2/12/2021

MP03: AUTONOMIA
PERSONAL I SALUT
INFANTIL
UF 1: Alimentació i cura de
l’alimentació dels infants.
NF1: Necessitats bàsiques- l’ALIMENTACIÓ.
NF2: L’Alimentació als centres
d’educació Infantil.

1r CFGS Educació Infantil-

A1. Avaluació inicial.

1
 2/12/2021

2
 2/12/2021

3
 2/12/2021

De què parlarem NF1:

1. Camí cap a l’autonomia. La importància dels primers anys de
vida.
2. Alguns conceptes: creixement, maduració, desenvolupament
i aprenentatge.
3. Factors que influeixen en el creixement i desenvolupament.
4. Com es mesura el creixement.
5. La maduració.
6. El carnet de salut.
7. L’alimentació.
8. L’alimentació saludable.
9. Trastorns i malalties relacionades amb l’alimentació.
10. Seguretat i higiene alimentàries. 7

1. Camí cap a l’autonomia. La

importància dels primers anys
 Primera infància: etapa més crítica i vulnerable en el
desenvolupament de la persona.

 Base en la que es produirà el desenvolupament

intel·lectual, emocional i moral.- permetrà esdevenir
persona autònoma.

 Maduració i aprenentatges. Estructura que possibilita i

condicionen l’inici de l’autonomia.

 Necessitats: fisiològiques i psicosocials. Necessita

de la figura de l’adult per satisfer-les. 8

4
 2/12/2021

Laura Estremera: vídeos autonomia i

vincles d’aferrament

Activitat 1
 Introducció: vídeo Laura Estremera

10

5
 2/12/2021

1. Camí cap a l’autonomia. La

importància dels primers anys
 La conquesta de l’autonomia
consisteix en un deslligament
progressiu de la dependència
respecte dels adults.

 Es manifesta en el comportament de
l’infant. Es va fent més responsable.
11

2. Alguns conceptes: creixement,

maduració, desenvolupament i
aprenentatge
 Què entenem per:

 Creixement
 Maduració
 Desenvolupament
 Aprenentatge

12

6
 2/12/2021

2. Alguns conceptes: creixement,

maduració, desenvolupament i
aprenentatge
 Què entenem per:
 Creixement- CANVIS FÍSICS
 Quantitatiu o qualitatiu?Què es mesura?, en quin
moment de la vida hi ha més canvis a nivells físics?
 Maduració- CANVIS BIOLÒGICS
 Quantitatiu o qualitatiu?Quin seria l’ordre de
maduració, extremitats, cap, tronc?
 Desenvolupament- CANVIS PSÍQUICS
 Aprenentatge- INTERACCIÓ AMB EL
MEDI
13

2. Alguns conceptes:
El Creixement
És un procés de canvis físics que:
 Es caracteritza per l'augment de les dimensions
corporals i la modificació de les proporcions de
l'organisme.
 Engloba des d'abans del naixement fins a l'edat
adulta.
 Els canvis en el creixement són quantitatius i per tant
es poden mesurar: pes, talla, perímetres...
 Hi ha etapes on es produeixen canvis significatius en
un temps menor: embaràs, primer any de vida i
adolescència.
14

7
 2/12/2021

2. Alguns conceptes:
La Maduració
És un procés de canvis biològics en les estructures
internes que:
 Capaciten la persona per realitzar determinades
funcions.
 Està referida al grau de desenvolupament dels
sistemes, aparells o òrgans del cos humà.
 Segueix un ordre: Primer madura el cap, després el
tronc i finalment les extremitats.
 Exemple: maduració sistema nerviós, es creen més
i millors connexions nervioses, que permeten
respostes més adaptades a les necessitats. 15

2. Alguns conceptes:
El Desenvolupament
És un procés de canvis psíquics que:
 Posen en funcionament i perfeccionen les
capacitats humanes: llenguatge, pensament,
memòria, sentiments, conducta, etc.
 Propicia l'evolució cap a estats de major capacitat.

 Està relacionat amb:

 El creixement: base física que el sosté.
 La maduració: capacitat biològica que ho possibilita.
 L'aprenentatge: permet l'accés a nous coneixements.

16

8
 2/12/2021

2. Alguns conceptes:
L’Aprenentatge
 Fa referència a la interacció amb el medi i la
capacitat de relacionar-se amb altres persones.
 És el procés mitjançant el qual les experiències
modifiquen el nostre sistema nerviós i, per tant,
la nostra conducta.
 La principal funció de la capacitat d'aprendre és
desenvolupar conductes que s'adaptin a un
entorn canviant.

17

3. Factors que influeixen en el

creixement i desenvolupament

18

9
 2/12/2021

3. Factors que influeixen en el

creixement i desenvolupament
 Creixement no es produeix de la mateixa manera en
totes les persones ni el desenvolupament es produeix
sempre igual.
 Factors prenatals: abans del naixement.
 Factors genètics

 Factors hormonals

 Factors circumstancials

 Factors perinatals: en el moment del part

 Relacionats amb el moment del part

 Relacionats amb el procés del part

 Factors postnatals: després del naixement 19

3.1. Factors prenatals (embaràs)

 Genètics:
 Informació que està recollida en els gens de cada
persona.
 Els gens es transmeten de generació en generació.
 Determinen aspectes del creixement (talla, pes, color
cabells...) i aspectes del desenvolupament i de la
capacitat d'aprenentatge.
 Hormonals:
 La insulina i el lactogen placentari influeixen en el
creixement fetal. Alteracions en la producció d’aquestes
hormones, ocasionaran trastorns de creixement.
 Circumstancials:
 Hàbits de vida i salut de la família, principalment de la mare
i, especialment, a l’etapa prenatal (embaràs). 20

10
 2/12/2021

3.2. Factors perinatals (durant el part)

 Es produeixen o influeixen en el moment del naixement del nadó:
37- 40 setmanes- part a terme. (passat aquest temps part post-a
terme)
 Relacionats amb el moment del part:
 Part prematur: 28 i 37 setmanes.
 Part immadur: 20 i 28 setmanes.
 Relacionats amb el procés del part:
 El part natural.
 El part controlat o medicalitzat. El fetus passa a
 Per cesària. https://espanol.babycenter.com/
convertir-se en nadó,
v6100085/parto-con-fórceps-o- adaptant-se al nou medi
 Instrumentalitzat: ventosa-video
 Amb la utilització de fòrceps o de ventosa.
Una cançó que el nadó li canta a la seva mare “Respiras y yo de Rossana o de Kesia” i
21
un conte… El dia que vaig néixer de Robie H. Harris

Activitat 2
 Part, lactància i criança

22

11
 2/12/2021

 Un regalo para toda la vida

23

3.3. Factors postnatals

 Són conseqüència de la interacció constant amb el
medi.
 Estan directament relacionats amb el nivell
econòmic, social, cultural i mediambiental on viu
la família.
 Els més importants són: l'alimentació, l'educació,
els cicles d'activitat-descans, la higiene, les
relacions afectives, la presència de malalties i
accidents, etc.
 En general, nens/es que han crescut en ambients
poc estimulants mostren talles i pesos inferiors als
24

mitjans en la seva edat.

12
 2/12/2021

4. Com es mesura el
creixement
 Canvis quantitatius= es poden mesurar.
 Paràmetres mesurables es poden fer taules
amb valors mitjans.
 Estudis estadístics que poden ser útils per
valorar les dades i comparar amb les
mitjanes de la població:
 No tots els nadons creixen al mateix ritme.
 Pensem també que cadascú té uns gens.
Llegim algun fragment del llibre: Un regalo para toda
de la vida de Carlos González. P. 143-147 25

4.1. El pes
 Mesura de la massa corporal.
 Medició: bàscula
 Menors de dos anys bàscules
que poden estar primer estirats i
després asseguts.
 Més grans: dempeus.
(bipedestació)

26

13
 2/12/2021

4.1. El pes: dades mitjanes-

variabilitat individual
 Nadons: 3,3 Kg en els nens i 3,2 Kg en les nenes. Oscil·lació
normal entre els 2,5 Kg i els 4 Kg o més. Pot ser inferior en
parts prematurs.

 A l’hospital, pèrdua de pes, inferior al 10% del seu pes:

Es recupera en una setmana Aprox. Causa:
 L’expulsió del meconi (rebuigs alimentació
uterina)
 Temps de dejuni, fins que hi ha una pujada
de la llet.

 Durant els primers 6 mesos: augment d'uns 20 gr/dia.

 Dels 6 als 12 mesos: augment d'uns 15 gr/dia.
 A partir de l'any: augment a un ritme més alentit (2.000
gr./any aprox.). 27

4.2. La talla
 És la llargada que hi ha entre els peus i el cap.
 Medició:
 Menors de dos anys, infant estirat amb un
aparell que té una taula horitzontal graduada i
dos suports, un fix per marcar la posició del cap
i l’altre mòbil per ajustar-lo a la mida dels peus-
El paràmetre s’anomena LONGITUD.

 A partir de 2 anys el mesurament es fa dempeus.

(bipedestació) Instrument que té una taula vertical
graduada i un suport horitzontal mòbil que baixa
per ajustar-lo al cap- El paràmetre s’anomena TALLA
O ESTATURA.

14
 2/12/2021

4.2. La talla: dades mitjanes-

variabilitat individual
 Nadons: 49 cm les nenes i de 50 cm els nens. Oscil·lació
entre els 45 i els 53 cm.

 Primer any: augmenta en un 50%. El ritme de

creixement és molt alt durant els tres primers
mesos.

 Als dos anys: 8-12 cm/any

 Entre els 3 i 6 anys: 6- 8 cm/any

29

4.3. Perímetre cefàlic i

presència de fontanel·les:
 Indica el creixement cranial.

 Medició: cinta mètrica.

 Dades mitjanes, variabilitat individual:

 Nounat: 34-36 cm
 Durant el primer any arriba als 47 o 48 cm.

 Aquest creixement és possible gràcies a les

fontanel·les i a les sutures.
 Les fontanel·les ossifiquen cap als 15 mesos.
 Les sutures ho fa entre els 2 anys i l'edat adulta.
30

15
 2/12/2021

4.4. Control i seguiment del

creixement
 Paràmetres de control del creixement:
 Talla
 Pes
 Perímetre cranial (PC)

 S'utilitzen les taules de creixement:

 Patrons de normalitat: puntuacions entre el percentil 3 i
97.
 Fora d'aquest rang: anomalies (no necessàriament
trastorns o malalties).
 Casos que sobrepassin els percentils 1 i 99,
probablement siguin patològics.
31

4.4. Control i seguiment del

creixement: Taules de creixement. Corbes d’alçada i
pes segons l’edat per a nenes- exemple OMS

32

16
 2/12/2021

4.4. Control i seguiment del

creixement: Taules de creixement. Corbes d’alçada i
pes segons l’edat per a nens- exemple OMS

33

5. La maduració
 La característica general dels òrgans del
nounat és la seva immaduresa funcional.
 Durant els primers dies s’accelera el
procés maduratiu dels diferents òrgans i
sistemes per respondre de manera
satisfactòria a les noves exigències vitals.
 Exemple: els nadons presenten una
freqüència cardíaca i una freqüència
respiratòria més elevades que les persones
adultes, que s’aniran reduint amb l’edat. 34

17
 2/12/2021

5. La maduració: principals
processos
 Sistema immunològic: defensa del cos davant
organismes infecciosos.
 Aparell digestiu: Conjunt d'òrgans encarregats de
transformar els aliments per a que siguin absorbits
per les cèl·lules de l’organisme. (digestió)
 Sistema renal i excretor: ronyons
 Sentits: Agudesa auditiva i visual
 Dentició: és una de les primeres manifestacions
externes de maduració òssia.

35

5.1. La maduració:
SISTEMA IMMUNOLÒGIC
 El sistema immunològic: defensa del cos
davant organismes infecciosos.

 Fins als 4 o 5 mesos el nadó fa servir els

antígens de la mare que han estat transmesos
a través de la placenta.

 A partir dels 8 mesos

comença a sintetitzar els seus
propis anticossos. 36

18
 2/12/2021

5.2. La maduració:
APARELL DIGESTIU

 El nounat s’alimenta exclusivament de llet i amb el

temps anirà introduint nous aliments a la seva dieta.

 La maduració de l'aparell digestiu dura fins als 2 anys.

 Són freqüents els dolors còlics (gasos),

regurgitacions, deposicions freqüents
i semi-líquida i el singlot.

37

5.3. La maduració:
SISTEMA RENAL i EXCRETOR
 El sistema renal no funciona plenament fins als dos
anys, moment en què es completa la maduració del
ronyó.
 Les deposicions en els primers mesos
 Estan directament relacionades amb l'alimentació
ingerida.
 Tenen una freqüència paral·lela a la freqüència de
l'alimentació.
 A mesura que s'introdueixen aliments sòlids:
 Es modifica la consistència de les deposicions.

 Es modifica la seva freqüència, que va adquirint

més independència respecte a la freqüència 38
alimentària.

19
 2/12/2021

5.4. La maduració:
ELS SENTITS
 L'agudesa auditiva és pràcticament
igual a la de l'adult.
 L'agudesa visual triga més a desenvolupar-se.
 Entre els 4 i 6 mesos s'estableix de manera definitiva
la visió binocular.
 La percepció de profunditat

s'aconsegueix als 6-9 mesos.

39

5.5. La maduració:
LA DENTICIÓ
 La dentició comença
a aparèixer des del
maxil·lar inferior al
superior i des del
centre al lateral.
 Entre els 5 i els 6
anys s'inicia el canvi
de la dentició de llet
per la dentició
definitiva. 40

20
 2/12/2021

6. El carnet de salut
 Dades personals
 Naixement (part, APGAR,
pes, talla, PC)
 Exploració nadó
 Vacunes
 Creixement i desenv.
 Visites de seguiment
 Taula desenv. psicomotor

41

6. El carnet de salut:
EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA: APGAR

 Exploració ràpida realitza al minut 1 i al minut 5 del naixement.

 Minut 1: es mira la necessitat de reanimació.
 Minut 5: pronòstic neurològic.

 El test valora
 Freqüència cardíaca: cor batega.

 Esforç respiratori: és normal.

 To muscular: flexiona i mou extremitats.

 Reflexos: de prensió (dit al palmell de la mà, provoca flexió de la mà),

perioral (estimulació al voltant de la boca...estímul de succionar), de
situació o marxa (posa el peu a la taula i inicia la marxa)
 Color de la pell.
 A cada valor se li assigna una puntuació 0, 1, 2, se suma i valor
màxim és un 10, superior a 7 tot ok.
 El veureu al MP06. 42

21
 2/12/2021

7. L’alimentació en l’etapa
infantil
 Més creixement físic i desenvolupament motor-
ALIMENTACIÓ cobrir unes NECESSITATS més grans.

 El CERVELL es desenvolupa molt aviat, 90% arriba el seu

desenvolupament al 5 anys. És on s’incrementa el nombre de
connexions neuronals, que segueixen al llarg de tota la vida. –
una bona ALIMENTACIÓ ho pot garantir.

 S’estableix les bases de PREFERÈNCIES que tindran quan siguin

grans per tenir una alimentació i estil de vida saludable. A més
dels aprenentatges d’hàbits.

43

7.1. Necessitats nutricionals

 L’alimentació ens ha de proporcionar:
 VARIETAT I QUANTITAT de NUTRIENTS.

 AIGUA suficient per mantenir l’equilibri hídric.

 La FIBRA dietètica necessària per mantenir un bon

trànsit intestinal i limitar l’absorció d’alguns nutrients.

 ENERGIA que l’organisme necessita per poder dur a

terme totes les seves funcions- aquesta procedeix dels
NUTRIENTS. (QUANTITAT I TIPUS)

44

22
 2/12/2021

7.1.1. Els nutrients

 Definició: Substàncies útils per al metabolisme que es
troben en els aliments i s’incorporen a l’organisme per
mitjà de la digestió.
 TIPUS:
 CARBOHIDRATS,
HIDRATS DE CARBONI O
GLÚCIDS.
 LÍPIDS.

 PROTEÏNES.

 VITAMINES.

 MINERALS.

45

7.1.1.1 Carbohidrats, hidrats

de carboni o glúcids
 Font d’energia principal.
 Unitat bàsica d’aquestes molècules són els
monosacàrids.
 Monosacàrids o sucres (glucosa, fructosa)
 Disacàrids: combinació de dos monosacàrids.(sacarosa,
lactosa)
 Polisacàrids: cadena de monosacàrids. (midó o glucogen)
 Els monosacàrids i disacàrids es digereixen amb
facilitat i incrementen ràpidament la glucèmia.
 Els polisacàrids es digereixen poc a poc i provoquen
un increment de la glucèmia més gradual, són més
recomanables.
46

23
 2/12/2021

7.1.1.2 Lípids
 Principal funció: actuar com a reservori d’energia i
són el contingut bàsic del teixit adipós (funció plàstica).
 Unitat bàsica: àcids grassos.

 Saturats o greixos: Fan augmentar

el colesterol. Greix de les carns.

 Monoinsaturats o olis:

no fan augmentar el colesterol i protegeixen

les artèries i les venes. Oli d’oliva.
 Poliinsaturats: Redueixen el colesterol.

Peix i marisc.
47

7.1.1.3 Proteïnes
 La unitat bàsica d’aquestes molècules són els
aminoàcids.
 Component indispensable de totes les cèl·lules
corporals, secrecions glandulars, enzims, hormones i
teixits actius de l’organisme. També proporcionen
energia.

48

24
 2/12/2021

7.1.1.4 Vitamines
 No aporten ni calories ni energia, però SÓN
INDISPENSABLES per gaudir d’una bona salut, perquè
regulen els processos metabòlics.

49

7.1.1.5 Minerals
 Elements inorgànics que se solen ingerir en forma de
sals minerals.
 Més importants:
 Calci
 Ferro
 Fluor
 Iode

50

25
 2/12/2021

7.1.2. L’aigua
 Substància imprescindible per a la vida. Més de la meitat del pes
és aigua.

 Funcions: mitjà de transport, difusió,

dissolució, digestió i lubricació.

 2,5 litres d’aigua eliminem al dia

i aquesta s’ha de renovar. Quan les
pèrdues superen la suma de les aportacions, entra en marxa un
mecanisme regulador- la set.

 Beure sempre que es tingui set i prendre com a mínim 4 gots

d’aigua al dia. Cal tenir en compte que els aliments i les begudes
també aporten aigua. 51

7.1.3. La fibra dietètica

 És la part dels aliments vegetals que no es pot digerir (per això
no és un nutrient)- però el seu consum ens beneficia:
 Mentre circula pel tub digestiu, la fibra

absorbeix l’aigua, augmenta el seu volum, i,

per tant, el de la matèria fecal.
Accelera el trànsit intestinal i evita el restrenyiment.

 També té algun inconvenient:

 Els bacteris del còlon sí que digereixen la fibra i en el procés es
formen gasos.

 El consum de fibra recomanat és d’uns 25g cada dia. El consum

diari de fruites, hortalisses i verdures garanteix l’aportació
necessària de fibra dietètica. 52

26
 2/12/2021

8. L’Alimentació saludable
 TOTS ELS ALIMENTS contenen diferents nutrients, PERÒ NO
HI HA CAP QUE CONTINGUI DE TOTS, per això és important
MENJAR VARIAT.
 Alguns conceptes:
 Dieta: conjunt de substàncies que ingereix regularment com
aliment. Per tant una dieta equilibrada és la que s’ajusta en
qualitat i quantitat a les necessitats nutricionals. I una dieta
saludable és la dieta equilibrada que afavoreix la salut de la
persona.
 Menús: Planificació del que menjarà una persona.

 Racions: quantitat habitual Esmorzar: 25% energia diària

d’un aliment que es pren en Esmorzar mig matí: 5%
Dinar: 30%
una menjada. Berenar: 15%
Sopar: 25% 53

8. L’Alimentació saludable

54

27
 2/12/2021

8. L’Alimentació
saludable

55

8.1. La piràmide de
l’alimentació saludable.
 Orientació sobre les
proporcions dels diferents
aliments que cal incloure en
l’alimentació diària per
aconseguir una dieta
equilibrada.
 Com s’interpreta la
piràmide? Consum diari,
consum setmanal i consum
ocasional. TOT UN MISTERI
I QUE VA CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS

56

28
 2/12/2021

8.1. La piràmide dels aliments.

Com s’ha d’interpretar?
 CONSUM DIARI:
 Cereals i fècules: pa, pasta, arròs,.. Rics en carbohidrats. Consumir: 4 a
6 racions. Principal font d’energia de l’organisme.
 Fruites i verdures: es recomana 5 racions fruites i verdures de
temporada.
 Oli d’oliva: 3 a 6 cullerades.
 Llet i derivats: 2 a 4 racions (formatges no grassos, iogurt, mató..)
 CONSUM SETMANALS:
 Ous, peix, carn blanca, llegums i fruits secs
 Per a cada grup, 2 o 3 racions setmanals i cada dia 2 racions diàries.
Per exemple: un dia carn blanca i fruits secs i un altre llegums i ou.
 CONSUM POC OCASIONAL:
 Aliments rics en greixos (carns vermelles, embotits, ..)
 Aliments rics en sucres (llaminadures, begudes ensucrades,...)
57

8.1. La piràmide dels aliments.

Com s’utilitza per fer menús?
 Entre tots els àpats que es fan en un dia cal
aportar les racions necessàries de cada grup
d’aliments.
 En la planificació setmanal i mensual cal anar
alternant entre diferents tipus d’aliments
cadascun dels grups.
 Es comença planificant els plats principals
(rics en proteïnes), es continua amb la guarnició
que són verdures que veiem al plat que formen
part de la meitat de l’alimentació i la resta de
racions del dia. 58

29
 2/12/2021

8.1. La piràmide dels aliments.

Com s’utilitza per fer menús?

59

60

30
 2/12/2021

61

62

31
 2/12/2021

63

64

32
 2/12/2021

65

66

33
 2/12/2021

9. Trastorns i malalties relacionats

amb l’alimentació. TRASTORNS
OCASIONALS
 REGURGITACIÓ:
 Propi dels lactants, expulsar una mica de llet, generalment
després de les preses. És com si la boca de l’estómac
(càrdies) no es tanqués del tot i deixés sortir la llet que
sobra.
 Acostuma a desaparèixer amb la maduració del sistema
digestiu del nadó.
 CÒLIC DEL LACTANT:
 Es caracteritza per un plor incontrolat, que pot durar hores i
persisteix durant dies o setmanes. El nadó té una expressió de
dolor i aixeca les cames sobre l’abdomen. No se sap molt bé
perquè succeeix.
 VÒMIT
 RESTRENYIMENT
 DIARREA 67

9. Trastorns i malalties relacionats

amb l’alimentació. TRASTORNS
OCASIONALS
 REGURGITACIÓ:
 CÒLIC DEL LACTANT:
 VÒMIT
 Si el nadó està bé de salut i augmenta el pes adequadament,
no cal amoïnar-s’hi.
 Procurar que no empassi aire mentre mama o pren el biberó i
que eructi en acabar la presa. (no sempre ho ha de fer, sobretot
si és llet materna)
 Convé no sacsejar-lo després d’una presa, i mirar que res
l’oprimi el ventre.
 Útil posar-los inclinats, amb el tronc i el cap lleugerament
elevats.
 RESTRENYIMENT
 DIARREA 68

34
 2/12/2021

9. Trastorns i malalties relacionats

amb l’alimentació. TRASTORNS
OCASIONALS
 RESTRENYIMENT:
 Lactants tenen una deposició mitjana de 4 deposicions al dia durant la
primera setmana de vida. Alguns cada vegada que mengen. Als dos anys, 1,7
deposicions per dia i a partir dels 4 anys, 1,2. Degut a l’augment del temps de
trànsit intestinal.
 Restrenyiment ve definit per dos factors: la disminució en la freqüència, i la
seva major duresa, la qual cosa dificulta la sortida.
 Quan comencen una alimentació variada, la freqüència va molt lligada a la
quantitat de fibra dietètica present i el temps de trànsit intestinal. Una dieta
equilibrada ho facilitaria.
 NO TOTHOM té els mateixos ritmes, si té una freqüència inferior a la mitjana,
però les femtes són normals i es troba bé, no cal preocupar-se. Igual que si en
algun moment es té un restrenyiment puntual.
 DIARREA:
 Mentre que no vagi acompanyada de febre no ha de ser motiu de preocupació.
 Deposicions dels lactants solen ser groguenques i fluides. A mesura que es
van introduint nous aliments i la quantitat de llet va disminuint, el color i la 69
consistència canvien.

Aliments
amb fibra
70

35
 2/12/2021

9. Trastorns i malalties relacionats

amb l’alimentació. AL·LÈRGIES I
INTOLERÀNCIES.
 AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES:
 Reacció adversa que presenta una persona després d’ingerir, inhalar o
tenir contacte amb un aliment.
 La manifestació pot ser: cutània, respiratòria, digestiva.
 Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida i sempre la tindrà
quan tingui contacte amb aquell aliment.
 Proteïna de al llet de vaca, ou, peix, marisc, fruits secs.
 Tractament: evitar aquest aliment.
 Principal problema als menjadors escolars: al·lergen ocult en
l’etiquetatge, utilització d’utensilis comuns, ús del mateix oli o de les
mateixes paelles, proximitat o contacte dels aliments, el cuinat conjunt,
el manipulat sense una higiene adequada pot fer que hi hagi restes
d'al·lergen.

 INTOLERÀNCIES:
71

9. Trastorns i malalties relacionats

amb l’alimentació. AL·LÈRGIES I
INTOLERÀNCIES.
 INTOLERÀNCIES:
 És una reacció adversa de l’organisme a un aliment, que es
caracteritza per la incapacitat per a digerir-lo i metabolitzar-lo.
 INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA:
 Sucre de la llet.

 En els lactants i els infants de poca edat, la diarrea pot derivar en

una deshidratació o afectar greument el creixement.
 El tractament consisteix a suprimir la lactosa de la dieta.

 INTOLERÀNCIA AL GLUTEN O MALALTIA CELÍACA:

 Inflamació de l'intestí produïda per la ingestió de gluten en persones
que estan predisposades genèticament.
 Present en alguns cereals com el BLAT, L’ORDI, EL SÈGOL I LA
CIVADA. Altres cereals com el blat de moro, l’arròs, i el mill no en
contenen.
 El tractament consisteix a eliminar tot el gluten de la dieta.
72

36
 2/12/2021

10. Seguretat i higiene alimentàries:

menjar sa, també es menjar segur
 Mantenir la higiene en la preparació del menjar ajuda a evitar
ToxoInfeccions Alimentàries (TIA) (malalties de transmissió
alimentària)- ingestió d’aliments contaminats.
 Rentar-se les mans abans de començar a preparar aliments.
 Seguir les quatre normes d'higiene per preparar aliments segurs: Netejar,
separar, coure i refredar
 Netejar-se mans, estris i superfícies sovint, sobretot després de tocar
aliments crus.
 Separar els aliments crus dels cuinats, tant a la cuina com a la nevera.
Utilitzar estris diferents per manipular i conservar els aliments.
 Coure suficientment els aliments, sobretot la carn, el pollastre, els ous i el
peix, sense que quedin parts crues. (70ºC en el centre del producte)
 Refredar els aliments ràpidament, i guardar-los a la nevera.

Diarrees,
febre,
malestar...
73

MP03: AUTONOMIA
PERSONAL I SALUT
INFANTIL
UF 1: Alimentació i cura de
l’alimentació dels infants:

NF2: L’Alimentació als centres

d’educació Infantil
1r MB CFGS Educació Infantil- Vanessa Quintanilla Linares

37
 2/12/2021

De què parlarem NF2:

1. El període de lactància (0-6 mesos).

2. El període transicional (6- 12 mesos).
3. El període d’adult modificat (1- 8 anys).
4. La planificació de menús.

75

1. El període de LACTÀNCIA
(0-6 mesos)
Lactància materna i
Lactància artificial:
OMS recomana, ALLETAMENT
MATERN exclusiu durant els
primers 6 mesos i continuar amb la
lactància materna freqüent i a
demanda (quan vulgui i la quantitat
que vulgui fins als 2 anys d’edat).

La llet que surt al principi és més aiguada, la del final té més grassa, és el que interessa. 76
Mentre hi ha lactància exclusiva sigui materna o de fórmula (o artificial) no cal que beguin aigua, se’ls està
omplint estómac. La llet ja té aigua.

38
 2/12/2021

1. El període de LACTÀNCIA
(0-6 mesos)

77

1. El període de LACTÀNCIA:
LACTÀNCIA MATERNA
 És el millor aliment per al nadó, cobreix totes les
necessitats nutritives, a més afavoreix que el vincle
afectiu entre mare i fill/a sigui més precoç.
 És rica en àcids grassos essencials que conformen la
mielina, una capa greixosa que recobreix les
ramificacions neuronals per les que es transmeten els
impulsos nerviosos.
Vídeo alletament matern: canal
salut- Generalitat de Catalunya
“Somos la leche” d’Alba Padró.

78

39
 2/12/2021

1. El període de LACTÀNCIA:
LACTÀNCIA ARTIFICIAL
 Quan la lactància materna no és possible, es recorre a
fórmules especials per a lactants que cobreixen
TOTS els requisits nutricionals.

Vídeo com es prepara un biberó del

Canal Salut de la Generalitat de Catalunya 79

1. El període de LACTÀNCIA:
LACTÀNCIA MATERNA
 AVANTATGES MARE  AVANTATGES NADÓ
 Recuperació úter i  Protegeix d’infeccions.
disminueix el sagnat.  Li evita al·lèrgies.
 Recuperació física.  Redueix el ris de mort
 Redueix el risc de càncer sobtada del lactant.
de mama i d’ovari.  Protegeix de malalties en
 Redueix risc d’anèmia i un futur.
osteoporosi.
 No suposa despesa
econòmica.

80

40
 2/12/2021

81

82

41
 2/12/2021

1. El període de LACTÀNCIA:
LACTÀNCIA ARTIFICIAL
 Tipus:
 Llets d’iniciació: es prenen els primers mesos
i consisteixen en llet de vaca amb modificacions significatives.

 Llets de continuació: A partir dels 5 mesos i s’elaboren

amb llet de vaca sotmesa a modificacions menys importants.
Són menys digeribles que la llet materna perquè són més
riques en proteïnes. Poden generar algun tipus d’al·lèrgies
o intoleràncies.

 Es comercialitzen en pols que cal barrejar amb aigua per poder obtenir
la llet líquida que donarem al nadó amb un biberó fins l’any. Després fins
als dos anys ha de continuar amb llet, però
passaria a un got i a l’any
pot ser llet de vaca sencera. (SENSE COLACAO )
 Abans de l’any: mínim 500 ml llet. 83

 Després de l’any: màxim 500 ml llet.

A partir de
l’any...no et
deixis
enganyar....no
llet de
creixement!
84

42
 2/12/2021

85

1.1. La lactància als centres

educatius
 Programa de Salut materno infantil del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya.
http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_professionals/temes_de_s
alut/salut_maternoinfantil/
 Escoles infantils, en relació a l’alletament matern, han de
garantir la possibilitat:
 que la mare doni el pit al seu fill/a en el mateix centre,
afavorint les condicions.
 de guardar a la nevera o al congelador del centre les unitats
de llet materna aportades per la família cada dia.
 S’ha de portar en el mateix recipient que s’hagi d’administrar i ha
d’anar en una nevera portàtil o en una bossa isotèrmica.
 Cada pot una presa i ha de portar el nom i la data de consum.

86

43
 2/12/2021

1.1. La lactància als centres

educatius
Si la mare no li pot donar totes les preses que necessita es pot treure llet
amb un tirallet i conservar-la.

87

1.1. La lactància als centres educatius

(ampliar amb la pràctica 2)
 Quan no hi ha alletament matern, la família ha de portar al centre la
llet de fórmula per a lactants que pren el nadó, i els/les Tècnics/ques en
Educació Infantil li prepararan i li donaran el biberó.

 DONAR EL BIBERÓ AMB LLET MATERNA O LLET ARTICIAL:

1. Posem el pitet al nadó i ens el col·loquem a la falda, en posició semiincorporada,
recolzat sobre un braç i subjectat amb la mà. A l’altra mà tindrem el biberó.
(recordeu abans d’anar a buscar al nadó, tenir tot preparat)
2. Li oferim el biberó. Quan comenci a beure, mantindrem el biberó inclinat de manera
que la tetina sempre estigui plena de llet. HEM DE RESPECTAR EL RITME DE
MENJAR, anar al seu ritme, tenir paciència, i mantenir una actitud relaxada, així serà
una estona plaent per a l’infant. Anar verbalitzant tot el que aneu fent. D’aquesta
manera aprèn llenguatge, crea un vincle a través de la veu i també un hàbit.
3. Quan s’acabi la presa, esperarem a què l’infant expulsi l’aire que haurà agafat
menjant. El podem ajudar amb un lleu massatge a l’esquena amb moviments
ascendents.

88

44
 2/12/2021

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)

89

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)
QUANT HA DE MENJAR EL TEU FILL/A? COMPLEMENTÀRIA, PER
QUÈ?
-El que vulgui, ell/a és el millor expert/a en
alimentació infantil. -Per què complementa a la llet.
Importància els dos primers anys
PER QUÈ ALS 6 MESOS S’INTRODUEIXEN
de vida és la llet.
ELS NOUS ALIMENTS?
-Per què s’ha acabat la despensa de ferro que
tenia el nadó i que li havia regalat la seva mare L’EXCÉS DE PROTEÏNA POT
(carn i peix tenen molt de ferro). DESENCADENAR en
l’OBESITAT INFANTIL.
-Però, sobretot, per un tema EDUCACIONAL...no
pot menjar llet tota la vida!!!! Haurà d’aprendre a
menjar altres coses. Que l’infant aprengui a
menjar “menjar normal”, però que és normal?
Què el nadó gaudeixi menjant, que les seves
preferències gustatives es decantin cap als
aliments sans.
-La part nutritiva està a la lactància. (llet).
90

45
 2/12/2021

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)

Els infants tenen un estómac petit, ens interessa que el què mengin tingui moltes
calories com la llet! Les verdures que es comencen a introduir als 6 mesos
tenen menys calories...primer la llet. 91

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)

Els infants tenen un estómac petit, ens interessa que el què mengin tingui moltes
calories com la llet! Les verdures que es comencen a introduir als 6 mesos
tenen menys calories...primer la llet. 92

46
 2/12/2021

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)

93

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)
 A partir dels 6 mesos s’inicia la
introducció de nous aliments,
mantenint encara la llet.
 Introduir d’un a un i en petites
quantitats que es van augmentant
progressivament.
 Als 12 mesos, ja poden menjar el
mateix tipus d’aliments que tota la
família. La dieta, però, ha de ser
variada i equilibrada perquè aporti
l’energia i nutrients necessaris.

94
FONT: GENERALITAT DE CATALUNYA. DEP. SALUT

47
 2/12/2021

2. El període TRANSICIONAL
(6-12 mesos)

95

2.1. Canvis en el
desenvolupament
 Al voltant dels 6 mesos els infants ja poden seure i
mostren interès pel menjar que hi ha a taula.

 Als 8 mesos, ja han desenvolupat la flexibilitat suficient

de la llengua per poder mastegar i empassar-se
trossos d’aliments més sòlids en més quantitats.

 Dels 9 als 12 mesos, la majoria de lactants tenen les

capacitats manuals d’alimentar-se sols:
 Beure aigua fent servir les dues mans.
 Menjar el mateix que tota la família.
96
Tassa doidy cup

48
 2/12/2021

2.2. Els nous aliments

 Incorporació de nous aliments, de manera progressiva, lenta i en
petites quantitats, observant la tolerància de l’infant a l’aliment.
 Algunes orientacions:
 Es necessiten com a mínim 8-10 exposicions a un aliment
perquè un infant l’accepti. El rebuig de nous aliments és normal. Un dia pot
semblar que li agrada i a l’altre no!
 Es recomana deixar una o dues setmanes entre
la introducció d’un aliment i els d’un altre. ¿?¿?¿? NO CAL!
 El calendari d’incorporació d’aliments és SEMPRE
una informació orientativa i és l’equip de pediatria
el que orienta. El centre educatiu ha de seguir
les pautes establertes per la família, que és
l’encarregada d’introduir nous aliments.

97

2.2. Els nous aliments. Seqüència en la

introducció aliments. NO OBLIDAR QUE FINS ELS
12 MESOS han de prendre mig litre de llet

 TRITURAT, “MASHED” I/O ANAR INTRODUINT TROSSOS

 6 mesos:
 Verdures en forma de sopa o puré. Afegint algun aliment que aporti proteïnes o
greixos, el farà més complet i equilibrat. Se li afegeix un tros de carn (40-50 gr.
carn de xai, pollastre o vedella). Es pot fer bullit, a la planxa i després s’afegeix a
les verdures.
 Fruites
 Farinetes cereals sense gluten (arròs, blat de moro, mill)
 9 mesos:
 Peix blanc.
 Farinetes amb gluten
 Pa, pasta, galetes, ...
 formatge fresc i tendre, iogurts i derivats lactis. (en petites quantitats)
 12 mesos:
 Ou (primer rovell, després la clara), llegums, formatge fresc i tendre, iogurts i
98
derivats lactis. (en més quantitats)

49
 2/12/2021

FONT: GENERALITAT DE CATALUNYA. DEP. SALUT

99

FONT: LA METEO QUE VIENE.

100

50
 2/12/2021

101

102

51
 2/12/2021

103

- Com el té agafat.
- L’infant intenta agafar la
cullera.
- El nen/a no obre la boca.
- Adult està content (paciència).

104

52
 2/12/2021

105

- Beu aigua en un got.

- Està menjant a trossos.
- Està feliç.
- Hi ha varietat.
- Textures.
- Colors.
- Posició?
- Està menjant? L’objectiu quin
és?? EDUCACIONAL, la part
nutritiva la té amb la llet.

Heu sentit alguna vegada, el meu fill/a

Veu una cullera i es posa a plorar?
Per què?

Volem que gaudeixin menjant.

106

53
 2/12/2021

2.3. BABY LED WEANING

Vídeos nens/es BLW. Lectura recomanada del llibre RAPLEY, G El niño ya come
solo/Sin dientes y a bocados de Juan Llorca/ Mi niño no me come de Carlos 107

González o Se me hace bola de Julio Basulto.

108

54
 2/12/2021

109

2.3. BABY LED WEANING (destete dirigit pel

bebè o alimentació complementària a demanda)

 Què és?
 Manera d’introduir aliments complementaris que permet que
el bebè s’alimenti sol, sense culleres ni purés. S’asseu amb la
seva família s’uneix als demés quan està preparat, primer amb
les seves mans i després amb els coberts.
 Permet descobrir sabors, textures, colors i olors.
 Fomenta la independència i la confiança d’un mateix.
 L’ajuda a desenvolupar la coordinació ull-mà i mastegar.
 Se sent content.
 No s'ennuegarà?
 Es diu que el reflex, que tenen els infants quan algun aliment no el podran
mastegar, el tenen en una posició de la llengua més cap en fora, així que si no el
podrà mastegar ni digerir, el traurà. D’aquesta manera el bebè controla el que
es porta a la boca, l’estem ajudant a menjar de forma segura.

110

55
 2/12/2021

2.3. BABY LED WEANING (destete dirigit pel

bebè o alimentació complementària a demanda)

 Com comencem?
 A una trona, a la falda, davant la taula, es col·loca de forma
recte.
 Oferir el menjar, en comptes de donar-li.

 Començar amb menjars fàcils d’agafar: bastons grans o tires

llargues, introduir noves formes i textures perquè descobreixi
com agafar-les.
 Oferir, sempre que sigui possible, el mateix menjar familiar.

 Escollir moments en els que no estigui amb molta gana ni

cansat, ja que es podrà concentrar millor. Ja obtindrà aliment de
la lactància. La llet és la principal font d’alimentació.
 Oferir aigua amb els menjars per si en necessita.

 No distreure ni premiar.
111

2.3. BABY LED WEANING (destete dirigit pel

bebè o alimentació complementària a demanda)

 Quin menjar li puc oferir?

