LITERATURA LLATINA

pàg 41

- Virgili
- Catul
- Horaci
- Ovidi

- Els romans són un poble culturalment enlluernat pels grecs, I se n’apropien en l’escultura, arts
plàstiques, la mitologia (canviant el nom dels déus), literatura, filosofia, política
- Els romans afegeixen el gènere de la sàtira
- La diferència/aportació/novetat més important entre grecs I romans és la creació dels tòpics
literaris (tempus fugit, etc)
- El grec té molt de prestigi pels romans

Romanització: els romans funden colònies, expandeixen la seva cultura, llengua, sistema
judicial, sistema de vies (carreteres), manifestacions d’oci (cultura)

- La literatura llatina es comença a escriure el s.III aC.

El moment àlgid per la literatura llatina és el s.I aC.
- Període de la monarquia fins al 509 aC.
- Època de la república, fins al 27 aC., caiguda de l’imperi romà
- Juli Cèsar
- imperi August, del 27 a.C. fins al 476 d.C.

Un amic d’August que es deia macenes, es convertirà en el macenes de tots els autors
aquells (Catul, horaci, ovidi, virgili)

CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA LLATINA

- distribució de gèneres: prosa, novela, etc

- creació d’algun gènere I creació de la sàtira (ganes de fer riure I denúncia)
- literatura té funció propagandística (propaganda)
- prolongació de algo q està a les característiques del llibre

Novetats en la poesia:
- Ja no és cantada, pensada per ser llegida
- La literatura llatina adapta la mètrica grega → hexàmetre dactílic (utilitzat en poesia èpica, sàtira,
didàctica)
- Proporciona un to solemne/ seriós

- Poesia èpica → Virgili (70-19aC)

- Poesia didàctica → Ovidi (87-54aC)
- Sàtires → Horaci (el dels tòpics literaris) (65-8aC)
+ Catul (amic de Safo) (43-17dC)

Carmina: poemes odes

Virgili (70-19aC)
- de família camperola però va rebre bona educació, de seguida va rebre molta fama
- Va escriure:
Bucòliques (poemes): on fa referència a la vida al camp, tot molt idealitzat, natura
idealitzada, hexàmetres, amor no correspòs

Geòrgiques: poemes de retorn a la terra (al camp), diu que la vida al camp és la més
preciosa, diu com s’ha de cuidar la terra I el bestiar. Lúltimllibre de les geòrgiques està
protagonitzat per Orfeu

Eneida: L’emperador li encarrega escriure ENEIDA (Enees)- quan el va acabar d’escriure

el volia destruïr perquè no li agradava
- personatge de la Odissea- personatge troià, que té una història amb la reina de Cartago
(qui se suidicida). Enees és avantpassat de Ròmul I Rem

- L’eneida té dues parts (12= 6 I 6), els sis primers sembla l’odissea→ retorn d’Ulisses. I els
dos segons seria com Ilíada→ guerra

.
.
.

Poesia en llatí:
(profana, no de temes rel·ligiosos)
- Comença al s. 12
- Temes: amor carnal, arribada de la primavera, el plaer del vi
- Poesia anònima
- Poesia goliardesca (goliards: cavallers)
- Fortuna: símbol d’una roda (els àngels fan rodar la roda de la fortuna, fortuna com a sentit de sort)
- O Fortuna: invitació, ens convida al lament de com d’inconstant és la fortuna

PETRARCA:
- creador del sonet
- va escriure el Canzionere
- amant de Petrarca: Laura
- Divideix els sonets amb la vida amb Laura, I la vida després de Laura

BOCACCIO:

Dolce Stil Novo

- cita a la dc. Només escric allò que Amor m’inspira
- precocitat literatura culta en italià (cant XIV, cant XV)
- poetes inspirats
- Aquests tòpics s’han aburrit a final XIII tòpics trobadorescos
TRISTANY I ISOLDA:

La invenció de l’amor: