25/09/

COMUNICACIÓ INTERPERSONAL- Model interaccional o pragmàtic de la

comunicació (Grup de Palo Alto)
Model interaccional o pragmàtic

Post IIGM:
- Liena tecnològica:Teoria de la informació (tecnològica); condicions ideals
- Domunant en el model de les teories de comunicació:Teories sobre la comunicació de
masses (sobretot, efectes dels mitjans de comunicació de masses)
- Model més marginal:Model interaccional o pragmàtic de la comunicació humana
Quan sorgeix:
Grup de Palo Alto (Mental Research Institute) – Psiquiatria, antropologia, comunicació /
Gregory Bateson (GB); Paul Watzlawick....

Els coneixen com invisible college, y ells crearan un estudi de la comunicació des d’un model
propi, y sempre hi haurà un context inseparable de la comunicació (esta característica es igual
que con goffman)

Procés complex; context

Com entenen la comunicació?

Comunicació = conjunt d’elements en interacció

qualsevol modificació en un element afecta les relacions entre els altres

Estudi de “la interacció tal com es dona de fet en les relacions humanes” “entre éssers
humans”. Estudi qualitatiu, no reproduint les relacions en un laboratori o com experiment,
sinó natural en el seu context.

Condició sine qua non de la vida humana i de la societat, per aquesta via aquesta família
arribarà a estudiar la comunicació.

Es defineix com:

Comunicació com a sistema d’interaccions, sempre en un context

Estudi de la comunicació interpersonal (CARA A CARA) com a part d’un sistema sencer

Pragmàtica: “els interessa els efectes de la comunicació (conjunt d’elements en integració)

sobre la conducta”  formada per comunicació verbal ,paraules, i també per la comunicació
no verbal, llenguatge corporal..., y tot això sempre en un context. Interració en aquell context,
el significat s’interpreta en aquell context, en un altre context seria diferent.

“Des de la perspectiva pragmàtica, tota conducta, i no només la parla (la comú verbal i no
verbal), és comunicació, i tota comunicació, fins i tot els indicis comunicacionals de contextos
impersonals(ejemplo: instal·lacions de un aeroport), afecten la conducta (...). A més, no només
ens interessa l’efecte d’una comunicació sobre el receptor, sinó també –per considerar-ho
inseparablement lligat—l’efecte que la reacció del receptor té sobre l’emissor.” (Watzlawick).
  Comunicació: Inclou tots els processos a través dels quals les persones ens influïm
mútuament

Enfocament ampli; no visió unidireccional de la comunicació: inclou la retroalimentació

(feedback)

Conceptes:

-Comunicació com a sinònim de ‘conducta’

-Missatge = conjunt fluid i multifacètic de conducta (verbal i no verbal, tonal, de positura,

contextual, etc.)

-Interacció = sèries de missatges intercanviats entre persones. Interès en com la conducta

d’una persona afecta tothom del grup (un element important serà l’estudi de relacions en una
família, com a psicòlegs els interessava)

Aportacions:

-Retroalimentació  ‘Doble vincle’ (double bind) (Bateson) com una paradoxa pragmàtica y
després Bestlabic parlara del comportament paradoxal.

-Missatges contradictoris: imperatius diferents i en contradicció (Ejemplo: No leas este cartel).

-Dues persones en situació d’importància vital – físicament o psicològicament –

-Paradoxa de doble vincle: “qui molt t’estima et farà plorar”( desde fuera lo entendemos asi
però desde dentro pensamos que esta bien porque lo hace porque se preocupa por nosotros)

-El receptor no pot discutir el significat  “presoner”

-Les persones ho arriben a trobar normal i adeqüen el comportament

1. Primera aportació: ‘Doble vincle’ (double bind) (Bateson)  Comunicació paradoxal i

comportament paradoxal (Watzlawick) 1997

Les paradoxes actuen en tots els camps de les relacions humanes i influeixen les
formes de percepció de la realitat

2. Segona aportació: Axiomes, Proposició que s’admet sense demostració, evident per
ella mateixa. HI HA 5 AXIOMES:

 No és possible no comunicar-se. No existeix res contrari a la conducta; “és impossible

no comportar-se”. No es optatiu deixar de comunicar, voluntàriament o
involuntàriament sempre ens comuniquem. “Si s’accepta que tota conducta, en una
situació d’interacció, té un valor de missatge, és a dir, de comunicació, (...) per molt
que ho intentem no podem deixar de comunicar. Activitat o inactivitat, paraules o
silenci, tenen sempre valor de missatge: influeixen en els altres, els quals, al seu torn,
no poden deixar de respondre a tals comunicacions i, en conseqüència, també
comuniquen” (Watzlawick)

 Comunicació=contingut + relació (el segon classifica el primer)

Comunicació  Implica un compromís; defineix una relació

Transmet informació + Imposa conductes

 Aspectes:

* referencials: contingut; ‘dades’

* conatius: tipus de missatge; relació entre comunicants; ‘instruccions d’ús’

Ejemplo: quina hora es? Depende de si lo preguntes a alguien para saber de verdad la
hora (transmet info) o si es para regañar como diciendo SABES QUE HORA ESS??
(imposa conducta)

“tota comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte relacional, de manera que

el segon classifica el primer i és, en conseqüència, una metacomunicació” (Watzlawick)

 La naturalesa d’una comunicació depèn de la “puntuació de les seqüències de

comunicació entre els comunicants”

Interacció; seqüència ininterrompuda d’intercanvis

“la puntuació organitza els fets de la conducta i, així, esdevé vital per a les interaccions
en marxa” (Watzlawick)

 Els éssers humans comuniquen tant digitalment com analògicament

Analògicament: relació (verbal)

Digitalment: convenció arbitrària (no verbal)

Comunicació humana: no verbal + verbal

 Tota comunicació és ó bé simètrica o bé complementària, segons si està basada en la

igualtat o en la diferència

Interacció simètrica: tendeix a la igualtat de conductes; diferència mínima (relació

entre amics, amb igualtat de conductes)

Interacció complementària: Màxim de diferència entre ‘posició superior’ o ‘primària’ i

‘posició inferior’ o ‘secundària’ (relació entre jo y un profe)