Raíces de clase del movimiento feminista resum

II. Las mujeres en la Revolución Francesa

- L’origen d’un moviment organitzat que busca l’igualtat entre homes i dones s’orgeix a
la Revolució Francesa (sobretot als anys 1789-1793, als moviments d’esquerra)
- No és d’estranyar que s’orgís el moviment feminista a la Revolució Francesa, ja que
serà aquest mateix fet històric que assentarà les bases d’altres moviments democràtics
moderns, com el socialista, nacionalista i internacionalista.
- Tot i això, el fet que de la Revolució sorgís el moviment feminista es convertí en un
fet vergonyós i s’intentà enterrar.

6. Etta Palm
- A mesura que es desenvolupava la revolució, clubs i societats s’organitzaven i podien
ser actius políticament. Aquestes organitzacions estaven dins de diverses seccions
(districtes), i pocs superaven aquesta limitació i se situaven en tot el marc urbà, com
el club dels Jacobins.
- Normalment en aquests clubs o societats les dones no tenien vot (tot i estar la majoria
orientats cap a l’esquerra). Així mateix, durant la revolució es va anar acceptant en
alguns llocs el seu vot; per tant, aquí és on primer es va haver d’implementar el vot
femení.
- La permissibilitat amb el gènere femení en aquests clubs anava des de deixar-les
escoltar sense dret a parlar fins a la igualtat de vot i ocupar llocs en els comitès
oficials.
- En les seccions dominades pels sans-culottes la participació de la dona va avençar
més.
- Dins d’aquest context es va formar el Cercle Social, secció favorable als girondins, tot
i que s’aproximaven a les futures idees socialistes. Defensaven la moderació en els
canvis polítics en el sistema. En aquest mateix club, es va organitzar un discurs de
Charles Louis Rousseau, en el qual es defensava l’igualtat de drets de la dona. Va ser
controvertit, i els contraris a aquesta retòrica anaven interrompent constantment. En
aquest escàndol una dona (Etta Palm) s’aixecà i va demanar la paraula, fent una
aportació que va merèixer l’aplaudiment de molts d’allà.
- Va ser el primer cop que una dona va agafar la paraula en una de les societats. Més
tard, ella va ser la primera en organitzar la participiació de la dona en la vida política,
sempre des d’una visió moderada.
 - Es va fer una segona conferència de Rousseau on els homes només eren admesos en
companyia d’una dona. Poc després la mateixa Palm va fer una conferència sobre la
injustícia de les lleis a favor dels homes en determinent de les dones. Va ser imprès
pel club, a causa del seu èxit. També va tenir ressonància fora del club.
- El 23 de març Palm proposa a la Societat d’amics de la Veritat (societat associada al
Cercle Social) de crear una societat patriòtica de ciutadanes amigues de la veritat.
- Això va ser ben vist i es va crear aquesta societat, fins i tot va rebre una carta de
felicitació del màxim dirigent girondi Brissot. El club es reunia setmanalment amb els
socis abonats (tres lliures; exclueix les dones treballadorses).
- La primera reunió de la organització entrà en la vida política agraint i protestant lleis
al senat; tanmateix, els temes de discussió eren d’interès només per les dones de
classe alta.
- Una de les problemàtiques que tingué l’organització va ser la hostilitat de les altres
societats, sobretot les més pròximes als Sans-Culotts (les més simpatitzants amb les
dones), ja que Palm i la seva iniciativa eren de la branca dretana de la revolució.
- Al 1 s’abril de 1792 Palm encapçala una delegació de dones davant l’Assamblea per
presentar una demanda sobre la igualtat de la dona en els diversos aspectes polítics,
militars i civils.
- Tot i la amabilitat amb la qual varen ser rebudes, la petició va ser enterrada. La
iniciativa que havia encetat Etta Palm es va anar debilitant durant el 1792; car, els
girnondins varen ser derrotats i la societat de Palm no trigaria en fer-ho també , per les
seves posicions pròximes als moderats.

III. La Societat de Republicanes Revolucionàries de 1793

- El moviment de les dones en la Revolució Francesa arriba el seu màxim amb la
Societat de Ciutadanes Republicanes revolucionàries. Era un dels poc clubs presents
en tota la ciutat (com el club dels Jacobins). Era exclusivament femenina i estava
ubicada a l’ala de l’extrema esquerra. Va tenir una gran influència en la revolució.
1. Homes rabiosos i les dones revolucionàries
- La extrema esquerra de la revolució no significava l’ala esquerra dels jacobins (la de
Hébert, la direcció de la comunia i el club dels Cordeliers). Els primers s’oposaven als
jacobins des d’una postura revolucionària d’esquerra. Noms importants d’aquesta
tendència eren Jacques Roux, Théophile Leclerc i Jean Varlet. No eren grups ni tenien
organització pròpia (rarament col·laboraven entre ells), sinó que eren individus
 influents ideològicament. L'adjectiu de rabiosos va ser una diferenciació posterior
pejorativa feta pels historiadors contraris a ells. Ideològicament, donaven molta
importància a les qüestions de classe i les demandes dels més pobres. A més a més,
defensaven el control popular de la revolució. Dins d’aquest marc, les dones
revolucionàries també si posicionaran. Aquests homes es també es posicionaven a
favor de les demandes de les dones revolucionàries, sobretot de la dona pobra
treballadora. Totes aquestes possicions fa que s’apropin i siguin simpatitzants dels
sans-culottes.
- Tant Roux com Leclerc donaren suport al feminisme militant de les Dones
Revolucionàries, essent la segona l’amant de Lacombe i marit (després de Pauline de
Claire)

