Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial
L’especialització funcional té lloc duran el desenvolupament embrionari
Generalitats i teixit epitelial
Conceptes
En un organisme complex com l’humà és molt important la bona
Cèl·lula i especialització funcional
Cèl·lula: unitat funcional de tots els organismes vius.
Especialització funcional: diferenciació morfològica de les cèl·lules
associada a la diversitat de funcions que realitzen en l’organisme (permet
realitzar funcions més eficientment). És una via irreversible. Ve determinada
per la dotació de proteïnes, que són essencials per mantenir les cèl·lules
actives. Cada tipus cel·lular té unes proteïnes específiques que determinaran
la seva funció. Ex. Les cèlules musculars tenen actina i miosina, les célules
gàstriques tenen proteases, els eritròcits tenen hemoglobina.
Totes les cèl·lules del cos tenen la mateixa informació genètica, però cada
tipus transcriu unes proteïnes diferents. Ex. Els gens que codifiquen per les
proteases es troben en forma de heterocromatina en els eritroblasts, i per tant
no es transcriuen. En canvi, tenen els gens per l’hemoglobina en forma
d’heucromatina (sí que és transcriuen).
M2 - 1r Medicina
mitjançant un procés anomenat diferenciació cel·lular (explicat més
endavant).
comunicació intercel·lular, a través de molècules senyal, i la unió
intercel·lular, a través de les molècules d’adhesió, les unions
intercel·lulars i la matriu extracel·lular. Això permetrà coordinar i regular les
funcions cel·lulars.
Teixit, òrgan, sistema i aparell
Un teixit està format per una associació de cèl·lules que són afines
morfològica i funcionalment.
Quatre teixits bàsics: epitelial, connectiu, muscular i nerviós. La histologia
s’encarrega d’estudiar l’estructua i l’organització dels teixits corporals.
Un òrgan és una associació de teixits que formen unes esctructures
anatòmicament definides. En un òrgan, els teixits actuen coordinadament per
realitzar una funció concreta. Ex. fetge, cor, melsa…
Sistemes i aparells:
Un sistema està format per associacions de teixits que tenen una estructura i
origen embriològic similar, que realitzen funcions específiques però sense
formar una massa anatòmicament definida. Ex. Sistema nerviós.
Un aparell està format per associacions d’organs que presenten una
estructura i un origen embriològic diferent, però que en el seu conjunt tenen
la mateixa finalitat funcional. Ex: aparell digestiu
L’organografia microscòpica és la descripció i l’estudi de l’estructura
microscòpica dels òrgans, aparells i sistemes orgànics.
1
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina

Comunicació celular

Les cèl·lules treballen coordinadament a través de la comunicació cel·lular.

Totes les cèl·lules de l’organisme emeten senyals moleculars i reben senyals
d’altres cèl·lules, tant properes o llunyanes).

La comuniació cel·lular està associada a mecanismes intracelulars

complexes, que permeten controlar els senyals que emet la cèl·lula i en quin
moment ho fa, i també interpretar els senyals que rep i llavors pot respondre
o no a aquests senyals. La cèl·lula que emet senyals s’anomena cèl·lula
seyalitzadora, i la cèl·lula que el rep s’anomena cèl·lula diana.

Molècula senyal. Per tal que una cèl pugui respondre necessita el receptor
especific per aquell sneyal. Si la cèl no el té, no repson davant el senyal i per
tant no actua com a diana.

2. Tipus de cèlules senyal. Tenim diferents tipus de cèl·lules senyal segons

la localització del receptor, que pot trobar-se en:

(A) la membrana cel·lular (les molècules senyal que s’hi uneixen són
grans i hidrofíliques)

(B) en el citoplasma o en el nucli (en aquests dos últims, les Molècules diana. Les cèl·lules diana poden
molècules senyal que s’hi uneixen són petites i hidrofobiques, que ser enzims metabolics (augmenten o disminueix metabolisme), proteïnes
passen a través de la membrana).
reguladores de l’expressio gènica, o proteïnes citoesquelètiques (canvi en la
forma o moviment de la cèl·lula).

EFECTES DE LES MOLÈCULES SENYAL

1. Mecanisme de transmissió del senyal

2. Tipus i concentració de molècules senyal

- Senyals estimuladores

- Senyals inhibidores

3. Naturalesa de la cèl·lula diana

- Tipus de receptors

- Maquinària intracel·lular

2
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
1. Mecanismes de trasmissió dels senyals SENYALITZACIÓ AUTOCRINA. Algunes vegades la cèl senyal allibera un
senyal al qual ella mateixa també respon. Axiò és una senyalització
autocrina. Per exemple, aquesta senyalització es dona en la resposta
immunitaria.

En un organisme complex, la paracrina no és suficient per modular l’activitat

de cèl allunyades, i per això són necessaris altres mecanismes:

SENYALITZACIÓ NEUTROTRANSMISSORA. A través del sistema nerviós:

es realitza a través de les neurones, les quals tenen un axó molt llarg que,
quan la neurona rep un estímul nerviós, transmet un neurotransmisor que
actua sobre les cèl dianes.

SENYALITZACIÓ NEUROEDNOCRINA (en el cas que les neurones secretin

hormones).

SENYALITZACIÓ PARACRINA. Les cèlules paracrines decreten homrones a

cèl·lules adjacents. Aquest senyal actua sobre cèl·lules diana molt properes.
Això és una senyalització paracrina. Per exemple, el glucagó actua en
cèlules adjacents per tal d’estimular la secreció d’insulina.

3
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial
SENYALITZACIÓ ENDOCRINA. A través del sistema endocrí: les glàndules
endocrines secreten hormones que viatgen per la sang fins les cèl diana.
Depèn del tipus de senyal que rebi, la cèl·lula respondrà d’una
manera o una altra o no respondrà. La cèl necessita senyals per
mantenir-se viva (si deixa de rebre senyals s’activa l’apoptosi).
(el zigot passa a ser una mòdula al dia 3). Quan ens trobem en el dia
3. Naturalesa de la cèlula diana
Apart del mecanisme de transmissió del senyal, els efectes de les molècules
senyal dependran del tipus i concentració de les molècules senyal
(senyals estimuladores o senyals inhibidores) i de la naturalesa de la cèl.
diana, cada tipus de cèl. repson diferent als senyals ja que tenen diferents
receptors i/o diferent maquinària intracelular (no responen igual una cèl. epitel
que una cèl. del teixit ossi).
• Tipus de receptors
Exemple acetilcolina: l’acetilcolina té com a diana tant les fibres musculars
cardíaques com les fibres musculras esquelètiques. En les f. m. cardíaques,
quan la cèl·lula rep el senyal, disminueixen la freqüència i la força de la
contracció; en canvi, en les f. m. esquelètiques, quan la cèl·lula rep aquest
mateix senyal, augmenten la freqüència i la força de la contracció. Això és
degut que, tot I que les fibres tenen proteïnes diana intracel·lulars similars
(actina i miosina), tenen diferents receptors, i per tant responen diferent
davant del mateix senyal.
M2 - 1r Medicina
• Maquinària intracel·lular
Exemple acetilcolina: l’acetilcolina també actua sobre les glàndules de les
cèlules salivals, on indueix la secreció de la saliva. SI comparem les cèl·lules
glandulars salivals i cèl. musculars cardíaques, veiem que tots dos tipus
cel·lulars tenen els mateixos receptors, però en cada cas la resposta celular és
diferent degut a la diferent maquinària inttracel·lular.
Cèl·lules mare
Les cèl·lules mare poden ser:
- Totipotents: cèl. capaç de generar un nou organisme.
Just després de la fecundació s’inicia el desenvolupament embrionari
3, la mòrula està formada per 8 cèl. anomenades blastòmers. Des de
zigot a mòrula, són cèl. mare totipotents. Si separem les 8 cèl.,
cadascuna pot donar lloc a un nou organisme. Això seria el cas dels
bessons univitalins, que es produeix quan l’embrió està format per
dos blastòmers i aquests se separen, i llavors cadascun dona lloc a
un individu. Són bessons idèntics (mateixa info genètica perq venen
del mateix espermatozoide).
A partir del dia 3, la mòrula és diferencia a blastocist. En aquest
moment es perd la totipotència, i les cèlules de l’embrió passen a ser
cèl. mare pluripotents.
- Pluripotents: cèl. capaç de dividir-se indefinidament i que pot generar
qualsevol tipus de teixit de l’organisme (però no és capaç de generar un
nou organisme).
L’emrbió completa el proces d’implantació el dia 14 (contant des de la
fecundació). Quan l’embrió completa l’implantació, comença a
produir-se la diferenciació celular. Apareixen cèl. mare multipotents.
4
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
- Multipotents: cèl. que poden dividir-se indefinidament però només un nombre suficient de cèl. precursores, té lloc el procés cap a cèl·lules
generen cèl. d’un únic tipus de teixit. S’aniran especialitzant fins a obtenir adultes (cèl. funcionals).

cèl especialitzades en una sola funció dins l’organisme.

3. Diferenciació. Les cèl. segueixen un procés per convertir-se de cèl.

precursores en cèl. funcionals, mitjançant la diferenciació regulada per

molecules senyal i contacte físic.

Tècniques d’ingenieria tissular I teràpia cel·lular. Les cèlules mare (tant

embrionàries com adultes) tenen una alta capacitat de divisió i autorenovació.
Això permet cultivar-les in vitro, ja que ploriferen (a partir de 1 n’obtenim
moltes), i podem induir la seva diferenciació (obtenim cèl sanguínies,
hepàtiques…). Objectiu: obtenir teixits útils en tractaments a partir de cèl.
mare.

Ex: obtenim neurones per pacients amb Alzehimer, cèl cardíaques per
pacients amb un infart, pell per pacients amb ferides greus…

Teixit epitelial
L’orgien del teixit epitelial és molt divers, ja que existeixen molts tipus
Un embrió té moltes cèl·lules mare i a mida que anem creixent el nombre de d’epidermis. Ens centrarem en els 3 teixits bàsics de l’embrió: ectoderma,
cèl. mare es va reduint progressivament.
endoderma i mesoderma. Tots tenen en comú que són avasculars (no tenen
vasos sanguinis), estan formats per cèl·lules densament apretades, no tenen
Les cèl. mare són cèl. no diferenciades (no especialitzades), de vida llarga i matriu extracelular i descansen sobre una làmina basal subjacent.

amb una elevada capacitat de divisió quan reben l’estímul adequat.

Funcions. Les funcions del teixit epitelial són:

Procés de renovació. En els adults, les cèl. mare són molt importants perquè
permeten renovar la població de cèl3lules de teixits i òrgans. Aquesta - Recobriment i protecció de les superfícies internes i externes

renovació consta de 3 fases:

- Transport transcel·lular de molècules a través de les diferents capes
1. Autorenovació. La cèl. mare rep un estímul i comença la seva divisió (per que el formen

mitosi) i obtenim 2 cèl·lules filles. Una d’elles es manté com a cèl mare - Control de moviments de ions i molècules mitjançant la permeabilitat
(així mantenim el nombre de cèl. mare), i l’altre inicia un procés de selectiva

diferenciació (fase 3). Enmig d’aquest pocés, però, té lloc un procés de

ploriferació (fase 2).

- Secreció de molècules (glàndules)

2. Proliferació. La cèlula que es diferenciarà es divideix per mitosi molts

- Absorció (intestí prim i gruixut)

cops, generant així una població de cèl·lules precursores. Un cop tenim - Excreció (túbuls renals)

5
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
- Detecció de sensacions (gust, vista i oïda).… i de les cèlules internes
Epiteli escamós simple: endoteli (vasos sanguinis i limfàtics) o mesoteli
(recobriment cavitats corporals)

Classificació. El teixit epitelial és classifica:

• Segons nombre de capes:

- Simple
- Estratificat
- Pseudoestratificat

• Segons la morforlogia de la capa més externa:

- Escamós o planer

Epiteli cilíndric simple

- Cúbic
- Cilíndric o columnar

Epiteli cúbic simple

6
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
Epiteli escamós estratificat:
Epiteli cilíndric pseudoestratificat ciliat (epiteli traqueal)

• No queratinitzat (epiteli vaginal i epiteli espfàgic)

Epiteli cilíndric pseudoestratificat estereocilis (epiteli epididimari)

• Queratinitzat (epidermis)

CÈL·LULES DEL TEIXIT EPITELIAL

Epiteli transcisió o uroteli (vies urinàries)

Les cèl·lules, tant en epitelis simples (és veu més clar) com estratificats,
presenten polaritat.

- Superficie apical (verd)

- Canals iònics, proteïnes transportadores i aquoporines

- Gliproteïnes i receptors de membrana

- Especialitzacions: microvellositats, cilis i estereocilis (a)

- Superficie lateral

7
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
- Molècules d’adhesió (b)
(a) Especialitzacions de la superfície apical

- Unions intercel·lulars (c)

Microvellositats o micorvilli
- Receptors de membrana
• Funció: incrementar la superfície absortiva intestinal

- Proteïnes transportadores
• Localització: epiteli intestinal

- Superfície basal
• Composició: estan compostes per filaments d’actina paral·lels entre si,
proteïnes d’unió (uneixen filaments d’actina units entre si, fialments
- Làmina basal (d)

d’actina a la membrana plasmàtica, i filaments d’actina al citoesquelet) i

- Hemidesmosomes (e)
un glicocàlix molt desenvolupat.

- Molècules d’adhesió

- Proteïnes transportadores

- Receptors de membrana

- Especialitzacions: replagaments de membrana cel·lular (f)

Dominis de membrana i basolateral, separats per les unions estretes (franja

groga).

Estereocilis (Tipus de microvilli) Són rígids, immòbils, de gran longitus i

ramificats. Es troben en:

- Epiteli epididimari. Funció: secreció i absorció de soluts

- Cèl·lules piloses sensorials de la còclia. Funció: producció de

senyals

8
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
Cilis i cosos vasals (b) i (c) Especialitzacions de la superfície lateral

• Funció: generar corrents que desplacen el medi (no serveixen per L’adhesió de les cèl·lules entre si es produeix mitjançant molècules
desplaçar les cèl·lules)
d’adhesió i unions intercel·lulars.

• Localització: epiteli tranqueal i oviductal

1. Molecules d’adhesió:

• Composició: estan compostos per microtúbuls i proteïnes associades 1.1. Molècules d’adhesió dependents de calci: cadherines i
(axonema i cos basal)
selectines

1.2. Molècules d’adhesió independents de calci: superfamília de les

immunoglobulines i integrines

2. Unions intercel·lulars:

2.1. Unions estretes o oclusives

2.2. Unions d’ancoratge

2.3. Unions en fenedura o comunicants o gap

1. MOLÈCULES D’ADHESIÓ

1.1. Molècules d’adhesió dependents de calci

CADHERINES

Les seves funcions principals són l’adhesió cel·lular i la morfogènesi.

Afavoreixen la comunicació entre cèl·lules.

* Cili primari. És més llarg que un cili Existeixen 40 tipus diferents de cadherines: E-cadh. en epitelis
normal. És immòbil i únic (només n’hi ha pluriestratificats, N-cadh en sistema neviós, P-cadh en placenta, etc.
un).
Estructura: Estan formades per 2 cadenes polipeptídiques (dímers) idèntiques
• Funció: és un òrgan sensorial o (estructura dimètica: homodímers). La cadherina és una proteïna integral
receptor de senyals.
de membrana. La interecció entre les cadherines de dues cèl·lules pot ser
• Localització: cèl·lules epitelials (túbuls homòfila (les caderines són idèntiques) o heteròfila (les caderines de les
renals), fibroblasts I neurones.
cèlule són diferents).

9
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
- Regió citoplasmàtica
1.2. Molècules d’adhesió independents de calci
- Regió de membrana
INTEGRINES

- Regió extracelular
La seva funció principal és l’adhesió del citoesquelet amb les proteïnes
de la matriu extracelular.

Si és produeix un canvi en la forma o el funcionament

de la cèl·lula, el canvi serà transmès a les altres Estan formades per heterodímers (dímers diferents entre sí), que tenen
cèl·lules a través de les cadherines. Les cadherines una subunitat alfa i beta. Són proteïnes transmembrana. Tenen un
connecten els citoesquelets de les cèl·lules veïnes. No centre actiu que reconeix una seqüència d’aa present en la majoria de
és que les uneixi, sinó que les adhereix i les les proteïnes de la matriu extracel·lular.

communica entre elles.

-Regió citoplasmàtica: associada a moltes prot intracel.

