TEMA 4 – TEORIA CRÍTICA:

Estudi de la comunicació:

* Tres grans vies ‘històriques’:

Perspectiva Empírico-analítica (Funcionalisme)

P. crítica

P. interpretativa

Post 1960: * Pluralisme metodològic: convergència i combinació d’enfocaments.

Cada perspectiva era independent, a partir dels 60 s’acosten i es relacionen entre les 3, però
nosaltres encara les estudiem separades.

* P. Empírico-analítica  mètode científic únic (quantitatiu)

- Legitimació estudi comunicació

- Paradigma hegemònic 1940-1960

Funcionalisme

Teoria dels dos graons de la comunicació / Teoria dels efectes limitats

1970...Teoria U&G. Defensa el un sol mètode per estudiar la societat i els mitjans de
comunicació sempre amb el mateix mètode científic

* Dualisme metodològic: Mètode específic per les ciències socials (no quantitatiu)

• P. Interpretativa: Mètode qualitatiu

1920/30... E Chicago IS

1940 – Interrupció desenvolupament

• P. Crítica: Marxisme

Interpretativa i crítica defensen dualisme en l’estudi de les ciències socials i no aplicaran el

mètode quantitatiu. Funcionalisme hegemònic en 1940 i es interromp aquesta l’altre
perspectiva crítica defensa que mètode que es necessita es marxisme. Diferencia amb els
altres: No es quantitatiu com analític. No es qualitatiu com interpretatiu.

Escola de Frankfurt

Plantejaments - Teoria crítica

Estudis sobre cultura

• Introducció

o Intel·lectuals marxistes; alemanys; jueus

o Anys 1930 – Emigració EUA: Impacte dels mc i de la ‘cultura de masses’

o Reflexió sobre la cultura

Teoria crítica marxista e interessada a la cultura

• Membres principals:

o Theodor W. Adorno, 1903-1969 el mes important a la Filosofia, sociologia,

psicologia, música

o Max Horkheimer, 1895-1973 Formació comercial, psicologia, sociologia,

filosofia social

o Herbert Marcuse, 1898-1979 – Filosofia

o Walter Benjamin, 1892-1940 (Portbou) – Filosofia. Aquest no es de l’escola de

Frankfurt pròpiament perquè va estar abans però la seva obra va influir molt.

• Fases:

o Institut de Recerca Social, 1923

o 1923-1933; Primera fase alemanya

o 1933-1950: Exili als EUA  Teoria crítica

o 1950-1970: Retorn a Frankfurt. Influència

o 1970-- Declivi i reorientació

La teoria crítica tots els textos estan escrits en Alemany. A partir que el
funcionalisme deixa de ser hegemònic que creixerà i es donarà a conèixer en
Europa es tradueix a anglès i passa a tenir influencia.

 1923-1933; Primera fase alemanya

Institut per a la Recerca Social

Recerca empírica

Marxisme clàssic: determinisme econòmic  Estudi de la infraestructura

econòmica: forces de producció i relacions de producció

Marxisme: Teoria social + moviment polític

Idea central: Mode de producció de la societat  Relacions socials de producció

(classes socials)

Vida social (societat), reflex de les condicions materials d’un context històric
concret

Diuen que la societat es un reflex de l’organització econòmica que en aquest cas esta
dominada per les classes socials dominants. La societat s’organitza depenent de l’economia
per això estudien economia a la societat i els modes de producció.

 1933-1950: Exili als EUA, quan neix la TEORIA CRÍTICA

Escola de pensament diferenciada; base: teoria crítica

Complexa i volgudament antisitemàtica

Crítica a d’altres escoles, sobretot el funcionalisme positivista

En la segona fase neix la teoria critica com escola de pensament. Es una teoria que qüestiona
altres escoles però sobretot qüestiona i s’oposa al funcionalisme. Diu aquesta teoria que tot
esta relacionat amb tot. Anta sistemàtica.

L’escola de Frankfurt estudia en classes socials (altes i baixes).

El canvi social  promoure tot allò que ajudi a que els classes d’elit deixin de ser-ho.

El poder de les teories ha de servir per canviar la societat y ajudar als oprimits a deixar de ser-
ho. Promoure les classes treballadores amb poder, poder que li aporta el coneixement crític
posant-lo a la societat que no te veu i denunciar l’opressió que pateixen.

TEORIA CRÍTICA:

Defensa i promoció del canvi social, i denúncia de tot allò que s’hi oposi

• Coneixement  poder

• Les teories i la recerca  forma d’acció de millora de la societat, donar veu als
marginats/oprimits

Crítiques al funcionalisme:

• F: S’oposa al canvi (manteniment de l’ordre establert; a favor de l’status quo)

• F: Defensa la neutralitat científica i el valor científic de la quantificació com a garantia

d’objectivitat  Aparença

• F: Éssers humans = Objectes

Crítiques al funcionalisme

• TC: no ‘fets socials’;

“interacció constant entre allò particular i allò universal”;

• totalitat  estudi de les relacions dialèctiques aspecte parcial/totalitat;

contextualització històrica

• Context (sempre part de la situació de recerca)

Critiquen al funcionalisme perquè aquest esta d’acord en mantenir les classes socials
dominants, el funcionalisme esta en contra del canvi i a favor de les classes dominants. El
funcionalisme defensa que científics son neutres, que el mètode científic sigui quantitatiu.
Si es qualitatiu es subjectiu. Però és una aparença de neutralitat tot això. Els crítics diuen
que quantitatiu no assegura una garantia objectiva.

Totalitat

“Allò que existeix” – Conjunt de fets realitzats històricament mitjançant una pràctica social
determinada que s’emmarca en el conjunt de l’activitat humana i, per tant, en les lluites
constants que resulten del procés de confrontació social

[èmfasi: conflicte; lluita de classes]

Crítiques al funcionalisme
 • TC: No admet una realitat social objectivable i empíricament verificable; els fets no
són ‘naturals’, estan preformats socialment, històricament

• Investigador: no pot ser neutral, té valors que influeixen en la seva obra  Tasca:
Identificar els valors i transmetre’ls; canvi social. Actitud de denúncia.

TC: Qualsevol cosa que s’estudia sempre introducció entre allò particular i universal.

Concepte fonamental: Totalitat es una part el que estudiem d’una part més gran (totalitat).
Esta relacionada amb el conflicte. Per la teoria critica es allò que volem estudiar sempre en
context i sempre tindrà relacions conflictives.

Teoria crítica: Volgudament antisistemàtica a conseqüència de la seva voluntat

contextualitzadora i de comprensió de la totalitat  estudi de la societat, mètode diferent

Base de treballs sobre cultura per comprendre, explicar i denunciar tot allò que s’oposa al
canvi social

Teoria critica pensa que no es pot estudiar aïllat res, la cosa particular a estudiar es
contextualitza amb la resta de concepte del període, contextualitzar històricament tenint en
compte els conflictes.

Estudis sobre cultura / 1 aportació: L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica
(W. Benjamin, 1936)

Objectiu: quin es el aper de l’art en la societat de masses: què i com canvia en l’art

Èn la Cultura als anys 30: Històricament sempre han hagut mecanismes de classe social: cultura
alta (tenien la seva cultura) i cultura popular (un altre cultura)

Pero a partir del segle 18 en la revolució Inductrial – la Burgesia al poder. I una de les coses que
passa es la Creació d’un mercat cultural, canvis en el paper de l’artista, en el paper de l’art
(funció estètica)

* Seguim avançant anys Mitjan s.XIX – Tècniques de reproducció de l’obra d’Art, proximitat
de la crisi

Concepte de reproducció:

a) Reproducció de la realitat (fotografia que reprodueix millor la realitat que la pintura)

b) Reproductivitat de l’obra d’art

Abans d'aquesta tècnica les obres d’art son única i irrepetible; distanciament físic i psicològic
(el caràcter únic de les obres feien que quedaven fora de l’abast de les persones y el canvi fa
que la puguem tenir nosaltres a casa)

Quan apareix la fotografia les conseqüències es que les fotografies no hi ha un original;

degradació ‘autor’; obra pròxima (no com les pintures que no existien encara els museus) i
abastable.

Estudis sobre cultura: Conseqüència d’aquests canvis de la revolució industrial:

Conseqüència: Pèrdua de l’AURA de l’art (distanciament, inaccessibilitat; singularitat)

Benjamn deia que l’aura es donava en l’art però també es podia trobar en la natura, en la
observació del paisatge. L’aura tant en l’art com en la natura es la manifestació irrepetible, que
passa una vegada, d’una llunyania, que ens queda inaccessible per propera que pugui estat.

Fi de l’art auràtic. Canvi de valors: de culte –> d’exhibició i comercialitzar

S'assoleix el final auratic amb el cinema: Significat ple dels canvis.

Es un pensament de Benjamin, però el Pronòstic: es un pronòstic de que això tindrà lloc per a
un canvi social valoració positiva des de aquest punt de vista de la teoria critica (classes
populars aniran al cinema i els estimularà la capacitat critica que els permetrà canvi en la
societat). estaran d’acord els de l'escola de Frankfurt / En canvi el pronòstic els de Frankfurt no
estan d’acord ( estan d’acord amb el diagnòstic però no amb el pronòstic) Institut, negativa.
Diuen que el cinema anul·la la capacitat crítica, per ells la repriductivitat de l’art afavoreix mes
les classes socials.

Estudis sobre cultura: Segona aportació: Situats en la època de l’escola de Frankfurt

Dialèctica de l’Il·luminisme (Th. Adorno, W. Horkheimer, 1943, ho escriuen en aquest any en

Alemanya i arriba al 60 a Europa quan es trodueix)

Concepte de Indústria cultural – Per referisme al que aquell moment des de el funcionalisme
s’anomenava la cultura de masses i ells la critiquen. Fe visible tot allò que va en contra de el
canvi social, y per ells denominar la cultura de masses ho era.

