ha demanat.
87
Propietat de la divisió exacta
Propòsits
La divisió 16 : 8 5 2 és una divisió exacta.
• Reconéixer i aplicar la propietat
Andrea multiplica per 2 el dividend Pau divideix entre 2 el dividend i el divisor
de la divisió exacta. i el divisor i calcula la nova divisió. i calcula la nova divisió.
• Calcular divisions exactes eliminant 32 :2
el mateix nombre de zeros en el
16 : 8 32 : 16 16 : 8 8 : 4
dividend i en el divisor.
32 :2
• Resoldre problemes.
32 16 8 4
00 2 0 2
Les dues divisions tenen el mateix quocient. Les dues divisions tenen el mateix quocient.
Per a explicar. Escriviu en la pissarra
la divisió exacta 16 : 8 5 2. En multiplicar o en dividir el dividend i el divisor d’una divisió exacta per un mateix
Multipliqueu per 2 el dividend i el número diferent de zero, el quocient no varia.
divisor i demaneu als alumnes que
calculen la nova divisió. Després,
1 Multiplica o divideix el dividend i el divisor pel número que s’indica,
pregunteu-los quin és el residu de la
i calcula la nova divisió en el quadern.
nova divisió i feu-los observar que
14 : 2 5 … 18 : 3 5 … 20 : 4 5 … 24 : 8 5 …
coincideix amb el residu de la divisió
original. Procediu de forma anàloga, 32 33 :2 :4
fent que dividisquen el dividend i el
divisor entre 2. 2 Quines divisions tenen el mateix quocient que la divisió donada? Copia i encercla-les.
Assenyaleu que aquesta propietat es 18 : 6 5 3 32 : 8 5 4 18 : 6 5 3
compleix sempre en el cas de les
divisions exactes i mostreu la utilitat 9:2 9:3 64 : 8 64 : 16 9:2 9:3
que té per a calcular divisions en què 16 : 4 8:2 36 : 12 54 : 18
36 : 12 54 : 18
els dos termes acaben en zeros. En
aquest cas, remarqueu que el nombre 3 Esbrina el número que falta en cada igualtat i escriu-la completa en el quadern.
de zeros eliminats en cada terme ha
8 : 2 5 16 : 12 : 4 5 24 : : 6 5 18 : 3 : 9 5 21 : 3
de ser el mateix.
9 : 3 5 18 : 15 : 5 5 60 : : 8 5 24 : 4 : 10 5 40 : 5
32 32
Activitats EXEMPLE EXEMPLE
8 : 2 5 16 : : 6 5 18 : 3
1 • 14 : 2 5 7 • 18 : 3 5 6
32 32
28 : 4 5 7 54 : 9 5 6
• 20 : 4 5 5 • 24 : 8 5 3 70
10 : 2 5 5 6 : 2 5 3
2 • 18 : 6 5 3 • 32 : 8 5 4 ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 70 26/02/2015 15:38:38
9 : 3 5 3 64 : 16 5 4
36 : 12 5 3 16 : 4 5 4 Altres activitats
• 18 : 6 5 3
Escriviu en la pissarra una divisió exacta, per exemple, 56 : 7. Doneu
9:353
un dau a un alumne i demaneu-los que, per ordre, llancen el dau,
36 : 12 5 3 el passen al company i, en el quadern, multipliquen el dividend i el divisor
3 • 8 : 2 5 16 : 4 de la divisió de la pissarra pel número obtingut en el dau i, després,
• 9 : 3 5 18 : 6 calculen la nova divisió. Si en llançar el dau obtenen un 1, l’han de tornar
• 12 : 4 5 24 : 8 a llançar. Al final, trobeu el quocient de la divisió, 56 : 7 5 8 i pregunteu
als alumnes si el quocient de les seues divisions és també 8.
• 15 : 5 5 60 : 20
Calculeu en la pissarra les cinc divisions possibles.
• 36 : 6 5 18 : 3
• 48 : 8 5 24 : 4
• 63 : 9 5 21 : 3 56 : 7 56 : 7 56 : 7 56 : 7 56 : 7
32 33 34 35 36
• 80 : 10 5 40 : 5 112 : 14 5 8 168 : 21 5 8 224 : 28 5 8 280 : 35 5 8 336 : 42 5 8
88
5 UNITAT 5
4 Calcula cada divisió de dues formes en el quadern i contesta.
4 280 : 20 5 28 : 2 5 14
Dividint directament.
280 20 3820 40 En ambdues divisions s’obté
Dividint el dividend i el divisor entre 10.
el mateix quocient per la propietat
EXEMPLE 280 : 20 28 : 2 de la divisió exacta.
5 • 14 : 2 5 7 • 9 : 3 5 3
Obtens el mateix quocient en les dues divisions? Per què creus que passa això?
• 15 : 3 5 5 • 8 : 4 5 2
5 Calcula les divisions exactes següents. • 24 : 4 5 6 • 12 : 6 5 2
140 : 20 900 : 300 • 35 : 5 5 7 • 350 : 7 5 50
FES-HO AIXÍ
150 : 30 800 : 400 • 35 : 7 5 5 • 630 : 9 5 70
De primer, suprimeix el mateix nombre de zeros
240 : 40 1.200 : 600 6 • Eva F 60 : 30 5 2
en el dividend i en el divisor. Després, divideix.
3.600 : 40 360 : 4 5 90
350 : 50 35.000 : 700 Xavier F 120 : 60 5 2
350 : 70 63.000 : 900 Susanna F 30 : 15 5 2
Cada un posa 2 móres
Problemes
en cada tortada.
6 Resol.
• Es podrien haver calculat les
Hui, en una pastisseria, Eva, Xavier i Susanna adornen móres que hi han posat sense
les tortades.
fer la divisió; aplicant la propietat
Eva reparteix 60 móres en parts iguals entre 30 tortades.
Xavier reparteix el doble de móres que Eva entre el doble de la divisió exacta.
de tortades que ella. Susanna reparteix la meitat de móres
que Eva entre la meitat de tortades que ella.
Càlcul mental
Quantes móres col·loca Eva en una tortada? I Xavier?
I Susanna? • 24 • 640
Podries haver calculat les móres que han posat • 86 • 820
Xavier i Susanna en cada tortada sense fer l’operació?
• 102 • 1.080
Per què?
• 126 • 1.260
CÀLCUL MENTAL
Multiplica números de dues xifres per 2 i per 20 Notes

12 3 2 32 3 20
43 3 2 41 3 20
34 3 2 5 68 34 3 20 5 680
51 3 2 54 3 20
63 3 2 63 3 20
71
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 71 26/02/2015 15:38:39
Altres activitats
• Llegiu aquest problema i resoleu-lo en comú en la pissarra: «Ixen
d’acampada 24 xiquets i porten 6 tendes. Quants xiquets dormiran
en cada tenda si en totes hi ha el mateix nombre de xiquets?».
Plantegeu després aquestes variacions de l’enunciat, fent sempre
la mateixa pregunta, i comenteu els resultats:
– Hi ha el doble de xiquets i porten el doble de tendes.
– Hi ha el triple de xiquets i porten el triple de tendes.
– Hi ha la meitat dels xiquets i porten la meitat de les tendes.
– Hi ha un terç dels xiquets i porten un terç de les tendes.
89
Propòsits Esbrinar les dades que sobren i inventar preguntes

• Resoldre problemes esbrinant
les dades que sobren i inventar Ara llegirem el problema i esbrinarem les dades que hi sobren. En acabant,
una pregunta utilitzant aquestes inventarem una pregunta fent servir aquestes dades.
dades. Marta tenia 50 €, Voro 35 € i Lluc 48 €.

• Inventar una pregunta, donat Els tres van eixir de compres i Salva va comprar
un joc de taula per 27 €.
l’enunciat d’un problema, tal que
Quants diners li van quedar, a Voro?
en resoldre-la sobren dades.
1r Comprén.
Suggeriments didàctics Dades Marta tenia 50 €, Voro 35 € i Lluc 48 €.

Voro va comprar un joc per 27 €.
Per a explicar. Molts alumnes Pregunta Quants diners li van quedar, a Voro?
tendeixen a pensar que cal utilitzar
2n Pensa què cal fer.
sempre totes les dades del problema
Cal restar els diners que va gastar Voro dels diners
en la resolució. Comenteu-los
que tenia.
que en molts casos tenim més dades
Dades que hi sobren: Marta tenia 50 € i Lluc, 48 €.
de les necessàries i és la pregunta
del problema la que ens indica què 3r Calcula.
hem d’esbrinar i, per tant, quines 35 2 27 5 8 Solució: Li van quedar 8 €.
són les dades que hem d’utilitzar. 4t Comprova. Revisa si està ben resolt.
Ara inventa una pregunta utilitzant les dades sobrants.

Activitats
Pregunta Quants diners tenia Marta més que Lluc?
1 Dades que hi sobren: 8 clavells
i 4 tulipes.
10 1 15 5 25 Resol cada problema i esbrina les dades que hi sobren. Després,
Va comprar 25 roses. inventa una pregunta que es resolga utilitzant aquestes dades.
Pregunta: Quantes flors va 1 Pilar va comprar 8 clavells, 10 roses 3 En una perruqueria han tallat els cabells
comprar en total? roges, 4 tulipes i 15 roses blanques. hui a 17 dones i 9 homes.
Quantes roses va comprar Pilar? També han tenyit
2 Dades que hi sobren: 5 bitllets els cabells a 7 dones
2 Manel tenia 7 monedes d’1 €,
de 10 € i 2 bitllets de 20 €. 9 monedes de 2 €, 5 bitllets
i 1 home. A quantes
dones han atés hui
7 3 1 1 9 3 2 5 25 de 10 € i 2 bitllets de 20 €. Quants
a la perruqueria?
diners tenia Manel en monedes?
En monedes tenia 25 €.
Pregunta: Quants diners tenia 72
Manel en total?
3 Dades que hi sobren: han tallat ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 72 26/02/2015 15:38:41
els cabells a 9 homes i han tenyit

