​ TEMA 1:

INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA

- Un individu té una ​necessitat​ quan experimenta una sensació de carència i la vol

satisfer.
Les persones tenim ​necessitats​ ​il·limitades​, i els ​recursos​ són ​limitats​.

● NECESSITATS INDIVIDUALS:​ sent cada ésser humà com a individu. Alhora poden
ser:

- Necessitats primàries o fisiològiques:​ respirar, menjar, vestir-se...etc.

- Necessitats secundàries o de civilització:​ s’adquireixen en viure en societat i
depenen dels costums: anar al cinema, anar amb amics, passejar...etc.

● NECESSITATS COL·LECTIVES:​ les tenen tots els membres d’una societat.

- Necessitats privades:​ necessitats com a individu que pertany a un grup. Jugar un

partit de bàsquet o anar a classes de dansa.
- Necessitats públiques:​ necessitats de tota la societat. Seguretat nacional o la
justícia.

Un ​bé​ és allò que ​satisfà​ directament o indirectament les necessitats de les persones.
Segons ​característiques​ ​físiques​:

● Béns materials:​ espai i es poden tocar. moto, llapis, pera, pissarra…

● Béns immaterials:​ mancats de naturalesa física. Serveis: cirurgia, manteniment
d’instal·lacions, ensenyament...etc.

Segons la ​funció​:
● Béns de consum​: satisfan necessitats concretes.
- béns duradors, que perduren en el temps.
- béns peribles, consumits en un període curt.
● Béns de capital: ​s’utilitzen per obtenir altres béns. Fàbrica, impressora, matèria
primera.

Segons el grau de ​transformació​:

● Béns intermedis​: s’utilitzen per elaborar altres béns. Farina, petroli, envàs...etc.
● Béns finals:​ consum. Pa, peça de vestir, edredó...etc.

Una activitat econòmica és qualsevol procés en què es generen o s’intercanvien béns o

serveis destinats a satisfer les necessitats dels individus.

● La producció:​ elaboració i distribució de béns i serveis.

Empreses= unitats econòmiques de producció.
● El consum:​ adquisició de béns i serveis per satisfer les necessitats.
Famílies= unitats econòmiques de consum.
Les empreses ​s’especialitzen​ a produir un tipus de bé o servei per a què una activitat
econòmica sigui efectiva.
● Es redueix el temps, incrementa l’eficàcia i augmenta la producció.
● Maquinària i equips s’utilitzen de manera ininterrompuda.
● Els treballadors es poden dedicar a les activitats en què estan més qualificats.
● Introducció de millores tècniques.
L’especialització té uns ​inconvenients​.

L’economia és la ciència que estudia l’activitat econòmica.

Recursos limitats i necessitats il·limitades= Escassetat

● MACROECONOMÍA: ​comportament global de l’economia. (a nivell mundial).

● MICROECONOMÍA:​ Famílies i empreses. Comportament individual dels agents
econòmics.

SISTEMA ECONÒMIC TRADICIONAL

- L’assignació​ de recursos es resol per ​herència​.

- La ​distribució​ de béns es determina pel ​costum​ o tradició.

Aquest sistema econòmic és molt antic i no promou el creixement econòmic ja que la

tradició no permet la innovació ni la desenvolupament.

SISTEMA ECONÒMIC PLANIFICAT

En aquest sistema econòmic ​l’autoritat​ ​política​ és la ​responsable​ de prendre les
decisions econòmiques.
- L’assignació​ de ​recursos​ està ​centralitzada​.
- La distribució es realitza segons el criteri de l’autoritat.
- No hi ha propietat privada: ​els mitjans de producció són propietat de l’ Estat.

SISTEMA ECONÒMIC DE LLIURE MERCAT

- Les ​decisions​ per a l’assignació i la distribució de recursos, béns i serveis ​depenen

dels ​individus​ (​consumidors​ i ​productors​).
- Hi ha llibertat de merca​t (llibertat per comprar, vendre i obtenir beneficis).
- Les decisions de producció es prenen de manera descentralitzada.
- En aquest sistema el preu és el més important.
Aquest sistema ​afavoreix​ el creixement econòmic perquè incentiva els productors a ser
molt eficients i a aplicar la innovació.

SISTEMA ECONÒMIC DE MIXT

En tots els països l’autoritat política intervé assumint tres funcions:
● Funció d’assignació: ​Intervé en els casos en què el mercat falla i no es produeix la
suficient quantitat de béns i serveis necessaris.
● Funció de distribució:​ l’Estat actua per reduir les diferències entre rics i pobres.
 ● Funció estabilitzadora i de creixement:​ l’Estat fomenta el creixement econòmic en
els moments de crisi i redueix el creixement excessiu dels preus en les fases
d’expansió.

VARIABLES ECONÒMIQUES

Una ​variable econòmica​ és una magnitud que es pot definir i mesurar, i que influeix en
l’activitat econòmica.

es poden agrupar:
● Variables fons:​ per definir-les cal especificar el moment exacte en què es
produeixen.
● Variables flux:​ per definir-les cal delimitar el període de temps en què es
produeixen.
● Variables​ ​absolutes​: les dades reflecteixen el valor total de la variable.
● Variables relatives​: representen el valor d’una variable respecte al valor d’una altra
variable.
Taxa de variació= Increment absolut/ Valor inicial = ( Valor final- Valor inicial) / Valor inicial =
( Valor final/ Valor inical)-1