FCR 2023 | EX3: Afàsia

El tercer exercici vol explorar i delimitar les fronteres de la paraula, el so i el llenguatge. N’ha de
resultar una peça assagística sobre l’aparició, la pèrdua o la permanència de la veu, en qualsevol dels
sentits que li vulgueu donar. De punt de partida, podeu fer servir exemples de classe, treballar la
memòria individual o col·lectiva, la veu política, o bé centrar-vos en algun aspecte de la fonació,
l’emissió física de la veu. El títol és cruel però deliberat: us heu de preguntar en quines ocasions
desapareix una veu, sota quines condicions i per què. És una decisió voluntària? Què pot produir una
falla en el llenguatge, un tall en la fonació? Quin és el pes de l’entorn (soroll) durant els estats de
difícultat en la parla o l’articulació d’una veu de resposta o combat? Què ens permet reprendre la
paraula? Benvinguda sigui tota reflexió.

Alguns exemples
A Últimos poemas, Ingeborg Bachmann (trad. de Cecília Dreymüller) deixa anar:
La palabra/ sólo arrastrará/ otras palabras,/ la frase otras frases./ El mundo así quiere definitivamente/
imponerse,/ quiere estar dicho ya./ No las digáis

A Reixes de llengua, Paul Celan (trad. d’Arnau Pons) diu:

Mudesa, de nou, espaiosa, una casa –:
vine, tindràs on habitar.
Hores, esglaonades amb maleïda bellesa: abastable
un refugi: l’indret de llibertat.
Més tallant que mai l’aire que queda: alenaràs,
alenaràs i seràs tu.

A Land of silence and darkness, Werner Herzog fa parlar Fini Straubinger:

https://www.youtube.com/watch?v=U68tMGEqL5o&ab_channel=Tom%C3%A1sMagalh%C3%A3es

Al Tractatus, Ludwig Wittgenstein conclou:

6.5. Si una resposta no es pot expressar, la pregunta que li correspon tampoc no es pot expressar. L’enigma no existeix. Si una
pregunta es pot arribar a formular, també pot ser contestada.
6.52 Tenim la sensació que fins i tot quan totes les possibles preguntes científiques s’han contestat, encara no s’han tocat gens
els nostres problemes vitals. Ben cert, aleshores no queda, justament, cap més pregunta; i precisament això és la resposta.
6.54 Les meves proposicions són il·luminadores quan aquell que m’entén les reconeix, al final, com a insensates, quan ell, gràcies
a elles –pujant-hi–, s’ha enfilat més amunt d’elles. Ha de superar aquestes proposicions; llavors veurà el món correctament.
7 D’allò, de què no es pot parlar, sobre allò s’ha de callar.

A Totalitarismo, Hannah Arendt desplega:

En el aislamiento, el hombre permanece en contacto con el mundo como artífice humano; sólo cuando es
destruida la más elemental forma de creatividad humana, que es la capacidad de añadir algo propio al mundo
común, el aislamiento se torna inmediatamente insoportable. Esto puede suceder en un mundo cuyos principales
valores sean dictados por el trabajo, es decir, donde todas las actividades humanas hayan sido transformadas en
trabajo. [...] Los gobiernos totalitarios, como todas las tiranías, no podrían ciertamente existir sin destruir el
terreno público de la vida, es decir, sin destruir, aislando a los hombres, sus capacidades políticas. Pero la
 dominación totalitaria como forma de gobierno resulta nueva en cuanto no se contenta con este aislamiento y
destruye también la vida privada. Se basa ella misma en la soledad, en la experiencia de no pertenecer en
absoluto al mundo, que figura entre las experiencias más radicales y desesperadas del hombre.

Descripció de l’activitat
L’assaig és lliure, individual i amb la limitació de no més de cinc minuts. Un assaig radiofònic demana
una guia de veu, una veu over: en aquest cas, caldrà contraposar la vostra veu amb la resta
d’elements del llenguatge radiofònic, segons conveniència i sempre amb voluntat de transgressió,
ambivalència (so no sincrònic amb el text però ben guiat i estructurat) i relectura. Abans caldrà
treballar els matisos de cada passatge o seqüència de la peça, per realitzar un exercici d’ensamblatge
coherent, analític i sota els postulats de l’assaig: tesi, antítesi i síntesi. És preferible redactar un assaig
breu per, una vegada assolit, començar a veure-hi correspondències de so, i així anticipar o jugar a
contrador la veu parlada. L’exercici és individual i té una puntuació de 30 punts, podreu enregistar-la
des de casa, en qualsevol dispositiu, o des de la microfonia de la universitat durant les darreries del
trimestre. A l’Aula Global trobareu exemples de les vinyetes sonores de l’any passat; la temàtica és
eclèctica, però us ajudarà a fer-vos una idea de com organitzar i estructurar un assaig entre elements
de llenguatge radiofònic.

Lliuraments
Plantejament: durant les setmanes 6, 7 i 8 del curs, propostes a través del correu. Si voleu comentaris
sobre esborranys de muntatge, també us podeu adreçar a marc.hernandez@upf.edu. L’entrega
definitiva és el dilluns 6 de març.

Enviament de l’arxiu
Dilluns 6 de març de març a les 23:59h, a l’Aula Global, amb la denominació:
FCR_EX3_Cognom1Nom1.mp3