TEMA 4 Y 5.
El mercat
Lydia Domene Aliaga – 1º BACH B
1. El mercat i la demanda
Mercat: és el conjunt d’activitats de compravenda d’un
determinat bé o servei realitzades per venedors
(oferents) i compradors (demandants).
Elements:
 Vendedors: normalment empreses.
 Béns o serveis que s’intercanvien.
 Compradors: satisfan les necessitats adquirint
els bys produïts .
wd
*Cada mercat rep el nom del producte que s’hi
intercanvia. Per exemple) Mercat de la música.
Hi ha demanda quan es manifesta la intenció de
comprar un bé o un servei determinat (punt de vista
dels consumidors), i oferta, quan la intenció és de
vendre (“ ” de les empreses).
1.1 La demanda
Demanda: és la quantitat d’un bé que estan disposats
a adquirir els demandants al mercat.
Factors que influeixen sobre la quantitat demandada
d’un bé:
1.2 La corba de la demanda
Corba de la demanda: és la representació gràfica de la
funció de la demanda.
Funció de la demanda: és aquella que indica les
quantitats d’un bé que els compradors estan
disposats a adquirir a un preu determinat.
1.3 Altres factors que condicionen la demanda
1. El preu dels béns o serveis relacionats.
 Béns complementaris: són els que sempre van
en parella i es consumeixen conjuntament.
Per exemple) Impressora i tinta.
En conseqüència, si la demanda d’un bé
augmenta o baixa, també ho farà la del seu bé
complementari.
 Béns substitutius: són aquells que poden ser
consumits en lloc d’altres.
Per exemple) Te i café.
En conseqüència, si el preu d’un bé substitutiu
augmenta, augmentarà la demanda de l’altre.
2. La renda disponible: la capacitat adquisitiva
condiciona la quantitat de diners destinada a comprar.
Tipus de béns en funció de la renda dels demandants:
 Béns inferiors: aquells que es demanden
menys quan augmenta la renda.
Per exemple) Transport públic.
 Béns normals: la quantitat demandada
augmenta en la mateixa proporció que la
renda dels demandants.
Per exemple) L’habitatge.
 Béns de luxe: no es consumeixen quan la renda
és baixa o es consumeixen en petites
quantitats; l´ús s’augmenta quan hi ha un
increment de la renda. Donen prestigi social.
Per exemple) Joies.
3. Les preferències del consumidor: els gustos, les
preferències i la moda determinen el comportament
dels demandants.
1.4 Desplaçaments de la corba de la demanda
FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA DEMANDA,
APART DEL PREU (Per què suceeix?)
SI HI HA REDUCCIÓ
SI HI HA
DE DEMANDAAUGMENT DE
DEMANDA
Preus dels béns El preu del bé El preu del bé
relacionats sustitutiu ↓ sustitutiu ↑
El preu del bé El preu del bé
complementari ↑ complementari ↓
Renda disponible La renda ↓ La renda ↑
Gustos o Es passa de moda Es posa de moda
preferències un producte un producte
(Per a entendre aquest exercici amb lógica, mirar página 71)
Dedica't temps a entendre'l!
2. L’oferta
Oferta: quantitat d’un bé que les empreses estan
disposades a produir.
2.1 La corba de l’oferta
Si tots els factors es mantenen constants a excepció del
preu, la funció s’anomena funció de l’oferta-preu. (És
la més utilitzada).
Corba de l’oferta d’un bé: la representació gràfica de
la funció de l’oferta.
Funció de l’oferta: mostra les quantitats d’un bé o
servei que les empreses estan disposades a produir a
un preu determinat.
2.2 Altres factors que condicionen l’oferta
1. Els costos de producció: al augmentar, disminueixen
els beneficis de les empreses, i podrien veure’s
obligades a reduir l’oferta per a afrontar menys
despeses. (Els salaris, la tecnologia, els impostos...). Les
empreses poden traslladar aquest cost apujant el preu.
2. Objectius empresarials: el número d’unitats que una
empresa oferta al mercat també pot dependre de les
expectatives, que condicionen els objectius. Produir
per a un mercat emergent ≠ per a mercat tradicional.
2.3 Desplaçaments de la corba de l’oferta
3. L’equilibri de mercat
Equilibri de mercat: aquell punt en el qual coincideixen
els plans dels consumidors i les empreses, de manera
que l’intercanvi satisfà totes dues parts.
3.1 Excés d’oferta
La quantitat de producte que es demanda és superior
a la que s’ofereix.  Molts consumidors no compren
perquè els preus els semblen alts.  Al no vendre, les
empreses baixen el preu.  Els consumidors
reaccionen demandant-ne més.  Punt d’equilibri.
3.2 Excés de demanda
La quantitat de producte que es demanda és superior
a la que s’ofereix.  Molts consumidors estan
disposats a pagar més per satisfer-se.  Animades, les
empreses augmenten oferta i preu.  Disminueix la
quantitat de demanda.  Punt d’equilibri.
Preu d’equilibri (PE) i quantitat d’equilibri (QE): són el
preu i la quantitat on coincideixen els plans dels
oferents i demandants; on no hi ha abundància de
productes ni demanda insatisfeta, doncs el intercanvi
del mercat és total.
