TEMA 2.
Creixement i organització
LYDIA DOMENE ALIGA – 1º BACH B
1. Les possibilitats de producció
Els recursos productius (terra, treball i capital) són el
pilar bàsic de totes les activitats econòmiques.
1.1 La tecnología
Tecnologia: és la manera com es combinen els
diferents recursos productius disponibles per a obtenir
un bé o servei.
Les possibilitats de producción dels diferents països
depenen de la quantitat de recursos productius, de la
tecnología disponible y d’altres factors com la formació
dels treballadors o l’organització empresarial.
1.2 La frontera de possibilitats de producció (FPP)
Tots els països tenen potencial per a arribar a un
determinat límit de béns i serveis, quan són eficients y
aprofiten al màxim els seus recursos productius i la
seua tecnología.
FPP: reflecteix la producció potenical que un país és
capaç de produir en un determinat període de temps,
quan aprofita els seus recursos productius i la seua
tecnología de manera eficient.
1.3 Representació gràfica de l’FPP
S’analitza mitjançant un model econòmic que reflecteix
3 conceptes importants: l’escassetat de recursos, el
cost d’oportunitat i la producció potencial.
2. El creixement econòmic
Creixement econòmic: és l’increment del valor de la
producció de béns i serveis d’una societat en un
període de temps determinat.
2.1
Causes del creixement econòmic
 Augmentar els recursos productius
(quantitat): a major quantitat de recursos,
major quantitat produïda.
 Millorar la productivitat (qualitat): produir
més unitats amb els mateixos recursos
productius.
Formar als treballadors: quant més nivell, més
será capaç de generar.
Implantar avanços tecnológics: per a una
major producció o un major estalvi de costos.
No obstant això, també existeixen factors que fan que
disminueixi. Ex) Instal·lacions o tecnología antiquades,
formació inadequada dels treballadors, etc.
Producció no és el mateix que productivitat.
La producció és una mesura absoluta (km) i la
productivitat és una mesura que relaciona dues
magnitudes diferents (km/h).
2.2 Mesura del creixement econòmic: el PIB
PIB: és el valor de la producció de béns i serveis d’una
societat en un període de temps determinat.
Acostuma a representar-se en forma de percentatge i
en sèries temporals per:
 Mesura la marxa de l’economia: per a
determinar si va bé o està en crisi, i la seua
posible evolució.
 Permet comparacions: el PIB en % permet
mesurar la variació respecte dels anys
anteriors i establir comparacions entre països.
3. Els sistemes econòmics
Com que els recursos són escassos en relació amb els
destijos de tothom, les societats han d’organitzar-se
per a produir els béns y serveis que necessiten.
El problema econòmic fonamental: qualsevol resposta
als problemes econòmics té un cost d’oportunitat.
Els 3 problemes que ha de resoldre qualsevol tipus
d’organització económica:
 Què produir i en quina quantitat?
 Com produir?: les empreses miren de produir
sense malbaratar recursos, respectant els
factors socials i medioambientals.
  Per a qui produir?: tenir en compte l’equitat i
la solidaritat.
Sistema econòmic: és la manera en la qual s’organitza
una societat per a satisafer les necessitats pròpies amb
recursos escassos, al mateix temps que estableix
fórmules repartiment per a la población.
Al llarg de la història han sigut dos els sistemes
econòmics.
El sistema que combina aquestos dos es denomina
sistema d’economia mixta.
3.1 Sistema d’economia de mercat
Basa el seu funcionament en els mercats, on
consumidors i productors intercanvien béns i serveis a
canvi d’un preu. Els preus i les vendes “parlen” per si
soles i dirigeixen el mercat com si es tractés d’una “mà
invisible”.
Cada empresa actua en interés propi, el conjunt
d’empreses “egoïstes” genera competència:
 Si la nostra empresa paga salaris baixos  una
altra empresa captarà als nostres treballadors.
 Si la nostra empresa cobra massa  una altra
empresa vendrà a un preu inferior.
 Si la nostra empresa no ven el que el mercat
demana  una altra empresa ho farà.
Funcions:
 Establir el marc jurídico-institucional: lleis i
normatives bàsiques que garanteixen el
desenvolupament d’activitats sense cap
perjudici.
 Subministrar béns públics.
Els no rendibles: oferts per l’Estat; com els
parcs.
Els estratègics: serveis que han de ser
gestionats per l’Estat per a un bon
funcionament de la democracia; com la policía.
Limitacions:
 Distribució desigual de la renda.
 Deteriorament del medi ambient.
 Inestabilitat cíclica: l’economia de mercat està
en mans de la iniciativa privada, i cada cert
temps el sistema entra en crisi.
 Abusos de certes empreses: a través de
campanyes publicitàries globals, les empreses
creen necessitats en els consumidors.
 Escassetat de béns no rendibles: ja que han de
ser assumits pel sector públic.
Avantage: les persones consumeixen i produeixen
segons les pròpies preferències i disponibilitats.
3.2 sistema d’economia de planificació centralitzada
L’agent econòmic rellevant és el sector públic, i el seu
objectiu és aconseguir l’equitat, és a dir, repartiment
igualitari de la renda.
L’Estat és el propietari dels recursos de producció i
regeix el funcionament de l’economia en general.
L’òrgan de planificació centralitzada:
Ordena l’activitat económica sense deixar cap marge a
empreses o famílies a través de plans econòmics
plurianuals, s’especifica finsa al més mínim detall de la
vida econòmica del país.
Limitacions:
 Falta d’incentius: les empreses no
s’esforçaven per ser competitives perquè els
preus i salaris eran fixats per l’Estat.
 Errors de previsió: abans, els planificadors no
tenien información fiable sobre la marxa de
l’economia i per això no sempre acertaven en
les previsions.
 Excesiva burocràcia.
3.3 Sistema d’economia mixta
Després de la crisi del 29, el mercat seguiría sent
l’asignador de recursos principal, però l’Estat
intervindria més per a corregir els seus desajustos.
Funcions:
 Establir el marc jurídico-institucional.
 Subministrar béns públics: a part, els Estats
subministren altres serveis públics; com
l’educació.
 Redistribuir la renda: el sector públic mira de
corregir les diferències socioeconòmiques.
 Suavitzar la inestabilitat cíclica: suavitzar les
transicions entre fases d’expansió i de
recessió del sistema econòmic.
L’economia mixta mira d’aprofitar els avantatges dels
dos sistemes. Les societats dels països rics, Espanya
entre ells, van impulsar durant el s.XX l’anomenat:
Estat del benestar: cas particular de sistema
d’economia mixta caracteritzat per un alt grau
d’intervencionisme de l’Estat en l’economia i una
despesa social elevada.