LA CÈL.

LULA 3

ORGÀNULS CEL.LULARS
DELIMITATS PER
MEMBRANES
 LA CÈL.LULA 3

El SISTEMA ENDOMEMBRANÓS és un sistema intern de membranes que divideix el

contingu de la cèl.lula en compartiments, com el reticle endoplasmàtic, mitocondris…a
cadascun dels quals es fan diferents reaccions bioquímiques.

Reticle endoplasmàtic rugós

Sistema endomembranós

Reticle endoplasmàtic llis

Membrana simple: Aparell de Golgi
Vacúols
Orgànuls de membrana: Lisosomes
Peroxisomes i Glioxisomes

Mitocondris
Membrana doble: Plasts

Nucli
 LA CÈL.LULA 3

RETICLE ENDOPLASMÀTIC

Sàculs aplanats o cisternes

• És un sistema de Sàculs globosos o vesícules

• Es distingueixen dos tipus de reticle

endoplasmàtic:

- Reticle endoplasmàtic rogós (RER)

- Reticle endoplasmàtic llis (REL)

• Funcions:
A) Síntesi, emmagatzematge i transport de proteïnes i lípids
B) Unió d´aquests lípids i proteïnes amb glúcids
C) Transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques ( destoxificació
de substàncies)
 LA CÈL.LULA 3

RETICLE ENDOPLASMÀTIC RER:

-Presenta ribosomes a la
membrana externa, l´anomenada
cara citoplasmàtica.
-Es troba sempre rodejant el nucli

REL:
- No te ribosomes
-Està sempre per sobre del RER i
s´expandeix pel citoplasma
 LA CÈL.LULA 3
• Està format per cisternes comunicades
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS entre si.
• L´interior de les cisternes s´anomena
LUMEN
• Comunica el nucli amb el REL.
• La membrana externa del nucli ja està
recoberta de ribosomes, pel que es
considera part del RER
• Els ribosomes s´uneixen a la
membrana del RER per unes proteïnes
anomenades RIBOFORINES
 LA CÈL.LULA 3
RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
La funció del RER és:
- Síntesi de proteïnes i fosfolípids que formen part de la membrana.
- Síntesi de proteïnes de secreció, generalement glicoproteïnes
Els ribosomes sintetitzen la proteïna.

(1)Un cop comencen a sortir els primers

AA es forma una seqüència
determinada.
(2) anomenada PÈPTID SENYAL que
actua com a senyal perquè el ribosoma
s´adhereixi a la membrana del RER.

(3) La proteïna en formació s ´introdueix

al lumen del reticle endoplasmàtic.

(4)La proteïna perd el pèptid senyal i allà

se li uneix un oligosacàrid( glicosilació)
 LA CÈL.LULA 3

La glicosilació de proteïnes comença per tant al RER i acabarà a l´aparell de Golgi.

Els fosfolípids i proteïnes

de membrana fan el
següent camí:

mb RER vesícules Mb d´altres

orgànuls

Les proteïnes de secreció són

transportades a l´interior de
vesícules de transport:

mb RER vesícules golgi vesícules membrana exocitosi

 LA CÈL.LULA 3

RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS

Està constituït per una xarxa de túbuls
units al RER.
La seva principal activitat és la síntesi de
lípids: aquí es sintetitzen gairebé tots els
lípids que formen les membranes

Els lípids que es sintentitzen aquí són

transportats al llarg de les cisternes del
REL fins que es desprenen vesícules que
aniran cap a altres orgànuls

Rel intervé en la síntesi transport i

emmagatzematge de lípids
 LA CÈL.LULA 3

RETICLE ENDOPLASMÀTIC LLIS

Està molt desenvolupat en cèl.lules com les cèl.lules dels ovaris i dels testicles on es
sintetitzen grans quantitats de lípids com els esteroides.

Altres funcions del REL

• Detoxificació de substàncies tòxiques. Transforma les

substàncies tòxiques en productes menys tòxics i eliminables
per la cèl.lula.

•Participació en la contracció dels músculs estriats. El REL

proporciona ions Ca2+ necessaris per la contracció muscular.
 LA CÈL.LULA 3

APARELL DE GOLGI
Sol estar proper al nucli
Un conjunt de cisternes i nombroses vesícules de
secreció normalment forma el Dictiosoma .