2. Dues dones
- Pauline era militant de la Revolució abans de Lacombe arribés a la ciutat: fiila d’un
xocolater, va gaudir d’una educació liberal. Fins i tot es va convertir en escriptora.
S’introduí en el club dels Cordeliers (Jacobins d’esquerra) i la societat fraternal local.
- Pauline presentà una demanda en la qual volia que les dones tinguessin el dret a
armar-se per defensar la revolució. Tanmateix, les seves demandes anaven més enllà,
perquè en el discurs va fer una sutil relació en la qual insinuava que la Declaració dels
Drets també s’aplicava a les dones. D’aquesta manera, Pauline guanyà notorietat com
a dona militant. Així mateix, de mica en mica, a la seva persona anava orbitant tot de
dones militants; això seria clau per la fundació de la Societat de Republicanes
Revolucionàries.
- D’altra banda, Claire Lacombe fou una actriu de Tolosa que es traslladà a París. La
seva primera activitat revolucionària va ser la lectura d’una patició a l’Assamblea per
formar ella a l’exèrcit (com hem vist, era una manera per les dones de formar part de
la vida política de la revolució). Ella ho va descriure com un objectiu purament
personal. El discurs va ser ben acollit, fins i tot imprès, però no se li va concedir res.
Tot i així, va estar al cap d’un cos atacant en l’assalt a les Tullaríes.
- L’any 1793 Lacombe i Pauline Leon fundaren la Societat de Ciutadanes Republicanes
Revolucionàries.

3. La Societat de Republicanes Revolucionàries i el feminisme

 - Segons la la mateixa societat, aquesta es va crear amb el propòsit de deliberar sobre
els mitjans per frustrar els plans dels enemics de la República en una societat ala qual
només poden unir-se dones.
- El que destaca és que la societat es presentava com una societat política que
s’ocupava sobre les qüestions fonamentals de la Revolució, de la mateixa manera que
els Jacobins i els Cordeliers. Això evidencia que les Dones Revolucionàries era una
organització femenina que servia per organitzar les dones a la participació política en
condicions d’igualtat amb l’home. El que és rellevant de tot l’anteriorment esmentat,
és que no van exigir els seus drets ni van negociar amb els homes una “concessió”
dels últims. Sinó que elles agafaren aquests drets que les dones no havien de tenir.
Amb aquesta acció, els homes s’enfrontaven en una decisió diferent: reconèixer o no a
la societat com una independent.
- Tot i que la societat va posar primer, com a propòsit de l’organització, les necessitats
de la revolució, això no volia dir que no es preocupaven dels drets de les dones. De
fet, les qüestions feministes eren un tema molt important dins de les discusions de la
societat.
4. El primer mes de la Societat de Republicanes Revolucionàries
- Tres mesos abans de la funciació, una de les seccions femenines dels sans-culottes
demanà als jacobins poder reunir-se a la sala per poder lluitar contra l’especulació i
l’augment dels preus. Quan estava a punt de ser aprovada, Robespirre va impedir la
decisió. Això va provocar que les dones denunciaren que els jacobins estaven
facilitant l’estança en les seves files a usurers. Més tard, quan es va funda ja la
societat, la societat no va poder reunir-se en locals dels jacobins.
- Les Dones Revolucionàries començaren a rebre simpatia projacobines, car que era la
seva proposta d’afiliació. En afecte, el club volia funcionar com una secció femenina
de tendència jacobina, per aquest últim s’hi negaren. Tot i això, els primers mesos les
seves activitats foren elogiades per les files jacobines i de la Convenció. A més a més,
elles lluitaren contra els girondins; van agafar com a propis els enemics dels jacobins,
però es destacaren perl es seves pràctiques més agressives i intel·ligents.
- En aquesta línia, l’organització actuà en els primers mesos d’existència: contra la ala
dreta de la revolució, organitzant manifestacions i assistint a debats sobre les mesures,
a més de fer peticions econòmiques i socials. En una d’aquestes accions va ser els
disturbis davant la Convenció després que hagués estat rebutjada la seva mesura que
poguessin entrar i participar en les sessions de la mateixa manera que els homes.
 - Quan els girondins caigueren i els jacobins pujaren al poder, aquests últims
començaren a mirar amb recel la ala esquerra de la revolució, cosa que, juntament de
l’empitjorament de les condicions econòmiques de la massa popular durant l’any
1793, empitjoraria les relacions entre els jacobins i les dones revolucionàries.

