Tema 2

HISTÒRIA
DE LA
FARMÀCIA
Curs 2022 / 2023
Prof. Núria Xixons Prat
UNITAT 2
L’inici de la
farmàcia tècnica
Història de la farmàcia UNITAT 2
ÍNDEX
2.1 INICIS DE LA FARMÀCIA TÈCNICA
2.1.1 Mesopotàmia: les tauletes de Nippur, el Codi d’Hammurabi,
medicaments.
2.1.2 Egipte: papirs, medicaments, momificació.
2.2 XINA: LA SALUT COM A EQUILIBRI HARMÒNIC

Yin i yang. Els cinc elements. Substàncies bàsiques. Terapèutica. Medicaments
2.3 ÍNDIA: LA FARMÀCIA DE L’HARMONIA

Aiurveda. Elements, sabors, òrgans, emocions. Medicaments
A l’antic Egipte, Mesopotàmia , la Índia
i la Xina es posen els ciments de la
terapèutica tècnica. En aquests escenaris,
la farmàcia experimenta un progrés
notable, que es transmetrà a Grècia i
Roma posteriorment.
2.1
INICIS DE LA FARMÀCIA
TÈCNICA
Història de la farmàcia UNITAT 2 2.1 Inicis de la farmàcia tècnica 2.2 Xina: la salut com a equilibri harmònic 2.3 Índia: la farmàcia de l’harmonia
MEDICINA = FARMÀCIA =
SIMBOLISME / MÀGIA TÈCNICA / ART
“Totes les societats han tingut una farmàcia en
funció dels seus recursos tecnològics i les
possibilitats terapèutiques del seu entorn.”
Encara que sempre ha existit una tècnica

farmacèutica, on podem parlar d’art farmacèutic és
a Mesopotàmia i Egipte“
2.1.1
MESOPOTÀMIA
“Pocas veces la condición humana ha sido

sentida como esencial y permanente
sumisión a la divinidad con tanta fuerza
como en Asiria y Babilonia”
Puerto, J. El Mito de Panacea. Madrid: Ediciones Doce Calles, S.L.,1997
La cultura de Mesopotàmia es desenvolupa en el conjunt de regions regades

pel Tigris i l’Eufrates, limitada per la planura de Mesopotàmia al nord i per
Babilònia o Sumèria al sud.
CRONOLOGIA
• Els cassites s’apoderen de

3200 aC – 2800 aC 2130 aC – 1800 aC Babilonia.
• Pobles d’origen • Rivalitat entre ciutats
caucàsic, semita i • Període acaci • Gutis i després 2on • s. VII aC època daurada amb
iranià • Primer període • Comerç període sumeri. els sargonides.
• Primers poblats → sumeri
• Caiguda de la 3a • Mor Asurbanipal al 625 aC
Ur, Uruk... • Lluites entre ciutats dinastia d’Ur.
estat. • 538 aC els perses
• Hammurabi sobirà conquereixen Babilonia.
• S’inventa 1780 aC
4000 aC l’escriptura 2300 aC – 2130 aC
1530 aC – 538 aC
Llista d’estrelles, Uruk(Iraq), 320-150 a. C
Coneixements cientifico-tècnics
Taula astrològica de l’antiga ciutat d’Uruk Tríada semita: ishtar, Sin i Shamash Taula matemàtica
La malaltia i el
medicament
“Cultura arcaica, dominada pel fatalisme, el
determinisme, la màgia i el concepte de pecat.“
• Van desenvolupar una ciència de les llistes

establertes pels escribes, amb l’enumeració
dels signes, utensilis, minerals, plantes,
animals begudes, déus, estrelles, països , rius,
muntanyes, parts del cos, oficis i classes
socials. Medicina a Mesopotàmia (Great moments in Pharmacy). Rober Thom, ca. 1950.
American Pharmacists Association Art Gallery.
Es podria dir que hi ha dues vessants en la medicina mesopotàmica:
TEOCRÀTICA EMPÍRICA
• Els déus son els creadors de tot. • La curació no depèn sols de la
• MALALTIA = disgust màgia.
• Metge de classe sacerdotal • MALALTIA = signes i símptomes
• Metge laic.
Metges i farmacèutics
Els metges i farmacèutics pertanyien a diverses tipologies de classe sacerdotal:
ASÛ BARÛ ÂSHIPU

Pot considerar-se Elit sacerdotal
Curava amb
el metge que guaria amb
endevinacions. exorcismes
tradicional
Imatge d’un segell d’un ASÛ

Marcos Nogales, Luis. Epopeya farmacéutica. La farmacia en el mundo antiguo. Salamanca:

Ediciones Universidad de Salamanca, 2016. Biblioteca de las ciencias.
CAUSES DE LA MALALTIA
1 2 3
Acció directe i Dimonis Màgia negra
específica dels déus
PECAT
• La malaltia era conseqüència del pecat ja fos
com a càstig enviat pels déus al pecador, ja
fos com a desassistència dels déus o com a
màgia negra. Còlera
de déu
SHÊRTU càstig
• PECAT = FORCES SOBRENATURALS =
TRANSGRESSIÓ física i moral
MALALTIA
La farmàcia es va desvincular de la màgia, encara que

s'incorporés en rituals en que la màgia era predominant.
<<Para que los dioses habitasen en una morada capaz de alegrar su

corazón, Marduk creó la humanidad>>
“Però els déus eren molts, els reis

i sacerdots eren els seus
intermediaris i representats
terrenals i els homes es veien
sotmesos a un entramat de
tabús, preceptes, influències i
possibles transgressions, que els
convertien en titelles.”
EA MARDUK
• Esperits dels morts

