ACTIVITAT FORMATIVA AUTOAVALUABLE UD1: INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SENSOPERCEPTIU

SISTEMES SENSORIALS

Nom i cognoms:
Grup:

Aquesta activitat és un exercici per a resumir els aspectes més importants dels sistemes sensorials, i en definitiva els que haureu de conéixer a l'hora
de fer l’examen. Intenteu tindre concreció, sense ometre informació important. P.e: si parle de les cèl·lules receptores del tacte i dic “Corpuscles de
Pacini” dic que perceben la pressió, o quan parle de les alteracions, si alguna pot corregir-se, indique com.
També és important saber de quines qualitats dels objectes ens informa cada sistema sensorial, resaltant aquelles que es poden ensenyar als
xiquets/es de 0-3 anys (p.e. el tacte ens informa sobre la consistència dels objectes, d'aquesta consistència tenim la qualitat de dur, bla, rígid, viscós,
pastós, mal·leable, etc. D'aquestes , que són moltes, indiqueu quals es podrien treballar amb aquestes edats).

Completa la taula següent indicant per a cada sentit o sistema la informació que se't demana. Afig les files que necessites.
Per a realitzar l'exercici consulta el llibre de text.

SOBRE QUINES
APARELLS
SENTIT CÈL·LULES TRASTORNS/ QUALITATS DELS
O ÒRGANS DESENVOLUPAMENT EN EL XIQUET/A
O SISTEMA RECEPTORES POSSIBLE CORRECCIÓ OBJECTES ENS
IMPLICATS
INFORMEN

El sistema Hi ha vàries: El fetus és sensible al tacte. Insensibilitat tàctil en qualsevol de les Textures
tàctil, sent - CORPUSCLES DE PACINI: El bebé té una sensibilitat tàctil molt sensacions tàctils i cutànies per dèficit Forma
TACTE la PELL el grau de pressió. precoç. És un dels sentits que es de receptors sensorials específics. Grandària
seu òrgan desenvolupa primer. POSSIBLE CORRECCIÓ: quan siga Pressió
receptor. possible i recomanable, estimulació Dolor

Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna

CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor
 - CORPUSCLES DE El nounat ja explora la seua font sensorial mitjançant la manipulació Picor
MEISSNER: sensacions de d'alimentació (pit o tetina) a través de la d'objectes diferents consistències, Cosquerelles
contacte. sensibilitat bucal. formes, grandàries i textures. Ús del Temperatura
- TERMINACIONS El bebé exerceix la percepció tàctil, massatge infantil. Pes
NERVIOSES LLIURES: primer amb la boca i després amb les Vibració
dolor. mans i les plantes dels peus.
- CORPUSCLES DE Cap al sisé o seté mes, aquest sentit
RUFFINI: calor. aconsegueix una gran evolució i,
- CORPUSCLES DE posteriorment, s'anirà especialitzant en
KRAUSE: fred. determinades zones: gemmes dels dits,
àrea genital, galtes, etc.
CONTINUA
AFEGINT
INFORMACIÓ DE
CADA SISTEMA
SENSORIAL
GUST L’aparell Els receptors gustatius es El nounat discrima entre el dolçor, lo Hipogeusia o disminució de la El sabor
gustatitu troben a la llegua, la salat i l’àcid. Preferint el sabor dolç. sensibilitat gustativa. amarg, àçid,
localitzat a laringe y la faringe. Cap al quart mes, comença a aceptar el Agèusia o falta de sensibilitat gustativa. dolç, salat i
la cavitat Anomenats botons del sabor salats. Paragèusia o mala interpretació dels umami.
bucal gust. gustos.
L’OLFACTE L’aparell Les cel·lules receptores Al moment de néixer, el nounat El trastorn més important es la Les qualitats i
olfactori de l’olfacte es roben a la discrimina entre olors agradble (fruita) i insensibilitat, o pèrdua total o parcial els canvis
localitzat a pituïtaria groga. olors desagradables (peix u ous podrits). de la capacitat olfactoria, que causa quatitatius de
la part Té preferencia a preferir les olors deficiències del receptor sensorial. les olors.
supeior de conegudes. Olors bàsiques
les fosses Als tres anys, máxim desenvolupament, como l’àcid,
nasals, a la lligat al desenvolupaament del gust. mentolada,
pituïtaria al·liàcia,
groga. rància,

Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna

CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor
 pútrida, de
rosa i barreges
e les
anteriors.

L’OÏDA Anatómica Les cél·lules receptores El nounat néix amb una sordesa parcial. La hipoacúsia o deficiència auditiva. Es Recull els
ment lóïda auditives es troben a Pot distinguir intensitat, timbre i to d’un la deficiència de la capacitat auditiva sons.
esta l’órgan de Corti. so. Pot sentir murmuris, no reacciona a que fa difícil o impossible sentir-hi amb Transforma
divisisa en Es dividen en dos tipus: sons monótons i es capaç de l’ocalitzar normalitat. les vibracions
tres parts: -CÉL·LULES CILIADES un so. Pot ser unilateral o bilateral i donar-se en estímuls
-L’ORELLA INTERNES.: conectades al A les dotze hores pot diferenciar el en diferents graus: nerviosos, que
EXTERNA: nervi auditiu, lleguatge humà d’altres sons. -Hipoacúsia lleu: Perdua inferior als seran
Consta del responsables de enviar Als dos dies reacciona a sons intensos 40dB. Mala audició peor sense interpretats
pavelló l’informació al cervell i produïts a prop seu. problemes significatius a l’hora de per l’ercorça
auricular i respondre als estímuls. Als set dies reconeix la veu de la mare. adquirir i desenvolupar el lleanguatge, cerebral.
el -CÉL·LULES CILIADES Als dos mesos mou el cap en direcció ni a la vida social.
conducte EXTERNES: reben d’un so o soroll que hagi sentit. -Hipoacúsia moderada: La perdua es
auditiu línformació de les Als tres o quatre mesos es pot troba entre 40 i 65 dB. Comporta
extern. cél·lules internes i del concentrar en un so. dificultats en la comorensió i
Recull i cervell i responen als Cap als tres mesos el sistema auditiu del desenvolupament del llenguatge.
canalitza estímuls de poca nadó assoleix un grau óptim de -Hipoacúsia severa: Pedua auditiva
les ones intensitat, a més jugant el maduració. entre els 65 i 85 dB. Percep alguns sons
sonores. rol de moduladors. pero no pot adquiri el llenguatge amb
-L’ORELLA Ambdues encarregades facilitat. Necesita el suport logopèdic
MITJANA: de detectar els sons a per a açó.
formada l’orella interna. -Hipoacúsia profunda. Perdua auditiva
per la caixa superior als 85 dB. Funcionalment no es
timpànica. disposa de l’audició. Necesita atenció
A través de logopèdica especialitzada.
la finestra
coclear
Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna
CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor
trasmiteix
la vibració
fins lórella
interna. A
aquesta
zona
també es
troba la
trompa
d’Eustaqui,
que es
comunica
amb la
faringe i
aireja
lórella
mitjana.
-L’ORELLA
INTERNA:
formada
per la
còclea,
plena del
líquid
endolimfa.
Al interior
d’aquest es
troba
lórgan de
Corti.

Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna

CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor
VISTA El sistema ElS CONS: sensibles als El nounat pot distiguir clar i fosc, fixa CEGUESA : Falta de visió o absència La llum
visual. Els colors i els interpreten. la mirada en un objecte gran davant de percepció visual. Es colors
ulls. ELS BASTONETS: d’ell i el segueix 90 graus. TRANSTORN DE REFRACCIÓ: Les formes
sensibles a la llum, pero Als dos mesos, convergeix i acomoda enfocament incorrecte de les del objectes
insensibles al color. la visió. I segueix un objecte 180 imatges a la retina. Les
Detecten les imatges i graus. - Miopia: A soles es veuen bé distàncies
les envien, a través del Al tercer mes, gira el cap per a seguir els objectes a prop. Es
nervi óptic, la zona un objecte que es mou. I apareix la corregeix amb lents
cerebral corresponent. perspectiva.
corvengents
Al quart mes, té un horitzó visual de
180 graus. - Hipermetropia: Només es
Al sisé mes, adquireix la coordinació veuen bé els objectes
ull-mà i percep profunditat. allunyats. Es corregeix amb
Al vuité mes, examina el objectes lents corvengents.
mes detenidament. El ulls passen a - Astigmatisme: Es
tenir un paper mes decisiu en la la distorsionen les formes i la
vida exploratoria infantil.
visió es borrosa. Es corregeis
Als dotze mesos, l’agudesa visual es
molt semblant al d’una persona amb lents clindriques
adulta. complementaries.
ESTRABISME: transtorn de mobilitat
més habitual. Consisteix en la pèrdua
del paral·lelisme de l’ull. Pot ser :
- Unilateral o bilateral : segons
si afecta a un o els dos ulls.
- Convergent o divergent :
segons la direcció dels eixos

Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna

CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor
 visuals.
DALTONISME: trastorn de recepció
més habitual. Es l’alteració de la
percepció del colors.
AMBLIOPIA o ULL GANDUL: pèrdua
parcial de la visió.

Juan Carlos Díaz / Vanessa Berna

CFGS Educació Infantil
Desenvolupament Cognitiu i Motor