2. Creixement i organitzacio En aquesta unitat aprendreu possibilitats de producci6. reixement econdmic. economics. Tots els paisos tenen dotacions de recursos productius que combinen per @ produir els béns i serveis que neces: siten. No produeixen ni tant ni tot el que voldrien perque, igual que les per- sones, han d'escollir el que més els interessa i renunciar a les opcions no escollides., La frontera de possibilitats de produc cid expressa totes les combinacions de béns i serveis que els paisos poden produir en un moment determinat. Perd si es milloren les dotacions de recursos o la manera de combinarios, els paisos podran produir més, i lla- Fs diem que creixen econdmicament, €s a dir, que millora el seu Producte Interior Brut (PIB). Optimitzar els recursos per a pro: duir més 0 millor és una meta sobre la qual existelx consens. Tot es com: plica quan s'ha de decidir si produir cotxes eléctries cars 0 cotxes conta: minants barats, si produir fent ser vir maquines o persones o si produi per a tothom o només per a qui pot pagar els productes. Les resposte: @ aquestes preguntes donen lloc a Sabeu com es mesura el ereixement econdmic dels diferents sistemes econdmics, és a P dir, a diverses maneres d’entendre Sabeu quines séa les caractertstiques principals una economia. eeeree enees ‘Sabeu com oreixen econdmicament ols paisos? (Qué volou aprondre'n?(02_Creixement | organitzacis Centimetres, nilémetres i impostos Les persones creixen en centimetres; els paisos, en producci6, Per al primer cas sutlitzen els metres, mentre que per al segon es fa servir el Producte Interior Brut (PIB), que mesura el valor del que es produelx a interior dun pas. ‘Ara els palsos utlitzen el PIB com a referencia dela seva situacié econdmica, perd abans els antics egipcis utiitzaven els nilémetres, ‘uns pons que mesuraven el nivel de les aigies del ru Nil, pera calcular les perspectives de I'any ifixar els impostos. Com que la seva, economia depenia de Tagricultura, es podia coneloure que existia ‘una relacis direeta entre la quantitat daigua disponible la situacié cecondmica del pais fa més de 2.300 anys. Unnnivell inferior a sis metres al nilometre d'Blefantina (prop d’Assuan, el més famds del pais juntament amb el de Kora Omnbo iel de Filla {de Roda) implicava que molts terrenys no podrien cultivars, cosa {que propieiaria fam, En canvi, un nivell molt superior als vult metres anunciava la inundacié dels pobles, la destruccié dels habitaiges {el desbordament dels canals de rec. 1a caiguda del PIB representa un grew maldecap per a qualsevel pais, ‘com un nivell 'aigua preocupant a Elefantina ho era a Fantie Egipte /* Reflexioneu 41. Imagineu que sou pagesos a antic Egipte | que el nilometre marca set metres. Indiqueu possibles motius d'alegra | també de tristesa. 2. Penseu ara en tres coses que el faraé podria fer per vosaltres ami els vostres impostos, 3. Descriviu com varlaria la vostra vida | Teconomia de antic Eginte en cadascuna de les seguents situacions: 2) Els escribes del farad descobreixen com cultivar bat al desert. ) El faraé ha estat derrocat i els pastors de camells s6n ara els governants.. ©) El fara ha conquerit noves terres cuttvables a rest.at: Unar 2. Crexewenr omakwraxc® a - Sabiou que..? Els avencos tecnoldgics més cone- ‘guts a Factualtat estan relacionats ‘amb el descobriment 0 perfecciona- ment de maquines, o'aqui que és ‘reqient utiltzar el terme tecnologia ‘coma sindnim de maquina, pe tam- ¢ existeixen mottes teenoiogies que an servir ma dobre abundant | poca maquinatia. Vocabulari Eficlancia Utitzaci6 Optima dels re- ‘cursos disponibles amb una tecno- lola determinada. © 1.Les possibilitats de produccié Els reeursos produetius, o factors de produccié (terra, teeball i capital), que satisfan les necessitats de la societat, s6n el pilar basic de totes les activitats econdmiques: de la seva disponibilitat depén la ereacié de béns | servels per al consum posterior. 4.1. La tecnologia Tot depen dels recursos, perd no només és una qlestié de quandtat. També depen de la qua Itat de la combinaci6. Les diverses combinacions de recursos productius donen lloc @ una o lung altra tecnologia, | unes utlitzen més ma obra que capital (mAquines), mentre que altres, ‘fan servir més maquines que ma d obra, que és el més habitual actualment. En consegincia, les possibilitats de producci6 dels dlversos palsos depenen de la quantitat de recursos productius i de la tecnologis disponibles. També influeixen altres factors, com la formacié dels trebaliadors 0 Forganitzacié empresarial. En tot cas, cada vegada que un pats ‘opta per a utlitzar recursos escassos on la producci6 d'un b6, esta renunciant a les possi- bles alternatives. |, tal com hem vist a la unitat anterior, cada elecci6 1 associada un eost oportunitat. 4.2. La frontera de possibilitats de produccié (FPP) Les persones estem subjectes a limits. Perd fins i tot sabent que padem arribar a aquests limits, resulta que no sempre aprofitem la nostra capacitat al 100 % i el mateix els passa als, Estats. Tots els palsos tenen potencial per a arribar a un determinat limit de béns i serveis, ‘quan s6n efielents | aprofiten al maxim els seus recursos productius | la seva tecnologia. ‘Aquest limit de producci6 potencial, que només s/aconsegueix si s'aprofiten els recursos i la ‘tecnolagia al maxim, es denomina frontera de possiblitats de produecis. > Activitatresotta 4. Diferancia entre tecnologia artesanal i noves tecnologies Des de rantiguitat, ‘ésser huma ha munyit manualment el bes- galleda (capital) i moltes hores de treball manual munyint tar bov! per obtenirne let. Perd avul en dia el més normal 6s fer-ho mitjangant maquines o instablacions automatiques de ‘munyiment, Expliqueu en tots dos casos: 2) Quins recursos productius s'utiitzen en cada cas? En que consisteix el métode productiu? b) Com es denominen les tecnologies més intensives en ma obra que en capital? Soluci6: 2) En tots dos casos s'utlitzen els recursos productius de tre- ball | capital per a extraccié d'un recurs natural. El primer _matode de produccié consisteix en utlitzar un tamboret i una » les vaques una a una (treball); en el segon, habitualment ‘utlitza una maquina 0 una instal-laci6 de munyiment amb derivacions individuals (capital) que han de collocarse a les. mamelies dels animals | activar-se posteriorment (treball). Ueleccié d'una o altra tecnologia dependra del seu cost | dels avantatges que en reporta la utlitzaci6, perd el més im- portant ara és destacar Fexistencia de diverses alternatives © combinacions de recursos productius. Ala primera combinaci6, en la qual el ramader opta per fer servir més treball que capital, es parla de -tecnologia ar- tesanale. La segona, que utlitza més capital que treball, denomina popularment snoves tecnologies>..nrr 2. Creneuenr | oncanrzic6 4.3. Representacié grafica de I'FPP LLFPP s‘analtza mitjangant un model econdmic que reflectek tres conceptes importants: Fes- cassetat de recursos, € cst foportuniat la praduccis potencal Per a ropresentar graticamant IF, ol més habitual 6s suposar un pats hipottle ave produ x dos béns 0 servis detorminats (xi y), tat i que el cert és quo qualsevel pais en Fabrica mmilers cada any, si no milions. £1 matode que utlitzem per a representar graficament ! FPP ésel seglent (ig. 2.1): Bey eer Be @) En un diagrama d'elxos representem els béns 0 ) Anotem les combinacions de recursos i les representem amb lets (A, 8, G, 0. ‘cadascuna de les quals indica una com nacié eficient, perque els recursos disponi- bles s6n aprofitats al maxim. ©) Unint els punts tracem I'FPP, Els punts si ‘tuats per sobre de FPP representen com: binasions inaseoiibies, mentre que els que ‘estan per sota representen combinacions possibies perd ineficient. Fig. 2. Ropresentacis grifica do FPP. 5) Perlscop 2. El potencial d'un cclsta anomenat Alejandro Resistent, disciplinat, competitiu i amb una excel-lent velo- citat punta, Alejandro Valverde és un ciclista espanyol que participa en una gran varietat de curses per etapes. Ha estat el primer en moltes curses al llarg dels anys, perd el Campio- ‘at del Mon en Ruta se li resistia tot i que, des d'un inci, les seves qualitats eren les més convenients per a guanyarlo. Havia obtingut dues medalles de plata i quatre de bronze fen aquest campionat al liarg de més de 15 anys de carrera professional (és professional des de! 2002), perd va haver esperar fins la competicié del 2018 a Innsbruck per a acon- ‘seguir or. Amb 38 anys es va convertir en el segon ciclista més vetera de la historia en guanyar aquest campionat que se celebra des del 1927. En canvi, | també el 2018, Valverde vva quedar segon a la Fletea Valona, una altra prova importan- tissima de Ciclisme en Ruta, on era primer des del 2014. Reflexioneu: 2) Alllarg de any se celebren moltes proves, i un ciclista pro- fessional ha de decidir en quines centra els seus esforcos. ‘Com representarieu en una FPP els resuitats de Valverde al ‘Campionat del Mon | a la Fletxa Valona? ) £12017, Valverde va patir contratemps de salut que el van obiigar a retirar-se en dlverses proves ciclistes. Els seus re- ‘sultats per a aquell any estarien a la FPP? Raoneu la vostra resposta, Z netivitats 2. Quina relaci6 t6 Ia tecnologia amb els recursos productius? Poseu un exemple de tecnologia artesanal i un alte de tecnologia que fa servir més capital que ma obra. 2. Com es relacionen ta producci6 potencial i eficiéncia? ‘3. Quines limitacions presenta el model de I FPP? . Per que creus que a la practica cap pais assoleix els punts optims de FPP? 5. En relaci6 amb FPP i el vostre rendiment academic, demaneu al company 0 a la com- anya que teniu davant, en termes de notes, quin creu que és el vostre potencial, els vostres punts ineficients {els vostres punts inassolibie. T important LIFPP és un madel economic que simplifica la reaitat, perque 6s im possible representar graficament els ‘lions de béns | servais que produe- nen els pasos,UUwtar 2. Crenswenr | omauurexad Activitat resolta 2. LIFPP I les seves aplicacions La Isabel és una estudiant de Batxillerat que reparteix vit ho- res d'estudi entre les matéries que més li costen: economia (@) | angles (a). Segons lexperidncia que ha anat adquirint, a ry ‘aula 2.4. Repartiments possibles de temps per a) » Representeu graficament FFP punt a punt. En quins punts de la grafica aconseguelx la isabel el seu potencial, és a dir, 6 eficient? Qué shauria dinterpretar si en comptes d'arribar als punts de FPP, la Isabel es queda en el punt Z (un 5 en economia ‘un 3 en angles)? D’acord am IFPP, és possible per a la Isabel aconseguir el punt H (un 8 en economia i un 5 en angles)? Relacioneu I'FPP de la Isabel amb els segients conceptes: escassetat de recursos, cost oportunitat i produccié potencial. ¢ a ° Solucio: 1a) Representaci6 de FPP de la Isabel pera vint hores de temps destudi: 41. Enel diagrama c'eixos representem els dos béns de la Isabel: per una banda, la nota d'economia i, per une al tra, la dangles. 2. Els punts on es creven les diverses variables indiquen les combinacions eficients, que representem amb les le tes A, B,C, DIE, 3. Unint els punts A, B, C, DE es traca I FPP. Una vegada representada graficament FPP, obtenim els re- sultats seguents (fig. 2.2): Nota en Nota en ‘angles o 2 4 6 8 Fig. 2.2 Frontera de possibiitats de produccié de la Isabel Isabel ha reflectt a la taula 2.2 les dlverses combinacions pos- sibles, mesurades en termes de notes académiques. ud de les matéries o'economia (e) i angi (a). » ° a) e La Isabel és eficient; 65 a dir, assoleix a seva produeci6 po- tencial, en qualsevol de les combinacions que mostra I'FPP (A. B, C, DE), on utllitza els seus recursos de manera Optima. Per sota de I'FPP, a la combinacié 2, la Isabel és ineficient, ‘Aqui els seus resultats (un 5 en economia i un 3 en an- {glés) estan per sota de les combinacions eficients, | és ‘que, d'acord amb e! seu potencial, és possible una doble lectura: + E15.en economia correspon a deu hores d'estudi, perd dedicant les altres deu hores a angles, hauria d'haver ‘btingut un 5 a examen; tot |aixd, s'ha quedat en un 3, + E13.en anglés es correspon amb cine hores destudi, Perd dedicant es altres quinze hores a economia, hauria Thaver obtingut un 7 a examen; tot | aixd, sha quedat enun 5, Existeixen moits factors que poden explicar el seu baix ren- ‘diment, com, per exemple, un balk nivell de concentracid, distraccions 0 estudiar en un lloc inadequat. Per sobre de I'FPP, combinacions com H sén inassolibles ‘amb Fassignaci6 actual de recursos. En el punt H, la Isabel ‘aconseguiria la maxima nota d'economia, perd necessita es- tudiar les vint hores per a aconseguir-ho, ia més ha dutiit: Zar unes altres deu hores per a aconseguir un 5 en angles. Perd el total dels recursos de la Isabel sumen vint hores, no ‘renta, que sén les que Ii farien falta per a aconseguir un 8 ‘en economia i un § en angles, LFPP representa els conceptes seguents: Cet eee eee Excassotat de recursos. fis 2urs0 sén escasses, per susceptbies uses ahora. Vint hores eestua ‘Cost doportuntat. Noms és possibe ‘obteni quantitats dun 660 sone transfert recursos de a proaucié de rave. -Més nota en economia Menys notaen angles, | vceersa. Producelépotenell. Les combinacions A. B,C, DE mosten e1 potencial dea sabe, 63a dla produces maxima quo sabe! és ‘capac dabei amb uns recurs0s una tecnologia determinaces, sempre ultzades de manera eiert.nr 2. CRexevENr | oncanzAce ™@ 2. El creixement economic ‘Amb uns recursos productius | tecnoldgies definits, les societats aconsegueixen un determi nat nivell de produccié de béns | serveis. Perd,ldgicament, si augmenta la quantitat de recur- ‘305 productius disponibles o millora ta teenolagia (els métodes de produccis), també poden augmentar els nivelis de producié. Quan aixd passa, es parla de ereixement de economia, (© que el pats creix econdmicament. 2.1. Causes del creixement econdmic En general, hi ha dues maneres de créixer econbmicament. Una posa l'accent en ta quantitat ‘alta en ia qualita: 4) Augmentar els recursos produetius (quantitat). A major quantitat de treballadors, ins- tabacions, diners..., major sera la quantitat proctulda.. ) Millorar fa productivitat (qualltat). Com que no sempre és possible disposar de més re- ‘cursos, Fideal és procurer produir un major ndmero dunitats amb els mateixos recursos productius. EI més habitual és: + Formar els treballadors. Com més alt és el nivell de formacié dun treballador, major valor sera capag de generar. ‘+ Implantar avengos tecnolagies. Els nous métodes de produccié possibilten una major producei6 0 un major estali de costos. No obstant aixd, igual que hi ha factors que contribueen a augmentar la productvitat dels palsos, també existeixen factors que fan que dlsminuelxl, Per exemple, instal-acions o tec olagia antiquades, formacis inadequada dels treballadors, etc. Productivitat no és el matelx que producel6. Sén conceptes intimament lligats, per® que no ‘én sindnims. La produceié 6s major quan es praduelxen més unitats, perd per a una mateixa pproducci6 pot haver més o menys productivitat en funci6 dels mitjans ulilitzats per abtenicia, La produccié és una mesura absoluta (km, m...) la productivtat és una mesura que relaciona dues magnituds diferents (km/h, m/s, €/unitatfisica, ete). 2.2. Mesura del creixement economic: el PIB La magnitud que mesura la produccié associada al creixement econdmic és el Producte Inte- rior Brut. El creixement econdmie acostuma a representar'se en forma de pereentatge i en sérles tem- porals per dues raons, fonamentalment: ‘+ Mesura la marxa de economia. Mesurar la milla 0 empitjorament respecte de periodes. nteriors t6 una Importancia especial per a determinar si economia va bé 0 esta en crisi, ila seva possible evalucis. ‘+ Permet comparacions. En si mateix, el PIB és una dada allada, perd expresset en forma de percentatge permet mesurar la varlaci6 respecte dels anys anteriars | establir com- paracions amb altres paisos. Per exemple, si el PIB d'un pats és d'un bili i el d'un altre 4s de dos bilions, queda clar que el segon pais és més fort econdmicament que el primer (produelx més), perd si sabem que el primer ha crescut un 5 % respecte de I'any anterior que el segon ha decrescut un 3 %, en principi semble que l'economia va millor en el primer pais. Existeix una relais directa comprova da entre el creixement det PIB «un pals Festatura de ia pobiacio. Com més ric és un pais, millor és Faimen- tac de les persones que hi viuen i consequentment, major és Falgaria fisica dels habitants. Al Periscopi 3 tens un exemple daixd. = Recordeu Ales unitats 7 18 aprofundicem en Festud! del Produote interior Brut re).ar 2. Crewe omaaNiaaes a: EGE Fig. 2.3, La mecanitzacié de les. tasques agricoles ha estat dacisiva per @ aconseguir el benestar ‘del qual gaudim avul en dia les societats occidentals. No només es va aliberar motta ma d'obra per 2 la indiistria, siné que, a més, Gracies a la productivitat de les ‘maquines, es va abastirc'aliments una poblacié que, des de llavors, 10 tha parat de eréixer, © Retlexioneu Es dtica la nostra economia? ses xifes de Feconomia acostumen 2a ser clares, perd no tant les mative- tions que hi ha derrea de les decist- ‘ons econdmiques com, per exemple, el consum de carn, Des dun punt de vista eeondmie, resulta totalment IO- {ic que destinem un 40 % dels core- als | la tercera part de les captures e pesca mundials a alimertar la nos- ‘ta cabanya ramadera. Ens agrada la cam, iassignem mots recursos por a alimentar el bestiar. Després venem Ja carn al millor postor, de manera {que la consumim mayoritaiament als alsos rics. To ald, isegons TONY, podria erradicarse la fam dedicant ’ Falimentacié humana només entre 1 10 % i el 15 % del gra destinat al bestiar. Amb la quantita de cereal | soja fets servi per a alimentar els ‘animals la carn dats quals consumira luna sola persona, podrien nodrirse vint persones.» Jonge Rigchmann: Comerse el mundo. Sobre solo, dic det ‘iiones del Gna, 2005, D> Activitatresolta 3. La productivitat dels estudiants El,Joan {la Flora s6n dos estudiants de Batillerat que han aconseguit un & | un 6, respective ‘ment, en un examen d’economia, Si en Joan va dedicar quatre hores c’estudi la Flora dues: 9) Caleuleu la produccié i la productivtat per hora dels dos estudiants i comenteu els resultats. ) Sien anterior examen el Joan va obtenir un 5 ila Flora un 4, quina és Tevoluci6 ace ‘demica de tots dos? Expresseuia en xifres. 6) Citeu alguns factors que podrien haver influ en la millora de les notes dels dos I in- iqueu si aquests factors augmenten la productivtat o incrementen la quantitat dels recursos productius. @) Representeu gréficament Vevolucié de IFPP del Joan pel que fa a les nates «economia | matematiques (materia en la qual ha passat ¢'obtenir un 6 a treure un 4). Soluclé: 2) Produccié i productivitat del Joan ita Flora: | To Joan 4 8 8/4=2 punts/rors Flora 2 6 6/2 = 3 punts/hore La producci6 del Joan (8) és superior a la de la Flora (6), perd en termes de productive tat, la Fora aproita milo e! temps destua (3 punts/hora) que el Joan (2 punts/hora). 2) La produccié del Joan ha augmentat, perd la de la Flora ha decrescut. V'inerement 9 sisminuei6 de qualsevo! quantitat respecte un perfode anterior s'obté mitjangant la {érmula matematica de la variacié percentua: Evolucié nota 8-5: Evolucis nota _ 6 delJoan =~ g “100=60% Ye la Flora = —@ El Joan ha incrementat el rendiment un 60 %, mentre que el de la Flora ha disminult un 333%, ©) Mesures dlestudl: 4 100 = -4,3% Perec Esquematitzar els continguts Trarunant dh recursos prodution Milora de la productvtat COMM lors dele produchvtat Carat de lve d’estudl Pilla dela producti fe Therwnan le reins prodacian ) FPP del Joan abans i després. Representem les notes del Joan sota el supdsit que corresponen al seu potencial ma xim/, per tant, Paproftament dels seus recursos és optim (fig. 2.4). Si'aprofitament no hagués estat optim, els punts estarien per sota de IFPP. Per a obtenir millors notes per sobre de FPP, el Joan hauria inerementar les hores d'estudi o millorar les técniques. o|-f 7 5 eal Fig. 2.4. Crevxement en los pba cl on ae wee eeconporenis a <4 tongs teseee) 5) Periscopi Els alumnes mesuren els seus progressos academics respecte de les notes passades; els paisos també. Es molt habitual ex- pressar el creixement o decreixement d'un pais en termes de percentatge respecte d'un periode anterior, normaiment un any. El criteri per a procedir és el mateix que el seguit per a ex- pressar les notes. Un notable pot ser, per si mateix, una bona ota, perd ja no ho és tant si anterior qualificaci6 ha estat un excellent. En definitiva, la informacié és més completa quan expressa evoluci6 en el temps i no es presenta només com una dada alllada. Expressar el PIB respecte de any anterior aporta molta és informacis | té molt més sentit, perque per al PIB no exis- teix una escala de referéncia que marca aprovats 0 suspensos. A part d’avaluar e! desenvolupament en el temps, un altre avan- tatge que té expressar el creixement en termes de percentatges 4s que permet efectuar comparacions entre diversos periodes de temps i també entre paisos. —ehenana epee ona SEES SS PIPSP SOSH FEL LE ESL LS Fig. 2.8. Evolucié del PIB en termes de percentatges «Espanya, Alemanya | el mén (1473:2017). Font: Bane Mundial. Roflexioneu: a) Pel que fa al PIB i en els anys descrits, com ha fet els deu- res Espanya en comparacié amb Alemanya i amb el mén en ‘general? Sabent que, per terme mitja un alemany guanya 1,5 vegades més que un espanyol, matisarieu la vostra res- posta anterior? ) Al grafic s'aprecien caigudes i augments. Quines conclusions. Ccaldria establir respecte de evoluci6 que presenten? Tenint ‘en compte que en el grafic s'aprecien certes tendéncies en ‘anys consecutlus, és possible predir'evolucié del PIB en els seguents anys? ©) EIPIB espanyo! de! 2017 havia crescut un 3,05 % respecte del 2016. Quin va ser el PIB espanyol del 2017 si en Tany 2016 havia ascendit a 1.118.522 milions d'euros? | quin va ser el del 2015, sabent que el PIB del 2016 va tenir una taxa de creixement anual del 3,28 %? 4) Ha estat positiva o negativa evoluci6 del PIB espanyol entre #12016 i 6! 20177 [Z Aetivitats 6. Qué és el creixement economic? Com es mesura? Com mi- Hloren les possibilitats de producci6 dels paisos? 7. En que consisteixen les mesures més habituals per a incre- rmentar la productivitat? 8. Quin paral-lelisme podem establir entre la mecanitzacié de! camp i el creixement econdmic de les sotietats modernes? 4. Quina és la ditferdncia entre produccié i productivitat? Expl queu-ho amb un exemple sobre una aficié que teniu i a la qual dediqueu temps totes les setmanes. 120. Per qué el creixement econdmic acostuma a representarse en forma de percentatge i en séries temporals? 411. Preneu com a orientaci6 la pregunta ¢) de FActvitat resol- ta 3 jassenyaleu altres mesures o técniques destudi indi- cant també si suposen un inorement dels recursos produc- ‘lus o Si constituirien una millora de la productvitat, 422, Si durant el 2019 el PIB d'un pats va ascendir a 40,000 milions deuros. quin va ser el PIB de 'eny segdent, si el creixement el 2020 va ser del 3 %?Unar 2. CReKeMEnr omaHWTaXC sabiou que...? En periogisme s'ensenya que, per ex plicar un fet, una noticia ha de res Pondre a cine questions, conegudes ‘com les 8 WE What, Who, When, Where, Why (que Qu, quan, on i per que) Per a deserure un sistema econdeic, les preguntes basiques que es plan ‘teja Feconomia s6n: Qué / quant?, Com?, | Per a qul pro- ‘auir? oe ™ 3. Els sistemes econdmics ‘Com que els recursos s6n eseassos en relacié amb els desitjos de tothom, les societats han dTorganitzar-se per a produir els béns i serveis que necessiten. Aquest és, al cap i a la el problema econdmic fonamental: qualsevol resposta als problemes econdmics té un cost 3.2. economia de planificacié centralitzada Tot que aquest sistema va arbar a sor Fimperant on grans economies com lade a Kina @ fa | de Tantiga Unié Sovetica, avi prdcticament ha desaparegut del mn, A ciferéncia del sista. +>» S8b/0u que..P mma gleconomia de mereat on la presa de decisions recau sobre les Tames Iles empzeseS, gn conraposicié a Fauge | alo en Feconamia de planiicacs contraltzada {agent econdmic rlievat és el sector public, sypeieid tet Benin osowontal des fl seu object principal és aconseguir equtat, entenent com a tal un repartimentiguaitar| pica dela Segon Goora Mandl, do la ronda. L'Estat no només és el propietari dels recursos de producci6, siné que, a més, | s'estima que entorn a 3,5 milions regeix el funcionament de l'economia en general, de manera que el mercat perd ra6 de ser «alomanys oriontals van fugir de la com a mecanisme assignador de recursos. pobresa del Beri oriental a Foceiden tal abans de Ia construccio del Mur ‘A. Largan de planificacié centralitzada 1 1961. Fins que els alemanys es von lana al errr per dorocario Lessignacié de recursos come a edes de Vanomenatargan de planfeaciscentraltzada, am les posies mans al 4985, va Aquestdrgan public | certralordena la totaltat de Tactvtat econdmica sense deixar cap Simbozarla sepaacé dAlemanya ‘marge a empreses o families. Davant abséncia de preus, vendes o altres indicadors propis__'anomenada Guerra Freda i, en ef ‘de! mercat, 'ordenacié es realitza a través de plans econdmics plurlanuals. En aquests plans {0 '@ llvita entve dues maneres Sespecitia fins el més minim detal de la vide econbrica de pais: des dels subministra | een do Feonona ean ments de recursos als metodes de produccié de les empreses, passant pels salaris dels ‘e™ecorninim), tn oposaeo | tvbaliacors, el repartiment aliments o el temps de vacances. Saceun eet titaa ote roses oeasions B, Fracas del sistema de planificacié centralitzada ‘oti que en un principi els paisos que van aplicar la planificaci6 centralitzada ven aconseguir cobrir ami @xit les necessitats basiques en materia docupaci6, sanitat o educaci6, el sistema €s va enfonsar a finals del segle % amb excepcions matisables (com comenterem al Perisco- p/5). Vegem alguns dels factors que van condicionar aquesta caiguda (Fig. 2.8): Falta dincentius ls os ars ht pe en, aera pee a nea i Oe corey va evelarcom un «gegant amb peus de fangs, presict perl lentitud la Inefiaota. Errors de previo DDavant Fabsencia de senyals economics reals (com succeeix amb els preus oles vendes ene! sistema ceconomia de mercat), els Planificadors no tenieninformecié fable sobre ia marra de Feconomia, ami la qual cosa, ro sempre encertaven en les provisions | _assignacions de recursos. Ad es va tradi en una falta dadaptacd a i realitat| en una capacitat de reacci escassa. Fig. 2.8. Limitacions do Faconomia de planifioaci6 eentraltzada, 5) Periscopl 4. Els incentive en funei6 del siatema econdmie Un ambaixador de antiga Unié Sovietica al Regne Unit (Ia Reflexioneu: Unié Soviética va ser un dels paisos que durant el segie xx van implementar el sistema de pianificaci6 centralitzada) va pPreguntar una vegada: «Qui s'ocupa del subministrament de pa, a Londres?+. La resposta, que el va deixar aterrit, va ser: 2) El fet que ningu s’ocupi del subministrament de pa, per qué ‘sorpren a l'ambaixador? Raonewo en termes de sistemes ‘economies. ) Com garanteixen els londinenes, o els espanyols, que la Ning. " ‘queantitat ila qualita del pa sén les adequades? ‘Aetivitats 418, Per qué la publicitat pot arribar a ser un problema en les 20. Quins avantatges i inconwenients considereu que es deri: economies de mercat? ven del fet que és I Estat el que pren totes les decisions 19. Per qué economia de planificacié centralitzada no esta en un sistema d'economia de planificacié centralitzada? subjecta a la inestabiltat ciclica de economia de mercat? Justifiqueu la resposta, Raoneu la vostra resposta,A: u 3.3. El sistema d'economia mixta I. Sebeu qua..3 Tal com vaiem al seu apartat, un dels inconvenients de economia de mercat és que entra periddicament en cris. Perd aquest defecte encara no es va fer evident fins la Gran Depressi6 El Crac det 24, causat per fadguisi | que va seguir la crisi del 1924. Fins aleshores, els diversos Estats que aplicaven el sistema ci6 desmesurada de tiois ala Borsa | d'economia de mercat s*havien limitat a regular | a supervisar les relacions entre empreses | ‘amb anim d'obtenit beneficis rapids. | families, intervenint el menys possible | proporcionan una série de serveis publies miaims. A va ser Ia crsi que va marca’ inic! | partir de Havors, el meroat Seguiria sent Ieassignador+ de recursos principal, pero Estat In- una intervencié de Estat mot més ‘activa a Teconomia. Va ser necessari porque es va fer evident que empre: tervindrla més activament per a corregir els seus desajustos, El grau d'intervencis del sector pablic en economia va ser sempre objecte de moltes controversies. Ses | families no poctien superar per . . elles mateies ia cris, Des de avers, Funcions de I'Estat en I'economia mixta Estat intervé en economia, mirant de suavitzar jes tansiclons ente els | Aactualitat, les funcions fonamentals de 'Estat en un sistema d'economia mixta superen les perfodes de bonanca | els de crisi, | que tradicionalment se Il assignarien al sistema d'economia de mercat: ‘+ Establir el mare juriico-nstituctonal. Aquesta funcié és similar a la de les economies de mercat. ‘+ Subministrar béns publics. A propsit de economia de mercat ja hem assenyalat els, bbéns no rendibles | els estratégics. A part, a I'economia mixta, els Estats subministren altres serveis publics que s6n d'interés per al conjunt de la societat, com, per exemple, Feducacié o la sanitat. + Redistribuir la renda. Com que no totes les persones nelxen amb les mateixes oportu aii pots narve'xocian) ritats o capacitats, el sector public mica de corragir les diferéncies socioecondmiques + ecsbtoucd de fa rende, ‘amb la finalitat d'aconseguir un nivell minim de benestar per @ tothom. Alguns exemples + Suavizar ia inestabitatefloa Fig. 2.. Funclons de Estat en economia de mereat | en f economia mia claquesta actuacié sén les pensions de jubilaci6, les subvencions a empreses per creacié locupaci o els ajuts a les families nombroses. + Suavitzar la inostabilitat cfellea. Lligat a la iniciativa privada, el sistema d'economia de ‘mercat alterna fases d'expansis i fases de racessio, i por tant 6s rasponsablitat de Estat ‘conseguir unes transicions entre les dues fases el menys traumatiques possible. economia mixta se situa a mig eami entre els sistemes d'economia de mercat i de planit- ccacié centralitzada, i mira d aprofitar els avantatges dels dos sistemes. En aquest sent, les societats dels paisos ries, Espanya entre ells, van impulsar durant el segle xx 'anomenat estat del benestar. Planificacié CE nany Conny erick Famfles | empreses consumebxen | produeen segons los proferenaies | cisponibiltats que tenen, El sector public intervé per corregir els desajustos del mereat. Intervenci6 minima el sector public, Inestabilita ica. Epcacncet ds bra Seran els. economia de rendibies. Seranels de leconamiade Errors de proviis. INCONVENIENTS + Doterorament cel medi ip 1 Falta dingentvs ambiont cemvaltzada, depenent del r@4 Exeessiva Duroc ROT ates empresns, _ itervnci del sear pbs. + Distibuets desigual dela renda, ‘aula 2.8. Avantatges | inconvenients dels sistemes econtdmiesUr 2. Crexever | ocanzies Be 3) Peviscop 6. Un segle economia mixta | planiicacié contralitzada ‘Amb ajuda del que heu estudiat a 'apartat i a cronologia que presentem aquf (taula 2.6), ‘busquem resposta a diverses preguntes. ‘Nol a Uno Sovdtca eiigida pl Patt Comunista | pose en marxa el primer assaig economia de planificaciocentraltzada. Europa os recupera de a Primera Guerra Mundial. Primera gran cil de economia de mercat. Elman pats els efectes dota Gran Depressid. Neixen les teores pertdies dela intervenclé en les economi Fide la Segona Guerra Mundial, que hava eslatat 011939. ‘Comenca 'anemenada «Guerra Freda- ere FURSS i els EUA. Trina la revolucié comunista@ la Xina. Es EUA/ dtzepalsos més unde FOTAN. [EURSS | set poisos de Europa Oriental fiman ol Pacte de Varsovie. aetervencé de feconami de mereat en es pasos de marca fanemenada economia mista resuta extose cee riquess | prosperat senso precedents. Anys de cofcte cumin aml dis de Corea en dos blocs, el nord comunista el sud capalst, Es funda la Comunitat Econémica Europea mitjancant el Tractat de Roma. ‘Toa la revolve comunista Cuba. Diverses vegades el mén es troba a pant de la guerra a causa de la confromacié entre els EUR bloc soviet. A Europa la intervenci de Estat a economia de mereats'ynomena estat de benestar es caracteritza