els cabells a 1 home. Altres Activitats
17 1 7 5 24
• Escriviu en la pissarra diversos problemes en què sobren algunes dades
Hi han atés 24 dones.
i proposeu als alumnes aquestes activitats:
Pregunta: Quantes persones han
– Escriure les dades sobrants.
atés hui a la perruqueria?
– Inventar una pregunta utilitzant totes les dades.
4 Dades que hi sobren: 17 gossos
– Inventar una pregunta perquè només hi sobre una dada.
i 12 gats.
– Inventar una pregunta perquè hi sobren dues o més dades.
82454
Hi han atés 4 lloros menys que
canaris.
Pregunta: Quants animals
hi han atés hui?
17 1 12 1 8 1 4 5 41
Hui hi han atés 41 animals.
90
5 UNITAT 5
Esbrina les dades que sobren en cada problema i escriu una pregunta que es resolga
usant aquestes dades. Després, resol-la. 5 Dades que hi sobren: 19 escultures
d’adults i 18 escultures de xiquets.
4 A la consulta del veterinari han atés
hui 17 gossos, 12 gats, 8 canaris 10 1 4 5 14
i 4 lloros. Quants lloros menys que canaris No són de persones
hi han atés hui?
14 escultures.
5 En un museu hi ha 19 escultures d’adults,
18 escultures de xiquets, 10 escultures
Pregunta: Quantes escultures
d’animals i 4 escultures d’objectes. en total hi ha al museu?
Quantes escultures no són de persones? 19 1 18 1 10 1 4 5 51
En total hi ha 51 escultures.
6 En un magatzem hi ha caixes de 8 sucs cada una.
6 Dades que hi sobren: De raïm
Hi ha 17 caixes de sucs de taronja; 19 de raïm;
20 de poma; i 13 de pinya. 19 caixes, de poma 20 caixes
Quants sucs són de taronja? i de pinya 13 caixes.
7 En una papereria hi ha 7 capses de retoladors 17 3 8 5 136
rojos amb 8 retoladors cada una; 4 de retoladors
Són de taronja 136 sucs.
verds amb 6 retoladors cada una; 2 de bolígrafs
verds amb 10 bolígrafs cada una; i 3 de bolígrafs Pregunta: Quants sucs hi ha
negres amb 9 bolígrafs cada una. en total al magatzem?
Quants retoladors hi ha a la papereria?
(17 1 19 1 20 1 13) 3 8 5 552
En total, 552 sucs.
INVENTA TU ELS PROBLEMES 7 Dades que hi sobren: 2
En cada cas, escriu una pregunta de manera que, en resoldre-la, sobren dues dades. capses de bolígrafs verds
1 Marta té 12 anys; el seu germà Joan, 9; la seua amb 10 bolígrafs cada una
cosina Sara, 7; i el seu cosí Albert, 4. i 3 capses de bolígrafs negres
Pregunta … amb 9 bolígrafs cada una.
7 3 8 1 4 3 6 5 80
2 En el grup de classe hi ha 12 xiques morenes,
3 xiques rosses, 9 xics morenos i 2 xics rossos. Hi ha 80 retoladors.
Pregunta … Pregunta: Quants retoladors
i bolígrafs hi ha a la papereria?
3 En un restaurant, 4 persones han pres vedella;
5 persones, pollastre; 3 persones, tonyina; 80 1 2 3 10 1 3 3 9 5 127
2 persones, llucet; i 4 persones, lluç. Hi ha 127 retoladors i bolígrafs.
Pregunta …
gència
Intel·li rsonal
intrape Inventa tu els problemes
73 1 R. M. Quants anys té Marta més
que el seu germà?
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 73 26/02/2015 15:38:42
12 2 9 5 3
Té 3 anys més.
Competències 2 R. M. Quants alumnes morenos
hi ha a classe?
• Iniciativa i actitud emprenedora. Quan els alumnes inventen
problemes, tracteu de potenciar en ells el sentiment de repte, de creació 12 1 9 5 21
de les matemàtiques i de gaudi amb els resultats obtinguts. Animeu-los Hi ha 21 alumnes morenos.
a exposar els problemes creats de diferents maneres i a valorar també 3 R. M. Quantes persones han
les tècniques que han dut a terme els companys. menjat peix?
3121459
Han menjat peix 9 persones.
Notes
91
ACTIVITATS
Propòsits 1 Calcula les divisions. 6 Calcula aquestes divisions exactes.

• Repassar els continguts bàsics 567 : 18 714 : 34 Suprimeix abans els zeros que
de la unitat. 896 : 56 649 : 65 pugues en el dividend i el divisor.
6.459 : 24 8.569 : 41
2.680 : 20 84.000 : 300
Activitats 2.340 : 52 4.876 : 72
8.920 : 40 92.500 : 500
56.868 : 28 61.480 : 47
1 • 567 : 18 F q 5 31, r 5 9 9.360 : 60 72.000 : 800
42.765 : 57 56.826 : 63
• 714 : 34 F q 5 21, r 5 0 9.990 : 90 81.000 : 900
• 896 : 56 F q 5 16, r 5 0 2 Calcula i encercla les divisions.

7 Fixa’t en les divisions de cada
• 649 : 65 F q 5 9, r 5 64 El quocient acaba en 0. requadre i, sense calcular-les,
ordena-les de menor a major quocient.
• 6.459 : 24 F q 5 269, r 5 3 El quocient té un 0 intermedi.
• 8.569 : 41 F q 5 209, r 5 0 10.479 : 26 15.884 : 76

12.900 : 70 2.576 : 15
27.317 : 45 96.120 : 89
• 2.340 : 52 F q 5 45, r 5 0 12.900 : 7 2.576 : 45
36.540 : 63 23.001 : 92
• 4.876 : 72 F q 5 67, r 5 52 12.900 : 700 7.728 : 15
• 56.868 : 28 F q 5 2.031, r 5 0 3 Calcula el terme que falta.
Llig i calcula.
• 61.480 : 47 F q 5 1.308, r 5 4 38 3 5 4.750 54 3 5 3.942 8
La caixa d’un banc contenia:

• 42.765 : 57 F q 5 750, r 5 15 3 93 5 31.620
– 3.000 € en bitllets de 10 €.
• 56.826 : 63 F q 5 902, r 5 0 EXEMPLE
– 1.500 € en bitllets de 20 €.
38 3 5 4.750 5 4.750 : 38 5 …
2 • 10.479 : 26 F q 5 403, r 5 1 – 950 € en bitllets de 50 €.
• 27.317 : 45 F q 5 607, r 5 2 4 VOCABULARI. Explica amb un – 4.800 € en bitllets de 100 €.
• 36.540 : 63 F q 5 580, r 5 0 exemple la propietat que tenen les Quants bitllets de cada classe
divisions exactes. contenia la caixa?
• 15.884 : 76 F q 5 209, r 5 0
Mariola ha anat al banc a canviar
• 96.120 : 89 F q 5 1.080, r 5 0 5 Observa la divisió exacta i escriu.
1.000 € en bitllets. Li han donat
• 23.001 : 92 F q 5 250, r 5 1 204 : 12 5 17
8 bitllets de 10 € i la resta, en bitllets
de 20 €. Quants bitllets de 20 €
3 • 5 4.750 : 38 5 125 li han donat?
La divisió amb el mateix quocient
• 5 3.942 : 54 5 73 i el divisor de la qual és 24. Com
• 5 31.620 : 93 5 340 has calculat el dividend d’aquesta
divisió?
4 Si es multiplica o es divideix
La divisió amb el mateix quocient
el dividend i el divisor d’una divisió i el dividend de la qual és 612. Com
exacta per un mateix número, has calculat el divisor d’aquesta divisió?
el quocient no varia.
74
5 • 408 : 24. Multiplicant per 2.
• 612 : 36. Multiplicant per 3. ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 74 26/02/2015 15:38:44
6 • 268 : 2 5 134

• 892 : 4 5 223 Altres activitats
• 936 : 6 5 156
• Indiqueu als alumnes que facen els càlculs següents, deixant el temps
• 999 : 9 5 111
necessari en cada cas.
• 840 : 3 5 280
1r Pensa un número d’una xifra i escriu-lo tres vegades seguides
• 925 : 5 5 185
per formar un número de tres xifres.
• 720 : 8 5 90
2n Divideix el número format entre 3.
• 810 : 9 5 90
3r Divideix el quocient que has obtingut entre 37.
7 • 12.900 : 700 , 12.900 : 70 ,
Pregunteu: Coincideix el quocient de l’última divisió amb el número
, 12.900 : 7
que havies pensat al principi?
• 2.576 : 45 , 2.576 : 15 ,
Per exemple: 5 555 F 555 : 3 5 185 F 185 : 37 5 5
, 7.728 : 15
8 • 3.000 : 10 5 300
Animeu-los a tornar-ho a fer amb altres números.
1.500 : 20 5 75
950 : 50 5 19
92
5 UNITAT 5
Problemes 4.800 : 100 5 48