4. L’elasticitat-preu
4.1 L’elasticitat-preu de la demanda
Elasticitat-preu de la demanda: quantifica la variació
de la quantitat demandada davant de variacions en els
preus.
 Demanda d’elasticitat unitària (Ep=1): si la
quantitat demandada i els preus varien en la
mateixa proporció, l’ingrés total de l’empresa
no varia.
 Demanda elàstica (Ep>1): la quantitat
demandada varia en major proporció que els
preus, doncs els ingressos augmenten quan
baixen els preus.
 Demanda inelàstica (Ep<1): la variació de la
quantitat demandada és inferior a la variació
dels preus, doncs els ingressos disminueixen
quan baixen els preus.
4.2 Factors de l’elasticitat-preu de la demanda
 El tipus de bé: els béns necessaris o bàsics
acostumen a ser més inelàstics.
 Existència de béns substitutius: de demanda
elàstica, ja que els consumidors poden adquirir
el bé substitutiu del qual ha variat el preu.
 Proporció de renda que es gasta en el bé: com
major és la proporció que es gasta d’un bé, més
afecta un augment de preu, per tant, més
elàstica n’és la demanda.
 Termini de temps considerat: la demanda es
torna elàstica, ja que quant més temps passa
més alternatives van trobant els consumidors.
4.3 L’elasticitat-preu de l’oferta
L’elasticitat-preu de l’oferta: quantifica la variació de
la quantitat oferida davant les variacions en els preus.
𝑄1 −𝑄
×100
𝑄 % 𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑄
Ep de l’oferta = 1
𝑃 −𝑃
= % 𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑃
×100
𝑃
5. Els mercats
Característiques::
 Número d’empreses: factor més rellevant, ja
que condiciona la fixació dels preus.
 Influència sobre el preu: (Es relaciona amb ↑)
Com més gran és el número d’empreses,
menys influència tenen sobre el preu, i
viceversa.
 Diferenciació: un producte està diferenciat
quan posseeix una qualitat que el fa diferent
als ulls del consumidor. El contrari seria un
producte homogeni. Per ex) La gasolina.
 Intensitat de la competència: és tant la tensió
entre empreses per a vendre més, com les
diverses polítiques comercials (normalment
costoses campanyes publicitàries).
 Grau de transparència: quantitat d’informació
que tenen venedors i compradors sobre el
preu al qual es realitzen les transaccions d’un
determinat producte.
 Llibertat d’entrada i sortida: els obstacles amb
els quals es troba una empresa per a accedir o
per sortir d’un mercat on ja existeixen altres
empreses es denominen barreres.
6. El mercat de competència perfecta
Característiques::
 Moltes empreses: la llibertat d’entrada fa que
moltes empreses entren en el mercat quan hi
ha benefici, però són tan petites que capten
una quota molt reduïda.
 Empreses preuacceptants: són tan petites que
només poden decidir quina quantitat volen
produir en funció del preu que els
consumidors estan disposats a pagar.
 Mercat no diferenciat: no hi ha diferències en
els productes de les diverses empreses;
aleshores, com que no existeix fidelitat a una
marca, resulta bastant senzill per a un nou
productor fer-se ràpidament amb una petita
quota de mercat.
 Forta competència: és fàcil entrar en el mercat
i fer-se amb una quota, també perdre-la. Com
que la publicitat no es molt efectiva, les
empreses competeixen en el preu i en reduir
costos.
 Transparència de preus: tant venedors com
compradors fan servir tot tipus d’informació
sobre els preus dels productes. Qui ven els
seus productes a un preu massa alt, s’arrisca a
no vendre’ls.
 Llibertat d’entrada i sortida: no existeixen
restriccions legals per a exercir l’activitat, i les
inversions en béns de producció són petites.
7. La competència monopolista
Característiques:
 Moltes empreses: la quota de mercat de cada
empresa és petita comparada amb el mercat
total, però és superior a la que tenen les
empreses de competència perfecta. Una
empresa en el mercat de competència
monopolista té cert marge per a augmentar el
preu sense perdre quota en el mercat, també
per fer altres modificacions lleugeres com el
logotip o l’envàs.
 Diferenciació del producte (barrera
d’entrada): els productes satisfan la mateixa
necessitat però no són substitutius perfectes
perquè hi ha diferents qualitats, dissenys,
marques, etc. Quan el producte no és
homogeni i té alguna característica que el
distingeix d’altres, es parla de diferenciació
del producte.
8. L’oligopoli
Característiques:
 Poques empreses: unes quantes empreses es
reparteixen la quota total del mercat. Per això
la política comercial de qualsevol d’elles
influeix significativament en les decisions de
les altres.
 Mercat homogeni: els seus productes satisfan
la mateixa necessitat i són intercanviables
entre si (són substitutius perfectes).
 Inversions fortes de capital (barrera
d’entrada): la producció de bys en els mercats
amb oligopoli requereixen inversions i
tecnologies que només posseeixen les grans
empreses.
9. El monopoli
Característiques: