GRAMÀTICA SÀNSCRITA — 2

Apofonia: gu!a & v"ddhi

grau normal a, ā (*Ø) i, ī (*!) u, ū (*") $ (*#) % (*$)

gu!a a, ā (*e) e / ay (*ei) o / av (*eu) ar (*er) al (*el)

v"ddhi ā (*ē) ai / āy (*ēi) au / āv (*ēu) ār (*ēr) āl (*ēl)

Temes vocàlics
[1] en -a < ide. *-o scr. -a#, gr. -o", ll. -us2 scr. v"ka# «llop», gr. luvko", ll. lupus
[2] en -ā < ide. *-eH2 scr. -ā, gr. -a–, ll. -% scr. senā «exèrcit», gr. qea–v, ll. de%
[3] en -i < ide. *-i scr. -i#, gr. -i", ll. -is scr. agni# «foc», gr. povli", ll. ignis
[4] en -u < ide. *-u scr. -u#, gr. -u", ll. -us4 scr. bāhu# «braç», gr. ph'cu", ll. manus
[5] en -ī < ide. *-iH2 scr. -ī, gr. -¥a±, ll. -iă scr. devī «deessa», gr. moi'ra, ll. militiă
[6] en -ū < ide. *-uH scr. -ū#, gr. -u–", ll. -ūs scr. bhrū# «cella», gr. ojfru'", ll. grūs
[7] en -" < ide. *-e/or scr. -ā, gr. -hr, ll. -)r scr. pitā «pare», gr. pathvr, ll. pat)r
[8a] en -ai < ide. *-eH1i scr. -ā# (vèd. -ayis) scr. rā# (vèd. rayis) «riquesa», ll. rēs
[8b] en -o < ide. *-ēu scr. -au, gr. -eu scr. dyau# «cel, dia», gr. Zeuv", ll. nū-di+s
< ide. *-ōu scr. -au, gr. -ou scr. gau# «bou», gr. bou'" [ll. bōs]
[8c] en -au < ide. *-eH2u scr. -au, gr. -au scr. nau# «vaixell», gr. nau'" [ll. nāu-i-s]
Temes consonàntics
[9a] en -d < ide. *-d scr. -d, gr. -d, ll. -d scr. pāt, gr. pou'", ll. pēs
[9b] en -as < ide. *-os scr. -as, gr. -o", ll. -us3 scr. jana# «gent», gr. gevno", ll. genus
[10] en -an < ide. *-e/on scr. -ā, gr. -wn, ll. -ō scr. rājā «rei», gr. ajgwvn, ll. homō
[11] en -ant < ide. *-ont scr. -an, gr. -wn, ll. -Vns scr. dan «dent», gr. ojdwvn [ll. dēns]
[12] en -vā-s < ide. *wōs scr. -ān, gr. -w" scr. vidvān «savi», gr. eijdwv"

[1] v"ka#, luvko", lupus < *w.kwo-s
[3] agni#, ignis < *egni-s
[4] bāhu#, ph'cu" < *bhāghu-s
[6] bhrū#, ojfru'" < *bhrū-s
[7] pitā, pathvr, pat)r < *p/2tḗr
[8a] rā# / rayis, rēs < *reH1-i-s
[8b] dyau#, Zeuv", [nū]di+s < *dyḗus
— gau#, bou'" [bōs] < *gwōu-s
[8c] nau#, nau'" < *neH2-u-s
[9a] pāt, pou'", pēs < *pōt-s
[9b] jana#, gevno", genus < *gen-os; cf. scr.
mana#, gr. mevno" < *menos; scr. sumanā#
«benèvol» = gr. eujmenhv" < */1su-menēs
[10] cf. scr. nāma [gr. o[noma] ll. nōmen <
*n(e)H3m!
[11] dan, ojdwvn [dēns] < *dōn
[12] vidvān, ÛeijdÛwv" < *w[e]id-wōs
 GRAMÀTICA SÀNSCRITA — 3

— . És la mateixa copulativa enclítica que el ll. -que, gr. -te (*-kwe); «es
queixa i està content». Si coordina tota una frase, pot col.locar-se darrera de la primera
paraula o de l'última; e.g. enlloc de , podem dir
«viu i mira el [seu] fill». Les construccions possibles en sànscrit vèdic són:
ABC A B C
AB C A BC
— . Aquesta partícula indica comparació o aproximació; «parla» / «sembla
parlar»; «el fill parla com el pare».
— . Es tracta del nom./acus. neutre del pronom interrogatiu («què, quin?»);
«què diu?». De vegades es troba adverbialment; «per què et queixes?». Pot ser
també una marca interrogativa (= ); «per què va allí?» o, senzillament,
«hi va?». De fet, però, una pregunta pot marcar-se amb l'entonació; aquest canvi «emocional»
de la veu és anomenat i hom l'escriu mitjançant el signe < > o «protracció», que
indica un allargament vocàlic anormal de tres mores (a/ā/ā3); «venç» / [= ]
= «venç?»; si la vocal final és un diftong, aquest es descomposa: «és
portat» > (-e > -ā3i).
— . Segueix una paraula o grup de paraules que cal considerar entre cometes (estil directe):
«diuen que venen ["venim", diuen]»; també pot indicar el contingut
d'un pensament: «em penso que venen».
— Nom. / Acus. La funció gramatical del nom ( ) dintre de la frase ( ) és indicada
per les terminacions casuals ( ). El nom. ( ) i l'acus. ( ) tenen un ús molt
semblant als del llatí i el grec: «el pare condueix»; «el sol-
pare condueix»; «el pare vell condueix»; «el pare es
fa vell»; «el fill condueix el pare»; «el pare
condueix el [seu] fill Devadatta»; «l'esclau va al pou» (sense atènyer-lo).
Els verbs amb desinència activa tenen l'agent ( ) en nominatiu, però aquest no és
imprescindible: [ ] «[Devadatta] cuina l'arròs».
— Pronoms. El pronoms ( «noms de tothom») demostratius més importants són:
a) (*a- / *ī- / *id-) deíctic proper & catafòric = «aquest»
b) anafòric = «aquest»
c) (*so / *sā / *tod) deíctic normal = «aquell»
d) deictic llunyà = «aquell»
e.g. «després d'escoltar això (etat), diu el següent (idam)»
presenta diferents valors: «en Devadatta cuina l'arròs»;
«ell cuina l'arròs»; «aquell / el cavall».
 GRAMÀTICA SÀNSCRITA — 4

— Frase nominal. L'esquema és Atrib. + SNo, tant si el primer és un adj. ( «el

sol és brillant») com si és un sust. ( «el [seu] fill és el sol»); el verb «ésser» en 3ª sg.
( ) és sempre el.líptic; altres exemples: «[són] nens»; «ell és el sol»;
«aquell fill és el sol»; amb adverbis «el fill és allà»; «l'arròs és aquí».
— Vocatiu. Els gramàtics indis no el consideraven un cas, sinó una forma especial del
nominatiu per a un subjecte en 2ª sg.; l'anomenaven o «que fa conèixer» (de
√ + ); així «[per què] vens, Devadatta? (√ 1)».

— Instrumental. El «tercer» cas ( ). Terminacions: sg. -ā (tem. -ena), du. -bhyām, pl.
-bhi# (gr. -fi < *-bhis), tem. -ai# (gr. -oi", ll. -īs < *-ōis). Valors:
[a] com a agent d'un verb passiu: «l'arròs és cuinat per D.» (√ 2);

«el rāk'asa fou vençut per Cā(akya» ( √ );

[b] instrumental: «ve en un carro»; «transporta tresors en
un carro» (√ 3); «el mato amb una fletxa»; «ella fou morta amb /
per una fletxa» (√ 4 );
[c] comitatiu (sovint amb ): (= ) «ve amb en D.»;
[d] prosecutiu (cf. ll. publicā viā ire): «ve [passant] per la ciutat».
— Datiu. El «quart» cas ( ). Term.: sg. -e (ll. -ī, gr. Di(Û)eiv-filo" < *-ei), tem. -āy-a
(gr. -wi, ll. -ōi < *-ōi < *-o-ei), du. -bhyām, pl. -bhya# (ll. -bus < *-bh(y)os). Valors:
[a] compl. indirecte (amb verbs com «donar», «parlar», etc):
«vaig donar la meva riquesa als brahmans» (√ 5); en sct. èpic & clàssic hom usa sovint en
lloc d'aquest datiu el genitiu adnominal, que el substituirà en indoari mitjà (aquí seria
);
[b] el datiu d'un abstracte denota la finalitat o el resultat de l'acció principal:
«vaig a la ciutat a veure el rei» (√ 6);
«els nens escalaren el mur [només] per a trencar-se els membres» (√ 7 √ ); en aquest
cas pot fer de pred. d'una frase nominal: «tot allò excessiu és reprensible».
— Ablatiu. El «cinquè» cas ( ). Term.: sg. -a#, tem. -āt (ll. -ōd < *-o-ed), du. -bhyām,
pl. -bhya# (ll. -bus < *-bh(y)os). Valors:
[a] procedència: «va de la ciutat als camps»;
[b] causa: «és per ràbia que ho menja»;
[c] 2on terme de comparació: «no hi ha [cap] llei superior a la veritat».,

1 Scr. √gam (*gwem-) = gr. baivnw, ll. ueniō (*gwem-y-ō).

2 Scr. √pac (*pekw-) = gr. pevssw (*pekw-y-ō), ll. coquō.
3 Scr. √vah (*wég'h-) = gr. ojcevw (*wog’h-ey-ō), ll. vehō.
4 Scr. √han (*gwhen-) 3.pl.pres. ghn-á-nti = gr. qeivnw (*gwhen-y-ō), fovno" (*gwhon-).
5 Scr. √dā (*deH3-) = gr. divdwmi, ll. dō.
6 Scr. √d1ś (*derk'-) = gr. devrkomai.
7 Scr. √bhañj (*bheng-) = ll. frangō (barreja de *bheng- & *bhreg’- > angl. break, alem. brechen)
 GRAMÀTICA SÀNSCRITA — 5

— Genitiu. El «sisè» cas ( ). Term.: sg. -a# (gr. -o", ll. -is < *-e/os), tem. -asya (gr. -
oio < *-osyo), du. -o#, pl. -ām (gr. -wn, ll. -um < *-ōm), tem. -ānām (analògic). Valors:
[a] adnominal: «els alumnes diuen que no
entenen la còlera del professor»; «el pare ha vingut per a veure
[= per a la visió de] el professor»;
[b] complement d'un adjectiu (pro dativo): «per als amics,
aquest espectacle és agradable». Algunes vegades denota l'agent d'un adj. verbal en -ta, enlloc
de l'instr. (en vèdic aquesta funció corresponia al gen.): «Vos coneixeu
això?»; però «Vos coneixeu llurs intencions?» (√ );
[c] possessiu: «la meva casa»; «les seves mans»; «vet aquí
la nostra casa» (cf. gr. dovmata); quan fa referència al subjecte, la possessió no s'indica:
«protegeix els [seus] fills»; «… els seus fills (= els d'un altre)»;
«… els seus propis fills» (√ ). Hi ha també adjectius possessius, més
emfàtics, amb suf. ˚ ( ) o amb v1ddhi del gen. +
suf. ˚ ( ), però s'usen poc.
— Locatiu. El «setè» ( ) i darrer cas. Term.: sg. -i (gr. -i, ll. -e < *-i), du. -o#, pl. -su
(gr. -si < *-su). Valors:
[a] espaial, indicant el lloc on es troba el subjecte: «quelcom es mou dins
del bosc» (√ ); «els nens estan asseguts a taula» (√ ); o el
lloc a on arriba: «llença el nen a l'aigua» (√ );
[b] circumstancial: «en veure [= en la visió de] els amics, no
diu res»; «sóc innocent pel que fa a D.»; esp. indicant l'objecte d'un
sentiment: «comprenc la teva [= de tu] amistat envers ell»;
[c] absolut (com l'abl. i gen. absoluts de llatí i grec): «en aquestes circumstàncies»;
= ll. Romulō rege; «un cop mort el marit,
la [seva] muller es farà cremar». No és tan usat com els seus equivalents clàssics: per exemple,
enlloc de "en ser vist el rei" pot dir-se (abstracte) o (absolutiu).
— L'absolutiu. És un derivat verbal indeclinable format amb el grau radical «bàsic» (zero) i
el sufix ˚ (si el verb és compost ˚ ): «havent dit» (√ ); «havent vist» (√ ),
però (√ ) «havent respost»; (√ ) «havent vist junts»; en arrels en
nasal, sovint amb grau normal: «havent vingut» (√ ); aquelles en vocal llarga, la
mantenen: «havent rebut» (√ ). En general, indica acció anterior a la del verb
principal i el seu subjecte és el mateix que el d'aquell: «després de menjar, beu»
(√ ), tot i que també pot ser l'agent: «després de menjar, va beure
aigua»; «i el peix, en veure Manu, de nou li adreçà la
paraula». De vegades expressa accions consecutives: «crido el [meu] fill [i
li ho] pregunto» (√ ); «en entrar al jardí i veure el jove… ».