ENTREVISTA

AL SENYOR DRAGÓ

Jana: Hola bona tarda senyor Dragó. Ostres no t'havia vist mai per aquí. D'on ets?

Sr. Dragó: Bona tarda, jo visc molt a prop d'aquí i si no m'havies vist abans es perquè jo surto de
nit.

Jana: I com és que ets aquí, a l'ampit de la finestra del menjador de casa meva, si ara és de
dia?

Sr. Dragó: Fa uns dies que vaig sortir de casa, com cada nit, a veure si trobava algun insecte per
sopar. Semblava que aquella nit tindria molta sort perquè vaig veure el mosquit més gran i
grassonet de la meva vida però tot d'una la meva sort va canviar.

Jana: A si? I doncs, què et va passar?

Sr Dragó: Estava utilitzant la meva millor tècnica de caça: estava ben quiet, immòbil, esperant que
s'acostés el mosquit i tot d'una vaig sentir un soroll molt fort i tot se'm va fer fosc.

Jana: Ostres, ara que ho dius, no fas gaire bona cara. Com et trobes?

Sr. Dragó: La veritat és que no em trobo massa bé. Per si no t'hi havies fixat, jo no m'he mogut ni
un centímetre des de que m'has vist, i pensa que de normal, quan veig un humà que se'm acosta,
en fujo tan ràpid com puc.

Jana: Es veritat. Per què no ho has fet?

Sr. Dragó: Doncs la veritat és que no em puc moure gens. Fa tres dies i tres nits que estic a aquí,
aguantant el sol, el fred, el vent i la pluja. No sé què em va passar, només que no em puc moure i
si no canvia la situació, crec que no aguantaré gaire més a així.

Jana: Quina hora era aproximadament quan et va passar aquest accident?

Sr Dragó: No ho sé. Però començava a fer-se de nit.

Jana: I d'on venia el soroll?

Sr Dragó: Aquell soroll venia de dalt, com si alguna cosa baixés del cel.

Jana: Crec que ja sé què et va passar. Com cada nit abaixem totes les persianes de casa i
per mala sort tu devies estar a sota i et vam xafar. Em sap moltíssim greu. Què faràs ara?

Sr Dragó: Res. Acceptar que la història de la meva vida acaba a aquí. M'he passat tota la meva
vida caçant insectes i ara jo seré el seu aliment. Segur que quan em trobin es pensaran que és el
seu dia de la sort, igual que jo vaig pensar al veure el mosquit. Tots formem part del cicle de la
vida. La natura és molt sàvia.
Espero que cada nit penseu en mi, i quan abaixeu les persianes abans us assegureu que no hi ha
cap animaló.