Hi havia 300 bitllets de 10 €,
9 Llig i resol. 10 Resol. 75 de 20 €, 19 de 50 €
Manel té al magatzem de la seua Helena es va comprar un cotxe per i 48 de 100 €.
botiga una caixa amb 50 pots iguals 14.490 €. El pagà en un any i mig
• 1.000 2 8 3 10 5 920
de melmelada. El pes de la caixa i cada mes pagà la mateixa quantitat.
és de 12 quilos i 500 grams. Quants Quant pagà cada mes? 920 : 20 5 46
grams pesa cada pot? Li han donat 46 bitllets
Pels menús venuts hui, al restaurant de 20 €.
de Francesc s’han recaptat un total 9 • 12 kg 1 500 g 5 12.500 g
de 1.680 €. Cada menú costa 14 €.
Quants menús ha servit? 12.500 : 50 5 250
Alfred ha rebut a la seua llibreria
Un zoo ha rebut 4.100 kg de menjar 2.000 folis blancs en paquets de
Cada pot pesa 250 g.
per a l’elefant i, passats 18 dies, en 400 folis cada un i 2.500 folis blaus • 1.680 : 14 5 120
quedaven 50 kg. Si l’elefant en va en paquets de 50 folis cada un.
Ha servit 120 menús.
ingerir cada dia la mateixa quantitat, Quants paquets de folis de cada color
quants quilos en va ingerir cada dia? ha rebut? • 4.100 2 50 5 4.050
4.050 : 18 5 225
11 Resol.
Cada dia en va menjar 225
Paula treballa en una fàbrica de sucs i s’encarrega quilos.
de col·locar els sucs en caixes. Hui ha de posar:
10 • 14.490 : 18 5 805
– 180 sucs de taronja en caixes de 12 sucs cada una.
– 386 sucs de pinya en caixes de 24 sucs cada una.
Va pagar 805 € cada mes.
– 480 sucs de maduixa en caixes de 20 sucs cada una. • 2.000 : 400 5 5
2.500 : 50 5 50
Va rebre 5 paquets de folis
blancs i 50 de folis blaus.
Quantes caixes amb sucs de taronja omplirà?
11 • 180 : 12 5 15
Quantes caixes amb sucs de pinya omplirà? Quants sucs li sobraran?
Omplirà 15 caixes de sucs
Quants sucs de pinya li faltaran per a omplir-ne una altra?
de taronja.
Quantes caixes omplirà en total?
• 386 : 24 F q 5 16, r 5 2
Omplirà 16 caixes de sucs
Demostra el teu talent de pinya i li sobraran 2 sucs.
12 Marc vol dividir un número de quatre xifres entre un número de dues xifres. • Li falten 22 sucs.
Quin és el menor quocient que pot obtindre? Quina divisió farà en aquest cas?
• 480 : 20 5 24
15 1 16 1 24 5 55
75
Omplirà 55 caixes en total.

ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 75 26/02/2015 15:38:45
12 Per a obtindre el menor quocient,

Altres activitats cal dividir el menor número de 4
• Plantegeu de forma oral problemes d’una operació (divisió) xifres entre el major número de 2
i de dues operacions (divisió i suma, resta o multiplicació), xifres.
perquè els alumnes prenguen nota de les dades i els resolguen. 1.000 : 99 F q 5 10, r 5 10
Després, corregiu-los en la pissarra demanant que expliquen com
i per què els han fet així. Per exemple:
– Llúcia ha comprat 28 camisetes iguals per a l’equip de bàsquet. Notes
Ha pagat en total 252 €. Quin era el preu de cada camiseta?
– Manel porta a classe pel seu aniversari una bossa amb 56 caramels
de llima, 48 de taronja i 74 de maduixa. Els vol repartir entre els 24 xiquets
de la classe. Quants caramels donarà a cada xiquet? Quants caramels
li sobraran?
93
SABER FER
Propòsits Organitzar grups

Albert organitza els grups i les visites per vore el castell de la ciutat.
Hui espera un grup de 150 persones. Llig com formarà els grups:
Un terç de les persones visitaran el castell al matí i ho faran en grups
reals.
de 10 persones.
La resta de persones visitaran el castell a la vesprada i ho faran en grups
de 20 persones.
Activitats pàg. 76
1 • 150 : 3 5 50
Visitaran el castell al
matí 50 persones.
150 2 50 5 100
A la vesprada ho faran 100.
• 50 : 10 5 5; 100 : 20 5 5
Al matí hi haurà 5 grups
i a la vesprada 5 més.
2 • 3 3 60 1 45 5 225
Han durat 225 minuts.
1 Llig i calcula.
• 225 : 5 5 45 Quantes persones visitaran el castell al matí?
Cada visita ha durat 45 min. Quantes el visitaran a la vesprada?
3 R. L. Quants grups visitaran el castell al matí?
I a la vesprada?
Activitats pàg. 77 2 Calcula.
1 • 2.650.900 F Dos milions En les visites del matí, Albert ha utilitzat
3 hores i 45 minuts.
sis-cents cinquanta mil
Quants minuts han durat les visites del matí?
nou-cents.
Quants minuts ha durat cada visita si en totes
• 4.089.050 F Quatre milions ha emprat el mateix temps?
huitanta-nou mil cinquanta.
• 6.500.830 F Sis milions 3 TREBALL COOPERATIU. Imagineu que un dia volen vore
gència
Intel·li rsonal
el castell 200 persones. Inventa amb el teu company
cinc-cents mil huit-cents
interpe
com organitzaríeu els grups i les visites.
trenta.
• 90.876.000 F Noranta milions
76
huit-cents setanta-sis mil.
• 30.020.600 F Trenta milions
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 76 26/02/2015 15:38:48
vint mil sis-cents.
2 • 125 1 74 5 199
• 45 3 73 5 3.285 Desenvolupament de la competència matemàtica
• 23 1 (19 1 8) 5 50 • Les situacions reals són el millor context en què els alumnes poden
• 15 3 (3 3 10) 5 450 desenvolupar la competència matemàtica aplicant els continguts vistos
3 • 3 3 4 1 3 3 2 5 18 en la unitat. A l’hora d’abordar el treball cooperatiu, animeu-los a pensar
abans d’escriure i a planificar amb cura el procés de treball que seguiran.
• 6 3 3 1 3 3 5 5 45
Subratlleu també la importància d’exposar de forma clara i precisa les
• 4 3 9 2 4 3 4 5 20 seues conclusions. Els podeu suggerir fer-ho de diferents maneres
• 10 3 5 2 5 3 5 5 25 (per escrit, amb un mural, amb una taula…).
4 • 1.234 : 3 F q 5 411, r 5 1
• 4.890 : 5 F q 5 978, r 5 0
• 9.175 : 7 F q 5 1.310, r 5 5
• 34.976 : 2 F q 5 17.488, r 5 0
• 50.521 : 4 F q 5 12.630, r 5 1
• 52.803 : 6 F q 5 8.800, r 5 3
94
REPÀS ACUMULATIU
5 UNITAT 5
1 Escriu cada número amb xifres 3 Aplica la propietat distributiva 5 • 3 1 8 2 4 5 11 2 4 5 7
i amb lletres. i completa en el quadern.
• 12 1 6 2 5 5 18 2 5 5 13
2 U. de milió 1 6 CM 1 5 DM 1 9 C 3 3 (4 1 2) 5 …
• 10 3 3 2 2 5 30 2 2 5 28
4 U. de milió 1 8 DM 1 9 UM 1 5 D (6 1 3) 3 5 5 …
• 13 2 3 2 6 5 10 2 6 5 4
6 U. de milió 1 5 CM 1 8 C 1 3 D 4 3 (9 2 4) 5 …
9 D. de milió 1 8 CM 1 7 DM 1 6 UM (10 2 5) 3 5 5 …
• 8 2 3 2 3 5 5 2 3 5 2
3 D. de milió 1 2 DM 1 6 C • 6 : 2 1 8 5 3 1 8 5 11
4 Calcula les divisions i fes-ne la prova.
6 25 3 24 2 15 5 585
2 Aplica cada propietat i completa. 1.234 : 3 34.976 : 2
Han pagat 585 €.
Propietat commutativa 4.890 : 5 50.521 : 4
7 3 3 50 2 32 5 118
74 1 125 5 … 1 … 5 … 9.175 : 7 52.803 : 6
El preu és 118 €.
73 3 45 5 … 3 … 5 … 5 Fes aquestes operacions combinades.
8 (45 1 51) : 8 5 12
Propietat associativa 5221824 9142326
Se n’han format 12 grups.
(23 1 19) 1 8 5 … 1 (… 1 …) 5 … 3341625 826:223
9 1.000 : 45 F q 5 22, r 5 10
(15 3 3) 3 10 5 … 3 (… 3 …) 5 … (4 1 6) 3 3 2 2 (9 2 3) : 2 1 8
Poden comprar 22 cadires.
Per a comprar una cadira més
Problemes necessiten 35 €.
10 70 2 4 3 12 5 22
6 Un grup de 25 persones van al teatre. 8 Al poble de Gonçal s’ha organitzat
Cada entrada costa 24 €. Com que és un curs d’informàtica. S’hi han El jersei costa 22 €.
un grup nombrós, les han rebaixades apuntat 45 dones i 51 homes, 22 2 12 5 10
15 € del total. Quant han pagat per i s’han format grups amb 8 persones
les entrades? cada un. Quants grups d’alumnes
El jersei costa 10 € més que una
s’han format? camiseta.
7 Marina s’ha comprat una bicicleta.
Per pagar-la entrega 3 bitllets de 50 € 9 En una oficina disposen de 1.000 €
i li tornen 32 €. Quin és el preu de la per a comprar cadires. Quantes
Notes
bicicleta? cadires poden comprar si cada una
costa 45 €? Quants diners necessiten
per a comprar una cadira més?
10 Patrícia ha comprat 4 camisetes