Edimmu no enterrats que
El malalt ho és per la seva busquen
/kimmu allotjament en els
conducta o la dels seus cossos humans
avantpassats
Quins Lilû, • Fruit de la unió del
Lilîti o dimoni amb un
dimonis? Ardatilî home o una dona
Diagnòstic, pronòstic i tractament • Esperit inferior als

per la classe sacerdotal Asakku déus, causant de
les febres
Les portes dels palaus eren vigilades per bous alats protectors per allunyar les malalties dels dimonis
El tractament de la malaltia
El diagnòstic era una investigació psicològica destinada a

1 saber el pecat comès o la regla violada, el dimoni aposentat
al cos, els propòsits dels déus....
Buscar origen Guariment

Interrogatori/ Penediment Exorcismes i
autoanàlisi remeis
Una vegada coneguda la causa es feia el pronòstic, si era

2 negatiu es suspenia el tractament:
L’empiromància Lecanomància Hepatoscòpia
Oniromància Astrologia
Fetge de terracota procedent de Babilònia, 2000 aC. British Museum

La terapèutica consistia en una cerimònia màgico-religiosa

3 (ÂSHIPU), i si el pronòstic era favorable incloïa l’administració
de fàrmacs o BULTU (ASÛ)
Medica
Oració Sacrifici Màgia ments Terapèutica
RESUM→ Barreja d’empirisme i teories màgico-religioses

La matèria mèdica L’arqueòleg Reginald Campbell

Thomson va consagrar 20 anys de la
seva vida a l’estudi dels texts mèdics
descoberts a Nippur.
S’inicia la El 1923 va publicar la traducció de

POLIFARMÀCIA 660 tauletes
EMPÍRICA
Va catalogar:
• 250 plantes medicinals
• 120 productes minerals
• 180 productes orgànics
• Anomenaven BULTU als

medicaments.
• Estaven formats per molts La identificació era complicada degut
simples. a l’ús freqüent de sinònims, moltes
• Les mesures utilitzades per vegades amb noms fantasiosos (crani
humà, esperma humà, os humà,
preparar i dosificar els
excrement humà..)
medicaments es basaven en un
sistema sexagesimal.
No es pensa en l’activitat farmacològica de la droga

BELLADONA CÀNNABIS
• Fruites: figues, mangranes, alls, cebes, mongetes

tramussos, cogombres, lletugues
• Cereals: ordi, blat, mill
• Especies: fonoll, safrà, farigola. Mostassa, xicoia
• Gomes: resines, mirra, estorac assafètida, goma de pi i
d’avet.
• Arrels, escorces, fruits i exsudants de palmera, cedre, pi,
tamarinde, llorer, ginebre, murtra, el·lèbor, mandràgora,
opi i cànem.
• Animal: carn, vísceres, greix i sang de vaca, d’ovella, de cabra,

de porc i de gos.
• Utilitzaven els excrements de la guineu, llop, de la gasela, del lleó,
de la granota d’ocells i insectes per desagradar als dimonis i
aconseguir la seva fugida.
• Minerals: sofre negre, arsènic, antimoni, ferro, pólvores de

coure, mercuri, betum , nafta i calci.
• Excipients: aigua, farina de blat, olis, grasses, resines, sucs,
mel, cera, llet i orina.
La matèria mèdica: preparació

Entre les operacions sobre els simples medicamentosos
descrites en les tauletes tenim:
• Assecar, polvoritzar, tamisar, triturar, tallar, garbellar,

convertir, remullar, remoure, diluir, pastar, coure,
escalfar, carbonitzar, filtrar i rostir.
• Operacions de cocció, carbonització, escalfament,

fornejat o filtració.
• Destaquen les formes farmacèutiques com les

pocions purgants o emètiques, constituïdes de
diversos líquids i s’indica com s’han de barrejar.
També locions, banys, ungüents, pomades, píndoles,
supositoris, fumigacions, instil·lacions...
<<Si un hombre tiene sus intestinos enfermos, secarás, triturarás y cribarás las hojas
de coloquíntida, las mezclaras con miel, cerveza y aceite refinado.
Se lo harás beber; evacuara por el ano y curará>>.
<< Machacarás pétalos de rosa con mostaza e instilarás la mezcla con aceite purificado sobre su lengua;
llenarás una caña con esa mezcla y se la insuflarás por las fosas nasales. Después, el paciente deberá beber
varias veces cerveza de la mejor calidad; así sanará>>.
Tractament contra la bronquitis.


LES TAULETES FARMACÈUTIQUES
• Daten del 2500 aC.