per un at grau Ge protecci social. ae. ‘tis! mundia per remborgamentpetrlir de TOPEP. T ‘enceriment de Fenergiafrena en se ia prosperat sconseguid pls pesos de economia mixta, Primeresreformes a a Xi timides obertures a Pera. Nalxoment de Is informatica. Ebi sovéte miraadaptarse aTeconoma de mercat. Comenga la lobaltzci, Sense perro eofivol pol, la Xing continua les ‘eformes cap a economia de merck: ibraitza alguns prousi foment a creaio Gompreses ura petites, (Calguda del Mur de Bertin. Ensorrament de! bo sovéi. Rusia carvia.a economia de mercat. La Xia continua amb refrmes que compatitzen el comunisme ammo el meat: inpusa la creaes Sempreses mes gras efea ue Borsa ce vlors propia. Cube, fins aleshores dependent ce TURSS, ‘dentn ara dls esfereos props: a Baus tara cesta lastra les inversion | per tant el ereliement. Ls CEE eoluciona capa 8 UE. ereat. Punxada de la -bombolla tecnologica ales Borses. Internet pren ol vol. ‘Nels Feuro. La globaltzaci sembia inparabe gricies a aveng dels telecomunicacions, especiaimentc'interet. La Xina incenta ies fempresespubiques econel la propietet prada 'sintagra en les institucions inernaconals de comer ls pasos dl mins agrupen en os de comers, mirant init Fenit ee UE, Cts nancera propieiada per escat de les Bombolles immobilares. ‘a rst munca posa en evicenca la interdependéncia dels paisos. Cuba permet la puriocypcie elimina el tpal sala permet ols nego per compte props. {La UE es veu obligada a reforcar els pactes en matérla pressupostiva a causa de'excés endeutament dels pasos de sud entre. als Greta. Le Xna es consolda com la poténcia econdmica mundial del futur. Cubs, tt les conquests en esperonce de vida, Sanita educacis, amd ines similar als des poisos Gesenvolupats,s'estanguetx després de Iberatzarparcaimet reccnoma. Aliada, empobica | ‘eta un regi cctatoral, Corea dol Nord sequel del a idea comurista ‘aula 2.6. Cronologia dels sistemes economics en els utims cent anys. Reflexioneu: 42) Quin gran inconvenient es posa de manifest cada cert c) Quins s6n els avantatges de economia de planificaci6 cen- temps en les economies de mercat? Identifiqueu dates i _tvaitzada? En quins paisos i en quines dates va triomtar? lesdeveniments que hi estan associats. 4) Identfiqueu com van evolucionar els paisos que van adoptar 'b) Que pretén economia mixta? Com es relaciona amb estat el sistema de planificacié certralitzada. Quins trets comuns {del benestar? Quan neix en els paisos europeus? assenyalarieu entre ells? Indiqueu les raons per les quals la Xina semble que aha estat lexcepcis. Z netivitats 24. Per qué els inconvenients del sistema d'economia mixta 22. En qué es diferencien la intervencié del sector public en son més 0 menys accentuats? De qué depen? tls sistemes d'economia de mercat i d’economia mixta?MAPA CONCEPTUAL Cay Cece Més recursos. Major productitat (quaitan a ~~ La resposta a aquestes reguntes dona le a diversos Ststemes econémies + Que es pot produiri en guine gaee + Cams pt poate cae Pantene cae Pion fn es outood Ss eo pugs neon aoe oo Saacnnsee loner Elser pie ant Comeau tat pomaa’ | crag covaenn | one serie pa aie vn as aaa cereus rorongus. | Stmedelronminde | era seponst INCONVENIENTS: Deteriorament del medi ambient. Lis « Falta d'incentivs. ralitzada, depenent del grav ‘Sintervencis ce sector publ. * T#Sesshv9Buroerela, ‘busoa de certs empresee, Distrbuci desigual dela rend.4. Les possiolitats de produccié d'un pats depenen 2) La quantitat de recursos productius. ) La teenologia emprada, ©) Lorganitzacié dels treballadors. ) S6n certes les opcions a) ib). 2. El creixement econdmie s'aconseguel 2) Incrementant els recursos productius. ) Millorant la producci6, ©) Amb canvis tecnoidgies. 4) Totes les opcions s6n certs. ‘3. Quin m&tode || sugerifeu al gereat d'una empresa que fabrica televisors per a incrementar la capacitat productiva? 2) Augmentar el preu dels televisors.. +b) Acomiadar treballadors per a retaliar despeses. ©) Imertir en maquines més modernes. @) Totes les opcions sén certes, 4, Aquina de les sogients aiiestions no responen els sistemes ‘econdmics? 2) Quina quantitat de béns es produiran? >) Suutilizaran més maquines que treballadors en la pro- duccia? ©) Quan es produira barat i quan es produira car? 6) Quitindra acoés als béns? 5. Vendes | preu 2) Son la base del sistema d'economia de mercat. +) Guien el mercat sense comunicacié directa entre empre: ses i consumidors. ©) Informen a les empreses sobre exit 0 el fracas de les decisions, ) Totes les opcions sén certes. aa 6. Quina de les segiients opcions no és un error de les econo mies de mercat? 4) La burocracia. b) Lescassetat de béns no rencibies, o) La inestabilitat cfclica. 4d) Totes les opcions s6n incorrectes. 7. Quina de les segients afirmacions sobre els sistemas de Planificacis centralitzada és certa? 2) Només es cobreixen les nevessitats de tipus militar. 6) Lorgan de planificacié centralitzada sempre deixa cert marge a femmes i empreses. ©) La falta d'incentius pot arribar a ser un problema. 4) Els mitjans de produccio mal pertanyen a IEstet. 8. Assenyaleu quina de les segtients funcions de Estat és fona- ‘mental tant en el sistema d'economia de mercat com en el economia mixta: 4) Suavitzar la inestabiltat clic, ) Establir el mare juridico-institucional. ) Elaborar plans econdmics plurianuals. 4) Redistribuir la renda. 9. En els paisos de la Unié Europea, el sistema econdmic pre- dominant és: 4) Leconomia de mercat. b) El sistema de planificaci6 centralitzada pero democratic. ©) Leconomia mixta. 4 No hi ha un sistema predomiaart. 110. Quina de les segients afirmacions 6s falsa? _2) Les vendes informen a les empreses sobre laxit o el fra- ‘cas de les decisions propies. b) LFPP es desplaga cap avall ia esquerra quan augmenta elPiB. ©) La inestabilitat eflica és un error del sistema d’economia dde mercat. 4d) La tecnologia disponible condiciona les possibiltats de producci.Les possibilitats de producci6, Per qué es diu que I'FPP i-lustra el concepte de cost cfoportunitat en una economia? . all Com stinerementen les possibiltats de producci6 dels paisos? que vol air que un trebaliador és més productiu que un atte? 3 4. all uines circumstancies expliquen que la producsi6 real ‘un pals no acostuma a caincidir amb la produccis poten- cial? 5. all pel qué fa ales possibiltats de produccié: 49) Que condiciona les possibilitats de qualsevol pais? b) Com stexplica que existeixen paisos ries, tot i que pobres en recursos naturals, | iceversa? 6. alll Reoneu cap a on es desplacaria 'FPP d'un pats en els segiients casos: 4) Invencié de nous métodes de produccié que permeten estalvi de materies primes. ) Enveliment de les instal-lacions empresarials. 6) Increment de la force laboral a causa de la immigraci6. Descobriment de jaciments de petrol alll Ecolandia és un pais que fa servir tots els recursos disponibles pera produir dos béns: automdbils i ordinadors. | Automsbiis 0 | 020 4.000 | 750 500 | Ordinadors: a) Quin és el cost c'oportunitat de produir un automdbil? ) Representeu graficament FPP daquesta economia. ©) En quins punts de la grafica assolelx Ecolandia la pro- duccié potencial? 4) Assenyaleu algun punt ineficient ala grafica i comenteu quines poden ser les causes del no assoliment de la produccis potencial ©) Expliqueu per qué hi ha certes combinacions que resul- ten inassolibles | assenyaleuies ala grafica. f) Utiltzant "FPP daquest exemple com a referencia, expliqueu als companys els seguents canceptes eco” nomics: escassetat de recursos, cost d’oportunitat i pro: \ducci6 potencial. El creixement econémic. De quins factors depen el ereixement econdmic d'un pats? 4. alll Expliqueu ols avantatges que supose expressar el PIB fen termes de variacié respecte d'un perfode anterior. 10. all Una fornera treballa sis dies a la setmana i necesita 12. 43. vit hores al dia per a elaborar 48 pastissos al dia. Quina 65 la producci6 setmanal? Quina és la productivitat per ccada hora de treball? atl Donada la segdent taula que ilustra la variacié del PIB d'Ecolandia respecte de any immediatament anterior: Peroontage evolves del PB 35 am on ae | 2m | aw, 42) Quin va ser el PIB de any 21 si el de any 20 totalitze 50.000 milions deuros? | el de l'any 19? ) Representeu en un grafic els percentatges de la taula | doterminey, a falta daltres dades, qué s'ha d'interpretar sobre la marxa de economia a Ecolandia, al La tauia segient retlocteix el treball deservolupat por dos teballadors en un taller artesaral de cerdmica. La jor- nada labora al mes dectubre era de quatre hores al dia: eces fabricades al dia 4) Aaquantes unitats ascendeit la produccis dria aquest taller? ») Calculeu la productvitat per hora de cadascun dels tre- batladors. ©) El novembre, Yempresa va empliar el contracte a la Nora, que va passara treballar vu hores diaries, men- tre que el Pau va continuar amb la mateixe jornede de trebal. Aquell mes, la Nora va elaborar 32 peces de cceramica al dia, | e! Pau, 24. Confeccioneu una taula similar a anterior calculeu la produccis | la productiv- tat del mes de novembre per a aquests dos trebaladors, 4) La produceié del mes de novembre va eréixer respecte de la del mes d'octubre, Quins factors poden explicar ‘aquest eretxement? ©) Com va variar la produetivitat de la Nora a Yaugmentar- sel jormada laboral? Quin concepte econdmic i-ustra aquest canvi? all ordeneu de major a menor importancia, sequint el vost crite personal, les seguents mesures per a imput ser el crexement econdmie. a) Impartircursets de formaci als teballadors. +) Fomentar inversions que permetin Fobtenci6 ola implan- tacié davencos tecnolagies. «© Subseriure acords amb ales pasos per a explotar els recursos naturals que tenen. 4 Rfevoriiaimmigracié de ma cobra qualificad, @) Atraure a inversors estrangers amb la possibiftat ‘obtenirbenefics alts. 24 pooes 20 pooesContrasteu la resposta amb la de diversos companys i des- prés traieu conclusions prapies sobre els problemes als quals s'enfronta qualsevol Govern per a impulsar el creixe- ‘ment econdmic del pats. Els sistemes econdmics. 14, wlll Per qué els sistemes econdmics estableixen férmules 48. 16. a7. 19. de repartiment amb les quals satisfer les societats? A qui- ‘nes qlistions ha de respondre qualsevol sistema econdmic? st! Als sistemes econdmics moderns, per qué el sector public afronta el subministrament de béns poc rendibies, assumint fins | tot grans perdues? atl Ai sistema de planificacié centralitzada, per qué es van cometre errors de previsis, tot i que es ven realizar planit- cacions acurades i assignacions de recursos? afl Liegiu atentament el text sobre la ma invisible de Tepartet 3.21 contesteu les seguents preguntes 2) Per a Adam Smith, uines s6n les vertables motivacions ue estimullen los persones a prendre decisions? 8) Com s'harmonitzarien interés pic i el privat per @ aquest pensador? «) En qué consisteix ol concepte de «ma invsiblo» ue dos- cru? <) Un dels grans inconveniants del sistema «economia de mereat 6s rabis de poder de certes empreses. Croieu {ue la wma invisible» tambe actuaia en aquests casos? Sustfiqueu a vostra resposta. all En reacié amb fa taula 2.3, assenyateu: 2) Quin sistema econdmic mira de ser el més igualitari? ) Pel que fa'a aquells que gaudeixen dels avantatges de! sistema, quin aveng va suposar el capitalisme enfront dels sistemes previs? ©) Com va propiciar el mercantilisme l'aparicl6 del capi- talisme? @) En termes economics, quines simllituds es poden este: blir entre els esclaus i vassalls de l'antiguitat i Tedat mitjana i els assalariats de l'actualitat? utl Raonou la veracitat o falsodat de los segients atir- macions: 2) LFPP reflecteix el cost d'oportunita, i també la producti- vitat d'una economia, b) Un increment de la produccié no té per qué suposar un Increment de la productivitat. ©) EIPIB de qualsevol pais sempre esta per sota de I'FPP. 0) En qualsevol eas, la ma invisible promou I'interés gene- ral milor que les institucions publiques.. @) Enles economies mixtes, les decisions es reparteixen entre les empreses i/'Estat. 20, afl! segdent text ibtustra la forma de vide de les tbus getmaniques en temps de Juli Cesar, en el segle | a.C.: -Randolf va deixar de weballar | es va recolzar en arada ‘meatre contemplava els camps que 'envoltaven. Un any ‘més, la terra havia estat generosa, perd potser aquest ‘any no tindria tanta sort en el sorteg. | és que cada any des de temps immemorials, la tribu de Randolt fela un sorteig de los terres comunals entre tots els membres 4 la comunitat i el ja portava tres anys de bona sort. Rendolf ere cumplidor, mai deixava de fer les ofrenes a arbre sagrt, | per aixd els déus el premiaven guianti s3viament la ma a Thora de treure la bola correcta de sa ‘magic de Taumaturg, el bruit. Tots ols membres de la tribu felen una mica de tot, perd igual que a altres sells donava bé culdar el bestar,capar o pescer, a Randoif se i ddonava molt bé el camp: era molt habil amb 'arada, com Ui havia ensenyat el seu pare i ell ensenyaria als sous fills. Per® aquest any podia ser