-Regió de membrana

-Regió extracelular

10
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
2. UNIONS INTERCEL·LULARS 2.1. Unions estretes o oclusives

Les seves funcions són:

Aquetses unions estableixen la polaritat de les cèl·lules epitelials; impedeixen

- Augmentar la cohesió entre cèl·lules veïnes

- Regular el moviment de soluts, ions i aigua a través de l’epiteli

- Via transcel·lular —> proteines transportadores

- Via paracel·lular —> unions estretes

la difusió de proteïnes i lípids de membrana del domini apical al domini

Hi ha epitelis més permeables que d’altres. La permeabilitat depèn de les basolateral, i viceversa; i actuen de barrera a la via paracel·lular.

característiques de les unions estretes o oclusives (les que determinen la

Tipus:

polaritat, les que separen el domini apical del basolateral).

• Proteïnes d’adhesió —> superfamília de les immunoglobulines

11
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
• Nectines

• Molècules d’adhesió d’unions (JAMs)

• Màcula adherens o desmosoma puntual

• Proteïnes d’unió: claudines i ocludines

• Molècules d’adhesió —> cadherines (heterodímers)

• Proteïnes citosòliques U filaments d’actina

• Placa desmosòmica U filaments intermedis del citoesquelet

2.2. Unions d’ancoratge

• Zònula adherens o desmosoma en cinturó

• Proteïnes d’adhesió

• Nectines

• Cadherines (homodímers): poden formar interaccions homòfiles

o heteròfiles

• Placa citoplasmàtica o demosòmica (dibuixat en taronja)

• Proteïnes citosòliques U filaments d’actina del citoesquelet

• Unions en fenedura o comunicants o gap.

Aquestes unions no estan associades a elements citoesquelètics. La

seva funció és basa en la comunicació intercel·lular.

La seva estructura consta de 6 connexines —> connexó (diàmetre =

1,5-4 nm)

(d) Làmina basal

12
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
És la separació entre el teixit epitelial i el teixit connectiu subjacent. Emet làmina reticular (sota la làmina basal) forma part del teixit connectiu.

senyals moleculars de supervivència a les cèl·lules epitelials. Quan se sapara

de la làmina basal provaoca la mort cel·lular (apoptosi).

Realitza funcions específiques en determinats epitelis.

Està composta per abundant laminina, fibronectina, col·lagen tipus IV,

proteoglicans heparà sulfat i nidogen o entactina.

Organització:

• Làmina lúcida

• Làmina densa

L a

13
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina
Laminina: molts centres actius als quals s’uneixen moltes molècules de la
matriu extracel·lular i també les integrines de membrana.

(e) Hemidesmosomes

Formen unes estructures d’ancoratge específiques de l’epiteli a la làmina

basal, és a dir, uneixen el domini basal d’una cèl·lula epitelial a la làmina
basal. Els filaments intermedis estan associats amb una placa.

(f) Especialització superfície basal: replegaments de membrana cel·lular

Els replegaments de membrana cel·lular tenen diferents funcions:

• Increment de l’àrea superficial de la membrana plasmàtica

• Formació de compartiments rics en mitocòndris a la porció basal

del citoplasma. En els espais que queden entre replagaments
s’hi acumulen mitocòndris, que aporten energia pel transport de
soluts.

14
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina

Glàndules exocrines

Les glàndules exocrines tenen una porció secretora i una porció excretora.

Classificació:

• En funció del nombre de cèl·lules integrants de la porció secretora, poden

ser glàndules unicel·lulars o glàndules multicel·lulars.

GLÀNDULES UNICEL·LULARS. Les cèl·lules calciformes són aquelles

que tenen una secreció mucosa, i es troben en el resvestiment
epitelial intestinal o en la porció conductora de les vies respiratòries.

GLÀNDULES MULTICEL·LULARS

• En funció de l’organització de conducte exterior:

• Glàndules simples: tenen un únic conducte excretor

• Glàndules compostes o ramificades: cada unitat secretora

té el seu conducte excretor i s’uneixen en un solconducte
excretor final.

15
Clàudia Gubau Magistral H/ Teixit epitelial M2 - 1r Medicina

• En funció de la morfologia de la porció secretora:

• Glàndules acinars o alveolars

• Glàndules tubulars

• Glàndules tubuloalveorlars

• En funció de la naturalesa dels productes de secreció, tenim les

glàndules seroses, les glàndules mucoses i les glàndules mixtes.

• En funció del mecanisme d’alliberament dels productes de secreció:

les glàndules merocrines, les glàndules apocrines i les glàndules
holocrines (en aquestes últimes, la cèl·lula acumula el producte de
secreció i acaba provocant la seva mort. Tota ella, un cop morta, es
converteix en el producte de secreció).

16