Aparell de Golgi és el conjunt de

dictiosomes d´una cèl.lula.
Cada dictisosoma està format entre 4-8
cisternes
LA CÈL.LULA 3

L´ espai interior de cada cisterna rep el nom de

lumen

El dictiosoma presenta dues cares amb diferent

estructura i funció:
Cara cis -> orientada al RER. Rep les
vesícules de transició procedents del RER

Cara trans -> orientada cap a la membrana

citoplasmàtica. Allà es formen les vesícules
de secreció.
 LA CÈL.LULA 3

Veure animació

La cara cis rep les vesícules de transició del RER i allà es fusionen.
El contingut del RER va avançant per les cisternes perquè es formen vesícules
intermèdies.
Un cop el contingut arriba a la cara trans, el material acumulat es concentra a
l´interior d´altres vesícules que poden ser lisosomes
o vesícules de secreció
 LA CÈL.LULA 3

Els lisosomes són vesícules petites que contenen enzims digestius que s´utilitzaran en
els vacuols digestius

Les vesícules de secreció són vesícules grans que es dirigeixen cap a la membrana
plasmàtica , s´hi fusionen i vessen el seu contingut per exocitosi al medi extern.
 LA CÈL.LULA 3

Explica els processos marcats amb números

1. Formació vesícules de
transició del RER
2. Fusió de les vesícules amb
la cara cis de Golgi
3. El material procedent de RER
viatja de cisterna en
cisterna a través de les
vesícules intermèdies

4. Formació de lisosomes
5. Formació de vesícules de
secreció que es dirigeixen a
la membrana per buidar
per exocitosi el contingut
 LA CÈL.LULA 3
Funcions de Golgi:
•1. Síntesi de polisacàrids.
•2. Glicosilació de lípids i proteïnes ( s´afegeixen oligosacàrids)
•3. Maduració d’enzims
•4. Selecció, acumulació i distribució de proteïnes procedents del RER via
vesícules de secreció i lisosomes .
 LA CÈL.LULA 3

LISOSOMES
• Els lisosomes són petites vesícules
que contenen una gran varietat
d'enzims hidrolítics implicats en els
processos de digestió cel·lular.

• Es formen a partir de vesícules que

es desprenen de l'Aparell de Golgi.

• Es troben a les cèl.lules animals

 LA CÈL.LULA 3

• El conjunt de lisosomes
constitueix l'aparell digestiu de
la cèl·lula.
• L'activitat dels lisosomes és
molt diversa, consisteix en
degradar material d'origen
extracel·lular (heterofàgia) o
material de la pròpia cèl·lula
(autofàgia).
 LA CÈL.LULA 3

Les hidrolases són enzims l'activitat

òptima de les quals té lloc a un pH àcid.

La membrana lisosòmica posseeix una

importància extraordinària per al correcte
funcionament de l'orgànul, ja que la seva cara
interna conté una gran quantitat de proteïnes
glucosiladas que impedeixen l'acció de les
proteases lisosomals.
 LA CÈL.LULA 3
Lisosomes primaris:
Es formen per gemmació a partir de l'Aparell
de Golgi.
Solament contenen enzims hidrolítics.
Són vesícules de transport arrodonides,
recentment formades.
Poden originar lisosomes secundaris o abocar
el seu contingut a l'exterior
Lisosomes secundaris:
Es formen en fusionar-se un lisosoma primari
amb un vacúol, que contenen materials per
digerir.
En el seu interior hi ha enzims hidrolítics i
materials en procés de digestió.
El seu contingut és heterogeni i la seva forma
és variable.
Poden ser
• heterofagolisosomes (substrat a
digerir d´origen exogen)
• autofagolisosomes (substrat a digerir
d´origen endogen, per exemple un
mitocondri prèviament envoltat de
cisternes del RE ).
LA CÈL.LULA 3

Pot haver dos tipus de digestió:

Extracel.lular: les vesícules de secreció

expulsen els enzims a l´exterior

Intracel.ular: els lisosomes s´uneixen a un

vacuol que conté material a digerir.
LA CÈL.LULA 3

Clica aquí per veure animació

 LA CÈL.LULA 3

L´acrosoma és un lisosoma primari en el qual

s´emmagatzemen enzims capaços de digerir
les membranes fol.liculars de l´oòcit per
permetre el pas de l´espermatozoide durant la
fecundació
 LA CÈL.LULA 3

Els vacuols
- Són orgànuls formats per una membrana que tanca un medi aquós.
- Poden tenir diversos orígens: RE, Golgi o invaginacions de membrana
- Els vacuols de cèl.lules animals solen ser petits i s´anomenen vesícules. N´hi ha dos
tipus: amb funció nutritiva com els pinocítics i els reguladors de la pressió osmòtica,
com els vacuols pulsàtils dels protozous
- Els vacuols de les cèl.lules vegetals solen ser molt grans ( ocupen 50-90% de la cèl)
n´hi sol haver 1-2 per cèl.lula. La seva membrana s´anomena TONOPLAST . El conjunt
de cloroplast d´ una cèl.lula s´anomena VACUOMA.

Veure vídeo aquí del vacuol pulsàtil

 LA CÈL.LULA 3

Els vacuols
Funcions:
1. Acumular gran quantitat d´aigua: permeten que la cèl.lula estigui turgent

2. Emmagatzemar substàncies específiques com:

- proteïnes
- productes de rebuig que serien tòxics si estiguessin al citosol,
- substàncies específiques com alcaloides ( substàncies tòxiques) o
antocianòsids que donaran color als pètals
- cristalls de carbonat càlcic o oxalat càlcic, amb funció esquelètica
pel sosteniment de la planta

3. Transportar substàncies entre orgànuls com RE, Golgi i mb plasmàtica

 LA CÈL.LULA 3

Els peroxisomes

Són orgànuls semblants als lisosomes però contenen altres enzims diferents
a les hidrolases, per tant fan altres funcions en la cèl.lula
Procedeixen de RE i contenen molts enzims oxidatius com la catalasa i
oxidasa.
L´enzim oxidasa oxida substàncies orgàniques perjudicials com l´àc. úric, àc.
Làctic, excés d´AA… i com a producte s´obté peròxid d ´hidrogen.

oxidasa
Substància perjudicial Substància no perjudicial

H2
O2 H2O2
Aquest peròxid també es tòxic i s´ha
d´eliminar.
L´enzim catalasa s´encarrega d´eliminar-lo
 LA CÈL.LULA 3
Amiloplasts
La catalasa pot actuar de dues
maneres:

-Si hi ha altres substàncies tòxiques

com etanol, fenol… les fa reaccionar
amb el peròxid d´hidrogen i així
elimina a totes dues

- Si no hi ha substàncies tòxiques, descompon el peròxid d´hidrogen

2 H2O2 → 2 H2O + O2
 LA CÈL.LULA 3

Els peroxisomes

Funcions:
- Detoxificació i per això són molt abundants al fetge i ronyó.
- Degraden àcids grassos en molècules més petites

L´energia d´oxidació es dissipa en forma de calor i no s´aprofita per

crear ATP
 LA CÈL.LULA 3

Els glioxisomes

Són una classe de peroxisomes que només existeixen a les cèl.lules vegetals
Permeten sintetitzar glúcids a partir de lípids.

Quina és la biomolècula més abundant d´una

llavor com una oliva, una pipa, un cacahuet, si
saps que es fa oli a partir d´elles? Els lípids!!!!

En la germinació de la llavor els glioxisomes són molt importants:

L´embrió de la llavor es nodreix de glucosa a partir de les reserves
lipídiques fins que el nou vegetal pugui fer la fotosíntesi
 LA CÈL.LULA 3

Els mitocondris
• Són els orgànuls cel·lulars encarregat d’obtenir energia per les cèl·lules
mitjançant la respiració.
• Es troben a totes les cèl·lules eucariotes tant les animals com les vegetals.
• El seu nombre és proporcional a l’activitat de la cèl·lula: si la cèl·lula és molt
activa n’hi ha molts; si és menys activa no n’hi ha tants.
• La seva forma pot ser força variada però els més freqüents són els esfèrics i
els ovalats.
 LA CÈL.LULA 3

Les parts dels mitocondris són:

• Membrana mitocondrial externa, és llisa i presenta moltes proteïnes
transmembranoses que actuen de canals per les substàncies del citosol.
• Membrana mitocondrial interna, presenta uns replegaments anomenats crestes
mitocondrials. Les crestes aconsegueixen augmentar la superfície interna de la
membrana. En aquesta membrana es troben les proteïnes que permeten dur a
terme la respiració mitocondrial
• Matriu mitocondrial, és l’espai intern delimitat per la membrana interna, és un
medi ric en enzims i és on tenen lloc un gran nombre de reaccions bioquímiques.

Dintre la matriu també hi trobem els

ribosomes mitocondrials o
mitoribosomes, i unes quantes
molècules de DNA circular molt
semblant al que es troba en les cèl·lules
bacterianes.
• L’espai que hi ha entre les dues
membranes és l’espai
intermembranós.
 LA CÈL.LULA 3

Funcions dels mitocondris:

• La funció més important dels mitocondris és la respiració cel·lular.
Aquest procés comprèn dues etapes:
• El cicle de Krebs que es realitza a la matriu mitocondrial i
• La cadena respiratòria que es produeix a la membrana interna.
En aquest procés s’allibera energia que queda emmagatzemada en molècules
d’ATP gràcies als enzims ATP sintetases.

A més de la respiració cel.lular, a la matriu mitocondrial també s’hi fan altres

funcions:
• La β-oxidació dels àcids grassos
• La biosíntesi de proteïnes en els ribosomes
• La duplicació del DNA mitocondrial
 LA CÈL.LULA 3

Teoria de l’endosimbiosi ( clica aquí per veure vídeo)

Els mitocondris tenen moltes característiques en comú amb les cèl·lules
procariotes.
Tenen el seu propi material genètic independent del de la cèl·lula, en forma de
filament circular de DNA, igual que en les cèl·lules bacterianes.
Els mitoribosomes són com els de les cèl·lules procariotes (70S).
Les membranes també són semblants.
La teoria endosimbiòtica suggereix que els
mitocondris descendeixen d'eubacteris que
d'alguna manera van sobreviure a un procés
d'endocitosi de la cèl·lula, i es van
incorporar al citoplasma. Els mitocondris
van proporcionar a les cèl·lules hostes la
capacitat d'obtenir energia per respiració.
Quelcom de similar passà amb les cèl·lules
que van acollir simbiòticament els
eubacteris amb capacitat de fer
la fotosíntesi.
 LA CÈL.LULA 3

Els cloroplasts
• Són els orgànuls cel·lulars encarregats de fer la fotosíntesi degut a que
posseeixen el pigment clorofil·la, que els dona el color verd.
• Són propis de les cèl·lules eucariotes vegetals.
• El nombre de cloroplasts per cèl·lula i la seva forma varien d’unes cèl·lules a
altres.

Spirogyra Chlamydomonas
Dos cloroplasts en Un sol cloroplast en Cèl·lules de fulla de lliri.
forma d’espiral. forma de copa. Nombrosos cloroplasts de
forma lenticular
 LA CÈL.LULA 3

Les parts dels cloroplasts són:

• Les membranes: una membrana plastidial externa i una membrana
plastidial interna; llises i sense clorofil·la. Tampoc tenen colesterol en la
seva bicapa lipídica. L’externa és molt permeable mentre que la interna és
gairebé impermeable.
• L’estroma: és una cavitat delimitada per la membrana plastidial interna que
conté un gran nombre de components: DNA plastidial circular i de doble
hèlix (semblant al dels bacteris i dels mitocondris), plastoribosomes, gran
nombre d’enzims i les inclusions de midó i de lípids.
Dins de l’estroma hi ha nombrosos sàculs
aplanats que s’anomenen tilacoides, els
quals en la seva membrana contenen els
pigments fotosintètics. Aquesta membrana
s’anomena membrana tilacoidal i l’espai
que delimita espai tilacoidal o lumen.
 LA CÈL.LULA 3

Els tilacoides poden ser molt allargats i estendre’s per tot l’estroma, llavors
s’anomenen tilacoides d’estroma. Si, en canvi, són petits i discoïdals i es troben
amuntegats com si fossin una pila de monedes, s’anomenen tilacoides de
grànul degut a que cada pila és un grànul.

A les membranes dels grànuls es troben els sistemes enzimàtics encarregats de percebre l’energia
lluminosa, efectuar el transport d’electrons i formar ATP.
 LA CÈL.LULA 3

Funcions dels cloroplasts:

La seva funció bàsica és realitzar la fotosíntesi, que té lloc en dues etapes:

• A partir de l’energia lluminosa, mitjançant els pigments fotosintètics, una
cadena transportadora d’electrons de la membrana dels tilacoides i la
intervenció de H2O, s’obté energia química en forma d’ATP. És la fase
lluminosa.
• Aquest ATP s’utilitza en l’estroma per sintetitzar glúcids i precursors dels
lípids a partir de matèria inorgànica. Intervenció del CO2. És la fase fosca.

A l’estroma també es fa:

• la biosíntesi de proteïnes, procés en el qual intervenen els plastoribosomes
• I la replicació del DNA plastidial.
 LA CÈL.LULA 3

Els plasts o plastidis

Són orgànuls característics de les cèl·lules vegetals amb capacitat de sintetitzar i
d’emmagatzemar substàncies.
N’hi dos tipus principals:
• Els cromoplasts que contenen pigments com els carotens de la pastanaga i
el licopè dels tomàquets.
• Els leucoplasts que són incolors i es troben en les cèl·lules meristemàtiques
(embrionàries). N’hi ha de 3 tipus:
• Els cloroplasts, si la llum estimula la síntesi de clorofil.la.
• Els amiloplasts, si es converteixen en magatzems de midó .
• Els proteoplasts, si emmagatzemen proteïnes.

La presència de DNA en els cloroplasts també ha fet que els científics pensin en
el seu origen bacterià i, que com en els mitocondris, l’existència de plasts en les
cèl·lules procariotes vegetals s’expliqui també per la teoria de l’endosimbiosi.
 LA CÈL.LULA 3

El nucli cel·lular
El nucli de les cèl·lules eucariotes va ser descobert l’any 1831 pel científic
Brown en cèl·lules vegetals.
És una estructura formada per una doble
membrana anomenada embolcall nuclear, que
envolta el material genètic de la cèl·lula (DNA)
mantenint-lo separat del citoplasma. El medi
intern nuclear s’anomena nucleoplasma, i conté
les fibres de DNA més o menys condensades,
que reben el nom de cromatina, i un o dos
corpuscles molt rics en RNA que són els nuclèols.

El nucli és una estructura que varia de forma

segons l’estat en què es trobi la cèl·lula. Així
doncs es pot distingir el nucli interfàsic i el nucli
en divisió.
 LA CÈL.LULA 3

El nucli interfàsic
Té la coberta intacta i les fibres de cromatina esteses de manera que formen
una única massa.
En aquesta fase l’activitat del nucli és molt gran, encara que també s’anomeni
nucli en repòs.
Ultraestructura del nucli
1. Embolcall nuclear
2. Ribosomes
3. Porus
4. Nuclèol
5. Fibres de cromatina
6. Membrana nuclear externa
7. RER
8. Nucleoplasma
 LA CÈL.LULA 3

El nucli en divisió
Quan comença la divisió es produeixen canvis importants: les fibres de
cromatina es condensen sobre sí mateixes i donen lloc als cromosomes, que
tenen forma de bastonets més o menys allargats. Més tard desapareix
l’embolcall nuclear i els cromosomes queden immersos en el citoplasma.

Hi ha dues formes diferents de dur a terme la divisió del nucli:

• Per mitosi, si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és el mateix
que el de la cèl·lula mare. Aquest procés es produeix en les cèl·lules
somàtiques.
• Per meiosi, si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és la meitat
que el de la cèl·lula mare. Aquest procés es produeix en les cèl·lules
reproductores o gàmetes.
 LA CÈL.LULA 3

El nucli en divisió
Quan comença la divisió es produeixen canvis importants: les fibres de
cromatina es condensen sobre sí mateixes i donen lloc als cromosomes, que
tenen forma de bastonets més o menys allargats. Més tard desapareix
l’embolcall nuclear i els cromosomes queden immersos en el citoplasma.

Hi ha dues formes diferents de dur a terme la divisió del nucli:

• Per mitosi, si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és el mateix
que el de la cèl·lula mare. Aquest procés es produeix en les cèl·lules
somàtiques.
• Per meiosi, si el nombre de cromosomes de cada cèl·lula filla és la meitat
que el de la cèl·lula mare. Aquest procés es produeix en les cèl·lules
reproductores o gàmetes.
 LA CÈL.LULA 3
Característiques del nucli
• Nombre: En general hi ha un sol nucli per cèl·lula.
Casos especials:
Síncit. Cèl·lula plurinucleada formada a conseqüència
de la unió de diverses cèl·lules uninucleades amb la
posterior desaparició de les membranes plasmàtiques
que les separaven. Això succeeix en les cèl·lules musculars.
Plasmodi. Cèl·lula plurinucleada formada com a conseqüència de diverses
divisions nuclears sense que es divideixi el citoplasma.