• Coneixem les ciències del
medicament gràcies a aquestes
tauletes: de Nippur, de
Filadèlfia i de Constantinoble.
• Farmacològicament son un
conjunt d’observacions
empíriques.
• Escrivien en fang humit amb canyes

afilades → escriptura CUNEÏFORME.
• Es feien coure o s’assecaven al sol.
• Es conservaven en biblioteques.
• Llistats de medicaments = farmàcia de

llistes, molt concisa = CIÈNCIA DE LES
LLISTES.
• No contenen cap referència simbòlica.

Aquest testimoni el podem dividir en repertoris de simples medicinals com els següents o col·leccions de
prescripcions terapèutiques:
TIPUS
Nom del producte/ Malaltia que Formes
1 llistes de simples combat d’aplicació
TIPUS
Nom del producte/ Malaltia que
2 llistes de simples combat
TIPUS Nom del producte/ Formes

Malaltia que
3 combat llistes de simples d’aplicació
“Las colecciones de tablillas con estos tratados de terapéutica son una fuente
importante para establecer el inventario de drogas conocidas, formas
farmacéuticas más utilizadas e incluso procedimientos de aplicación.”
Falten molts detalls que es transmetien per via oral dels mestres als deixebles
• TAULETA DE FILADÈLFIA→ ha contribuït a la discussió general sobre l’abast dels coneixements empírics
mesopotàmics.
• TAULETA DE CONSTANTINOBLE→ conté observacions farmacològiques sense elements màgics. 250

plantes medicinals, 120 productes minerals i 180 regne animal.
Tauleta de Nippur
Receptari d’un metge de Nippur,
3000 aC
• Text totalment tècnic.
• Desxifrada per KREMER o LEVEY.
• Text més antic de medicina i farmàcia.
No hi ha cap component màgic = farmacologia exclusivament

racional i tècnica
Tauleta mèdica trobada a Nippur 1888-1900. 3000 aC aprox. Penn Museum

Codi d’Hammurabi
• Monòlit de 2 metres d’altura, es troba conservat al
Museu del Louvre.
• Legislació vigent l'època d’Hammurabi, 1750 aC.
• Regulació d’honoraris, responsabilitats i
indemnitzacions.
• Aplicació de la llei de talió.
• Deixava impunes els errors de diagnòstic i terapèutica
dels metges sacerdots.
Una legislació d’aquest tipus es negativa, perquè inhibeix

la intervenció terapèutica i fomenta el fatalisme.
Ley 215: Si un médico hizo una operación grave con

el bisturí de bronce y curó al hombre, o si le operó
una catarata en el ojo y lo curó, recibirá diez siclos
de plata.
Ley 218: Si un médico hizo una operación grave con

el bisturí de bronce y lo ha hecho morir, o bien si lo
operó de una catarata en el ojo y destruyó el ojo de
este hombre, se cortarán sus manos .
• Indemnitzacions:
• Si el metge pronostica que la malaltia es curable i
actua, cobra si té èxit, però es castiga si fracassa.
Home
Esclau
lliure
La farmàcia menys contaminada per

aquest tipus de problemàtiques es va
desenvolupar amb menys dificultats.
Ley 216: Si es el hijo de un muskenun, recibirá cinco siclos de

plata.
Ley 217: Si es el esclavo de un hombre libre, el amo del esclavo
dará al médico 2 siclos de plata.
Ley 195: Si un hijo golpeó al padre, se le cortarán las manos.
Ley 196: Si un hombre libre vació el ojo de un hijo de hombre
libre, se vaciará su ojo.
Ley 197: Si quebró un hueso de un hombre, se quebrará su
hueso.
Ley 198: Si vació el ojo de un muskenun o roto el hueso de un
muskenun, pagará una mina de plata.
El "gerro de libació de Gudea" amb el drac Mušḫuššu, dedicat a Ningishzida (cronologia breu del segle XXI
aC). El caduceu s’interpreta com representant el déu mateix.
Se cree a menudo, en efecto, que la magia es

la forma más antigua de la medicina y que las
nociones racionales no han aparecido hasta
una época mas o menos tardía.
Sin embargo, las cartas más antiguas
atestiguan que la medicina natural existía des
de la más alta época babilónica, con su
espíritu y sus métodos propios,
independientemente de la magia”.
Labat, R. <<La ciencia mesopotámica>> a R.Taton: Historia General de las Ciencias. La
Ciencia Antigua y Medieval. Barcelona, 1971: I, pp. 88-154.
2.1.2
EGIPTE
El uso de muchos remedios egipcios no era baladí.

Sorprende la cantidad de ellos que tienen
actividad farmacológica, como el aloe, que era
utilizado en el tratamiento de quemaduras, el
regaliz para la tos o la adormidera como
analgésico (también la cerveza en altas dosis).
Marcos Nogales, Luis. Epopeya farmacéutica. La farmacia en el mundo antiguo. Salamanca: Ediciones
Universidad de Salamanca, 2016. Biblioteca de las ciencias.
L’Egipte es va començar a desenvolupar al

llarg del riu Nil. Era una terra fèrtil gràcies a
les inundacions produïdes anualment, durant
els mesos de juliol i octubre.
“Nunca puede estarse seguro de cómo y dónde comienza una

civilización, pues los más antiguos documentos de que disponemos
nunca representaran el principio, sino una etapa posterior”
V.V. AA. Historia general de la farmacia. El medicamento a traves del tiempo. Madrid: Ediciones Sol, S.A., 1986
CRONOLOGIA
• I dinastia • El 525 aC esdevé

• 2650 – 2190 2052 - 1570 aC • Imperi nou 715 - 532 aC una província
període persa
• Dinasties XVIII a XX
d’esplendor: • Invasió d’etíops i • El 332 Alexandre
piràmides de • Imperi mitjà • Expansió territorial Magne envaeix
assiris.
Keops, Kefren i • Dinasties XII a XVII • Amenhotep IV i Egipte
• Egipte passa a ser
Micerino • Reunificació de Ramses II i III • El 30 aC inici del
una província del
l’imperi seu imperi. domini romà
• Desenvolupament 1570aC – 715 aC
2850 - 2052 aC del comerç
525 – 30 aC
Escriptura → símbols Papir→ Cyperus Papirus. Calendari→ 12 mesos /30 dies .

fonètics i determinatius... Defineixen 3 estacions.
Aritmètica→ sistema decimal, Química→ KEMI. Fabriquen Farmàcia → PHRT (medicament)

suma, resta, multiplicació... vidre. Cosmètica i perfums. + HAKI (déu de la màgia).
La malaltia i el
medicament
La malaltia s’explica des del punt
de vista màgic o religiós i empíric.
La medicina egípcia és pragmàtica

i utilitària
Anubis Isis i Horus

Sekhmet Imhotep
Els estudis es basen en evidencies aportades a la posteritat

per la seva pròpia cultura o pels visitants que la van conèixer.
Narracions de viatgers grecs:

• HERODOT, historiador del 430 aC.
• CLEMENT D’ALEXANDRIA (s. II-III Dc)
parla d’una enciclopèdia de 42
volums atribuïda al déu Thot, en la
qual 6 llibres estarien dedicats a la
medicina i terapèutica.
Els papirs de medicina i farmàcia:

els més destacats són els mes
recents, segurament còpies dels
més antics.
Causes de la malaltia
• Els egipcis consideraven la salut com l’estat natural de l’ésser humà. La
malaltia podia classificar-se en dos grups:
Malaltia de causa Malaltia amb

desconeguda símptomes evidents
Fortuïtes Cucs
El vent El cor
Aliments inapropiats WEHEDU
Malaltia concebuda com un càstig diví i la terapèutica consistia bàsicament en oracions,

també si era deguda a la possessió demoníaca, el tractament més adequat era la màgia, si la
malaltia era per causes naturals, utilitzaven medicaments.
Carmona, A.M. Farmàcia i medicament, Història, Deontologia i Bioètica. Barcelona: Librería Estudio, 2010
EL PAPIR
Papir de Ramesseum Papir de Kahoun

Papir de Hearst Papir de Londres

Papir Edwin Smith

El papir Ebers (1500 aC)

• Plantes, minerals, animals, alguns remeis
fantàstics o excrementicis, que en algunes
ocasions són sinònims.
• Farmàcia tècnica, sense components
sagrats.
• Medicina laica i sacerdotal: la mateixa
farmàcia.
• Sang de mosca, cua de ratolí, ull del cel,
crani lluitador = sinònims de plantes.
• Orina com excipient.
• Dejeccions de ratpenat en inflamacions de
les parpelles.
Ostracons
• Deriva de la paraula grega
OSTRACA
• Trossos calcaris o fragments
de recipient sobre els quals es
gravava un text.
• Alguns contenen receptes i els
consideren un precedent de
les receptes mèdiques.
Les Cases de la Vida

• Eren institucions estatals, properes als
temples, on es realitzaven ritus i
estudis religiosos, la planificació del
calendari i la protecció màgica de déu i
de l’encarnació terrestre, el Faraó.
• Departament d’ensenyament mèdic i
farmacèutic
• L’aprenentatge es feia mitjançant
pràctiques esotèriques.
• Incloïa un departament
d’ensenyaments mèdics→ ASI-T→
sacerdots URMA
Els professionals: sacerdots
EXORCISTES o MAGS SACERDOTS DE SEKHMET
Generalment sacerdots Exercien una terapèutica

que curaven mitjançant màgico-religiosa, però
pràctiques similars a també tenien coneixements
altres cultures arcaiques sanitaris empírico-pràctics
Els professionals: laics

• Els SNWN→ o metges laics que rebien
educació a la CASA DE LA VIDA i estaven
jerarquitzats en un cos mèdic amb títols
com:
• <<Mestre metge>>
• <<Primer metge>>
• <<Cap dels metges>> → PEPI ANKH IRY
expert en <<conèixer els líquids corporals>>.
• <<Inspector dels metges>>
Inscripció de l'antic Egipte que detalla instruments mèdics, • <<director dels metges>>
incloses serres d'os, ventoses, ganivets i bisturí, retractors,
balances, llances, cisells i eines dentals.
Els arqueòlegs han trobat els

noms de 111 metges dels que
98 son generalistes, 13
especialistes, 6 estomatòlegs i
7 oculistes.
Amulet egipci amb cara d’elefant. Ca 3500-3300C. The Metropolitan Museum of Art
• El metge estava obligat a actuar

com ensenyava la tradició.
• Si actuava contra la tradició i
fracassava, se’l podia considerar
un delinqüent, perquè havia
perjudicat deliberadament a un
malalt.
Estancament, paràlisi, inhibició professional: allò important

no és curar, sinó aplicar el tractament establert, canònic.
Oftalmologia
• Les ferides i malalties de l’ull i la seva
posterior cura, simbolitzaven el cicle
lunar i el cicle solar, amb l’alternança
del dia i de la nit, de la llum i la
foscor.
• La màgia també va concedir un gran
valor a l’ull que servia per protegir de
la mala sort i obtenir favors dels
déus.
• L’ull tenia un valor moral, ja que
simbolitzava el bé, oposat del mal
personificat per Seth.
• Glaucoma: sulfur d’arsènic, banús, aigua.

TRACTAMENT • Cataractes: asafètida i nafta
DE MALALTIES • Conjuntivitis: plom roig, òxid de coure, mel.
OCULARS
• Ceguera: injectar en l’orella del cec una massa amb ulls de porc, ocre groc i
mel.
• Col·liris generals per tot l’any i estacionals, en funció de l’estació de l’any.
“Un faraón que se haya vuelto ciego como castigo a su soberbia,

debe bañar sus ojos con la orina de una mujer que solo haya
tenido relaciones sexuales con su esposo”.
Heròdot
Farmàcia egípcia
• Atresoraren importants
coneixements químics i farmacèutics.
• S’accepta que la paraula química
procedeix de Kemi, nom d’antic
Egipte i que el terme farmàcia ve de
phrt (que vol dir medicament) i haki
(déu de la màgia).
S’utilitzen remeis minerals, vegetals i animals procedents

dels entorns i d’aquells països amb els que comerciaven.
• Predomini de vegetals, com a Mesopotàmia.

• Entre les substàncies minerals utilitzaven molt el bòrax, que encara s’usa a
l’actualitat. Altres substàncies minerals eren les sals de plom, com el sulfur
de plom (galena), el sulfur d’arsènic i el carbonat de sodi (natró).
Matèria mèdica egípcia

En els papirs apareixen els noms de mes de 700 noms de drogues
estudiades
A part també tenien la costum, com a

Mesopotàmia, d’utilitzar noms
fantasiosos pels medicaments, molts
difícils d’identificar: <<llàgrimes
d’iris>>, <<membre d’irirs>>, <<sang
d’Hefestes>>, de caràcter al·legòric. Marcos Nogales, Luis. Epopeya farmacéutica. La farmacia en el mundo antiguo.
Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2016. Biblioteca de las ciencias.
• Substàncies minerals→ les sals de plom,

com el sulfur de plom (galena), el sulfur
d’arsènic i el carbonat de sodi (natró).
• Segons el Papir Ebers l’antimoni protegia de
l’excés de lluminositat, un problema que
causava infeccions oculars.
• Substàncies vegetals→ ceba, alls,

porros o civada, utilitzats en nutrició i
terapèutica: anís, ametlles, aloe vera,
camamilla, menta mostassa, nous
moscada, opi...

Substàncies animals→ utilitzats com a excipient: grassa de bou, llet de vaca i dona, ou,
sang d’ase, de porc, de gos i cabra.
La sang s’utilitzava perquè se suposava que era beneficiosa El fetge de bou s’utilitzava per ajudar a les
per les dolències sagnies i es considerava eficaç en les persones que hi veuen malament per la nit.
malalties en les que hi havia pèrdua de sang. El fetge cru, macerat i preparat s’instil·lava a l’ull.
També aportava claredat de la vista.
Preparació de medicaments
• Coneixien la dilució, infusió, fermentació, filtració, l’ús del tamís, la dessecació o la molta.
• Es creu que ells van inventar la balança de braços iguals, crucial en l’elaboració de medicaments, i que
utilitzaven amb un sistema de peses específiques per a la seva preparació.
• Les reines egípcies utilitzaven farmacioles de viatge, una espècie de farmàcies portàtils amb els
medicaments i cosmètics més importants.
• Empraven vomitius, purgants, lavatives, cataplasmes, ungüents, friccions, fumigacions, pocions i
píndoles.
Excipients
• LLET DE DONA →La llet de dona o “IRETJET REMETJ” havia de ser, preferentment, d’una dona que hagués donat a llum
a un nen sa. Aquesta era molt apreciada i s’utilitzava contra les hemorràgies de la conjuntiva i per <<obrir la vista>>.
• ORINA→ s’utilitzava com a excipient i remei. Preferentment la femenina per preparar pomades.
• CERVESA→ Era popular en molts àmbits, i les referències que són tan antigues com les mesopotàmiques, atribuïen el
seu descobriment a OSIRIS, que la va regalar als homes.
• CANNABIS→ planta d’origen asiàtic, molt popular en els receptaris de l’època.
• LA POLS DE MÒMIA→ es va començar a utilitzar passats uns segles. Es considerava una panacea, útil per a tot.
Higiene
• Es rentaven les mans després de cada àpat i
rentaven els plats.
• No coneixien el sabó i feien servir el natró i
la sosa per netejar.
• Els homes i les dones es depilaven tot el
cos.
• Els sacerdots s’afaitaven el cap i utilitzaven
perruca, les barbes eren postisses.
• Utilitzaven perfums corporals i
ambientadors.
• Els banys i l’eliminació d’aigües residuals es
feia mitjançant un sistema de clavegueram
complex.
• Van desenvolupar una poderosa
organització sanitària central. Caixa cosmètica del majordom reial Kemeni; 1814–1805 aC; cedre amb banús, xapa d'ivori i
muntatge de plata. The Metropolitan Museum of Art
Embalsamat
• Testaments.
• Diferents categories segons la posició
del mort.
• Momificats, depositats en fèretres
hermètics i ocults en tombes
laberíntiques com les piràmides dels
faraons (càmera secreta, amb la
mòmia, les seves riqueses i servidors
o estatuetes).
• Momificació del cos.
• L’art d’embalsamar no va influir en la medicina, sabien com momificar el cos, però no com funcionava.
• El sacerdot, alhora metge i embalsamador, lliurava el cos al sepulcre en condicions adequades per tal
que el BA pogués reconèixer-lo.
• Un papir descriu el cor al centre del tòrax, del que sorgeixen 46 tubs, canals o tubs que porten els
líquids corporals, ja elaborats, als respectius òrgans:
un canal porta l’aire als pulmons, un altre l’orina als ronyons, un tercer les llàgrimes als ulls, un
quart l’esperma al penis i així.
• Explicació simbòlica i literària.
Momificació
VÍDEO
1. Rentada del cadàver i trasllat a la cabanya 6. Taponament de les obertures corporals:

de Déu. boca, nas, ulls i oïda.
2. Buidatge del crani pel nas i vessament de 7. Dessecació amb natró
resina fluida en la cavitat cranial. 8. Rentada del cos, perfumació amb olis i
3. Incisió a l’abdomen. embenatge amb tires de lli amarades amb
4. Evacuació de les vísceres, afegien especies, resines
resines i betum.
5. Neteja de les vísceres amb vi de palma i
espècies, les embolicaven i les dipositaven
en vasos canòpics. Sallaven l’abdomen
amb resina o cera fosa.
Vasos canòpics, dinastia XIX. Museu de Berlín

VÍDEOS
1 2
Código de Hammurabi. A day in the life of an
Primer Imperio Babilónico ancient Egyptian doctor
VEURE VEURE
2.2
XINA: LA SALUT COM A
EQUILIBRI HARMÒNIC
Una de las más graves limitaciones del estudio histórico de la medicina y de la ciencia es
el etnocentrismo, desenfoque definido por la Academia como <<Tendencia emocional que
hace que la cultura propia del criterio exclusivo para interpretar los comportamientos de
otros grupos, razas o sociedades>>. El prejuicio etnocéntrico conduce básicamente a
suponer que el único conocimiento válido es la ciencia moderna europea, aceptando a lo
sumo como antecedente el saber de la Grecia clásica, considerada como escenario
exclusivo del <<paso del pensamiento mítico al lógico>>.
El carácter irracional de esta perspectiva, consecuencia en buena parte de la ideología
imperialista, se pone de manifiesto cuando ignora las medicinas clásicas india y china,
sin tener en cuenta hechos evidentes, no sólo en las ciencias de la salud, sino en otras áreas
del saber y sus aplicaciones técnicas. Por ejemplo, que la cirugía plástica, los
psicofármacos y los numerales hoy utilizados universalmente proceden de la India, y la
importancia de China como <<cuna de los grandes descubrimientos de la humanidad>>: el
papel, la pólvora, la imprenta, la brújula, la porcelana, la laca….
José María López Piñero: La medicina en la historia
“Las culturas india y china fueron las primeras en explicar la

naturaleza de forma técnica, sin componentes religiosos ni
sobrenaturales”
Esteva, J. Historia de la farmacia: los medicamentos, la riqueza y el bienestar. Barcelona: Masson S.A, 2005
La doctrina mèdica xinesa antiga

La doctrina mèdica xinesa antiga està vinculada a les concepcions
cosmològiques del yi-king, que considera el tao com a principi immutable i
etern, que al mateix temps està representat per dos principis oposats que
són el yin i el yang.
YIN Repòs i principi femení
YANG Acció i principi masculí
Factor d’equilibri entre parells

TAO antagònics que no poden
prescindir l’un de l’altre
Malaltia = desequilibri del Yin i Yang
Deficiència del YIN: Deficiència del YANG:
Estats febrils, Fred, nerviosisme,

metabolisme ràpid, passivitat i
angoixa, funcionament funcionament lent i
excessiu dels processos deficient dels processos
metabòlics metabòlics
Yin y yang constituyen el principio básico del

universo entero. Abarcan todas las cosas, son el
origen de todas las transformaciones, así como
la fuente y la raíz de la vida y la muerte.
Para tratar las enfermedades se debe indagar en
su origen.
El cielo procede de una acumulación de yang,
que es el elemento de la luz.
La tierra, de una acumulación de yin, que es el
elemento de la oscuridad...
Yang significa <<destrucción>> y yin,
<<conservación>>.
Yang produce evaporación y yin da forma a las
cosas...
A través de estas interacciones de sus funciones,
yin y yang, principio negativo y positivo del
universo, son responsables de las enfermedades
que afectan tanto a los rebeldes a las leyes
naturales como a los que se adaptan a ellas.
La teoría del yin-yang en el Nei-Jing