diferent. Randoif sabia que altres integrants de la tribu i miraven les terres amb cenvoja i que havien complert les obligacions a Fare sa- grat tant 0 més que oll. Sil tocaven males ters hauria de dependre de habitat amb la javelina, fare la fona, i Randolf sabia que no era tan destre com altres. Disposar de poques mercaderies limitava molt les possibiltats c'n- ‘ercanvi amb ales membres de la tribu, | amés sempre calia comptar amb el fet que un podia no tenirel que a ltr li feta falta i viseversa. Tot | ail, en el pitjor dels casos sempre podria recérrer al fons comd de la tibu, perd aquella era una opis arriscada: el repartiment dela collta comuna es feia en funcio de les necessitate ih ha- Via famlies amb més fills que la Seva. Comerciar tampoo era una opci6, perqu® la majoria de les tribus amigues produien el matelx que ells. Anxo Penalonga: Sistemes econdmics anties a) Los tribus a les quals as refereix ol text, qué produien i ‘en quina quantitat? Com produien? Per & qui? .b) Segons el text, quins problemes pianteja lintercanwi? @) Se us acut algun inconvenient no desert en el text? 4) En qué difereix 'organitzacto econdmica descrita en el text amb l'actual en la qual viviu vosaltres? @) Amb Varribada de Juli César, els romans fundarien una petita ciutat @ les rodalies. Quines noves oportunitats podria oferiraixd als memores de la tribu? + Escriviu dues ides clares I fonamentals d aquesta unitat. Que us ha ajudat a comprendre-ies? + Realitzeu dues preguntes sobre aspectes que no us han uedat clas de la unitat, + Escriviu dos aspectes sobre els quals voleu aprofundir en questa unitatnals] Investigaci6 | desenvolupament: expandint la nostra corba frontera Cap altre factor transforma la historia de les nacions, la vida de I'ésser huma i el desti de les empreses, tant com la innovacié teenoldgica. De manera que podriem afirmar, utlitzant una elna que heu apres en aquesta Unitat, que no existeix més limit al ereixement de la Fron- tera de Possibilitats de Produccié de résser huma que el talent ila imaginacis. Alhora, la innovacié tecnoldgioa també atorga avantatge 2 qui la lidera. Innovar significa crear alguna cosa nova, ra Z * Despesa on oe aia Emprsa—sDuitmie sas Loe aa omits) 0022. empresa a ‘amazon 36.300 2] Abhabet | 28.000 451 Teletinion a Intel 32.700 zat | Amadeus 4 | Samsung | 12.700 aa txts 5 Voltswagen 12.100 © Mierosemt 42.000 eee ii Roche 11.400 530 | Acciona e Mera 130.100 aennae a le 10.000 an 621 bongo 30 Nvaris 4.600 26 Amit Font: PrcoWaterhouseCoopas, Questions: 1L. Com es troba situada Espanya, en termes dinnovacis tecnoldgica, en relacié amb els paisos del nostre entomn? | les nostres empreses? 2. Examineu les empreses que més inverteixen en Investigaci6 al mén. Quins trets tenen en comd? diferent i segurament millor, abans que els alts. | aio permet crear nous mercats, nous processos de produc: 216 0 nous productes, que permetran a I'innovador, un Estat o una empresa, posar-se per davant de tots. 1 és {que Ia innavacio és font de progrés, pero també pot ser ho de nous riscos, I fins i tot de desigualtat Lifndex Mundial ¢'Innovacté (Global innovation Index) 6s un indicador que mira de mesurar com de favorables i exitosos s6n els diversos paisos del mén en relacié @ la innovacl6 tecnologica. Per al calcul s'han de tenir en compte més de 81 variables aiferents. En el mapa es mostra la posicio dels civersos pasos en la classificaci6 de index Mundial d'innovaci6 del 2017 (Font: datosmacro.com). En el mercat global, innovar significa fer un pas per avant dels competidors, per aixd mattes de les grans ‘empreses invertelxen enormes sumes de diners en in- vestigaci6. Només Amazon, per exemple, inverteix equi valent a la meitet de tota la investigaci6 publica | prvada que es faa Espanya, Creacfdetsit Universitat de Harare en humans (us Dalits | |Exremtots Universitat de Twente emiions) brniques [Patses Baaes) 1.000 | [Cortes Biomed @ogne Unt) ‘00 Cats sence concictor Gong (EUR) Shuji Nakamura (Unvestat 200 | | ‘do Calfrnia, EUR) 200) Segway esr Kamen EU) zo Be Beto Sony (apd we Ceulus vv | Sony (ELA 2059) |Saeeinae! Japs) Universitat de Manchester zon jen ‘egna Uat 4100 | |impracors 50 2 Corperaton(EUA) 3. Coneixeu alguna de les 10 Innovacions que mencio: ‘nem a la taula (Innovacié al segie 0)? D'entre elles, escolliu aquelia que creieu que més camviara la vida de les persones. Per quo creieu que sora aix’?Sou els veins d'un poble que sha reunit en assembles. ‘Aquells el nom dels quals comenca per vocal sou agri Cultors, | aquells el nom dels quals comenga per conso- ‘nant sou ramaders. Els agricultors teniu tantes finques com lletres té el vostre nom (en cas de nom compost rnomés val la primera paraula). Els ramaders tenlu tantes. ovelles com lletres té el vostre nom. LLopcis (A) sera posar totes les terres i el ramat en comd, [lal tot és de tots | teniu un govern centralitzat que de cideix totes les questions importants. L’opcid (B) sera seguir com fins ara: cadascd cultiva les terres o culda el ramatlliurement, segons t6. L'opci6 (C) sera formar un Direct folfgang Becker. Repartiment: Daniel Bri, Katrin Sass, Chulpan Khametova, Alexander Bayer, Sinopst. Una fervorosa comunista entra en coma poc abans de la‘caiguda del Mur de Berin,el 1989 Quan desperta, vuit mesos després, el seu fll Alex posa tots els mitjans per a evitar que sapiga ‘que el Mur ha caigut, cosa que suposaria un gran trauma que podria costar la vida. Claus de reflexi6.. Economia de mercat, economia de pleniicacié cenvaltzada, burccrécia, consumisme, miltarisme. Qiestion Govern escollt per votacié majortaria, que té la potestat de treure part de les terres | ramat a qui més t6 per do- rarii-ho a qui te menys. El debat: Preneu partit per una de les tes opcions: poser les ter- res en comd (A), cultivar liuremert cadascd el que és seu (8) o formar un Govern escolit per votaci6 (C), | argumen- teu la decisi6 en un grup de cine companys. La resolucio del grup es defensara en un debat davant un altre grup ‘on ha prevalgut una altra ops. 1. Quins sistemes eoondmics es donaven en cadascuna de les Alemanyes dividides pel Mur? 2. Commoguda per obstinaci6 de IAlex, la mare no Iivevela que sap la vertat. Qué’haurfeu fet vosaltres en el seu lloc? 3. Quines crtiques es formulen als diferents sistemes econdmics? 4, Proposeu un altre ttl per a la pel-tioula palace raven VE lnntsconzevtsin Estatinené | pa ] deca pata, |_| monger ei tasanan device pera | | dk a = Cipastss br |) paytese'seent | | __aeosapurelbenesrcamd, J) | milage Poet pasts