• Forma: En general la forma del nucli és esfèrica o

Discoïdal en el cas del vegetals. Però segons en quin
Estat es trobi la cèl·lula, la pressió que exerceixen els
Vacúols, o altres circumstàncies, aquestes formes poden canviar.
Així doncs, ens podem trobar amb casos de nuclis allargats, lobulats, ramificats,
estrellats,...
 LA CÈL.LULA 3

Mida

La mida del nucli és molt variable. Sol ser més gran en les cèl·lules més actives.
Per cada tipus de cèl·lula existeix l’anomenada relació nucleoplasmàtica (RNP)
entre el volum del nucli i el volum del citoplasma, que es manté constant.

𝑉𝑛
𝑅𝑃𝑁 =
𝑉𝑐 − 𝑉𝑛

Per sota d’un determinat valor, s’indueix la iniciació de la divisió cel·lular, ja que
si el volum citoplasmàtic ha crescut molt, el nucli pot arribar a ser incapaç de
controlar tot el citoplasma.
 LA CÈL.LULA 3

L’embolcall nuclear

És una membrana doble que separa el citoplasma del nucleoplasma.

Aquesta membrana presenta una sèrie de porus que permeten regular la
comunicació entre aquests dos medis.

Hi ha una membrana externa, amb nombrosos

ribosomes en la seva cara exterior, que està en
comunicació amb el RER.
 LA CÈL.LULA 3

Una membrana interna, a sota de la qual es troba una capa densa de proteïnes
fibril·lars, que s’anomena làmina nuclear o làmina fibrosa.

Aquesta membrana interna presenta un tipus de

proteïnes de membrana que serveixen d’ancoratge
per les proteïnes que constitueixen la làmina
nuclear.

Els porus de l’embolcall nuclear tenen una sèrie de

proteïnes que els envolten, formant el complex del
porus nuclear.

Entre la membrana interna i l’externa hi ha

l’anomenat espai perinuclear.
 LA CÈL.LULA 3

Funcions de l’embolcall nuclear

• Separa el nucleoplasma del citosol

• Regula l’intercanvi de substàncies a través dels porus
• La làmina nuclear intervé en la constitució dels cromosomes al
començament de la divisió cel·lular i en la distribució de les
masses de cromatina en el nou nucli.
 LA CÈL.LULA 3

El nuclèol
És un corpuscle esfèric sense membrana, d’entre 1 i 3 μm de diàmetre que es
troba a l’interior del nucli interfàsic. N’hi solen haver un o dos.
Durant la divisió del nucli, el nuclèol desapareix i, quan els cromosomes es
desespiralitzen per formar el nucli nou, torna a aparèixer.

El nuclèol és més gran com més activitat de síntesi proteica tinguin les cèl·lules.
 LA CÈL.LULA 3

Està format per RNA i proteïnes i s’hi distingeixen dues zones:

• La zona fibril·lar, generalment situada a l’interior i constituïda per RNA
nucleolar, associat a proteïnes.
• La zona granular, generalment és la perifèrica i està formada per RNA
ribosòmic, associat a proteïnes.

La funció del nuclèol és sintetitzar RNA nucleolar que després es converteix en

els altres tipus de RNA.
 LA CÈL.LULA 3

El nucleoplasma

Anomenat també carioplasma, és el medi intern del nucli.

És una dispersió col·loïdal formada per aigua, sal minerals, proteïnes, nucleòtids
de RNA i de DNA.
És el medi on té lloc la síntesi tant dels àcids ribonucleics com del DNA nuclear.

Per mantenir fixos el nuclèol i les fibres de cromatina, conté una xarxa de
proteïnes fibril·lars amb estructura tridimensional.
 LA CÈL.LULA 3

La cromatina

Formada per filaments de DNA en diferents graus de condensació.

Hi ha tants filaments de cromatina com cromosomes hi ha en la cèl·lula.
Hi ha dos tipus de cromatina:
• Heterocromatina, que no es condensa durant la interfase.
• Eucromatina, que sí que es condensa.

Hi ha dos tipus d’heterocromatina: la constitutiva, que es manté condensada

en totes les cèl·lules de l’organisme i la facultativa que està condensada en
algunes cèl·lules i no en altres del mateix organisme.

La cromatina té dues funcions:

• Conté la informació biològica de l’organisme.
• Proporciona la informació genètica necessària per efectuar la síntesi dels
diferents RNA.
 LA CÈL.LULA 3

La cromatina del nucli en repòs està constituïda bàsicament per la fibra de

100Å, que també rep el nom de collaret de perles.