Tractats de matèria mèdica
Textos clàssics d'acupuntura i pulsologia
Shénnóng Běn Cǎo Jīng

• Drogues animals, vegetals i minerals.
• Jerarquia dels components segons la
importància que tinguin en el total de la
fórmula receptada. :
• Sobirà
• Ministre
• Adjunt
• Delegat Shennong, tastant herbes per descobrir les seves qualitats.
Li Ung Bing, Esquema de la història xinesa, Xangai 1914
Concepció terapèutica a la Xina moderna

• A l’imperi mitjà xinès destacà el Pen-ts’ao de la dianstia
Tang, amb més de 114 drogues.
• Sorgeixen una sèrie de Pen-ts’aos de matèries mediques
producte del desenvolupament botànic xinès.
Li Che Chen o Li Shizhen (s. XVI)

• Gran figura de la medicina tradicional.
• Va analitzar i estudiar tots els Pen-ts’aos amb la
finalitat d’escriure un Pen-ts’ao que fos un vertader
tractat de patologia, terapèutica i història natural.
• Va classificar minerals, animals i vegetals.
• Va determinar les plantes pel seu hàbitat i acció.
• Descriu 1800 productes, estableix 1000 receptes i
fórmules magistrals i oficials
• Elaboració del Còdex xinès o formulari legal (27
anys). "Bencao Gangmu - 草纲目" Primera edició del Bencao Gangmu, 1590
Terapèutica i matèria mèdica
• Gingebre: tònic nerviós • Exsudat pell de gripau

• Efedra: antitussigen (bufotalina): cardiotònic
• Mercuri: antitumoral • Algues marines: iodoteràpia
• Coure: oftalmologia • Cànem: anestèsic
• Sofre: dermatologia • Panax ginseng: estimulant
• Oli de Chaulmoogra: lepra • Angelica: estimulant
• Niu d’orenetes: polivitamínic • Ruibarbre: laxant
• Fetge de porc: antianèmic • Smilax de la xina: antisifilític
• Pell d’ase: antiespasmòdic • Cornezuelo de sègol: parts de
difícil cura
2.3
ÍNDIA: LA FARMÀCIA DE
L’HARMONIA
La doctrina mèdica índia antiga

La concepció tradicional hindú, coneguda amb el nom d’Aiurveda
(आयुर्वेद āyurveda), coexisteix encara amb la medicina moderna, importada
d’Occident
• El veda és el saber, el coneixement sagrat

per excel·lència o, més ben dit, la revelació
directa de brahman, base de la religió vèdica
i del bramanisme.
• En el veda la malaltia és conseqüència del
pecat.
• Terapèutica màgica a base de fadaments,
fetitxes, màgia, oracions i exorcismes contra
els dimonis.
L’Aiurveda
• Medicina de les proporcions harmòniques.
• Es basa en el fet que tant en l’organisme com
en la naturalesa actuen les mateixes forces i
operen els mateixos components.
• L’organisme està regit per forces naturals

materials i espirituals:
• Proporcions correctes = SALUT Fotografia de la paret exterior del temple de Somanathapura que
mostra Dhanavantri, l'antic déu hindú de la medicina.
• Proporcions incorrectes = MALALTIA
• Tres elements actius: vent, bilis i pituïta o MICROCOSMOS Organisme

flegma.
• PRANA o alens vitals, vinculat amb el vent. MACROCOSMOS Naturalesa
Doctrines mèdiques de l’Airuveda

Vida = Combinació harmònica d'elements
Salut = Equilibri del cos humà
Malaltia = Desequilibri de les forces
L'aigua predomina a la infantesa: fred,

dolç, pesat, estable i flegmàtic.
aigua (KAPHA) → pituïta o flegma
El foc predomina a l'edat adulta: espès,

calent.
foc (PITTA) → bilis
El vent predomina a la vellesa: sec, lleuger,

fred, delicat, clar i cru.
vent (VATA) → alès, hàlits
Els símptomes permeten, mitjançant la interpretació correcta de les

signatures (senyals), comprovar l'element que predomina més en el cos
humà.
• L'alimentació afavoreix, l'un o altre element.

Importància de la dietètica.
• Els aliments àcids deien que
incrementaven la bilis (foc).
• Els dolços, la pituïta (aigua).
• Els picants, l'alè (vent).
• L’Aiurveda atribueix al cos diversos elements

substancials, derivats dels principis actius: 3 de
l'organisme (alès, pituïta i bilis) i 3 de la
naturalesa (vent, aigua i foc).
Terapèutica
• Classifica les malalties en curables, incurables i de
possible millora.
• Més del 70 % de les primeres matèries de la

farmacologia moderna procedeixen de l'Índia.
• La farmacologia està basada en les propietats físiques

i químiques: gust, propietats refrescants o no, acció
sobre la digestió i l'acció dels medicaments en el cos.
• En els grans textos de la medicina hindú clàssica

coneguts amb el nom de corpus de
• Sushruta: 700 plantes
• Caraka: 500 plantes i el 50 preparacions.
• Bhela Imatge idealitzada de Súsruta, Ioga Pit de Patañyali (a Jariduar)
Farmàcia
• Formes farmacèutiques: infusions,
col·liris, gargarismes, ungüents,
maceracions, electuaris, pólvores..
• Excipients: orina, llet, alcohol,

mantega..
• Vegetals: Cànnabis, acònit, pebre,

sofre, càssia, regalèssia, gingebre,
mostassa, rave, all, coriandre,
càmfora…
Metge rural assentat entre les seves medicines i el seu servent al costat. Pintura realitzada per un
artista indi occidental (ca. 1856). The British Library, Londres
• Gunja→ unitat de pes

Cirurgia
• Litiasis biliar
• Cataractes
• Cesària
• Fístula anal
• Rinoplàstia (600 aC)
• Formigues (àcid fòrmic)
Oculista (sathiya) tractant un pacient, amb els instruments especials que es troben repartits al seu voltant.
Companyia artística, 1825. The British Library, Londres.

Tema 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

HISTÒRIA

2.2 XINA: LA SALUT COM A EQUILIBRI HARMÒNIC

2.3 ÍNDIA: LA FARMÀCIA DE L’HARMONIA

Encara que sempre ha existit una tècnica

“Pocas veces la condición humana ha sido

La cultura de Mesopotàmia es desenvolupa en el conjunt de regions regades

• Els cassites s’apoderen de

Llista d’estrelles, Uruk(Iraq), 320-150 a. C

• Van desenvolupar una ciència de les llistes

Es podria dir que hi ha dues vessants en la medicina mesopotàmica:

ASÛ BARÛ ÂSHIPU

Imatge d’un segell d’un ASÛ

Marcos Nogales, Luis. Epopeya farmacéutica. La farmacia en el mundo antiguo. Salamanca:

La farmàcia es va desvincular de la màgia, encara que

<<Para que los dioses habitasen en una morada capaz de alegrar su

“Però els déus eren molts, els reis

• Esperits dels morts

Diagnòstic, pronòstic i tractament • Esperit inferior als

El diagnòstic era una investigació psicològica destinada a

Buscar origen Guariment

Una vegada coneguda la causa es feia el pronòstic, si era

L’empiromància Lecanomància Hepatoscòpia

Fetge de terracota procedent de Babilònia, 2000 aC. British Museum

La terapèutica consistia en una cerimònia màgico-religiosa

RESUM→ Barreja d’empirisme i teories màgico-religioses

La matèria mèdica L’arqueòleg Reginald Campbell

S’inicia la El 1923 va publicar la traducció de

• Anomenaven BULTU als

No es pensa en l’activitat farmacològica de la droga

• Fruites: figues, mangranes, alls, cebes, mongetes

• Animal: carn, vísceres, greix i sang de vaca, d’ovella, de cabra,

• Minerals: sofre negre, arsènic, antimoni, ferro, pólvores de

La matèria mèdica: preparació

• Assecar, polvoritzar, tamisar, triturar, tallar, garbellar,

• Operacions de cocció, carbonització, escalfament,

• Destaquen les formes farmacèutiques com les

Puerto, J. El Mito de Panacea. Madrid: Ediciones Doce Calles, S.L.,1997

Marcos Nogales, Luis. Epopeya farmacéutica. La farmacia en el mundo antiguo. Salamanca:

LES TAULETES FARMACÈUTIQUES

• Daten del 2500 aC.

• Escrivien en fang humit amb canyes

• Es feien coure o s’assecaven al sol.

• Llistats de medicaments = farmàcia de

• No contenen cap referència simbòlica.

TIPUS Nom del producte/ Formes

• TAULETA DE CONSTANTINOBLE→ conté observacions farmacològiques sense elements màgics. 250

• Desxifrada per KREMER o LEVEY.

• Text més antic de medicina i farmàcia.

No hi ha cap component màgic = farmacologia exclusivament

Tauleta mèdica trobada a Nippur 1888-1900. 3000 aC aprox. Penn Museum

Una legislació d’aquest tipus es negativa, perquè inhibeix

Ley 215: Si un médico hizo una operación grave con

Ley 218: Si un médico hizo una operación grave con

La farmàcia menys contaminada per

Ley 216: Si es el hijo de un muskenun, recibirá cinco siclos de

Se cree a menudo, en efecto, que la magia es

El uso de muchos remedios egipcios no era baladí.

L’Egipte es va començar a desenvolupar al

“Nunca puede estarse seguro de cómo y dónde comienza una

• I dinastia • El 525 aC esdevé

Escriptura → símbols Papir→ Cyperus Papirus. Calendari→ 12 mesos /30 dies .

Aritmètica→ sistema decimal, Química→ KEMI. Fabriquen Farmàcia → PHRT (medicament)

La medicina egípcia és pragmàtica