5. Escollir bàndol
- La crisi durant l’any 1792 i 1793 augmentar el descontentament popular. Els
augments dels preus, la carestia (real o induïda) i l’especulació afectaren greument al
poble. Pel que fa a la especulació, estava molt estesa pel que fa a la nova burgesia,
petits comerciants i a les files dels principals partits polítics, fins i tot el jacobins
(recordem l’acusació de les sans-culottes quan no se li van denegar les seves peticions
de participació amb els jacobins).

6. La lluita per la sansculotterie

- Com que no hi havia cap força organitzada rere de Jacques Roux, els jacobins el van
detenir i empresonar de manera relativament fàcil. En el cas de les Dones
Revolucionàries, no va ser tan fàcil: va haver-hi dos intents d'inculpacions per generar
divisió entre els sans-culottes.
- Amb la caiguda dels gerondins, el club es va fer més fort, ja que les seves peticions
econòmiques eren molt atractives per les dones que es manifestaven contra els
especuladors i les causes i conseqüències de la crisi. De fet, accions com la de
Lacombe, alliçonant als jacobins perquè lluitessin de forma més afectiva contra els
especuladors, eren un exemple d’aquestes propostes tan atractives.
- Pel que fa a Leclerc, ell donà suport a l'organitzador a través del seu diari L’ami du
Peuple. Així, donava més veu i visibilitat a l’organització, escrivint ell mateix
homenatges, per exemple.
- Els primers atacs contra l’organització van venir d’especuladors comercials de gran
riquesa dins de les files dels jacobins. Això resulta evident tenint en compte la
fermesa de les propostes contra l’especulació que feien les Dones Revolucionàries.
D’altra banda, també es va fer servir la divisió d’interessos de classe pel que fa als
petits comercials que especulaven de la mateixa manera, però ho feien amb una o
dues monedes que els hi sobrava; per tant, no eren el principal problema. Tanmateix,
eren els més visibles: això creà un antagonisme en les diverses parts de la població
 sans-culottes. Per les dones pobres els enemics més clars eren els preus dels petits
comercials, i pels petits comercials, les dones pobres.
- Per la part del club com els “home enrabiats”, apel·laven a la democràcia
revolucionària popular en contra de la burocràcia jacobina. Reinvicaven de forma
ferma que s'apliqués de forma immediata la constitució. La resposta fou
l’empresonament de Roux. Tanmateix, no fou prou per frenar aquesta oposició
d’esquerres: el diari de Lecrec augmentà de subscriptors i les Dones revolucionàries
eren fortes.
- Al setembre, el moviment contra l’especulació estava en el seu punt àlgid les
autoritats jacobines necessitaven deslliurar-se d'aquesta pressió: atacaren a l’esquerra.

7. L’assalt de setembre en el Club Jacobí.

- En una reunió de les Dones Revolucionàries, una dona anomenada Gobin va
pronunciar un discurs el qual va atacar a Leclerc. Lacombe va demanar que aportés
proves, però la oradora se’n va anar cap als jacobins a presentar una queixa. Havia
començat el primer complot contra la societat. el 16 de setembre, un des estafadors
dins de les files jacobines, Chabot, va inventar un relat que vinculava a Lacombre
amb els monàrquics. Ràpidament el va seguir Basire, un altra especulador, i després
molts de les files jacobines, que escalaren les acusacions a temes res a veure amb
l’acusació principal.
- Devant tot aquestes acusacions, Lacombe estava present, però no es va poder defensar
perquè no la van deixar parlar i la van linchar verbalment. La van detenir i
inspeccionar les seves pertinences, però no van trobar res i la van alliberar.
- Tot això, malgrat l’alliberament, va resultar positivament pels especuladors; el diari
de Leclerc es va enfonsar.. Tot i això, l’activitat de les dones revolucionàries es va
doblar.
- L’especulador Chabot, dies després, va llençar una altra acusació en la qual deia que
el club mantenia connexions amb els girondins i l’aristocràcia. Tanmateix, no va
haver-hi èxit i els dirigents jacobins no van fer cap acció. Lacombe, tot i això, es va
dirigir a la cambra i es va poder defensar; cosa sorprenent, els mateixos jacobins que
la varen calumniar, ara l’aplaudien. Això evidenciava el perill pels líders jacobins que
era la organització feminista; Lacombe era una gran oradora i tenia una gran habilitat
per convèncer a les gents.
- El cop final per les Dones Revolucionàries vingué de la divisió entre la massa
popular. La crispació per l’especulació i la pujada de preus anava en augment. Es va
obligar a vendre el sucre a preus fixos i això provocà la mobilització dels comerciants
(tancament de botigues i afirmacions de no tenir subministraments). Davant això les
dones revolucionàries portaven ja temps demandat que es realitzessin visites
domiciliàries. Tanmateix, el consell no tenia la intenció de fer-ho. Però la pressió era
molt forta, no només de l’organització feminista, sinó dels diversos sectors de la
societat; alguns comitès van decidir a fer les visites emparades per la llei, però
l’administració central ho va impedir.
- Quan les seccions es van proposar a nomenar dos comissaris per estudiar la proporció
de bens de subsistència pels pobres, el govern va intervenir i va anul·lar el pla. El
mateix dia, la Convenció va ordenar la dissolució de la societat
-