iguals i un jersei per un total de 70 €.
Si cada camiseta li ha costat 12 €,
quant li ha costat el jersei?
Quant costa el jersei més que
una camiseta?
77
ES0000000025222 667939-Unidad 05_22207.indd 77 26/02/2015 15:38:50
Repàs en comú
• Realitzeu per grups «El quadern de les operacions». Formeu grups
de 4 alumnes i doneu a cada grup 5 fulls grapats: el primer amb el
títol del quadern i en els altres, el nom d’una operació: suma, resta,
multiplicació i divisió. Després, cada grup inventarà i calcularà
en cada full dues operacions:
– Sumes portant-ne, una de dos sumands i una altra de tres.
– Restes portant-ne, els termes de les quals tinguen igual i diferent
nombre de xifres, respectivament.
– Una multiplicació per un número de 2 xifres i una altra per un número
amb zero (final o intermedi).
– Divisions entre un número d’1 i de 2 xifres, respectivament.
95
Repàs trimestral
Un grup d’amics ha anat a passar el cap de setmana a una estació d’esquí.
Propòsits En el tauler miren el nombre de visitants que va rebre l’estació els últims anys.
• Repassar els continguts clau
del trimestre.
Nombre de
• Resoldre situacions reals Any
visitants
on aplicar el que s’ha aprés. 2011 750.000
2012 785.000
Suggeriments didàctics 2013 1.056.000
Demaneu als alumnes que resolguen 2014 2.060.900
les activitats. Al final, corregiu-les

i comenteu amb ells quins continguts
els han resultat més difícils i repasseu
els que considereu necessari. Podeu
utilitzar les fitxes d’Ensenyament 1 Observa el nombre de visitants de cada any i escriu.
individualitzat per a treballar La descomposició i la lectura del número.
la diversitat.
EXEMPLE Any 2011 750.000 5 7 CM 1 5 DM 1 … 5 700.000 1 …
Activitats Tres números compresos entre el nombre de visitants de 2011 i 2012.

Tres números majors que el nombre de visitants de 2014 i la xifra
1 • 7 CM 1 5 DM 5 700.000 1 de les U. de milió dels quals siga 2.
1 50.000
Set-cents cinquanta mil. 2 Calcula utilitzant potències.
Ahir vam anar a la botiga de l’estació a comprar un barret de llana.
• 7 CM 1 8 DM 1 5 UM 5
A la botiga hi havia 4 mobles amb 4 caixes cada un. En cada
5 700.000 1 80.000 1 5.000 caixa hi havia 4 barrets. Quants barrets hi havia a la botiga?
Set-cents huitanta-cinc mil.
Un dia hi vam pujar amb un tren que tenia 6 vagons.
• 1 U. de milió 1 5 DM 1 6 UM Cada vagó tenia 6 rodes amb 6 radis cada una.
5 1.000.000 1 50.000 1 6.000 Quants radis tenia el tren?
Un milió cinquanta-sis mil.
3 Calcula.
• 2 U. de milió 1 6 DM 1 9 C 5
5.888 : 23 (5 1 6 2 3) 3 2 10 2 2 3 4 1 8
5 2.000.000 1 60.000 1 900
7.854 : 45 32 2 (8 2 3) 3 4 9 1 11 2 3 3 5
Dos milions seixanta mil
nou-cents. 29.790 : 63 (10 1 8 2 2) : 4 1 9 15 1 15 : 5 2 9
2 • 4 5 64. Hi havia 64 barrets.

3 49.774 : 82 15 : (2 1 3) 1 12 20 2 18 : 9 2 7
• 63 5 216. Tenia 216 radis.

78
3 • 5.888 : 23 F q 5 256, r 5 0
• 7.854 : 45 F q 5 174, r 5 24
ES0000000025222 667939-Repaso1_22203.indd 78 26/02/2015 15:40:14
• 29.790 : 63 F q 5 472, r 5 54
• 49.774 : 82 F q 5 607, r 5 0
• 8 3 2 5 16
• 32 2 5 3 4 5 32 2 20 5 12
• 16 : 4 1 9 5 4 1 9 5 13
• 15 : 5 1 12 5 3 1 12 5 15
• 10 2 8 1 8 5 2 1 8 5 10
• 9 1 11 2 15 5 20 2 15 5 5
• 15 1 3 2 9 5 18 2 9 5 9
• 20 2 2 2 7 5 18 2 7 5 11
4 • 5 3 4 2 (6 1 2) 5 5 3 4 2 8 5
5 20 2 8 5 12
• 5 3 4 2 3 3 5 5 20 2 15 5 5
• 20 : 4 2 2 3 2 5 5 2 4 5 1
• 24 : 3 2 (10 2 8) 5 24 : 3 2 2 5 6
96
PRIMER TRIMESTRE
4 Copia i relaciona cada text amb l’expressió corresponent. Després, calcula-les.

5 • 4 3 32 5 128; 128 1 14 5 142
Del producte de 5 i 4 en reste 20 : 4 2 2 3 3 Van pagar 142 €.
la suma de 6 i 2. • 5 3 23 5 115; 140 2 115 5 25
Li van tornar 25 €.
Del producte de 5 i 4 en reste 5 3 4 2 (6 1 2)
el producte de 3 i 5. • 1.050 : 30 5 35
Se n’han llogat 35 parells.
Del quocient de 20 entre 4 • 125 1 25 5 150; 150 : 5 5 30
en reste el producte de 2 i 3. 5342335
Cada un ha pagat 30 €.
Del quocient de 24 entre 3 en • 3 3 45 5 135; 135 : 3 5 45
reste la diferència de 10 i 8. 24 : 3 2 (10 2 8) Hi han arribat 45 xiquets.
Problemes
5 Llig i resol. Notes

LLOGUER D’EQUIPS
Un parell 1 dia 2 dies 7 dies
Esquís 20 € 32 € 70 €
Botes 14 € 23 € 30 €
Un grup d’amics van llogar 4 parells d’esquís per 2 dies

i un parell de botes per un dia. Quant van pagar en total?
Paula va llogar 5 parells de botes per 2 dies i, per pagar,
va entregar 140 €. Quants diners li van tornar?
Aquest matí s’han llogat uns quants parells de botes
per 7 dies. En total s’han recaptat 1.050 €. Quants
parells de botes s’han llogat?
Un grup de 5 amics han dinat a l’estació d’esquí.
Han gastat 125 € en entrepans i 25 € en refrescos.
El total l’han pagat en parts iguals entre tots.
Quant ha pagat cada un?
A l’estació han arribat 3 autobusos amb 45 persones
cada un. Un terç de les persones són xiquets.
Quants xiquets han arribat a l’estació?
79
ES0000000025222 667939-Repaso1_22203.indd 79 02/07/15 14:43
97
Notes
Notes
Notes
Notes
Notes
Notes

Guia Matem 4-1 SH Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Guia Matem 4-1 SH Voramar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Matem 4-1 SH Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

La guia didàctica Matemàtiques 4, per a quart curs de primària,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió

Cap de projecte: Rosa Marín

Direcció tècnica: Jorge Mira

Coordinació tècnica: Jesús Muela, Laura Gil de Tejada

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educació, S. L.

Així és la guia didàctica ................................................ 8

El tractament de les intel·ligències múltiples ............. 10

Unitat 1. Números fins a set xifres.............................. 14

Unitat 2. Suma i resta ������������������������������������������������ 30

Unitat 3. Multiplicació i potències ����������������������������� 46

Unitat 4. Divisió ��������������������������������������������������������� 64

Unitat 5. Pràctica de la divisió ����������������������������������� 80

L’estructura de cada unitat és la que segueix:

La pàgina doble inicial

Què en saps ja?

Les unitats de miler i les desenes de miler

1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1 desena de miler 5 10.000 unitats

1 Copia i completa en el quadern.

Descomposició i lectura de números de cinc xifres

Hui se celebra la final del campionat de bàsquet.

Números de set xifres 1

Les activitats estan graduades per dificultat

Hi ha nombrosos suports a l’aprenentatge

(Exemples de resposta, Recorda, Posa atenció,

Fes-ho així) que garanteixen un aprenentatge

2 Escriu en el quadern els números en el quadre i descompon-los.

Marta va preparar dilluns 18 tortades. Dimarts va fer 7 tortades

En la pàgina de l’esquerra es realitza un treball

de reflexió sobre les diferents parts d’un problema

(enunciat, dades, pregunta, càlculs que el resolen,

solució) i les relacions que hi ha entre aquestes,

de manera que els alumnes aprofundeixen

Hi ha 150 barres de pa.

1 Copia i completa en el quadern. 6 Compara i escriu el signe Problemes

el que s’ha estudiat.

S’hi dedica un espai bastant gran a Problemes,

amb situacions quotidianes d’aplicació dels

que té per objectiu l’ús del llenguatge matemàtic

per part dels alumnes.

Huit-cents trenta mil nou-cents. A les desenes Demostra el teu talent

En Demostra el teu talent es proposen als alumnes activitats en què abordar

Saber fer / Repàs acumulatiu

Analitzar dades d’estadis 1 Descompon cada número. 5 Escriu dos números.

Són situacions reals on desenvolupar la competència

matemàtica i aplicar el que s’ha aprés, i van

precedides d’una lectura breu.

els resultats de les tasques que s’hi encomanen.

1 Quina és la capacitat de cada estadi? Escriu el número amb xifres

Estadi Maracanã 103.000 Cent … 1 CM 1 …

La pàgina dreta es dedica al Repàs acumulatiu, on es treballen els continguts més

S’hi treballa la interpretació i representació de cada

1 (10, 2) (2, 8) (3, 4)

(…, …) (…, …) (…, …) 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Unitat 2. Suma i resta �� 30

Unitat 3. Multiplicació i potències �� 46

Unitat 4. Divisió �� 64

Unitat 5. Pràctica de la divisió �� 80

NÚMEROS • Números de sis i de set xifres.

• Lectura, escriptura i descomposició

• Identificació i aplicació dels passos

TASCA FINAL • Analitzar dades d’estadis.

• Valoració de la utilitat dels números en

• Fitxes per al desenvolupament QUADERN

• Programa d’Educació en valors. ES0000000025223 667943_Cdno_Matematicas_4-1_VOR_24443.indd 1 08/04/2015 10:17:10

• Programa d’Educació emocional. 04/03/2

Problemes • Nou milions nou mil nou-cents.