Èmfasi – Com es produeix, i es produeix en sèrie per algu que no son les masses, per tant
parlar en cultura de masses es per ells un “Engany de les masses”; les masses no son el
subjecte en aquesta cultura, esta pensada pel consum de les masses y estan considerades com
un objecte, no subjecte. Cultura entesa com a negoci reconegut.

El concepte Indústria cultural:

• Concepte frankfurtià: Denúncia

• Oposat/crític a ‘cultura de masses’ / èmfasi en la dimensió econòmica, en com es

produeix la cultura (=mercaderies); cultura es produeix com a negoci (sistema
capitalista); i aquesta industria cultural eliminar la capacitat crítica dels productes
culturals. No es que la audiència no tingui capacitat per ella mateixa, es que la
producció industrial determnina que al audiència nomes sigui passiva

• S’atribueix la producció en sèrie a les satisfer les necessitats de l’audiència,

• però els autors denuncien que això no es veritat, que s’oculta que la lògica respon al
poder dels que tenen el control econòmic (i social). El que volen es guanyar diners y
tenir a les classes controlades.

Estudis sobre cultura: escola de Frankfurt encara:

 Èmfasi: Cultura, en la qual situen mitjans de comunicació

 El sistema de procuccio Capitalisme, es el que determina aquetsa cultura, i va en

contra, es adversari de l’individu: individu “más servil a su adversario: el poder
absoluto del capitalismo” (p.393)

Capitalisme afavoreix les classes socials que controles a l’individu. La industria cultural per ells
es totoa igual i afavoreis això
Mode de producció capitalista determina la cultura

“toda cultura de masas es idéntica, y las líneas de su entramado artificial comienzan a

traslucirse” (p.393)

“el postulado de que no son sino negocios se convierte en ideología con el fin de justificar la
morralla que deliberadamente producen” Negocis que transmeten ideologia

Indústria cultural (cont.) concepte de ideologia l’escola de Frankfurt defensen que

• consum d’una mateixa ideologia: conformisme i resignació (recepció acrítica, anul·la

la capacitat crítica de l’audiència, determinada per la lògica de la producció);

• sense separació entre oci i feina; quan classes treballadores surten de la feina podrien
tenir capacitat clàssica, però ja ho anul·len en la feina i també amb la indústria cultural
ho fan en el temps d’oci, domini més allà de la feina.

• la publicitat com a pilar ideològic

Teoria crítica / conceptes clau

1. IDEOLOGIA: Manera de pensar dominant. Com s’hauria d’organitzar la societat, a

partir de les idees dels que tenen poder. “Visions del món culturalment construïdes i
institucionalment implementades, que privilegien les posicions dels poderosos” (Lye,
2004). Per escola de Frankfurt la dominació es en termes d classe, el poder en les
classes, però altres autors potser la dominació es en termes de genere, raça...

2. HEGEMONIA: Utilitzar la ideologia per al control social. Gramsci: Hi ha hegemonia

quan consens social en la ideologia dominant, fins i tot per als que en resulten
perjudicats; sense consciència que és ‘imposada’. Quan aquells que estan dominats ho
veuen natural, Les idees de la classe dominant  idees de la “societat”

 Escola de Frankfurt:

• Aportacions / Crítiques

o Aportació indiscutible Concepte d’indústria cultural; valor històric de denúncia;

(generalització i banalització posterior)

o Èmfasi en l’emissor; primera escola –i durant anys únic– corrent que l’estudia (al
funcionalisme no l’interessava l’emisior)

o Crítiques: sels ha qüestionat el Determinisme de la producció i menys teniment de

l’audiència. Creu que no han tingut en compte la audiència, que han dit que la
audiència es massa determinada a ser passiva

o Sels ha qüestionat el To pessimista

o Des del funcionalisme: diuen que no fan anàlisi ‘científica’

• Influència

o Jürgen Habermas (1929) Teoria crítica. Filosofia / Sociologia. Opinió pública

 o Economia política de la comunicació i teoria crítica [dimensió econòmica:
actitud de denúncia]

o Vigència Crítica de la indústria cultural (B. Muñoz)

o Estudis culturals [èmfasi cultura]; ideologia i estudis culturals 2.0 (M.

Andrejevic)

o J.B. Thompson – Teoria interacció

Influència  Estudis crítics

Identificació – èmfasi en grups (classes) que tenen el poder i Identificació grups (classes)
marginats, dominats i com els grups dominants els mantenen en aquestes condicions, quins
mecanismes utilitzen i quin es el Paper dels mitjans de comunicació (mcm, mitjans 2.0,
internet...) en el manteniment d’aquesta situació

Com els mitjans de comunicació podrien ser d’una altra manera per promoure canvis