 Compartir amb el bebè els aliments més saludables del menjar
familiar. Fruites, verdures, carn, arròs, pasta, peix...
 Se li està donant la oportunitat de descobrir diferents sabors i
textures i t’assegures que obté tots els nutrients que necessita.
 Aliments que cal evitar:
 Aliments amb sal i sucre, menjars precuinats, mel, marisc.
 Orientacions:
 No esperis que mengi molt al principi.
 PREPARAT PER NETEJAR!!!
 Planteja-t’ho com una activitat divertida.
 Consulta el bloc
 http://www.unamaternidaddiferente.com/2011/01/ejemplos-de-comidas-baby-led-
weaning.html
112

56
 2/12/2021

2.3. BABY LED WEANING (destete dirigit pel

bebè o alimentació complementària a demanda)

 Exemples de menjars:
 Verdures senceres o a trossos cuinades al vapor, lleugerament bullides o algunes a la
planxa: mongetes tendres, brócoli, coliflor, pastanaga, patata, carbassó, carbassa, ...
 Palets de cogombre.
 Pollastre en forma de tira de carn, o un tros amb os, tipus muslitos que pugui agafar.
 Tires fines de vedella, porc.
 Fruites: pera, plàtan, poma, senceres o a palets.
 Palets de formatge.
 Tros de pa.
 Mandonguilles o hamburgueses casolanes.
 Truita francesa a tires.
 Macarrons.
 Tros de pernil salat
 Sopa de lletres sense caldo.
 Salsitxes.
 Alites de pollastre.
 Pizza.
 Arròs. 113

114

57
 2/12/2021

2.3. BABY LED WEANING (destete dirigit pel

bebè o alimentació complementària a demanda)

 AMB QUINS ALIMENTS HEM D’ANAR EN COMPTE

d’ennuegament i què podem fer per introduir-los?

- Obrir el raïm per la meitat - Pastanaga - Poma ratllada o

- Treure el pinyol ha de ser Tallada fina.
bullida o
ratllada

Fruits secs a trossos petits

115

116

58
 2/12/2021

3. El període d’ALIMENTACIÓ
D’ADULT MODIFICAT- 1- 8 anys
 S'acaba d’introduir aliments que faltaven i es van
variant les preparacions.
 Nous aliments: ou sencer, llet sencera, fruits secs A TROSSOS
PETITS, compte amb que siguin rodons i grans!!!!. ...
 Tècniques i preparacions culinàries més adequades per a infants
1-3 anys són les sopes, purés, bullits, guisats, estofats i de
tant en tant, a partir dels 18 mesos, algun rostit i fregit.
 JA HEM DIT QUE EL CALENDARI QUE ES MARCAVA ABANS
JA HA CANVIAT, ARA ÉS MOLT ORIENTATIU I NO HI HA UN
TEMPS PER A CADA ALIMENT.

 Aprenentatge d'hàbits alimentaris.

117

3. El període
d’ALIMENTACIÓ
D’ADULT
MODIFICAT
- 1- 8 anys

118

59
 2/12/2021

3. El període
d’ALIMENTACIÓ És normal menjar quan tens gana o
quan no tens gana?
D’ADULT
MODIFICAT
- 1- 8 anys

Així, només menjarà el que li agrada?

Clar, el que li agrada dins un ordre.
La responsabilitat és de l’adult,
del que té a casa, de la
varietat que li ofereix.

És que el meu nen/a vol menjar-se

5 donuts?
Per què tens donuts a l’armari? 119

4. La planificació de MENÚS
 Fer un menú base i fer-ne adaptacions.
 Adaptacions per EDAT: generalment és suficient amb la
modificació de la textura, o forma de cocció i/o presentació.
 Exemple: verdura- per als més petits en puré i per als més
grans en trossets./ carn de pollastre- a la planxa per als més
petits i arrebossat per als més grans.

 ALTRES ADAPTACIONS (malaltia, culturals, religiosos).

 Exemple per a un infant que té celiaquia, el pollastre fer-li a la
planxa i no arrebossat.

120

60
 2/12/2021

4.1. El menú bàsic

 Per als centres, la recomanació és fer planificacions
mensuals a càrrec d’un /a nutricionista.
 A l’escola s’ofereix, l’esmorzar de mig matí, el dinar, i en
alguns casos el berenar. ..però falten àpats, així que és
important donar el menú a les famílies perquè acabin
de completar.

Lectura article els menjadors escolars a debat de la Revista Guix.

Juny 2015 i La guia d’acompanyar els àpats dels infants. 121

4.1. El menú bàsic.

Consideracions prèvies
 Fruites i verdures de temporada.
 Oli d’oliva.
 Poca sal i que sigui iodada.
 Reduir presència d’aliments precuinats.
 Pastissos i altres productes ensucrats, ocasió especial.
 Beure aigua: accessible per als infants, també en els àpats.
 Pa acompanyant els àpats.
 No es recomana oferir tots els dilluns el mateix, per exemple
verdura i pollastre.
 Evitar les combinacions de plats de difícil acceptació en un
mateix àpat (verdura i peix per exemple).
 Incloure propostes gastronòmiques relacionades amb aspectes
culturals i festius del nostre entorn i d’altres cultures.
122
Cançó Verdura i Peix, grup Xiula

61
 2/12/2021

4.2. El menjador
escolar

Lectura
imprescindible de la
guia: Acompanyar
els àpats dels
infants.

123

124

62
 2/12/2021

125

126

63
 2/12/2021

127

5. Bibliografia

128

64
 2/12/2021

Valoració fins ara del mòdul

1. Com ho veieu fins ara?
2. Teniu la sensació que esteu aprenent?
3. Algun tema dels que hem tractat us ha cridat més l’atenció?
4. Alguna activitat us ha agradat molt? Quina no tant?
5. Quin objectiu/s creieu que he volgut aconseguir amb aquesta
UF?
6. Algun dubte que teniu i encara no s’ha resolt?
7. Com creieu que puc anar millorant les classes?

Continuem junts/es en aquest viatge, a

la UF4 continuem parlant d’alimentació,
perquè parlarem d’hàbits!!!
Gràcies.
129

Per reflexionar....
www.saludabit.es

130

65
 2/12/2021

131

132

66
 2/12/2021

Conclusions

133

Conclusions

134

67